champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 19 de julio de 2026
Teysh, teix, teixos - Theil, Theyl - Thema - Themezis - Theodoricon - Thimi
lunes, 4 de marzo de 2024
Ferir - Ferrigola
Ferir, v., lat. ferire, frapper.
E m play quan vey grans colps ferir.
Boniface de Castelane: Guerra e trebalhs.
Et me plaît quand je vois frapper grands coups.
En quelques temps, et surtout au présent de l'indicatif, il prend quelquefois l'i avant l'e.
Per ver sabran qual son li colp qu'ieu fier.
P. Vidal: Drogman (Drogoman).
Ils sauront vraiment quels sont les coups que je frappe.
El feric sobre els. Philomena.
Il frappa sur eux.
Fig. M'abric sai on sol non fer.
P. Fabre d'Usez: Quan pes.
Je m'abrite ici où le soleil ne frappe.
Aquest' amors me fier tan gen
Al cor d' una doussa sabor.
B. de Ventadour: Non es.
Cet amour me frappe si gentiment au coeur d'une douce saveur.
Le participe passé est en IT ou en UT:
Que l' aion batut e ferit.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'ils l'aient battu et frappé.
Fo si malament e nafratz e ferutz.
Guillaume de Tudela.
Fut si méchamment et blessé et frappé.
ANC. FR. Qant il de riens mestier auroient
De cete verge en mer ferroient...
Si tost con en la mer feri,
Une brebiz fors en sailli.
Roman du Renart, t. I, p. 3.
On guygne, on rit, on fiert ou frappe. Coquillart, p. 169.
Tu as ferut ta maissele.
Anc. trad. du Psaut. Ms. n° 1, ps. 3.
Li reis meismes fu feruz,
E de sun cheval abatuz.
Roman de Rou, v. 9134.
Il vindrent ferant des esperons vers nous. Joinville, p. 34.
CAT. ANC. ESP. Ferir. ESP. MOD. Herir. PORT. Ferir. IT. Ferire.
(chap. Ferí: ferixgo o ferixco, ferixes, ferix, ferim, feriu, ferixen; ferit, ferits, ferida, ferides.)
2. Ferimen, s. m., frappement, percussion, choc, concours.
Delhs ferimens dels pieytz... resondia tota la valh. Philomena.
Des frappements des poitrines... retentissait toute la vallée.
Votz es so en l' ayre per feriment de la lengua.
Per lor fort feriment et collizio.
Eluc. de las propr., fol. 45 et 131.
Voix est son en l'air par percussion de la langue.
Par leur fort choc et collision.
Suaus ferimens de dictios. Leys d'amors, fol. 110.
Doux concours de mots.
ESP. Herimiento. PORT. IT. Ferimento. (chap. Ferimén, cop, percussió.)
3. Feridor, s. m., frappeur, batteur.
Ab lui s'en van bel feridor de lansa.
B. Zorgi: Non laissarai.
Avec lui s'en vont beaux frappeurs de lance.
ANC. ESP. Feridor. ESP. MOD. Heridor. PORT. Feridor. IT. Feritore.
(chap. feridó, feridós, feridora, feridores.)
4. Contraferir, v., contre-frapper.
Part. prés. Mas la quarta e la quinta que 'l son contraferens,
S'acordon per descort.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Mais la quarte et la quinte qui lui sont contre-frappant, s'accordent par dissonnance.
5. Referir, v., refrapper, frapper de nouveau, à son tour.
Cum fo de Peleus la lansa,
Que de son colp non podi' om guerir,
Si per eys loc no s'en fes referir.
B. de Ventadour: Ab joi. Var.
Comme fut la lance d'Achille, vu qu'on ne pouvait guérir de son coup, si on ne s'en fit refrapper au même lieu.
Hom selcla e referish los tonels. Leys d'amors, fol. 130.
Ou cercle et refrappe les tonneaux.
Si un home vol ferir de la ma, et yeu lo voli referir d' una lansa.
L'Arbre de Batalhas, fol. 135.
Si un homme veut frapper de la main, et je le veux refrapper d'une lance.
ANC. ESP. Qui arramar quisier faz lo tu referir.
Mas fue arriedo parte ricamente referido.
Pausona si pudiese querria los referir.
Poema de Alexandro, cop. 59, 983 et 159.
6. Entreferir, v., entre-frapper.
Se van entreferir ab mal cor e felo. Guillaume de Tudela.
Se vont entre-frapper avec courage méchant et félon.
S' entreferran feramens,
Co fai lo fozer can dissen.
Los XV Signes de la fi del mon.
