Mostrando las entradas para la consulta ixida ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ixida ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 13 de abril de 2024

Iothacisme - Transitio

Iothacisme, s. m., lat. iotacismus, iotacisme, répétition vicieuse de l' i

Iotacismi sunt, cum i littera supra justum decorem in dictionibus extenditur. Diomède, De Part. orat., col. 448. Putsch.

Iothacismes, so es cant en una dictio son dui i i;... per esquivar aquel vici, hom non pronuncia mas 1.
Leys d'amors, fol. 109.

L' iotacisme, c'est quand deux i i sont dans un mot;... pour esquiver ce vice, on n'en prononce qu'un.

 

Ipocondres, Ypocondris, s. m. pl., lat. hypochondria, hypocondres, parties latérales de la région supérieure du bas-ventre. 

De jos dels ipocondres. Trad. d'Albucasis, fol. 7. 

Au-dessous des hypocondres.

Si 'ls ypocondris... so ses dolor. Eluc. de las propr., fol. 50. 

 

hipocondrio, Ipocondres, Ypocondris, hypochondria, hypocondres; Iothacisme

 

Si les hypocondres... sont sans douleur. 

CAT. Hipocondrics. ESP. Hipocondrios. PORT. Hypocondrios. IT. Ipocondri.

(chap. Hipocondrio, en singular.)

 

Ipotecari, Ypotecari, Ipoticari, Ipoticaire, s. m., lat. apothecarius,

apothicaire.

Electuaris 

Non lur ten pro n' ipoticaris. 

Un troubadour anonyme: Dieus nos. 

Électuaire ne leur tient profit ni apothicaire. 

Auran lor ypotecari 

Especial don hom penra 

Tot aquo que mestiers fara 

Al dig malaude.

Brev. d'amor, fol. 124.

Auront leur apothicaire spécial dont on prendra tout ce qui fera besoin audit malade.

No poiran... ipoticaires far compositions o confections de medecinas solutivas. Fors de Béarn, p. 1078.

Ne pourront... apothicaires faire compositions ou confections de médecines solutives. 

CAT. Apotecari, poticari. ESP. PORT. Boticario. (chap. Boticariapotecaripotecari : farmasséutic, farmasseutics, farmasséutica, farmasséutiques.)

Beceite, el pueblo, casco urbano, las eras, les eres, farmacia

Ir, v., lat. ire, aller.

Ce verbe est défectif; il n'en reste guère d'exemples qu'au futur de l'indicatif et au conditionnel: 

Que m fassa matin dirnar 

Ans que m lais' ir una legua. 

T. de Bertrand et de Jausbert: Jausbert.

Qui le matin me fasse dîner avant qu'elle me laisse aller une lieue.

Chansos, tu m'iras outra mar.

(chap. Cansó, tú m' anirás ultra (passat lo) mar.) 

B. de Ventadour: En abril quan. 

Chanson, tu m'iras outre mer.

Laires seri', et iria cap cli.

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Serait larron, et irait tête baissée.

Il se combine avec EN:

Vuelh saber, quan m'en irai,

Cum es de vos, ni cossi us vai.

P. Rogiers: Senher. 

Je veux savoir, quand je m'en irai, comment est de vous, et comment vous va.

Ce verbe fut aussi employé auxiliairement au devant des participes présents:

Per pauc de semblan 

Iriatz doptan.

Giraud de Borneil: Ja m vai. 

Pour peu d'apparence vous iriez doutant. 

Mas tos temps m'en irai claman.

Raimond de Miraval: Enquer non. 

Mais toujours je m'en irai réclamant. 

ANC. FR. Adont nous iroient noiant

Tout che que nous avons véu. 

Roman du châtelain de Coucy, v. 4483. 

Et se donneroient por noiant 

Qui si ne s'iroit asproiant.

Roman de la Rose, v. 7652. 

ANC. CAT. ESP. Ir. PORT. Hir, ir. IT. Ire. (chap. Aná: vach, vas, va, anem o anam, anéu o anáu, van; anat, anats, anada, anades.)

2. Eissir, Eyssir, Issir, Yssir, v., lat. exire, sortir. 

En loc d' on non veia eissir.

Pierre de Durban: Peironet. 

En lieu d'où il ne voie sortir. 

Si que n' eissi pels costatz 

Sancs et aiga eyssamen.

Geneys: Dieus verays. 

Tellement qu'en sortit par les côtés sang et eau également. 

Quar tan laissetz Marcelh' aunidamen, 

Quar non yssitz trompan o combaten.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.

Parce que vous laissâtes Marseille si honteusement, car vous ne sortîtes pas en faisant sonner les trompes ou en combattant. 

Fig. Yssir de peccat per se meteys. V. et Vert., fol. 33.

Sortir de péché par soi-même.

(chap. Eixí de pecat per sí mateix. Lo dialecte catalá normatiu fa aná lo verbo fransés sortir.)

Per eyssir de paureza. V. de S. Honorat. 

(chap. Per a eixí de pobresa; pobrea en antic valensiá.)

Pour sortir de pauvreté.

- Saillir, former éminence.

Clauser ab I peyra que iesqua defora en maniera de clau. Philomena.

(chap. Tancá en una pedra que ixque fora en manera de clau.)

 Fermer avec une pierre qui sorte dehors en manière de clé.

- Provenir.

Fig. Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Prouesse sort du coeur, voilà sa meilleure lignée. 

Loc. Si donc del tot de mon sen non issia. 

Cadenet: Tals reigna. 

Si donc je ne sortais entièrement de mon sens. 

Aysso es yssir de totas las fis. V. et Vert., fol. 86.

Cela est sortir de toutes les bornes. 

Part. prés. El mes de junh issen.

G. Riquier: Sitot s'es grans.

Au mois de juin sortant. 

So fo issen pascor, quan intra mais. 

(chap. Aixó va sé ixín de la primavera, cuan entre Mach.)

Roman de Gérard de Rossillon, fol. 74.

Ce fut sortant le printemps, quand entre mai. 

Part. pas. Platz me qu' ar sui issitz 

De la terra on foi noiritz. 

Pierre d'Auvergne: En estiu quan.

Il me plaît, vu que maintenant je suis sorti de la terre où je fus nourri.

E 'l manens, qu'es d'aver issitz, 

Es clamatz fols e pauc prezatz.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres. 

Et le riche, qui est sorti de richesse, est appelé fou et peu prisé.

Pos l' espig' es issida, 

Balaia lonc temps lo gras.

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Après que l'épi est sorti, il balance long-temps le grain. 

ANC. FR. Coment eles eissent des cors.

Ainz qu' Eliduc s'en seit issuz. 

Marie de France, t. II, p. 415, et t. 1, p. 470.

Qar li maus fruis ist de male ente.

Fables et cont. anc., t. II, p. 297. 

