champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 14 de abril de 2026
Re, res, nonre
jueves, 12 de octubre de 2023
Le Moine de Montaudon.
Le Moine de Montaudon.
Aissi cum selh, qu' om mena al jutjamen,
Que es per pauc de forfag acuzatz,
Et en la cort non es guaire amatz,
E poiria ben estorser fugen,
Mas tan se sap ab pauc de falhimen
No vol fugir e vai s' en lai doptos,
Atressi m' a amors en tal luec mes
Don no m val dregz, ni l' aus clamar merces,
Ni del fugir no sui ges poderos.
Bona dompna, si eu fos lialmen
En vostra cort mantengutz ni jutjatz,
Lo tort qu' ie us ai fora dreitz apelhatz,
Qu' ieu m' en puesc ben esdir per sagramen;
Donc pus vas me non avetz nulh garen
Qu' ieu anc falhis, dompna corteza e pros,
Mas quar vos am e tot quan de vos es,
E quar n' aus dir en manhs ricx luecs grans bes,
Veus tot lo tort, dona, qu' ieu ai vas vos.
Per aital tort me podetz lonjamen
Gran mal voler, mas ben vuelh que sapchatz
Que per ben dir vuelh trop mais que m perdatz
Que m guazanhetz vilan ni mal dizen,
Quar d' amor son tug siey fag avinen;
E pus hom es vilas ni enoios,
Pueys en amor non a renda ni ses,
Amar pot el, mas d' amor non a ges,
S' il fag e 'l dig tuit no son amoros.
Be m fai amors ad honrar finamen,
Qu' el mon non es tan rica poestatz
Que no fassa totas sas voluntatz,
E tot quan fai es tan bon e plazen;
E dieus hi fes molt gran essenhamen,
Quan volc que tot fos mezura e razos,
Sens e foudatz sol qu' ad amor plagues,
E paratges no y des ren ne y tolgues,
Pus fin' amors se metria en amdos.
Bona dompna, no crezatz l' avol gen
Que ieu fezes de me doas meytatz,
For de mon cor que s' es en vos mudatz,
Qu' en un sol luec ai ades mon enten;
E sapchatz ben, qui en dos luecs s' enten,
Res non es menhs de nesci volentos;
E jes nul temps no m plac tal nescies
Ni tal voler, ans ai amat defes
Com fin aman deu far ses cor felos.
Be m lau d' amor quar m' a donat talen
De lieys on es pretz e sens e beutatz,
Ensenhamens, conoissensa e solatz;
Res no y es menhs, mas quar merce no 'l pren
De me d' aitan que m' esguardes rizen
E que m fezes semblan de belh respos:
Ab sol aitan for' ieu guays e cortes
Que mi donz amar mi non desdegnes,
Q' el sobreplus al sieu belh plazer fos.
Al pros comte vuelh que an ma chansos.
d' Engolesme, si vol la rend' e 'l ses
Que ieu conquis, que ieu vuelh per un tres
Qu' a mi non falh Lunelhs ni Araguos.
II.
Mout me platz deportz e guayeza,
Condugz e donars e proeza,
E dona franca e corteza
E de respondre ben apreza;
E platz me a ric hom franqueza,
E vas son enemic maleza.
E platz me hom que gen me sona
E qui de bon talan me dona,
E ric hom, quan no me tensona;
E m platz qui m ditz be ni m razona,
E dormir quan venta ni trona,
E grans salmos ad hora nona.
E platz mi be lai en estiu
Que m sojorn a font o a riu,
E 'lh prat son vert e 'l flors reviu,
E li auzellet chanton piu,
E m' amigua ven aceliu,
E lo y fauc una vetz de briu.
E platz mi be qui m' aculhia,
E quan guaire no truep fadia;
E platz mi solatz de m' amia.
Baizars e mais, si lo y fazia;
E, si mos enemicx perdia,
Mi platz, e plus, s' ieu lo y tolhia.
E plazon mi ben companho,
Quant entre mos enemicx so,
Et auze ben dir ma razo,
Et ilh l' escouton a bando.
miércoles, 1 de noviembre de 2023
Ebles de Signe, - évêque de Clermont
Ebles de Signe. Une tenson. Il répond à la question propose Guillaume Gasmar:
Guilem Gaimar, quan li deptor
Mi van apres tot jorn
seguen,
L' uns me tira, l' autre me pren,
E m' apelon
baratador;
Ieu volgr' esser mortz ses parlar,
Qu' ieu no m' aus
en plassa baisar,
Ni vestir bos draps de color,
Quar hom no m
ve que sa lengua no m traia,
E s' ieu d' amor trac mal, be s tanh
que m plaia.
N Eble cauzetz.
Millot,
III, 405. Papon, II, 463.
