champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Faidit
de Belistar. Une pièce attribuée aussi à Richard de
Barbesieux.
Tot atressi com la clartatz del dia Apodera totasaltras clartatz, Apodera, domna, vostra beltatz E la valors e
'l pretz e ill cortezia, Al mieu semblan, totas cellas del
mon; Per que mos cors plus de vos no s cambia, Bela domna, de
servir e d' onrar, Aissi com cel que pass' un estreitpon Qui
non s' auza nulla part desviar. Tot atressi com. Millot,
III, 400.
Falco. Tenson avec Gui, auquel il répond: Senher,
a vos que val Dir enuetz ni foldatz? Que res no y
gazanhatz, Que us puesc dir atertal Qu' el vostre paubr'
ostal Viu hom d' avol percatz, E 'l vestir car compratz Qu'
el coms N Anfos vos fe, Don n' es clamatz a me, Car non l' en
faytz honor, Pus per autrui merce Vivetz a deshonor. Falco
en dire.
Falconet. Deux tensons, l' une avec Taurel, l' autre
avec Faure: Faure, del joc vos dey esser tengutz Car d' aital
joc say a tot home pro, Per qu' ieu no soy del jogar esperdutz, E
joguera ns En Gui de cavalho, Si no fos pros, et agra 'n be
razo... En Falconet. Millot, III, 399.
Faure. Une
tenson avec Falconet. En Falconet, be m platz car es vengutz, Que
loncx temps a no fi ab vos tenso; E partrai vos un joc qu' er
luenh sauputz, E ja no cug que m' en diguatz de no; A cada joc
metam un croy baro... En Falconet. Millot, III, 399.
Ferrari
de Ferrare. Maistre Ferari fo da Feirara e fo guillar et intendet
meill de trobar proensal che negus om che fos mai en
Lombardia, e meill entendet la lenga proensal e sap molt be
letras, escrivet meil ch' om del mond, e feis de volontera servit as
baros et as chavalers, e tos temps stet en la casa d' Est; e qan
venia que li marches feanon festa e cort e li guillar li vinian che
s' entendean de la lenga proensal, anavan tuit ab lui, e
clamavan lor maestre, e s' alcus li 'n venia che s' entendes miel che
i altri e che fes questios de son trobar o d' autrui, maistre Ferari
li respondia ades, si che li era per un canpio en la cort del marches
d' Est; mas non fes mais che II cansos e una retruensa, mais
serventes e coblas fes et asai de los meillors del mon, e fes un
estrat de tutas las cansos dels bos trobadors del mon, e de chadaunas
canzos o serventes tras I coblas o II o III, aqelas che portan la
sentenzas de las canzos et o son tut li mot triat; et aquest estrat
escrit isi denan; et en aqest estrat non vol meter nullas de la soas
coblas; mais qel de cui es lo libre li 'n fe scriure, per que fos
recordament de lui. E maistre Ferari, quan s' era jove s' entendet en
una dona ch' a nom ma dona Turcha, e per aqela dona fe el de molt
bonas causas. E qan ven ch' el fo veil pauc anava a torn, mais ch' el
anava a Trevis a meser Giraut d' Achamin et a sos filz, et il li
fazian grand onor e 'l vezian voluntera e molt l' aqulian ben, e li
donavan voluntera per la bontat de lui e per l' amor del marches d'
Est. Millot, I, 411.
Folquet. Cobla d' En Folket e d' En
Porcer del conte de Tolosa. Porcier, cara de guiner, Nas de
gat, color de fer, A pauc tang no t sotter, Car anc en tu s' en
pacet, Car meil degra cercar e cher Per plan e per poig e per
ser, E demandar o anet Lor truoia ab vostre ver. Porcier
cara.
Il y a plusieurs tensons sous le nom de Folquet avec d'
autres troubadours; une, entre autres, avec Giraud Riquier; en voici
le premier couplet: Guirautz, don' ab beutat granda Tota sol'
aiatz En un lieg, e selh que 'l platz Jatz n' en autre ses
demanda Que l' us a l' autre no fai, Et amo s de cor verai; Si
'l cavaiers se lev ab lieys jazer O ilh ab lui, cal li deu mais
plazer? Guirautz don' ab.
Folquet de Lunel, t. IV. Huit
pièces parmi lesquelles il en est une qui contient plus de cinq
cents vers. En voici quelques-uns: Car vengutz es temps qu' en la
mort De dieu hom gatje nos sia, C' aras no y vey emperador Ni
rey ni sancta clersia, Ni ducx ni coms ni comtor, Ni baro que
tenha via De ben servir nostre senhor; E ges esser no solia Can
vivion lur ancessor Qu' en la terra de Suria No s' en passesson
li pluzor Per venjar la vilania C' a dieu feron Juzieu
trachor. E nom del paire. Millot, II, 138. P. Occ.
165.
Folquet de Marseille, t. III et IV. Vingt-cinq pièces,
dont quelques-unes sont attribuées à d' autres
troubadours. Folquetz de Marselha fo filhs d' un mercadier de
Genoa, que ac nom sier Amfos. E can lo paire moric, si 'l laisset
molt ric d' aver. Et el entendet en pretz et en valor, e mes se a
servir als valens homes, et a briguar ab lor et anar e venir. E fon
fort grazitz per lo rey Richart, e per lo bon comte Raimon de Toloza,
e per En Barral lo sieu senhor de Marselha. E trobet molt be; e molt
fo avinens de la persona. Et entendia se en la molher del sieu senhor
En Barral, e pregava la d' amor; e fazia sas cansos d' ela. Mas anc
per pretz ni per chansos no i poc trobar merce qu' ela li fezes nuill
be en dreg d' amor, per que tos temps se planh d' amor en sas
chansos. Quan lo bos reis Anfos de Castela fo estatz descofitz per
lo rey de Marroc, lo qual era apelatz Miramamoli, e li ac touta
Calatrava e Salvaterra e 'l castel de Toninas, si fon grans dolors e
grans tristeza per tota Espanha, e per totas las bonas gens que o
auziro, per so que la crestiantatz era estada desonrada; e per lo
gran dan qu' el bos reis era estatz descofitz, et avia perdudas de
las soas terras: e soven intravan las gens del Miramamoli el regisme
del rei 'N Anfos, et i fazian gran dan.
