champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 7 de mayo de 2026
Sarrar, Serrar, Serra, Serradura
domingo, 3 de marzo de 2024
Fenolh, Fenoilh, Fenoill - Feriar
Fenolh, Fenoilh, Fenoill, s. m., lat. feniculum, fenouil.
Fenolh... sas fuelhas, gra et razitz so medicinals.
(chap. Fonoll... les seues fulles, gra y arraíls són medissinals.)
Eluc. de las propr., fol. 209.
Fenouil... ses feuilles, grain et racines sont médicinaux.
Una branca de fenoilh. Cat. dels apost. de Roma, fol. 200.
Une branche de fenouil.
Ab aitant de fenoill verdet.
Deudes de Prades, Auz. cass. Avec autant de fenouil vert.
CAT. Fenoll. ESP. Hinojo. PORT. Funcho. IT. Finocchio. (chap. Fonoll, fonolls; fonollera, fonolleres; fonollá, fonollás. All. Fenchel; En. Fennel.)
Fenugrec, Fengrec, s. m., (lat. fenum graecum, foin grec) fénugrec, senegré, sorte de plante.
Am fenugrec coyt. Trad. d'Albucasis, fol. 36.
Avec fénugrec cuit.
Semensa de li et de fengrec.
Rec. de recettes de médecine.
Semence de lin et de fénugrec.
(ESP. Alholva, fenogreco. CAT. MOD. Fenigrec, senigrec, alfolba.)
Fer, Ferr, Ferre, s. m., lat. ferrum, fer.
Eissamens cum l' azimans
Tira 'l fer e 'l fai levar.
Folquet de Marseille: Si cum selh.
De même que l'aimant attire le fer et le fait lever.
Armats de fust e de ferr' e d'acier.
(chap. Armats de fusta y de ferro y d' asser: acero.)
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Armé de bois et de fer et d'acier.
Una gran fals en guisa de fer de caval. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Une grande faux en forme de fer de cheval.
Fig. Non podon morir, coma si eran de fer. V. et Vert., fol. 14.
Ne peuvent mourir, comme s'ils étaient de fer.
- Allusivement à la couronne de Lombardie.
Quan la corona del ferre
Vendran drec... querre.
R. de Tors de Marseille: Ar es dretz.
Quand la couronne de fer ils viendront directement... quérir.
Loc. prov. De mon mal aip conosc en ver
Que bati fer freg ab martel.
Deudes de Prades: En un sonet.
Par ma mauvaise habitude je connais vraiment que je bats fer froid avec marteau.
Sel fabrega fer freg
Qui vol far ses dan son pro.
Rambaud de Vaqueiras: Guerra.
Celui-là forge fer froid qui veut faire son profit sans dommage.
ANC. CAT. Ferre. CAT. MOD. Ferro. ANC. ESP. Fierro. ESP. MOD. Hierro. PORT. IT. Ferro.
(chap. Ferro, ferros.)
2. Ferrolh, s. m., verrou.
Ab ferrolhs de fer lo portal fo fermatz.
(chap. En forrollats de ferro lo portal va sé tancat; forrollat.)
Roman de Fierabras, v. 4000.
Avec verroux de fer le portail fut fermé.
ESP. Cerrojo. PORT. Ferrolho. (chap. forrollat, forrollats.)
3. Ferrament, Ferramen, s. m., lat. ferramentum, ferrement, instrument, ouvrage de fer, arme.
Fargas bonas a agusar los ferraments. Cout. de Saussignac, de 1319.
(chap. Forges bones per a esmolá, afilá los ferramens, les ferramentes.
A la Valensia de Vicente Blasco Ibáñez encara se díe: ¿portes ferramenta? Se referíe a la navalla.)
Forges bonnes à aiguiser les ferrements.
De sirurgia no sai, ni vuel sos feramens;
Per talhar, per cozer no fui anc aprendens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Je ne sais de chirurgie, ni veux ses instruments; pour tailler, pour coudre je ne fus oncques apprenant.
Piquas e palas e d'autres ferramens. Philomena.
(chap. Piques y pales y datres ferramens, ferramentes.)
Piques et pieux et d'autres armes.
CAT. ANC. ESP. PORT. Ferramenta. (ESP. MOD. Herramienta)
IT. Ferramento. (chap. Ferramenta, ferramentes; ferramén, ferramens.)
4. Ferradura, s. f., ferrure.
Una ferradura de caval.
(chap. Una ferradura de caball.)
Tit. de 1193. DOAT, t. CV, fol. 118.
Une ferrure de cheval.
De cadu (cada) faure (favre, fabre), una ferradura de caval, cad an.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 326.
De chaque forgeron, une ferrure de cheval, chaque année.
CAT. ANC. ESP. Ferradura. ESP. MOD. Herradura. PORT. Ferradura.
IT. Ferratura. (chap. Ferradura, ferradures.)
5. Ferruga, s. f., limaille de fer.
Ferruga es limadura de ferr.
(chap. Ferruga (viruta) es llimadura de ferro.)
Eluc. de las propr., fol. 188.
Ferruga est limaille de fer.
6. Ferrer, s. m., ferronnier.
Ferrers e pelhisers e coirers.
Charte de Montferrand de 1248.
Ferronniers et pelletiers et chaudronniers.
CAT. ANC. ESP. Ferrer. ESP. MOD. Herrero. PORT. Ferreiro. (chap. Ferré, ferrés, ferrera, ferreres.)
7. Ferrater, s. m., ferronnier, marchand de fer.
Lo ferrater que aporta fer obrat.
(chap. Lo ferraté que porte ferro obrat, traballat.)
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXXI, fol. 343.
Le ferronnier qui apporte fer travaillé.
8. Ferrenc, adj., de fer.
Peyra en color ferrenca.
(chap. Pedra de coló ferrosa.)
Eluc. de las propr., fol. 185.
Pierre de couleur de fer.
9. Ferrador, adj., propre à ferrer.
Lo milhier de clavells ferradors.
(chap. Lo milená de claus de ferrá, ferradós.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 105.
Le millier de clous à ferrer.
10. Ferrar, Ferar, v., ferrer.
Dels quatre pes ferar.
(chap. Ferrá dels cuatre peus : de les cuatre potes.)
Bertrand de Born: Un sirventes.
Ferrer des quatre pieds.
Part. pas. Es lo bossos tendutz,
Que es be loncs e ferratz e adreitz e agutz.
Guillaume de Tudela.
Est tendu le bélier, qui est bien long et ferré et droit et aigu.
- Garni de pierres, de cailloux.
Ves un camin gran e ferat. Roman de Jaufre, fol. 7.
Vers un chemin grand et ferré.
Mi geta d'aquest cami ferrat.
Roman de Fierabras, v. 1747.
Me tire de ce chemin ferré.
ANC. FR. Avec bastons ferrats et non ferrats.
Contes d'Eutrapel, fol. 134.
Du demourant avoient barbe rase et pieds ferrats.
Rabelais, liv. V, chap. 27.
ANC. ESP.
Ayer do me ferraba un ferrero maldito.
Nunca en la mar entrarie con su nave ferrada.
Arcipreste de Hita, cop. 290 et 588.
CAT. Ferrar. ESP. MOD. Herrar. PORT. Ferrar. IT. Ferrare. (chap. Ferrá: ferro, ferres, ferre, ferrem o ferram, ferréu o ferráu, ferren; ferrat, ferrats, ferrada, ferrades. Apellit Ferrer - Farrier.)
11. Desferrar, Desferriar, v., déferrer, désenchaîner.
Mi desfer
Lo ronsin...
Del pe dreig.
Porcier: Seigner.
(chap. Me desferre lo rossí (caball) del peu dret : de la pota dreta.)
Me déferre le roussin... du pied droit.
Vagan a la preyon Karlle desferriar. V. de S. Honorat.
Qu'ils aillent à la prison désenchaîner Charles.
Part. pas. subst. E Montferrat si solon refferrar
Li desferratz.
Ogiers: Totz temps.
Dans Montferrat les déferrés ont coutume de se referrer.
ANC. ESP.
Témense, que las arcas les han de desferrar.
Arcipreste de Hita, cop. 1513.
CAT. Desferrar. ESP. MOD. Desherrar. PORT. Desferrar. IT. Disferrare. (chap. Desferrá: desferro, desferres, desferre, desferrem o desferram, desferréu o desferráu, desferren; desferrat, desferrats, desferrada, desferrades. Desencadená, liberá.)
12. Dezenferrar, v., désenchaîner, délivrer.
De tot si dezenferra.
Bertrand de Born: Ieu chan.
Se délivre de tout.
13. Referrar, Refferrar, v., referrer, ferrer de nouveau, remettre dans les fers.
Per referrar de un pe lo caval.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.