Et en dit qu'il ne peut du sac 

Issir que ce qui est dedens.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 706. 

Et issirent hors de leurs logis.

Monstrelet, t. I, fol. 228.

CAT. ANC. ESP. Exir. IT. Escire, uscire. (chap. Eixí, issí, ixí: ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen; ixit, ixits, ixida, ixides; eixim, issim; eixiu, issiu; eixit, eixits, eixida, eixides; issit, issits, issida, issides.) 

3. Issit, Eysuyt, s. m., lat. exitus, sortie, issue. 

Per lo mar Ros passeron com per bel eysuyt. La nobla Leyczon. 

Par la mer Rouge passèrent comme par belle issue. 

Fig. Al issit del mes. Tit. de 1221. DOAT, t. LXXXVII, fol. 10. 

(chap. A la eixida, ixida, issida del mes.)

A la sortie du mois.

CAT. Exit. ANC. ESP. Éxito (éxodo). (chap. eixida, ixida, issida, eixides, ixides, issides.)

4. Eyssiment, Issiment, Ysement, s. m., sortie, fin.

Eyssiment de urina es prohibit.

Comensament de ysement de aiguas en dos huels.

Trad. d'Albucasis, fol. 32 et 4.

Sortie d'urine est empêchée.

Commencement de sortie d'eaux dans les deux yeux.

Fig. Segnors e serf han aital issiment. La Barca.

Seigneurs et serfs ont même fin.

Deu pausar tota ora los oils del cor al issimen de vida.

Trad. de Bède, fol. 37.

Doit poser toujours les yeux du coeur à la sortie de la vie. 

ANC. CAT. Eximent. (chap. Eiximén, iximén, issimén : eixida.)

5. Issida, Ichida, s. f., issue, sortie.

L' Issida comunal. Tit. de 1166. Hist. de Lang., t. III, pr., col. 116. 

La sortie commune.

L'autr'ier a l' issida d' abriu.

(chap. L'atre día a la eixida, ixida, issida d' Abril.)  

Marcabrus: L'autr'ier. 

L'autre jour, à l'issue d'avril.

Los pas de las ichidas del reaume. Cat. dels apost. de Roma, fol. 206.

Les passages des issues du royaume.

ANC. ESP. Entradas y essidas... ni entrada ni essida. (MOD. Salida.)

Tit. de 1206. Arte del rom., Castel, p. 44.

CAT. Exida (MOD. Sortida, sortides). IT. Escita, uscita. (chap. Eixida, ixida, issida, eixides, ixides, issides.)

6. Eysshidura, Eyshidura, s. f., fluxion, éruption, exanthème, abcès. Eyshiduras de boca.

Eyshiduras e nafras de boca.

Eysshiduras o floroncs.

Eluc. de las propr., fol. 206, 213 et 42.

Fluxions de la bouche.

Éruptions et blessures de bouche.

Exanthèmes ou furoncles.

(chap. Absés, forúncul, erupsió; que ixen, de ahí eysshidura, eyshidura, en chapurriau siríe eixidura, ixidura, issidura.)  

7. Eisuch, s. m., issue, hasard.

Juec... de cartas al eisuch. Stat. de Provence. Julien, t. I, p. 550.

Jeu... de cartes au hasard.

(chap. Sort, azar, que ixque lo que vullgue.)

8. Issec, s. m., butin.

G. e li seu prenen lh' issec; 

Tant en dona a sos homes com far s' o dec.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12. 

Gérard et les siens prennent le butin; il en donne à ses hommes autant qu'il doit le faire.

9. Geishir, Geysshir, v., sortir.

Cignes, quan, polets, auzo sonar citholas, geisho tantost del ni e comenso cantar.

Superfluitat geyssh per la boca.

Fluvi qui geish de paradis terrestre.

Eluc. de las propr., fol. 145, 80 et 151.

Les cygnes, quand, petits, ils entendent retentir lyres, sortent aussitôt du nid et commencent à chanter.

La superfluité sort par la bouche.

Fleuve qui sort du paradis terrestre.

Part. prés. En dens,... proeminens o geysshens.

(chap. En dens,... preeminens o ixins, eixins, issins: que ixen.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

En dents... proéminentes ou sortantes.

10. Geysshimeht, Geyshimen, s. m., sortie.

En las narrs fa gran brug en son geysshiment.

Intramens et geyshimens d'aquestas VII planetas.

Eluc. de las propr., fol. 82 et 112. 

Dans les narines fait grand bruit en sa sortie. 

Entrées et sorties de ces sept planètes.

11. Dezeissir, v., sortir, se retirer. 

Mas cell qi gen sap de mal dezeissir.

Durand de Carpentras: Un sirventes.

Mais celui qui gentiment sait se retirer de mal.

(chap. Eixissen, ixissen, ississen; retirás, apartás, evitá, etc.)

12. Forsiessir, v., sortir.

No s cug qu' ieu tant m' afolisca

Que de ma boca forsiesca. 

G. Raimond de Gironella: La clara lutz. 

Qu'elle ne s'imagine pas que tant je m'affolle qu'elle sorte de ma bouche.

13. Sobreyssir, Sobriessir, v., sortir au dessus, surélever, surgir.

Garda tos sens no sobriesca ni vers.

Serveri de Girone: Qui bon frug. 

Prends garde que ton sens ne sorte au dessus ni verse.

Part. pas. Sos bas paratges sobreyssitz

Sai que fenira coma lais, 

E s tornara lai d' on es trais. 

Bertrand de Born: Pus lo gens. 

Je sais que sa basse noblesse surélevée finira comme lai, et s'en retournera là d'où elle est tirée.

(chap. Sobreixí, sobreixí, sobreissí: destacá. ESP. Sobresalir.) 

14. Redicio, s. f., lat. reditio, retour. 

Ad aquela malautia que es sanada per cauteri, non es redicio tot temps.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

A cette maladie qui est guérie par cautère, il n'y a pas toujours retour.

15. Preterir, v., lat. praeterire, aller outre, passer, dépasser.

Ni s pot mudar ni preterir. Brev. d'amor, fol. 105. 

Ni se peut changer ni passer.

Part. pas. Temps preterit.

(chap. Tems pretérit : passat.)

Memoria... regarda las causas preteridas. Eluc. de las propr., fol. 18.

Temps passé.

La mémoire... regarde les choses passées.

CAT. ESP. PORT. Preterir. IT. Preterire. (chap. Preterí no se fa aná: passá: passo, passes, passe, passem o passam, passéu o passáu, passen; passat, passats, passada, passades.) 

16. Preterit, s. m., prétérit, terme de grammaire.

Preterit perfeit,... preterit non perfeit. Gramm. prov. 

Prétérit parfait,... prétérit non parfait. 

(chap. Pretérit : passat perfecte,... pretérit imperfecte.) 

