PRIMERA JORNADA. NOVELA DÉSSIMA

Lo mestre Alberto de Bolonia fa discretamen avergoñís a una Siñora que volíe humillál an ell per está enamorat de ella.

Quedabe, al acabá Elisa, la radera novela per a la Reina, la que, en femenina grássia escomensán a parlá, va di:

Nobles joves, com a les clares nits són les estrelles adorno del sel y a la primavera les flos de los verds prats, aixina u són les frasses ingenioses de les loables costums y les converses plassenteres; éstes, com són curtes, convenen mol mes a les dones que als homes, perque mes de les dones que de los homes desdíu lo parlá mol, a pessá de que avui poques o cap dona entén les agudeses y sap contestáles: vergoña general es per a natros y per a cuantes están vives. 

Perque aquella virtut que va está al ánimo de les nostres antepassades, les modernes la han convertit en adornos del cos, y la que se veu en les robes mes recargades y chillones y en mes adornos, se creu que té que sé mol mes que atres honrada, no pensán que si en ves de damún de les espales damún del llom les portare, un ase ne portaríe alguna de elles: y no per naixó hauríe de honrás mes que a un burro.

Me avergoñix díu perque no puc res di de los demés que contra mí no digue: eixes tan assicalades, tan pintades, tan abigarrades o barroques, o com estátues de mármol callades, mudes, insensibles están o, aixina contesten si sels dirigíx la paraula, que mol milló fore que hagueren callat; y mos fan creure que es puresa de ánimo lo no sabé conversá entre Siñores y en los homes cortesos, y a la seua santurronería o beatería li han donat lo nom de honestidat com si cap Siñora honesta fore mes que aquella que en la camarera o en la rentadora o en la cuinera parlo; perque si la naturalesa u haguere volgut com elles u volen fé creure, de un atra manera les haguere limitat lo charrá. 

La verdat es que, com en les demés coses, en ésta ña que mirá lo tems y lo modo y en quí se parle, perque a vegades passe que, creén alguna dona o algún home en alguna frasota o dita aguda fé ficá roch o roija a un atre o atra, no habén medit be les seues forses, aquella vergoña que sobre un atre ha volgut aviá, contra nell mateix o contra nella mateixa l´ha vist torná.

Per lo que, per a que sapigáu guardátos y per a que to se pugue aplicá a vatres aquell proverbio que se diu per tot arreu, de que les dones en tot agarren lo pijó sempre, esta radera novela de les de avui, que me toque contá, vull que tos adiestro, per a que aixina com en noblesa de ánimo estéu separades de los demés, aixina tamé per la exelénsia de les maneres separades de los demés tos mostréu.

No han passat encara mols añs desde que a Bolonia va ñabé un grandíssim meche y de clara fama a tot lo món, y potsé viu encara, de nom ere mestre Alberto. Sén ya vell, prop dels setanta añs, tanta va sé la noblesa del seu espíritu que, habénli ya del cos partit casi tota la caló natural, no va repudiá les amoroses flames habén vist a una festa a una bellíssima Siñora viuda, de nom, segóns diuen algúns, doña Malgherida de los Ghisolieri; y agradánli sobremanera, com un jovenet les va ressibí al seu pit madú, hasta tal pun que no descansabe de nit si lo día anterió no habíe vist lo hermós y delicat rostro de la bella Siñora. 

Y per naixó, va escomensá a frecuentá, a peu o a caball segóns lo que mes a má li veníe, la carrera (carré) aon estabe la casa de esta Siñora.

Per lo que, ella y moltes atres Siñores sen van doná cuenta de la raó de la seua visita y moltes vegades van fé bromes entre elles al vore a un home tan agüelo, de añs y de juissi, enamorat, com si cregueren que esta passió tan plassentera del amor sol als néssios ánims de los joves y no a datra part entrare y se quedare.

Per lo que, continuán lo aná amún y aball pel carré, va passá que un día de festa, están esta Siñora en atres moltes Siñores assentada dabán de la seua porta, y habén vist de lluñ vindre al mestre Alberto cap an elles, totes en ella se van proposá ressibíl y honrál y después gastáli bromes per lo seu enamoramén; y aixina u van fé.

Eixecánse totes lo van invitá a passá dins, lo van portá a un pati fresquet aon van maná portá finíssims vins y dolsaines; y al final, en paraules ingenioses li van preguntá cóm podíe sé alló de está ell enamorat de esta hermosa Siñora sabén que ere amada per mols hermosos, nobles y cortesos joves.

Lo mestre, encara que sentínse atossigat, va ficá alegre gesto y va contestá:

- Siñora, que yo la vullga no té que maravillá a cap sabio, y espessialmen a vos, perque tos u mereixéu. Y encara que als homes vells los haygue tret la naturalesa les forses que se requeríxen per als ejercicios amorosos, no los ha tret la bona voluntat ni lo sabé qué es l´amor, sino que naturalmén lo coneixen milló perque tenen mes coneiximén que los joves. La esperansa que me mou a amátos, yo agüelo a vos amada per mols joves, es ésta:

moltes vegades hay estat a puestos aon hay vist a les dones berenán y minján altramússos, (com les guíxes) y porros; y encara que de los porros res es bo, es menos roín y mes agradable a la boca lo cap, la cabóssa, pero vatres, generalmén guiades per gust equivocat, tos quedáu en lo cap a la má y tos mingéu les fulles, que no sol no valen res sino que tenen mal gust. ¿Y qué sé yo, Siñora, si al triá los amáns no féu lo mateix? Y si u faiguéreu, yo siría lo que siríe triat per vos, y los atres despachats.

La noble Siñora, igual que les atres, avergoñínse una mica, va di:

- Mestre, be y cortésmen mos hau recriminat de la nostra presuntuosa empresa; en tot, lo vostre amor me es volgut, com de home sabio y de pro té que séu, y per naixó, salvaguardán la meua honestidat, diguéume tots los vostres gustos en confiansa. Lo mestre, eixecánse en los seus compañs, va agraí a la Siñora lo ratet passat y despedínse de ella rién y fen festes, sen va aná.
Aixina, la Siñora, sense sabé de quí sen volíe enfotre y fé chánsa, creén guañá va sé vensuda; del que vatres, si sou prudentes, mol be tos guardaréu.

Ya estabe lo sol inclinat cap al ocasso y disminuída en gran part la caló, cuan les narrassións de los joves y de les jovenetes van arribá al final; per lo que, la seua Reina va di: 

- Ara ya, volgudes compañes y compañs, res li falte al meu gobern durán la presén jornada mes que donátos una nova Reina que, segóns lo seu juissi, la seua vida y la nostra gobernará. Y per naixó, en reverénsia an aquell per qui totes les coses viuen y es lo nostre consol, an esta segona jornada Filomena, jove discretíssima, com Reina guiará lo nostre reino. 

Y dit aixó, ficánse de peu y traénse la corona de lloré, en reverénsia an ella se la va ficá, y ella primé y después tots los demés la van saludá com a Reina, y al seu señorío en complassénsia se van sometre. 

Filomena, una mica abochornada de vergoña, veénse coronada en aquell reino y enrecordánse de les paraules poc abáns dites per Pampínea, per a no paréixe mojigata, recobrada la ossadía, primé va confirmá los cárrecs donáts per Pampínea y va disposá lo que per al matí siguién y per al sopá debíe fes, y quedánse allí aon estaben, va escomensá a parlá aixina.

- Mol volguda compañía, encara que Pampínea, per la seua cortessía mes que per la meua virtut, me haygue fet Reina de tots vatros, no me séntigo yo disposada a seguí sol lo meu juissi sobre la forma de viure, y per a que lo que a mí me pareix fé sapiguéu, y pugáu afegí o disminuí al vostre gust, en poques paraules tos u mostraré. Si avui hay reparat be, los modos seguits per Pampínea me pareix que han sigut tots igualmén loables y deleitosos; y per naixó, hasta que, o per massa repetissió o per un atra raó, no mos pórton aburrimén, no penso cambiáls. 

Habén ya, pos, escomensat les órdens del que ham de fé, mos eixecarém, mon anirém a passejá o rondá un rato, y cuan lo sol estigue ponénse soparém a la fresca y, después de algunes cansonetes y atres entreteniméns, mon anirém a dormí. Demá, alsánmos a la fresca, anirém a voltá per aon cadaú vullgue, y com avui ham fet, a la hora vindrém a minjá; ballarém, y cuan mos eixequém de la michdiada, aquí aon avui ham estat tornarém a novelá. Y lo que Pampínea no ha pogut fé, per habé sigut ya tart triada per al gobern, vull yo escomensá a féu, es a di, a restringí dins de algúns límits alló sobre lo que pugám novelá, per a que cadaú tingue tems de podé pensá en alguna bona história sobre lo assunto proposat per a puguéla contá; lo que, si tos agrade, sirá esta vegada que, ya que desde lo prinsipi del món los homes han sigut espentats per la fortuna a casos diferéns, y u sirán hasta lo final, tots ham de contá algo sobre alló: sobre algú que, perseguit per diverses disgustos o dessepsións, haygue arribat contra tota esperansa a bon port. Les dones y los homes, tots per igual, van alabá esta orden y van aprobá que se faiguere; sol Dioneo, tots los atres habén callat ya, va di:

- Siñora meua, com tots éstos han dit, tamé dic yo que es mol plassentera y encomiable la orden per vos donada; pero com grássia espessial tos demano un don, que vull que me sigue confirmat mentres la nostra compañía duro, y es éste: que yo no siga obligat per esta ley de tindre que contá una história segóns un assunto proposat si no vull, sino sobre alló que mes m´agrado contá. Y per a que dingú penso que vull esta grássia com home que no tingue a má prou históries, desde ara me contentaré en sé lo radé que novelo.