Lo
bos reis Anfos mandet sos messatges al papa, qu' el degues far
socorre als baros de Fransa e d' Englaterra, et al rei d' Arago, et
al comte de Toloza. En Folquetz de Marselha era molt amicx del rei de
Castela, e no s' era encaras rendutz en l' orde de Sistel; si fes una
prezicansa per confortar los baros e la bona gen que deguesson
socorre al bon rei de Castela, mostran la honor que lur seria lo
secors que farian al rei e 'l perdon que ill n' aurian de dieu; e
comensa aysi: Hueimais no i conosc razo. Folquetz de Marselha,
si com avetz auzit, amava la molher de son senhor En Barral, ma dona
Na Alazais de Roca Martina, e cantava d' ela, e d' ela fazia sas
cansos. E gardava se fort c' om non o saubes, per so qu' ela era
molher de son senhor, car li fora tengut a gran felonia; e sa dona li
sufria sos precs e sas cansos, per la gran lauzor qu' el fazia d'
ela. En Barral si avia doas serors de gran valor e de gran beutat; l'
una avia nom Na Laura de San Jorlan, l' autra avia nom Na Mabilia de
Ponteves: abdoas estavon ab En Barral. En Folquet avia tant d'
amistat ab cascuna, que semblans era qu' el entendes en cascuna per
amor. E ma domna N' Alazais crezia qu' el s' entendes en Na Laura e
que 'l volgues be; e si l' acuzet ela e 'l fetz acuzar a motz homes,
si qu' ela li det comjat, que no volia plus sos precs ni sos ditz; e
que se partis de Na Laura; e que de leis non esperes mais be ni
amor. Folquetz fo molt tritz e dolens quan sa dona l' ac dat
comjat, e layset solas e chan e rire. Et estet longa sazo en
marrimen, planhen se de la desaventura que l' era venguda; car perdia
sa dona, qu' el amava mays que re del mon, per lieis a cui el no
volia be sino per cortezia. E sobre aquel marrimen el anet vezer l'
emperairitz, molher d' En Guillem de Monpeslier, que fo filha a l'
emperador Manuel, que fo caps e guitz de tota valor e de tota
cortezia e de totz ensenhamens, e reclamet se ad ela de la
desaventura que l' era avenguda. Et ela lo cofortet tan quan poc, e
'l preguec que no s degues marrir ni desesperar, e que per la sua
amor degues chantar e far chansos. Don el per los precx de l'
emperairitz si fetz aquesta chanso que ditz: Tan mov de corteza
razo. Et avenc si que ma dona N' Alazais muric, et En Barral lo
maritz d' ela e senher de luy muri; e muri lo bon rey Richart, e 'l
bon coms Raimon de Toloza, e 'l rey 'N Anfos d' Arago; don el per
tristeza de la soa dona e dels princes qu' eron mortz, abandonec lo
mon; e rendec se en l' orde de Sistel, ab sa molher et ab dos fils
que avia. E fon fatz abas d' una rica abadia qu' es en Proensa, que a
nom lo Torondet; e pueis fon fatz avesques de Toloza, e lai
definet. Nostrad. 53. Crescimbeni, 33, 240. Bastero, 82. Hist.
gén. du Lang. III. Millot, I, 179. Papon, II, 393. P. Occ.
58.
Folquet de Romans, t. IV. Seize pièces, dont
quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours. Folquet
de Rotmans si fo de Vianes, d' un borc que a nom Rotmans. Bons
joglars fo e prezentiers en cort, e de gran solatz; e fo ben honratz
entre la bona gen. E fetz serventes joglaresc de lauzar los pros et
de blasmar los malvatz. E fetz molt bonas coblas. Le comte de
Flandre lui ayant adressé des vers, Folquetz de Roman li
respondet: Aissi com la clara stela Guida las naus e condui, Si
guida bos pretz selui Q' es valens, francs e servire, E sel fai
gran faillimen Que fo pros e s' en repen Per flac avol
coratge, Qu' eu sai tal qu' a mes en gatge Prez e valor e
joven Si que la febres lo repren Qui l' enquer, tan l' es
salvatge. Bastero, 83. Crescimbeni, 186. Millot, I, 460. P. Occ.
121.
Formit de Perpignan. Une pièce dont le couplet qui suit
est le premier: Un dolz desirs amoros S' es en mon fin cor
assis, Dompna, que m ven deves vos A cui sui del tot aclis, Qu'
en pensan vei noich e dia Lo vostre cors car e gen E 'l bel
dolz esgard plazen E vostr' avinen coindia. Un dolz
desirs. Millot, III, 400.
Fortuniers. Deux couplets; en
voici quelques vers: Si 'N Aimerics te demanda, Gasqet, si
remas, Seurs sias e certas Que tos gatges no spanda, Que
capa ni capeiros Ni blianz ni pelizos No t remanra, Et al
comjat prenden, Conoisseras s' eu dic ver o si t men. Si 'N
Aimerics. Millot, III, 400. Frédéric Ier, empereur. On lui a
attribué les vers suivants, qui ne se retrouvent dans aucun de nos
manuscrits: Platz mi cavalier frances, E la donna Catalana E
l' onrar del Ginoes E la cort de Castellana, Lo cantar
provensales E la danza trevizana E lo corps aragonnes E
la perla julliana, Las mans e caras d' Angles E lo donzel de
Thuscana. Nostrad. 28. Crescimbeni, 16. Bastero, 82.
Frédéric
III, Roi de Sicile. Un pièce à laquelle le comte d' Empurias
répondit. Le texte en est altéré; voici quelques vers: Ni no s'
es dreiz de mos amis mi plangna C' a mon secors vei mos parens
venir E de m' onor chascuns s' eforza e s lagna... E se neguns
par que de mi s' estraia No l' en blasmi q' eu menta 'l faiz
apert C' onor e prez mos lignages en pert... Pero el reson dels Catalans auzir E d' Aragon puig far part Alamagna E fo, qu'
enpres mon paire, gent fenir; Del regn' aver crei que per dreiz me
tangna. Ges per guerra. Bastero, 82. Crescimbeni, 185.
Millot, III, 23.