Pour referrer d'un pied le cheval.
E Montferrat si solon refferrar
Li desferratz.
Ogiers: Totz temps.
Dans Montferrat les déferrés ont coutume de se referrer.
IT. Riferrare. (chap. Referrá, torná a ferrá: referro, referres, referre, referrem o referram, referréu o referráu, referren; referrat, referrats, referrada, referrades.)
Fer, adj., lat. ferus, farouche, sauvage, cruel, féroce.
Con l'austor qu'es pres en l' aranh,
Qu' es fers tro s'es adomesjatz.
P. Vidal: Neu ni gel.
Comme l'autour qui est pris dans le piége, qui est farouche jusqu'à ce qu'il s'est apprivoisé.
Fin' amors m'asegura
De la fera biza.
B. de Ventadour: Tant ai.
Pur amour me garantit de la cruelle bise.
Fig. Per que m'etz vos tan fers ni tan salvatges?
La Comtesse de Die: A chantar.
Pourquoi m'êtes-vous si farouche et si sauvage?
CAT. Fer. ESP. Fiero. PORT. Fero. IT. Fero, fiero. (chap. Furo, fiero, farruco, ferós com lo llop de la capucheta o caperucita, salvache, cruel.)
2. Feramens, adv., cruellement, durement.
Plan e sospira feramens.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Gémit et soupire cruellement.
ESP. IT. Fieramente. (chap. fieramen, furamen, farrucamen, ferosmen, salvachemen, cruelmen.)
3. Sobrefer, adj., très sauvage.
Ja que sio sobrefers. Eluc. de las propr., fol. 259.
Quoiqu'ils soient très sauvages.
4. Fera, s. f., lat. fera, bête sauvage, bête féroce.
De serpens et autras feras habitada.
(chap. De serps y datres fieres habitada.)
Eluc. de las propr., fol. 158.
Habitée par serpents et autres bêtes féroces.
5. Feram, s. m., animal sauvage, bête féroce.
Las bestias e 'ls ferams
Que, per set, gitavan grans brams.
(chap. Les besties y los ferams (afarams) que, per set, gitaben grans brams; gitá : expulsá, vomitá, traure, soltá, etc.)
Si del feram avez paor.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Les bêtes et les animaux sauvages qui, à cause de la soif, poussaient grands hurlements.
Si vous avez peur de la bête féroce.
6. Feroce, adj., lat. ferocem, féroce.
De sancta Marta vos dic, que ven a Tarascon
Per cassar et aucire I feroce dragon.
(chap. De Santa Marta tos dic, que va vindre a Tarascón per a cassá y matá un ferós dragó.)
V. de S. Madeleine.
Vous dit de sainte Marthe, qu'elle vint à Tarascon pour chasser et tuer un féroce dragon.
CAT. Feros. ESP. Feroz, feroce. PORT. Feroz. IT. Feroce. (chap. ferós, ferosos, ferosa, feroses.)
7. Ferotgue, Ferogge, adj., féroce.
Era tan grans e tan ferotgues.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 52.
Était si grand et si féroce.
Tan grans cas et ferogges que taurs, leos, elephans et autras feroggas bestias venso.
De cara plus ferogges.
Eluc. de las propr., fol. 163 et 70.
Chiens si grands et féroces qu'ils vainquent taureaux, lions, éléphants et autres bêtes féroces.
Plus féroces de figure.
CAT. Ferotje.
8. Feron, adj., féroce.
Lo feron Amalbec.
P. Cardinal: Sel que fes.
Le féroce Amalbec.
9. Ferocitat, s. f., lat. ferocitatem, férocité, sévérité, courroux.
Angels... contra 'ls malignes esperitz mostro ferocitat.
Denoto indignacio de coragge et ferocitat.
Eluc. de las propr., fol. 13 et 40.
Les anges... montrent sévérité contre les malins esprits.
Dénotent indignation de coeur et courroux.
CAT. Ferocitat. ESP. Ferocidad. PORT. Ferocidade. IT. Ferocità, ferocitate, ferocitade. (chap. Ferossidat.)
10. Feritat, Ferdat, Fertat, s. f., lat. feritatem, férocité, cruauté, sévérité. Lop.. pert sa feritat et audacia. Eluc. de las propr., fol. 254.
(chap. Lo llop... pert la seua ferossidat y audassia.)
Le loup... perd sa férocité et audace.
Jorn de ferdat, jorn de pahor.
Contricio e penas ifernals.
Jour de sévérité, jour de terreur.
Ferabras d'Alichandre fo de mot gran fertat.
Sarrazis lay avia qu' ero de gran fertat.
Roman de Fierabras, v. 234 et 247.
Fierabras d'Alexandrie fut de moult grande cruauté.
Il y avait là des Sarrasins qui étaient de grande férocité.
ANC. FR. Si ferit Meliatir... par telle fierté que... trencha jus.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 84.
Deus leons vit de grant fierté.
Lai d'Haveloc, v. 421.
Se attaignirent par telle fierté de lances qu'elles rompirent par pièces et par esclatz.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 120.
11. Ferocia, s. f., lat. ferocia, naturel sauvage, sauvagerie.
Taurs de India..., ligatz a figuier, laysho... ferocia.
Eluc. de las propr., fol. 259.
Taureaux d'Inde..., attachés à figuier, laissent... naturel sauvage.
ESP. IT. Ferocia.
12. Ferezir, v., effaroucher, effrayer.
Part. pas. Es l'arma marrida,
Tan trista es e ferezida.
Contricio e penas ifernals.
L'âme est marrie, tant elle est triste et effrayée.
13. Feror, s. f., férocité, fureur, frayeur.
Venc vas lhui ab sa feror.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.
Il vint vers lui avec sa fureur.
Als auzens y a gran feror.
Pierre d'Auvergne: De Dieu no.
Pour les oyants il y a grande frayeur.
- Bête féroce.
Un desert plen de leos e de serpens e de ferors.
V. et Vert., fol. 50.
Un désert plein de lions et de serpents et de bêtes féroces.
14. Fereza, s. f., frayeur.
Agron gran fereza, que a pauc no yssiro de lur sen.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.
Ils eurent grande frayeur, que peu s'en fallut s'ils ne sortirent de leur sens.
Si fos maritz, molt agra gran fereza.
P. Cardinal: Ab votz.
Si je fusse mari, j'aurais moult grande frayeur.
CAT. Feresa.
15. Ferezos, adj., cruel, féroce.
Lay si noyri gran temps uns ferezos dragons. V. de S. Honorat.
Là se nourrit long-temps un féroce dragon.
16. Ferienc, adj., bestial, charnel, carnassier.
Luxuria domda las ferrienchas pessas. Trad. de Bède, fol. 41.
Luxure dompte les pensées charnelles.
17. Ferens, adj., féroce, carnassier.
D' albanel, de gavanh, d'autres auzels ferens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De hobereau, de goëland, d'autres oiseaux carnassiers.
18. Esferezir, Esferzir, v., courroucer, effrayer.
Quan l' au K. Martels, s' esferezic;
De dol e de mal' ira totz negresic.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5.
Quand l'entend Charles Martel, se courrouça; de douleur et de mauvaise colère devint tout noir.
Part. pas. Penedens, vergonhos, esferzitz, temeros.
G. Riquier: Si m fos.
Repentant, honteux, effrayé, craintif.
CAT. Esfereir.
19. Esferar, v., effrayer, effaroucher.
Mas el m' oblida, e s' esfera
Per autra de mi.
G. Figueiras: L'autr'ier.
Mais il m'oublie, et s'effarouche pour une autre que moi.
Fig. Tolh joven
E l' encaus e l' esfera.
Giraud de Borneil: De chantar.
Ote gaîté et la chasse et l' effarouche.
Fera, s. f., lat. feria, fête, solennité.
Mil messas n'aug, e 'n proferi
En feras lum de cera e d'oli.
A. Daniel: En est son.
J'en entends mille messes, et j'en porte dans les fêtes lumière de cire et d'huile.
CAT. ESP. PORT. IT. Feria. (chap. Festa, festes, día feriat, ferial, festiu.)
2. Ferial, adj., férial, de férie.
Ieu vi qu' us jorns ferials
M'era miellers c' us Nadals.
Giraud de Borneil: Si m sentis.
Je vis qu'un jour de férie m'était meilleur qu'un Noël.
ANC. FR. Leur fait commencer leur tragicomédie par une procession fériale.
Satyre Ménippée, p. 353.
ESP. PORT. Ferial. IT. Feriale.
3. Feriar, v., férier, fêter.
Part. pas. A certan jorn, en temps non feriat.