La Reina, que lo coneixíe com home divertit, va compendre que no u demanabe mes que per a podé alegrá a la compañía en alguna história divertida si estigueren cansats de tanta narrassió, y en consentimén de los demés, li va consedí la grássia; y eixecánse tots, cap a un regueret de aigua claríssima que de una montañeta baixabe a una vall ombriosa, a la sombra de mols ábres, entre pedres llises, bolos, y verdes herbetes, en pas tranquil sen van aná.

Allí descalsos y ficán los brassos despullats a l'aigua, van escomensá a divertís entre ells de varies maneres. Y al arrimás la hora del sopá van torná cap a la masada y van sená en bona gana y ben a gust; después del sopá, fets portá los instruméns, va maná la Reina que se escomensare una dansa, Emilia va cantá una cansó, acompañada per lo laúd de Dioneo:

Tan me enchise la meua hermosura

que en un atre amor may

ni pensaré ni buscaré la ternura.

En ella vech sempre al espill

lo be que satisfá al intelecto

y ni acsidén nou o pensá vell

lo be me traurá que me es predilecto

pos ¿quin atre amable objecte

podré mirá may

que dóno al meu cor nova ternura?

No se escape este be cuan dessicho,

per sentí un consol, contemplál,

pos lo meu plaé apoye, y lo meu recreo

de tan suave manera, que expresáu

no podría, ni podría experimentáu

cap mortal may

que no haguere abrassat tal tendresa.

Y yo, que a cada instán mes me enséng,

cuan mes en ell fixo la mirada,

tota me entrego an ell, tota me oferixco

gustán ya de la seua promesa amada;

y tanta alegría espero a la meua arribada

a la voreta d´ell, que may

ha sentit aquí dingú tal ternura.

Acabada esta balada, que tots habíen corejat alegremen, encara que a mols los faiguere cavilá la seu lletra, después de algunes caroles, habén passat ya una part de la nit, li va apetí a la Reina finiquitá la primera jornada, y manán enséndre les antorches y cresols, va maná que tots sen anigueren a descansá hasta la matinada; per lo que, cadaú, giránse cap a la seua cámara, aixina u va fé.

ACABE LA PRIMERA JORNADA

SEGONA

Lo regne de Mallorca

Vull sé colaboradó de Iker Jiménez, es un fet paranormal vore un llibre sobre un reino catalá que may va sé catalá. Lo regne de Mallorca.

A mediterranean emporium

The catalan kingdom of Majorca

Y esta bassura no es de ara, sino de 1994. De autós a sueldo del catalanisme, despistats y algún que atre pocavergoña enseñán algo mes que Historia, histeria y siensia ficsió, com Ignacio Sorolla Amela, la Ascuma, AVL, IEC, etc.

David Abulafia

https://debates.coches.net/discussion/227234/son-las-islas-baleares-catalanas

CREACIÓ DEL REGNE DE MALLORCA. DEL REGNE PRIVATIU AL REGNE FEDERAT 

http://www.caib.es/govern/rest/arxiu/2545587

La conquesta catalana és un dels episodis més importants de la història de l'arxipèlag per les enormes repercussions que tingué, essent el punt de partida de l'actual poble de les Balears. La conquesta va representar la destrucció de la societat musulmana de les Illes i la seva substitució per una nova societat que s'integrava en el món occidental cristià mitjançant la seva incorporació a la Corona d'Aragó i l'entrada al món feudal. 1. Causes de la conquesta: Al començament del segle XIII els regnes cristians de la Península havien derrotat els almohades a la batalla de les Navas de Tolosa i el poder musulmà es trobava molt afeblit. Aquesta situació la va aprofitar Jaume I, rei de la Corona d'Aragó, per conquerir les Balears. D'altra banda, la conquesta va servir per satisfer el desig de terres de la noblesa catalana, per expulsar pirates de les Illes i per obtenir, a més, una base comercial que facilitàs la navegació cap a Orient i cap al nord d'Àfrica, on els interessos comercials de Catalunya eren cada vegada més importats. Segons la forma de govern pactista de la monarquia catalana, la conquesta va ser acordada a les corts de Barcelona del 1228. Allà el rei Jaume I va rebre el suport militar i econòmic dels tres braços: la noblesa, el clero i els representants de les ciutats catalanes. 2. La conquesta de les Illes Balears L'expedició, formada per unes 150 naus de tota mena es va fer a la mar a l'estiu de l'any 1229. El mes de setembre varen desembarcar a Santa Ponsa. Després d'una sèrie d'enfrontaments, posaren setge a Madina Mayurqa. Al cap de tres mesos de setge, el 31 de desembre de 1229, les tropes de Jaume I conqueriren la ciutat. Pocs anys desprès, el 1235,va ser conquerida l'illa d'Eivissa i Menorca ho va ser el 1287. La conquesta va comportar la desaparició gairebé total dels musulmans de les Illes. La repoblació fou majoritàriament amb catalans i la llengua que es parlava era el català. Per tant, a mijans segle XIII les Illes formaven part de forma federal de la Corona catalanoaragonesa junt amb Catalunya, Aragó i el País Valencià i aviat s'unirien altres territoris com Nàpols, Sicília i Sardenya.

3. La fundació del regne de Mallorca i la seva base econòmica.  Jaume I atorgà al nou regne un ordenament jurídic especial, amb unes llibertats molt superiors a les altres terres catalanes.
La Carta de Franquesa feia als repobladors lliures, no serfs i havien de pagar menys imposts; atenuava el feudalisme amb la intenció d'afavorir el repoblament de Mallorca. Després de la conquesta, els conreus més importants varen ser el blat, la vinya i la olivera que substituïren els musulmans, cotó, arrós i lli, a la vegada que augmentava la ramaderia. Hom importava blat, llana, pells, etc. i s'exportava oli, vi, formatge, sal i productes artesanals com teixits i calçat. Els comerciants mallorquins compraven productes de luxe al nord d'Àfrica i a Constantinoble que després distribuïen per diversos ports del llevant peninsular. A l'Edat Mitjana, les terres balears van esdevenir un gran centre comercial del Meditarrani amb una important escola de cartògrafs. Aquesta prosperitat es va reflectir en la construcció de nombrosos edificis religiosos i civils d'estil gòtic, com llotges, drassanes i consolats. Com passava en altres regnes de la Corona d'Aragó, també hi havia a Mallorca, el Consolat de Mar, i hi regia el Llibre del Consolat de Mar.

4. Institucions polítiques i canvis de sobirania Els períodes que el regne de Mallorca va ser independent tingué llur propi rei i quan es va incorporar a la monarquia confederal catalana tingué un lloctinent o virrei que representava l'autoritat reial, s'encarregava de la direcció militar i tenia el poder judicial i legislatiu. La monarquia era pactista i no absolutista, per la qual cosa quan el nou rei era coronat devia jurar que respectaria les lleis i llibertats dels seus súbdits. A diferència d'altres regnes, el de Mallorca no tenia corts pròpies, sinó que enviava representants a les Corts Catalanes. Una altra institució de govern era el Gran i General Consell que tenia la representació del regne, s'encarregava de la hisenda pública i proposava noves lleis al rei. A Mallorca també formava part del govern la Universitat del Regne formada per sis Jurats que es repartien entre els estaments (cavallers, ciutadans, mercaders i artesans). L'organisme representatiu de Menorca era la Universitat i Consell General de Menorca. Eivissa tenia també la seva Universitat com a organisme de govern.

5. Regne privatiu i retorn a la Corona d'Aragó A l'Edat Mitjana els reis consideraven el seu regne com un patrimoni personal i per això era freqüent que el repartissin entre els fills. Jaume I va disposar que el seu fill gran Pere rebés en herència el regne d'Aragó, el Principat de Catalunya i el regne de València. Jaume, el fill petit, va heretar el regne de Mallorca, amb Menorca com a territori vassall, Eivissa i les possessions de la Corona d'Aragó al Migdia francès. El 1276, a la mort del seu pare, Jaume II va ser coronat rei del Regne de Mallorca. Els monarques que el varen succeir foren Sanç I i Jaume III que donaren una llarga etapa de prosperitat al regne. Però, la manca d'homogeneïtat geogràfica i les dificultats econòmiques del regne, que havia de pagar forts aranzels comercials i no tenia una moneda pròpia, feien difícil que pogués seguir sent independent. Però el conflicte polític començà quan Jaume III encunyà moneda a Perpinyà, trencant així els pactes feudals que l'unien al rei d'Aragó, la qual cosa aprofità Pere el Cerimoniós per a declarar-li la guerra. El rei d'Aragó el 1343 ocupà Mallorca sense que la població mallorquina defensàs Jaume III; la qual cosa s'explicaria per la complicitat dels comerciants mallorquins i la major part de la població de l'illa als qui Pere d'Aragó els havia promès conservar i ampliar les lleis autonòmiques i avantatges comercials. Mort Jaume III a la batalla de Llucmajor, el regne de Mallorca es reincorporà a la Corona d'Aragó de forma confederal i mantingué i amplià les seves lleis autonòmiques. 