Frère Barte. Tenson avec Maître, auquel il
adresse les vers suivants: Maystre, si us penetratz Mil mals
com d' un sol be, Enqueras trobaratz merce Ab dieu, mas mal vo'
'n assematz Can dizetz c' ab ma mort voldratz Creisser la
vostra manentia;
Bel
Maystre, s' aprendiatz Un sen de mi, bo us seria: Trop a longua
via tener Totz hom que l' autrui mort esper... Fraire.
v. codissiá: codissio, codissies, codissie, codissiem o codissiam, codissiéu o codissiáu, codissien. Codissiat, codissiats, codissiada, codissiades. lat. cupiditatis: codissia, paregut a la avarissia, que trenque lo sac. Lat. avaritia.)
2. Cobes, adj., convoiteux, avare.
E cobes e mal parliers
Fu e fins galiaire.
Lanfranc Cigala: Oi! maire.
Je fus convoiteux et médisant et fin moqueur.
Quar aquilh que an mais d'aver
Son pus cobe e pus savay.
J. Estève: Planhen.
Car ceux qui ont plus de richesses sont plus convoiteux et plus méchants.
ANC. CAT. Cobes.
3. Cobeytatiu, adj., convoiteux.
Virtut desiderativa e cobeytativa.
Eluc. de las propr., fol. 18.
Force désireuse et convoiteuse.
4. Cupiditat, s. f., lat. cupiditatem, cupidité, convoitise.
Entro que satisfassan a la cupiditat de lor.
Priv. acc. par les rois d'Angleterre, p. 25.
Jusqu'à ce qu'ils satisfassent à leur cupidité.
IT. Cupidità.
5. Cobeitat, s. f., convoitise, désir, avarice.
Cobeitatz vos engana,
Qu'a vostras berbitz
Tondetz trop la lana.
(chap. literal: La codissia tos engañe, que a les vostres ovelles (berbitz, fedas) esquiléu massa la llana. Tondetz : “tondeu; tondez” : tonsura : tonsurare : esquilá, afeitá. Es coneguda la tonsura dels monjos, pero no la de Moncho. Aixó sí, m'agrade lo formache “tête de moine”.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Avarice vous trompe, vu que vous tondez trop la laine à vos brebis.
Mas cobeitatz tolh a clercia 'l sen.
Pons de Capdueil: So qu'hom plus.
Mais convoitise ôte le sens au clergé.
ANC. CAT. Cobeitat.
6. Cubitia, Cubiticia, s. f., convoitise, désir.
Per cubitia d'olh e per deleyt de carn...
Usura e rapina e mala cubiticia.
La nobla Leyczon.
Par convoitise d'oeil et par délice de chair...
Usure et rapine et male convoitise.
ANC. ESP.
Cuemo non ha cubicia nenguna de vevir.
(ESP. MOD. literal: Como no tiene codicia ninguna de vivir.)
Poema de Alexandro, cop. 1596.
CAT. Cobdicia. ESP. Codicia. PORT. Cobiça. IT. Cupidizia. (N. E. El italiano en tiempo de Raynouard se parece más al latín, cupiditatem, que las otras lenguas neolatinas, o dialectos de òc como el catalán.)
7. Cobezeza, s. f., convoitise, désir.
Lo reys 'N Anfos a laissat cobezeza
Als autras reys, qu'a sos ops non vol ges,
(N. E. autras (sic) con reys no concuerda, autres, altres, reys, reis, autras reynas, reinas, reginas.)
E, a sa part, elh a preza largueza.
B. de Rovenac: D'un sirventes.
Le roi Alphonse a laissé aux autres rois convoitise, qu'il ne veut point à son profit, et il a pris à sa part largesse.
E tenc mon cor en cobezeza.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Et tint mon coeur en convoitise.
CAT. Cobezeza.
8. Cobir, v., départir, accorder, obtenir.
Part. pas.
Cum joi, que m fai d'amor lauzar,
Que m'es ins el cor aizitz
Fis e ferms, e que m fon cobitz
Ans que fos natz.
Giraud de Borneil: En un chantar.
Comme le plaisir, qui me fait louer d'amour, qui, délicat et solide, est établi dans mon coeur, et qui me fut départi avant que je fusse né.
Na Tempra, jois m'es cobitz
Qu'ieu n'ai mais que s'era reys.
Bertrand de Born: S'abrils.
Dame Tempra, la joie m'est accordée tellement que j'en ai plus que si j'étais roi.
9. Cobeitar, Cubitar, v., désirer, convoiter.
E non cobeitar gran sensa
Ni 'l ben d'aquest mon dolen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Et ne pas convoiter grand revenu ni le bien de ce monde dolent.
Pos tan vos cobeitan miey huel.
A. Daniel: Ab plazers.
Puisque mes yeux vous convoitent tant.
En tant cant el devora plus, en tant el cubita plus.
Doctrine des Vaudois.
En tant qu'il dévore plus, en tant il désire davantage.
Part. prés. Trop si van entr' els cobeitan
Aicill que vergoigna non an.
(chap. literal: Massa se van entre ells codissián (enveján) aquells que vergoña no han: tenen.)
Marcabrus: Emperaire. (chap. Marcabrús: Emperadó)
Se vont beaucoup entre eux convoitant ceux qui n'ont vergogne.
CAT. Cobdiciar. ESP. Codiciar. PORT. Cubiçar. IT. Cubitare.
(N. E. Si yo no fora de Beseit, co + bezeyt + ar, me pareixeríe que parle del meu poble, aon ña molta codissia, enveja; pero aixó no sol passe al meu poble, tamé passe a datres.)
Per c'om de pauc poder
Non es cobes de gaire,
Mas hom que pot mot faire
Pot mot cobezeiar.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
(chap. literal, de Moncho: Perque home de poc poder
no té codissia de gaire, (no té enveja de casi res)
pero home que pot mol fé
pot mol codissiá.
Nat : N'At : En At : mossen Ato, de Mons, de Montes, Mons, Monts, Montibus, com lo meu amic Francisco Montes Meseguer.)
C'est pourquoi homme de peu de pouvoir n'est convoiteux de guère, mais homme qui peut faire beaucoup peut beaucoup convoiter.
No cobeseytaras la mayso de ton proisme.
(chap. No codissiarás la casa de ton prójimo: próxim: prop.
Ton : lo teu, ton yayo; ta : la teua: ta yaya, ejemple:
la figa de ta mare la has tocada,
al menos una vegada. Busquéu: propincuo, propinquis, etc.)
Les X commandements de Dieu.
Tu ne convoiteras la maison de ton prochain.