Ils s' entre-frapperont durement, comme fait la foudre quand elle descend.
Part. pas. Ab aquestas paraulas, si son entreferut.
Roman de Fierabras, v. 1609.
A ces paroles, ils se sont entre-frappés.
ANC. FR. Si tost s'en vont entreferir.
Roman du Renart, t. III, p. 262.
CAT. Entreferir.
Ferm, adj., lat. firmus, ferme.
Los teules que son fagz de brac... los fay tornar durs e ferms coma peyra.
Tor fermada sobre ferma roca. V. et Vert., fol. 66.
Les tuiles qui sont faites de fange... les fait devenir dures et fermes comme pierre.
Tour affermie sur ferme roche.
Fig. En autra part non es ferms mos volers.
Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz.
Ma volonté n'est point ferme en autre part.
Lai on vey plus ferma volontat.
Arnaud de Marueil: Tot quant ieu.
Là où je vois plus ferme volonté.
Subst. Passem lai, qu' el ferms e 'l conoissens
Nos guizara, lo bon papa Innocens.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
Passons là, vu que le ferme et le savant, le bon pape Innocent nous guidera.
ANC. FR. Tenons ferm ce que vos ferez. Villehardouin, p. 7.
Très ferm habitacle.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie. Cant. de Moyse.
Tant que certain e ferm le rendent.
B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 21.
CAT. Ferm. ESP. PORT. Firme. IT. Fermo. (chap. Firme, firmes : segú, segús, segura, segures.)
2. Fermamen, adv., fermement.
Aquel qui la non estai fermament. Poëme sur Boèce.
Celui qui n'est pas là fermement.
Prometem fermamen per stipulacio.
Tit. de 1233. DOAT, t. CXXIV, fol. 163.
Nous promettons fermement par stipulation.
CAT. Fermament. ESP. PORT. Firmemente. IT. Fermamente. (chap. Firmemen : seguramen.)
3. Fermalh, Fermal, s. m., boucle, collier, fermoir.
Sa cara, sos fermals e sos fres. V. de S. Honorat.
Sa face, ses boucles et ses freins.
S'ieu n'agues o joya o fermalh,
Pus fora ricx d'un amiralh.
Lamberti de Bonanel: S'a mon.
Si j'en eusse ou joyau ou boucle, plus je serais riche qu'un émir.
Fermals d'argent blanc.
Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.
Fermoirs d'argent blanc.
ANC. FR. Fermeil que l'en met à la poitrine des femmes.
Glos. gall. lat. Carpentier, t. II, col. 438.
Bien paré de courroie, de fermail et de chapel d'or.
Joinville, p. 21.
Lui attachèrent un fermail moult richement garny de pierrerie.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 68.
4. Fermalhamen, s. m., boucle, agrafe.
Ja non auran pro botos...
Ni auran pro fermalhamen.
Brev. d'amor, fol. 129.
Jamais n'auront assez de boutons... ni n'auront assez de boucles.
5. Fermazo, s. f., assurance, traité.
Tuit l'autre baro
Que m feron fermazo.
Bertrand de Born: Ges no mi. Var.
Tous les autres barons qui me firent assurance.
6. Fermalha, s. f., fiançaille, accordaille, traité.
O sia qu'ela aia paire, o sia que non, ja no valrian las fermalhas.
Trad. du Code de Justinien, fol. 45.
Ou soit qu'elle ait père, ou soit que non, jamais ne vaudraient les accordailles.
ANC. FR. Combien que les fiensailles ne fermailles n'eussent pas esté sur ce faites. Lett. de rém. de 1363. Carpentier, t. II, col. 386.
7. Fermansa, s. f., assurance, garantie.
Det l' anel de son det per fermensa e per segurtat.
V. de R. Jordan.
Donna l'anneau de son doigt pour assurance et pour sûreté.
Ieu non ai plus ni gatge ni fermansa.
G. Faidit: De solatz.
Je n'ai plus ni gage ni assurance.
El o deu promettre per stipulazon, e donar bona fermansa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Il le doit promettre par stipulation, et donner bonne garantie.
CAT. Fermansa.
8. Fermesa, s. f., fermeté, assurance, garantie.
Ha, per sa natura, dureza, fermeza.
Eluc. de las propr., fol. 158.
A, par sa nature, dureté, fermeté.
Per mais de fermesa, ieu dich... ay facha aquesta presen polissia de ma man propra. Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 230.
Pour plus de garantie, moi dit... j'ai fait cette présente police de ma propre main.
