Las leys d'amors. La difinitios de dansa

Las leys d'amors.

Monumens de la littérature romane depuis le XIVe siècle, publiés par M. Gatien-Arnoult, Ire publication, t. I, p. 340-350 (M). 

Appel, Provenzalische Chrestomathie, 2e éd., Leipzig 1902, p. 198 ss. (Ap.). - Grdr. § 56, p. 90. St. p. 67.

La difinitios de dansa. Dansa es us dictatz gracios que conte un refranh, 

so es un respos, solamen, e tres coblas semblans en la fi al respos en compas et en acordansa. E la tornada deu esser semblans al respos. 

E l comensamens de cascuna cobla deu esser d'un compas e, qui s vol, d'una acordansa o de diversa; li qual comensamen devon esser del tot divers d'acordansa del respos. Quar no seria bela cauza que l comensamens de la cobla fos de la consonansa del respos. Ysshamens li dig comensamen podon esser d'u meteysh compas o de divers am lo dig respos. E l respos deu esser del compas de meia cobla, o quaysh, so es mays o mens de dos bordonetz. E li bordo que son en dansa, no devo passar VIII sillabas. Et en cas que aytal bordo passesso VIII sillabas, seria irregulars aytals dansa, anormals e fora son propri compas, e si donx li rim no seran multiplicatiu. E qui s vol, pot retronchar tres bordos, 

ses plus o mens, del respost; pero, si l respos es de tres bordos solamen, no l deu hom retronchar mas dos, ses plus o mens. E deu tractar d'amors, e deu haver so joyos et alegre, per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas un petit plus viacier, per dansar, segon 

qu'es estat dig. Enpero huey ne uza hom mal en nostre temps d'aquest so; quar li chantre que huey son, no sabon a penas endevenir en un propri so de dansa. E quar no y podon endevenir, han mudat lo so de dansa en so de redondel am lors minimas et am lors semibreus de lors motetz. Le remanen de dansa trobaretz lassus en "cobla" et en autre loc, can tracta de "coblas retronchadas." Alqu fan dansa de coblas tensonadas, la qual adonx appelan "dans"; pero entre "dans" e "dansa" no fan lunha differensa. Et alqu fan "desdansa" e "desdans" per pauzar e descantar lo contrari, e degus no s varia del compas de dansa.

La diffinitios de descort. Descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers, so 's a ssaber de .v. a .x., las quals coblas devon esser singulars, dezacordablas e variablas en acort, en so et en lengatges. E devon esser totas d'un compas o de divers. E deu tractar d'amors o de lauzors o per maniera de rancura, "quar mi dons no mi ama ayssi cum sol," o de tot aysso essems, qui s vol. E qui volra far tornada, segua la maniera lassus dicha, can tractem de vers. 

En la qual tornada deu hom tractar, qui s vol, de totz los lengatges los quals dessus ha pauzatz ayssi a tiera cum los ha pauzatz. E si aysso far li tornava greu, fassa la dicha tornada del lengatge de la derriera cobla.

E si la tornada l'aparia breus per tractar de totz los lengatges, pot hom far recorsa del compas de la una de las coblas denan pauzadas, o d'autra, sol que no passe lo compas, so es lo nombre dels bordos que cobla deu haver. E deu tractar de totz los lengatges ayssi cum son estat pauzat dessus a tiera, e deu haver las acordansas que son en la fi de cascuna cobla.

La diffinitios de tenso. Tensos es contrastz o debatz, en lo qual cascus 

mante e razona alcun dig o alcun fag. Et aquest dictatz alqunas vetz procezih per novas rimadas, et adonx pot haver XX o trenta cobblas o may, et alcunas vetz per coblas, ed aquest conte de VI coblas a X, am doas tornadas, en las quals devo jutge eligir, le quals difinisca lor plag e lor tenso. E l jutges per aquel meteysh compas de coblas o per novas rimadas pot donar son jutjamen, - enpero per novas rimadas es huey 

mays acostumat, - en lo qual jutjamen alqu volon seguir forma de dreg, 

fazen mensio d'avangelis e d'autras paraulas acostumadas de dire en sentencia: la qual cauza nos no reproam; pero be dizem que aysso no es de necessitat. Quar abasta solamen qu'om done son jutjamen et aquel declare, per aquela maniera que mays plazera a cel qu'es elegitz per jutge.