Part. prés. Ni riquezas no van cobezeian.
B. Carbonel: Per espassar.
Ni ne vont convoitant richesses.
ANC. FR. Qui tot covoite trestot pert.
Roman du Renart, t. II, p. 178.
ANC. CAT. Cobejar. (N. E. ¿Pero cuántas variantes del ANC. CAT. nos pondrá Raynouard para que el catalán parezca una lengua diferente de la que viene defendiendo desde el principio de su obra, choix des poésies des troubadours, la langue des troubadours, la lengua occitana, provenzal, rústica romana, plana lengua romana?)
11. Encobir, v., convoiter, désirer.
Peccatz la m fetz encobir.
Giraud de Borneil: Aital.
Péché me la fit convoiter.
E 'l amor e 'l dezir, (E 'l amor : e, et, y, i + l' amor)
On piegz me fai, la m fan plus encobir.
Gaucelm Faidit: Tant a ponhat.
Et l'amour et le désir, où elle me fait pis, me la font convoiter davantage.
Part. pas. Ni drutz de negun paratge
Per me non fon encobitz.
La Dame Castelloze: Mout avetz.
Ni galant d'aucun rang ne fut désiré par moi.
ANC. FR. Pour l'avoir que jou encovi.
Roman de la Violette, p. 162.
A une femme alout gezir
Que li avoit fait encovir.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 158.
12. Concupiscentia, s. f., lat. concupiscentia, concupiscence.
A carnal concupiscentia. Brev. d'amor, fol. 59.
A concupiscence charnelle.
CAT. ESP. PORT. Concupiscencia. IT. Concupiscenza.
(chap. concupissensia; esta paraula la dic tots los díes, cuan me confesso al fill de Deu:
“Ay, Jessuset de ma vida,
eres un chiquet com yo,
per naixó yo te vull tan
y t'entrego lo meu cor.”,
antes de dormí. Dórmigo com lo trong de Nadal antes de esbatussál.)
Cobla, s. f., couplet, stance, chanson.
Doas coblas farai en aquest son.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Je ferai deux couplets sur cet air.
Cobla ses so es en aissi
Co 'l molis que aigua non a.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Couplet sans air est ainsi comme le moulin qui n'a pas d'eau.
Fig. N'auzira mala cobla,
Per Jhesu Crist, lo jorn que er jutjatz.
R. Gaucelm de Beziers: Dieus m'a dada.
Par Jésus-Christ, il en entendra mauvaise chanson le jour qu'il sera jugé.
ANC. CAT. Cobla. ESP. PORT. (chap) Copla. ANC. IT. Cobola.
2. Cobleiaire, Cobleiador, s. m., coupletier, faiseur de couplets.
Pensius de cor
E marritz cobleiaire.
Lanfranc Cigala: Pensius de.
Pensif de coeur et coupletier marri.
Adj. Ren non volgra om cobleiador.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Je ne voudrais point homme coupletier.
ANC. CAT. Coblejayre, coblejador. ANC. ESP. Copleador (que hace coplas).
3. Cobleiar, v., faire des couplets.
Substant. Hoimais fastics mi seria
Cobleiars d'aisso que no m cal.
B. Zorgi: Mout fai.
Désormais faire des couplets de cela, dont je ne me soucie, serait dégoût pour moi.
Part. pas. E pos sui asseguratz
A demandar so que m platz
Prec que cobleian respondatz.
Lanfranc Cigala: Seingner Thomas.
Et puisque je suis assuré à demander ce qui me plaît, je prie que vous répondiez faisant des couplets.
ANC. CAT. Coblejar. ESP. Coplear. (chap. coplejá: coplejo, coplejes, copleje, coplejem o coplejam, coplejéu o coplejáu, coplejen.)
Cobrar, v., lat. recuperare, recouvrer, obtenir.
E per cobrar lo sepulcr' e la crotz.
(chap. Y per a cobrá, recuperá, lo sepulcre y la creu.)
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Et pour recouvrer le sépulcre et la croix.
No m laisses cobrar
Al diable que m tenc pres.
Cadenet: Ben volgra.
Ne me laissez pas obtenir par le diable qui me tient prisonnier.
Perdut ai
E cobrarai.
Peyrols: Quora qu'amors.
J'ai perdu et je recouvrerai.
Prov. Car qui fai delial obra,
Segon c'a servit, o cobra.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Car qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, il l'obtient.
Que ben cobram lo gran segon l' espic.
(chap. Que be cobram lo gra segons la espiga.)
Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. (chap. An aquell tems.)
Que nous obtenons bien le grain selon l'épi.
ANC. FR. Quant le pestel ot sessi et coubré...
El destrier monte, si a l'escu cobré.
Roman de Garin. Carpentier, t. 1, col. 1003.
CAT. ESP. PORT. Cobrar. (chap. cobrá: cobro, cobres, cobre, cobrem o cobram, cobréu o cobráu, cobren; cobrat, cobrats, cobrada, cobrades.)
2. Cobra, s. f., recouvrement, recouvrance.
El rei Ferrans fara
Greu de pretz cobra.
A. Daniel: Moutz braills.
Le roi Ferdinand fera difficilement recouvrement de mérite.
3. Cobranza, s. f., recouvrance.
De lor senhor n'agro cobranza.
Roman de Gerard de Rossillon, fol, 26.
En eurent recouvrance de leur seigneur.
CAT. Cobransa. ESP. Cobranza. PORT. Cobrança.
(N. E. El catalán post Pompeyo Fabra usa más de la cedilla, ç, c trencada, como en el portugués, es una de las burradas del químico que se las daba de lingüista.)
4. Recobrar, v., recouvrer, revenir à la charge, se relever.
Si recobrar lo pot en la sua potestat... Tro que recobrat l'auran.
(chap. literal: Si recobrá, recuperá, lo pot a la seua potestat... Hasta que recobrat, recuperat l' haurán.)
Tit. de 1059 et de 1025. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 230, 179.
S'il le peut recouvrer en sa puissance... Jusqu'à ce qu'ils l'auront recouvré.
Quatre orb recobrero la vista.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 159.
(chap. Cuatre segos van recuperá, recobrá, la vista.)
Quatre aveugles recouvrèrent la vue.
Quar qui despen tot son pretz en un ser
Pueys de cent jorns no pot tant recobrar.
H. Brunet: Pus lo dous.
Car qui dépense tout son prix en un soir, puis de cent jours ne peut autant recouvrer.
