Mostrando las entradas para la consulta guaire ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta guaire ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 14 de abril de 2026

Re, res, nonre

Re, s. f., lat. res, chose.
El mon non es mas una res
Per qu' ieu gran joy pogues aver.
B. de Ventadour: Bels m' es.
Au monde il n'est qu'une chose par quoi grand plaisir je pusse avoir.

Res, no res. En latín “res publica” es la cosa pública, o sigue, la república. Viva los republicans, sobre tot los que sempre han tingut un rey, y alguns sempre lo tindrán.
- Objet, personne.
Franca res de bon aire,
Soffretz qu' ie us bais los guans.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous cossire.
Franc objet débonnaire souffrez que je vous baise les gants.
Vau quo fai res penssiva.
Rambaud d'Orange: Un vers farai.
Je vais comme fait personne pensive.
ANC. FR. Or nus estuet fere une rien. Marie de France, t. 1, p. 290.
C'est la riens que plus desirroie.
Nouv. rec. de fabl. et cont. ant., t. 1, p. 243.
Une pucele vint ci, li plus bele riens du monde.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 402.
Si tu creius Dieu, si te creindront toutes les riens qui te verront.
Joinville, p. 3.
ANC. IT. Verrane
Alcuna rem che stato mi darane.
Barberini, Docum. d'amore, p. 219.
Voyez Vida.
- Subst. masc. Rien, quelque chose.
Si us plagues qu' ieu agues ren de vos.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
S'il vous plaisait que j'eusse rien de vous.
Es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.
G. Rudel: Quan lo rius.
Est bien repu de manne qui de son amour quelque chose gagne.
Loc. Sol d' aitan, non de ren al.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Seulement d'autant, non de rien autre.
S' ieu ren ben fazia grazit.
G. Faidit: Mais ai.
Si quelque chose de bien je faisais agréé.
S' auzes mon voler
Dir a ren que sia!
Peyrols: Quoras que.
Si j'osais mon vouloir dire à rien qui soit!
El coms no ditz paraula a re nasent.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 50.
Le comte ne dit parole à quelque chose né (qui que ce soit).
- Précédé d'une négation il signifiait nulle chose.
Negus non sap a sos ops re.
Pons de Capdueil: Aissi cum sel.
Nul ne sait rien à ses besoins (convenablement).
No siatz espaventatz ni aiatz paor de re. Philomena.
Ne soyez épouvanté ni n'ayez peur de rien.
- Adverb. Un peu, un tant soit peu.
Pus malgrat si eu l' am, per que m fai maltraire,
S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames gaire!
Guillaume de Saint-Didier: El mon non.
Puisque malgré soi je l'aime, par quoi elle me fait languir, si elle m'aimât un peu, pensez si je l'aimasse guère!
- Pas, point, nullement.
Res no sai on lo m' an sercar.
Augiers: Granz pezansa.
Point je ne sais où je le m'aille chercher.
A cels que no sabon re
Com vos est desconoissens,
Dirai vostra captenensa.
A ceux qui ne savent pas comme vous êtes ingrat, je dirai votre conduite.
Adv. comp. Li faria gran re de be. Philomena.
Lui ferait beaucoup de bien.
Voyez Gran.
Ieu no ylh ai forfag pauc ni re.
Giraud de Borneil: M' amiga.
Je ne lui ai forfait peu ni beaucoup.
Ja dezamar no us proiria per re. (proiria : poiria)
Berenger de Palasol: Bona domna.
Jamais vous désaimer je ne pourrais pour rien (aucunement).
Non la puesc per ren ni sai
Dezamar per neguna re.
Berenger de Palasol: Mais ai de.
Je ne la puis pour rien ni ne sais la désaimer pour nulle chose (aucunement).
D' aquo no qual que s' en parle plus en res ni per res.
(chap. D' aixó no cal que s' en parlo mes en res ni per res.)   
De cela il ne faut qu'il s'en parle plus en rien ni pour rien.
D' amor non dei dire mas be,
Quar no n' ai ni petit ni re.
D'amour je ne dois dire que bien, car je n'en ai ni peu ni beaucoup.
ANC. CAT. Ren. CAT. MOD. Re, res. (chap. Res, no res. En latín “res publica” es la cosa pública, o sigue, la república. Viva los republicans, sobre tot los que sempre han tingut un rey, y alguns sempre lo tindrán. Una res es un cap de bestiá : una ovella : una vaca : una secretaria de la Ascuma, los catalanistes que no foten res, pero cobren subvensions mol abultades, com lo seu pressidén, Juaquinet Monclús.)
CAS. Cosa / no cosa : nada.)


2. Nonre, s. m., non rien, néant.
Fes e creet de nonre
Tot quan en est mon es de be.
Brev. d'amor, fol. 4.
Fit et créa de néant tout ce qui dans ce monde est de bien.
Tenc so a nonres. Philomena.
Je tiens cela à néant.
CAT. Ell portara a non res los tribuladors nostres... e yo a non res son tornat.
Trad. catal. du Psautier, ps. 59 et 62.
(N. E. Ahora cojan el original del “Psautier”, Psalterio, en occitano, y comparen ustedes. Y también pueden hacerlo con otros textos, para comprobar que el catalán siempre fue un dialecto más de la lengua occitana, la de oc, òc, hoc, och, que significa “sí” afirmativo en esa antigua lengua.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

3. Ganren, adv., beaucoup.
Fenhon s' en ganren que son malvatz.
P. Cardinal: Totz lo mons.
S'en feignent beaucoup qui sont méchants.
Don se sabran del passar escondire
Ganren d' aquelhs.
R. Gaucelm: Qui vol aver.
Dont se sauront excuser de passer beaucoup de ceux-là.
Ganren de pellegrin venian per los miracles. V. de S. Honorat.
Beaucoup de pèlerins venaient à cause des miracles.
(chap. Mols peregrinos veníen per los milagres - milacres.)