Los jorns feriatz. Fors de Béarn, p. 1079 et 1097.
A certain jour, en temps non férié.
Les jours fériés.
Dia feriat o no feriat.
Tit. de 1291. DOAT, t. CLXXV, fol. 210.
Jour férié ou non férié.
ESP. Feriar. IT. Feriare. (chap. fé festa; festejá, que tamé es cortejá.)
lunes, 28 de diciembre de 2020
Los sans inossens. Llibre primé.
jueves, 22 de noviembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, F
| fa | hace |
| faba, fava, fabes, faves, llegum pareguda al fesol vert (bajoca) - Pompeu cap de fava | haba, habas, legumbre parecida a la judía verde |
| fabricá | fabricar |
| fábrica, fábriques | fábrica, fábricas |
| fabricassió | fabricación |
| fabricat | fabricado |
| fabriol, fabriols – DCVB: Flabiol (Gandesa). Dels pastós lo fabriol, Serres Poes. 15. | flauta que toquen los pastós |
| fabrique (ell) | fabrica (él) |
| fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narrassió, relato, parábola, chisme, bulo, patraña, parladuría, rumor |
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narración, relato, parábola, chisme, bulo, patraña, habladuría, rumor |
| fabuladó | fabulador |
| fábules | fábulas |
| fach; fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / fagus = haya / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) | haya, hayas (hayedo; árbol) / qué hago, padre, sego o arranco ? |
| fach (verbo fé) | hago |
| fachada, fachades (frontera, fronteres) | fachada, fachadas |
| fachada, fachades, (italiá faccia = "cara", faz | La palabra fachada (parte exterior en frente de un edificio) viene del sufijo -ada (que ha recibido la acción) sobre la palabra "facha" y esta del italiano faccia = "cara" |
| facilón, fanfarrón, presumit, presuntuós, fantasma, bravucón, petulán, chulo, ostentós, matasset, perdonavides | presumido, fanfarrón, presuntuoso, jactancioso, fachendoso, fantasma, bravucón, petulante, chulo, ostentoso, matasiete, perdonavidas |
| Facsió, facsions - bando, partit, grupo, ala, clan, camarilla, rasgos, rostro, cara, semblán, fissonomía |
Facción, facciones - bando, partido, grupo, ala, clan, camarilla, rasgos, rostro, cara, semblante, fisonomía |
| factó, factós | factor, factores |
| factura | factura |
| factures | facturas |
| facultat | facultad |
| facultatiu, facultatius (meche, dotó) | facultativo, facultativos, potestativo, voluntario, discrecional, opcional, libre, médico, doctor, cirujano |
| Fadrí, fadríns, fadrina, fadrines (latín fratrīnus) – sagal, sagala de menos de quinse añs - Diu lo Siñó: dixáu que a mí vínguen los fadríns. | muchacho, muchacha de menos de quince años |
| fáe, fée (ell) | hacía |
| fáem (fé), féem | hacíamos |
| fáen, féen | hacían |
| faena, faenes | trabajo, trabajos – faena, faenas |
| Faeneta, faenetes | Trabajito, trabajitos |
| fáes, fées | hacías |
| fáeu, féeu | hacíais |
| fáia, féa (yo) | hacía |
| fáie, fée | hacía |
| fáien, féen | hacían |
| faiga (que yo) | haga (que yo) |
| faigám | hagamos |
| faigáu | hagáis |
| faigue | haga |
| faiguém, faigám | hagamos |
| faiguera (yo) | hiciera, hiciese |
| faiguere (ell, ella) | hiciera, hiciese |
| faiguéren | hicieran, hiciesen |
| faiguéres | hicieras, hicieses |
| faiguéreu | hiciéseis |
| fáigues | hagas |
| fáigues | hagas |
| faiguéu | hagáis |
| faixa, faixes – faixa (finca), faixeta, faixetes, faixó, faixóns | faja, fajas – fincas estrechas |
| falaguera , falagueres – DCVB : Atractiu que una persona té per a obtíndre de atres alguna cosa (Escrig-Ll. Dicc.). |
helecho, helechos – atractivo, capacidad de halagar |
| falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) - Ficá falques daball de algo o entre dos objectes, per a aguantáls, anivelláls, etc. | acuñar, calzar |
| Falcó , falcóns | halcón, halcones |
| falconé (setrería, lo que casse en falcóns) | cetrero, halconero, cazador con aves rapaces |
| falda, faldes, faldeta, faldetes | falda, faldas, faldita, falditas |
| faldetes, faldeta, falda, faldes - a la falda, a la faldeta | falditas, regazo |
| Falera – ánsia - estat neguitós dels cordés cuan tenen molta fam – enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang (rasquilla castellá, modorra aragonés) – galbana - conjún de coses, persones o animals de baixa calidat. | manía, tema, gusanera – galbana, modorra - bahorrina, purria |
| fallá | fallar |
| Fallá – fallo, falles, falle, fallém o fallám, falléu o falláu, fállen – fallaría – fallára – fallaré – no te fallaré, som compañs (díe lo assessino de ERC fussilat a Montjuic, l´heroi dels catanazis). | Fallar – no te fallaré, somos compañeros. |
| fallabe, falláe | fallaba |
| fallada (una amela que no ha granat) | fallada (una almendra que no se ha formado) |
| fallám | fallarme |
| fállam un atra vegada ! | fállame otra vez ! |
| fallat | fallado |
| Falle – les falles de Valénsia | Falla – las fallas de Valencia |
| falleba, fallebes, (falloba, fallobes), del árabe: ẖallaba a través de ferrolleba – La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins. Barreta de ferro giratória al voltán del seu eje, que va aplicada al bastimén de una fulla de finestra o de porta y que se aguante en l'atra fulla per a tancá. | Falleba - agarradero, cierre, cerradura, cerrojo |
| falló, enfadat, enfadada | enfadado, enfadada |
| falordia, falória, cuento, fábula, mentira, engañ - mentira, embuste, falsedat, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariénsia, invensió, embeleco, seducsió, treta, argússia, ardid, artimaña, timo, truco, picardía, confussió | mentira, embuste, falsedad, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariencia, invención, embeleco, seducción, treta, argucia, ardid, artimaña, señuelo, timo, truco, picardía, falseamiento, confusión |
| Fals, falsos | falso, falsos |
| Falsa, falses – falsa (vore esgorfa), la part de dal de una casa. | falsa, falsas – desván |
| falsamen | falsamente |
| falsedat, falsedats – engañ, mentira, embuste, inexactitut, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo | falsedad, engaño, mentira, embuste, inexactitud, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo |
| falsificades | falsificadas |
| falsilla, falsilles, muixóns pareguts a les oronetes y als avións (uns atres muixóns). Falselles, falsella, falcilla (Apus apus) | vencejo, vencejos (Apus apus) |
| faltá (no está a un puesto O insultá) | faltar, insultar |
| falta, faltes | falta, faltas |
| faltáe o faltabe | faltaba |
| faltáen o faltaben | faltaban |
| faltámos | faltarnos |
| faltán (g) | faltando |
| faltánli | faltándole |
| faltará | faltará |
| faltaríe | faltaría |
| faltaríen | faltarían |
| Faltat (ha) | faltado (ha) |
| falte | falta |
| falten | faltan |
| falto | falto |
| falton | falten |
| faltón, faltona, que falte an algú | Persona que insulta, insultón, insultona |
| fam , molta gana / A un chiquet que badalláe: - Que tens son ? - No, ting fam ! | hambre, mucho apetito / a un niño que bostezaba: tienes sueño? No, tengo hambre ! |
| Familiá | familiar |
| família, famílies | familia, familias |
| familiaridat | familiaridad |
| familiarisá | familiarizar |
| familiarmen | familiarmente |
| familiás | familiares |
| famílies | famílias |
| famolengs, famolengs, famolenca, famolenques (que tenen fam, molta gana) | hambriento, hambrientos, hambrienta, hambrientas – hambre = fame |
| famós, famosa, famosos, famoses | famoso, famosa, famosos, famosas |
| famossíssim, mol famós | famosísimo |
| fan | hacen |
| fanátic, fanática, fanátics, fanátiques | fanático, fanática, fanáticos, fanáticas |