Ebles d' Uisel. Trois tensons, dans
une desquelles il dit à Gui d' Uisel:
Gu', ie us part mon
escien
Un joc don serez conquis,
En qal cuidatz q' om
moris...
Que tota una nuoit d' avenz
Jacsez ab lei don es
gaiz,
O us tengues us dels Algais
En lega lo terz d' un
dia;
Chausez qal volriaz mais.
Gu' ie us.
Et dans une
autre:
En Gui, digaz laqal penriaz vos,
E non mentez, sitot vos
faiz feignenz,
Capa de pers un mes denant avenz,
E grans osas
afaitadas ab ros
Tro a kalenda maia,
O tot l' estiu dona
cortesa e gaia?...
En Gui digaz.
Nostrad. 100. Crescimbeni,
71. Bastero, 82. Millot, III, 1.
Ecuyer de l' Isle. Une pièce
qui commence ainsi:
Lonja sazo ai estat vas amor
Humils e
francx et ai fach son coman
En tot cant puesc, et anc per nulh
afan
Que ieu sofris ni per nulha dolor...
Ay! com cugey fos
dins d' aital color
Com semblet al semblan,
Et en aissi com es
sa beutat gran
Ni com val mais, gardes mai sa onor;
En aissi
com es de jenser paratge,
Agues en si mais de retenemen,
Et en
aissi com es de bel estatge,
Contra son pretz temes far
falhimen.
Lonja sazo.
Millot, III, 398. Papon, III,
462.
Elias de Barjols, t. III. Quatorze pièces.
N
Elias de Barjols si fo d' Agenes, d' un castel que a nom Perols. Fils
fo d' un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella
sazon.
E fetz se joglars; et accompaingnet se com un autre joglar que avia nom Olivier, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers a Barjols e terra: e per so los clamavan
N
Elias et Olivier de Barjols. En Elias s' enamoret de la comtessa ma
dompna Carsenda, moiller del comte, quant el fo mortz en Cesilia, e
fes d' elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et
el s' en anet rendre al hospital de Saint Beneic d' Avignon; e la
definet.
En atretal esperansa
Cum selh que cassa e no pren,
M'
aura tengut lonjamen
Amors, que m dona e m' estrai;
Et ieu quo
'l joguaire fai,
Que sec juec perdut e 'l te,
Sec mon dan e fug
el be.
En atretal.
Nostrad. 33. Crescimbeni, 18. Bastero,
82. Millot, I, 378. Papon, II, 279. Hist. Litt. XIV, 38. P. Occ.
38.
Elias Cairels, t. III et IV.
Elias Cairels si fo de
Sarlat, d' un borc de Peiregorc, et era laboraire d' aur e d' argen,
e deseignaire d' armas: e fetz se joglar. Mal cantava e mal trobava,
e mal violava e peich parlava; e ben escrivia motz e sons. En Romania
stet lonc temps; e quant el s' en parti, si s' en tornet a Sarlat, e
lai el moric.
Une autre biographie le présente au contraire comme
fort habile:
Sap be letras e fo molt sotils en trobar et en
tot quant el volc far ni dir.
E
serquet la maior part de terra habitzada, e pel desdeing qu' el avia
dels baros e del segle, no fo tant grazitz com la soa obra valia.
Qui
saubes dar tan bon cosselh denan
Quo fai apres, quan lo damnatg'
es pres,
Ja negus homs no fora sobrepres.
E doncx per que s' en
vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir
Que volc
per nos mort e pena sufrir?
Per so no s deu hom tarzar de ben
faire,
Qu' apres la mort lo cosselh no val guaire. (N. E.
leo après)
Guaire
no val quant hom a pres lo dan,
E de lur dan faire son ben
apres
Li comt' e 'l rey e 'l baron e 'l marques,
Que l' us l'
autre s' aucis en guerreyan.
Aissi faran crestiantatz perir;
E
degran mielhs Turcx e Paias aucir
E recobrar lo dreiturier
repaire,
Iherusalem, e conquistar lo Cayre.
Qu'
al Cayre son Arabitz e Persan,
Guarditz e Turcx de paor
entrepres;
Et anc pays tan leu no fon conques
Cum selh fora,
quar tug se van doptan,
Qu' en lor sortz an trobat, senes
falhir,
Que crestias devon sobr' els venir
E la terra
conquistar e 'l repaire;
E 'l termes es vengutz, al mieu
veiaire.
Veiaire m' es que negus no sap tan
De gen parlar, que
retraire pogues
Las grans honors, las riquezas ni 'ls bes
Que
auran silh que de lai passaran...
Qui saubes.
Dans une
tenson avec Isabelle sa dame, il répond entre autres:
Domn'
Ysabell', en refreitor
Non estei anc matin ni ser,
Mas vos n'
auretz oimais lezer,
Qu' en breu temps perdretz la color.
