Mostrando las entradas para la consulta plens ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta plens ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de noviembre de 2022

Memoriale n. 55 B. fol. 64. Homens inics e plens de males fades

Memoriale n. 55 B. fol. 64.

Vide supra hos versus sive ut vulgo dicam Cobles scilicet folio XVI (*) et folio XXIIII per me exaratos contra invidos qui instarunt et procurarunt ut in Curiis Montissoni (Cortes de Monzón) fierent contra me Regium Archivarium et alios mihi succedentes in Regio Archivo constitutiones inutiles et pravas etiam contra rem publicam domini Regis. Vide extensius et melius hos versus scilicet Cobles folio primo huius libri. (1)

(*) N. del E. El fol. XVI falta y la copia que se halla al XXIIII presenta las variantes siguientes: suprime toda la copla Diu un Doctor etc y dice en la última Per quel taxar es cosa que molt dura en vez de Aquest ligam es fora de mesura y nou volen en vez de nol volen.

(1) N. del A. Aquest libre per raho de aquestes cobles e daltres coses en aquell scrites e recondides fan a tenir secretes per no procurarse males voluntats axi de micer Franch lo Regent la Cancellaria que hi ha vogat un rem com de altres enveioses quen hauran dar compte a Deu com sien constitutions contra la republica com es dessus expressat jatsia ells no pensaven fer aquelles sino contra mi Pere Miquel Carbonell Archiver del Rey nostre Senyor.


C.
Homens inics - e plens de males fades

Han procurat - ligar molt larchiver
Per lo cercar - de no pendre diner

Si doncs abans - cercas no son tatxades.

C.

Diu un doctor - del alta hierarchia

Que los treballs - nos han abans tatxar

Ans io primer - so tengut de cercar

E no trobant - mirau com restaria.

C.

Aquest ligam - es fora de mesura

Los damanants - nol volen approvar

E donen mes - dients no per cercar

Mas per bon grat - no curants descriptura.


Tornada.


Mare de Deu - consciencia pura

Pregau Jesus - vostre fill e molt car

En quant fare - lam vulla conservar (1)

Tots temp donant - a mi bona ventura.

(1) Scilicet quo ad animam et corpus

jueves, 26 de septiembre de 2024

Plen

 

Plen, adj., lat. plenus, plein, rempli.

Li vaysell tro al bondon

Foro plen de vin bell e bon.

Foron plenas de froment.

V. de S. Honorat.

Les vaisseaux jusqu'à la bonde furent pleins de vin bel et bon.

Qui furent pleines de froment.

Fig. De tot joy fora mos cors ples.

Arnaud de Marueil: Cui que fui.

De toute joie serait mon coeur rempli.

Tant em ple d' erguelh e de bauzia.

Folquet de Lunel: Bona dompna.

Tant nous sommes remplis d'orgueil et de tromperie.

Loc. Viron los Sarrasins venir a plenas velas. V. de S. Honorat.

Virent les Sarrasins venir à pleines voiles.

En parlant de la lune:

Ella es plena e perfeicha.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Elle est pleine et parfaite. 

ANC. CAT. Plen. CAT. MOD. Ple. ESP. Pleno, lleno. PORT. Pleno. IT. Pieno.

(chap. Ple, plens, plena, plenes; plenet, plenets, pleneta, plenetes.)

2. Plener, Plenier, adj., lat. plenarius, plénier, entier, complet, accompli.

D'una legua plenieyra los a hom ben auzis. Roman de Fierabras, v. 340.

(chap. D' una legua sansera los ha hom ben escoltats, sentits; se 'ls ha ben escoltat, sentit.)

D'une lieue entière on les a bien entendus. 

Car s' eu l' estau lonc lei un an plener, 

No m tenria tot l' an un jorn enter.

Aimeri de Peguilain: Lanquan chanton.

Car si je suis à côté d'elle un an complet, je ne tiendrais pas tout l'an (pour) un jour entier. 

Sel qu' entr' els ricx a gran ricor pleneyra.

T. des deux Guillaume: Guillem prims.

Celui qui entre les riches a grande richesse entière. 

Son plus plasen e de sabor plenier.

T. de Henri et d'Aruer: Amic Aruer. 

Sont plus agréables et de saveur accomplis.

Fig. Dieus, per sa pietat, trames son don plenier. V. de S. Honorat. 

Dieu, par sa miséricorde, transmit son don plénier. 

El ac bona vertut e de saber pleniera. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87. 

Il eut bonne vertu et de savoir accomplie. 

Loc. Vos ai amad', e us am de cor plenier.

B. Carbonel: Aisi m'a. 

Je vous ai aimée, et je vous aime de coeur entier. 

Doni vos plenier e franc poder. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.

Je vous donne plein et franc pouvoir.

ANC. ESP. Plenero. ESP. MOD. Llenero (entero, completo).

(chap. Sansé, sansés, sansera, sanseres; sanseret, sanserets, sansereta, sanseretes; complet, complets, completa, completes.)

3. Plenetat, Plentat, Plendat, Plantat, s. f., quantité, abondance, plénitude.

Car dedins en la vila es bes e plenetatz

De totas las viandas qu' els agrada ni 'ls platz. Guillaume de Tudela.

Car dedans en la ville il y a bien et abondance de toutes les subsistances qu'il leur convient et leur plaît. 

Dieus dona, mantas vetz, als mals 

Gran plantat de bes temporals.

Brev. d'amor, fol. 17. 

Dieu donne, maintes fois, aux méchants grande abondance de biens temporels.

Dels arquiers e dels autres lay ac mot gran plentat.

Roman de Fierabras, v. 389.

Des archers et des autres là il y eut moult grande quantité. 

Pueys li gitet desus de peyras gran plendat. V. de S. Honorat.

Puis lui jeta dessus grande quantité de pierres. 

Per so que Dieus li don plantat 

De mondana prosperitat.

Brev. d'amor, fol. 61. 

Pour ce que Dieu lui donne plénitude de mondaine prospérité.

ANC. FR. Li duz à la planté de la chevalerie. 

Roman de Vacce. Du Cange, t. V, col. 576. 

La terre est la plented de li. Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 23.

Qui tant avoit or et argent, 

Plenté forment et planté dras.

Fables et cont. anc., t. III, p. 2. 

Car il avoit de tous biens à planté. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 133, 

La plénité de la royal puissance.

Stat., an. 1254. Carpentier, t. III, col. 317.

(ESP. Plenitud. Chap. Plenitut, plenituts.)

4. Plendos, adj., comblé de biens.

Ad Arles fon uns homps que era ricx e plendos. V. de S. Honorat.

A Arles fut un homme qui était puissant et comblé de biens.

5. Plendensa, s. f., quantité, abondance.

Adv. comp. Car de totz autres bens avian a gran plendenza.

V. de S. Honorat. 

Car de tous autres biens ils avaient en grande quantité.

6. Pleneza, s. f., plénitude, abondance, quantité.

De sa pleneza nos omplira. V. et Vert., fol. 46.

De son abondance nous emplira.

En tota la pleneza de Dieu. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Ephésiens.

En toute la plénitude de Dieu. 

IT. Pienezza.

7. Plendor, s. m., quantité, espace, étendue.

L' escut lhi fendet un gran plendor.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55. 