ELS BORBONS. EL CANVI DE DINASTIA I LA PÈRDUA D'AUTONOMIA DEL REGNE DE MALLORCA 6. La Guerra de Successió (1701-1715) i l'absolutisme borbònic

El 1700 morí sense successió Carles II, el darrer rei dels Àustries i fou proclamat rei el candidat francès Felip V, enfront del candidat austríac l'arxiduc Carles. Gran Bretanya, Portugal, Holanda i l'Imperi austríac, contraris al borbó, declararen la guerra a França i a Espanya. Així es desencadenà la Guerra de Successió que també va ser un conflicte entre els dos regnes d'Espanya. Castella es va mostrar fidel a Felip V. En canvi, la Corona d'Aragó va donar suport al candidat austríac davant el temor a què el model absolutista i centralista francès que volia imposar acabàs amb el seu règim autonòmic. A l'interior, la guerra va ser favorable a les tropes filipistes que varen obtenir la victòria d'Almansa (1707) que suposà la rendició de València i Aragó. El 1713, l'arxiduc Carles va heretar la Corona d'Àustria quan va morir el seu germà. Temerosos ara de l'excessiu poder dels Habsburg, la Gran Bretanya i Holanda varen retirar el seu suport a l'arxiduc Carles i varen firmar el Tractat d'Utrecht (1713), que va posar fi al conflicte internacional i va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya. Arran d'aquest tractat els territoris europeus de la monarquia espanyola es varen repartir entre les potències del bàndol austriacista i Gibraltar i Menorca foren ocupades per Gran Bretanya. El Principat de Catalunya i Eivissa i Mallorca continuaren la guerra totes soles contra Felip V i Barcelona s'acabà rendint l'11 de setembre de 1714, desprès d'una aferrissada resistència i de la important ajut en queviures i en tropes artilleres que arribaven des de Mallorca. Com a càstig pel suport al candidat austríac, Felip V va anul·lar tots els furs i llibertats de la Corona d'Aragó i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a totes les terres de la Corona. Els Borbó varen implantar el model d'absolutisme centralista francès. Tots els poders residien en el monarca i les Corts varen quedar quasi anul·lades. 7. Les conseqüències de la Guerra de Successió per al Regne de Mallorca. L'anul·lació de l'autonomia política. Tot i que les Illes romanien inicialment fidels a Felip V, ja es constatava la importància dels partidaris de l'Arxiduc que eren durament reprimits pels virreis, especialment a Eivissa i a Mallorca. Les causes per les quals hi havia dos bàndols enfrontats eren econòmiques, però també tenia molt de pes el temor a la pèrdua de la seva autonomia política, com els respectius jurats reclamaven cada vegada que un virrei intentava minvar la independència fiscal o intervenir en la lliure elecció dels càrrecs polítics illencs, entrebancant el sistema representatiu de “sac i sort”. Les autoritats borbòniques, encapçalades pel virrei, el comte d'Alcúdia i el bisbe Laportilla, eren conscients de l'oposició de bona part de la població; el perill d'insurrecció era evident, però la causa de Felip V no va perillar fins que l'armada angloholandesa de l'almirall Leake va forçar la insurrecció carlina (24 de setembre de 1706). Quan Barcelona es rendí (1714) les úniques terres que s'oposaven a Felip V eren Mallorca i les Pitiüses. Dia 16 de març de 1715, mentre uns 500 treballadors hi feien feina, el Cronicón Mayoricense explica que va comparèixer una companyia de dones amb tambor i bandera per tal d'ajudar en els treballs de fortificació, creant una zona d'aîllament entre la murada i les cases de Santa Catalina. A les primeres dones es sumaren d'altres fins a 400 i Impediren així que hom enderrocàs aquell barri i aplanant i omplint amb terra, crearen l'explanada de sa Feixina. Fins a l'11 de juliol de 1715 no es rendiren les darreres forces lleials a l'Arxiduc a la Ciutat de Palma al general d'Asfeld. Poc després les tropes borbòniques prenien possessió d'Eivissa. Amb els Decrets de Nova Planta (1715-1718) desapareixia el Regne de Mallorca i a les illes de Mallorca, Menorca i Formentera foren liquidades les institucions d'autogovern. El capità general passà a ser l'autoritat suprema política i militar en substitució del virrei. Les atribucions del Gran i General Consell foren assumides per la Reial Audiència, des d'ara formada exclusivament per castellans. Els ajuntaments seguiren el model castellà i els regidors ja no eren electius sinó nomenats per l'Audiència o pel rei. També es va suprimir l'autonomia financera del Regne de Mallorca, imposant-se una allau de nous imposts. El català fou bandejat de les institucions oficials, i, si bé es va mantenir viu dins l'àmbit privat, no era ben tolerat pel nou poder. Així i tot es varen mantenir algunes institucions com el Consolat de Mar i el dret privat que ha arribat en bona part fins avui. D'altra banda, es varen militaritzar les Illes amb l'establiment d'un exèrcit permanent. En general tots aquests canvis causaren malestar fins i tot entre els illencs que havien estat partidaris de Felip V.
ACTIVITATS Decreto de Nueva Planta dado en San Lorenzo el Real a 16 de Marzo de 1716 por el Rey Don Felipe V "…aunque por diferentes Pragmáticas de los Reyes mis Antecesores, se haya reglado el Gobierno de esta Isla y Reino de Mallorca, he considerado, que las turbaciones de la última guerra le han dexado en estado, que necessita de algunas nuevas providencias para su mayor seguridad, paz y quietud de sus Naturales; por lo cual. He resuelto, que la Audiencia compuesta de un Regente, cinco Ministros y un Fiscal, presida el Comandante General de mis Armas… (…) Y necessitándose en el presente estado de esta Isla, y Reyno, de atender con el mayor cuydado, y vigilancia a su mejor Gobierno, y siendo para lograrle, de la mayor importancia, elegir las personas más hábiles, y no exponerlas a la contingencia del Sorteo; He resuelto que por ahora, y durante mi voluntad, se nombren veinte Iurados que rijan, y goviernen lo Económico, y Político de la Ciudad de Palma; y doze para que goviernen la de Alcudia, también en lo Económico, y Político; y en los demás lugares del Reyno los que fueren necessarios, según el número de la población de cada uno, reservandome yo la nominación de los que huvieren de elegirse para las dos Ciudades de Palma y Alcudia, y haziéndola la Audiencia por lo que mira a los otros Lugares, de los que me dará cuenta. (…) Siendo mi intención honrar, y premiar indistintamente todos mis vassallos, según el mérito de cada uno, y emplearlos como juzgare más conveniente: Declaro, y mando, que en adelante cessen en este Reino las costumbres, y leyes que hablan de Extrangería. (…) Quedando por ahora también reservadas a mi disposición la Regalia de fabricar moneda, y las demás, assí en esta Isla, como en la Iviza. (…) Dado en San Lorenzo el Real a diez y seis de Marzo de mil setecientos y diez y seis. YO EL REY" INSTITUCIONS POLÍTIQUES ABANS I DESPRÉS DEL DECRET DE NOVA PLANTA A LES ILLES ABANS DESPRÉS
1. GRAN I GENERAL CONSELL…………….......REIAL AUDIÈNCIA
2. JURAT………………………………………....... REGIDORS
3. PROCURADOR REIAL…………………….......INTENDENT
4. VEGUER…………………………………….......CORREGIDOR
5. VIRREI……………………………………......... CAPITÀ GENERAL.

ACTIVITATS

1. Cerca al dossier o per internet el significat i les competències que tenien les institucions o càrrecs que estan subratllats.
2. Quines són les dues concepcions d'Estat que s'enfrontaren a la Guerra de Successió? Què significava cada una d'elles?. Quina seguia cada una de les corones dins del regne d'Espanya?
3. Per què el Decret està dirigit a les illes de Mallorca i d'Eivissa? Investiga en quina situació va quedar Menorca després de la Guerra de Successió.
4. Quins són els canvis més importants introduïts pel Decret de Nova Planta, en el terreny econòmic, en el terreny polític i cultural?
5. A quins altres territoris de la Monarquia Hispànica es varen fer decrets similars?. Per què?

https://en.wikipedia.org/wiki/Kingdom_of_Majorca WIKILIES :

The Kingdom of Majorca (Catalan: /mallorquí/ Regne de Mallorca, IPA: [ˈreŋnə ðə məˈʎɔɾkə]; Spanish: Reino de Mallorca; Latin: Regnum Maioricae) was founded by James I of Aragon, also known as James The Conqueror. After the death of his firstborn son Alfonso, a will was written in 1262 and created the kingdom to cede it to his son James. The disposition was maintained during successive versions of his will and so when James I died in 1276, the Crown of Aragon passed to his eldest son Peter, known as Peter III of Aragon or Peter the Great. The Kingdom of Majorca passed to James, who reigned under the name of James II of Majorca. After 1279, Peter III of Aragon established that the king of Majorca was a vassal to the king of Aragon. The title continued to be employed by the Aragonese and Spanish monarchs until its dissolution by the 1715 Nueva Planta decrees.

http://www.arxiuregnedemallorca.com/

JORNADA QUINTA. NOVELA NOVENA. Federigo, falcó

JORNADA QUINTA. NOVELA NOVENA.

Federigo de los Alberighi vol y no es volgut, y en los gastos del festejá se arruine; y li quede sol un falcó, y, com no té res mes, lo done de minjá a la seua Siñora que ha vingut a casa seua; ella, cuan sen entere de aixó, cambie de ánim, lo pren per home y lo fa ric.