Carlos Fontanet, Pelegrí; Ganren de pellegrin venian per los miracles

4. Gaire, Guaire, adv., guère, guères, beaucoup.
S' ilh m' ames re, pensatz s' ieu l' ames gaire!
Guillaume de Saint-Didier: El mon non.
Si elle m'aimât un peu, pensez si je l'aimasse guère!
Chantars no pot guaire valer
Si d' ins del cor no mov lo chans.
B. de Ventadour: Chantars.
Le chanter ne peut guère valoir si de dedans le coeur ne meut le chant.
IT. Guari. (N. E. ¿Cómo puede ser que Raynouard no encuentre en el dialecto occitano catalán: Gaire, Guaire? O el negativo no gaire, no guaire?)

5. Real, adj., lat. realis, réel.
Havem doas maneras de gendre, gendre real e vocal.
Leys d'amors, fol. 50.
Nous avons deux manières de genre, genre réel et vocal.
- Terme de jurisprudence.
Totas aquestas accios reals e personals.
Tit. de 1245. Arch. du Roy., J. 323.
Toutes ces actions réelles et personnelles.
CAT. ESP. PORT. Real. IT. Reale. (chap. Real, reals : que es de verdat, que es ver, són vers, verdadé, verdadés, verdadera o vera, verdaderes o veres. 
6. Realmens, adv., réellement.
Realmens receuput.
(chap. Realmen ressibit o ressebut.)
Tit. de 1428-9. Hist. de Nîmes, t. III. pr., p. 228.
Réellement reçu.
ANC. FR. Reçue... réalment en présence du notaire.
Joyeusetez, Facéties, etc., p. 3.
CAT. Realment. ESP. PORT. IT. Realmente. (chap. Realmen.)

jueves, 12 de octubre de 2023

Le Moine de Montaudon.

Le Moine de Montaudon.


Aissi cum selh, qu' om mena al jutjamen,

Que es per pauc de forfag acuzatz,

Et en la cort non es guaire amatz,

E poiria ben estorser fugen,

Mas tan se sap ab pauc de falhimen

No vol fugir e vai s' en lai doptos,

Atressi m' a amors en tal luec mes

Don no m val dregz, ni l' aus clamar merces, 

Ni del fugir no sui ges poderos.


Bona dompna, si eu fos lialmen

En vostra cort mantengutz ni jutjatz,

Lo tort qu' ie us ai fora dreitz apelhatz,

Qu' ieu m' en puesc ben esdir per sagramen;

Donc pus vas me non avetz nulh garen

Qu' ieu anc falhis, dompna corteza e pros,

Mas quar vos am e tot quan de vos es,

E quar n' aus dir en manhs ricx luecs grans bes,

Veus tot lo tort, dona, qu' ieu ai vas vos.


Per aital tort me podetz lonjamen

Gran mal voler, mas ben vuelh que sapchatz 

Que per ben dir vuelh trop mais que m perdatz

Que m guazanhetz vilan ni mal dizen,

Quar d' amor son tug siey fag avinen;

E pus hom es vilas ni enoios,

Pueys en amor non a renda ni ses,

Amar pot el, mas d' amor non a ges,

S' il fag e 'l dig tuit no son amoros.


Be m fai amors ad honrar finamen,

Qu' el mon non es tan rica poestatz

Que no fassa totas sas voluntatz,

E tot quan fai es tan bon e plazen;

E dieus hi fes molt gran essenhamen,

Quan volc que tot fos mezura e razos,

Sens e foudatz sol qu' ad amor plagues,

E paratges no y des ren ne y tolgues,

Pus fin' amors se metria en amdos.


Bona dompna, no crezatz l' avol gen

Que ieu fezes de me doas meytatz,

For de mon cor que s' es en vos mudatz,

Qu' en un sol luec ai ades mon enten;

E sapchatz ben, qui en dos luecs s' enten,

Res non es menhs de nesci volentos;

E jes nul temps no m plac tal nescies

Ni tal voler, ans ai amat defes

Com fin aman deu far ses cor felos.


Be m lau d' amor quar m' a donat talen

De lieys on es pretz e sens e beutatz,

Ensenhamens, conoissensa e solatz;

Res no y es menhs, mas quar merce no 'l pren

De me d' aitan que m' esguardes rizen

E que m fezes semblan de belh respos:

Ab sol aitan for' ieu guays e cortes

Que mi donz amar mi non desdegnes,

Q' el sobreplus al sieu belh plazer fos.


Al pros comte vuelh que an ma chansos.

d' Engolesme, si vol la rend' e 'l ses

Que ieu conquis, que ieu vuelh per un tres

Qu' a mi non falh Lunelhs ni Araguos.



II.


Mout me platz deportz e guayeza,

Condugz e donars e proeza,

E dona franca e corteza

E de respondre ben apreza;

E platz me a ric hom franqueza,

E vas son enemic maleza.


E platz me hom que gen me sona

E qui de bon talan me dona,

E ric hom, quan no me tensona;

E m platz qui m ditz be ni m razona,

E dormir quan venta ni trona,

E grans salmos ad hora nona.


E platz mi be lai en estiu

Que m sojorn a font o a riu,

E 'lh prat son vert e 'l flors reviu,

E li auzellet chanton piu,

E m' amigua ven aceliu,

E lo y fauc una vetz de briu.


E platz mi be qui m' aculhia,

E quan guaire no truep fadia;

E platz mi solatz de m' amia.

Baizars e mais, si lo y fazia;

E, si mos enemicx perdia,

Mi platz, e plus, s' ieu lo y tolhia.