En Pons no s'esfelena
De recobrar,
Ans quer alhors estrena.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Le seigneur Pons ne s'obstine à revenir à la charge, mais cherche étrenne ailleurs.
Ambedui se deroquen en un cambo,
Mas F. recobret e Robert no.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76.
Tous deux se renversèrent dans un champ, mais F. se releva et Robert non.
Subst. Aisselh que m'en a fag partir
A ben poder del recobrar.
B. de Ventadour: En abril.
Celui qui m'en a fait séparer a bien le pouvoir du recouvrer.
CAT. ESP. PORT. Recobrar. IT. Recuperare. (chap. recobrá, recuperá)
5. Recobrada, s. f., recouvrement, retour.
Donet lo caval negre ab la sela daurada
Al duc Raynier de Gennes ses lunha recobrada. (lunha : nulha)
Roman de Fierabras, v. 3984.
Il donna le cheval noir avec la selle dorée au duc Raynier de Gênes sans nul retour.
6. Recobramen, s. m., recouvrement, ressource.
E si no m' accoretz brieumen,
Mortz soi ses tot recobramen,
Qu'en autre metge no m conort.
Un troubadour anonyme: Si trobes leials.
Et si ne me secourez promptement, je suis mort sans toute ressource, vu qu'en autre médecin je ne m'encourage.
6. Cubertor, s. m., lat. coopertorium, couverture de lit.
Colgat ab si desotz son cubertor
(chap. Colgat, gitat en ella daball de la seua cobertora.)
B. de Ventadour: En amor truep.
Couché avec elle sous sa couverture.
Loc. Cuian far cubertor
A totz los falhimens.
Nat de Mons: Al bon rey.
Croient faire couverture à toutes les fautes.
- Couverte, terme de fauconnerie.
Doas penas d'engal valor
En la coa son cobertor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Deux pennes d'égale force sont la couverte en la queue.
ANC. FR. Duquel lit le couvertoir estoit de drap de soye vermeil.
Monstrelet, t. 1, fol. 325.
Ne traie à soi le covertor.
Le covertor sosliève atant.
Roman de Partonopeus, t. 1, p. 39.
ESP. Cobertor.
7. Coopertura, s. f., couverture, toit.
El temps que 'lh cardenal ero enclaus per la electio del papa, el dizia per trufa als altres cardenals: “Descubram aquesta maio, quar lo Sanh Esperit no pot passar a nos per tantas cooperturas.”
Cat. dels apost. de Roma, fol. 197.
Au temps que les cardinaux étaient renfermés pour l'élection du pape,
il disait par moquerie aux autres cardinaux: “Découvrons cette maison, car le Saint-Esprit ne peut arriver jusqu'à nous à travers tant de couvertures.”
8. Cubertura, s. f., couverture, protection.
Ni contra mort ressort ni cubertura.
Marcabrus: Auiatz de chan.
Ni contre mort résistance ni protection.
Fig. Car senes geing e senes cubertura.
Pierre d'Auvergne: Si anc nuls.
Car sans fraude et sans couverture.
CAT. Cubertora. ESP. Cobertura. IT. Copritura.
9. Coberturier, s. m., couverturier, faiseur de couvertures.
Coberturiers e sotcelliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Couverturiers et faiseurs de housses.
10. Cobercellar, v., couvrir.
Rescondon e cobercellon lurs mals. V. et Vert., fol. 69.
Ils cachent et couvrent leurs maux.
11. Cubresel, s. m., couvercle.
Cant agron garat del sepulcre lo cubresel.
V. de sainte Magdelaine.
Quand ils eurent regardé le couvercle du sépulcre.
ANC. FR. Et couvers d'un couversel.
Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 202.
12. Descobrir, Descubrir, v., découvrir.
No las descobrira. Titre de 985. (chap. No les descubrirá)
Ne les découvrira.
Per descobrir los trespassans per lo terrador de Nemze.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 236.
Pour découvrir les passants par le territoire de Nîmes.
Estiers non aus dir mon talen
Ni descubrir mon desirier.
Deudes de Prades: En un sonet.
Autrement je n'ose dire mon envie ni découvrir mon désir.
Part. pas. Qu'el castelh on se fai servir
Ja sia per me descubertz.
Arnaud de Marueil: A guisa de.
Que le château où elle se fait servir soit jamais déclaré par moi.
Loc. E qu'ieu 'l disses un escac sotilmen
En descubert, quar plus bel joc seria.
Bernard d'Auriac: S'ieu agues.
Et que je lui disse un échec subtilement à découvert, car le jeu serait plus beau.
CAT. ESP. PORT. Descubrir. IT. Scoprire. (chap. descubrí: descubrixco o descubrixgo, descubrixes, descubrix, descubrim, descubriu, descubrixen. Descubert, descuberts, descuberta, descubertes)
13. Descobrire, s. m., déceleur.
Ai! pros dompna, sobrevalens, no us pes
Si 'n aissi us sui de m' amor descobrire.
B. Zorgi: Aissi col.
Ah! méritante dame, la plus distinguée, qu'il ne vous pèse pas si je vous suis ainsi déceleur de mon amour.
Seigner, sel qui la
putia M' en laissa s' en fai honor, Qu' eu m' o teing a
manentia Qui m' en fai prez ni largor, C' anc a nuill jorn de
ma via No voill far autre labor...
Lamberti de Bonanel
ou de Buvarel. Dix pièces, la plupart attribuées à d' autres
troubadours: en voici quelques passages: Ieu sai la flor plus
belha d' autra flor E plus adreit plazer dels conoyssens, E deu
portar per dreg maior lauzor Qu' autra del mon que hom saubes
eslire, Quar no y falh res de be qu' hom puesca dire, Qu' en
lieys es sens, honors e cortezia, Gens aculhirs ab tan belha
paria Qu' hom non la ve que non si' enveyos Del sieu ric pretz
poiar entr' els plus pros. Ieu sai la.
E pois anar no
i puos, per letre Li voill mandar que sovenir Li deuria del gen
servir Qu' ai fat e fatz de bon talen. D' un saluz.