Encaras dizem que non es de necessitat ques haia so; enpero en aquel cas que s faria al compas de vers o de chanso o d'autre dictat qu'aver deia so, se pot cantar en aquel vielh so.

Diffinitios de partimen. Partimens es questios que ha dos membres contraris, le quals es donatz ad autre per chauzir e per sostener cel que volra elegir; e pueysh cascus razona e soste lo membre de la questio lo qual haura elegit. En totas las autras cauzas, cant al compas e cant al jutjamen e cant al so, es semblans a tenso. Diferensa pot hom pero vezer entre tenso e partimen, - quar en tenso cascus razona son propri fag, coma en plag; mas en partimen razona hom l'autru fag e l'autru 

questio, - jaciaysso que soen pauza hom partimen per tenso, e tenso per 

partimen, et aysso per abuzio.

Encaras devetz saber que en aytals dictatz que s fan per diversas personas oz en los quals hom fenh que sian diversas personas, pot hom uzar de diverses lengatges, coma en descort. E d'aytals dictatz son tensos, partimens, pastorelas, vergieras, ortolanas, monias, vaquieras, et enayssi de trops autres dictatz. E degun dictat d'autru lengatge nos no prendem en nostre jutjamen, quar prezomtuos es qui vol jutjar l'autru 

lengatge, si donx no es mesclatz am lo nostre per dreg compas.

La diffinitios de pastorela. Pastorela es us dictatz que pot haver VI o VIII 

o X coblas o mays, so es aytantas cum sera vist al dictayre, mas que no passe lo nombre de trenta. E deu tractar d'esquern, per donar solas. 

E deu se hom gardar en aquest dictat maiormen, - quar en aquest se peca hom mays que en los autres -, que hom no diga vils paraulas ni laias, ni procezisca en son dictat a degu vil fag. Quar trufar se pot hom am femna e far esquern l'un a l'autre, ses dire e ses far viltat o dezonestat. Pastorela requier tostemps noel so e plazen e gay, no pero ta lonc cum vers o chansos; ans deu haver so un petit cursori e viacier.

E d'aquesta pagela son vaquieras, vergieras, porquieras, auquieras, cabrieras, ortolanas, monias, et enayssi de las autras lors semblans.

La diffinitios de retroncha. Retroncha es us dictatz ayssi  generals coma vers, que pot tractar de sen, de essenhamen, d'amors, de lauzors o de reprendemen per castiar los malvatz. Et aquest dictatz sec lo compas de vers cant al so e cant a las coblas, quar pot haver de V a X coblas. 

Et es dicha retroncha, quar es de coblas retronchadas; no per autra cauza. E quar lassus havem mostrat qu'es cobla retronchada, per so no qual ques ayssi ne tractem. Enpero cant hom fa vers, chanso o dansa per coblas retronchadas, ges per so no se sec que deia haver nom "retroncha," ans lo pot hom apelar "vers retronchat" o "chanso" o "dansa retronchada."

La diffinitios de plang. Plangs es us dictatz qu'om fay per gran desplazer 

e per gran dol qu'om ha del perdemen o de la adversitat de la cauza qu'om planh. E dizem generalmen: de la cauza qu'om planh; quar enayssi quo hom fa plang d'ome o de femna, ayssi meteysh pot hom far plang d'autra cauza, coma si una vila oz una ciutatz era destruida e dissipada per guerra o per autra maniera. Et es del compas de vers, cant a las coblas; quar pot haver de V a X coblas. E deu haver noel so plazen e quays planhen e pauzat. Pero per abuzio vezem tot jorn qu'om se servish en aquest dictat del so de vers o de chanso; et adonx, quar es 

acostumat, se pot cantar, qui s vol, en lo so del vers o de chanso don se servish. La qual cauza permetem maiormen per la greveza del so; quar a penas pot hom trobar huey cantre ni autre home que sapja be endevenir en far propriamen un so segon que requier aquest dictatz. Plangz deu tractar de lauzors de la cauza per la qual hom fay aytal plang. Encaras deu tractar del desplazer qu'om ha, e de la perda que s fay per lo mescabamen de la cauza qu'om planh.