Habíe ya dixat de parlá Filomena y sol quedáe Dioneo (per lo seu privilegi) per parlá; ell, en alegre gesto, va di:
A mí me correspón ara parlá: y yo, caríssimes siñores, u faré de bon grado en una historia en part pareguda a la pressedén, no sol per a que sapiguéu cuán poden los vostres encans en los cors cortesos, sino per a que adeprengáu a sé vatres mateixes, cuan tingáu que otorgá los vostres galardons sense dixá que sigue sempre la fortuna qui los consedixque. Hau de sabé que Coppo de los Borghese Domenichi, que va sé de la nostra siudat, y potsé u es encara, home de gran y reverensiada autoridat entre los nostres (y per les costums y per la virtut mol mes que per la noblesa de sang y digne de eterna fama), sén ya de avansada edat, moltes vegades sobre les coses passades en los seus veíns y en atres li agradáe contá. Ell, milló y en mes orden y en mes memoria y adornat parlá que cap atre u sabíe fé, y acostumabe a contá entre datres coses que a Florencia va ñabé un jove de nom Federigo de micer Filippo Alberighi, en fets de armes y en cortessía alabat sobre tots los demés donsels de la Toscana. Este, com los passe a la majoría de los gentilhomens, de una cortés Siñora de nom doña Giovanna se va encaprichá, als seus tems tinguda com una de les mes hermoses dones y de les mes gallardes que ñaguere a Florencia; y per a pugué conseguí lo seu amor, justabe, partissipáe a torneos, organisáe festes y donabe regalos, y tot lo seu sense cap miramén gastabe: pero ella, no menos honesta que hermosa, de cap de estes coses per nella fetes ni de lo que les fée se preocupabe.
Gastán, pos, Federigo mol mes de lo que podíe y sense conseguí res, les riqueses se van acabá, y se va torná pobre, sense datra cosa que una terra menuda, y de les rentes estretamén vivíe, y ademés de aixó un falcó de los millós del món; per lo que, mes enamorat que may y no pareixénli que podíe seguí portán una vida siudadana com volíe, a Campi, aon estabe la seua menuda hassienda, sen va aná a viure.
Allí anáe cassán y sense invitá a dingú, y la seua pobresa soportáe en passiensia. Va passá un día que, habén Federigo arribat an estos extrems, lo home de doña Giovanna se va ficá dolén, y veén arribá la mort va fé testamén; y com ere mol ric va dixá de hereu a un fill seu ya creixcudet, y después de ell, habén volgut mol a doña Giovanna, an ella, si passare que lo fill moriguere sense hereu legítim, com a heredera o hereua va constituí, y se va morí.
Quedánse, pos, viuda doña Giovanna, com es costum entre les nostres dones, al estiu en este fill seu sen anabe al campo a una possessió mol prop de la de Federigo; per lo que va passá que aquell jovenet va escomensá a fé amistat en Federigo y a entretindres en la cassera y los gossos; y habén vist moltes vegades volá lo falcó de Federigo, agradánli extraordinariamen, dessichabe mol tíndrel, pero no se atrevíe a demanálay veén que ell lo volíe tan. Y están aixina la cosa, va passá que lo sagal se va ficá dolentet o malal, de lo que la mare, mol dolguda, com no teníe res mes y lo volíe mol, estáe tot lo día a la vora dell, y no dixabe de cuidál y moltes vegades li preguntabe si dessichabe algo, rogánli que lay diguere, que ella u conseguiríe.
Lo jovenet li va di a sa mare: - mareta meua, si feu que tinga lo falcó de Federigo crec que me curaré en seguida. La Siñora, sentín aixó, se va quedá callada un rato y va escomensá a pensá qué podíe fé.
Sabíe que Federigo la habíe volgut mol, y encara la volíe, y may de ella habíe obtingut ni una mirada; per lo que se díe: «¿cóm enviaré o aniré yo a demanáli lo falcó que es, per lo que séntigo di, lo milló que may ha volat an estos sels, y ademés es lo que li done de minjá? ¿Y cóm hauría de sé tan desconsiderada que a un gentilhome que no té res mes, vullguera péndrelay?»
Y preocupada en tal pensamén, encara que estabe seguríssima de obtíndrel si lay demanáe, sense sabé qué di, no li contestabe a son fill, y callabe. Al final, la va animá tan lo amor de son fill, que va dessidí per a contentál que, passare lo que passare, no lay manaríe a dingú, sino que hi aniríe ella mateixa y lay portaríe, y va contestá:
- Fill meu, consólat y pensa en curát, que te prometixgo que lo primé que faré demá de matí sirá aná a buscál y tel portaré.
En lo que, contén lo chiquet, lo mateix día va mostrá sert reviscolamén. La Siñora, de matinet, prenén una compañera, com si anaren de passeo sen van aná a la caseta de Federigo y va preguntá per nell. Ell, com no ere temporada de cassa, estabe al hort y fee unes faenetes per allí; al sentí que doña Giovanna preguntabe per nell a la porta, extrañánse mol, se va atansá cap an ella mol contén; y ella, al vórel vindre, en señorial amabilidat se va eixecá a saludál, después de que Federigo la haguere ya saludat, y va di:
- Hay vingut a arreglá les maleses que has patit per mí volénme mes de lo que haguere convingut; y la reparassió es que vull en esta compañera o compaña meua diná en tú avui.
A lo que Federigo, humilmen, va contestá:
- Siñora, cap mal men enrecordo de habé patit de vos, y sértamen esta visita me agrade ara mes que cuan podía gastá lo que hay gastat, perque sén pobre hau vingut a vórem.
Y dit aixó, avergoñit la va ressibí a la caseta, y la va portá al jardí, y com no teníe allí cap criat que les acompañare, va di:
- Siñores, esta bona dona llauradora tos fará compañía mentres yo vach a prepará lo minjá y la taula.
Ell, com no trobabe res en lo que honrá a la Siñora, maldién la seua mala fortuna, com un home fora de sí, anán cap aquí y cap allá, sense dinés ni res per a empeñá, y no volén demanáli res al llauradó de la seua terra, va vore dabán lo seu bon falcó, que estabe a la saleta a la seua percha; per lo que, no tenín datra cosa a la que agarrás, lo va pendre y com lo va vore gort va pensá que siríe una bona minjada.
Y sense pensássu mes, traénli lo collá, a una criadeta lay va doná; ella lo va matá, pelá, condimentá y rostí en mol cuidado; van ficá la taula en mantels mol llustrosos, de los que encara li quedáen, y va aná aon la Siñora al vergé, y los va avisá que la taula estabe parada. La Siñora, eixecánse, va aná cap a la taula, y se van minjá, sense sabéu, al bon falcó, mentres servíe Federigo. Y cuan se van alsá de la taula, se van ficá a charrá, y cuan li va pareixe a la Siñora lo momén de díli alló per lo que habíe vingut, li va di:
- Federigo, enrecórdaten de la teua passada vida y de la meua honestidat, que potsé haigues reputat dura y cruel, no dudo que te extrañarás del meu atrevimén al sentí alló per lo que prinsipalmen hay vingut aquí; pero si tingueres fills u entendríes, sabríes cuánta forsa té l´amor que sels té; me pareix está segura de que en part me excusaríes. Pero encara que no los tens, yo que sol ne ting un, no puc dixá de seguí les leys de les demés mares, les hay de seguí contra la meua voluntat, y fora de tota conveniensia y deber, te hay de demaná un presén que sé que te es mol volgut, y este regalo es lo teu falcó, del que lo meu chiquet se ha encaprichat tan que si no lay porto ting temó de que empijoro de la enfermedat que té, y que se seguixque de aixó que lo perga. Y per naixó te rogo, no per l´amor que me tens, sino per la teua noblesa, que mel pugues doná pera que en este don puga di que hay conservat en vida a mon fill y per naixó te quedaré sempre obligada.
Federigo, al sentí alló que la Siñora li demanáe, y sentín que no la podíe serví perque sel habíen minjat, va escomensá a plorá abans de pugué contestá cap paraula, y estos plos creíe la Siñora que eren per lo dol de tindre que separás del seu bon falcó, y casi li va di que no lo volíe; va esperá la resposta de Federigo, que va sé esta:
- Siñora, desde que va voldre Deu que en vos ficara lo meu amor, en moltes coses hay jusgat que la fortuna me ere contraria y me hay dolgut de ella, pero totes han sigut ligeres en respecte a lo que me fan en este momén, en lo que may podré está en pas en ella, pensán que vos haigáu vingut aquí a la meua pobre casa cuan, mentres va sé rica, no tos vau digná a vindre, y me demanéu este don, y ella ha fet de manera que no puga donátol; y per qué no, tos u diré enseguida. Cuan vach sentí que volíeu per la vostra bondat minjá en mí, considerán la vostra exelensia y lo vostre valor, vach creure digna y convenién cosa que tos había de oferí una pressiosa vianda dins de les meues possibilidats, per lo que, veén al falcó que me demanéu, vach pensá que ere un digne alimén per a vos: y este matí, rostit lo hau tingut al plat, pero al vore ara que lo volíeu, séntigo tanta pena per no pugué servítos que crec que may mes podré viure en pas.
Y dit aixó, les plomes y les potes y lo pic li va amostrá en testimoni de verdat. Veén aixó la Siñora, primé lo va reprendre per habé matat tan bon falcó per a donáls de minjá, y después va alabá la seua grandesa de ánim, que la pobresa no habíe pogut ni podíe abatre; después, perduda la esperansa de pugué tindre lo falcó, y preocupada per la salut de son fill, donán les grassies a Federigo per lo honor que li habíe fet y per la seua bona voluntat, tota melancólica sen va aná y va torná en son fill. Este, be per tristesa de no habé pogut tindre lo falcó, o per la enfermedat, no va durá mols díes, en grandíssim doló de la mare.
Ella se habíe quedat mol rica y ere encara jove, y moltes vegades la van instá sons germans a que se tornare a casá; sen va enrecordá del valor de Federigo y de la seua magnanimidat, aixó es, de habé sacrificat tal falcó per a honrála, y los va di a sons germans:
- Yo de bon grado me quedaría viuda, pero si voleu que prenga marit, no sirá datre que Federigo de los Alberighi. A lo que los germans, enfotensen de ella, van di:
- Tonta, ¿qué es lo que dius? ¿cóm lo vols an ell, que no té res al món? -
A lo que ella va contestá:
- Germans meus, be sé que es com diéu, pero preferixco un home que nessessito riqueses que riqueses que nessessiton un home.
Los germans, sentín la seua voluntat y veén que ere Federigo de bona cuna encara que fore pobre, tal com ella va volé, lay van entregá en totes les seues riqueses. Ell se va vore en la Siñora que tan habíe volgut, y ademés de aixó riquíssim, y en ella va viure felís, convertit en milló administradó, hasta lo final dels seus díes.