CAT. Fermeza. ESP. PORT. Firmeza. IT. Fermezza. (chap. Firmesa, seguridat, estabilidat, etc.)
9. Fermador, s. m., garant, témoin.
D'aquest sacrament so... fermador.
Tit. de 1139. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 244.
De ce serment sont... garants.
PORT. Firmador. (chap. Firmadó, afirmadó, testimoni, testigo.)
10. Ferma, s. f., ferme, demeure, loge.
Maiso lur cove a bastir,
Que hom apella per so ferma.
Aqui, l' adobatz sa ferma
Granda e larga, de tal guiza
Que non tema plueia ni biza.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il convient de leur bâtir une maison, que pour cela on appelle ferme.
Là, vous lui arrangez sa ferme grande et large, de telle manière qu'il ne craigne pluie ni bise.
Fig. Hieu am mi dons, car m'es capdels e ferma.
G. Anelier de Toulouse: Vera merce.
J'aime ma dame, car elle m'est cheptel et ferme.
Ab totas fermas et estacatges que seran necessarias.
Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 57.
Avec toutes fermetures et attaches qui seront nécessaires.
11. Fermage, s. m., fermage.
Aia Pons de Mondragon la moltura e 'l fermage.
Tit. de 1225. Arch. de l' Arch. de l'archev. d'Arles.
Que Pons de Mondragon ait la mouture et le fermage.
12. Fermaria, s. f., forteresse.
Car dizetz qu' ieu romanda en esta fermaria.
Roman de Fierabras, v. 2883.
Parce que vous dites que je reste en cette forteresse.
13. Fermetat, s. f., lat. firmitatem, fermeté, assurance, forteresse.
Per fermetat de possessio. Philomena.
Pour assurance de possession.
Constancia, so es fermetat e bon perpauzamen.
V. et Vert., fol. 64.
Constance, c'est fermeté et bonne résolution.
O gienhs o defensios,
O castelhs o fermetatz.
Cadenet: Amors e com.
Ou engins ou défenses, ou châteaux ou forteresses.
ANC. FR.
Enforchie est de turs e d'altres fermetez.
Roman de Rou, v. 4161.
Mes chastiax et mes fermetez.
Roman du Renart, t. III, p. 233.
Et y avoit cinq fermetez, car c'estoit une ville forte à merveilles.
Monstrelet, t. II, fol. 196.
14. Fermar, v., lat. firmare, affermir, fixer.
Pot ben fermar la terra que m soste.
Albertet: Destreitz d'amor.
Peut bien affermir la terre qui me soutient.
Va fermar los ginols en terra.
Hist. abr. de la Bible, fol. 60.
Va fixer les genoux en terre.
Qui son vilan non aerma,
En deslialtat lo ferma.
Bertrand de Born: Mout mi plai.
Qui ne ruine pas son vilain, l' affermit en déloyauté.
Del albre vos ai dihtz yeu,
Qu'en terra no s ferma ni vieu.
Brev. d'amor, fol. 4.
Je vous ai dit touchant l'arbre, qu'il ne s'affermit ni vit en terre.
- Fiancer.
Car nuls om non pot fermar molier, si el a mens de VII ans.
Trad. du Code de Justinien, fol. 45.
Car nul homme ne peut fiancer une femme, s'il a moins de sept ans. Substantiv.
El escrid' a s'amia: No duptetz, ma fermada!
Roman de Fierabras, v. 2787.
Il crie à son amie: Ne craignez, ma fiancée!
Part. pas. Que no s deslatz
Lo plaitz fermatz.
Perdigon: Entr' amor.
Que le plaid fixé ne se diffère.
En amor de Dieu son fermatz. V. et Vert., fol. 32.
Sont affermis en l'amour de Dieu.
CAT. Fermar. ANC. ESP. PORT. Firmar. IT. Fermare. (chap. Firmá.)
15. Fermamen, Firmamen, s. m., lat. firmamentum, firmament.
An vist un' estela cazer del fermamen. V. de S. Honorat.
(chap. Han vist un estrel caure del firmamén; una estrella, un estel.)
Ont vu une étoile choir du firmament.
Be s pot fermamen apellar.
Brev. d'amor, fol. 25.
Se peut bien appeler firmament.
Lo caps es redons com lo firmamens. Liv. de Sydrac, fol. 10.
Le chef est rond comme le firmament.
- Assurance.
Lo fermament de son coratge orrezet per amonestassio del serp.
Declar. de motas demandas.
Souilla l'assurance de son courage par l'instigation du serpent.
- Fortification.
Novelament garnida de novels fermamens. Guillaume de Tudela.