Pero
no m fai chantar flors ni rosiers Ni erba vertz ni foilla d'
aiguilen, Mas sol amors qui ten lo cors jauzen, Car sobre totz
amadors sui sobriers D' amar celei cui sui totz domengiers, Ni
de ren als non ai cor ni talen Mas de servir son gen cors
covinen, Gai et adreit, on es mos cossiriers. Al cor m'
estai. Millot, III, 417. Lanfranc Cigala, t. IV. Environ trente
pièces. En Lanfranc Cigala si fo de la ciutat de Genoa. Gentils
hom e savis fo; e fo jutges cavalliers, mas vida de juge menava. Et
era grans amadors; et entendia se en trobar e fo bon trobador, e fes
mantas bonas cansos: e trobava voluntiers de dieu. Une de ses
pièces, intitulée Antifena de Lanfranco, commence ainsi: En
chantar d' aquest segle fals Ai tant obra perduda Don tem aver
penas mortals, Si merces no m' ajuda; Per que mos chans si
muda E vuelh l' ofrir Lai don venir Mi pot complid'
ajuda, Sol no m sia irascuda La maire dieu cui mos chantars
saluda. En chantar.
Fragments
d' autres pièces:
Entre
mon cor e me e mon saber Si moc tensos, l' autra nueg que m
dormia, Del faillimen don si plaingnon l' aman; Qu' eu dizia
qu' en lur colp' esdeve; E mos cors ditz: Seingnor, ges eu no 'l
cre, Ans es amors cil qui fai tot l' engan. E 'l sens carget
las domnas de faillia; Et en aissi tenzonem tro al dia. Entre
mon. Il indique le départ du roi de France pour la croisade:
Per
que m platz dir laus vertadier Chantan de tot home valen, Pero
no m cal gaire soven D' aital chant aver consirier, Tan trob om
paucs de cels cui valors plaia. Mas d' aquels paucs non es razos
qu' om taia Sos honratz faitz per qu' eu non tairei ges So que
a faig l' onratz reis dels frances, Car s' es primiers per far
secors crozatz Al saint regne on dieus fo mortz e natz. Quan
vei far.
Jerusalems es luecs desamparatz; Sabes per que?
car la patz es faillia; C' aitan vol dir, per dreich'
alegoria, Jerusalem c' om viz jos de patz; Mas la guerra dels
dos grans coronatz A cassada patz d' aqui e d' aillors; Ni de
voler patz no fan entreseigna...
Grans es lo dols e maior for'
assatz Dels cavalliers qui son mort en Suria, Si no 'ls agues
dieus pres en compaingnia; Mas cels de sai no vey gair'
encoratz De recobrar las saintas heretatz. Ai! cavallier, aves
de mort paors! Eu crei qu' ill Turc fugisson de la 'nseingna, O
fosson tan com li cerf en Sardeingna Qu' il troberan a pro de
cassadors; Mas qui no s mov a pauc d' envazidor.
Si 'l reis
frances non fos acosselhatz D' aquest secors, gran meravilh'
auria, Pus dieus l' a dat tan rica manentia; E si 'l deu far,
fassa 'l secors viatz, Quar trop val meyns dos quant es trop
tarzatz;
E
'l reis engles aia cor de l' acors, E del valen rei Richart li
sovenha, Que pas la mar a poder, e no s fenha, Quar hom conoys
los amicx fenhedors E los verays a las coytas maiors.
Dels
Alamans, s' ieu fos lur amiratz, Tot passera la lur
cavaillairia; E 'ls Espanhols ges non encuzaria Sitot an pretz
ves Sarrazis malvatz; Pero per els no fon ges derrocatz Lo
sepulcre on dieus fon a recors. Be m meravilh per qu' hom de crotz
si senha, Pus non a cor nulhs hom que la mantenha...
Coms
Proensals, tost fora desliuratz Lo sepulcres, si vostra
manentia Poies tant aut com lo pretz que vos guia, Car amatz
dieu, e bonas gens onratz, E ses biais en totz afars
renhatz... Mas del passar non ai cor que us destreingna,
C'
obs es que sai vostra valors prodeingna A la gleiza d' aitals
guerreiadors, Ja delai mar non queiratz Turcs peiors.
Apostoli,
eu crei que si covenha Que fassatz patz o guerra qui pro
tenha... Emperaire, del secors vos sovenha; Dieus lo vos quier
per qui quascus reis renha, E fassatz patz de sai, e lai
secors, Quar ben pot mortz sobr' els emperadors. Si mos
chans. Nostrad. 133. Crescimbeni, 92. Bastero, 88. Millot, II,
153. P. Occ. 157.
Lantelm. Couplets en réponse à Lanfranc Cigala: Lanfranc, qu' ill vostres fals ditz coill A pauc d'
entendenza, Qu' ill semblon razains preins en troill Ples d'
avol crecensa... Plus est enics d' un en orgoill, Per que m
faiz temensa E dizes c' amors vos recoill...
Lanfranc,
de saber no m destuoill Ni de conoissensa, E blasma vos quar
blasmar soill Falsa captenensa, E vostr' amor fug e
desvoill, Qu' ieu non ai plivensa, Quar las lez metez en
remoill Per folla entendensa, E faullas d' Estort de
Vertfoill... Lanfranc qu' ill.
Une tenson avec
Raimond: Ramond, una dona pros e valens Ama son druz e 'l fai
d' amor secors Tan qu' el marit sap cal es lor amors... Tut
trei an mal et enoi e temensa. Lo cals dels trei fai plus greu
penedensa, La domna, o 'l druz, o 'l maritz gelos? Ramond
una. Millot, III, 417.
Lantelmet d' Aiguillon. Un
sirvente. Er ai ieu tendut mon trabuc Don sueill trair' als
malvas baros; E trairay n' a un de cor blos Vueitz d' onor,
plen de nuailha...
Als
enemics son sei hueilh cluc E contra 'ls amics ve d' amdos Per
far enjans e tracios...
Anc
als enemics no fes truc Que no i laises sos compainhos E 'ls
cavals e las garnisos; E fa mal quan porta mailha Ni armas mas
los esperos Que mais l' an valgut a sazos Que lansa ni branz
que tailha. Er ai ieu tendut.