CAT. Preterit. ESP. (pretérito) PORT. IT. Preterito. (chap. Pretérit, preterits : passat, passats. Tems de la gramática.)

17. Pretericion, s. f., lat. praetericionem, prétérition, omission. 

Anular lo testament per pretericion. Cout. de Condom. 

(chap. Anulá lo testamén per preterissió : omissió.)

Annuler le testament pour omission. 

CAT. Preterició. ESP. Preterición. PORT. Preterição. IT. Preterizione.

(chap. preterissió, preterissions : omissió, omissions.)

18. Circuitio, Circuicio, s. f., lat. circuitio, tour, contour, circuit, circonlocution, périphrase. 

En la circuicio del os. Trad. d'Albucasis, fol. 59. 

Dans le contour de l'os.

Es circuitios can, per la circonstancia d'un mot, hom enten I autre mot.

Leys d'amors, fol. 132. 

C'est circonlocution quand, par la circonstance d'un mot, on entend un autre mot. 

ANC. CAT. Circuicio. ESP. Circuición. IT. Circuizione. (chap. sírcul, sircuissió, sircuit, volta, tour, contorn, sircunlocussió o perífrassis.) 

19. Transitori, adj., lat. transitorius, transitoire, passager.

Los bes transitoris. L'Arbre de Batalhas, fol. 114.

Les biens passagers.

En causas transitorias et mundanals. Eluc. de las propr., fol. 22. 

En choses passagères et mondaines. 

CAT. Transitori. ESP. PORT. IT. Transitorio. (chap. Transitori, transitoris, transitoria, transitories; tránsit; coses que passen al cap de un curt tems; transitá: transito, transites, transite, transitem o transitam, transitéu o transitáu, transiten; transitat, transitats, transitada, transitades.)

20. Transitiu, adj., lat. transitivus, transitif.

Transitius es cant le faytz... passa en autra causa... Aytal neutri transitiu an motas vetz alcunas tersas personas. Leys d'amors, fol. 74.

Est transitif quand le fait... passe en autre chose... De tels neutres transitifs ont nombreuses fois aucunes tierces personnes. 

CAT. Transitiu. ESP. PORT. IT. Transitivo. (chap. Transitiu, transitius, transitiva, transitives; lo verbo que porte lo complemén directe es lo transitiu. Los atres se diuen intransitiu, intransitius, intransitiva, intransitives.)

21. Transitivamen, Transeumptivamen, adv., transitivement, transitoirement.

Sobre la qual passa... transitivamen.

Om pauza aquesta dictio, corr, propriamen et en apres transeumptivamen per methafora. 

Leys d'amors, fol. 57 et 116.

Sur laquelle il passe... transitivement.

On pose ce mot, court, proprement et ensuite transitivement par métaphore. 

IT. (ESP.) Transitivamente. (chap. Transitivamén; transitoriamén.)

22. Transitio, s. f., lat. transitio, transition.

Transitios... continua las causas dichas e las dizidoiras.

Leys d'amors, fol. 146.

La transition... continue les choses dites et celles qui doivent être dites.

CAT. Transició. ESP. Transición. PORT. Transição. IT. Transizione. 

(chap. Transisió, transisions; la mes famosa es la democrática, después de la dictadura de Paquito, l' amiguet dels catalanistes y roigets com Luisico Companys, lo males compañíes.)

vea como Companys firmaba sentencias de muerte contra mujeres y civiles

sábado, 27 de julio de 2024

3. 3. De cóm Pedro Saputo va fé un atre viache mes llarg.

Capítul III.

De cóm Pedro Saputo va fé un atre viache mes llarg.

Dos añs y mich fée que habíe tornat de la seua primera ixida, y va viure en un ay perque continuamen li escribíen y cridáen pera obres de pintura, volén tots donálay an ell en gran enveja dels pintós que hasta entonses se féen la competensia entre ells al país; y com reconeixíen la maestría de Pedro Saputo, callaben y se féen fotre. Tamé aixó sentíe ell, y pera que no patigueren nessessidat, se excusabe de la mayoría de les obres, y alguna vegada de totes per no oferís cap de mes gran empresa. Al mateix tems se li fée estret aquell sel a la seua alma tan gran; y consebín ya atres coses diferentes a les de la primera eixida, va determiná anassen a corre la España, sense limitás per tan a sol España si li veníe be.

Una vegada resolt lo viache, va comprá una mula de bona presensia y poc preu, una bona espasa (que sabíe fe aná), y lo día fixat pera la ixida, va montá y va tirá cap a Cataluña. Y sa mare, y la padrina y sa filla, Eulalia y Tereseta, que ploraren lo que vullgueren, perque per nelles no habíe ell de viure y morí an aquell racó del món.

Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú

No va entrá al seu plan aná a vore a les seues amigues, perque la edat les debíe aná demanán a tota pressa les raderes paraules que totes volen sentí dels homens, y ell no se trobabe an eixe cas. 

Pero passáe no mol lluñ de la aldea de les novissies, y no va pugué evitá torse allí lo camí, senne dos no podíen ficál en apuros, com sí que u faríe Morfina, que be sentíe no vórela.

Va arribá, y al entrá ixíe son pare de Juanita, que lo va coneixe; se van saludá y van aná juns a casa seua, y juns van passá después a la de Paulina, encara abans de diná, perque eren sobre les deu del matí. Com lo creíen navarro y estudián se van extrañá que viachare de aquell modo: ell, que may se quedáe parat, los va di:

- Enguañ, curs perdut. Unes vegades valen mes lletres que hassienda; atres, hassienda que lletres. Lo tems es lo que goberne; y les lletres sempre se troben; pero la hassienda pot pedres. 

Y yo me trobo ara an este segón cas. Les sagales sempre eren les mateixes, y així que lo van vore, sen va aná lo juissi de casa. Después van voldre sabé lo misteri de la seua persona, y li van di que les dos estáen demanades en matrimoni, y encara que los partits eren mol ventajosos, espessialmén lo que lograbe Juanita, li demanáen consell, ya que encara no estáen del tot obligades. 

Ell va contestá que cuan estigueren casades les diríe quí ere, ara ni u podíe di ni les conveníe sabéu. Si puguera casám en les dos (les va di), vatres siríeu les meues dones; pero la ley no u permitix, y cap voldríe vore a l'atra casada en mí. Per tan debéu casatos. Y passat lo día mol alegremen en elles, va continuá lo seu viache en son demá.