Nouvellement garnie de nouvelles fortifications.
CAT. Firmament. ESP. Fermamento, firmamiento (firmamento).
PORT. Firmamento. IT. Fermamento. (chap. Firmamén, firmamens.)
16. Affirmatio, s. f., lat. affirmatio, affirmation, assurance.
Maior affirmatio de so qu'om ditz,
Doas negatios, segon lati, fan affirmatio.
(chap. Dos negassions, segons lo latín, fan afirmassió.)
Leys d'amors, fol. 124 et 99.
Plus grande affirmation de ce qu'on dit.
Deux négations, selon le latin, font affirmation.
CAT. Afirmació. ESP. Afirmación. PORT. Affirmação. IT. Affermazione. (chap. Afirmassió, afirmassions; v. afirmá: afirmo, afirmes, afirme, afirmem o afirmam, afirméu o afirmáu, afirmen; afirmat, afirmats, afirmada, afirmades.)
17. Affermadura, s. f., garantie, attestation.
Presa et recebuda la deita affermadura.
Tit. de 1330. Bordeaux, bibl. Monteil.
Prise et reçue ladite garantie.
18. Affirmatiu, adj., lat. affirmativus, affirmatif.
Aprop, locutio affirmativa.
Se podon dire li dig verset per paraulas affirmativas.
Leys d'amors, fol. 99 et 152.
Après, locution affirmative.
Lesdits versets se peuvent dire par paroles affirmatives.
CAT. Afirmatiu. ESP. Afirmativo. PORT. Affirmativo. IT. Affermativo.
(chap. Afirmatiu, afirmatius, afirmativa, afirmatives.)
19. Affermar, v., lat. affirmare, affirmer, affermir, assurer.
Om just non deu trianza far
Entre jurar et afermar.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
L'homme juste ne doit pas faire distinction entre jurer et affirmer.
Ganre y ac d' autres guirens
Que affermero veramens
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Y eut beaucoup d'autres témoins qui affirmèrent véritablement que Christ était vrai prophète.
Afermo e manteno lor folias. Liv. de Sydrac, fol. 41.
Affermissent et maintiennent leurs folies.
ANC. FR. La paiz fu afermée, ki gaires ne dura. Roman de Rou, v. 901.
Bien s'est amours afermée
En mon cuer à long séjour.
Roman du châtelain de Coucy, v. 396.
ANC. CAT. Affermar. CAT. MOD. ESP. Afirmar. PORT. Affirmar.
IT. Affermare. (chap. Afirmá, assegurá, fé firme, firmá un documén.)
20. Cofermatio, Cofermacio, Confirmation, s. f., lat. confirmationem, confirmation.
Per maior cofermatio. Leys d'amors, fol. 124.
Pour plus grande confirmation.
A confirmation d'aizo... Augustin, al libre... Doctrine des Vaudois.
En confirmation de ceci... Augustin, au livre...
Quitanssa, confirmation, ratiffication.
Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXV, fol. 299.
Quittance, confirmation, ratification.
- Sacrement de la confirmation.
Los VII sagramens de la sancta glieya... La sancta cofermacio.
(chap. Los set sagramens de la santa iglesia... La santa confirmassió.)
V. et Vert., fol. 5.
Les sept sacrements de la sainte église... La sainte confirmation.
CAT. Confirmació. ESP. Confirmación. PORT. Confirmação.
IT. Confermazione. (chap. Confirmassió.)
21. Confermament, Cofermamen, s. m., confirmation.
Los quals lausament, confermament.
Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 230.
Lesquelles approbation, confirmation.
Carta del cofermamen de las honors.
Cartulaire de Montpellier, fol. 160.
Charte de la confirmation des honneurs.
ANC. ESP. Confirmamiento. IT. Confermamento. (chap. Confirmamén, confirmamens; v. confirmá: confirmo, confirmes, confirme, confirmem o confirmam, confirméu o confirmáu, confirmen; confirmat, confirmats, confirmada, confirmades.)
22. Confermatiu, Cofermatiu, adj., lat. confirmativus, confirmatif, confortatif.
Cant es confermativa.
Leys d'amors, fol. 131.
Quand elle est confirmative.
De sanetat cofermativa. Eluc. de las propr., fol. 73.
Confortative de santé.
ESP. PORT. Confirmativo. IT. Confermativo. (chap. Confirmatiu, confirmatius, confirmativa, confirmatives.)
23. Confermatori, Confirmatori, adj., confirmatif.
Ayssi meteysh pot hom trobar los rims en ori, coma: auditori... confermatori. Leys d'amors, fol. 151.