| Fanfarró, fanfarrón, fanfarróns | Fanfarrón, fanfarrones |
| Fanfarronada, fanfarronades | fanfarronada, fanfarronadas |
| fang, fangs, fangot, fanguet – diu lo DCVB : del gótico fani, en una forma intermicha *fanga o *fangu que, segóns Wartburg FEW, iii, 412, podríe habés produít ya en germánic abáns de la introducsió de la paraula en terres romániques. Lo mateix autó done per segú que lo castellá fango está agarrat del catalá fang JA JA JA. Se agarre fang y se li afegíx una O, al contrari que fan Octavio y Arturo que les perden, en ves de agarrá FANGA y cambiá progressivamen la A per O. Tamé se cambie SANG del catalá a SANGRE ? | fango, barro, fangos, barros - lodo, barro, légamo, limo, cieno |
| fantasma, fantasmes, coco, cocos | fantasma, fantasmas, coco, cocos |
| fantasmal | fantasmal |
| fantassía (de la ANC), fantassíes (com los Paísos Cagaláns) | fantasía, fantasías |
| Fantástic, fantástics | Fantástico, fantásticos |
| Fantástica, fantástiques | Fantástica, fantásticas |
| faquines, faquíns, homes que portaben o portáen bultos, o ataúts a cambi de unes perres (al Decamerón), ganapán, costalé | faquín, faquines, cargador, esportillero, ganapán, costalero |
| farán | harán |
| farás | harás |
| farchat (malfarchat com Cantinflas, malfarjat) – farjat (ben) | mal fachado, mala facha – fachado (bien) |
| fardá | fardar |
| Fardacho, esfardacho (sargantana = lagartija), fardachos, esfardachos | lagarto, lagartos |
| fardellet, fardell, fardells, fardellets | Fardo, fardos, hatillo, hatillos |
| faré | haré |
| fare, fáre, faiguére | hiciera, hiciese |
| farém | haremos |
| fáren, faren, faiguéren | hicieran, hiciesen |
| fares, fáres (que tú), faiguéres | hicieras, hicieses |
| fáres, fares, faiguéres | hicieras, hicieses |
| faréu | haréis |
| fáreu, faiguéreu | hicierais, hicieseis |
| Farfallós , farfallosa, farfallosos, farfalloses | tartamudo, tartamuda |
| faríe | haría |
| faríen | harían |
| Farina , farines | harina, harinas |
| farinera, fábrica de farina, molí, (com la de Horta de San Juan) | harinera, fábrica de harina |
| farinetes (de farina de guíxes, sigróns) | gachas |
| farinetes (de farina de guíxes, sigróns) – lo cuento de les farinetes | gachas |
| farjada (mal), farjat | Mal vestido, mal fachado, mala facha – fachado (bien) |
| farmasseútica | farmacéutica |
| farmássia, farmássies | farmacia, farmacias |
| Faro, faros | faro, faros |
| farol | farol |
| faroles | farolas |
| farolets (per a fé lo ball dels farolets) | farolillos (baile de los farolillos) |
| farra, juerga, parranda, jarana, jubiléu, festa, guateque, esparsimén | farra, juerga, parranda, jarana, jolgorio, fiesta, esparcimiento |
| Farsí les burifarres | rellenar |
| fart, farta, acontentat, acontentada – ne ña un fart en este chiquet ! | harto, harta, haíto, saciado – expresión de enfado, estoy harto de este chiquillo ! |
| fartám | hartarme |
| fartán (g) | hartando |
| fartanera, fartaneres – de grans fartaneres están les sepultures plenes | hartazgo, comilona, “jartá” |
| fartánse | hartándose |
| fartará | hartará |
| fartarán | hartarán |
| fartat (me hay, m´hay, m´hai fartat) | hartado |
| fartes (tú te) | tú te hartas |
| Fartet, fartets | hartito, hartitos |
| farteta, fartetes | hartita, hartitas |
| farto | harto |
| farts | hartos |
| fas | haces |
| fasciná o fassiná | fascinar |
| fascista, fascistes (de fascis latín, feix) | fascista, fascistas |
| fasque, fáigue | haga |
| fasquen, fáiguen | hagan |
| fasques, fáigues | hagas |
| fasse, fasses (de la lluna) | fase, fases (de la luna) |
| fassí, farsí, farsimenta | rellenar, relleno |
| fassícul, fascícul | fascículo, fascículos |
| fássil, fássils, fássila, fássiles | fácil, fáciles |
| fassileta | facilita |
| fassilets | facilitos |
| fassilidat | facilidad |
| fassilidats | facilidades |
| fassilitá | facilitar |
| fassilitáe o fassilitabe | facilitaba |
| fassilitarán | facilitarán |
| fassilitáren | facilitaran o facilitasen |
| fássilmen | facilmente |
| fássils | fáciles |
| fassiná, fasciná | fascinar |
| fassinats, fascinats | fascinados |
| fástic, fástics | asco, ascos |
| fastidiá | fastidiar |
| fastidiáls | fastidiarlos |
| fastidiats | fastidiados |
| fastidion | fastidien |
| fastidiós, fastidiosos | fastidioso, fastidiosos |
| Fastidiosa, fastidioses | fastidiosa, fastidiosas |
| fatal, fatals | fatal, fatales |
| Fatigá , fatigás – fatigat, fatigada – yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguém o fatigám, fatiguéu o fatigáu, fatíguen – fatigára, fatigáres, fatigáre, fatigárem, fatigáreu, fatigáren – fatigaría, fatigaríes | fatigar |
| fatigabe | fatigaba |
| fatigánse | fatigándose |
| fatigaríen | fatigarían |
| fatigat, fatigats | fatigado, fatigados |
| fatigós | fatigoso |
| fatigosa | fatigosa |
| fauna | fauna |
| favó, favor, favós, favors | favor, favores |
| favorable, favorables | favorable, favorables |
| favorit, favorits, favorito | favorito, favoritos |
| favorita, favorites | favorita, favoritas |
| Fawwara, Fabara, Favara (Zaragoza) | Favara en Zaragoza |
| fax | fax |
| faya (fáia, féa) | hacía |
| fé aná, empleá, usá, utilisá | emplear, usar, utilizar |
| fe en Déu – fé algo | fé en Dios – hacer algo |
| fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen – me fa mal (ting doló) | dañar, hacer el mal – me “hace” mal, tengo dolor, me duele. |
| fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen | hacer |
| fea, fees | fea, feas |
| fealdat | fealdad |
| feba (féa, faba) | hacía |
| febré | febrero |
| febril, de fiebre, fiebrón | febril |
| feche, feches, fechet, fechets – A Aiguaiva se minchen lo feche crugo. - Tráure los feches - del latín vulgar *ficătum a través de la varián fecătum o fetĭcum, que ha donat origen a les formes fransés foie, italiá fegato, español o castellá hígado (cf. Wartburg FEW, iii, 491; Rohlfs Gasc. 186). | Hígado – En Aguaviva se comen el hígado crudo. - Vomitar, sacar los hígados |
| fée | hacía |
| fées | hacías |
| Feis, Feix (fascis latín), feixos | haz, haces |
| feíssim, feíssims | feísimo, feísimos |
| feíssima, feíssimes | feísima, feísimas |
| fel, fels (está al feche) | hiel, hieles (está en el hígado) |
| féla | hacerla |
| félay (an ell, ella) | hacérselo |
| féles, féls | hacerlas, hacerlos |
| Féli – La Feli no ha vullgut féli lo diná a Clemente. | Hacerle – Feli no ha querido hacerle la comida a Clemente. |
| felís, felísos, elles són mol felíses | feliz, felices |
| felísmen | felizmente |
| Felissidat – A Beseit: la tenda de la Felissidat, a la esquerra de les escales que baixen a Vilanova. | Felicidad – En Beceite, la tienda de Felicidad, a la izquierda de las escaleras que bajan a Villanueva. |
| felissitá | felicitar |
| felissite | felicita |
| felpa | felpa |
| felpudo | felpudo |
| fels | hacerles – hieles |
| Feltre – manta (de feltre, fieltro) per als machos, per a evitá lo rose dels aperos (com la sária) | manta de fieltro para los equinos, para evitar el roce de otros aperos. |
| Fem - aná fén fem - femé, femera | Hacemos – fiemo, estiércol – estercolero |
| Femé, femera | estercolero |
| femella, femelles, femelleta, femelletes, (femenina, femenines) | hembra |
| femelletes | hembritas |
| femenines | femeninas |
| femenins | femeninos |
| fémos | hacernos |
| fémos | hacernos |
| fems | fiemos, estiércoles |
| Fému ! | Hagámoslo ! |
| fémur | fémur |
| fémur | fémur |
| fen (g) | haciendo |