L'écu il lui fendit un grand espace.

8. Plenega, s. f., des deux mots latins plenus et aqua, pot à l'eau.

Plenega per aiguiera. Leys d'amors, fol. 69. 

Pot à l'eau pour aiguière.

9. Plenir, v., remplir. 

Lors fums pleno lo cap. Eluc. de las propr., fol. 270.

Leurs fumées remplissent la tête. 

Part. pas. Plenit de sa lei. Trad. de Bède, fol. 31. 

Rempli de sa loi.

(chap. Plená; omplí, umplí.)

10. Pleneiramen, Plenieyramens, adv., entièrement, pleinement.

En Jhesu Crist foron totas las gracias e las virtutz plenieyramens, ses mesura. V. et Vert., fol. 45.

En Jésus-Christ furent toutes les grâces et les vertus entièrement, sans mesure.

Non ai ges totas tocadas 

Pleneiramen lurs qualitatz.

Brev. d'amor, fol. 51. 

Je n' ai point toutes touchées entièrement leurs qualités.

ANC. ESP. Pleneramente. ESP. MOD. PORT. Plenariamente.

(chap. plenamen, sanseramen.)

11. Emplir, Omplir, Umplir, v., lat. implere, emplir, remplir.

Ab que non aia grineza

Mas d' emplir sa pansa.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Pourvu qu'il n' ait souci que d' emplir sa panse. 

Fetz omplir detz concas d' aigua. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 22. 

Fit remplir dix conques d'eau.

Fetz lo umplir d' aiga. Liv. de Sydrac, fol. 6. 

Le fit emplir d'eau.

Part. pas. Laqual coronda fo omplida de sanctas reliquias. Philomena.

(chap. La cual columna estabe plena (omplida) de santes reliquies.)

Laquelle colonne fut remplie de saintes reliques.

CAT. Umplir. IT. Empiere. (chap. Omplí, umplí: ómpligo, omplis, ompli, omplim o umplim, ompliu o umpliu, omplin; omplit o umplit, omplits o umplits, omplida o umplida, omplides o umplides (ple, plens, plena, plenes.) 

12. Ahumplir, v., accomplir, exécuter. 

Sera sircumcis per ahumplir la ley. Liv. de Sydrac, fol. 119. 

(chap. Sirá sircunsidat (sircunsís) pera cumplí la ley.) 

Il sera circoncis pour accomplir la loi.

13. Ademplir, Adimplir, Adumplir, Aemplir, Azemplir, v., remplir, accomplir, achever.

S' ill voletz ben servir, 

Ni sos talans ademplir. 

T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm. 

Si vous voulez bien la servir, et ses désirs remplir. 

Despendon e gaston, per lurs golas adimplir, so de que motz paubre poyrian esser revengutz e sadollatz. V. et Vert., fol. 21.

Dépensent et gâtent, pour leurs gosiers remplir, ce de quoi de nombreux pauvres pourraient être ranimés et rassasiés. 

Fig. Li adumplisca son poder. V. de S. Honorat.

Qu'il lui accomplisse son pouvoir. 

Part. pas. Cant lo temps fo aemplit. Trad. d'un Évangile apocryphe. Quand le temps fut accompli. 

IT. Adempiere, adempire.

14. Aumplimen, Aumplimens, s. m., accomplissement, terme.

L' aumplimen de la lei, es bona amors.

L' aumplimens de sciencia.

Trad. de Bède, fol. 23 et 31.

L' accomplissement de la loi, c'est bon amour. 

Le terme de science.

IT. Adempimento. (chap. Cumplimén de un terme, de un tems.)

15. Remplir, v., remplir.

Jehus vos fassa 'l sieu servir

El cel, clar paradis, remplir.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Jésus vous fasse remplir le sien servir dans le ciel, clair paradis.

16. Replenir, v., remplir.

Odors del ences replenis l' aer. Trad. de Bède, fol. 54. 

L'odeur de l'encens remplit l'air.

(chap. L' auló del incienso (re-)ompli l' aire.)

Fig. Cruels chausa es que cel que a non done al non avent e no 'll replenischa sa sofraita. Trad. de Bède, fol. 84.

C'est cruelle chose que celui qui a ne donne pas au non ayant et ne lui remplisse sa disette.

Part. pas. De tal doussor sui replenitz.

B. de Ventadour: Quan lo.

Je suis rempli de telle douceur.

D' aital cuiar douz et amar 

Es totz lo segles replenitz.

Marcabrus: Doas cuidas. 

De tel penser doux et amer est tout le monde rempli. 

ANC. FR. Que tut le cors lui repleni. Marie de France, t. II, p. 469. 

La cité cerchent qu'est d' avoir replénie. Roman de Roncevaux.

(chap. reomplí, reumplí : torná a omplí.)

17. Repletio, Replecio, Repleccio, s. f., réplétion.

Es senhals de repleccio. Brev. d'amor, fol. 56.

C'est signe de réplétion.

Sia mermat de trebal o de replecio de vianda.

Sagna aquel, si es atrobada repletio manifesta.

Trad. d'Albucasis, fol. 10 et 28. 

Qu'il soit affaibli par travail ou par réplétion de nourriture.

Saigne celui-là, si est trouvée réplétion manifeste. 

CAT. Repleció. ESP. Repleción. PORT. Repleção. IT. Ripiezione.

(chap. Replessió, replessions: está ple, a cormull, fart, empachat.)

18. Replet, adj., lat. repletus, replet, rempli, plein. 

Per VII jorns de son cors tal odor n' es isida

Que tug n' eron replets aquels que la intravon. 

V. de sainte Magdelaine. 

Pendant sept jours de son corps telle odeur en est sortie, que tous en étaient remplis ceux qui entraient là.

Adonc Anna, que fon repleta 

Del Sant Esperit, es moult leta.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Alors Anne, qui fut remplie du Saint-Esprit, est moult joyeuse. 

ANC. CAT. Replet. ESP. PORT. Repleto. (chap. repleto o replet, repletos o replets, repleta, repletes.)

19. Repletiu, adj., réplétif, propre à remplir.

De las vacuitatz del corrs repletiva. Eluc. de las propr., fol. 65.

Des vides du corps réplétive.

20. Complir, v., lat. complere, accomplir.

No podon ges complir lo viatge.

T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Amics.

Ne peuvent point accomplir le voyage.

Que compliscatz 

L' obr' e non la desfasatz.

Perdigon: Entr'amor.

Que vous accomplissiez l'oeuvre et ne la défassiez pas.

- Remplir.

Compliro tot lo trauc de la coronda de santas reliquias. Philomena. 

Ils remplirent tout le trou de la colonne de saintes reliques.

Fig. Gen complir m' atendensa.

G. Faidit: L'onratz jauzens. 

Gentiment remplir mon attente.

Part. pas. Esteron trenta ans complitz. Trad. d'un Évangile apocryphe. Trente ans furent accomplis.

Quar es complitz sos sabers. Brev. d'amor, fol. 12.

Car son savoir est accompli.

Sa capelha complida de libres. Philomena.

(chap. Sa capella omplida, umplida, plena de llibres.)

Sa chapelle remplie de livres.