(chap. Aixina mateix pot hom trobá les rimes en ori, com: auditori, confirmatori.)
On peut de même trouver les rimes en oire, comme: auditoire... confirmatif.
Letras confirmatorias.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CLXXII, fol. 320.
Lettres confirmatives.
CAT. Confirmatori. ESP. Confirmatorio. (chap. Confirmatori, confirmatoris, confirmatoria, confirmatories.)
24. Confermar, Cofermar, Confirmar, v., lat. confirmare, confirmer, établir, affermir, appuyer.
Elh do d'aquestas ciutats vos confermi. Philomena.
Je vous confirme le don de ces cités.
Quar vilas, pus si conferma
En tan ferm loc, si referma.
Bertrand de Born: Mout mi plai.
Car vilain, quand il s'établit en si ferme lieu, se raffermit.
Las condemnations, las quals... se confirman.
Statuts de Provence, BOMY, p. 5.
Les condamnations, lesquelles... se confirment.
- Conférer le sacrement de la confirmation.
Confirmacios que fay l' evesques e lo fron d'ome o de femna, can lo conferma.
Des sept Sacrements en provençal, fol. 58.
Confirmation que fait l'évêque sur le front d'homme ou de femme, quand il le confirme.
Part. pas. El decret confermat. Vie de S. Trophime.
Le décret confirmé.
Son per gratia cofermat
Tan que no podo far peccat.
Brev. d'amor, fol. 24.
Sont affermis par la grâce tellement qu'ils ne peuvent faire péché.
Preicatios de preveire deu esser cofermada per obras.
Trad. de Bède, fol. 55.
Prédication de prêtre doit être confirmée par œuvres.
ANC. FR. Otroi e conferm chele meisme vente.
Charte de la commune d' Hesdin.
Mes François, qui, d'ancienne coustume, ont que il soient vainqueurs, se confermèrent et se joindrent ensemble.
Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 185.
ANC. CAT. Confermar. CAT. MOD. ESP. PORT. Confirmar. IT. Confermare. (chap. Confirmá, confirmás.)
25. Desfermar, v., ouvrir, renverser, ébranler, détacher.
Ela venc a la carcer, si la fetz desfermar.
Roman de Fierabras, v. 2078.
Elle vint à la prison, se la fit ouvrir.
Si 'l mon pogues desfermar,
E far l' en abis deissendre.
B. Zorgi: S'ieu trobes.
Si je pusse ébranler le monde, et le faire descendre en l'abîme.
Fig. Al jove rei d' Arago, que conferma
Merce e dreg, e malvestat desferma.
G. Anelier de Toulouse: Vera merce.
Au jeune roi d'Aragon, qui affermit merci et justice, et renverse la méchanceté.
Part. pas. Mon desfermat cor, fals e fer.
P. Fabre d'Usez: Quan pes qui.
Mon coeur ébranlé, faux et dur.
ANC. FR. Et Yfame reprend la clef,
Maintenant l'uis li defferma.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 459.
L'or peut un huis de fer, ce dit-on, deffermer.
Œuvres de Du Bellay, fol. 358.
Si l'ovreient é défermeient.
Marie de France, t. II, p. 430.
CAT. Desfermar. IT. Differmare.
26. Eferm, Enferm, adj., lat. infirmus, infirme, malade.
O es eferms, o a afan agut. Poëme sur Boèce.
Ou il est infirme, ou il a eu chagrin.
Ad home enferm, la carns de molto es plus sana.
Liv. de Sydrac, fol. 80.
Pour l'homme malade, la chair de mouton est plus saine.
Fig. La terra sera enferma per la calor de l'estieu.
(chap. La terra estará dolenta per la caló del estiu.)
Liv. de Sydrac, fol. 42.
La terre sera malade par la chaleur de l'été.
ANC. FR. Nus hons n'i vient tant soit enfers...
Que meintenant gariz ne fust.
Roman du Renart, t. II, p. 115.
Tant est fox de pesme nature
Que plus li est doctrine sure
Que ne soit à l' enferm le pains.
Le Reclus de Molliens, fol. 1. Gloss. sur Joinville, v°. Pesme.
Tuit li enfers qui venoient à son moustier estoient sanez par ses prières.
(chap. Tots los dolens que veníen al seu monasteri eren sanats per les seues rogatives, orassions.)
V. des SS. Pères. Carpentier, t. II, col. 868.
Durement fu enfers li rois Pepins.
Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 87.