| Fenás - Nom de diferentes plantes gramínies que se donen seques a minjá al bestiá – fenassera, fenasseres es lo tros aon se críe | heno |
| fenás, fenaz, fenássos, fenassera, fenasseres, herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fé poblassións als marges y ribassos y als prats secs. - fenacĕum, derivat de fēnum | heno |
| fenaz , fenás | heno |
| fénla | haciéndola |
| fénli | haciéndole |
| fénlo | haciéndolo |
| fénlos | haciéndolos |
| fénme | haciéndome |
| fénmos | haciéndonos |
| fenómeno, fenómenos, fenómens | fenómeno, fenómenos |
| fénse | haciéndose |
| féntos | haciéndoos |
| fénu | haciéndolo |
| feo, fea, feos, fees – mes feo que pegáli a un pare | feo , fea |
| feram, ferám, paraula per a insultá a una persona, afarám, béstia de cárrega ñirviosa (neguitós, neguitosa, guit, guita) | animal nervioso |
| Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida, ferideta, feridetes – feríl | herir |
| ferida, ferides | herida, heridas |
| feríls | herirlos |
| ferín (g) | hiriendo |
| ferit, ferits - persona ñafrada, víctima de una lesió en trencamén de teixits - atacat de apoplejía, ictus, embólia, mal de esfelíssia – está ferit : está futut (inclús en resaca) | herido, heridos - apoplético, paralítico |
| ferix | hiere |
| ferixen | hieren |
| ferixque | hiera |
| ferossidat | ferocidad |
| Ferrá – ferro, ferres, ferre, ferrém o ferrám, ferréu o ferráu, férren | herrar |
| ferradura, ferradures – camí de ferradura, per a animals | herradura, herraduras – camino de herradura, para animales |
| ferramén, ferramenta, ferraméns, ferramentes | herramienta, herramientas |
| ferramenta de un macho | dentadura de un mulo o equino |
| ferrat, ferrada, ferrats, ferrades | herrado, herrada, herrados, herradas, |
| ferré, ferrera | herrero, herrera |
| férrea (de ferro) | férrea |
| Ferreríes : barri de Tortosa, aon ña un mut famós, que va en un sego, canten (lo mut sol toque) y beuen vi de Batea | Ferreríes en Tortosa |
| ferro, ferros – fiarro a Valjunquera – fierro a Huesca | hierro, hierros |
| Ferrocarril, tren, carril de ferro, com lo de la Val de Zafán, ara vía verda | ferrocarril, tren |
| fértil, fértils – contrari de erm | fértil, fértiles |
| ferum, feram, auló de animal (forta), del latín vulgar *ferūmen, ‘rastre de fiera’ (la varián *ferāmen ha donat origen a feram). - vore : pudó, tuf, corrompina | hedor de animal, olor fuerte - tufo, perfume – husmo |
| fervor (latín fĕrvōre), ardó, caló intensa | Fervor – hervor es “bull” |
| fes (tú) | haz tú |
| fésla, fésles, fésu | hazla, hazlas, hazlo |
| Féslo ! | hazlo |
| féslos | hazlos |
| fésme | hazme |
| fesmessuás, inventada (fésme suá), sudorífics | sudoríficos |
| fesmesuás (fésme suá, paraula inventada del llibre de Pedro Saputo, sudorífics, medissina per a fé suá) | hazmesudar, palabra inventada del libro Pedro Saputo |
| fesols blangs o bonicos : marróns – vore bajoca, bajoques | judías blancas o marrones |
| festa , festes | fiesta, fiestas |
| féste fótre (latín fŭtŭere) – fransés: va te faire foutre | jódete, a la verga, que te jodan |
| festechá, festejá, eixí juns, sé novios | galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar |
| festechabe, festejabe | cortejaba |
| festechada, festejada | cortejada |
| festechán, festeján (g) | cortejando |
| festechat | cortejado |
| festechat, festejat | cortejado |
| festeche, festeje | corteja |
| festechen, festejen | cortejan, salen juntos |
| festechos, festejos | cortejes |
| festejá | galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar |
| festejaben | cortejaban |
| festes | fiestas |
| festiu, festius | festivo, festivos |
| festivamen | festivamente |
| fésu | hazlo |
| fet | hecho |
| feta | hecha |
| fetes | hechas |
| fétos | haceros |
| fets | hechos |
| feu, féu | Hacéis – hacerlo |
| féulos | hacedles, hacedlos |
| féume | hacedme |
| féumos | hacednos |
| fi, fins, fina, fines | fino, finos, fina, finas |
| fiá, fiás | fiar, fiarse |
| fiabe | fiaba |
| fiám | fiarme |
| fiambreres, fiambrera | fiambreras, fiambrera |
| fiansa | fianza |
| fiarro | hierro |
| fiarro, ferro | hierro |
| fiát, fiat, fiada, fiades, fiáts | fiarte, fiado |
| fíat, fíaten ! | fíate |
| fica | pon |
| Ficá – fico, fiques, fique, fiquém o ficám, fiquéu o ficáu, fíquen – ficaría – ficára – ficaré | poner, colocar, etc |
| Fíca ! | Pon ! |
| ficaba | ponía |
| ficaben | ponían |
| ficada | puesta |
| ficades | puestas |
| ficáe o ficabe | ponía |
| ficaén o ficaben | ponían |
| ficál | ponerlo |
| Fícal ! | ponlo |
| ficála | ponerla |
| fícala | ponla |
| ficáles | ponerlas |
| ficáli | ponerle |
| ficáls | ponerlos |
| ficám | ponerme |
| fícam | ponme |
| ficámel, ficámels (los cuernos, per ejemple) | ponérmelo, ponérmelos |
| ficámos | ponernos |
| Fícamos ! | ponnos |
| ficán (g) | poniendo |
| Fícatel y fícalay ! | póntelo y pónselo |
| ficátos | poneros |
| ficats | puestos |
| fichá | fichar |
| ficha, fiches | ficha, fichas |
| fichats | fichados |
| fichats, fichat, fichada, fichades | fichados, fichado, fichada, fichadas |
| fiches | fichas |
| fico | pongo, coloco |
| ficon | pongan |
| ficsió | ficción |
| fidedigna, fidedignes | fidedigna, fidedignas |
| fidedigne, fidedignes - fiable, de verdat, auténtic, verídic – contrari : dudós, fals y falso | fidedigno, fidedignos, fiable, veraz, fehaciente, auténtico, verídico |
| fidelidat | fidelidad |
| fidelíssim, mol fiel | fidelísimo |
| fidelíssims | fidelísimos |
| Fideu, fideus – pasta per a fé fideuá o sopa – cuan estás brut y te refregues tamé íxen fideus | fideo, fideos |
| fiebre, febre (latín fĕbre) | fiebre |
| fiel, fiels – latín fidēle – Fidel Castro li es mol fiel a la dona | fiel, fieles |
| fielmen | fielmente |
| fiels | fieles |
| fiera, fieres | fiera, fieras |
| fieramen, com una fiera, en fieresa | fieramente |
| fieresa, inhumanidat, ferosidat, bestialidat, brutalidat, crueldat, agressividat, com un salvache, saña | fiereza, inhumanidad, ferocidad, bestialidad, brutalidad, crueldad, agresividad, salvajismo, saña |
| figa, figues - Fruit del ábre Ficus carica – del latín vulgar fīca, varián de fīcus - Pedro Saputo y les tres figues - la figa de una dona : chona, pichina, vulva – Pareix mentira que un muixó entro dins de una figa | higo, higos – el higo de una mujer : vulva |
| Figuera, figueres – Mon pare va caure de la figuera de enfrente de casa Lilo a Beseit, a la casa de les Carabines, aon van viure y teníen les vaques y la lechería (lleitería no se diu) | higuera, higueras |
| figues | higos |
| figura, figures | figura, figuras |
| figurabe | figuraba |
| figurábeu | figurábais |
| figuráe o figurabe | figuraba |
| figurám | figurarme |
| figurás | figurarse, representar, encarnar, simbolizar, configurar, aparentar, fingir, simular, imitar, hallarse, estar, encontrarse, contarse, asistir, comparecer |
| figure an este llibre | figura en este libro |
| figures | figuras |
| figureta, figuretes | figurita, figuritas |
| figuréutos | figuráos |
| figuro (me) | me figuro |
| fijo, fíxo | fijo |
| fil, fils | hilo, hilos |
| fila, files | fila, filas |
| filagarcho, filagarchos | hilacho, de hilo |
| filera, fileres | hilera, hileras |
| filet, filets – un filet o filete de carn es una chulla o tallada | filete, filetes – chuleta, tajo |
| filferro, fil de ferro, filferros, fils de ferro | alambre, alambres |
| filiasió, filiassió a un partit, per ejemple | filiación a un partido por ejemplo |