ANC. CAT. Complir. CAT. MOD. ESP. Cumplir. PORT. Comprir. IT. Compiere, compire. (chap. Cumplí: cumplixco o cumplixgo, cumplixes, cumplix, cumplim, cumpliu, cumplixen; cumplit, cumplits, cumplida, cumplides; tamé signifique plená, omplí, umplí.) 

21. Complidament, Complidamen, adv., complètement, entièrement, parfaitement.

Chascus que us ve, domna, sap qu' es vertatz 

Que totz bons aibs avetz complidamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh. 

Chacun qui vous voit, dame, sait qu'il est vérité que toutes bonnes qualités vous avez entièrement.

Las! qui sabra mais tan complidamen 

Faire tot so que tanh ad home bo.

B. Carbonel: S' ieu anc. 

Hélas! qui saura davantage si complètement faire tout ce qui convient à homme bon.

Pagat complidament. Tit. de 1308. DOAT, t. XIV, fol. 296.

Payé entièrement.

CAT. Cumplidament. ESP. Cumplidamente (completamente). 

(chap. Cumplidamen, completamen, sanseramen, del tot, perfectamen.)

22. Complimen, Complement, s. m., lat. complementum, achèvement, terme, complément.

Ieu ja vi comensar un pon,

Ab una peira solamen, 

Que pois venc a complimen.

G. Faidit: S'om pogues. 

Je vis incessamment commencer un pont, avec une pierre seulement, qui ensuite vint à achèvement.

L' enterinamen e complement de la d. letra clauza.

Docum. de 1475. Ville de Bergerac.

L' entérinement et complément de ladite lettre close.

- Perfection.

Anc natura non formet vostra par 

Per aver cap de totz bels complimens. 

R. Menudet: Ab grans.

Oncques nature ne forma votre pareille pour avoir chef de toutes belles perfections. 

CAT. Cumpliment. ESP. Cumplimiento. PORT. Cumprimento. 

IT. Compimento. (chap. Cumplimén, cumplimens; acabamén, acabamens, completamén, completamens.)

23. Completa, s. f., complies.

Quan agron dig completa et ora nona.

Giraud de Calanson: Sitot s'es.

Quand ils eurent dit complies et heure neuvième (nones).

Que tug sian a completa.... Quan sera issit de completa.

(chap. Que tots estiguen a completa o completes... cuan sirá (haurá) eixit de completes.)

Regla de S. Benezeg, fol. 52.

Que tous soient à complies... Quand il sera sorti de complies. 

IT. Compieta. (chap. Completa, completes : la radera orassió de la liturgia de les hores canóniques.)

24. Completas, s. f. pl., complies.

Dixero vespras et en aprop completas am gran solempnitat.

(chap. Van di vespres y enseguida completes en gran solemnidat.

Philomena. 

Dirent vêpres et ensuite complies avec grande solennité.

CAT. ESP. PORT. Completas. 

(N. E. Atención al plural en AS del dialecto occitano catalán.)

25. Completiu, adj., complétif, propre à compléter.

De lors movemens completivas. Eluc. de las propr., fol. 114. 

De leurs mouvements complétives.

ANC. ESP. IT. Completivo. (chap. Completiu : que complete y plene; completius, completiva, completives.)

26. Supplir, Suplir, v., lat. supplere, suppléer, remplacer.

Cove que las supliscam per alcunas proprietatz accidentals.

(chap. Convé que les supligam (reemplassem) per algunes propiedats acsidentals.)

El latis, alcunas vetz, supplish 1 mot per dos.

Leys d'amors, fol. 145 et 95.

Il convient que nous les remplacions par aucunes propriétés accidentelles.

Le latin, aucunes fois, supplée un mot par deux.

Part. pas. Ayssi entendatz dels autres temps suplitz.

Leys d'amors, fol. 90.

Entendez ainsi des autres temps suppléés.

CAT. ESP. Suplir. PORT. Supprir. IT. Supplire. 

(chap. reemplassá; suplí: suplixco o suplixgo, suplixes, suplix, suplim, supliu, suplixen; suplit, suplits, suplida, suplides.)

27. Suplement, s. m., lat. supplementum, supplément.

O de suplement. Tit. de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 113.

Ou de supplément.

Per suplement de legitima. Fors de Bearn, p. 1088. 

Pour supplément de légitime. 

CAT. Suplement. ESP. Suplemento. PORT. IT. Supplimento.

(chap. Suplemén, suplemens; suplimén, suplimens.)

28. Supletio, s. f., supplément, supplétif.

Aytal meteysha supletio.... Aytal supletio pot hom trobar per los autres temps. Leys d'amors, fol. 90.

Pareil même supplétif.... Pareil supplétif on peut trouver pour les autres temps.

29. Expletiu, adj., lat. expletivus, explétif.

Las autras expletivas, si cum sivals. Gramm. provençal.

Les autres explétives, ainsi comme Quoique.

ESP. PORT. Expletivo. IT. Espletivo. 

(chap. Expletiu, expletius, expletiva, expletives.)


martes, 13 de julio de 2021

José, Joseph, Taronjí, extracte de lo trovador mallorquí

extracte de lo trovador mallorquí 
(ix en este orde y en esta ortografía. Al final tos fico lo poema sansé y después la traducsió al castellá, del propi autó).


Baix del nom de Patria catalana entenem la terra que constituía l´antiga corona d´Aragó, singularment les Illes Balears, lo Regne de Valencia, y el principat de Catalunya. Aquexa corona, si be no gosa d´autonomía política, perque forma part integrant de la nació espanyola, té actualment vida propia, gracies al carácter de sos fills, que los distingeix dels demés espanyols; al moviment de la ciencia, de l´industria y del comerç, qu´estableix de día en día noves relacions, y estreny los llaços antichs entre sos diferents pobles; y, sobre tot, gracies al Renaxement literari catalanista y á la ressurrecció de la llengua catalana ó llemosína, d´aquexa estimadíssima llengua nostra, que tots parlam, sía en los dialectes de les Illes, sía en los del Continent, desde les montanyes del Rosselló fins á les roques del Cap de Pals.





XXVII

LA JOVE CATALUNYA.

Baix del nom de Patria catalana entenem la terra que constituía l´antiga corona
d´Aragó
, singularment les Illes Balears, lo Regne de Valencia, y el principat de Catalunya. Aquexa corona, si be no gosa d´autonomía política, perque forma part integrant de la nació espanyola, té actualment vida propia, gracies al carácter de sos fills, que los distingeix dels demés espanyols; al moviment de la ciencia, de l´industria y del comerç, qu´estableix de día en día noves relacions, y estreny los llaços antichs entre sos diferents pobles; y, sobre tot, gracies al Renaxement literari catalanista y á la ressurrecció de la llengua catalana ó llemosína, d´aquexa estimadíssima llengua nostra, que tots parlam, sía en los dialectes de les Illes, sía en los del Continent, desde les montanyes del Rosselló fins á les roques del Cap de Pals.

(***)

Floreix, floreix la Terra, l´amada Terra nostra;
Floreix, floreix la Terra que´l ser nos va donar;
Floreix de nou la Patria, nova hermosura´ns mostra
Per valls y per montanyes, per viles y per mar.