ESP. PORT. Enfermo. IT. Infermo. (chap. Dolén, dolens, dolenta, dolentes. Lo agüelo sebeta fa aná malal, malals.)
27. Efermetat, Enfermetat, Infermetat, s. f., lat. infirmitatem, infirmité, maladie.
Gran efermetat. Liv. de Sydrac, fol. 14.
Grande infirmité.
Molts mals e moltas infermetats.
(chap. Mols mals y moltes enfermedats.)
Tit. de 1310. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 234.
Beaucoup de maux et beaucoup d'infirmités.
Enfermetat de febre. V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 284.
(chap. Enfermedat de fiebre.)
Maladie de fièvre.
CAT. Infirmitat. ESP. Enfermedad. PORT. Enfermidade.
IT. Infermità, infirmitate, infirmidade. (chap. Enfermedat, enfermedats. Cuan algú té una enfermedat está dolén, dolens, dolenta, dolentes.)
28. Effermeria, Efermaria, s. f., infirmerie.
Del... refrechor ni de l' efermaria.
(chap. Del... refectori y de la enfermería.)
Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 342.
Du... réfectoire et de l' infirmerie.
Fig. Delieg es cais effermeria.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Délice est quasi infirmerie.
- Infirmière.
Una efermaria morga... tenguda de pervezer... de medecinas.
(chap. Una enfermera monja... que teníe que proví... medissines.)
Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 340.
Une religieuse infirmière... tenue de pourvoir... de médecines.
CAT. ESP. (enfermería, enfermera) Enfermeria. PORT. Enfermaria. IT. Infermeria.
(chap. Enfermería, enfermeríes.)
29. Efermier, Enfermer, s. m., infirmier.
D'En Bonel, efermier.
(chap. De Bonel, enfermero. Casi com l'alcalde de Valderrobres, Carlos Boné Amela, que tamé es enfermero. Este segón apellit podríe sé lo mateix que lo de Ignacio Sorolla Amela.)
Tit. de 1226. Arch. du Roy., J. 320.
Du seigneur Bonel, infirmier.
En Bonels, l'enfermers.
Tit. de 1221. Arch. du Roy., J. 309.
Le seigneur Bonel, l'infirmier.
CAT. Enfermer. ESP. Enfermero. PORT. Enfermeiro. IT. Infermiere.
(chap. Enfermero, enfermeros, enfermera, enfermeres.)
30. Enfermar, Enfirmar, v., lat. infirmare, emmaladir, rendre malade, débiliter.
Cassa la feda maganhada,
Que non enferme ta maynada.
V. de S. Honorat.
Chasse la brebis galeuse, qu'elle ne rende malade ton troupeau.
Tota... carns enfirmaria. Trad. de Bède, fol. 16.
Toute... chair deviendrait malade.
ESP. PORT. Enfermar. IT. Infermare. (chap. Ficás dolén; enfermá no se sol di.)
31. Refermar, Reffermar, v., renforcer, raffermir, réparer, confirmer. Menero V sirvens per refermar las tors. Philomena.
Menèrent cinq sergents pour renforcer les tours.
El preverbis (proverbis) vai nos o referman.
(chap. Lo proverbi mos u va confirmán.)
B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas.
Le proverbe va nous confirmant cela.
Plus m' en cug partir, plus m'i refferm.
Aimeri de Peguilain: En amor truep.
Plus je pense m'en séparer, plus je m'y raffermis.
Referma las dens quan si movo. Eluc. de las propr., fol. 205.
Raffermit les dents quand elles se meuvent.
ANC. FR. Le chastel d'Argent referma que li dux Gaifiers avoit abatu.
Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 223.
Les barons d'outremer se descordèrent du chastel refermer.
Joinville, p. 115.
CAT. Refermar. ESP. Refirmar. IT. Rifermare. (chap. reforsá, arreglá, repará, confirmá.)
Ferratge, s. f., lat. ferrago, prairie, terre labourée.
En la ferratge
Gardet tres anhels solamen.
(chap. Al freginal guardabe tres cordés solamen.)
Joyeux de Toulouse: L'autr'ier. En la prairie garda trois agneaux seulement.
IT. Ferrana. (chap. Freginal, freginals, friginal, friginals; prat, prats; terra llaurada. A Beseit encara ña un terreno prop dels deposits y camí de la creu que se diu aixina. Un poble de Tarragona se diu Freginals, al Montsiá. Ferrago, ferraginale.)
Ferrigola, s. f., lavande.
A defessi, dizo li auctor,
Es bon uzar ferrigola.
Brev. d'amor, fol. 50.
Pour le dégoût, disent les auteurs, il est bon d'user de la lavande.