Al poc mes de dos legües va entropessá la mula desmemoriada y va caure en ell a un forat. Se va assustá de aixó y va di:

- Pos si ara me haguera trencat un bras o una cama, ¿quí me traíe de aquí y me portabe aon me curaren? Es di, que debíe portá un criat; es di, que teníe que viachá en alguna autoridat; es di, que ya no soc Pedro Saputo lo libre, lo sabut, lo sense temó, lo sense respecte a cap vanidat. Mula, mula, una me n'has fet y no men farás dos; poc valíes, y ara vals menos; ¡pren!, y tirán de la espasa la hi va embutí per lo pit hasta la empuñadura y la va dixá espiritán, y en dos potades que va pegá se va quedá morta pera sempre y carn per als corvs y llops de la comarca. Va traure de la maleteta uns tapissos, y una llibreta en blang, dos camises y un gabanet (los dinés per supost, encara que no ne va pendre cap gran cantidat de casa), va formá un paquetet en tot, va atravessá per nell la espasa, se u va ficá al muscle, y fen la siñal de la creu, va di: 

San Perico: ¡adiós, mare!; ¡adiós, amors meus!; ¡adiós, Aragó!; ¡hasta que torna!

Va arribá a Lérida, Ilerda o Lleida y va pensá en Julio César. 

Se va interná al Prinsipat, y va visitá lo famós monasteri de Montserrat, (Monserrate com lo de Fórnols) aon los flares li van contá la historia del sélebre Juan Garín en la filla del conde Jofré lo Velloso (lo pilós, pelut, Gofredo, Gottfried, Uvifredo, Wifredo, Guifredo, Guifre, etc.), y la va sentí en molta formalidat per respecte als presens. Después se va admirá de la penitensia de que parláen y del descans al que vivíen.

Va mirá les pintures que ñabíe y va passá cap abán, no parán hasta Gerona, Gerunda, Girona. Allí va voldre vore les mosques de san Narciso o Narsís; pero li van di que com la sang que chupaben dels fransesos ere sang venenosa y descombregada o excomulgada per la invicta espasa del gran Rey don Pedro, Pere, Peire III de Aragó, se van morí totes después de habeli ajudat a acabá en la canalla, a la que no li va valé portá lo estandart sagrat que diuen la Oriflama, or y flama: ni les bendissions y aigua beneita en la que los va arruixá lo papa cuan en mala hora van publicá la crusada contra lo Rey de Aragó, del que encara tenen memoria.

PEDRO III, EN LAS JUSTAS DE BURDEOS (SIGLO XIII. BURDEOS)

De allí per la costa va aná cap a la gran Barselona (Barchinona, Barcino, Barcelona, etc), y habén sabut que al port ñabíe un buque a pun de eixecá áncora o ancla y fé vela cap a Italia, va aná allá lo día y hora a la que debíe eixí; lo va vore, va envejá al mes infelís que an ell anáe, y lo va seguí en los ulls y lo cor hasta que lo va pedre de vista. Se va quedá sol mirán cap al mar, y desconsolat o desconortat, y casi plorán, va traure lo retrato de sa mare que sempre portáe damún, se va ficá de ginolls, girada la cara cap a Aragó, y va di:

- ¡Oh mare! Al teu amor y soledat oferixco este sacrifissi. Per tú no men vach a Italia; per tú no visito la siudat dels Cesars; per tú no voré la capital y siñora del món.

Seguín sempre la costa va arribá a Tarragona, y comparanla, lo que ere en lo que habíe sigut, y recordán la dominassió y poderío inmenso dels romanos, casi en ves de plorá li van doná ganes de riure considerán la vanidat y mindundi de les gran fetes humanes y dels imperis de la terra.

Va continuá y de allí va passá lo Ebro o Ebre cap a Tortosa (Dertusa, Dertosa), va entrá al regne de Valensia, va saludá a Peñíscola y va vore lo castell del papa Benedicto de Luna, XIII; va arribá a Valensia y va buscá la porta al seu muro, va vore al Rey Don Jaime fen tremolá lo seu gloriós estandart en siñal de victoria desde lo Real hasta aon estáe.
Va aná después al mateix Real, que eren palaus y jardins (ara sol jardins, solsits y enrunats aquells a la guerra de la independensia). Va visitá después lo Real primé del mateix Rey a Ruzafa, lo seu puesto ocupabe un convén de monges.

Y enrecordansen de les seues de un atre tems, va di:

- Siguéu santes les que aquí tos trobéu; pero procuréu que no penetro a dins de les reixes algún Pedro Saputo, perque li auxiliará la naturalesa que es tan poderosa, y... Perdonéu, filles del error o del espíritu de Deu, que de tot ñaurá entre vatres. Les que foreu víctimes de la violensia, del engañ o de un despit, aquí teniu un cor que tos acompañe en lo sentimén. Hau perdut lo món, y no sabéu si guañaréu lo sel; pero potsé no sirá vostra tota la culpa ni to se demanará tota la cuenta. Dites estes paraules en gran sentimén, va girá la esquena an aquell triste y melancólic edifissi, y va entrá a la siudat; a la que se va aturá prop de un añ, dedicat a la pintura, perque li van agradá los pintós valensians.


Original en castellá:

Capítulo III.

De cómo Pedro Saputo hizo otro viaje más largo.

Dos años y medio hacía que había vuelto de su primera salida, y vivió desazonado porque continuamente le escribían y llamaban para obras de pintura, queriendo todos dársela a él con grande envidia de los pintores que hasta entonces se las competían entre sí en el país; y como reconocían la maestría de Pedro Saputo, callaban y se concomían. También esto sentía él, y para que no padeciesen necesidad, se excusaba de la mayor parte de las obras, y alguna vez de todas por no ofrecerse ninguna de mayor empresa. Al mismo tiempo venía estrecho aquel cielo a su alma grande; y concibiendo ya otras cosas que la vez primera, determinó irse a correr la España cuando menos, sin limitarse por tanto a sola España si le venía a mano. Resuelto que tuvo el viaje, compró una mula de buena presencia y poco precio, una buena espada (que sabía manejar), y el día fijado para la salida, montó y echó a andar hacia Cataluña. Y su madre, y la madrina y su hija, Eulalia y Teresita, que llorasen cuanto quisiesen, porque por ellas no había él de vivir y morir en aquel rincón del mundo.

No entró en su plan ir a ver a sus amigas, porque la edad les debía ir pidiendo a toda prisa las últimas palabras que todos quieren oír de los hombres, y él no se encontraba en ese caso. Pero pasaba no muy lejos de la aldea de las novicias, y no pudo menos de torcer allí el camino, como quiera que siendo dos no podían meterle en apuro, como hiciera Morfina, aunque bien sentía no verla.