Estier
mon grat, mi faitz dir vilania;
Et ai mentit, qu' ieu non crei qu'
el mon sia
Domna tant pros ni ab beutat tan gran
Com vos avetz,
per qu' ieu i hai agut dan.
N Elias Cairel.
Bastero, 82.
Crescimbeni, 183. Millot, I, 378. P. Occ. 108.
Elias
Fonsalada.
N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de
Peiregorc. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d' un borges que
se fes joglar: En Elias fo joglars atressi; no bon trobaire mas
noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.
Dans une de ses
pièces il dit:
Ja no gabarai los Bretos,
Qu' atressi m vauc
cum ilh muzan,
E conosc qu' ieu fas d' un dan dos,
Quar tan li
sui fis ses enjan;
S' ie m part de lieys, e que faray?
E si
remanh, tan pauc o say;
Ben l' amav' ier, huey l' am dos
tans,
Aissi s vay doblan mos talans.
De bon luec.
Bastero,
82. Crescimbeni, 184. Millot, III, 398. P. Occ. 366.
Elias d'
Uisel, t. IV.
Elias d' Uisel si avia un castel que avia nom
Casluz, paubre en paubreira de blat e de vin; e quan cavalier ni bon
ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen, et en loc de
gran cozes lor dizia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. En
Gauselms si 'l respondet a 'N Elias, recordan la paubreira del castel
e de lui. E si 'n fetz aquesta cobla:
Ben auria obs pans e vis,
etc.
Elias d' Uisel respondet a la cobla d' En Gauselm faidit:
Gauselm,
ieu meseis garentis
Que non ai d' aver gran largor,
Que non
taing que vos desmentis;
S' ieu sui paubres, vos avetz pro
argen,
A Guilelma la pro e la valen,
Jensor pareil non a de lai
la mar
A lei de soudadera e de joglar.
Bastero, 82. Millot,
III, 1.
Eschileta. Couplet en réponse à Guigo de
Cabanas:
Guigo, donan sai que conquier
Rics hom pretz e fina
valor
Ab qu' el dos faitz si' ab honor
De cel qui 'l da e cel
qu' el quier,
Quar dos mal datz desabriza
Valor e prez e 'ls
mendiza;
Qu' autretan fai qui dona follamen
Com a bon prez qui
dona d' avinen.
Esperdut. Dans une pièce il dit à sa
dame:
De vos domna, en cui bon pretz s' autreya
Pro serai ricx,
si denhatz aculhir
Qu' ieu clam merce en mas chansos jasse,
E
si no us play, no m fassatz autre be.
Lo dezirier.
Les
vers suivants sont tirés d' un sirvente contre le seigneur
Lombric:
Lo pecchaz es tan desplazens
Qu' el fai en luoc de
drudas druz,
Et es a sa cort ben vengutz,
Tant fort l' es aquel
juocs plazens;
Qu' il n' es privaz
E 'n sufre en patz
Sas
voluntatz;
Et autr' om natz
Non pot dos datz
De lui
traire.
Qui non diria.
Millot, III, 399.
Esquilha.
Tenson avec Jozi, ou Ozi, auquel il propose:
Jozi, diatz, vos qu'
es homs entendens,
Si la bela, que us fai voler amors,
Tramet
per vos e us vol fayre secors
Que us colc ab se, mas vielha senes
dens
Trobaretz lai per aital covenensa,
Que lo i faretz una
vetz ses falhensa
Ades enans que 'l bela s colc' ab vos,
O al
partir, cal penretz d' aquest dos?
Jozi diatz vos.
Millot,
III, 399.
L' évêque de Bazas. Une pièce dans laquelle il
fait ainsi le portrait de sa dame:
Bella dompn' ab cors
plazen,
Triat col grans de la flor,
Am eu del mon la genzor,
Qe
negun ab leis no s pren:
Oilz de falcon trait de muda,
Boca
rien per ben dir,
E 'l cor plus dolz per sentir
C' un prims
ranzans sus car nuda.
Cor poder saber.
L' évêque de
Clermont. Voyez le Dauphin d' Auvergne.
Dans un sirvente adressé
à Pierre de Maensac, il dit:
Peire de Maensac, ges lo reis no
seria
Tan savis com hom di, s' el el sout retenia
Cavallier cui
sos cors trai mais a joglaria
Q' a valor ni a sen ni a
cavalaria,
E s' anc jorn vos i tenc, fetz o per
cortesia...
Escondre ben deu el, quan dis qu' el rei
seguia,
Qu' el no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non o fazia;
E
qui caval non a mentres que guerra sia
No m sembla ges n' agues,
quan guerra non seria;
E cavallier d' a pe qui mal ditz ni
feonia
Non deu estar en sout, si tromba non avia.
Peire de
Maensac.
