sábado, 8 de mayo de 2021

Capitol LXII. Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom:

Capitol LXII (lxij). Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom: e zacharies cobra la paraula. E com apres sen torna la senyora en nazaret.

Com los nou mesos fossen complits Elizabeth pari vn glorios fill: e tota la dolor del part li fon prestament oblidada ab la vista joyosa del fill: Lo qual com fon faixadet: portaren lo a la senyora quis era apartada en vn retret per no esser vista per les gents moltes que venien a visitar Elizabet: alegrant se molt del seu goig: e sa senyoria vehent aquell chiquet e sabent la gran sanctedat sua alegras de singular alegria e prenguel al braç ab molta amor donantli largament la sua benedictio. E lo sanct chiquet vsant de raho baixa lo cabet axi com pogue: e besa la ma a la senyora qui en lo braç lo tenia: agenollas en la falda de sa senyoria apartant los peuets seus no tocassen lo ventre sagrat a hon staua tancat lo fill de deu humanat: Lo qual ell adoraua continuament ab sobirana reuerencia. E la senyora molt alegra de les marauelles que veya en lo seu car nebodet: dix. ¶ Iste puer magnus coram domino nam et manus eius cum ipso est. Volent dir. o quant sera gran e marauellos aquest fadri dauant nostre senyor deu: e la ma sua ço es la sua potencia sera ab ell tostemps fent li fer obres tan marauelloses que sera vna gran admiracio dels miradors. E dit aço tornal a la dida quel portas a sa mare: e com la gent sen fon anada sa senyoria ana a la cambra de elizabeth: e seruiala en les necessitats sues ab molta amor e diligencia: e james sen partia: sino tant com la gent venia: car sabia era scrit. ¶ Vbi (o ubi) est multitudo ibi est confusio (hon hi ha multitut, no falte confusió; aon ña multitut, no falte confusió; donde hay multitud, no falta confusión).
Car
hon ha multitut: no defall confusio. ¶ E venint lo huyten dia: volent circuncir (tallálila pelleta pera fé un morralet) la criatura fon delliberat per los amichs e parents li fos posat lo nom del seu virtuos pare zacharies, (aquí ña un rombo, no un pun: punt: punct, pero no se pot mirá tot lo texto a vore si es coma o pun. Yo fico pun a tot arreu, encara que ñague minúscula después. Qui u vullgue editá milló, que traballo y se llixgue tot lo llibre) e sentint aço la mare dreças en lo lit ab vn gran esforç: e dix. ¶ Nequaqp: sed vocabitur iohannes. Volent dir. Nou façau per res de metre li lo nom de son pare: mes digauli johan. // (nequaqp, la qp en rayeta damún: mes pareix “nanay” que “Nou façau per res de metre li lo nom de son pare”)
e respongueren a ella los parents pus acostats: dient. O senyora per merce pensau en esta fahena vn poch: e no vullau li sia imposat vn nom tan
estrany que nos troba tal en tota la parentela vostra. e vehent que la mare estaua ferma en son proposit delliberaren demanar al pare en signes quin nom volia fos imposat al seu primogenit fill. Lo qual vehent que per paraula nos podia satisfer axi com desijaua venguerenli los vlls en aygua: e demana tinta e paper e screui: dient. ¶ Johannes est nomen eius. Volent dir.
(
4 paraules en latín, Isabeleta: Elizabeth, que ne són 5 al traduí: Johannes es lo seu nom. ¿Les has de estirá com un chiclet mastegat? Eres mol cansina, donen ganes de tancá lo llibre. 313 págines a 4 columnes. Ya ne porto 147, y me emprén lo cor continuá; menos mal que me acompañe la donzella passiensia).
Senyors perdeu tot pensament: car certament vos dich que lo seu nom ha de esser Johan. Lo qual nom no hauem triat sa mare ni yo: ans li es imposat per la magestat diuina qui sab les dignitats sues: e segons aquelles
la nomenat. E legit lo scrit tots foren plens de gran admiracio: vehent la concordia del pare e de la mare sobre aquest sanct nom. E tantost com zacharies acaba de scriure senti la lengua sua deliura, e hauent dins si vn grandissim goig fica los genolls en terra per donar lahor e gracies a nostre senyor deu: e sentint en si la gracia del sanct sperit paral profeticalment e dix.
Benedictus dominus deus israel quia visitauit et fecit redemptionem plebis sue. Volent dir. Beneyt sia nostre creador e senyor deu de israel (jsrael, la j está clara; tamé passe a ire: iré, que se llich jre): car ha visitat lo seu poble vestintse de carn humana: deliberant rembrel de la captiuitat diabolica ab la sanch propria. E tots los que aqui eren hoint parlar a zacharies hagueren grandissima admiracio e goig no recomptable: Lauors fon la alegria complida en la casa de zacaries: en tota la parentela sua. E la senyora molt aconsolada del goig singular que veya en aquelles sanctes persones loaua nostre senyor deu ensemps ab ells. ¶ E fenides (finides; fin; finit) les festes sa senyora dix a zacharies e a elizabeth: que delliberaua tornar a casa sua. Los quels prengueren aquesta noua ab molta congoixa supplicant sa merce volgues aturar en la posada sua e seria per ells seruida e reuerida com a reyna e senyora e mare del seu creador. E la senyora regraciant los la bona offerta e molta amor que en ells conexia: pregals haguessen paciencia: car no li era possible contentar lo desig de ells: que la voluntat de nostre senyor era tornas a nazaret. E zacharies e Elizabeth sabent la ordinacio e voluntat de nostre senyor deu no gosaren pus contrastar (contra + salte línia + star): ans ficant los genolls en terra digueren. O excellentissima senyoria sia de vostra merce donarnos la ma: car digna cosa es que laus besem: que reyna e senyora nostra sou e de tot lo mon general: e placia a vostra senyoria voler nos beneir a nosaltres dos ensemps ab lo nostre fillet e tota la casa nostra E sa altesa nols volgue donar la ma: mas beneils ab molta amor: e dix los Alegrau vos cosi germa e cosina germana. ¶ Quia in hoc vocati estis: vt benedictionem hereditate possideatis: Car faç vos molt certs que sou cridats e elets per nostre senyor deu: perço que posseixcau la heretat de benedictio e pau: ço es la gloria de parais. ¶ E prenint sa senyoria lo glorios Johan dels braços de Elizabeth sa mare e abraçant lo estretament ab molta amor mirant lo en la cara dix. ¶ Tu puer propheta altissimi vocaberis preibis eni ante faciem domini parare vias eius. Volent dir. Vos nebodet molt car: sou fadrinet chiquet a la vista dels homens: e sou molt gran e magnifich dauant nostre senyor deu: car la alta magestat sua vos ha elegit en propheta singular e demostrador del seu fill humanat: dauant lo qual vos ireu (jreu) aparellant la via ço es los cors dels homens: als quals ab gran feruor preycareu quel reben com a redemptor e senyor: el amen: el serueixquen. E dit aço la senyora torna lo fillet a la sua cosina germana despedint se della. E lo glorios Johan vehent que la senyora sen volia partir feu tanta demostracio de tristicia e de enyorament que a tots los miradors feu plorar: car tant com se era alegrat per la venguda de sa senyoria tant se entresti de la sua partida. E axi la senyora sen parti e torna en nazaret a viure de la fahena de ses mans.