E plazon mi ben companho,

Quant entre mos enemicx so,

Et auze ben dir ma razo,

Et ilh l' escouton a bando.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Ebles de Signe, - évêque de Clermont

Ebles de Signe. Une tenson. Il répond à la question propose Guillaume Gasmar:

Guilem Gaimar, quan li deptor
Mi van apres tot jorn seguen,
L' uns me tira, l' autre me pren,
E m' apelon baratador;
Ieu volgr' esser mortz ses parlar,
Qu' ieu no m' aus en plassa baisar,
Ni vestir bos draps de color,
Quar hom no m ve que sa lengua no m traia,
E s' ieu d' amor trac mal, be s tanh que m plaia.
N Eble cauzetz.

Millot, III, 405. Papon, II, 463.

Ebles d' Uisel. Trois tensons, dans une desquelles il dit à Gui d' Uisel:
Gu', ie us part mon escien
Un joc don serez conquis,
En qal cuidatz q' om moris...
Que tota una nuoit d' avenz
Jacsez ab lei don es gaiz,
O us tengues us dels Algais
En lega lo terz d' un dia;
Chausez qal volriaz mais.
Gu' ie us.

Et dans une autre:
En Gui, digaz laqal penriaz vos,
E non mentez, sitot vos faiz feignenz,
Capa de pers un mes denant avenz,
E grans osas afaitadas ab ros
Tro a kalenda maia,
O tot l' estiu dona cortesa e gaia?...
En Gui digaz.
Nostrad. 100. Crescimbeni, 71. Bastero, 82. Millot, III, 1.

Ecuyer de l' Isle. Une pièce qui commence ainsi:
Lonja sazo ai estat vas amor
Humils e francx et ai fach son coman
En tot cant puesc, et anc per nulh afan
Que ieu sofris ni per nulha dolor...

Ay! com cugey fos dins d' aital color
Com semblet al semblan,
Et en aissi com es sa beutat gran
Ni com val mais, gardes mai sa onor;
En aissi com es de jenser paratge,
Agues en si mais de retenemen,
Et en aissi com es de bel estatge,
Contra son pretz temes far falhimen.
Lonja sazo.
Millot, III, 398. Papon, III, 462.


Elias de Barjols, t. III. Quatorze pièces.
N Elias de Barjols si fo d' Agenes, d' un castel que a nom Perols. Fils fo d' un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon.

E fetz se joglars; et accompaingnet se com un autre joglar que avia nom Olivier, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers a Barjols e terra: e per so los clamavan

N Elias et Olivier de Barjols. En Elias s' enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del comte, quant el fo mortz en Cesilia, e fes d' elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s' en anet rendre al hospital de Saint Beneic d' Avignon; e la definet.
En atretal esperansa
Cum selh que cassa e no pren,
M' aura tengut lonjamen
Amors, que m dona e m' estrai;
Et ieu quo 'l joguaire fai,
Que sec juec perdut e 'l te,
Sec mon dan e fug el be.
En atretal.
Nostrad. 33. Crescimbeni, 18. Bastero, 82. Millot, I, 378. Papon, II, 279. Hist. Litt. XIV, 38. P. Occ. 38.

Elias Cairels, t. III et IV.
Elias Cairels si fo de Sarlat, d' un borc de Peiregorc, et era laboraire d' aur e d' argen, e deseignaire d' armas: e fetz se joglar. Mal cantava e mal trobava, e mal violava e peich parlava; e ben escrivia motz e sons. En Romania stet lonc temps; e quant el s' en parti, si s' en tornet a Sarlat, e lai el moric.
Une autre biographie le présente au contraire comme fort habile:

Sap be letras e fo molt sotils en trobar et en tot quant el volc far ni dir.

E serquet la maior part de terra habitzada, e pel desdeing qu' el avia dels baros e del segle, no fo tant grazitz com la soa obra valia.
Qui saubes dar tan bon cosselh denan
Quo fai apres, quan lo damnatg' es pres,
Ja negus homs no fora sobrepres.
E doncx per que s' en vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir
Que volc per nos mort e pena sufrir?
Per so no s deu hom tarzar de ben faire,
Qu' apres la mort lo cosselh no val guaire. (N. E. leo après)


Guaire no val quant hom a pres lo dan,
E de lur dan faire son ben apres
Li comt' e 'l rey e 'l baron e 'l marques,
Que l' us l' autre s' aucis en guerreyan.
Aissi faran crestiantatz perir;
E degran mielhs Turcx e Paias aucir
E recobrar lo dreiturier repaire,
Iherusalem, e conquistar lo Cayre.


Qu' al Cayre son Arabitz e Persan,
Guarditz e Turcx de paor entrepres;
Et anc pays tan leu no fon conques
Cum selh fora, quar tug se van doptan,
Qu' en lor sortz an trobat, senes falhir,
Que crestias devon sobr' els venir
E la terra conquistar e 'l repaire;
E 'l termes es vengutz, al mieu veiaire.
Veiaire m' es que negus no sap tan
De gen parlar, que retraire pogues
Las grans honors, las riquezas ni 'ls bes
Que auran silh que de lai passaran...
Qui saubes.

Dans une tenson avec Isabelle sa dame, il répond entre autres:
Domn' Ysabell', en refreitor
Non estei anc matin ni ser,
Mas vos n' auretz oimais lezer,
Qu' en breu temps perdretz la color.
Estier mon grat, mi faitz dir vilania;
Et ai mentit, qu' ieu non crei qu' el mon sia
Domna tant pros ni ab beutat tan gran
Com vos avetz, per qu' ieu i hai agut dan.
N Elias Cairel.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, I, 378. P. Occ. 108.