Millot, 1, 303.
viernes, 6 de octubre de 2023
Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa
Pierre Raimond de Toulouse.
I.
Pessamen
ai e cossir
D' una chanso faire,
Qu' a lieys denhes abelhir
Cuy
suy fis amaire;
E s' ieu pogues avenir
En bos digz
retraire.
Far pogra saber
Que ieu plus fin joy esper
Que
nulhs natz de mayre.
Lo cors e 'l sen e l' albir
Ai mes, e
'l veiaire,
En lieys honrar e servir,
Quar es la belhaire
Qu'
om pogues el mon chauzir,
Don no m puesc estraire,
Ni mon cor
mover;
Qu' amors me fai tan temer
Lieys, qu' als non am guaire.
La
fina vera valors
Plus d' autra valensa,
E 'l pretz, e 'l fresca
colors
Me platz e m' agensa;
Que si me valgues amors
Tan
que m' entendensa
Mi dons abelhis,
Plus ric joy que
paradis
Agra a ma parvensa.
Nulh' autra no m pot
secors
Far, ni dar guirensa;
Et on plus en sen dolors
Plus
n' ai sovinensa;
Mas ges dire mas clamors
No l' aus per
temensa;
Tan li suy aclis
Qu' on plus vas me s' afortis,
Mais
l' am ses falensa.
E fora li benestan
Si m des alegransa,
Tan qu' aleuges mon afan,
Ab douss' acoindansa;
Qu' ieu li suy senes enguan,
E
non ai embransa
D' als, mas quom fezes
Tot so qu' a mi dons plagues;
Pero
pauc m' enansa.
Qu' ades m' en vauc meluyran
On
plus n' ai pezansa
Vas lieys, e suefri mon dan
Ab bon'
esperansa:
E doblera mon talan
Sil belha semblansa,
Gentil
cors cortes,
Si
t prezes de me merces,
O qualsque pitansa.
II.
Pus
vey parer la flor e 'l glay,
E dels auzels m' agrada 'l chans,
De
far chanso m' es pres talans
Ab motz plazens et ab so guay;
E
pus de ben amar melhur,
Segon razo,
Trop en dey mielhs far motz
ab so:
E si per ma domna es grazitz
Mos chans, ben er mielhs
enantitz.
Fis e francs, ab fin cor veray,
Suy ves lieys qu'
es guaya e prezans,
Bel' e plazens e benestans
Mil tans plus
que dire no say,
E te son cors ferm e segur
De falhizo;
Que
de nulh preyador fello,
Per cuy fis domneys es delitz,
Non es
per lieys sos pretz auzitz.
E pus fin' amors la m'
atray,
Per dreyt no m' en deu venir dans,
Qu' ieu li suy tan
fizels amans
Que re al cor tan no m' estay;
Per que ja
lauzengier tafur,
Cui dieus mal do,
Non degran neguna
sazo
Tener dan, c' usquecx gaba e ditz,
Que per lui es joys
desconfitz.
Dona promet, e don' estray,
E mostr' erguelh e
bels semblans,
E ditz per guab e per bobans
Mayntas res ab
cortes essay,
E siey fait son leyal e pur
Ses aunit do:
E
son mayntas d' aital faisso
En cui pretz entiers es complitz,
E
d' autras en cuy es aunitz.
Belha dona, ja no serai
Jauzens
ses vos, ni benanans;
Qu' ieu suy selh que vostres comans
Tos
temps a mon poder faray:
Aisso vos man per ver, e us jur
Qu'
anc hom no fo
Plus leyals ves amor qu' ieu so;
E fuy per vos
servir noyritz,
E suy d' autras amors fayditz.
III.
No m
puesc sufrir d' una leu chanso faire,
Pus prec e man n' ai de mon Ereubut;
Qu' apres lo dan e 'l mal qu' ieu n' ai agut,
Coven qu' ab joy m' esbaudey' e m' esclaire:
Quar
segon l' afan
Qu' ai sufert tan gran,
Non agra razo
Qu' ieu
cantes oguan;
Mas quar fin' amors
Mi mostra e m' ensenha
Qu'
els mals no m sovenha,
E torn' en mon chan,
Farai derenan
Un
nou chantaret prezan.
Anc
per ren al de mon maior maltraire,
De tan bon cor non dezirey
salut,
Mas sol qu' a lieys cuy amors m' a rendut
Pogues ancar
servir petit o guaire;
Quar tot l' autre dan
Non prezera un
guan,
S' ieu moris o no;
Sol leis pogues tan
Servir, que l'
honors
Ar parra que m fenha;
Per qu' ela m n' estrenha
Que
non digua enan;
Mas al sieu coman
Sui e serai on qu' ieu m'
an.