La déssima de la jornada quinta

Negoci, Negossi - Enoblezir

Negoci, Negossi, s. m., lat. negotium, affaire, négoce. 

Alcuna vetz esdeven qu' us hom fai lo meu negoci, non per la mia amor, mas per amor d' autre. Trad. du Code de Justinien, fol. 6. 

Aucune fois il arrive qu'un homme fait la mienne affaire, non par le mien amour, mais par amour d'autre.

Si tu eras en ton ostal, o en autre luoc, e fasias y negossis secretz.

Liv. de Sydrac, fol. 102.

Si tu étais en ton hôtel, ou en autre lieu, et y faisais des affaires secrètes.

Los negocis del mun li semblon aytant co un bel nient. 

V. et Vert., fol. 64-65.

Les affaires du monde lui semblent autant comme un beau rien.

CAT. Negoci. ESP. PORT. Negocio. IT. Negozio. (chap. Negossi, negossis.)

Negre, adj., lat. nigrum, noir, sombre, obscur.

Olhs negres e cils espes.

(chap. Ulls negres y selles espesses. Com Héctor Moret Coso.)

P. Vidal: Tant an ben dig. Var. 

Yeux noirs et cils épais.

Elugora 

Bel jorn, e clarsis noiz negra.

B. de Ventadour: Amors enquera. 

Illumine le beau jour, et rend claire la nuit noire.

- Appliqué aux personnes habillées de noir, ou qui ont la peau noire. 

Un monestier de monges negres. 

Aquest homes negres nos han vencutz. Philomena. 

(chap. Un monasteri de monjos negres.

Estos homens negres mos han vensut.)

Un monastère de moines noirs.

Ces hommes noirs nous ont vaincus.

Substantiv. Tot le negre del uelh. Eluc. de las propr., fol. 83. 

Tout le noir de l'oeil. 

Loc. Qui m' apella de nonfey,

No l' en soan negre ni ros.

Guillaume de Berguedan: Ar el mes. 

Qui m'appelle de non-foi, ne l' en méprise noir ni roux (qui que ce soit).

CAT. Negre. ESP. PORT. Negro. IT. Negro, nigro. 

(chap. Negre, negres, negra, negres.)

Par extension, le féminin negra, employé substantivement, a signifié puce.

Cum pezolhs, negras, scorpios. Brev. d'amor, fol. 53. 

Comme poux, puces, scorpions.

2. Nier, Ner, adj., lat. niger, noir, sombre, obscur. 

Entreseinhs e cavals blancs e niers

Veirem en brieu.

(chap. Señals o siñals : señeres : estandarts y caballs blancs y negres vorem en breve : pronte.)

Bertrand de Born: Miez sirventes.

Étendards et chevaux blancs et noirs nous verrons dans peu.

Donar per vin blanc, ner.

(chap. Doná per vi blanc, negre.)

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.

Donner pour vin blanc, du noir. 

Potz ample, fer, ner e preon veyra 

Del foc arden.

Serveri de Girone: Totz hom deu. 

Le puits vaste, horrible, noir et profond du feu ardent il verra.

IT. Nero.

3. Negror, s. f., lat. nigror, noirceur.

Entre blancor et negror a tropas colors mejancieras.

(chap. Entre blancó y negró ñan mols colós mijanés: entre mich. Lo coló, los colós, en ocsitá la color, las colors.)

Eluc. de las propr., fol. 263.

Entre blancheur et noirceur il y a de nombreuses couleurs moyennes.

Plomz... 

Laissa negror que s pren 

Aisso on es tocatz.

G. Riquier: Als subtils. 

Le plomb... laisse noirceur que se prend cela où il est touché. 

Fig. Aissi torn en grand negror.

Marcabrus: En abrieu. 

Tourne ainsi en grande noirceur.

CAT. ANC. ESP. Negror. (chap. Negró, negrós : oscurina, oscurines, escurina, escurines.)

4. Negrezimen, s. m., noirceur, noircissure.

Peinh sos peills cum s' er' auras;

Ben a trent' ans que for' albas,

Si no fos lo negrezimen.

Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.

Peint ses poils comme s'il était évaporé; il y a bien trente ans qu'il serait blanc, si ne fût la noircissure.

(chap. ennegrimén : fé algo de coló negre : tintá, tintás lo pel.)

5. Negrejar, Negreyar, v., du lat. nigrificare, noircir, devenir noir.

Le gra... quan comens' a negrejar. Eluc. de las propr., fol. 205. 

(chap. Lo gra... cuan escomense a negrejá : tintá : agarrá coló; lo gra de raím.)

Le grain... quand il commence à devenir noir.

CAT. Negrejar. ESP. Negrear. PORT. Negrejar. IT. Negreggiare, nereggiare.

(chap. Negrejá: negrejo, negreges, negrege, negregem o negrejam, negregéu o negrejáu, negregen; negrejat, negrejats, negrejada, negrejades; tintá: tinto, tintes, tinte, tintem o tintam, tintéu o tintáu, tinten; tintat, tintats, tintada, tintades.)

6. Negrezir, v., lat. nigrescere, noircir, devenir noir.

Car la pena ill negrezira.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Car la penne lui noircira.

Negreseron del sanc del filh. Pl. de la Vierge. 

Devinrent noirs du sang du fils. 

Part. pas. De dol e de mal' ira totz negrezit. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

De chagrin et de male colère tout noirci. 

ESP. Negrecer.

7. Denigratiu, adj., noircissant, qui a la propriété de noircir.

Pega... del si tocant denigrativa. Eluc. de las propr., fol. 218. 

Poix... du touchant soi (elle) noircissante.

8. Enegrezir, v., noircir, rendre noir.

Part. pas. El fo enegrezitz e totz descoloratz.

Roman de Fierabras, v. 3023. 

Il fut noirci et tout décoloré. 

ESP. PORT. Ennegrecer. (chap. ennegrí o enegrí: enegrixco, enegrixes, enegrix, enegrim, enegriu, enegrixen; enegrit, enegrits, enegrida, enegrides.)

9. Nigromant, s. m., lat. necromenta, nécromant, nécromancien.

Li encantador... e nigromant. Doctrine des Vaudois. 

Les enchanteurs... et nécromants.

ESP. PORT. Nigromante. IT. Nigromante, negromante. 

(chap. Nigromán, nigromans; si es dona: nigromanta, nigromantes.)

10. Nigromantic, adj., lat. negromanticus, nécromant, nécromancien. Subst. Del sieu cor uzo nigromantix en lors maleficis. 

Eluc. de las propr., fol. 149.

De son coeur usent nécromanciens en leurs maléfices.

ANC. CAT. Negromantic. CAT. MOD. Nigromantic. ESP. Nigromántico. 

IT. Nigromantico, negromantico.

(chap. Nigromántic, nigromantics, nigromántica, nigromántiques; negromántic, negromantics, negromántica, negromántiques.)

11. Nigromancian, Nigromancia (N. E. esta a es acentuada, bien á o à, o sea Nigromanciá o Nigromancià), s. m., nécromancien, nécromant.

Girbert, morgue e philosofe, mas mielhs lo degra hom apelar nigromancia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 134.

Gerbert, moine et philosophe, mais mieux le devrait-on appeler nécromancien. 

Astronomias, nigromancias. Leys d'amors, fol. 6. 

Astronomes, nécromanciens.

12. Nigromancia, Nigromansia, s. f., lat. necromantia, nécromancie. 

Ieu ai ja vist home que conoys fort, 

Et a legit nigromansi' e sort,

Trahit per femn' a peccat et a tort.

G. Adhemar: El temps d' estiu. 

J'ai déjà vu homme qui connaît beaucoup, et a lu nécromancie et magie, trahi par femme à péché et à tort. 

(N. E. Esto me recuerda a una novelita del Decamerón, https://lo-decameron.blogspot.com/2020/12/jornada-octava-novela-septima.html , aunque hay otras que tratan de nigromancia en el mismo libro, traducido al chapurriau por Ramón Guimerá Lorente.)

De nigromancia apris totz los encantamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De nécromancie j'appris tous les enchantements.