Entendemos por Patria catalana las tierras ó provincias que constituían la antigua corona de Aragon, singularmente las Islas Baleares, el Reino de Valencia y el Principado de Cataluña. Esta Corona, si bien no goza de autonomía política, porque forma parte integrante de la Nacion española, tiene actualmente vida propia, gracias al carácter de sus hijos, que los distingue de los demas españoles; al movimiento científico, industrial y comercial, que establece de día en día nuevas relaciones, estrechando los antiguos lazos entre sus diferentes pueblos; y, sobre todo, gracias al Renacimiento literario catalanista, y á la resurreccion de la lengua catalana ó lemosina, ya en los dialectos de las islas, ya en los del Continente, desde las montañas del Rosellon hasta las rocas del cabo de Palos.

XXVII

LA JÓVEN CATALUÑA.

Entendemos por Patria catalana las tierras ó provincias que constituían la antigua corona de Aragon, singularmente las Islas Baleares, el Reino de Valencia y el Principado de Cataluña. Esta Corona, si bien no goza de autonomía política, porque forma parte integrante de la Nacion española, tiene actualmente vida propia, gracias al carácter de sus hijos, que los distingue de los demas españoles; al movimiento científico, industrial y comercial, que establece de día en día nuevas relaciones, estrechando los antiguos lazos entre sus diferentes pueblos; y, sobre todo, gracias al Renacimiento literario catalanista, y á la resurreccion de la lengua catalana ó lemosina, ya en los dialectos de las islas, ya en los del Continente, desde las montañas del Rosellon hasta las rocas del cabo de Palos.
(***)

Florece nuestra tierra, la amada tierra de nuestros mayores; florece la tierra que nos ha dado el ser; florece de nuevo la patria; se despliega ante nosotros una nueva hermosura en las sierras, en los valles, en los pueblos, en el mar.

No hi há que rebujarho; lo crit de Renaxença
Travessa ab entussiasme collades y vergés,
Y en cada cor un eco l´acull ab joya inmensa
Des l´alta mar de Roses, país ampurdanés.

S´axeca Barcelona d´ardor escomoguda,
Y escriu los noms de Patria, de Fe, de pur Amor;
Y al crit de Renaxença donant la benvinguda,
Prepara l´era nova, lo setgle venidor.

L´oratje que devalla del Pirineu altívol,
De camps en camps aplega la poderosa veu;
Y ab lo ressó baxantne l´oratje lleneguívol,
Alegra de Valencia jardins per tot arreu.

Mallorca se desperta; del mar valentes ones
Novelles aportantli del geni catalá,
Recòrdanli qu´es perla de les comtals corones;
Y ab la Creuada unintse Mallorca lluyta ja.

¡Salut, oh nova Patria! Tos fills se regeneran,
Tos fills honrarte volen ab molt preuat joyell;
Que les glorioses gestes de ton Passat vejeren,
Y plens de sa memoria ser dignes volen d´ell.

El poeta recordantse d´en Lull y d´en Ausíes,
La nova Primavera ne canta ab escalfor;
Ressonan melodioses les velles cantoríes,
Y ´ns combla d´alegransa lo lay del trovador.

No podéis negarlo: el grito de Renacimiento atraviesa veloz las gargantas de los montes, los verjeles de las llanuras. En cada corazon respóndele otro grito de inmenso júbilo, desde el lejano golfo de Rosas, país del Ampurdan.

Levántase Barcelona conmovida profundamente; escribe los nombres de Patria, Fe y Amor; y, dando la bienvenida al Renacimiento, prepara la nueva era, el siglo por venir.

Del alto Pirineo bajan los huracanes, arrebatando la potente voz; las ventolinas llevan su resonancia á los jardines de Valencia.

Despiértase Mallorca; las bravas olas del Mediterráneo le traen noticias del genio catalan; recuérdame que Ella es perla de la condal corona. Y Mallorca, uniéndose á la Cruzada, empieza denodadamente á combatir.

¡Salud, oh nueva patria! Tus hijos se regeneran; tus hijos quieren honrarte con preciosísimos dones; porque vieron las gloriosas hazañas de tu Pasado; y, llenos de su memoria, quieren mostrarse dignos de él.

El poeta, acordándose de Lull y de Ausías March, canta con brío la nueva primavera. Resuenan melodiosamente las antiguas canciones; y nos colma de alegría el lay del trovador.

La lira catalana recobra ses dolçures,
La parla de los avis emprèn altre camí;
Axís al fí d´un viatge de dòls y desventures,
Emprèn mellor dressera de cor lo Peregrí.

Tos sabis, Catalunya, se membran de que´ls dares
La llet de l´infantesa, lo juhí, lo pensament;
Se membran de les ciencies que Tu los ensenyares,
Y´t donan sos esforços ab tot llur valiment.

Y pensan, y s´afanyan escudrinyant tothora
Secrets de l´alta Ciencia, sabuda per Deu sol,
Y si los endivinan son del be teu penyora;
Qu´axis ho feyan Balmes, Campany y Munturiol.

Debudes á esta Ciencia jo ovir les maravelles
Que brotan cada día per mig tos penyalars;
Lo fil-parlant, qu´eleva ton nom á les estrelles,
Cobreix tes encontrades com uns ramatjes clars.

L´actiu camí de ferre travessa tes montanyes;
Passan xiulant, tronantne, cent carros de vapor;
Y´l fum que´s tira enrera corona les cabanyes
Que guardan blats y vinyes, del fill dels camps honor.

Com fill de Catalunya lo bon pagès llavora
Les tanques hont nasqueren los braus almugavers,
Y venç y xafa roques ab má traballadora
Com los antichs xafavan lo cap dels extranjers.

La lira catalana recobra su dulzura; la fabla de nuestros abuelos emprende otro camino: así al fin de dolorosa y desgraciada marcha, toma mejores rumbos el no desalentado viajero.

Tus sabios, oh Cataluña, se acuerdan de que les diste la leche de la infancia, el juicio, el pensamiento; se acuerdan de que les enseñaste las ciencias; y te consagran sus trabajos y todo su valer.

Piensan, se afanan, escudriñando continuamente los secretos de la alta Ciencia, sabida por Dios sólo; y si los adivinan, son prenda de tu bienestar; porque así lo hicieron siempre Capmany, Bálmes y Monturiol.

Debidas á esa Ciencia, veo las maravillas que diariamente brotan en tu quebrado suelo; los hilos telegráficos ensalzan tu nombre, cubriendo todas tus tierras como claro ramaje.

El activo ferro-carril atraviesa tus cordilleras; pasan silbando, atronando el espacio, cien carros de vapor; el humo que se echa atras corona las cabañas, que guardan trigos y viñas, honor de los hijos del campo.

Hijo de Cataluña el buen campesino, labra las tierras do nacieron los bravos almogávares; vence y destroza peñascos, cual los antiguos héroes destrozaban escuadras enemigas.

A Palma y Barcelona, per Mataró y Manresa,
S´axecan orgullosos alberchs industrïals;
Aquí ´l treball es l´honra, la força y la noblesa,
Aquestes del Art nostre ne son les catedrals.

Y en lo camí novíssim que prens, oh Catalunya,
Los fills del camp donantne la má al traballador
Al comerç sempentejan, que marxa á terra llunyana
Portant allí les noves de ton progrés mellor.