Las! que farai, pois non li aus retraire,
Ans quan la
vey estau a lei de mut,
E per autrui no vuelh sia saubut
S'
aqui mezeis sabi' estr' emperaire.
A dieu mi coman
Cum vau
trebalhan;
Qu' ab la sospeisso
N' aurai atretan,
Quar tan
grans ricors
Non cug que m n' avenha;
Mas vas on qu' ieu
teinha,
Fis e ses enguan
L' amarai quad an,
De jorn en jorn
melluyran.
Qu' el cors e 'l cor e 'l saber e 'l veiayre
E
l' ardimen e 'l sen e la vertut
Ai mes en lieys, e non ai
retengut
Ni pauc ni pro per negun autr' afaire;
Ni als non
deman,
Ni vau deziran,
Mas que dieus me do
Vezer l' ora e l'
an
Que sa grans valors
Tan vas mi s destrenha,
Qu' en mos
bratz la seinha;
E qu' ieu, en baizan,
Tot al mieu talan
Remir
son cors benestan.
Ai! franca res, corteza e de bon
aire,
Merce m' aiatz que veus m' aissi vencut;
Qu' aissi vos
ren lo basto e l' escut,
Cum selh que plus non pot lansar ni
traire:
Vostr' huelh belh truan
Que tot mon cor m' an
Emblat,
non sai co,
No m van confortan.
Ja castels ni tors
No us
cugetz que s tenha,
Pus gran forsa 'l venha,
Si secors non
an
Sylh que dins estan:
Mas a mi vai trop tarzan.
Esta
chansos vuelh que tot dreg repaire
En Arago,
al rey
cuy dieus aiut;
Que per lui son tug bon fag mantengut,
Plus que
per rey que anc nasquet de maire:
Qu' aissi s vai trian
Sos
pretz, e s' espan
Sobr' autres que so,
Cum sobr' el verjan
Fai
la blanca flors:
Per qu' ieu on que m venha
Ades crit sa
senha,
E vau razonan
Son pretz, e non blan
Duc
ni rey ni amiran.
Et ab ma chanso,
Enans qu' alhor an,
M'
en vau lai de cors
On jois e pretz renha,
E vuelh que l'
aprenha,
Cobletas vuilan,
E puois en chantan
De qual guiza
hom la i deman.
IV.
Atressi cum la candela
Que si
meteyssa destruy,
Per far clardat ad autruy,
Chant, on plus
trac greu martire,
Per plazer de l' autra gen:
E quar a dreg
escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge;
Qu' a autruy don alegratge,
Et a mi pen' e turmen;
Nulla res, si mal m' en pren,
No
m deu planher del dampnatge.
Quar ben conosc, per
usatge,
Que lai on amors s' enten
Val foudatz en luec de
sen;
Doncx, pus tant am e dezire
La gensor qu' el mon se
mir,
Per mal que m dei avenir,
No s tanh que m recreya;
Quar
on plus m' auci d' enveya,
Plus li dei ma mort grazir,
S' el
dreg d' amor vuelh seguir;
Qu' estiers sa cort non
playdeya.
Doncx, pus am so que m guerreya,
Conosc
que m' er a blandir;
Ab celar et ab sufrir,
Li serai hom e
servire;
E sol, si m vol retener,
Vec li m tot al sieu
plazer
Fins, francs, ses bauzia:
E s' ab aital tricharia,
Puesc
en sa cort remaner,
El mon non a nul saber
Per qu' ieu cambjes
ma folhia.
Lo jorn que sa cortezia
Me mostret, e m fetz
parer
Un pauc d' amor ab plazer,
Parec be que m volc
aucire;
Qu' ins el cor m' anet sazir,
E m mes el cor lo
dezir
Que m' auci d' enveia;
Et ieu, cum fols que folheia,
Fui
leus ad enfolletir,
Quar cugey so, per albir,
Qu' enquers no m
pens qu' esser deia.
Si
per nulh' autra que seya
Me pogues mais enriquir,
Be m n' agra
en cor a partir;
Mas on plus fort m' o cossire,
En tan quan lo
mon perpren,
Non sai una tan valen
De negun paratge:
Per qu'
ieu el sieu senhoratge
Remang tot vencudamen,
Quar non truep
melhuiramen,
Per fors' o per agradatge.
Chansos, al port d'
alegratge
On pretz e valors s' aten,
Al rey
que sap et enten
M' iras en Arago
dire
Qu' ancmais tan jauzens no fuy
Per fin' amor cum er
suy:
Qu' ab rems et ab vela
Pueia ades so que no s cela;
E
per so non fatz gran bruy,
Ni vuelh sacha hom de cuy
M' o dic,
plus que d' un' estela.
Mas ges una pauca mela
No m pretz,
quar ab vos no suy
Pero ad ops vos estuy
Que m siatz governs e
vela.
V.