ANC. CAT. Negromancia. CAT. MOD. Nigromancia. ANC. ESP. Negromancia. ESP. MOD. Nigromancia. PORT. Negromancia, nigromancia, IT. Negromanzía, nigromanzía.

13. Gromancia, s. f., magie.

Mais, de gromancia sai totz los esperimens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Plus, de magie je sais toutes les expériences.

Neis, Neys, Neysh, Negueis, Negueysh, Neus, adv., même, aussi, encore.

Neis quan soi iratz,

Ieu chant.

Arnaud de Marueil: Ses joi non. 

Même quand je suis chagrin, je chante. 

S' ieu anc falhi ves vos, neys del pensar.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Si je faillis oncques vers vous, même du penser.

Polira, 

Forbira 

Mon chan 

Ses afan gran... 

Que l' entendesson neus l' enfan.

Giraud de Borneil: Aras si m fos. 

Polirait, fourbirait mon chant sans peine grande... de sorte que l' entendissent même les enfants. 

S' era neys en Irlanda, 

De lai venria sai chausir.

Deudes de Prades: Puois Amors. 

Si j'étais même en Irlande, de là je viendrais çà choisir.

Senhor es lo fil del hom, negueis del dissabtes.

Trad. du N.-Test. S. Matthieu, ch. 12. 

Le Seigneur est le fils de l'homme, même du sabbat.

Conj. Son conjunctios... neysh, negueysh. Leys d'amors, fol. 101. 

Sont conjonctions... même, aussi.

ANC. FR. Le saint ama tant vérité que, neis aux Sarrazins, ne voult-il pas mentir. Joinville, p. 5. 

Nous n' avons espoir, neis un seul jour de vie. J. de Meung, Test., v. 233. Ne tant ne sai-ge en vérité 

Que ge la saiche nes nomer.

Fables et cont. anc., t. II, p. 56.

Nemes, Nems, Nemps, adv., lat. nimis, trop, mieux, beaucoup.

Ieu ai vist en domnas ponhar 

D' ensenhatz e de ben apres, 

E 'l nescis avinen nemes 

Qu' el plus savis ab gen preyar.

G. Adhemar: Ieu ai ja.

J'ai vu s'efforcer vers dames des savants et des bien appris, et le niais avenant mieux que le plus savant avec gentil prier. 

A Dieu coman tot quan reman de say; 

Ploran m' en part 

Car am las domnas nemps.

Pons de la Garde: Farai. 

A Dieu je recommande tout ce qui reste de çà; en pleurant je m'en sépare, car j'aime les dames beaucoup.

Tatz, boca, nemps potz lenguejar, 

Et es t' en grans mals arramitz.

B. de Ventadour: Quan lo. 

Tais-toi, bouche, tu peux trop bavarder, et t'en est grand mal assuré.

Neps, Nebs, s. m., lat. nepos, petit-fils, neveu.

Las autras personas soteiranas, si cum es neps, si el ven a mort.

Trad. du Code de Justinien, fol. 16. 

Les autres personnes descendantes, ainsi comme est petit-fils, s'il vient à mort.

Mos neps, que sol flors portar,

Vol cambiar...

Son senhal.

(chap. Mon net, que sol portá flos (de lis), vol cambiá son (la seua) señal, siñal, señera.)

Le Roi d'Aragon: Peire.

Mon neveu, qui a coutume de porter fleurs de lis, veut changer... son enseigne.

Bels nebs, so ditz lo coms, non seretz desmentitz. Guillaume de Tudela.

Beau neveu, ce dit le comte, vous ne serez pas démenti.

ANC. FR. Cil Attalus estoit niez S- Grégoire, l'évesque de Lengres. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 186. 

Se je savoie où mes niez hante. Fables et cont. anc., t. IV, p. 460. 

CAT. Net. ESP. Nieto. PORT. Neto. (IT. Nipote. chap. Net, nets; netet, netets.)

2. Nepta, Netsa, s. f., lat. neptis, petite-fille, nièce.

Ac una donzela cortesa, 

Nepta del senhor del castel.

B. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

Il y eut une damoiselle courtoise, nièce du seigneur du château.

E 'l fon donat a entendre qu' ela era netsa del emperador. V. de P. Vidal.

Et lui fut donné à entendre qu'elle était nièce de l'empereur.

CAT. Neta. ESP. Nieta. PORT. Neta. (chap. Neta, netes; neteta, netetes.)

3. Nebot, s. m., neveu.

Me son tug pus que nebot ni oncle.

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Me sont tous plus que neveu et oncle. 

Quatre nebotz ai pros, que tuh so fraire. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

J'ai quatre neveux preux, qui tous sont frères. 

CAT. Nebod. IT. Nepote, nipote. (chap. Nebot, nebots; nebotet, nebotets.)

4. Neboda, s. f., nièce.

De la neboda K., que fo sa sor. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 115.

(chap. De la neboda de Carlos, que ere san germana.)

De la nièce de Charles, qui fut sa soeur. 

Car has ma neboda per moler. Philomena.

(chap. Ya que tú tens ma neboda per mullé, dona, esposa.) 

Car tu as ma nièce pour épouse.

De lor filhas et alcunas de lors nebodas. Leys d'amors, fol. 106. 

(chap. De les seues filles y algunes de les seues nebodes.)

De leurs filles et aucunes de leurs nièces.

CAT. Neboda. (chap. Neboda, nebodes; nebodeta, nebodetes.)

5. Bot, s. m., neveu.

Bot per nebot. Leys d'amors, fol. 121. 

(chap. Bot per nebot. Entre Beseit y Valderrobres está lo mas d' En Bot, lo pla d' En Bot o Plarembot : possiblemén apellit Nebot.)  

Neveu pour neveu.

6. Boda, s. f., nièce.

Maridar lor fillas e lur bodas e lur parentas.

(chap. Maridá : casá les seues filles y les seues nebodes y les seues parentes. Recordéu que en dialecte catalá los plurals eren en AS, parentas, y no parentes com en valensiá, chapurriau, asturiano.)

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.

Marier leurs filles et leurs nièces et leurs parentes.

Nequedonc, Nequedunc, conj., du lat. nequando, néanmoins, toutefois, cependant.

Deu hom aver charitat ab toz homes, ab los estrains e ab los privatz; nequedonc, per aquela charitat, no si deu hom pas flechezir de l' amor de Deu.

Mas, nequedunc, en alcuna maneira, no si sapcha esser trop grans.

Trad. de Bède, fol. 20 et 39.

On doit avoir charité avec tous les hommes, avec les étrangers et avec les familiers; néanmoins, pour cette charité, on ne se doit pas détourner de l'amour de Dieu.

Mais, néanmoins, en aucune manière, qu'il ne se sache pas être trop grand. 

ANC. FR. Li filz vesqui molt bonement 

En loyalté, et nequedent

Ainsi que riens ne volt despendre. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 113. 

Et nequedent forment se tindrent. Roman de Rou, v. 7861.

Nervi, s. m., lat. nervus, nerf.

Conforta nervis atressi

L' erba qu' om nomna barbajol.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Fortifie les nerfs également l'herbe qu'on nomme joubarbe.

Ops i auriatz ortiga

Qu' el nervi vos estendes.

Guillaume de Berguedan: Cansoneta. 

Vous y auriez besoin d' ortie qui vous étendît le nerf.

Contranhemen 

De nervis.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Contraction de nerfs.

ANC. CAT. Nervi. CAT. MOD. Nirvi. ESP. Nervio. PORT. IT. Nervo.

(chap. Nervi, nervis, ñervi, ñervis, nirvi, nirvis, ñirvi, ñirvis.)

2. Nervositat, s. f., lat. nervositatem, nervosité, vigueur.

Humes... par razo de lor nervositat. Eluc. de las propr., fol. 47.

Les épaules... par raison de leur nervosité.

CAT. Nirviositat. ESP. Nervositad, nerviositad (nervosidad). IT. Nervosità, nervositate, nervositade. (chap. Nerviosidat, ñerviosidat, nirviosidat, ñirviosidat.)

3. Nervios, adj., lat. nervosus, nerveux.

Manja carn cauda et ossosa, 

E lai on es plus nerviosa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Mange chair chaude et osseuse, et là où elle est plus nerveuse.

CAT. Nervios, nirvios. ESP. Nervioso. PORT. IT. Nervoso.

(chap. Nerviós, ñerviós, nirviós, ñirviós, nerviosos, ñerviosos, nirviosos, ñirviosos; nerviosa, ñerviosa, nirviosa, ñirviosa, nervioses, ñervioses, nirvioses, ñirvioses.)

4. Nervein, adj., nerveux.

Pes ac voutis, caus e nerveinz. Roman de Flamenca.

Eut les pieds bombés, creux et nerveux.

Net, Ned, Nede, adj., du lat. nitidus, net, propre.

En una bella boissa s met 

Per so c' ades estei plus net.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

En une belle boîte il se met pour ce que toujours il soit plus net.

Mes el bacin l' aigua neta. V. de S. Honorat.

(chap. Va ficá al bassí aigua neta : llimpia, clara, pura.)

Mit au bassin l'eau propre.

Fig. Dieus vol cor fin ab volontat neta.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

Dieu veut coeur fidèle avec volonté pure. 

Benhaurat cel ab cor ned. Trad. du N.-Test., S. Matthieu, ch. 5.

(chap. Benaventurat aquell en cor net: puro, llimpio.)