La diffinitios de escondig. Escondigz es us dictatz del compas de chanso, cant a las coblas et al so. E deu tractar de dezencuzacio, escondizen se en son dictat de so de qu'es estatz acuzatz o lauzenjatz am sa dona oz am son capdel.

Tractat es estat dels dictatz principals, per que ayssi es tractat dels no principals.

Autres dictatz pot hom far et ad aquels nom enpauzar segon la voluntat 

de cel que dicta e segon que requier le dictatz. Quar hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom; quar si hom apelava "cossir" "somi", o per le contrari, ja le noms no seria be enpauzatz. Per que cove qu'om pauze tal nom que sia consonans et acordans a la cauza. Et en aytals dictatz no trobam cert nombre de coblas, per que en aytals dictatz pot hom far aytantas coblas quo s vol, ayssi cum son: somis, vezios, cossirs, reversaris, enuegz, desplazers, desconortz, plazers, conortz, rebecz, relays, gilozescas, o enayssi de trops autres, jaciaysso que alqu fassan gilozescas al compas de dansa e relays al compas de vers o de chanso. Item alqu fan bals a la maniera de dansa, amb un respos et am motas coblas. Pero bals es divers de dansa; quar dansa no ha mays tres coblas, estiers lo respos e la tornada, e bals ha X coblas o mays. Encaras pot haver autra diversitat; quar bals ha so mays minimat e viacier e mays apte per cantar amb esturmens que dansa. Encaras ha autra diversitat; 

quar hom comunalmen fa et ordena lo dictat de dansa, e pueysh li enpauza so; e l contrari fay hom leumen en bal, quar hom primieramen troba l so amb esturmens, e pueys, aquel trobat, hom fa lo dictat de bal, tractan d'amors o de lauzors o d'autra materia honesta, segon la volontat del dictayre.

4. Las flors del gay saber, las leys d' amors.

4. Las flors del gay saber.

Estier dichas las leys d' amors.

Secondo la lezione del ms. tolosano, pubblicata dal Gatien-Arnoult (Monuments de la littérature romane depuis la (le) quatorzième siècle; Paris, Silvestre, 1841-43). Estratti.

En la primiera part tractarem de las manieras de trobar, e qual son li sieu mandamen, e perque foc trobada aquesta sciensa. apres pauzarem motas diffinitios, descriptios e declaratios, tractan de letra, diptonge, sillaba, oratio, dictio, e d' accen de lati, e dels enpedimens d' aquel, et aprop de l' accen de romans.

En la segonda partida tractarem de bordos, pauzas, novas rimadas, de rims, de cobblas, verses, chansos, dansas, sirventes e d'autres dictatz principals.

En la tersa part tractarem de las VIII partz d'oratio, mostran e declaran cas, nombre, temps, persona, gendre, e las claus dels mozes e dels temps del verb e de la combinatio d'aquels.

En la quarta part mostrarem vicis e figuras pauzan ornat, lo qual hom deu segre qui vol far bos dictatz e netz.

En la quinta part pauzarem alcunas doctrinas, mostran que deu hom far accordar 1 mot amb autre, e tornar lati en romans, e per qual maniera pot hom haver entroductio e materia a far verses, chansos e autres dictatz, e per qual maniera deu hom sercar los rims per far alqun dictat, mostran qu'es pedas e quays pedas; e qu'es amor e de qual amor devon amar li aymador... Trobars es far noel dictat en romans fi, be compassat. vista e pauzada la diffinitio de trobar, devetz saber quel mandamen de trobar son aquest: sos assaber qu' om deu far noel dictat, compassat per sillabas, am rims, et alcunas vetz am coblas motas et alqunas vetz ab una cobla solamen; e deu hom en aytals dictatz seguir ornat, aytal cum mostron aquestas nostras Leys d'amors. encaras aytals dictatz deu hom far am bels motz e plazens clars acordans, am bona et am certa sentenza, oz am belas e am plazens methaforas, don hom puesca trayre bo sen. e deu hom tractar en aytals dictatz de sen o de lauzors o d'amors o d' escondig, o de maldig general per donar castier als malvatz, o d'esquern per donar solas e deport, o de planc per gran desplazer qu' om ha motas vetz. e per so quar de diversas cauzas pot hom tractar en dictatz, per so foron trobat divers dictat, ayssi cum son vers, chansos, sirventes, dansas, descort, tensos, partimen, pastorelas, vaquieras, vergieras e motas autras lors semblans, retronchas e planch; et alqu fan redondels e mandelas. encaras pot hom far gran re d'autres dictatz; los quals pot cascus nomnar segon que volra cel que fara lo dictat; mas quel done nom be apropriat, comma somis, vezios, cocirs, reversaris, envegz, desplazers, desconortz, plazers, conortz e motz autres dictatz...