Enquera m vai recalivan
Lo mals d' amor qu'
avi' antan;
Qu' una dolor mi sent venir
Al cor, d' un angoyssos
talan,
E 'l metges que m pogra guerir
Vol me per traitura
tenir,
Aissi cum l' autre metge fan.
E pogra m guerir ses
afan,
Que ja non traysses pauc ni gran;
Pero sitot mi fai
languir,
En re no 'lh port peior talan;
Mas si m' alongues de
morir,
Ma vida for' al sieu servir,
E ma mort conosc a son
dan.
E ja no m desesper per tan,
Qu' anc de re non passei
son man,
Ni m vuelf per nulh autre dezir;
De so gart qu' il n'
er benestan:
Qu' Ipocras, so ai auzit dir,
Ditz que metges non
deu fallir
De nulh cosselh qu' om li deman.
Doncx, pus pres
m' a en son coman,
Ja no m' anes plus languian,
Ni no m volgues
del tot aucir;
Quar no s cug, si be m ri ni m chan,
Qu' o
puesca longuamen sufrir;
Ni no s poira tos temps cubrir
La
dolors qu' ins el cor s' espan.
Mas ieu atendrai
merceyan,
Sirven e sufren e preyan,
Tro que denh mos precx
eyssauzir:
Mas d' una ren vauc trop doptan,
Si m fai trop dieta
tenir;
Si m sen lo cor afrevolir
Que paor ai l' arma s' en
an.
Mas si m fezes un bel semblan
Que m' anes mon cor
adoussan,
Enquer cugera revenir;
Quar s' ieu muer colpa n' aura
gran;
Per so deu guardar e chauzir.
E s' en cor m' a pro a
tenir,
Per dieu, no m' o anes tarzan:
Qu' el febles
cors vai sospiran,
Quar conois qu' ieu mezeis m' engan,
E m vey
tot dia magrezir;
Aissi m va 'l cors e 'l sens camjan,
Cum si
l' arma en devia issir;
Tan fort m' anguoysson li sospir,
Qu' a
pauc tro al derrier no m van.
A mon Ereubut prec e man
Qu'
a la pro comtessa prezan
Fassa ma chansonet' auzir;
E si a nulh
mot malestan,
No m' o deu hom a mal tenir:
Que tant ai d' ira e
de cossir
Que re no sai que m vau parlan.
//
Bertran went so far as to copy almost a whole stanza from Peire's "No m puesc sofrir d' una leu chanso faire." In "Us noels pessamens", Peire even anticipates the Tuscan poet Dante Alighieri. Peire is complaining about a mistress who first beckoned him and then broke her promise to him when he says:
- Anglade, Joseph. Poésies du troubadour Peire Raimon de Toulouse. 1920.
- Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.
- Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.
- Gouiran, Gérard. "The Classical Period: from Raimbaut d'Aurenga to Arnaut Daniel." The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.
- Kastner, L. E. "Notes on the Poems of Bertran de Born." The Modern Language Review, 31:1 (Jan., 1936), pp. 20–33.
- Lewent, Kurt. "Old Provençal Miscellany: 1. Troubadours as Precursors of Dante." The Modern Language Review, 38:2 (Apr., 1943), pp. 106–116.
viernes, 20 de octubre de 2023
IV, Razos es e mezura,
IV.
Razos es e mezura,
Mentr' om el segle dura,
Que aprenda chascus
De sels que sabon plus.
Ja 'l sens de Salamon,
Ni 'l saber de Platon,
Ni l' engeinz de Virgili,
D' Omer ni de Porfili,
Ni dels autres doctors
Qu' avetz auzitz plusors,
No fora res prezatz,
S' agues estat selatz;
Per qu' ieu soy en cossire
Com pogues far e dire
Tal re que m fos honors,
E grazit pels melhors.
Mas negus non entenda
Qu' ieu aquest fais mi prenda
Que l' encrim de folhor,
Ni m tengna per doctor.
De saber no m fenh ges,
Mas de so qu' ai apres,
Escotan e vezen,
Demandan et auzen;
Car nulhs non a doctrina
Ses autrui disciplina.
Mos sabers non es grans,
Mas qu' en tira 'l talans
D' aprendre e d' auzir
So qu' om degues grazir.
Que eys lo mieu aprenre
Si nulhs es de mi menre
De sen ni de sciensa.
Segon la conoissensa
Qu' ieu ai ni sent ni sai,
Del segle mostrarai
Com se deu captener
Qui vol bon laus aver:
Mas coven esgardar
Cum o dey comensar,
Car sens non es grazitz
Mas per los essernitz,
E s' o es, non es guaire.