Miráula, còm defía bramuls de les ventades
La catalana barca, miráula exir del port;
Lo vent infla ´l velatje, no há por de les onades,
La mar be pot conèxer que no temem la mort.

¿Còm nó si som de raça potent y generosa
Que may en les batalles enrera girá ´ls ulls?
Ara meteix de Cuba la terra revoltosa
Escriu de nostres jóvens la gloria en daurats fulls.

¡Les lleys podrán reviure! La patria catalana
De los malvats usatjes mil troços ha fets fer;
Y los concells extenen sa influencia sobirana,
Com en los temps heròychs honrats p´en Fivaller.

Y´l sacerdot benévol de cor sa humil preguera
Al Deu de nostres pares envía ab caritat,
Pe´ls catalans servantne la guía vertadera
D´amor religiosa, de pau y llibertat.

En Palma, en Barcelona, en Mataró, en Manresa, se levantan soberbios palacios industriales. Aquí el trabajo es la honra, el poder, la nobleza. Estas son las catedrales del Arte moderno.

En ese novísimo camino que sigues, oh Cataluña, los hijos del campo, dando la mano al trabajador de las ciudades, empujan el comercio, que marcha á lejanos países, llevando allí la buena nueva de tus mejores progresos.

Mirad el barco catalan, cómo desafía los bramidos de la tormenta; miradlo salir del puerto: el viento hinche el velámen; no há miedo de las olas; el mar bien puede conocer que no tememos la muerte.
¿Cómo no conocerlo, si somos de raza fuerte y generosa, que nunca volvió la espalda en los más rudos combates? Ahora mismo la rebelde tierra de Cuba, dedica á la gloria de nuestra juventud páginas de oro.

¡Las antiguas leyes revivirán! La patria catalana ha hecho pedazos los malos usos. Y los concejos extienden por todas partes su soberana influencia, como en los heróicos tiempos honrados por Juan Fivaller.

Y el sacerdote, lleno de caritativa benevolencia, envía al Dios de nuestros padres la plegaria de todos; guardando incólume para los catalanes la Religion del Amor, de la Paz y de la Libertad.

Oh Patria de Mallorca, Valencia, Catalunya,
¿No veus la fortalesa qu´ anima tos cars fills?
Ascolta exa harmonía que per los cors retrunye
Dels poetes y dels sabis, del poble y sos capdills.

¡Be faç, be faç, corónat de gala y gentilesa,
Demòstrali á l´Espanya qu´ets del vell tronch rebrot,
Rebrot ple de frescura, de força y jovenesa
Qu´ab delicat aroma balsama l´ayre tot!

Mon cor de goig esclata al vèuret falaguera
Renáxer de tes cendres com fénix inmortal;
Com riu ab ses floretes la gaya primavera
Axí riu la meua ánima de ditxa celestial.

¡Avant, avant! ¡Coratje! L´irada traydoría
No pot arreconarne de gloria ton tresor;
Que´l mon sapia conèxer d´est poble la noblía;
¡Oh Deu, beneheix la Patria; germans, donemli´l cor!

Abril de 1873.

¡Oh Patria de Mallorca, Valencia y Cataluña!
¿No ves la fortaleza de tus amados hijos? ¡Escucha esa armonía que forman hoy las voces de tus poetas y sabios, de tus ciudadanos y caudillos del pueblo!
¡Muy bien, muy bien! Vístete de gala y gentileza; demuéstrale á España que eres retoño del viejo árbol; retoño lleno de frescura, de fuerza y juventud, cuyo exquisito aroma embalsama el ambiente.

Mi corazon salta de gozo, al verte renacer de tus cenizas como inmortal fénix. Mi alma siente una felicidad celestial, como la de la alegre primavera, que cruza sonrisas con las flores.

¡Adelante, adelante! ¡Valor! Ni la ira de los extraños, ni la traicion de los propios pueden arrinconar tu tesoro de gloria. Que el mundo sepa apreciar la nobleza de este pueblo.
¡Oh Dios, bendice á la patria! ¡Hermanos, démosle el corazon!

XXV
EN L´ÁLBUM
DE DON JOSEPH LLUIS PONS Y GALLARZA.

SONET.

Les comes y les valls colorejava
La claretat de l´auba riallera;
Y del riu Llobregat en la vorera,
Entre ´ls pins, una verge suspirava,

- Jo so, deya, la ninfa qui guardava
Un jorn passat la catalana esfera;
Senyora d´estos realmes un temps era;
L´Amor ab mos dictats s´aconhortava.

De ma Llar y Montanya la memoria
S´es perduda, mos poetes ja no viuen,
Trencada es l´harpa de ma pura gloria...”

- No; consòla´t, ovira la comparsa
(Respongué Deu), de trovadors que´t diuen:
Veus ton amat cantor; Pons y Gallarza.

Maig 1868.

XXV

EN EL ÁLBUM
DE DON JOSÉ LUIS PONS Y GALLARZA.

SONETO.

Ya los valles y montes coloreaba, la risueña claridad de la aurora. A orillas del río Llobregat, en bosque de pinos, suspiraba dolientemente una vírgen.

Y decía: - Yo soy la ninfa que, en los pasados siglos, guardaba la catalana tierra. En otro tiempo era yo la Señora de estos reinos. El Amor recibía con mis palabras suavísimo deleite.

El recuerdo de mi Hogar y de mis Montañas, se ha perdido; murieron mis poetas; quebróse el arpa de mi pura gloria...”

- No, consuélate, (respondió el Señor desde el cielo); mira la muchedumbre de nuevos trovadores, que grita: Hé ahí á tu amado cantor, á Pons y Gallarza.

(V. nota 19.)  

//

XXVII

LA JOVE CATALUNYA.

Baix del nom de Patria catalana entenem la terra que constituía l´antiga corona

d´Aragó, singularment les Illes Balears, lo Regne de Valencia, y el principat de Catalunya. Aquexa corona, si be no gosa d´autonomía política, perque forma part integrant de la nació espanyola, té actualment vida propia, gracies al carácter de sos fills, que los distingeix dels demés espanyols; al moviment de la ciencia, de l´industria y del comerç, qu´estableix de día en día noves relacions, y estreny los llaços antichs entre sos diferents pobles; y, sobre tot, gracies al Renaxement literari catalanista y á la ressurrecció de la llengua catalana ó llemosína, d´aquexa estimadíssima llengua nostra, que tots parlam, sía en los dialectes de les Illes, sía en los del Continent, desde les montanyes del Rosselló fins á les roques del Cap de Pals.

(***)

Floreix, floreix la Terra, l´amada Terra nostra;

Floreix, floreix la Terra que´l ser nos va donar;

Floreix de nou la Patria, nova hermosura´ns mostra

Per valls y per montanyes, per viles y per mar.

No hi há que rebujarho; lo crit de Renaxença

Travessa ab entussiasme collades y vergés,

Y en cada cor un eco l´acull ab joya inmensa

Des l´alta mar de Roses, país ampurdanés.

S´axeca Barcelona d´ardor escomoguda,

Y escriu los noms de Patria, de Fe, de pur Amor;

Y al crit de Renaxença donant la benvinguda,

Prepara l´era nova, lo setgle venidor.