Bienheureux celui avec coeur net.

Esser purs e netz de peccatz. V. et Vert., fol. 41. 

Être pur et net de péché.

Cel es nedes e lavaz que plaing los mals que a faiz. 

Trad. de Bède, fol. 51. 

Celui-là est propre et lavé qui plaint les maux qu'il a faits.

Netas obras fachas ab pura conciencia. V. et Vert., fol. 90. 

Œuvres nettes faites avec pure conscience.

En parlant des opérations de l'esprit et du style.

Segon que l' escriptura ditz 

Per rasos vivas e netas.

Brev. d'amor, fol. 44. 

Selon que l'écriture dit par raisons vives et nettes.

Bordos be pauzatz e netz de tot vici. Leys d'amors, fol. 149. 

Vers bien placé et net de tout vice. 

CAT. Net. ESP. Neto. PORT. Nedeo. IT. Netto. (chap. Net, nets, neta, netes : llimpio, llimpios, llimpia, llimpies; puro, puros, pura, pures; cla, clas, clara, clares.)

2. Nedesa, Neteza, s. f., du lat. nitiditas, netteté, propreté.

Soven se bain, 

Et ab nedesa se compain. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Souvent se baigne, et avec propreté va de compagnie.

Fig. Deu hom gardar castetat, so es neteza de cor e de cors.

V. et Vert., fol. 91.

On doit garder chasteté, c'est-à-dire netteté de coeur et de corps.

ANC. CAT. Nedeza. IT. Nettezza. (valencià: nedea. chap. Llimpiesa, llimpieses; puresa, pureses.)

3. Netejar, Neteyar, Nedejar, Nedeyar, v., du lat. nitidare, nettoyer, rendre propre, purifier.

Quar anc no 'l fes netejar.

G. Riquier: Tant m' es. 

Car oncques ne le fit nettoyer.

Francx yverns nos nedeya.

Marcabrus: Quan la. 

Franc hiver nous purifie.

Netejaras l' isla de tot cel caytivier. V. de S. Honorat. 

Tu nettoieras l'île de toute celle misère. 

Nedejatz lo velh levam. Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Purifiez le vieux levain. 

Fig. Illumenar e nedejar lo cor. V. et Vert., fol. 42. 

Illuminer et purifier le coeur. 

CAT. Netejar.

4. Netamen, Netamens, adv., nettement, proprement, purement.

Netamen l' estuiatz, 

Et en bel drap l' esvelopatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Proprement vous le serrez, et en beau drap l'enveloppez.

Bon es aver acampar, 

Qui far o pot netamens.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Il est bon d'amasser richesse, qui peut le faire purement.

CAT. Netament. IT. Nettamente.

5. Deneiar, v., nettoyer, purifier. (N. E. Por metátesis, nedeiar.)

Fig. Comensa a purgar son cor, e deneia sa conciencia.

V. et Vert., fol. 41. 

Commence à purger son coeur, et purifie sa conscience.

Neula, s. f., gaufre, oublie. 

Que hom fassa prezen 

A sos amics de neulas am pimen. 

Estas neulas deu hom caudas manjar. 

Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur. 

Qu'on fasse présent à ses amis d' oublies avec piment.

Ces oublies on doit manger chaudes. 

CAT. Neula. (chap. Neula, oblea, neules, oblees; está la neula de missa : hostia que se consagre y la neula per al gelat de tall, com la Contessa.)

Neutri, adj., lat. neutrum, neutre. 

Neutris es aquel que non perte al un ni al autre.

Podetz las appellar neutras.

Gramm. provençale. 

Est neutre celui qui n' appartient à l'un ni à l'autre.

Vous pouvez les appeler neutres.

CAT. Neutre. ESP. PORT. IT. Neutro. 

(chap. Neutro, neutros; neutre, neutres; neutra, neutres.)

2. Neutral, adj., lat. neutralis, neutre. 

Tres significatios..., l' activa, la passiva, la neutrals. 

Leys d'amors, fol. 100. 

Trois significations..., l' active, la passive, la neutre.

CAT. ESP. PORT. Neutral. IT. Neutrale. (chap. Neutral, neutrals.)

Nichuar, s. m., nacelle, batelet.

Molins, nichuars, pescarias. Tit. de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 455. Moulins, nacelles, pêcheries.

Nicx, Neu, Nieu, s. f., lat. nix, neige.

Tot blancs aissi com es nics.

(chap. Tot blanc així com es la neu. // Blanc com la neu.)

Guillaume de Cabestaing: Ar vey. 

Tout blanc ainsi comme est neige.

Vol far dir que 'l rosa sia nicx.

Serveri de Girone: Cui bon.

Veut faire dire que la rose soit neige. 

Blanca com neus e flors d'espina.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Blanche comme neige et fleur d'épine. 

Soi pus freg que neu ni glas.

Folquet de Marseille: Senher Dieu. 

Je suis plus froid que neige et glace. 

En aissi m faitz fondre com nieu.

Guillaume de Berguedan: Lai on hom.

Par ainsi vous me faites fondre comme neige. 

ANC. FR. Ses cheveus esteient blancs com nief. 

Anc. trad. ms. de l' Apocalypse, Bibl. de l'Arsenal. 

Plus est blanche que noif. 

Richard de Semilli. Ess. sur la Mus., t. II, p. 214. 

CAT. Neu. ESP. Nieve. PORT. IT. Neve. (chap. Neu, neus; aon ña neu no hi aniguéu o anéu.)

2. Nevieyra, s. f., nappe de neige.

Una bergeira 

Lai vi, ab fresca color, 

Blanca cum nevieyra.

Joyeux de Toulouse: L'autr'ier. 

Une bergère je vis là, avec fraîche couleur, blanche comme nappe de neige.

(chap. Nevera, neveres; antigamén se conservabe la neu an estos pous, y se mesclabe en palla per a fé gel que durare mes tems. A Beseit estáe aon está lo polideportivo, lo frontón. Se li diu encara aixina an esta finca. Ara la nevera está a casa, pera refrescá, refrigerá, y hasta congelá los alimens.)

3. Nevenc, adj., neigeux, couvert de neige.

Quar es pres dels mons, es terra freia, nevenca e ploioza.

Eluc. de las propr., fol. 173.

Parce qu'elle est près des monts, elle est terre froide, neigeuse et pluvieuse.

4. Nevar, v., lat. nivere, neiger. 

Tant non nevet ni ploc.

P. Bremon Ricas Novas: En la mar. 

Tant il ne neiga ni plut.

Cum ades plova, ades grandine, ades neve. Eluc. de las propr., fol. 135.

Comme maintenant il pleuve, maintenant il grêle, maintenant il neige. CAT. ESP. PORT. Nevar. IT. Nevare. (chap. Nevá; se conjugue sol: neve, ha nevat, nevará; han dit que nevaríe y fa un sol que bade les roques; si nevare mes no ñauríen tans mosquits ni bichos; caurá una gran nevada, nevades; nevat, nevats, nevada, nevades; nevadeta, nevadetes)

Niel, Nieill, s. m., émail, ciselure.

Obra de niel pertraita.

Estug ac d'argent ab niell.

Roman de Flamenca. 

Oeuvre garnie d'émail. 

Eut étui d'argent avec émail. 

ESP. Niel (labor en hueco sobre metales preciosos, rellena con un esmalte negro hecho de plata y plomo fundidos con azufre.). IT. Niello.

2. Nielar, v., nieller, peindre en noir sur l' or ou l'argent, ciseler, émailler.

Pendant le moyen âge on employa dans ce sens les mots nigellatus, niellatus.

Anolo aureo nigelato valente sol quatuor. 

Test. Ermentrudis. Mabillon, Liturg. gall., p. 463. 

Part. pas. El punh tenc Autaclara am pons d'aur nielat.

Roman de Fierabras, v. 376. 

Au poing il tint Hauteclaire avec pommeau d'or ciselé.

ANC. FR. E vint espiées au pont d'or noielez. 

Affichiez s'est en estriers noelez. 

Roman de Garin. Du Cange, t. IV, col. 1184. 

Al nazel néélet. Roman de Horn, fol. 19.

Si estoit au col bien orlée 

D'une bende d'or néélée.

Roman de la Rose, v. 1068. 

ESP. Nielar. IT. Niellare.

Niela, s. f., lat. nigella, nielle, sorte de plante.

Grana de ruda 

E de niela polverada.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Graine de rue et de nielle pulvérisée. 

Niela abat lo froment. Trad. de Bède, fol. 44. 

La nielle abat le froment. 

CAT. Niella.

2. Nigella, s. f., lat. nigella, nielle, sorte de plante. 

Camomilla, mentastre,... nigella e semlans. Eluc. de las propr., fol. 82. Camomille, menthe sauvage,... nielle et semblables. 

ESP. Neguilla. PORT. IT. Nigella.

Nina, s. f., prunelle, pupille.

Termena a la nina o pupilla.

Eluc. de las propr., fol. 14. 

Finit à la prunelle ou pupille. 

CAT. Nina. ESP. Niña (pupila). (chap. Nina, nines del ull, pupila, pupiles; nina de drap : castellá muñeca de trapo; a Mallorca, nina, nines : chiqueta, chiquetes; nin, nins : chiquet, chiquets.)

Nitor, s. f., lat. nitor, éclat, brillant. 

Per sa nitor et nedeza.

Draps que haio nitor, so es a dire resplendor.

Eluc. de las propr., fol. 193 et 267. 

Par son éclat et pureté. 