Llegó, y al entrar salía el padre de Juanita, que le conoció; se saludaron y fueron juntos a su casa, y juntos pasaron luego a la de Paulina, aún antes de comer, porque eran sobre las diez de la mañana. Como le creían navarro y estudiante extrañaron que viajase de aquel modo: él, que nunca se atajaba, les dijo: - Hogaño, curso perdido. Unas veces valen más letras que hacienda; otra hacienda que letras. El tiempo es el que gobierna; y las letras siempre se encuentran; mas la hacienda puede perderse. Y yo me hallo agora en este segundo caso. Las muchachas siempre eran las mismas, y así que le vieron, se les fue el juicio de casa. Luego después quisieron saber el misterio de su persona, y le dijeron que las dos estaban pedidas en matrimonio, y aunque los partidos eran muy ventajosos, especialmente el que lograba Juanita, le pedían consejo, puesto que aún no estaban del todo obligadas. Él les respondió que cuando fuesen casadas las diría quién era, que antes, ni se lo podía decir ni les convenía saberlo. Si pudiera casarme con las dos (les dijo), vosotras seríades mis esposas; pero la ley no lo permite, y ninguna querría ver a la otra casada conmigo. Por consiguiente debéis casaros. Y pasado el día muy alegremente con ellas, continuó su viaje el siguiente.

A poco más de dos leguas tropezó la mula y cayó con él en un hoyo. Amostazóse de esto y dijo: - Pues si ahora me hubiese roto un brazo o una pierna, ¿quién me sacaba de aquí y me llevaba adonde me curasen? Es decir, que debía llevar un criado; es decir, que debiera viajar con alguna autoridad; es decir, que ya no soy Pedro Saputo el libre, el listo, el sin miedo, el sin respeto a vanidad alguna. Mula, mula, una me has hecho y no me harás dos; poco valías, y agora vales menos; ¡toma!, y tirando de la espada se la metió por el pecho hasta el puño y se la dejó espiritando, y con dos pernadas que dio quedó muerta para siempre y pasto de los cuervos y lobos de la comarca. Sacó de la maletilla unos tapices, y un cuaderno en blanco, dos camisas y un gabancillo (el dinero por supuesto, aunque no tomó gran cantidad de casa), formó un paquetito con todo, atravesó por él la espada, se lo echó al hombro, y haciendo la señal de la cruz, dijo: san Perico: ¡adiós, madre!; ¡adiós, amores míos!; ¡adiós, Aragón!; ¡hasta la vuelta!

Llegó a Lérida y pensó en Julio César. Se internó en el Principado, y visitó el famoso monasterio de Monserrate, donde los monjes le contaron la historia del célebre Juan Garín con la hija del conde Jofré el Velloso (Gofredo o Uvifredo), y la oyó con mucha formalidad por respeto a los presentes. Después se admiró de la penitencia de que hablaban y del regalo con que vivían. Miró las pinturas que había y pasó adelante, no parando hasta Gerona. Allí quiso ver las moscas de san Narciso; pero le dijeron que como la sangre que chupaban de los franceses era sangre ponzoñosa y descomulgada por la invicta espada del gran rey don Pedro III de Aragón, murieron todas después de haberle ayudado a acabar con la canalla, a la cual no le valió traer el estandarte sagrado que llaman el Oriflama: ni las bendiciones y agua bendita que les echó el papa cuando en mala hora publicaron la cruzada contra el rey de Aragón, de que todavía tienen memoria.

De allí por la costa vino a la gran Barcelona, y habiendo sabido que en el puerto había un buque a punto de levantar áncora y hacer vela para Italia, fue allá el día y hora en que debía salir; viole, envidió al más infeliz que en él iba, y le siguió con los ojos y el corazón hasta que le perdió de vista. Quedó solo mirando hacia el mar, y desconsolado y casi llorando, sacó el retrato de su madre que siempre traía consigo, se postró de rodillas, vuelta la cara a Aragón, y dijo: - ¡Oh madre! A tu amor y soledad ofrezco este sacrificio. Por ti no me voy a Italia; por ti no visito la ciudad de los Césares; por ti no veré la capital y señora del mundo.

Siguiendo siempre la costa llegó a Tarragona, y comparándola en lo que era con lo que había sido, y recordando la dominación y poderío inmenso de los romanos, casi en vez de llorar le dio ganas de reír considerando la vanidad y pequeñez de las grandezas humanas y de los imperios de la tierra.

Continuó de allí, pasó el Ebro en Tortosa, entróse en el reino de Valencia, saludó a Peñíscola y los manes santos del papa Benedicto de Luna; llegó a Valencia y buscó la puerta en cuyo muro vio el rey Don Jaime tremolar su glorioso estandarte en señal de victoria desde su Real en donde estaba. Fue luego al mismo Real, que eran palacios y jardines (ahora sólo jardines, arruinados aquéllos en la guerra de la Independencia). Visitó después el Real primero del mismo rey en Ruzafa, cuyo sitio ocupaba un convento de monjas. Y acordándose de las suyas de otro tiempo, dijo: - Sed santas las que aquí os hallades; pero mirad que no penetre dentro de las rejas algún Pedro Saputo, porque le auxiliará la naturaleza que es tan poderosa, y... Perdonad, hijas del error o del espíritu de Dios, que de todo habrá entre vosotras. Las que fuéredes víctimas de la violencia, del engaño o de un despecho, aquí tenéis un corazón que se compadece de vosotras. Habéis perdido el mundo, y no sabéis si ganaréis el cielo; pero tal vez no será vuestra toda la culpa ni se os pedirá toda la cuenta. Dichas estas palabras con gran sentimiento, volvió la espalda a aquel triste y melancólico edificio, y se entró en la ciudad; en la cual se detuvo cerca de un año dedicado a la pintura, porque le gustaron los pintores valencianos.

jueves, 8 de febrero de 2024

Dorn - Dui, Duy

Dorn, s. m., morceau, darne.

Ditz benedicite e pres son dorn.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Dit bénédicité et prit son morceau.

Ges per so no m puesc partir un dorn, 

Si mi ten pres s'amors e m'enliama.

B. de Ventadour: Be m'an. 

Pour cela je ne puis point m'en séparer d'une darne, tant son amour me tient prisonnier et m'enlace.

PORT. Dorna.

 

Dors, Dos, s. m., lat. dorsum, dos, derrière. 

Han doas gibbas el dors. Eluc. de las propr., fol. 241.

(chap. Tenen dos gepes al dos: a la esquena; los camellos; los dromedaris sol ne tenen una.

ESP. Tienen dos gibas en el dorso. Los dromedarios sólo tienen una.)

Ont deux bosses au dos.

E 'ls mans detras lo dos liar.

Roman de Jaufre, fol. 73. 

Et lier les mains derrière le dos.

Fig. Martella ab so martell sobre nostre dos, e 'll nos farga.

(chap. Martelle en son martell sobre lo nostre dos, y ell mos forge.)

V. et Vert., fol. 44.

Martelle sur notre dos avec son marteau, et il nous forge.

ANC. CAT. Dors, dos (N. E. tocar el dos). 

ESP. PORT. Dorso. IT. Dorso, dosso.

2. Dorssar, v., rosser, bâtonner.

Part. pas. Auzic lo juzieu que totz los testimonis eron dorssatz e flagellatz per lur mal princep. V. et Vert., fol. 98.