Per so vuelh ieu retraire
Al rey cuy es Lerida,
Cui jois e jovens guida,
Primieiramen mos ditz
Si com los ai escritz;
Non per tal que 'l sofranha
Res qu' a bon pretz s' atanha,
Mas car es conoissens
En totz faitz avinens,
Li prec qu' el esmend me,
S' ieu y mespren en re.
Qui vol corteza vida
Demenar ni grazida,
Ab ferm cor e segur,
Per tal que son pretz dur,
Sapcha dieu retener
Et onrar e temer;
Car pretz ni cortezia
Ses dieu non cre que sia.
De totas encontradas,
Estranhas e privadas,
Aprenda de las gens
Faitz e captenemens;
E demand' et enqueira
L' esser e la maneira
Dels avols e dels pros,
Dels malvatz e dels bos:
Lo mal e 'l ben aprenga
E 'l mielhs gart e retenga;
Tot quant es deu saber
E 'l ben sol retener;
Pueis poira s mielhs defendre,
Si nuls lo vol reprendre.
Ja non aura proeza
Qui no fug avoleza,
E non la pot fugir
Qui non la sap chauzir:
Ni cortes non er ja
Qui non conois vila,
Ni bos, si dieus mi sal,
Qui non conois lo mal;
Per so no s deu tardar
D' auzir e d' escoutar
Nuls hom qu' en pretz enten,
Car, pel meu escien,
Entr' els nessis e 'ls fatz
Pot chauzir lo senatz
Tal ren qu' a lui er bos,
Et ad els non ten pros.
Qui sap sens e foldatz
Melhers n' es sos solatz;
Car li sen e li joc
An lur temps e lur loc
On se fan aretraire
Per sels qu' o sabon faire.
Del segle us dic aitan,
Segon que m' es semblan,
Selui ten ieu per pro
Que sap guardar sazo
De sas antas venjar
E 'ls bens guazardonar,
Qu' aitals es bos uzatjes;
E requier o paratjes
Qu' om sia humils als bos
Et als mals ergulhos:
Mas una re us dirai,
Segon lo sen qu' ieu ai,
Non an proeza bona
Ges tuit cill qu' om razona,
Qu' entr' els desconoissens
E per avols guirens
Es proeza jutjada,
E per mans autreiada
Qu' anc non saubron que fos
Proeza per razos.
Proezas son devizas,
E pretz de mantas guizas;
Las unas son cabals
E las autras venals;
Mas, cui que pes o plassa,
Ja no us dirai que s fassa
Pretz de gap ni d' ufana
Ab proeza certana,
C' aisso don s' asegura
Tan quant el segle dura.
Qui proeza dezira
Fols es qui non cossira
Don nais ni don soste,
Car ses aisso non cre
Que nuls hom bon pretz aia,
Qui que s' en crit ni 'n braia;
Per fals razonador
Qui non conois valor
En si ni en autrui,
No son, si be s fan brui,
Ges, avol li blasmat
Ni pros cill qu' an lauzat.
D' els no us vuelh pus parlar,
Mas laissarai estar
Los pros ab los prezatz
E 'ls nessis ab los fatz,
E si dirai als gais
De proeza don nais.
Ges no nais ni comensa
Segon autra naissensa,
Qu' ins el cor, so sapchatz,
La noiris voluntatz.
Er no us sia veiaire
S' el filhs fo de bon paire,
Hom no s' en meravilh,
Si non pareis al filh;
Terras pot hom laissar
E son filh heretar,
Mas pretz non aura ja,
Si de son cor non l' a;
Per que pretz senhoreya,
E cre que far o deya
Sobre totas honors,
E n' es caps e colors;
Paratge d' auta gen,
Poders d' aur ni d' argen
No us daran ja bon pretz,
Si ric cor non avetz,
Ric cor, sens desmezura,
Que d' autre non ai cura.
Proeza eis del coratge,
Veus son meilhor linhatge;
Et entendetz apres
Per cuy estai en pes:
Conoissensa e sabers,
Sens, largueza e poders
Donon pretz per tos temps,
Qui 'ls sap aver essems.
En aquest cinc, senz pliu,
Nais proeza e reviu.
Conoissensa e largueza
Son las claus de proeza;
Poders es la serralha,
E qui gen la baralha
Ni la sap desfermar,
Non pot guaire durar;
Per qu' el sens y cove
Que las claus gard e te;
Sabers n' es messatgiers
Cortes e plazentiers
Que dis plazers e 'ls fai
Lay on ve que s' eschai.
Ses aquest cinc no vey
Emperador ni rey,
Duc, comte ni baro
Ni nulh autre home pro
Cui pretz puesca durar,
Si be s fan razonar.
Li flac ric de paratge,
Sofraitos de coratge
Fan dir a lur privatz:
Senher, aisso sapchatz,
Mo senher fora pros
Ab qu' el poders y fos.