Elias Fonsalada.
N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de Peiregorc. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d' un borges que se fes joglar: En Elias fo joglars atressi; no bon trobaire mas noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.
Dans une de ses pièces il dit:
Ja no gabarai los Bretos,
Qu' atressi m vauc cum ilh muzan,
E conosc qu' ieu fas d' un dan dos,
Quar tan li sui fis ses enjan;
S' ie m part de lieys, e que faray?
E si remanh, tan pauc o say;
Ben l' amav' ier, huey l' am dos tans,
Aissi s vay doblan mos talans.
De bon luec.
Bastero, 82. Crescimbeni, 184. Millot, III, 398. P. Occ. 366.

Elias d' Uisel, t. IV.
Elias d' Uisel si avia un castel que avia nom Casluz, paubre en paubreira de blat e de vin; e quan cavalier ni bon ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen, et en loc de gran cozes lor dizia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. En Gauselms si 'l respondet a 'N Elias, recordan la paubreira del castel e de lui. E si 'n fetz aquesta cobla:
Ben auria obs pans e vis, etc.
Elias d' Uisel respondet a la cobla d' En Gauselm faidit:

Gauselm, ieu meseis garentis
Que non ai d' aver gran largor,
Que non taing que vos desmentis;
S' ieu sui paubres, vos avetz pro argen,
A Guilelma la pro e la valen,
Jensor pareil non a de lai la mar
A lei de soudadera e de joglar.
Bastero, 82. Millot, III, 1.

Eschileta. Couplet en réponse à Guigo de Cabanas:
Guigo, donan sai que conquier
Rics hom pretz e fina valor
Ab qu' el dos faitz si' ab honor
De cel qui 'l da e cel qu' el quier,
Quar dos mal datz desabriza
Valor e prez e 'ls mendiza;
Qu' autretan fai qui dona follamen
Com a bon prez qui dona d' avinen.

Esperdut. Dans une pièce il dit à sa dame:
De vos domna, en cui bon pretz s' autreya
Pro serai ricx, si denhatz aculhir
Qu' ieu clam merce en mas chansos jasse,
E si no us play, no m fassatz autre be.
Lo dezirier.

Les vers suivants sont tirés d' un sirvente contre le seigneur Lombric:
Lo pecchaz es tan desplazens
Qu' el fai en luoc de drudas druz,
Et es a sa cort ben vengutz,
Tant fort l' es aquel juocs plazens;
Qu' il n' es privaz
E 'n sufre en patz
Sas voluntatz;
Et autr' om natz
Non pot dos datz
De lui traire.
Qui non diria.
Millot, III, 399.

Esquilha. Tenson avec Jozi, ou Ozi, auquel il propose:
Jozi, diatz, vos qu' es homs entendens,
Si la bela, que us fai voler amors,
Tramet per vos e us vol fayre secors
Que us colc ab se, mas vielha senes dens
Trobaretz lai per aital covenensa,
Que lo i faretz una vetz ses falhensa
Ades enans que 'l bela s colc' ab vos,
O al partir, cal penretz d' aquest dos?
Jozi diatz vos.
Millot, III, 399.

L' évêque de Bazas. Une pièce dans laquelle il fait ainsi le portrait de sa dame:
Bella dompn' ab cors plazen,
Triat col grans de la flor,
Am eu del mon la genzor,
Qe negun ab leis no s pren:
Oilz de falcon trait de muda,
Boca rien per ben dir,
E 'l cor plus dolz per sentir
C' un prims ranzans sus car nuda.
Cor poder saber.

L' évêque de Clermont. Voyez le Dauphin d' Auvergne.
Dans un sirvente adressé à Pierre de Maensac, il dit:
Peire de Maensac, ges lo reis no seria
Tan savis com hom di, s' el el sout retenia
Cavallier cui sos cors trai mais a joglaria
Q' a valor ni a sen ni a cavalaria,
E s' anc jorn vos i tenc, fetz o per cortesia...

Escondre ben deu el, quan dis qu' el rei seguia,
Qu' el no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non o fazia;
E qui caval non a mentres que guerra sia
No m sembla ges n' agues, quan guerra non seria;
E cavallier d' a pe qui mal ditz ni feonia
Non deu estar en sout, si tromba non avia.
Peire de Maensac.
Millot, 1, 303.

viernes, 6 de octubre de 2023

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa

Pierre Raimond de Toulouse.


I.

Pessamen ai e cossir
D' una chanso faire,
Qu' a lieys denhes abelhir
Cuy suy fis amaire;
E s' ieu pogues avenir
En bos digz retraire.
Far pogra saber
Que ieu plus fin joy esper
Que nulhs natz de mayre.

Lo cors e 'l sen e l' albir
Ai mes, e 'l veiaire,
En lieys honrar e servir,
Quar es la belhaire
Qu' om pogues el mon chauzir,
Don no m puesc estraire,
Ni mon cor mover;
Qu' amors me fai tan temer
Lieys, qu' als non am guaire.


La fina vera valors
Plus d' autra valensa,
E 'l pretz, e 'l fresca colors
Me platz e m' agensa;
Que si me valgues amors

Tan que m' entendensa
Mi dons abelhis,
Plus ric joy que paradis
Agra a ma parvensa.

Nulh' autra no m pot secors
Far, ni dar guirensa;
Et on plus en sen dolors
Plus n' ai sovinensa;
Mas ges dire mas clamors
No l' aus per temensa;
Tan li suy aclis
Qu' on plus vas me s' afortis,
Mais l' am ses falensa.

E fora li benestan
Si m des alegransa,

Tan qu' aleuges mon afan,

Ab douss' acoindansa;

Qu' ieu li suy senes enguan,

E non ai embransa
D' als, mas quom fezes

Tot so qu' a mi dons plagues;

Pero pauc m' enansa.