| Fill – Ignacio Sorolla Amela es un fill de puta, en perdó de sa mare - fils de pute en fransés – Quel figlio di puttana è dappertutto italiá - filho da puta portugués, fillo de puta galego – A que sense sabé fransés, italiá, portugués, galego se entén perfectamen ? En cambi: Hurensohn en alemán – Son of a bitch, motherfucker, en inglés - кучи син en búlgaro - mac gille en gaélico escocés – вырадак en bieloruso | Hijo – hijo de puta - Ese hijo de puta está por todas partes (italiano) - La palabra hijo viene del latín filius con el mismo significado. Su étimo está estrechamente relacionado con el latín felix (ver: feliz) 'fecundo' y con el verbo felare 'mamar' y con la raíz de fémina, originalmente 'la que amamanta'. |
| Filla, filles | hija, hijas |
| fillet, fillets, filleta, filletes | Hijito, hijitos, hijita, hijitas |
| fillol, fillola, fillolet, filloleta | ahijado, ahijada |
| fills | hijos |
| filón, filóns, una veta de carbó a la mina María Dolores de Beseit - vena, mina, yassimén, bang, bossa - chollo, ganga, negossi, breva | filón, filones, veta, vena, mina, yacimiento, banco, bolsa, chollo, ganga, negocio, breva |
| Filósofo, filósofa, filosófic, filosófics, filosófica, filosófiques | filósofo, filósofa, filosófico, filosófica, filosóficas |
| fils | hilos |
| Filtrá – filtro, filtres, filtre, filtrém o filtrám, filtréu o filtráu, fíltren – filtraría – filtrára – filtraré | filtrar |
| filtrabe o filtráe | filtraba |
| filtro, filtros (latín filtrum) : Cos porós a través del que se fa passá un líquit per a clarificál o llimpiál | filtro, filtros |
| fin, final | fin, final |
| fin, final, finals | final, finales |
| fina, fines | fina, finas |
| finalidat | finalidad |
| finalisá, acabá, concluí, rematá, consumá, agonisá, caducá, prescriure, extinguí, morís, diñála | finalizar, terminar, acabar, concluir, rematar, consumar, agonizar, caducar, prescribir, extinguir, fallecer, morir, fenecer |
| Finalisada | finalizada |
| finalisat | finalizado |
| finalison | finalicen |
| finalista, finalistes | finalista, finalistas |
| finalmen | finalmente |
| finals | finales |
| finamen | finamente |
| finansiada, finansiades | financiada, financiadas |
| finansiat, finansiats | financiado, financiados |
| finansié, finansiés | financiero, financieros |
| Finat, finát, mort, fináts, finats, morts | finados, muertos |
| finém (cuan) cuan morigám o moriguém | finemos, muramos |
| finestra, finestres (latín fenĕstra) | ventana, ventanas |
| finestres | ventanas |
| finestreta, finestretes (vore finestró, la web del catalanista aragonés José Miguel Gracia Zapater no to la recomano) | ventanita, ventanitas |
| finestró, finestróns, porteta de fusta de una finestra – blog de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, sóssio de ómnium cultural y catalanista de pro | postigo, postigos, ventanillo, ventanilla, |
| finet, finets | finito, finitos |
| fingida | fingida |
| fingides | fingidas |
| fingíe | fingía |
| fingín (g) | fingiendo |
| fingit, fingits | fingido, fingidos |
| fingíu | fingís |
| fingix | finge |
| fingíxco, fach vore que | finjo, hago ver que |
| Finíssim, finíssims | finísimo, finísimos |
| Finíssima, finíssimes | finísima, finísimas |
| fins | finos, fines |
| fiordo, fiordos | fiordo, fiordos |
| fíos (no te) | fíes (no te) |
| fique | pone |
| fiquém | ponemos |
| fiquen | ponen |
| fiquéu | ponéis |
| fiquéume | ponedme |
| fira, fires, com la de Graus, al llibre de Pedro Saputo | feria, ferias |
| firmá | firmar |
| firmáe, firmabe | firmaba |
| firmamén | firmamento |
| firmat, firmats | firmado, firmados |
| firme | firma |
| firmemen | firmemente |
| firmes | firmes |
| firmesa | firmeza |
| firmíssim | firmísimo |
| firmíssima | firmísima |
| fiscals | fiscales |
| físic, físics | físico, físicos |
| física, físiques | física, físicas |
| fisonada, fisonades (de una abella, de un arreclau o arraclau), picotada, picotades | punzada, pinchazo (con aguijón) |
| fissiología | fisiología |
| fissiológic | fisiológico |
| fissonomía, cara, semblán, rostro, faz, expresió, aspecte, figura, tipo, imagen, imache, apariénsia, forma | fisonomía, cara, semblante, rostro, faz, expresión, aspecto, figura, tipo, imagen, apariencia, forma |
| fissonomista, observadó, reconeixedó | fisonomista, observador, reconocedor, memorista |
| fístula, fístules - úlsera, llaga, abscesso, ferida interna | fístula, fístulas - úlcera, llaga, absceso, herida |
| fita, fites, fillola, filloles | hito, piedra de partición, hitos |
| fito fito, poc a poc | poco a poco |
| Fixá – fixo, fíxes, fíxe, fixém o fixám, fixéu o fixáu, fíxen – fixaría – fixára – fixaré | fijar |
| fixabe | fijaba |
| fixada, fixades | fijada, fijadas |
| fixamen | fijamente |
| fixamén de tornillos | fijamiento de tornillos |
| fixán (g) | fijando |
| fixás | fijarse |
| fixat, fixats | fijado, fijados |
| fixéu | fijáis |
| fixo | fijo |
| flagelán, flageláns | flagelante, flagelantes |
| flaire, auló, normalmen bona, del latín fragrare = aulorá | fragancia, olor, perfume |
| flama de foc, flames | llama de fuego |
| flamejá | llamear, sacar llamas |
| flamejaben, flamejáen | llameaban |
| flamejáe, flamejabe | llameaba |
| flamerada, flamerades | llamarada, llamarades |
| flames | llamas |
| Flandi – agarrá an algú en flandi ?? | coger a alguien con las manos en la masa o en una mentira |
| flaquejá | flaquear |
| flaquejaben | flaqueaban |
| flaquesa | flaqueza |
| flare, monjo, flares, monjos (latín fratre, germá) | fraile, monje, frailes, monjes |
| flaret | frailecillo |
| flarets | frailecillos |
| flat, auló, tuf y tufarrina (mala auló), corrompina (de corrómpre), pudina (del verbo putí) | olfato, olor, tufo |
| flecha, fleches, saeta, saetes | flecha, flechas, saeta, saetas |
| flexió | flexión |
| flexioná | flexionar |
| flexiono | flexiono |
| flo | flor |
| floc, flocs (virutes de fusta) | virutas de madera |
| floral, florals (joc, jocs) | floral, florales (juegos) |
| florentines, de Florénsia | florentinas |
| florentíns, de Florénsia | florentinos |
| floreta, floretes | florecita |
| floretes | florecicas, florecillas, florecitas |
| florí | florecer |
| florides | florecidas, floridas |
| florín (moneda), floríns | florín, florines |
| florisque, florixque | florezca |
| florit, florits – en moho | florecido, florecidos – con moho |
| floronco, flloronco | florúnculo |
| FLOS | flores |
| flotá | flotar |
| flotabe | flotaba |
| flotaben | flotaban |
| flotán (g) | flotando |
| fluí | fluir |
| fluíli | fluirle |
| fluíx (fluí) | fluye |
| fluix, fluixa, fluixos, fluixes | flojo, floja |
| fluixa | floja |
| fluixera | flojera |
| fluixes | flojas |
| Fluixes – afluixes | Flojas – aflojas |
| fluixeta | flojita |
| fluixetes | flojitas |
| Fluixos – afluixos | Flojos – aflojes |
| Fluixos – afluixos | Flojos – aflojes |
| Fluixota, fluixotes | flojota, flojotas |
| foc, focs | fuego, fuegos |
| fofa, fofes – tova | fofa, fofas |
| fofo, fofos – tou | fofo, fofos |
| fogó, fogóns | fogón, fogones |
| fogonada, fogonades | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
| fogós | fogoso |
| fogosamen | fogosamente |
| fogosidat | fogosidad |
| foguera, fogueres | hoguera, hogueras |
| folclóric | folclórico |
| Fóli , fóteli ! | Dale ! |
| folia, tontería, simplesa, / fool inglés / cuarteta que se cante mentre se balle | Tontería – cuarteta que se canta mientras se baila |
| follán (g) | follando |
| Follanius : persona que desfá los nius o agarre los ous dels nius | persona que coge huevos de los nidos de las aves, o los deshace (follanidos) |