Le juif entendit que tous les témoins étaient bâtonnés et flagellés pour leur mauvais prince.

3. Adorsa, adv., en arrière, à rebours.

Amors, qu'el fai anar adorsa,

Li tol lo talen e 'l trasporta.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Amour, qui le fait aller à rebours, lui ôte la volonté et le transporte. 

ANC. CAT. Adors.

4. Endossar, v., endosser.

Lors aubercs s'endossero.

Roman de Fierabras, v. 4605. 

Ils s'endossèrent leurs hauberts. 

Part. pas.

Iscam nos en defors los aubercxs endossatz.

Roman de Fierabras, v. 2829.

Sortons-nous en dehors les hauberts endossés.

ESP. Endosar. PORT. Endossar. (chap. ficás, carregás a la esquena : endossá, endossás un feix.)

5. Trasdossa, s. f., fardeau, endosse.

Sas espatlas semblon trasdossa. (N. E. espalla, espatlla : espala.)

Daniel Vives Albesa, Fondespala, Fuentespalda, espala, espatlla; dorn

P. Cardinal: D'Esteve.

Ses épaules semblent endosse.

Fig. De trop mala tradossa, 

Roma vos cargatz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, vous vous chargez de très mauvais fardeau.

 

Dotz, s. f., source.

Dins las dotz de la font.

Eluc. de las propr., fol. 74.

Dans les sources de la fontaine.

Dotz es que Dieus de paradis nos tra,

D'aiga plazen benezeit' e senhada.

Serveri de Gironne: Totz homs deu.

C'est une source que Dieu nous tire de paradis, d'eau agréable, bénie et marquée du signe de la croix. 

Fig. En lieis nais de totz bes la dotz.

G. Riquier: Qui a son.

En elle naît la source de tous biens.

ANC. FR. C'est la fontaine, c'est la doiz

Dont sortent tuit li let péchié... 

Rome est la doiz de la malice. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 337 et 332.

2. Adoutz, s. f., source.

De miech de la peira issira grantz adoutz. V. de S. Honorat. 

(chap. Del mich de la pedra ixirá, issirá un gran ullal, naiximén d'aigua.)

Du milieu de la pierre sortira grande source.

(N. E. sortira, source, sortir, sortie, surtidor, surgere; issira, ixirá, issirá, exida, ixida, ixí, eixeta, exit, exir, eixir, exitus.)

3. Dozil, s. m., douzil, faucet. (chap. grifo, chorradó, eixeta, pitorro.)

So que es dedins lo vayssel coven que venga al dozil.

V. et Vert., fol. 85.

Il convient que ce qui est dans le vaisseau vienne au douzil.

ANC. FR. Le dosil ou faucet de la tonne.

Cout. de Labour. Du Cange, t. II, col. 1664.

4. Adozilhar, v., percer, doisiller.

Part. prés. Fig.

Pueis l'hubriro ab lansa lo lairier, 

Adozillan aquel santz pimentier.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Puis avec lance ils lui ouvrirent le côté, doisillant ce saint piment.

Part. pas. El filh de Dieu que fo adozilhatz

Cant ab lansa ubertz fo son costatz.

Matfre Ermengaud, Épître à sa soeur. 

Le fils de Dieu qui fut doisillé quand son côté fut ouvert avec la lance. ANC. FR. Puis à bouillons fumeux le faysoient doisiller, 

Louche dedans la tasse et tombant pétiller.

Remi Belleau, t. 1, p. 144.

 

Drac, s. m., lat. draco, dragon.

Tant qu'el drac ac devorat 

Mot de la gent de la ciutat.

(chap. Tan que lo dragó habíe devorat molta de la gen de la siudat. Fragmén de la vida de San Jorge.)

Fragment de la V. de S. Georges.

Tant que le dragon eut dévoré beaucoup de la gent de la cité.

Adonc cant lo dracs si fo mes 

En la roca...

V. de S. Enimie, fol. 35.

Alors quand le dragon se fut mis en la roche.

CAT. Drag (N. E. queen; la c final, a veces ch, y la g final apenas se distinguen). IT. Draco. (ESP. Dragón; chap. dragó tragón, dragons tragons; dragona tragona, com la novia del burro de Shrek, dragones tragones. Dragonet, dragonets, dragoneta, dragonetes.)

2. Dragon, s. m., lat. draconem, dragon.

E 'l manja lo dragons en presenza de totz.

(chap. Y se 'l minge lo dragó en presensia de tots.)

V. de S. Honorat.

Et le dragon le mange en présence de tous.

Eyssiron dui dragon sobrier. Trad. d'un évangile apocryphe.

(chap. Van eixí dos dragons soberbios, enormes, mol grans.)

Deux dragons énormes sortirent.

Loc. Mas cor a de dragon.

P. Vidal: Ajostar. 

Mais a coeur de dragon.

ESP. Dragón. PORT. Dragão (errata, la o lleva virgulilla, pero es en la ã).

IT. Drago, dragone.

Escultura do Mario the Magnificent, dragão mascote da Universidade Drexel, Estados Unidos

 

- Constellation.

Estelas de las quals la una apelam cap de drago, l'autra coa.

(chap. Estels, estrels, estrelles de les cuals la una diém cap de dragó, l'atra coa o coga (de dragó). Recordéu: cap + coa, queue, cua: capicúa.)

Eluc. de las propr., fol. 117.

Étoiles desquelles nous appelons l'une tête de dragon, l'autre queue.

3. Dragonat, s. m., dragoneau, jeune dragon.

Drago... el ventre s'engendro los dragonatz dels uous.

(chap. Dragó... al ventre s'engendren los dragonets dels ous.)

Eluc. de las propr., fol. 277.

Dragon... au ventre les dragoneaux s'engendrent des oeufs.

(N. E. Madre del amor hermoso, me ha tocado usar todos los diccionarios de francés que tengo para poder entenderlo. Tengo 0 diccionarios.)

4. Draguntea, s. f., lat. dracontium, estragon, serpentine.

Draguntea es herba ab hasta vayra a guiza de colobre et semlant a drago, per que es dita draguntea et segon autres serpentina.

Eluc. de las propr., fol. 206.

L'estragon est herbe avec tige verdâtre en guise de couleuvre et ressemblant à dragon, par quoi elle est dite estragon et selon d'autres serpentine.

CAT. Dragonaria. ESP. PORT. Dragontea. IT. Dracontea.

(N. E. Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera,  dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo)

Dracunculus vulgaris; dragoneta, dragontea, atrapa-moscas, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera,  dragontea mayor, flor del lagarto, flor de la muerte, flor de la culebra, hierba culebra, hierba culebrera, hierba culebrera mayor, hierba de la culebra, luf, piel de serpiente, rabo de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia mayor, taragontia real, tragontia, yerba culebrera mayor, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo

 

Dragea, s. f., dragée.