Qu' ades m' en vauc meluyran

On plus n' ai pezansa
Vas lieys, e suefri mon dan
Ab bon' esperansa:
E doblera mon talan
Sil belha semblansa,
Gentil cors cortes,

Si t prezes de me merces,
O qualsque pitansa.

II.


Pus vey parer la flor e 'l glay,
E dels auzels m' agrada 'l chans,
De far chanso m' es pres talans
Ab motz plazens et ab so guay;
E pus de ben amar melhur,
Segon razo,
Trop en dey mielhs far motz ab so:
E si per ma domna es grazitz
Mos chans, ben er mielhs enantitz.

Fis e francs, ab fin cor veray,
Suy ves lieys qu' es guaya e prezans,
Bel' e plazens e benestans
Mil tans plus que dire no say,
E te son cors ferm e segur
De falhizo;
Que de nulh preyador fello,
Per cuy fis domneys es delitz,
Non es per lieys sos pretz auzitz.


E pus fin' amors la m' atray,
Per dreyt no m' en deu venir dans,
Qu' ieu li suy tan fizels amans
Que re al cor tan no m' estay;
Per que ja lauzengier tafur,
Cui dieus mal do,
Non degran neguna sazo
Tener dan, c' usquecx gaba e ditz,
Que per lui es joys desconfitz.

Dona promet, e don' estray,
E mostr' erguelh e bels semblans,
E ditz per guab e per bobans
Mayntas res ab cortes essay,
E siey fait son leyal e pur
Ses aunit do:
E son mayntas d' aital faisso
En cui pretz entiers es complitz,
E d' autras en cuy es aunitz.

Belha dona, ja no serai
Jauzens ses vos, ni benanans;
Qu' ieu suy selh que vostres comans
Tos temps a mon poder faray:
Aisso vos man per ver, e us jur
Qu' anc hom no fo
Plus leyals ves amor qu' ieu so;
E fuy per vos servir noyritz,
E suy d' autras amors fayditz.
III.

No m puesc sufrir d' una leu chanso faire,

Pus prec e man n' ai de mon Ereubut;

Qu' apres lo dan e 'l mal qu' ieu n' ai agut,

Coven qu' ab joy m' esbaudey' e m' esclaire:

Quar segon l' afan
Qu' ai sufert tan gran,
Non agra razo
Qu' ieu cantes oguan;
Mas quar fin' amors
Mi mostra e m' ensenha
Qu' els mals no m sovenha,
E torn' en mon chan,
Farai derenan
Un nou chantaret prezan.


Anc per ren al de mon maior maltraire,
De tan bon cor non dezirey salut,
Mas sol qu' a lieys cuy amors m' a rendut
Pogues ancar servir petit o guaire;
Quar tot l' autre dan
Non prezera un guan,
S' ieu moris o no;
Sol leis pogues tan
Servir, que l' honors
Ar parra que m fenha;
Per qu' ela m n' estrenha
Que non digua enan;
Mas al sieu coman
Sui e serai on qu' ieu m' an.

Las! que farai, pois non li aus retraire,
Ans quan la vey estau a lei de mut,
E per autrui no vuelh sia saubut
S' aqui mezeis sabi' estr' emperaire.
A dieu mi coman
Cum vau trebalhan;
Qu' ab la sospeisso
N' aurai atretan,
Quar tan grans ricors
Non cug que m n' avenha;
Mas vas on qu' ieu teinha,
Fis e ses enguan
L' amarai quad an,
De jorn en jorn melluyran.

Qu' el cors e 'l cor e 'l saber e 'l veiayre

E l' ardimen e 'l sen e la vertut
Ai mes en lieys, e non ai retengut
Ni pauc ni pro per negun autr' afaire;
Ni als non deman,
Ni vau deziran,
Mas que dieus me do
Vezer l' ora e l' an
Que sa grans valors
Tan vas mi s destrenha,
Qu' en mos bratz la seinha;
E qu' ieu, en baizan,
Tot al mieu talan
Remir son cors benestan.

Ai! franca res, corteza e de bon aire,
Merce m' aiatz que veus m' aissi vencut;
Qu' aissi vos ren lo basto e l' escut,
Cum selh que plus non pot lansar ni traire:
Vostr' huelh belh truan
Que tot mon cor m' an
Emblat, non sai co,
No m van confortan.
Ja castels ni tors
No us cugetz que s tenha,
Pus gran forsa 'l venha,
Si secors non an
Sylh que dins estan:
Mas a mi vai trop tarzan.


Esta chansos vuelh que tot dreg repaire
En
Arago, al rey cuy dieus aiut;
Que per lui son tug bon fag mantengut,
Plus que per rey que anc nasquet de maire:
Qu' aissi s vai trian
Sos pretz, e s' espan
Sobr' autres que so,
Cum sobr' el verjan
Fai la blanca flors:
Per qu' ieu on que m venha
Ades crit sa senha,
E vau razonan
Son pretz, e non blan

Duc ni rey ni amiran.

Et ab ma chanso,
Enans qu' alhor an,
M' en vau lai de cors
On jois e pretz renha,
E vuelh que l' aprenha,
Cobletas vuilan,
E puois en chantan
De qual guiza hom la i deman.

IV.

Atressi cum la candela
Que si meteyssa destruy,
Per far clardat ad autruy,
Chant, on plus trac greu martire,
Per plazer de l' autra gen:
E quar a dreg escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge;

Qu' a autruy don alegratge,

Et a mi pen' e turmen;

Nulla res, si mal m' en pren,

No m deu planher del dampnatge.


Quar ben conosc, per usatge,
Que lai on amors s' enten
Val foudatz en luec de sen;
Doncx, pus tant am e dezire
La gensor qu' el mon se mir,
Per mal que m dei avenir,
No s tanh que m recreya;
Quar on plus m' auci d' enveya,
Plus li dei ma mort grazir,
S' el dreg d' amor vuelh seguir;
Qu' estiers sa cort non playdeya.