Draps qui aient brillant, c'est-à-dire lustre.

(chap. Brillantó, llustre, resplandó.)

Nitre, s. m., lat. nitrum, nitre. 

Nitre es peyra... transparent. Eluc. de las propr., fol. 190.

(chap. Lo nitre es pedra... transparenta o transparén.)

Le nitre est pierre... transparente.

Ab sal de nitre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec sel de nitre. 

CAT. Nitre. ESP. PORT. IT. Nitro. (chap. Nitre, nitres. Nitrat, nitrats, per ejemple lo de potassio, conegut com abono 15-15-15.)

2. Nitrozitat, s. f., nitrosité, acidité. 

Per salseza et nitrozitat mundifico l'estomach. 

Eluc. de las propr., fol. 270.

Par salure et acidité ils nétoient l'estomac.

IT. Nitrosità, nitrositate, nitrositade. (chap. Nitrosidat: assidés, agró de estómec; ardó, ardós del essófago.)

3. Nitros, adj., lat. nitrosus, nitreux. 

Alcunas liquors... cum ayga nitrosa. Eluc. de las propr., fol. 272. 

Aucunes liqueurs... comme eau nitreuse.

CAT. Nitros. ESP. PORT. IT. Nitroso. 

(chap. ássit nitrós, assits nitrosos, dissolusió nitrosa, dissolusions nitroses.)

Niu, Nieu, Nis, Ni, s. m., lat. nidus, nid.

C' ades iesca del niu.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Qui sorte maintenant du nid.

Fai son nis en albre. Naturas d'alcus auzels.

(chap. Fa son niu al abre o albre o arbre, abres, albres, arbres.)

Fait son nid en arbre.

Coma si nos ardiam un nieu de formitz. Liv. de Sydrac, fol. 72.

(chap. Com si natros cremabem un niu de formigues : formigué.)

Comme si nous brûlions un nid de fourmis.

- Par extension.

Tigre... un dels cadels... port' al ni. Eluc. de las propr., fol. 260. 

Le tigre... un des petits... porte au nid.

CAT. Niu. ESP. Nido. PORT. Ninho. IT. Nido, Nidio. 

(chap. Niu, nius, niuet, niuets; follanius : que fa malbé lo niu, la pollada. Follá en este cas signifique espentolá, fé malbé, destruí, robá los ous. Cagarniu : lo mes menut o menos desarrollat dels fills; per extensió: home menut.)

2. Nizaic, Niaic, adj., niais, du nid.

Destrianza d'auzel nizaic e de ramenc.

Niaicx es sel c' om a noirit

Des c' om lo pres del ni petit.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Distinction d'oiseau niais et de branchier.

Niais est celui qu'on a nourri dès qu'on le prit petit au nid.

3. Nidificacio, s. f., confection, construction des nids.

Es temps de nidificacio. Eluc. de las propr., fol. 128. 

C'est le temps de la construction des nids.

(chap. ESP. Nidificación. Chap. Nidificassió, nidificassions : construcsió del niu : fé lo niu.)

4. Nidificar, v., lat. nidificare, faire, construire nid.

Nidifico... els boyshos. 

Cigne... pres aygas nidifica.

Eluc. de las propr., fol. 139 et 145. 

Font nids... dans les buissons.

Le cygne... près des eaux fait nid. 

ESP. PORT. Nidificar. IT. Nidificare. (chap. Nidificá : fé lo niu: nidifico, nidifiques, nidifique, nidifiquem o nidificam, nidifiquéu o nidificáu, nidifiquen; nidificat, nidificats, nidificada, nidificades.)

(Vore Nial. Vore lo niu de oronetes que va pintá Pedro Saputo.)

Noble, adj., lat. nobilis, noble, illustre, distingué, renommé. 

Quar era la plus nobla persona, 

Per dreg dever, que d' est lenguatge fos. 

G. Riquier: Ples de tristor. 

Car il était la plus noble personne, par droit devoir, qui fut de ce langage.

Tot en aissi ma dompna nobla e pura 

Me li' e m lassa e m pren. 

Pierre de Cols d'Aorlac: Si quo 'l solelhs. 

Tout par ainsi ma dame noble et pure me lie et m'enlace et me prend.

Fig. Si quo 'l solelhs, nobles per gran clardat, 

On plus aut es, gieta mais de calor. 

Pierre de Cols d'Aorlac: Si quo 'l solelhs. 

Ainsi comme le soleil, renommé par grande clarté, où plus haut il est, plus il répand de chaleur.

Mantener 

Nobles cors e sens e saber.

(chap. Mantindre cos noble y señ y sabé : sabiduría.)

P. Vidal: Abril issic. 

Maintenir nobles coeurs et sens et savoir. 

Magnificencia, so es far nobles fagz e noblas obras. V. et Vert., fol. 64.

Magnificence, c'est faire nobles faits et nobles œuvres.

CAT. ESP. Noble. PORT. Nobre. IT. Nobile. (chap. Noble, nobles.)

- Sorte de monnaie.

Nobles de la rosa que liegon Eduardus.

Nobles de la nau, que fes lo rey d' Ingleterra.

Tarif des Monnaies en provençal. 

Nobles à la rose auxquels ils lisent Eduardus. 

Nobles au navire, que fit le roi d'Angleterre.

2. Sobrenoble, adj., sur-noble. 

Pieytz... (soarenoble) sobrenoble membre es.

Eluc. de las propr., fol. 50. 

(Poitrine) ... est sur-noble membre.

3. Noblament, Noblamen, adv., noblement.

Noblament la saluda. La nobla Leyczon. 

Noblement la salue.

Sabo be e noblamen dictar. Leys d'amors, fol. 63.

Savent bien et noblement composer.

CAT. Noblement. ESP. Noblemente. PORT. Nobremente. IT. Nobilmente, nobilemente. (chap. Noblemen, en noblesa, de forma noble.)

(N. E. “5. En los cels ha .ij. corones qui son majors e pus nobles que totes les altres qui son en los sants de gloria: la una es de nostre Senyor Jhesu Christ, e laltra es de nostra dona Sancta María. On, con son fill hac coronada nostra dona, e nostra dona viu son fill coronat tan noblament e viu la nobilitat de la corona on son fill la hac coronada, lo goig de nostra dona fo egual a la corona. On, con sia ten gran la gloria dels sants de paradís, veges con gran fo lo goig de nostra dona.” Ramón Lull.)

4. Nobleza, Noblessa, s. f., noblesse, distinction, grandeur. 

Veraya nobleza ven ad home de cor franc. V. et Vert., fol. 33.

(chap. Verdadera noblesa ve a home de cor franc.)

Véritable noblesse vient à homme de coeur franc.

Pregam la vostra noblessa aissi c' om prega son seinher. Philomena.

Nous prions la votre grandeur ainsi comme on prie son seigneur.

CAT. Noblesa. ESP. Nobleza. PORT. Nobreza. ANC. IT. Nobilezza.

(chap. Noblesa, nobleses. En llengua valensiana: noblea.)

5. Nobilitat, Nobletat, s. f., lat. nobilitatem, noblesse. 

Per so car ieu ti vey de gran nobilitat. Roman de Fierabras, v. 1403. Parce que je te vois de grande noblesse.

Semenat es en no nobletat. 

Trad. de la 1.re Épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Est semé en non noblesse.

ANC. FR. Pur ço vinc çà servir vostre nobilited. Roman de Horn, fol. 17. IT. Nobilità, nobilitate, nobilitade.

6. Nobilitar, v., lat. nobilitare, ennoblir, illustrer.

Per sa doctrina la nobilitec. Eluc. de las propr., fol. 163. 

Par sa doctrine l'ennoblit. 

Part. pas. Anima... a la ymagena de Dieus formada, de sa semlansa nobilitata.

Meravelhozes es que tant sia nobilitada. Eluc. de las propr., fol. 13 et 64.

L'âme... à l'image de Dieu formée, de sa ressemblance ennoblie.

Il est merveilleux, qu'elle soit tant ennoblie.

IT. Nobilitare. (chap. Ennoblí : fé noble, ilustrá : fé ilustre.)

7. Nobleiar, v., briller, éclater. 

Substantif. Al nobleiar

Del dous esgard.

G. Pierre de Cazals: Ab lo. 

Au briller du doux regard. 

ANC. FR. E de parole se nobloie. Marie de France, t. II, p. 357.

8. Noblezir, v., ennoblir, s'ennoblir, s'illustrer.

Se entendon e noblezir e muntar en autas honors et en grans dignitatz.

V. et Vert., fol. 9. 

S'attachent à s'ennoblir et monter en hauts honneurs et en grandes dignités.

9. Anoblesir, v., anoblir. 

Part. pas. Lo dih heretatge deu esser anoblesit. 

Preuves de la maison de Turenne, 1404.

Ledit héritage doit être anobli.

ANC. CAT. Annoblir. IT. Annobilire.

10. Enoblezir, v., anoblir, ennoblir, honorer, illustrer, glorifier. 

Aysso es la veraya nobleza de que Dieus nos enoblezis.

V. et Vert., fol. 33-34. 

Ceci est la véritable noblesse de quoi Dieu nous anoblit.

CAT. Ennoblir. ESP. Ennoblecer. PORT. Ennobrecer. 

(chap. Ennoblí, ennoblís: (yo me) ennoblixco, ennoblixes, ennoblix, ennoblim, ennobliu, ennoblixen; ennoblit, ennoblits, ennoblida, ennoblides.)