(chap. Timó. Farigolero: “Individu, generalment de l’àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el (lo) timó de les cunetes.” Dicsionari lleidatà – català. La lavanda es lo espígol.)
martes, 7 de marzo de 2017
Chapurriau, Torrevelilla, Jesús Martínez Fabón
Chapurriau, Torrevelilla, Jesús Martínez Fabón

https://tabletalca.wordpress.com/la-clase-de-los-mayores/
Allacuanta = hace mucho tiempo
Ababol = Amapola
Achuntament = Ayuntamiento / ajuntamén a Beseit
Acontentat = Lleno, harto, ect. / Fart a Beseit
Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost)
Aigua = Agua
Aisá o Eisá = Azada (eixada, aixada, eixadella, cavegueta a Beseit)
Aladre = Arado
Albarca = Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias // abarca, abarques a Beseit
Alchez = Yeso // ges a Beseit
Alfalz = Hoz (fals, falseta, corbella a Beseit)
Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared
Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch! a Beseit /
Amagatall = Espacio pequeño para esconderse
Anan = Yendo (aná, ir) / anán (g) /
Aparent = Apropiado
Apiazá = Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. // apedassá a Beseit, pedás /
Ara = Ahora
Arguellat = Delgado, enfermizo, débil, etc.
Armela = Almendra // amela, ameles a Beseit (Natxo Sorolla Amela)
Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer
Áspre = Áspero, seco / aspre, aspres, aspra, aspres, com una serba verda /
Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho / empapussá a Beseit
Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente
Au = Se acabó o hasta luego
Aufegarse = Ahogarse // aufegás a Beseit
Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia
Bada = Grieta
Bandechá = Bandear, voltear las campanas
Beta = Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela
Bezó = Gemelo / bessó, bessons (los Bujets o Falgassos per ejemple)
Blat = Trigo
Bolicha = Medio agua y medio nieve / Aiguaneu a Beseit
Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente / boñ, croquinot a Beseit.
Botiga = Tienda de ropa / Tenda, botiga
Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda) / berena, v. berená /
Bufá = Soplar
Bufa = Ventosidad silenciosa
Bufadó = Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)
Cabaz = Capazo / cabás, cabassos; capazo a Alcañís /
Calcé = Calzado
Caló = Calor
Cante = Cántaro
Cantrella = Botijo
Caparra = Garrapata
Cap = Cabeza
Carbaza = Calabaza / carbassa; carabasa en valensiá
Cariñá = Añorar
Carrechá = Acarrear
Caterva = Multitud de personas o animales
Cosí, Cosina = Primo, prima / cusí, cusins, cusina, cusines; v. cusí /
Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal)
Chambra = Blusa
Chau = Yugo para uncir el par de la junta / jou, jous /
Cheminera o Chaminera = Chimenea (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. / Enchumenera
Chens = Nada, ni siquiera un poco / gens (ni mica) /
Chinoll = Rodilla / ginoll, ginolls; a ginollons cullía codoñs
Chirnet = Pequeña herida o corte / Nafra, ñafra
Chit = Tallo nuevo, retoño. (rechit, rechito)
Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro es liquido, chorradeta. / chorret, chorrets; v. chorrá
Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores / jovada; jovata, de jou : yugo
Chuflá = Silbar (y también copular). / Chulá a Beseit
Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / Justíssia a Beseit
Cibá = Cebada / Sibada a Beseit

Cingle = Montaña de roca (peñasco) / Single
Coa = Cola, rabo / coa, coga /
Cobertera = Tapadera de una vasija / Cobertora, tapa
Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano
Coca = Torta / Coc en anous, coc en poma, coca de San Juan
Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada
Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes
Cordé = Cordero

Corp = Cuervo / corp o corv /
Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")
Dalla = Guadaña.
Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia. / dessustansiat, dessustansiats, dessustansiada, dessustansiades, sense sustansia /
Dies de la semana: = Días de la semana: (Díes de la semana)
Dimarch = Martes (día de Marte) / dimats /
Dimecres = Miércoles (día de Mercurio)
Dichaus = Jueves (día de Júpiter)
Dit = Dedo
Disabde = Sábado (día de Saturno) / dissapte : sabat o sabbat - Saturno /
Dumenche = Domingo (día del Sol) / domenge, domenche /
Drap = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.
Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).
Dret o dreta = De pié (él o ella). Derecho o derecha.
Embasadó = Embudo
Embolicá = Embrollar, confundir.