Doncx, pus am so que m guerreya,

Conosc que m' er a blandir;
Ab celar et ab sufrir,
Li serai hom e servire;
E sol, si m vol retener,
Vec li m tot al sieu plazer
Fins, francs, ses bauzia:
E s' ab aital tricharia,
Puesc en sa cort remaner,
El mon non a nul saber
Per qu' ieu cambjes ma folhia.

Lo jorn que sa cortezia
Me mostret, e m fetz parer
Un pauc d' amor ab plazer,
Parec be que m volc aucire;
Qu' ins el cor m' anet sazir,
E m mes el cor lo dezir
Que m' auci d' enveia;
Et ieu, cum fols que folheia,
Fui leus ad enfolletir,
Quar cugey so, per albir,
Qu' enquers no m pens qu' esser deia.


Si per nulh' autra que seya
Me pogues mais enriquir,
Be m n' agra en cor a partir;
Mas on plus fort m' o cossire,
En tan quan lo mon perpren,
Non sai una tan valen
De negun paratge:
Per qu' ieu el sieu senhoratge
Remang tot vencudamen,
Quar non truep melhuiramen,
Per fors' o per agradatge.

Chansos, al port d' alegratge
On pretz e valors s' aten,
Al
rey que sap et enten
M' iras en
Arago dire
Qu' ancmais tan jauzens no fuy
Per fin' amor cum er suy:
Qu' ab rems et ab vela
Pueia ades so que no s cela;
E per so non fatz gran bruy,
Ni vuelh sacha hom de cuy
M' o dic, plus que d' un' estela.

Mas ges una pauca mela
No m pretz, quar ab vos no suy
Pero ad ops vos estuy
Que m siatz governs e vela.

V.

Enquera m vai recalivan
Lo mals d' amor qu' avi' antan;
Qu' una dolor mi sent venir
Al cor, d' un angoyssos talan,
E 'l metges que m pogra guerir
Vol me per traitura tenir,
Aissi cum l' autre metge fan.

E pogra m guerir ses afan,
Que ja non traysses pauc ni gran;
Pero sitot mi fai languir,
En re no 'lh port peior talan;
Mas si m' alongues de morir,
Ma vida for' al sieu servir,
E ma mort conosc a son dan.

E ja no m desesper per tan,
Qu' anc de re non passei son man,
Ni m vuelf per nulh autre dezir;
De so gart qu' il n' er benestan:
Qu' Ipocras, so ai auzit dir,
Ditz que metges non deu fallir
De nulh cosselh qu' om li deman.

Doncx, pus pres m' a en son coman,
Ja no m' anes plus languian,
Ni no m volgues del tot aucir;
Quar no s cug, si be m ri ni m chan,
Qu' o puesca longuamen sufrir;
Ni no s poira tos temps cubrir
La dolors qu' ins el cor s' espan.

Mas ieu atendrai merceyan,
Sirven e sufren e preyan,
Tro que denh mos precx eyssauzir:
Mas d' una ren vauc trop doptan,
Si m fai trop dieta tenir;
Si m sen lo cor afrevolir
Que paor ai l' arma s' en an.

Mas si m fezes un bel semblan
Que m' anes mon cor adoussan,
Enquer cugera revenir;
Quar s' ieu muer colpa n' aura gran;
Per so deu guardar e chauzir.
E s' en cor m' a pro a tenir,
Per dieu, no m' o anes tarzan:

Qu' el febles cors vai sospiran,
Quar conois qu' ieu mezeis m' engan,
E m vey tot dia magrezir;
Aissi m va 'l cors e 'l sens camjan,
Cum si l' arma en devia issir;
Tan fort m' anguoysson li sospir,
Qu' a pauc tro al derrier no m van.

A mon Ereubut prec e man
Qu' a la pro comtessa prezan
Fassa ma chansonet' auzir;
E si a nulh mot malestan,
No m' o deu hom a mal tenir:
Que tant ai d' ira e de cossir
Que re no sai que m vau parlan.

//

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa



Peire Raimon de Tolosa (or Toloza; fl. 1180–1220) was a troubadour from the merchant class of Toulouse. He is variously referred to as lo Viellz ("the Old") and lo Gros ("the Fat"), though these are thought by some to refer to two different persons. On the other hand, lo Viellz could refer to his being of an early generation of troubadours. Eighteen of Peire Ramon's poems survive, one canso with a melody.

Peire Ramon's name (as Petrus Raimundus) appears in two documents of Toulouse, dated to 1182 and 1214. According to his vida, he became a jongleur and travelled to the court of Alfonso II of Aragon, who bestowed great honour on him. The earliest datable work by Peire Ramon is a planh written on the death of Henry the Young King in 1183. According to his vida Peire passed "a long time" at the courts of Alfonso, William VIII of Montpellier, and a certain "Count Raymond", which could refer to either Raymond V of Toulouse or, more probably, Raymond VI. He also spent time in Italy (Lombardy and Piedmont), at the courts of Thomas I of Savoy, Guglielmo Malaspina, and Azzo VI of Este. Azzo's daughter Beatriz was the addressee of one of Peire's poems. Eventually Peire settled down with a wife in Pamiers and there he died.

Peire was reputed as a singer and composer of cansos. His work is characterised by themes of nature. His style was hermetic. He imitated the troubadours Cadenet and Arnaut Daniel and was in turn imitated by Bertran de Born, especially as regards his use of natural imagery.
Bertran went so far as to copy almost a whole stanza from Peire's "No m puesc sofrir d' una leu chanso faire." In "Us noels pessamens", Peire even anticipates the Tuscan poet Dante Alighieri. Peire is complaining about a mistress who first beckoned him and then broke her promise to him when he says:

Que qui non a vezat aver
gran be, plus leu pot sostener
afan que tal es rics e bos;
que l maltrag l'es plus angoyssos,
quan li soven benanansa.