Tractat havem de l'accen; per que, seguen l'orde pressupauzat, devem tractar de rims e de coblas; e quar las coblas prendo lor forma dels rims, el rim dels bordos, en autra maniera apellatz bordonetz o versetz o bastos o bastonetz (alqu dizo vers, la qual cauza no aproan per far diferensa ab un dictat apelat vers); per so cove que primieramen tractem dels bordos, et aprop de rims, et en apres de coblas...

Bordos es una partz de rima que al may conte XII sillabas et a tot lo mens quatre, si donx no son enpeutat o biocat: quar adonx podon esser no solamen de quatre, mays de tres o de mens tro ad una sillaba... e deu hom entendre quel bordos finisca en accen agut; quar si finia en greu, adonx deu creysher le bordos d' una sillaba; e finiss adonx en accen greu can la dictios derriera del bordo ha longa penultima, coma natura, cura...

E devetz saber que nos havem tres manieras de bordos: sos assaber bordos principals, en autra maniera digz verays principals, et havem bordos enpeutatz e bordos biocatz.

Bordo principal son aquel per los quals hom proseguish lo compas principal de son dictat...

Bordos enpeutatz es... can la pauza d' alqun bordo ha acordansa am l' autra pauza del bordo seguen, oz am la fi d' aquel meteysh bordo, oz am la fi del promda verset preceden. adoncz cascuna d' aquestas pauzas es apelada bordos enpeutatz, quar en aysso que la una pauza s'acorda per acordansa ab l' autra, oz ab la fi d'aquel meteysh bordo o del preceden, cascuna pauza pot far bordo per si meteysha...

Bordos biocatz apela hom aquel qu' om pauza en la fi d'alqun autre bordo, sos assaber aprop lo complimen del principal bordo... e son dig biocat, quar per lors meteysshes estan coma biocz e per lor fan bordo, ses que no son mesclat am los autres... li bordo biocat no devon passar la meytat dels bordos principals...

Aras cove que tractem de las pauzas... pauza non es als si no ponhs suspensius o plas o finals, e segon aysso havem tres manieras de pauzas, sos assaber: pauza suspensiva, pauza plena, pauza final...

E devetz saber que nos cossuram pauza en doas manieras: la una cant a la sentensa; e segon aquesta maniera en tot loc del bordo pot estar pauza suspensiva plana o finals. jaciaysso que no sia bel qui pauza quar, perque, can ni autras dictios lors semblans en la fi del verset, si necessitatz de mot trencat, sillabicat, equivoc, o accentual, o utrissonan, o retrogradatios n'o fazia far o autra manifesta necessitat. pero be sostenem quel nominatius o l'acusatius sera en la fi del verset el verbs en lo comensamen de l'autre basto sequen o pel contrari. enpero en la fi de cobla deu esser tostemps pauza plana o finals. en autra maniera cossuram pauza en cant que la prendem per una alenada. pauza suspensiva es aquela qu' om fay en lo mieg d'un bordo, per far alquna alenada; pauza plana es aquela qu' om fay en la fin d'un bordo, per far plus pleniera alenada; pauza finals es aquela qu' om fay a la fin de la cobla...

Bordos de X sillabas, de XI. et de XII volon tostemps pauza suspensiva, le bordos de X sillabas en la quarta sillaba, el bordos de XI sillabas en la V, el bordos de XII en la VI sillaba...

E quar en las pauzas dels bordos hom deu gardar accen, per so cove que digam en qual loc dels bordos deu hom gardar accen et en quals no. e devetz saber ques en la fi dels bordos, de quantas sillabas sian, deu hom gardar accen; quar si la us bordos fenish en accen agut, l'autres qu' es sos parios per acordansa, deu ysshamen fenir en accen agut; o si fenish en accen greu, aquo meteysh...