En tú = Contigo
Endeñat = Herida infectada
Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba (supino) sin poder levantarse
Erm = Yermo
Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerías
Escagarzat = Cobarde, Miedoso y también tener diarrea / escagarsat, escagarsats, escagarsada, escagarsades /
Escaparrá = Echar de mala forma
Esclafá = Romper, escachar...
Esclafitá = Bofetada
Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente.
Escurzó = Serpiente de agua / escursó : víbora /
Esparvé = Milano

Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa
Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías
Estenazes = Tenazas
Estirores = Tijeras
Estral = Hacha
Estronchiná = Hacer o hacerse trizas
Falcó = Halcón
Fardacho o esfardacho = Lagarto
Farfallós = Tartamudo
Farina = Harina
Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).
Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.
Fem = Estiércol, fiemo
Femé = Estercolero.
Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera).
Figuera = Higuera
Finestra = Ventana / y lo finestró de Gracia Zapater /
Foc = Fuego
Forat = Agujero
Fumarro = Cigarro

Gañolá = Quejarse, llorar.
Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea
Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo.
Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas
Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales.
Grané = Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
Guit = Que tira coces
Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada
Llaurá = Labrar
Llesca = Rebanada de pan
Llit = Cama
Llodo = Lodo, barro
Llop = Lobo
Llum = Luz.
Lluminaria = Luz intensa y brillante
Lorza = Pliegues ondulados en la carne gorda o en ropas
Maestre o Mestre = Maestro
Malcriat = Mal educado.
Malfurrá = Malgastar o desaprovechar
Mangrana = Granada
Mare = Madre (maire)
Mascle = Semental
Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno.
Matraca = Persona que habla mucho
Menut = Entrañas del animal. Asadura. También significa pequeño.
Mondonguilla = Albóndiga
Muermo = Persona que marea o que habla mucho
Muñí = Ordeñar
Nina = Muñeca para jugar las niñas.
(Mon germá Ángel y yo ne teníem una cuan erem chiquets que se díe Mina. La va fé, cusí, man germana Mercedes, Merche, y la féem volá desde la esgorfa en una bossa de plástic com a paracaídes o paracaigudes, apart de atres experimentos. Men enrecordo com si fore ahí: los seus ulls: botons en dos forats, les pestañes negres com lo pel risat de ... Mina El Hammani )
Niquitós, niquitosa = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa
No cal y no caldrá = No hace o no hará falta
No me fa goch = No me apetece
Pa = Pan
Pare = Padre (paire)
Poble = Pueblo
Oli = Aceite
Ou = Huevo
Pá = Pan
Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo
Paniz = Maíz / panís /
Paraigues = Paraguas
Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos.
Parlá = Hablar
Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad / passia /
Pellizc = Pellizco
Pentiná = Peinar
Peó = Peón
Perdiu = Perdiz
Pet = Ventosidad sonora
Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau = Pié
Pichó = Peor y también polluelo de la paloma
Pisá = Orinar / pixá; pixapins; pixacantons /
Polde = Dedo pulgar de las manos
Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)
Porró = Porrón para el vino u otra bebida
Porta = Puerta
Pot = Bote de vidrio o metálico.
Presec = Melocotón / préssec; bresquilla; mullarero /
Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.
Puncha = Pincha clavada en la carne
Purna = Chispa que salta del fuego
Raim = Uva o racimo de uva / raím /
Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo Cambio brusco y desagradable del tiempo
Regalá = Derretirse el hielo, la nieve.
Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro o de una vereda, carretera y un campo. (ribás) (com Alejandro Romero R.)
Robell = Óxido
Robellat = Oxidado (robellat, robell) (robelló)
Roch = Rojo
Rosigá = Hablar con disconformidad y sin parar
Sargantaña = Lagartija (sargantana)
Serva = Fruto del azarollo / serba, serva, serbes, serves /
Sostobá = Menear repetidamente
Taragaña = Telaraña
Tarquín = Cieno. Barro sucio / Tarquí /
Timó = Tomillo (Thymian, thymus, thymus,) (farigolero)
Toquitiá = Sobar, manosear (toquetear)
Torrá = Asar, quemar
Tozoló = Golpe contra la frente
Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
Treballá = Trabajar.
Triá = Separar, elegir
Trobá = Encontrar
Troná = Tormenta
Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos
Tufarrina = Olor fuerte y molesto en el ambiente
Ungla = Uña
Vatres o Vusaltres = Vosotros, vosotras
Vi = Vino
Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).
Vila = Villa
Zaboc = Memo, iluso
Zapo = Sapo
Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio
Zoquet = Zoquete, poco inteligente
Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías. (zurriaga)