L´oratje que devalla del Pirineu altívol,

De camps en camps aplega la poderosa veu;

Y ab lo ressó baxantne l´oratje lleneguívol,

Alegra de Valencia jardins per tot arreu.

Mallorca se desperta; del mar valentes ones

Novelles aportantli del geni catalá,

Recòrdanli qu´es perla de les comtals corones;

Y ab la Creuada unintse Mallorca lluyta ja.

¡Salut, oh nova Patria! Tos fills se regeneran,

Tos fills honrarte volen ab molt preuat joyell;

Que les glorioses gestes de ton Passat vejeren,

Y plens de sa memoria ser dignes volen d´ell.

El poeta recordantse d´en Lull y d´en Ausíes,

La nova Primavera ne canta ab escalfor;

Ressonan melodioses les velles cantoríes,

Y ´ns combla d´alegransa lo lay del trovador.

La lira catalana recobra ses dolçures,

La parla de los avis emprèn altre camí;

Axís al fí d´un viatge de dòls y desventures,

Emprèn mellor dressera de cor lo Peregrí.

Tos sabis, Catalunya, se membran de que´ls dares

La llet de l´infantesa, lo juhí, lo pensament;

Se membran de les ciencies que Tu los ensenyares,

Y´t donan sos esforços ab tot llur valiment.

Y pensan, y s´afanyan escudrinyant tothora

Secrets de l´alta Ciencia, sabuda per Deu sol,

Y si los endivinan son del be teu penyora;

Qu´axís ho feyan Balmes, Campany y Munturiol.

Debudes á esta Ciencia jo ovir les maravelles

Que brotan cada día per mig tos penyalars;

Lo fil-parlant, qu´eleva ton nom á les estrelles,

Cobreix tes encontrades com uns ramatjes clars.

L´actiu camí de ferre travessa tes montanyes;

Passan xiulant, tronantne, cent carros de vapor;

Y´l fum que´s tira enrera corona les cabanyes

Que guardan blats y vinyes, del fill dels camps honor.

Com fill de Catalunya lo bon pagès llavora

Les tanques hont nasqueren los braus almugavers,

Y venç y xafa roques ab má traballadora

Com los antichs xafavan lo cap dels extranjers.

A Palma y Barcelona, per Mataró y Manresa,

S´axecan orgullosos alberchs industrïals;

Aquí ´l treball es l´honra, la força y la noblesa,

Aquestes del Art nostre ne son les catedrals.

Y en lo camí novíssim que prens, oh Catalunya,

Los fills del camp donantne la má al traballador

Al comerç sempentejan, que marxa á terra llunyana

Portant allí les noves de ton progrés mellor.

Miráula, còm defía bramuls de les ventades

La catalana barca, miráula exir del port;

Lo vent infla ´l velatje, no há por de les onades,

La mar be pot conèxer que no temem la mort.

¿Còm nó si som de raça potent y generosa

Que may en les batalles enrera girá ´ls ulls?

Ara meteix de Cuba la terra revoltosa

Escriu de nostres jóvens la gloria en daurats fulls.

¡Les lleys podrán reviure! La patria catalana

De los malvats usatjes mil troços ha fets fer;

Y los concells extenen sa influencia sobirana,

Com en los temps heròychs honrats p´en Fivaller.

Y´l sacerdot benévol de cor sa humil preguera

Al Deu de nostres pares envía ab caritat,

Pe´ls catalans servantne la guía vertadera

D´amor religiosa, de pau y llibertat.

Oh Patria de Mallorca, Valencia, Catalunya,

¿No veus la fortalesa qu´ anima tos cars fills?

Ascolta exa harmonía que per los cors retrunye

Dels poetes y dels sabis, del poble y sos capdills.

¡Be faç, be faç, corónat de gala y gentilesa,

Demòstrali á l´Espanya qu´ets del vell tronch rebrot,

Rebrot ple de frescura, de força y jovenesa

Qu´ab delicat aroma balsama l´ayre tot!

Mon cor de goig esclata al vèuret falaguera

Renáxer de tes cendres com fénix inmortal;

Com riu ab ses floretes la gaya primavera

Axí riu la meua ánima de ditxa celestial.

¡Avant, avant! ¡Coratje! L´irada traydoría

No pot arreconarne de gloria ton tresor;

Que´l mon sapia conèxer d´est poble la noblía;

¡Oh Deu, beneheix la Patria; germans, donemli´l cor!

Abril de 1873.

XXVII

LA JÓVEN CATALUÑA.

Entendemos por Patria catalana las tierras ó provincias que constituían la antigua corona de Aragon, singularmente las Islas Baleares, el Reino de Valencia y el Principado de Cataluña. Esta Corona, si bien no goza de autonomía política, porque forma parte integrante de la Nacion española, tiene actualmente vida propia, gracias al carácter de sus hijos, que los distingue de los demas españoles; al movimiento científico, industrial y comercial, que establece de día en día nuevas relaciones, estrechando los antiguos lazos entre sus diferentes pueblos; y, sobre todo, gracias al Renacimiento literario catalanista, y á la resurreccion de la lengua catalana ó lemosina, ya en los dialectos de las islas, ya en los del Continente, desde las montañas del Rosellon hasta las rocas del cabo de Palos.

(***)

Florece nuestra tierra, la amada tierra de nuestros mayores; florece la tierra que nos ha dado el ser; florece de nuevo la patria; se despliega ante nosotros una nueva hermosura en las sierras, en los valles, en los pueblos, en el mar.

No podéis negarlo: el grito de Renacimiento atraviesa veloz las gargantas de los montes, los verjeles de las llanuras. En cada corazon respóndele otro grito de inmenso júbilo, desde el lejano golfo de Rosas, país del Ampurdan.

Levántase Barcelona conmovida profundamente; escribe los nombres de Patria, Fe y Amor; y, dando la bienvenida al Renacimiento, prepara la nueva era, el siglo por venir.

Del alto Pirineo bajan los huracanes, arrebatando la potente voz; las ventolinas llevan su resonancia á los jardines de Valencia.

Despiértase Mallorca; las bravas olas del Mediterráneo le traen noticias del genio catalan; recuérdame que Ella es perla de la condal corona. Y Mallorca, uniéndose á la Cruzada, empieza denodadamente á combatir.

¡Salud, oh nueva patria! Tus hijos se regeneran; tus hijos quieren honrarte con preciosísimos dones; porque vieron las gloriosas hazañas de tu Pasado; y, llenos de su memoria, quieren mostrarse dignos de él.

El poeta, acordándose de Lull y de Ausías March, canta con brío la nueva primavera. Resuenan melodiosamente las antiguas canciones; y nos colma de alegría el lay del trovador.

La lira catalana recobra su dulzura; la fabla de nuestros abuelos emprende otro camino: así al fin de dolorosa y desgraciada marcha, toma mejores rumbos el no desalentado viajero.

Tus sabios, oh Cataluña, se acuerdan de que les diste la leche de la infancia, el juicio, el pensamiento; se acuerdan de que les enseñaste las ciencias; y te consagran sus trabajos y todo su valer.

Piensan, se afanan, escudriñando continuamente los secretos de la alta Ciencia, sabida por Dios sólo; y si los adivinan, son prenda de tu bienestar; porque así lo hicieron siempre Capmany, Bálmes y Monturiol.