Una livra de dragea perlada. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Une livre de dragée perlée.

CAT. Drageya. ESP. (dragea, pastilla, píldora, comprimido, confite, peladilla) Gragea. PORT. Grangea. (N. E. píndola, píndoles a Valensia.)

 

Dragma, s. f., lat. drachma, drachme, sorte de poids.

Dragma que es la VIII partida de la unsa...

Unsa peza VIII dragmas et XXIIII scrupels.

Eluc. de las propr., fol. 281.

Drachme qui est la huitième partie de l'once...

L'once pèse huit drachmes et vingt-quatre scrupules.

CAT. Dragma. ESP. Dracma (: moneda antigua de Grecia).

PORT. Drachma. IT. Dramma.

 

Drap, s. m., drap, habit, nappe, linge, linceul, étoffe.

Voyez Muratori, diss. 33; Denina, t. III, p. 20.

Son drap nou canja per peilla.

Augier: Era quan.

(chap. Son drap nou cambie per una pellota, drapot vell.)

Ignacio Sorolla Vidal; Son drap nou canja per peilla

Il change son drap neuf pour guenille.

Los clergues revestitz de draps de seda. Philomena.

Les ecclésiastiques revêtus d'habits de soie.

Ans remanra l'autars senes draps e senz luz.

Palais: Mot m'enoia.

Mais l'autel restera sans nappes et sans lumière.

Cant er cueit, ans que sia freg,

Colatz o per drap estreg.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il sera cuit, avant qu'il soit froid, coulez-le par un linge serré.

Alixandres, que tot lo mon avia,

No 'n portet ren mas un drap solamen.

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.

Fig. An pres una tella ad ordir

De drap d'enveia e de tort.

Marcabrus: Emperaire.

Ils ont pris une toile à ourdir d'étoffe d'envie et de tort.

ANC. FR. Cilz S. Roumains estoit cilz qui norri S. Beneoit, et li bailla les dras de relegion. 

Rec des Hist. de Fr., t. III, p. 195. 

CAT. Drap. ANC. ESP. PORT. Trapo. IT. Drappo. (chap. lo drap, los draps, drapet, drapets, drapot, drapots.)

2. Drapel, s. m., drapeau, lange, couche.

Ela per se envelopet

Son effan en drapels petitz.

Brev. d'amor, fol. 84.

Elle enveloppa par soi son enfant en petits drapeaux

En paubres drapels mes et envolopatz.

Roman de Fierabras, v. 1434.

Mis et enveloppé en pauvres langes.

ANC. FR. Dessired out ses drapels.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 6.

L'enveloppe de langes et de petits drapeaux pour le tenir chauldement. Amyot: Tr. de Plutarque, Morales, t. II, p. 135.

CAT. Drapet. ESP. Trapillo. PORT. Trapinho. IT. Drapello.

- Maladie des yeux.

Pasio de uelhs dita taca o malha, tela o drapel.

Eluc. de las propr., fol. 83. 

Maladie d'yeux dite tache ou maille, toile ou drapel.

3. Draper, Drapier, s. m., drapier, marchand de drap.

Drapers e ferrers e pelhisers.

Charte de Montferrand de 1348. 

Drapiers et ferronniers et pelletiers.

Li drapier an fag enprenemen 

Que no laison lur drap senes argen. 

T. de Guillalmet et d'un Prieur: Senher prior. 

Les drapiers ont fait accord qu'ils ne laissent leurs draps sans argent.

Pero li pus onratz 

Son nommatz mercadier, 

Aisi co son drapier.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Pour cela les plus estimés sont nommés marchands, ainsi comme sont les drapiers. 

ANC. CAT. Draper. ANC. ESP. Drapero (MOD. trapero). IT. Drappiere.

4. Draparia, s. f., draperie, habit, manteau.

Menam draparia qu'en fassam nostre pro.

Roman de Fierabras, v. 4032.

Nous conduisons draperie pour que nous en fassions notre profit.

De vendre draparia

E semblan mercadaria.

Brev. d'amor, fol. 30. 

De vendre draperie et semblable marchandise. 

Ni parton ges lur draparia

Aissi com saint Martin fazia.

P. Cardinal: Ab votz d'angel. 

Ni ne partagent point leur manteau ainsi que faisait saint Martin.

- État du drapier.

Las guardas de la draparia.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 37.

Les gardes de la draperie.

La draparia vermelha aion V rutlos per un cosol.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Que la draperie vermeille aient cinq suffrages pour un consul.

CAT. Draperia. ESP. Trapería. IT. Drapperia.

 

Drogoman, s. m., drogman, truchement.

Per fols tenc Polles e Lombartz,

E Longobartz et Alamans,

Si volon Frances ni Picartz

A senhors ni a drogomans.

P. Cardinal: Per fols

Je tiens pour fous Pouillois et Lombards, et Lombards et Allemands, s'ils veulent Français ni Picards pour seigneurs ou pour truchements. 

Desideri Lombarte Arrufat; Per fols tenc Polles e Lombartz,  E Longobartz et Alamans,  Si volon Frances ni Picartz  A senhors ni a drogomans.

Mas entre dos amans 

Deu esser, ses mentir, 

Quant hom lo pot chauzir,

Us fizelz drogomans.

A. de Peguilain: Sitot m'es. 

Mais, sans mentir, un fidèle truchement doit être entre deux amants, quand on le peut choisir. 

Fig. Ma chansos m'er drogomans 

Lai on eu non aus anar.

Richard de Barbezieux: Atressi. 

Ma chanson me sera truchement là où je n'ose aller.

Quar li huelh son drogoman 

Del cor.

A. de Peguilain: Ancmais. 

Car les yeux sont truchements du coeur.

En arabe tarjuman, tarjumen, torguman, signifient interprète.

IT. Drogmano, drogomanno.

 

Drogua, s. f., de l' anglo-saxon Druggs, drogue.

Droguas venenosas e perniciosas.

(chap. Drogues venenoses y pernissioses.)

Fors de Béarn, p. 1078.

Drogues vénéneuses et pernicieuses.

CAT. ESP. PORT. IT. Droga. (chap. droga, drogues; drogá, drogás: yo me drogo, drogues, Manel Riu Fillat se drogue, droguem o drogam, droguéu o drogáu, droguen. Drogat, drogats, drogada, drogades.)

Manel Riu Fillat; Droguas venenosas e perniciosas.

2. Droguit, adj., basanné.

E 'l marques, que l'espaza m ceis,

Guerreye lai blancs e droguitz.

Rambaud de Vaqueiras: No m'agrad' iverns.

Et que le marquis, qui me ceignit l'épée, guerroie là blancs et basannés.

 

Dromadari, Dromedari, Dromodari, s. m., lat. dromas, dromadaire.