| follón, guirigay, galimatíes, jerigónsa, embroll, enredo, algarabía, caos | galimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay |
| fon, fons | fuente, fuentes |
| Fonda, fondes – hostal – honda | fonda, hostal, honda |
| fondária (fondo), profundidat | profundidad |
| fondes | fondas, hondas |
| Fondespala | Fuentespalda |
| fondo, fondos - lo barrang fondo | fondo, hondo – el barranco hondo |
| fondonada, fondo, fondonades | hondonada, vaguada |
| fondos (dinés) | fondos (dinero) |
| Fonética, fonétiques | fonética, fonéticas |
| fonéticamen | fonéticamente |
| fonoll, fonolls | hinojo, hinojos |
| fons | fuentes |
| Fontz, Fonz, poble de Huesca | Fontz, Fonz, pueblo de Huesca |
| fora (si yo) | si yo fuera |
| foradá | horadar, agujerear |
| foradáen, foradaben | horadaban, agujereaban |
| foradat, foradats | agujereado, agujereados, horadado |
| foradet, foradets, foraét, foraéts | agujerito,agujeritos |
| forasté, forastera, forano, forana (de fora), forastés, forasteres, foranos, foranes (de fora) | extranjero, de fuera, forano |
| forat, forats | agujero, agujeros |
| forca | horca |
| forcacha de un ábre, aon se obrin dos branques o rames | la forcacha (horca) de un árbol, donde se abren dos vergas o ramas |
| Forcó, per a tallá romigueres en fals | horca pequeña para cortar zarzas con hoz |
| fore | fuera, fuese |
| fórem, siguérem | fuéramos, fuésemos |
| fóren | fueran, fuesen |
| forense, forenses | forense, forenses |
| fóres | fueras, fueses |
| fóreu | fuérais, fuéseis |
| forga, forgues, pallissa, pallisses | pajar, pajares |
| forigó, forigóns (vore forat y cau) | hueco, huecos, agujero, agujeros |
| formá | formar |
| forma, formes | forma, formas |
| formabe | formaba |
| formaben | formaban |
| formache, formaches – fransés fromage | queso, quesos |
| formada, formades | formada, formadas |
| formáe, formabe | formaba |
| formáen, formaben | formaban |
| formal, formals | formal, formales |
| formalidat, formalidats | formalidad, formalidades |
| formalmen | formalmente |
| formals | formales |
| formán (g) | formando |
| formánla | formándola |
| formánli | formándole |
| formassió, formassións | formación, formaciones |
| formassió, formassións | formación, formaciones |
| format, formats | formado, formados |
| formatiu, formatius, sicle formatiu de grado superió (FPII de abáns) | formativo, formativos |
| forme (ell) | forma |
| formém | formamos |
| formén, blat, del latín frumĕntum, Formenta es una masada puján de Beseit a Fredes - Cascun blat de què's fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4 | trigo (candeal) |
| Formenta, masada de Beseit a Fredes, lo nom ve de fromén, blat, frumĕntum latín | Formenta |
| formes | formas |
| formiga, formigues | hormiga, hormigas |
| formigué, formigués (de formiga), forat, refugi, gentío, aglomerassió de gen – formigués de lleña (per a fé abono) | Hormiguero (de hormiga), agujero, refugio, hoyo, orificio, abertura, hervidero, gentío, muchedumbre, aglomeración, masa, enjambre – de leña, para hacer abono vegetal |
| formiguejáen, formiguejaben | hormigueaban |
| fórmula, fórmules | fórmula, fórmulas |
| formulari, formularis | formulario, formularios |
| forn,forns (fŭrnu latín) | horno, hornos |
| Fórnols (Fornos escribíe Braulio Foz) | Fórnoles |
| forques | horcas |
| forra, buida | vacía |
| forrada, forrades | forrada, forradas |
| forrat, forrats | forrado, forrados |
| forres, buides | vacías |
| Forrollat (de ferro): Barreta de ferro que va aguantada a una porta o finestra per dos argolles y que, fénse rellissá per un agarradó, se fique per un dels seus extrems a una argolla o forat que ña al bastimén o a l'atra fulla, y tanque així en fort la porta o finestra. | cerrojo |
| forsá | forzar |
| forsa, forses | fuerza, fuerzas |
| forsám, forsém | forzamos |
| forsaríe | forzaría |
| forseguera, molta forsa | mucha fuerza |
| forsuda, forsudes | forzuda, forzudas |
| forsut, forsuts | forzudo, forzudos |
| fort | fuerte |
| fort , forta , forts , fortes | fuerte, fuertes |
| fortalesa, fortaleses | fortaleza, fortalezas |
| fortín, fortíns (de Cabrera a Beseit) | fortín, fortines |
| Fortó, auló forta, ferum | hedor, olor fuerte |
| fortot, fortots | fuertote, fuertotes |
| fortuna, fortunes | fortuna, fortunas |
| fosa, foses, fossa, fosses (fuesa a Pedro Saputo) | fosa, fosas |
| fosá, fossá, sementeri | cementerio |
| fosc, oscur, foscos, oscurs | oscuro, oscuros |
| fosca, oscura – fosques, oscures – a fosques | oscura, oscuras – a oscuras |
| foscó, escurina, oscurina | oscuridad |
| fosforito | fosforito |
| fosques (a) | oscuras (a) |
| fossá, fossás, sementeri, sementeris | cementerio, cementerios |
| fóssil, fóssils | Fósil, fósiles |
| fot (fótre) | Jode + muchos más significados |
| foto, fotos | foto, fotos |
| fotografía, fotografíes | fotografía, fotografías |
| fotografiá, retratá | fotografiar, retratar |
| fotografiades | fotografiadas |
| fotografiála | fotografiarla |
| fotografián (g) | fotografiando |
| fotografiat, fotografiats | fotografiado, fotografiados |
| fotográfic, fotográfics, fotográfica, fotográfiques | fotográfico, fotográficos, fotográfica, fotográficas |
| fotografíes | fotografías |
| fotografíon | fotografíen |
| fotógrafo, fotógrafos | fotógrafo, fotógrafos |
| fotos | fotos |
| fotrá | joderá |
| fotrán | joderán |
| Fótre, fótres – fé fótre – fótre un bot – te fotré – fotrás, fotrá, fotrém, fotréu, fotrán – futut, futuda, fotut, fotuda – fotría, fotríes, fotríe, fotríem, fotríeu, fotríen – foteguera, fotegueres, foteguere, foteguérem, foteguéreu, foteguéren – haguera futut , me haguere futut un percut lo cor si haguera vist aquell llop. | Joder + otros significados |
| fótrel | joderlo |
| fótreli | joderle |
| fotrém (la) | joderemos (la) |
| fótres | joderse |
| fótresseli damún | metérsele encima |
| fótret, fótet | joderte, jódete |
| fotría | jodería |
| fotríen | joderían |
| fots | Jodes + muchos otros significados |
| fotut, futut | jodido, jodidos |
| fotuts, fututs | jodidos |
| fracás, fracasos | fracaso, fracasos |
| fracasat, fracasats | fracasado, fracasados |
| fracsió, fracsións | fracción, fracciones |
| fracsionás | fraccionarse |
| fractura, fractures (latín fractūra) | fractura, fracturas |
| fragánsia (latín fragrare = aulorá), fragánsies | fragancia, olor, perfume, fragancias, olores, perfumes |
| frágil, frágils, frágiles (elles) | frágil, frágiles |
| fragilidat | fragilidad |
| fragmén, fragméns | fragmento, fragmentos |
| fragor | fragor |
| fragrán | fragrante |
| fragrantíssim | fragrantísimo |
| fragrantíssima | fragrantísima |
| frailisme (de Pedro Saputo) | frailismo |
| francamen | francamente |
| Franciscano, franciscáns | franciscano, franciscanos |
| franja, franges, la franja del meu cul, entre les molles del cul ting una franja | franja, franjas |
| franquesa, sé franco (pero no Paquito lo caudillo) | franqueza, ser franco |
| Fransa | Francia |
| fransés, fransesa | francés, francesa |
| fransesos | franceses |
| frasse, frasses | frase, frases |
| Frassota, frasota, frassotes, frasotes | frase (peyorativo) |
| fraternidat, germanó, germandat | fraternidad, hermandad |
| freática, freátiques (capes de aigua) | freática, freáticas |
| frechidet, fregidet – un chiquet de La Fresneda | frito, “fritito”, mote de La Fresneda |
| frechideta, fregideta – una chiqueta de La Fresneda | frita, “fritita”, mote de La Fresneda |