Debidas á esa Ciencia, veo las maravillas que diariamente brotan en tu quebrado suelo; los hilos telegráficos ensalzan tu nombre, cubriendo todas tus tierras como claro ramaje.

El activo ferro-carril atraviesa tus cordilleras; pasan silbando, atronando el espacio, cien carros de vapor; el humo que se echa atras corona las cabañas, que guardan trigos y viñas, honor de los hijos del campo.

Hijo de Cataluña el buen campesino, labra las tierras do nacieron los bravos almogávares; vence y destroza peñascos, cual los antiguos héroes destrozaban escuadras enemigas.

En Palma, en Barcelona, en Mataró, en Manresa, se levantan soberbios palacios industriales. Aquí el trabajo es la honra, el poder, la nobleza. Estas son las catedrales del Arte moderno.

En ese novísimo camino que sigues, oh Cataluña, los hijos del campo, dando la mano al trabajador de las ciudades, empujan el comercio, que marcha á lejanos países, llevando allí la buena nueva de tus mejores progresos.

Mirad el barco catalan, cómo desafía los bramidos de la tormenta; miradlo salir del puerto: el viento hinche el velámen; no há miedo de las olas; el mar bien puede conocer que no tememos la muerte.

¿Cómo no conocerlo, si somos de raza fuerte y generosa, que nunca volvió la espalda en los más rudos combates? Ahora mismo la rebelde tierra de Cuba, dedica á la gloria de nuestra juventud páginas de oro.

¡Las antiguas leyes revivirán! La patria catalana ha hecho pedazos los malos usos. Y los concejos extienden por todas partes su soberana influencia, como en los heróicos tiempos honrados por Juan Fivaller.

Y el sacerdote, lleno de caritativa benevolencia, envía al Dios de nuestros padres la plegaria de todos; guardando incólume para los catalanes la Religion del Amor, de la Paz y de la Libertad.

Lo Trovador Mallorquí.  El Trovador Mallorquín.

lunes, 3 de mayo de 2021

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries que per la concepcio del fill de deu: hauria en la terra. e finalment en lo cel imperial.


(o la miniatura) Excellent senyora (. o ,) qui pot dir ne estimar quanta sera la alegria e consolacio de vostra senyoria trobant se mare de vn tal fill: car per ell sereu reyna de parays e dispensadora e tresorera dels tresors diuinals. ¶ O magnanima senyora com sera lo vostre cor alegre e content com vos veureu tan richa e tan habundosa de dons e gracies: e poreu distribuir e donar largament als miserables: e lo tresor vostre senyora per molt quen doneu james no minuara: e nengu no partira de vostra merçe sens habundancia de gracies: e poran dir tots aquells que hauran experimentat les misericordies vostres. ¶ Quis sufficiet enarrare opera tua domina: aut quis inuestigabit thesauros misericordie tue. Volent dit: qui sera sufficient senyora a recomptar les piadoses obres vostres: ni qui pora conexer ne cerquar los tresors amagats de la misericordia vostra: La qual exampla e obre lo cor dels peccadors: los quals diran a vostra senyoria. ¶ Cucurri cum dilatasti cor meum. Volent dir cascu dels dits peccadors. O excellent senyora yo he corregut e so vengut a la clemencia vostra per veure e fartarme de la font viua de la vostra dolçor: car la pietat de vostra mercem ha tant examplat lo cor que no dubte obtenir tot lo que a la senyoria vostra demanare ¶ O senyora: inrecomptable sera la alegria e goig de vostra senyoria com veureu lo senyor fill vostre apres de aquella tan dolorosa mort resucitat e glorificat e apartat de tota dolor e pena: e restara algun temps en la terra per consolacio vostra: e apres senyora en presencia vostra e de molts seruents seus sa magestat ab infinida gloria e triumpho pujara a regnar en lo seu celestial regne. ¶ Et dabit illi dominus deus sedem dauid patris eius et regnabit in domo iacob in eternum et regni eius non erit finis. E alli li sera donada per la magestat de nostre senyor deu la cadira triumphal de misericordia com a redemptor glorios de natura humana: la qual cadira justament li sera deguda com a fill de dauid ço es de vostra senyoria qui deuallau de la propria linea del misericordios rey Dauid: e regnara en la casa de Jacob (Iacob) eternalment: ço es en lo regne del seu pare eternal: ab lo qual ell sera egual en potencia e gloria: e sera senyor e regidor sobre tots los elets del regne seu: Lo qual regne james haura fi. E vos senyora aquell dia sereu molt gloriosa e alegra de la inestimable gloria del vostre tan amat fill. E lo senyor volent mes alegrar vostra merçe apres pochs dies del seu pujament trametra lo sanct sperit sobre tots los del vostre collegi: de que vos senyora haureu inestimable goig vehent los dexebles e criats del vostre fill axi plens de la sciencia diuina e de la gracia del sanct sperit. ¶ E apres senyora que sera finit lo temps que la magestat diuina ha constituit vostra merce ature en aquesta mortal vida: pujareu en lo regne del cel ab gloria no recomptable abraçada ab lo vostre excellent fill: qui per vos deuallara ab tota la cort del cel. E sereu altament receptada per tota la sancta trinitat e dignament collocada en aquella cadira real que a mare de deu se pertany. ¶ O senyora alegres vostra merçe car pot esser molt certa: que aquell dia finiran totes les dolors vostres: e hauran complida perfectio los vostres goigs: car eternalment sereu ajustada ab aquell del qual huy sereu mare: e tot lo que huy es promes a vostra altesa aquell dia us (diaus) sera donat. ¶ Perço senyora suplich vostra merce no tema ni se espante de les dolors temporals: puix los goigs seran sens fi. Sia de vostra senyoria no tardeu lo consentiment: car grans e innumerables son los bens que de aquest misteri se han a seguir (aseguir). E vehent gabriel que la senyora verge staua tota pensosa e recollegida dins si mateixa: e conexent que pensaua estretament en lo que ell de part de la diuina magestat li hauia dit: e ja tenia consell ab si mateixa sobre lo delliber de aquest consentiment. ¶ Crida lo dit gabriel hun angell de aquells quil hauien acompanyat e dix li. Cuytau als lims e digau a Adam e als fills seus: que ara es hora de cridar e demanar merçe a aquesta senyora: car la fahena de la sua redempcio sta per cloure. E anant langel molt cuytadament denuncia a Adam lo que manat li era ¶ E hoint la dita missatgeria Adam se prostra ab tots los fills seus: e comença a cridar ab gran fe e deuocio reclamant a la senyora e deya. ¶ In te domina speraui: non confundar in eternum: in tua misericordia libera nos. Volent dir: O senyora e filla mia ja sab vostra merçe que en vos apres deu es tota la sperança mia: no sia yo confus senyora: ne reste eternalment en la dolor que ara so: ans clement vos placia obrir les entramenes de la vostra misericordia e hauer pietat dels dolorats fills meus e de mi e voler nos deliurar de tanta pena per lo vostre gracios consentiment. ¶ E en aquesta pregaria e crit continua Adam els fills seus fins mereixqueren esser hoits.

sábado, 8 de mayo de 2021

Capitol LXII. Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom:

Capitol LXII (lxij). Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom: e zacharies cobra la paraula. E com apres sen torna la senyora en nazaret.