Son drogoman apela que sol sos breus portar;

Monta sul dromodari e pensa del anar...

May no vuelh dromadari menar ni cavalgar.

Roman de Fierabras, v. 3660 et 3667.

Il appelle son drogman qui a coutume de porter ses brefs; il monte sur le dromadaire et s'occupe d'aller...

Je ne veux plus mener ni chevaucher dromadaire.

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

Lo dromedari es una bestia que se assemelle a un camello; com Marcel Pena, lo pena de Marsel, ¿sirá un dromedari? Sol li cal la gepa o chepa de Pau Esglesias o la de Mario Sasot Escuer.

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

 

(N. E. Lo dromedari es una bestia que se assemelle a un camello; com Marcel Pena, lo pena de Marsel, ¿sirá un dromedari? Sol li cal la gepa o chepa de Pau Esglesias o la de Mario Sasot Escuer.)

Eluc. de las propr., fol. 248.

Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.

2. Dromedari, s. m., gardien de dromadaires.

Dromedari es propriament gardayre de dromedes.

Eluc. de las propr., fol. 248.

Dromedaire est proprement gardien de dromèdes.

CAT. Dromedari. ESP. PORT. IT. Dromedario.

3. Dromede, s. m., dromadaire, dromède.

Arabia en camels et dromedes habundans...

Dromede o dromedari es bestia semlant camel.

Eluc. de las propr., fol. 248.

L'Arabie abondante en chameaux et dromadaires... Dromède ou dromadaire est bête ressemblant au chameau.

(chap. Arabia es abundán en camellos y dromedaris... “dromede” o dromedari es una bestia pareguda al camello; semlant : semblant : que s'assemelle, que s'apareix. Albert Pla, per ejemple, pareix un camello, pero si venguere droga no guañaríe mol, se la fotríe tota.)

 

Dromo, s. m. grec, *gr, chemin, plate-forme, esplanade.

Sarrazi asautero la tor a gran rando;

Tot an conquist lo barri tro a l'ausor dromo.

Roman de Fierabras, v. 3316.

Les Sarrasins assaillirent la tour avec grande impétuosité; ils ont conquis tout le rempart jusques à la plus haute plate-forme.

 

Drut, s. m., ami, courtisan, vassal, galant, amant, favori.

L'ancien allemand employa Draut, Druter dans le sens d'ami, de fidèle.

(N. E. alemán, v. trauen, vertrauen, confiar.)

Wachter, Gloss. german., v° Draut.

Dans la lettre adressée en 858 par les évêques de France à Louis de Germanie, on lit:

Quando anima vestra de corpore exiet... et, sine solatio et comitatu drudorum atque vassorum, nuda et desolata exibit.

Baluze, Capit. reg. fr. an. 858, t. II, col. 104.

J. Sirmond, dans ses notes, ibid., col. 782, explique ce mot drudorum par fidelium amicorum.

amics del chapurriau, Cortes de Aragón; Drut, s. m., ami, courtisan, vassal, galant, amant, favori.

Senher, vostre manjars, so ditz lo cutz,

Vos es aparelhatz; ja vostres drutz

Intren s'en el palais.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15. 

Seigneur, votre manger, ce dit le cuisinier, vous est préparé; déjà vos courtisans entrent dans le palais.

Tro 'l nom d'amans

En drut se muda.

(chap. Hasta que lo nom d'amán en confidén se mude.)

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.

Jusqu'à ce que le nom d'amant se change en favori.

Quatre escalos a en amor:

Lo premier es de fegnedor,

El segons es de preiador,

E lo ters es d'entendedor,

E lo quart es drut apelatz.

Un troubadour anonyme: Domna vos.

Il y a quatre degrés en amour: le premier est d'amant non avoué, le second est de suppliant, et le troisième est d'entendeur, et le quatrième est appelé favori.

ANC. FR. Vostre amis sui et vostre drus... 

La comtesse et ses damoiseles

Et les dames et les puceles 

N'i a cele n'en feist son dru.

Fables et cont. anc., t. III, p. 329.

Sire, bien puissiez vos venir

Conme mes amis et mes druz. (Conme: Comme)

Roman du Renart, t. III, p. 303. 

ANC. CAT. Drut. IT. Drudo.

2. Druda, s. f., amante, maîtresse. 

Jamais non vuoill aver druda. 

Bertrand de Born: Domna pois. 

Jamais je ne veux avoir amante.

Lo pechatz es tan desplazens

Qu'el fai en loc de drudas drutz.

Esperdut: Qui non.

Le péché est si déplaisant qu'il fait des galants au lieu de maîtresses.

Fig. Pren escarsetat per amiga e per druda.

Guillaume de la Tour: Un sirventes.

Prend avarice pour amie et pour maîtresse.

ANC. FR. Qu'en die que j'aie bele drue.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 153. 

ANC. CAT. Druda.

3. Drudaria, s. f., galanterie. 

E 'l fin lial amador

E las domnas ses bauzia

Mantenguesson drudaria.

G. Faidit: Tug cil que. 

Et que les tendres amants loyaux et les dames sans tromperie maintinssent galanterie. 

Sai d'amor tot son mestier 

E tot aisso qu' a drudari' abau.

P. Vidal: Drogoman.

Je sais d'amour tout son métier et tout ce qui convient à galanterie.

Baiss' amor e dechai

E lial drudaria.

G. Faidit: Razos e mandamen. 

L'amour baisse et déchoit et loyale galanterie. 

ANC. FR. Molt la requist de druerie, 

Il li donroit assez joiaus... 

Je vos otroi ma druerie, 

Soiés amis e jou amie. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 296, t. IV, p. 61. 

ANC. CAT. IT. Druderia.

 

Drut, adv., dru, vigoureusement.

Tan grans colps hi ferrem nos drut.

Bertrand de Born: Lo coms n'a.

Tant grands coups nous y frapperons dru. (N. E. dru : du: dur : duro.)

 

Duesca, prép., jusques (jusqu'à, jusqu'au; chap. ESP. hasta).

D'on par soleils duesc' al jorn que ajorna.

A. Daniel: Lanquan.

D'où paraît le soleil jusqu'au jour qui luit.

ANC. FR. Suer, dist-il, or ne doutés mie, 

Dusc'à demi-an revenrai.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 21.

2. Enjuscas, prép., jusques.

Del temps d'Adam enjuscas al dulivi, non ploc, ni las gens non bevion vi ni manjavo carn. Liv. de Sydrac, fol. 99.

(chap. Del tems de Adán hasta lo diluvio, no va ploure, ni les gens bebíen vi ni minjaben carn.)

Depuis le temps d'Adam jusques au déluge, il ne plut pas, ni les gens ne buvaient vin ni mangeaient chair.

 

Dui, Duy, suj.; dos, rég. adj. num. masc., lat. duo, deux.