| frechirán, fregirán | freirán |
| Frechits (a la paella) – mote de La Fresneda – fregits, frigits | Fritos – mote de La Fresneda |
| frecuén, en frecuénsia, frecuéns | frecuente, frecuentes |
| frecuenmen, en frecuénsia | frecuentemente |
| frecuénsia | frecuencia |
| frecuentá | frecuentar |
| frecuentabe, frecuentáe | frecuentaba |
| frecuentaben, frecuentáen | frecuentaban |
| frecuentán (g) | frecuentando |
| frecuentat, frecuentats | frecuentado, frecuentados |
| freda, fred, fredes, frets | fría, frío, frías, fríos |
| fredamen | fríamente |
| Fredó – fa fredó | Frío – da miedo |
| Fregá – frego, fregues, fregue, freguém o fregám, freguéu o fregáu, fréguen – fregaría – fregára – fregaré | fregar, restregar |
| frega, fregues, fricsió, massaje | friega, friegas, fricción, masaje |
| fregadó, fregadora | fregadero, fregadera |
| fregí, fregixco o frixgo, fríges o fregixes, fríx o fregix, fregím, fregíu, frígen | freir |
| fregida | frita |
| fregides | fritas |
| fregidora, fregidores | freidora, freidoras |
| freginal, friginal, freginals, friginals – a Beseit están prop del primé depósit, a ma esquerra puján | freginal, freginales |
| fregínse | friéndose |
| fregirán | freirán |
| fregiríen | freirían |
| fregit | frito |
| fregix | fríe |
| frego | friego |
| fregues | friegas |
| freixera (ábre) | fresno (árbol) |
| frená | frenar |
| frenáe, frenabe | frenaba |
| frenáen, frenaben | frenaban |
| frenán (g) – Fernando está frenán pero lo coche no s´ature (no se pare) | Frenando – Fernando está frenando pero el coche no se para (aturar en aragonés = parar) |
| frenat, frenats, frenada, frenades | frenado, frenados, frenada, frenadas |
| frenessí (abalot, neguit) | frenesí (alboroto) |
| frenétic, frenétics | frenético, frenéticos |
| frenéticamen | frenéticamente |
| freno | freno |
| frenólogo, frenólogos | frenólogo, frenólogos |
| Frenos – que tú frenos | Frenos – que tú frenes |
| frente, enfrente, enfrón, en fron | frente a, enfrente |
| fresc, fresquet | fresco, fresquito |
| fresca, fresques, fresqueta, fresquetes | fresca, frescas, fresquita, fresquitas |
| frescales | frescales |
| frescó, fresqueta | frescor, fresquito, fresca |
| frescoreta | frescorcilla |
| frescos | frescos |
| fresques | frescas |
| fresquet | fresquito |
| fresqueta | fresquita |
| fresquets | fresquitos |
| fresquíssim, fresquíssims | fresquísimo, fresquísimos |
| fresquíssima, fresquíssimes | fresquísima, fresquísimas |
| fréstec, fréstega – furo – poc agradable | Huraño – poco agradable |
| fret, fred, freda, frets, freds, fredes (Fredes, poble dels Ports de Tortosa-Beseit, a Castelló, aon está lo Tossal del Rey) | frío |
| frigorífic, frigorífics | frigorífico, frigoríficos |
| friolera, friolereta (geleres) | Friolera, friolerilla |
| friolero, geleres | friolero |
| frivolidat | frivolidad |
| frix o fregíx | fríe |
| fríxguen | frían |
| fron | frente |
| frondós, frondosos | frondoso, frondosos |
| frondosa, frondoses | frondosa, frondosas |
| frugal | frugal |
| frugalidat | frugalidad |
| fruit, fruits | fruto, frutos |
| fruita, fruites | fruta, frutas |
| Fruitera | frutera |
| fruitería, frutería | frutería |
| fruites | frutas |
| fruits | frutos |
| frustrassió | frustración |
| fruta, fruita | fruta |
| frutal, ábres frutals, ábres que dónen fruita | frutal |
| frutero (no se sol di fruité) | frutero |
| Fuch ! (fugí) | Fuera, huye, (huir) ! |
| fúchen, fúgen | huyen |
| Fuchí , fugí | huir |
| fuet, fuets – de minjá, espetec – com una suriaca o látigo | fuet, fuets – de comer – como un látigo |
| fuga, fugues - fugida, fugides | fuga, fugas – huida, huidas |
| fúgen | huyen |
| Fugí – fuchgo, fuges (fuches), fuch, fugím (fuchím), fugíu (fuchíu), fúgen (fúchen) – fugiría, fugiríes, fugiríe, fugiríem, fugiríeu, fugiríen – fugit, fugida – fuchguera, fuchgueres, fuchguere, fuchguérem, fuchguéreu, fuchguéren – haguera fugit – la fugida de Puigdemont va sé mol escandalosa | huir |
| fugida, fugides | huida, huidas |
| fugíe | huía |
| fugíen | huían |
| fugín (g) | huyendo |
| fugit | huído |
| fugitiu, fugitius | fugitivo, fugitivos |
| fugitiva, fugitives | fugitiva, fugitivas |
| fulla, fulles | hoja, hojas |
| fullarasca | hojarasca |
| fulleján un llibre | hojeando |
| fulleta, fulletes | hojita, hojitas |
| fum, fums | humo, humos |
| fumá | fumar |
| fumada, fumat (fotuda, fotut) | jodido, jodida |
| fumadero, fumaderos | fumadero, fumaderos |
| fumadó, fumadora | fumador, fumadora |
| fumadós | fumadores |
| fumán (g) | fumando |
| fumarrina, fumarrines | mucho humo |
| Fumarro , sigarro | cigarro |
| fumat | ahumado |
| fumejá | humear |
| fumejada | ahumada |
| fumigá | fumigar |
| fumiguen | fumigan |
| fums | humos |
| funda, fundes | funda, fundas |
| fundada, fundades | fundada, fundadas |
| fundadamen | fundadamente |
| fundamén, fundaméns | fundamento, fundamentos |
| fundamental, com la boina, que es funda mental, com la que porten Arturo Quintana Font o Héctor Moret Coso – fundamentals | fundamental, fundamentales |
| fundamentals | fundamentales |
| fundassió, fundassións | fundación, fundaciones |
| fundat, fundats | fundado, fundados |
| fundí | fundir |
| fundix | funde |
| funeral, funerals | funeral, funerals |
| funeraria, funeraries | funeraria, funerarias |
| funsió, funsións | función, funciones |
| funsioná | funcionar |
| funsionáe, funsionabe | funcionaba |
| funsionáen, funsionaben | funcionaban |
| funsionamén, (funsionaméns) | funcionamiento, (funcionamientos) |
| funsionán (g) | funcionando |
| funsionari, funsionaris, funsionaria, funsionaries, persones que ténen una funsió, pero no de teatro. | funcionario, funcionarios, funcionaria, funcionarias |
| funsionat | funcionado |
| funsione | funciona |
| funsionen | funcionan |
| Fura – animalet com la mustela (furo) | Huraña – hurón, mustélidos (huraño) |
| Furgá, furgás – fúrgo, fúrgues, fúrgue, furguém o furgám, furguéu o furgáu, fúrguen – furgára – furgaría - furgaré – vore burchá | hurgar, hurgarse |
| furgaben, furgáen | hurgaban |
| furgánse lo nas | hurgándose la nariz |
| furgará | hurgará |
| furgo | hurgo |
| furgó, furgóns | furgón, furgones |
| furgoneta, furgonetes | furgoneta, furgonetas |
| furia, furies | furia, furias |
| furién, furienta, furiéns, furientes – enfadat – mol depressa | enfurecido, enfurecida, enfurecidos, enfurecidas – muy deprisa |
| furies | furias |
| furigaña, furigañes, forigaña, forigañes, forigañ, forigañs, murall, muralls, bufadó, bufadós, rateta, ratetes de monte | Topillo – DCVB : TALPÓ |
| furiós, furién | furioso |
| furiosamen | furiosamente |
| furor, furia | furor, furia |
| furos | huraños |
| fúrsia, fúrsies | furcia, puta |
| furtá, robá, mangá | hurtar, robar, mangar |
| furtáli | hurtarle |
| furtare | hurtara |
| furtat | hurtado |
| furtiu, furtius, furtivo, furtivos | furtivo, furtivos |
| fusselaje | fuselaje |
| fusta, fustes – Varilla flexible, recuberta de tela o cuero y a vegades rematada per una trensa de “tiento” o una aleta de cuero, que se emplée per los jinetes per a espolejá a les seues montures. - vore surriaca | madera, maderas |
| fusté, fustés – fusteret a Beseit | carpintero, carpinteros |
| fusteta, fustetes | maderica, maderita, madericas, maderitas |
| fútbol (peu + pilota, foot + ball) | fútbol |
| futbolín, futbolíns | futbolín, futbolines |
| futur, futuro | futuro |
| Futura, futures | futura, futuras |
| futut, fotut, futuda, fotuda | jodido, jodida |