Peire's sole surviving melody is florid like Cadenet's. His style employs an uncommonly high number of large intervals, including tritones. The poem with the melody is built on an innovative metaphor:

Atressi cum la candela
que si meteissa destrui
per far clartat ad autrui,
chant, on plus trac gren martire,
per plazer de l'autra gen.





viernes, 20 de octubre de 2023

IV, Razos es e mezura,

IV.


Razos es e mezura,

Mentr' om el segle dura,

Que aprenda chascus

De sels que sabon plus.

Ja 'l sens de Salamon,

Ni 'l saber de Platon,

Ni l' engeinz de Virgili,

D' Omer ni de Porfili,

Ni dels autres doctors

Qu' avetz auzitz plusors,

No fora res prezatz,

S' agues estat selatz;

Per qu' ieu soy en cossire

Com pogues far e dire

Tal re que m fos honors,

E grazit pels melhors.

Mas negus non entenda

Qu' ieu aquest fais mi prenda

Que l' encrim de folhor,

Ni m tengna per doctor.

De saber no m fenh ges,

Mas de so qu' ai apres,

Escotan e vezen,

Demandan et auzen;

Car nulhs non a doctrina

Ses autrui disciplina.

Mos sabers non es grans,

Mas qu' en tira 'l talans

D' aprendre e d' auzir

So qu' om degues grazir.

Que eys lo mieu aprenre

Si nulhs es de mi menre

De sen ni de sciensa.

Segon la conoissensa

Qu' ieu ai ni sent ni sai,

Del segle mostrarai

Com se deu captener

Qui vol bon laus aver:

Mas coven esgardar

Cum o dey comensar,

Car sens non es grazitz

Mas per los essernitz,

E s' o es, non es guaire.

Per so vuelh ieu retraire

Al rey cuy es Lerida,

Cui jois e jovens guida,

Primieiramen mos ditz

Si com los ai escritz;

Non per tal que 'l sofranha

Res qu' a bon pretz s' atanha,

Mas car es conoissens

En totz faitz avinens,

Li prec qu' el esmend me,

S' ieu y mespren en re.


Qui vol corteza vida

Demenar ni grazida,

Ab ferm cor e segur,

Per tal que son pretz dur,

Sapcha dieu retener

Et onrar e temer;

Car pretz ni cortezia

Ses dieu non cre que sia.

De totas encontradas,

Estranhas e privadas,

Aprenda de las gens

Faitz e captenemens;

E demand' et enqueira

L' esser e la maneira

Dels avols e dels pros,

Dels malvatz e dels bos:

Lo mal e 'l ben aprenga

E 'l mielhs gart e retenga;

Tot quant es deu saber

E 'l ben sol retener;

Pueis poira s mielhs defendre,

Si nuls lo vol reprendre.

Ja non aura proeza

Qui no fug avoleza,

E non la pot fugir

Qui non la sap chauzir:

Ni cortes non er ja

Qui non conois vila,

Ni bos, si dieus mi sal,

Qui non conois lo mal;

Per so no s deu tardar

D' auzir e d' escoutar

Nuls hom qu' en pretz enten,

Car, pel meu escien,

Entr' els nessis e 'ls fatz

Pot chauzir lo senatz

Tal ren qu' a lui er bos,

Et ad els non ten pros.

Qui sap sens e foldatz

Melhers n' es sos solatz;

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc

On se fan aretraire

Per sels qu' o sabon faire.


Del segle us dic aitan,

Segon que m' es semblan,

Selui ten ieu per pro

Que sap guardar sazo

De sas antas venjar

E 'ls bens guazardonar,

Qu' aitals es bos uzatjes;

E requier o paratjes

Qu' om sia humils als bos

Et als mals ergulhos:

Mas una re us dirai,

Segon lo sen qu' ieu ai,

Non an proeza bona

Ges tuit cill qu' om razona,

Qu' entr' els desconoissens

E per avols guirens

Es proeza jutjada,

E per mans autreiada

Qu' anc non saubron que fos

Proeza per razos.

Proezas son devizas,

E pretz de mantas guizas;

Las unas son cabals

E las autras venals;

Mas, cui que pes o plassa,

Ja no us dirai que s fassa

Pretz de gap ni d' ufana

Ab proeza certana,

C' aisso don s' asegura

Tan quant el segle dura.

Qui proeza dezira

Fols es qui non cossira

Don nais ni don soste,

Car ses aisso non cre

Que nuls hom bon pretz aia, 

Qui que s' en crit ni 'n braia; 

Per fals razonador

Qui non conois valor

En si ni en autrui,

No son, si be s fan brui,

Ges, avol li blasmat

Ni pros cill qu' an lauzat.

D' els no us vuelh pus parlar,

Mas laissarai estar

Los pros ab los prezatz

E 'ls nessis ab los fatz,

E si dirai als gais

De proeza don nais.

Ges no nais ni comensa

Segon autra naissensa,

Qu' ins el cor, so sapchatz,

La noiris voluntatz.

Er no us sia veiaire

S' el filhs fo de bon paire,

Hom no s' en meravilh,

Si non pareis al filh;

Terras pot hom laissar

E son filh heretar,

Mas pretz non aura ja,

Si de son cor non l' a;

Per que pretz senhoreya,

E cre que far o deya

Sobre totas honors,

E n' es caps e colors;

Paratge d' auta gen,

Poders d' aur ni d' argen

No us daran ja bon pretz,

Si ric cor non avetz,

Ric cor, sens desmezura,

Que d' autre non ai cura.

Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge;

Et entendetz apres

Per cuy estai en pes:

Conoissensa e sabers,

Sens, largueza e poders

Donon pretz per tos temps,

Qui 'ls sap aver essems.

En aquest cinc, senz pliu,

Nais proeza e reviu.

Conoissensa e largueza

Son las claus de proeza;

Poders es la serralha,

E qui gen la baralha

Ni la sap desfermar,

Non pot guaire durar;

Per qu' el sens y cove

Que las claus gard e te;

Sabers n' es messatgiers

Cortes e plazentiers

Que dis plazers e 'ls fai

Lay on ve que s' eschai.

Ses aquest cinc no vey

Emperador ni rey,

Duc, comte ni baro

Ni nulh autre home pro

Cui pretz puesca durar,

Si be s fan razonar.

Li flac ric de paratge,

Sofraitos de coratge

Fan dir a lur privatz:

Senher, aisso sapchatz,

Mo senher fora pros

Ab qu' el poders y fos.

Aquest razonamens

Es us devinamens;

Qu' ieu no y conosc ren al,

Ni ab mi non lur val,

Ni ja no 'ls en creirai,

Car conosc ben e sai

Que tos temps fon et er

Que totz pros hom conquier,

Ab sen et ab saber

Et ab ric cor, poder.

Pero ieu ges non dic

Que cill qu' el cor an ric

Puescan far tota via

Tot quant ben estaria;

Mas qui tan quant pot fai

D' aisso qu' a pretz s' eschai,

De qualque poder sia,

Pros es senes falhia.

Pero non entendatz

Qu' ieu a totz los prezatz

Autrei proeza enteira

En neguna maneira;

En cort non o diria,

Car sai qu' ieu falhiria;

Pretz y a et honors

De diversas lauzors,

Car tug cill que pretz an

Non l' an ges d' un semblan.

Li cavalier an pretz

Si cum auzir podetz:

Li un son bon guerrier,

L' autre bon conduchier;

L' un an pretz de servir,

L' autre de gen garnir;

L' un son pros cavalier,

L'  autr' en cort plazentier.

Cist aibs que us ai comtatz

Son greu essems trobatz;

Mas qui mais n' a ab se,

Mais de bon pretz rete;

E qui negun non a,

Si ja pueis li rema

Lo noms de cavalier,

No 'l tenc per dreiturier. 


Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza;

Las unas son plazens,

Las autras conoissens;

Las unas gen parlans,

Las autras benestans.

A domna, so sapchatz,

Esta molt gent beutatz,

Mas sobre tot l' agensa

Sabers e conoissensa,

Que fai chacun onrar

Segon que s tanh a far.


Li borzes eissamens

An pretz diversamens:

Li un son de paratge

E fan faitz d' agradatge,

Li autre natural

E fan tot atretal;

D' autres n' i a mot pros,

Cortes, francx e joyos 

Que lay on falh l' avers 

Sabon gen dir plazers;

En cort son presentiers,

Et ades plazentiers;

E sabon de domney

De trep e de bordey;

Et estan gen garnens

Mes totz los conoissens,

Garnitz de cortezia

E de bela paria.

Dels autres no son mot,

Enans m' en lays del tot;

Qui no fai be ni 'ls ditz

No 'l lays metz los grazitz,

Ni sera en ma carta,

Ans dic ben que s' en parta.


Li clerc, per cui ancse

Sab hom lo mal e 'l be,

An pretz, si cum s' eschai,

Aital cum ie us dirai;

L' un de bona clercia,

L' autre de cortezia;

Li un de gen parlar,

L' autre de rics faitz far;

Li un de gran bontat,

L' autre de larguetat;

Et en aissi, senhors,

Diversas son lauzors

Donadas a chascun;

Mas non y a negun,

Ja celar no us o quier,

Dona ni cavalier

Ni clerc, so m' es veiaire,

Don hom puesca retraire:

Pretz aissi del tot fi

Qu' om no i trob que chasti;

Qu' aissi parti natura,

Gracia et aventura

Los dons entre las gens.

Non es uns tan valens

El segle ni tan pros

Ni tant aventuros,

De qualque poder sia,

Qu' en alcuna partia

De lauzor no il sofranha

Tal ren don se complanha.

Mas ja li pus prezat

No m' en sapchan mal grat,

S' ieu dic lurs malvestatz,

Car ieu 'ls n' ay ben proatz

Qu' ades son sordeyors

On pus an de ricors.

Doncs qui mais ditz e fai

D' aquo qu' a pretz s' eschai

Pro es aventuros,

Si melher es dels pros.

Vers es so c' aug retraire,

Qu' el temps del premier paire,

Des que cregon las gens,

Per bos captenemens

Elegron poestatz,

Per que entr' els fos patz

E merces e mezura

E largues' e dreitura

Maiormen qu' en autrui.

Mas s' eras non destrui

Chascus e non auci

Aicel que son vezi,

Non cuida esser prezatz,

Tant es otracuidatz

Lo segles descauzitz,

Dessebratz e partitz

De sen e de proeza,

E mesclat ab maleza!

Ieu o planc per joven

E pel destric que y pren

Plus qu' ieu no fas per me,

Qu' a mi non greva re;

S' el segles se dechay,

Non puesc aver esmay

De ren que veia far,

Ab sol que dieus me guar

Ma dona doss' e cara

Que m capdela e m gara

De tot autre cossir,

Mas de lieys obezir.


Dona, pros e valens

Corteza et avinens,

S' en ren ai conoissensa,

La vostra sovinensa,

Que m' es cor et escrima

La m dona e la m' aprima;

Per qu' ieu de totz mos bes

Vos ren laus e merces,

E us o grazisc ades,

Car m' es del cor pus pres,

Dona!


Arnaud de Marueil.