Lanza. Une seule pièce
contre Pierre Vidal: Emperador avem de tal manera Que non a sen
ni saber ni membranza; Plus ibriacs no s' asec en chadera, Ni
plus volpils no porta escut ni lanza, Ni plus avols non chaucet
esperos, Ni plus malvatz no fez vers ni chansos, Ges non es
meinz mas que peiras non lanza. Espaza voill que sus pel cap lo
fera, E darz d' acer voill que ill pertus la pansa, E brocas
voill que il tragan la lumera, Pois li darem del vi en luoc d'
onranza, Un viel capel d' escarlat ses cordos, E sa lanza sera
uns loncs bastos, Pois poira anar segurs d' aqui en
Franza. Emperador avem. Crescimbeni, 198. Millot, II,
310.
Lemosi, t. IV: Millot, 418.
Lignauré. Tenson
avec Giraud de Borneil: Ara m platz, Guiraut de Bornelh, Que
sapcha per c' anas blasman Trobar clus, ni per cal semblan; Aisso
m diatz Si tan prezaratz So c' a nos totz es cominal, Car
adoncx tug foran egal. Ara m platz.
La dame Lombarde. Na
Lombarda si fo una dona de Tolosa, gentil e bella et avinens de sa
persona et insegnada; e sabia ben trobar e fazia de las coblas et
amorosas; don Bernautz N Arnautz, fraire del comte d' Armaias, ausi
comtar de las bontatz e de la valor de leis; e ven s' en a Tolosa per
la veser, et estet con ella de grat desmestegessa et enqueret la d'
amor, e fo molt son amic; e fetz aquestas coblas d' ela et mandet las
ades al seu alberg, e pois montet a caval ses la veser, e si s' en
anet in sua tera. Na Lombarda se fes grans meraveilla quant ella
ausi comtar que Bernautz N Arnautz s' en era andat ses la veser, e
mandet li aquestas coblas. Nom volgr' aver per Bernard Na
Bernarda, E per N Arnaut n' Arnauda appellada, E gran merces,
seigner, car vos agrada C' ab tal doas domnas m' aves
nomnada; Voill que m digatz cal mais vos plaz, Ses cuberta,
selada el mirail, en miraz.
Car
lo mirails e no veser descorda Tan mon acord c' ab pauc no 'l
desacorda... Com volgr'. Bastero, 88. Crescimbeni, 201.
Millot, II, 248. Maitre. Une tenson avec frère Barte: Fraire
Berta, trop sai estatz, E si m fos gent, pezera me Qu' ieu
cugey morisses desse; Mas er vey qu' es rejovenhatz, Per qu'
ieu vuelh c' ades tenhatz Vostra via per tot on soliatz Vezer
si ja pro us tenria L' un de sels que us solian valer...
Vos
eratz per las cortz onratz E grazitz, per que ieu voldria, Barta,
si us vengues a plazer, C' anassetz onrar e vezer La rica cort
on l' autre van, Et agratz mi estortz d' afan, E 'N Joan de
vilania. Fraire Berta.
Es dit duodeni, quar en quascu home es de quantitat de XII ditz.
Eluc. de las propr., fol. 56.
(chap. Se diu duodeno, perque a cada home es de cantidat de dotse dits; medix dotse dits.)
Il est appelé duodénum, car en chaque homme il est dit de la quantité de douze.
PORT. IT. (ESP. chap.) Duodeno.
7. Dozen, Dotzen, adj. num., lat. duocecimus, douzième.
El dozes, us petitz Lombartz.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le douzième, un petit Lombard.
Deu mais comprar la causa, la dotzena part de tant cum ela val, per cosentiment del ordenador de la gleisa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
Doit en plus acheter la chose, la douzième partie de tant comme elle vaut, par consentement de l'économe de l'église.
Ell dec esser lo dotzes. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Il dut être le douzième.
CAT. Dotsé. ESP. Doceno (duodécimo). PORT. Duodecimo. IT. Dodicesimo.
8. Dotzena, s. f., douzaine.
Una dotzena de moltos.
(chap. Una dotsena de borregos; poden sé cordés grans. En catalá se diu moltó, moltons.)
Charte de Besse en Auvergne, de 1270.
Une douzaine de moutons.
CAT. Dotsena (dotzena). ESP. Docena. PORT. Duzia. IT. Dozzina.
9. Dozens, adj. num., lat. ducentos, deux cents.
Per cent vers ni per dozenz cansos.
(chap. Per sen versos ni per dossentes cansons.)
G. Magret: No m valon re.
Pour cent vers et pour deux cents chansons.
Li prestet dozens marabotis.
(chap. Li va prestá, dixá, dossens maravedís.)
V. de Bertrand de Born.
Lui prêta deux cents marabotins.
Ben dozentas jornadas s'es luynatz de sa terra. V. de S. Honorat.
S'est éloigné de sa terre bien de deux cents journées.
CAT. Dòscènts (sic). ESP. Doscientos, ducientos. PORT. Dozentos. IT. Dugento. (chap. Dossens, dossentes; se escriu igual que lo plural de dossén, que enseñe, cas. docente.)
L'enseignement et le mérite et la valeur... m'ont tellement instruit mon coeur de belle société.
Part. pas. Vulhatz, per so que siatz dutz,
Saber et sen soven vezer.
P. Vidal: Abril issic.
Pour cela que vous soyez instruit, veuillez voir souvent sens et savoir.
Si m trobes fol ni mal duich.
Guillaume de la Tour: Una, doas.
Si me trouvât fou et mal instruit.
ANC. FR. Bien sout esprevier duire è ostour è falcon.
Roman de Rou, v. 3825.
Le second point auquel il se fault diligemment duire et exercer, c'est aux réponses particulières. Amyot. Trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 91. Les Athéniens pour lors n'estoient point encore duits à la marine.
Amyot. Trad. de Plutarque, V. de Thésée.
Plus prompt à faire mal et plus duit au malheur.
Remi Belleau, t. I, fol. 87.
(chap. du: duc, dus, du, duém, duéu, duen; dut, duts, duta, dutes; duría, duríes, duríe, duríem, duríeu, duríen, etc.)
2. Duc, s. m., lat. ducem, duc, guide.
Si 'l reis engles e 'l duz normanz.
B. de Ventadour: Lanquan vei.
(chap. Si lo rey inglés y lo duc normando.)
Si le roi anglais et le duc normand.
Pero 'l senhers coms, ducs, marques
N'a ben sa pegnora tracha.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Pour cela le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré son gage.