Com los nou mesos fossen complits Elizabeth pari vn glorios fill: e tota la dolor del part li fon prestament oblidada ab la vista joyosa del fill: Lo qual com fon faixadet: portaren lo a la senyora quis era apartada en vn retret per no esser vista per les gents moltes que venien a visitar Elizabet: alegrant se molt del seu goig: e sa senyoria vehent aquell chiquet e sabent la gran sanctedat sua alegras de singular alegria e prenguel al braç ab molta amor donantli largament la sua benedictio. E lo sanct chiquet vsant de raho baixa lo cabet axi com pogue: e besa la ma a la senyora qui en lo braç lo tenia: agenollas en la falda de sa senyoria apartant los peuets seus no tocassen lo ventre sagrat a hon staua tancat lo fill de deu humanat: Lo qual ell adoraua continuament ab sobirana reuerencia. E la senyora molt alegra de les marauelles que veya en lo seu car nebodet: dix. ¶ Iste puer magnus coram domino nam et manus eius cum ipso est. Volent dir. o quant sera gran e marauellos aquest fadri dauant nostre senyor deu: e la ma sua ço es la sua potencia sera ab ell tostemps fent li fer obres tan marauelloses que sera vna gran admiracio dels miradors. E dit aço tornal a la dida quel portas a sa mare: e com la gent sen fon anada sa senyoria ana a la cambra de elizabeth: e seruiala en les necessitats sues ab molta amor e diligencia: e james sen partia: sino tant com la gent venia: car sabia era scrit. ¶ Vbi (o ubi) est multitudo ibi est confusio (hon hi ha multitut, no falte confusió; aon ña multitut, no falte confusió; donde hay multitud, no falta confusión).
Car
hon ha multitut: no defall confusio. ¶ E venint lo huyten dia: volent circuncir (tallálila pelleta pera fé un morralet) la criatura fon delliberat per los amichs e parents li fos posat lo nom del seu virtuos pare zacharies, (aquí ña un rombo, no un pun: punt: punct, pero no se pot mirá tot lo texto a vore si es coma o pun. Yo fico pun a tot arreu, encara que ñague minúscula después. Qui u vullgue editá milló, que traballo y se llixgue tot lo llibre) e sentint aço la mare dreças en lo lit ab vn gran esforç: e dix. ¶ Nequaqp: sed vocabitur iohannes. Volent dir. Nou façau per res de metre li lo nom de son pare: mes digauli johan. // (nequaqp, la qp en rayeta damún: mes pareix “nanay” que “Nou façau per res de metre li lo nom de son pare”)
e respongueren a ella los parents pus acostats: dient. O senyora per merce pensau en esta fahena vn poch: e no vullau li sia imposat vn nom tan
estrany que nos troba tal en tota la parentela vostra. e vehent que la mare estaua ferma en son proposit delliberaren demanar al pare en signes quin nom volia fos imposat al seu primogenit fill. Lo qual vehent que per paraula nos podia satisfer axi com desijaua venguerenli los vlls en aygua: e demana tinta e paper e screui: dient. ¶ Johannes est nomen eius. Volent dir.
(
4 paraules en latín, Isabeleta: Elizabeth, que ne són 5 al traduí: Johannes es lo seu nom. ¿Les has de estirá com un chiclet mastegat? Eres mol cansina, donen ganes de tancá lo llibre. 313 págines a 4 columnes. Ya ne porto 147, y me emprén lo cor continuá; menos mal que me acompañe la donzella passiensia).
Senyors perdeu tot pensament: car certament vos dich que lo seu nom ha de esser Johan. Lo qual nom no hauem triat sa mare ni yo: ans li es imposat per la magestat diuina qui sab les dignitats sues: e segons aquelles
la nomenat. E legit lo scrit tots foren plens de gran admiracio: vehent la concordia del pare e de la mare sobre aquest sanct nom. E tantost com zacharies acaba de scriure senti la lengua sua deliura, e hauent dins si vn grandissim goig fica los genolls en terra per donar lahor e gracies a nostre senyor deu: e sentint en si la gracia del sanct sperit paral profeticalment e dix.
Benedictus dominus deus israel quia visitauit et fecit redemptionem plebis sue. Volent dir. Beneyt sia nostre creador e senyor deu de israel (jsrael, la j está clara; tamé passe a ire: iré, que se llich jre): car ha visitat lo seu poble vestintse de carn humana: deliberant rembrel de la captiuitat diabolica ab la sanch propria. E tots los que aqui eren hoint parlar a zacharies hagueren grandissima admiracio e goig no recomptable: Lauors fon la alegria complida en la casa de zacaries: en tota la parentela sua. E la senyora molt aconsolada del goig singular que veya en aquelles sanctes persones loaua nostre senyor deu ensemps ab ells. ¶ E fenides (finides; fin; finit) les festes sa senyora dix a zacharies e a elizabeth: que delliberaua tornar a casa sua. Los quels prengueren aquesta noua ab molta congoixa supplicant sa merce volgues aturar en la posada sua e seria per ells seruida e reuerida com a reyna e senyora e mare del seu creador. E la senyora regraciant los la bona offerta e molta amor que en ells conexia: pregals haguessen paciencia: car no li era possible contentar lo desig de ells: que la voluntat de nostre senyor era tornas a nazaret. E zacharies e Elizabeth sabent la ordinacio e voluntat de nostre senyor deu no gosaren pus contrastar (contra + salte línia + star): ans ficant los genolls en terra digueren. O excellentissima senyoria sia de vostra merce donarnos la ma: car digna cosa es que laus besem: que reyna e senyora nostra sou e de tot lo mon general: e placia a vostra senyoria voler nos beneir a nosaltres dos ensemps ab lo nostre fillet e tota la casa nostra E sa altesa nols volgue donar la ma: mas beneils ab molta amor: e dix los Alegrau vos cosi germa e cosina germana. ¶ Quia in hoc vocati estis: vt benedictionem hereditate possideatis: Car faç vos molt certs que sou cridats e elets per nostre senyor deu: perço que posseixcau la heretat de benedictio e pau: ço es la gloria de parais. ¶ E prenint sa senyoria lo glorios Johan dels braços de Elizabeth sa mare e abraçant lo estretament ab molta amor mirant lo en la cara dix. ¶ Tu puer propheta altissimi vocaberis preibis eni ante faciem domini parare vias eius. Volent dir. Vos nebodet molt car: sou fadrinet chiquet a la vista dels homens: e sou molt gran e magnifich dauant nostre senyor deu: car la alta magestat sua vos ha elegit en propheta singular e demostrador del seu fill humanat: dauant lo qual vos ireu (jreu) aparellant la via ço es los cors dels homens: als quals ab gran feruor preycareu quel reben com a redemptor e senyor: el amen: el serueixquen. E dit aço la senyora torna lo fillet a la sua cosina germana despedint se della. E lo glorios Johan vehent que la senyora sen volia partir feu tanta demostracio de tristicia e de enyorament que a tots los miradors feu plorar: car tant com se era alegrat per la venguda de sa senyoria tant se entresti de la sua partida. E axi la senyora sen parti e torna en nazaret a viure de la fahena de ses mans.