Aquest razonamens
Es us devinamens;
Qu' ieu no y conosc ren al,
Ni ab mi non lur val,
Ni ja no 'ls en creirai,
Car conosc ben e sai
Que tos temps fon et er
Que totz pros hom conquier,
Ab sen et ab saber
Et ab ric cor, poder.
Pero ieu ges non dic
Que cill qu' el cor an ric
Puescan far tota via
Tot quant ben estaria;
Mas qui tan quant pot fai
D' aisso qu' a pretz s' eschai,
De qualque poder sia,
Pros es senes falhia.
Pero non entendatz
Qu' ieu a totz los prezatz
Autrei proeza enteira
En neguna maneira;
En cort non o diria,
Car sai qu' ieu falhiria;
Pretz y a et honors
De diversas lauzors,
Car tug cill que pretz an
Non l' an ges d' un semblan.
Li cavalier an pretz
Si cum auzir podetz:
Li un son bon guerrier,
L' autre bon conduchier;
L' un an pretz de servir,
L' autre de gen garnir;
L' un son pros cavalier,
L' autr' en cort plazentier.
Cist aibs que us ai comtatz
Son greu essems trobatz;
Mas qui mais n' a ab se,
Mais de bon pretz rete;
E qui negun non a,
Si ja pueis li rema
Lo noms de cavalier,
No 'l tenc per dreiturier.
Las donas eissamens
An pretz diversamens:
Las unas de belleza,
Las autras de proeza;
Las unas son plazens,
Las autras conoissens;
Las unas gen parlans,
Las autras benestans.
A domna, so sapchatz,
Esta molt gent beutatz,
Mas sobre tot l' agensa
Sabers e conoissensa,
Que fai chacun onrar
Segon que s tanh a far.
Li borzes eissamens
An pretz diversamens:
Li un son de paratge
E fan faitz d' agradatge,
Li autre natural
E fan tot atretal;
D' autres n' i a mot pros,
Cortes, francx e joyos
Que lay on falh l' avers
Sabon gen dir plazers;
En cort son presentiers,
Et ades plazentiers;
E sabon de domney
De trep e de bordey;
Et estan gen garnens
Mes totz los conoissens,
Garnitz de cortezia
E de bela paria.
Dels autres no son mot,
Enans m' en lays del tot;
Qui no fai be ni 'ls ditz
No 'l lays metz los grazitz,
Ni sera en ma carta,
Ans dic ben que s' en parta.
Li clerc, per cui ancse
Sab hom lo mal e 'l be,
An pretz, si cum s' eschai,
Aital cum ie us dirai;
L' un de bona clercia,
L' autre de cortezia;
Li un de gen parlar,
L' autre de rics faitz far;
Li un de gran bontat,
L' autre de larguetat;
Et en aissi, senhors,
Diversas son lauzors
Donadas a chascun;
Mas non y a negun,
Ja celar no us o quier,
Dona ni cavalier
Ni clerc, so m' es veiaire,
Don hom puesca retraire:
Pretz aissi del tot fi
Qu' om no i trob que chasti;
Qu' aissi parti natura,
Gracia et aventura
Los dons entre las gens.
Non es uns tan valens
El segle ni tan pros
Ni tant aventuros,
De qualque poder sia,
Qu' en alcuna partia
De lauzor no il sofranha
Tal ren don se complanha.
Mas ja li pus prezat
No m' en sapchan mal grat,
S' ieu dic lurs malvestatz,
Car ieu 'ls n' ay ben proatz
Qu' ades son sordeyors
On pus an de ricors.
Doncs qui mais ditz e fai
D' aquo qu' a pretz s' eschai
Pro es aventuros,
Si melher es dels pros.
Vers es so c' aug retraire,
Qu' el temps del premier paire,
Des que cregon las gens,
Per bos captenemens
Elegron poestatz,
Per que entr' els fos patz
E merces e mezura
E largues' e dreitura
Maiormen qu' en autrui.
Mas s' eras non destrui
Chascus e non auci
Aicel que son vezi,
Non cuida esser prezatz,
Tant es otracuidatz
Lo segles descauzitz,
Dessebratz e partitz
De sen e de proeza,
E mesclat ab maleza!
Ieu o planc per joven
E pel destric que y pren
Plus qu' ieu no fas per me,
Qu' a mi non greva re;
S' el segles se dechay,
Non puesc aver esmay
De ren que veia far,
Ab sol que dieus me guar
Ma dona doss' e cara
Que m capdela e m gara
De tot autre cossir,
Mas de lieys obezir.
Dona, pros e valens
Corteza et avinens,
S' en ren ai conoissensa,
La vostra sovinensa,
Que m' es cor et escrima
La m dona e la m' aprima;
Per qu' ieu de totz mos bes
Vos ren laus e merces,
E us o grazisc ades,
Car m' es del cor pus pres,
Dona!