CAT. ANC. ESP. Duc. PORT. Duque. IT. Duce, duca (N. E. Benito Mussolini, es grassiós que lo seu apellit sigue casi mussol, que es de la familia del duc, lo búho real, tamé duque en castellá. Al llibre “lo camí” podéu lligí un capítul sobre lo duc, y a los sans inossens, tamé lo trobaréu.)
3. Duquessa, Duguessa, s. f., lat. ducissa, duchesse.
Car mentau duguessa ni regina.
Aimeri de Bellinoi: Tant es d'amor.
Car je me rappelle duchesse et reine.
Fig. Duquessa de valen pretz entier.
Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.
Duchesse de vaillant mérite entier.
CAT. Duquessa. ESP. Duquesa. PORT. Duqueza. IT. Duchessa. (chap. Duquesa o duquessa, duqueses o duquesses.)
4. Ducat, Dugat, s. m., lat. ducatus, duché.
Del ducat de Normandia... e del comtat de Peitieus.
(chap. Del ducat de Normandía... y del comtat o condat de Peitieus – Poitou.)
V. de Bertrand de Born.
Du duché de Normandie... et du comté de Poitou.
A conquerir emperi e regnat,
Estranhas terras et illas e dugat.
Rambaud de Vaqueiras: Valens marques.
(chap. A conquistá imperi y reinat, extrañes terres e isles y ducat.)
A conquérir empire et royaume, (err sétrangères, sic) terres étrangères et îles et duché.
CAT. Ducat. ESP. PORT. Ducado. IT. Ducato. (chap. Ducat, ducats; Ducados es una marca de sigarros.)
ESP. Ductor. IT. Duttore. (chap. conductó, conductós, conductora, conductores; se sol empleá pera los vehiculs, pun quinse mes aball.
Se pot fe aná en lo sentit de tutó, rectó o retó; tutor, rector, ductor.)
7. Ductibilitat, s. f., lat. ductibilitatem, ductilité.
No es degu metalh de maior ductibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 183.
Il n'est aucun métal de plus grande ductilité.
CAT. Ductilitat. ESP. Ductilidad. PORT. Ductilidade. IT. Ductilità. (chap. ductilidat. Es una propiedat que presenten alguns materials, com les aleassions metáliques, que poden deformás plásticamen sense chafás, permitín obtindre arams o fils.)
8. Ductil, adj., lat. ductilis, ductile.
Coyre coronari ductil en subtils laminas.
(chap. Cobre coronari dúctil en sutils, fines, lámines.)
Eluc. de las propr., fol. 187.
Cuivre coronnaire ductile en lames fines.
CAT. ESP. (chap. dúctil) Ductil. PORT. Ductivel. IT. Duttile.
Si le Dauphin vient ici jamais, et ses barons l'amènent.
Mas l'aigua que suau s' adui
Es peiers de cella que brui.
B. de Ventadour: Lo rossignols.
Mais l'eau qui s'écoule doucement est pire que celle qui bruit.
Fig. A ver salvamen
Aduretz tota Fransa.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Vous conduirez toute la France à vrai salut.
Lo gens temps de pascor,
Ab la fresca verdor,
Nos adui fuelh e flor.
B. de Ventadour: Lo gens.
(chap. Lo gentil tems de primavera, en la fresca verdó, mos porte fulla y flo. Ojalá puguerem recuperá una paraula com pascó, tenín ya Pascua.)
L'agréable temps de printemps, avec la fraîche verdure, nous apporte feuille et fleur.
Mais lai on valor ven e tria,
Ven paratge; et de lai fui
On avol cors soven s'adui.
R. Vidal de Bezaudun: En aquelh temps.
Mais là où mérite vient et choisit, arrive noblesse; et elle fuit de là où lâche coeur souvent parvient.
Loc. prov. Vos sabetz, dona gentil, clara,
Qu'us plazers autre n'adutz.
(chap. Vos sabéu, dona gentil, clara, que un plaé ne du (porte) un atre.)
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Vous savez, dame gentille, gaie, qu'un plaisir en amène un autre.
ANC. FR.
Li graindre anemi Diex si sunt li renoié,
Quant il sunt à mal faire aduit et avoié.
J. de Meung: Testament, v. 642.
ANC. ESP. Aducir. IT. Addurre.
10. Aduzemen, s. m., conduite.
Per razon de l'aduzemen de las ayguas.
(chap. Per raó de la conducsió de les aigües.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 79.
Pour raison de la conduite des eaux.
11. Conduire, Condurre, v., lat. conducere, conduire, mener, guider.
Tan feron qu'ill lo conduisseron a Tripol en un alberc.
V. de Geoffroi Rudel.
Ils firent tant qu'ils le conduisirent à Tripoli dans une habitation.
Fig. Mas Dieu prec per sas grans mercis...
Que m condugua en paradis.
Pierre d'Auvergne: Cuy bon vers.
Mais je prie Dieu par ses grandes mercis... qu'il me conduise en paradis.
Car qui joi ni solaz fui
A piech de mort se condui.
Lanfranc Cigala: Ges non sui.
Car qui fuit joie et soulas se conduit à pire que mort.
CAT. Conduir. ESP. Conducir. PORT. Conduzir. IT. Condurre. (chap. conduí: conduíxco, conduíxes, conduíx, conduím, conduíu, conduíxen; conduít, conduíts, conduída, conduídes. Val pera vehiculs y en lo sentit de durá un minjá o algo bastán tems. Este tinet de oli ha conduít mol, ne ham tingut prou per a tot l'añ.)
2. Conduch, s. m., conduite, direction.
Per conduch de nauclers. Trad. du Code de Justinien, fol. 88.
Par conduite de nochers.
ANC. FR. Que vos tel conduit me bailliez
Que je n'i soie domagiez.
Roman du Renart, t. II, p. 371.
CAT. ESP. Conducto. IT. Condotto. (chap. conducte, conductes.)
13. Salvconduch, s. m., sauf-conduit.
Aquest present salvconduch ay fach.
(chap. Este presén salvoconducte hay fet.)
Sauf-conduit donné par J. de Fara en 1385.
J'ai fait ce présent sauf-conduit.
CAT. ESP. PORT. Salvoconducto. IT. Salvocondotto.
14. Conductor, s. m., conducteur, guide.
De la qualla armada et host era conductor et guida lo comte Ramon.
(chap. De la cual armada y host ere conductó y guía lo conde Ramón.)
Chronique des Albigeois, col. 10.
De laquelle armée et troupe le comte Raimond était conducteur et guide.