Item devetz saber qu'en los bordos de V de VI ni de VII sillabas hom no garda accen si no en la fi, segon qu'es estat dig. enpero cant bordos de (.iiij) IV sillabas, de VI o de VII han pauza, adonx aqui on es la pauza garda hom accen, so es ques aqui on es la pauza fassa hom accen agut. e cant bordos de VIII sillabas no recep pauza, deu hom gardar qu'en la terssa sillaba pauza hom accent agut o greu, e non ges accen lonc, so es penultima longa, quar lag sona... 

Enpero d'aquest accent gardar en bordo de VIII sillabas, can no recep pauza suspensiva, noy fam gran forsa, cant es pauzatz en novas rimadas...

Item devetz saber que nos havem tres manieras de novas rimadas principals: so es assaber novas rimadas annexas e novas rimadas parionas et novas rimadas comunas.

Annexas son cant las razos o las materias o themas de que tractan, termeno en nombre non par de bordos. et adonx aytals novas rimadas podon termenar en la fi quis vol en nombre par o nom par de versets; el derriers bordonetz pot esser biocatz o no... parionas son can aqui on termena la razos o la materia, fenisho amduy li verset que son pario per acordansa, e devon termenar en la fi nombre par de versetz, el derriers pot esser biocatz o no... la tersa maniera pot esser dicha comuna, quar en partida es annexa et en partida pariona; e d'aquesta uzec n' Ath de Mons, e deu termenar en la fi en nombre par de versetz, el derriers versetz pot esser biocatz o no, e deu esser nomnada comuna, pauzat que la majors partz si' annexa... e deu hom notar que l'acordansa final d'alqun bordo e mens ades mot tornat no deu hom tornar en novas rimadas, si XX bordo no eran el mieg; quar adonx l'obra serio viciosa per rim tornat; ni 1 meteys bordo, si cent verset no eran en lo mieg; quar faria vici de bordo tornat... 

Rims es certz nombres de sillabas, ajustat a luy autre bordo per pario d'aquela meteysha acordansa e paritat de sillabas o de diversas, am bela cazensa e cert compas fayt de certa sciensa. e devetz saber que huey comunalmens corr entre las gens una oppinios orba, la quals deu esser miels dicha abuzios, que deguna paritat de sillabas de bordos no teno ni reputo per rim, si donx las us no s'ave en la fi am l'autre son pario per sonansa, o per consonansa, o per alcuna leonismetat; et enayssi, segon lor oppinio, cobla estrampa no seria rimada, jaciaysso quel contraris sia vertatz. si que finalmens non volon entendre que rims sia engaltatz de sillabas ses acordansa final. per que nos, per miels donar entendre so que dizem, pauzam soen en aquesta prezen obra rim per acordansa, so es per sonansa o per consonansa o per alquna leonismitat... e devetz saber qu' on pot dire rims o rimas; quar lunha differensa no fam entre rim e rima...

Tug li rim o son estramp, oz acordan, oz ordinal, o dictional. si estramp, oz il finisso en sillabas comunas oz en sillabas caras: si en comunas, adonx son dig rim estramp comu; si caras, adonx son dig rim estramp car...

Si acordan, oz il s'acordo per sonansa o per consonansa o per leonesmitat: si per sonansa, oz aital sonansa es borda o leyals; si borda, oz es simple o dobla; si simpla, adonx son dig rim doble sonan bord, et aytals rims no prendem, si donx non era pauzat per estramps; si leyals, adonx son dig rim sonan leyal; si per consonansa, o aytals consonansa es borda o leyals: si borda, adonx son dig rim consonan bord, et aytals rim no prendem, si donx no eran pauzat per estramps. si leyals es, adonx son dig rim consonan leyal. si per leonesmitat, oz aytals leonesmitatz es simpla o perfiecha: si simpla, adonx son dig rim simple leonisme; si perfiecha, adonx son dig rim perfieg leonisme.

Si ordinal, oz il prendon orde per diversas coblas o per una solamen. si per diversas, adonx o cascuna cobla es ses acordansa de si meteyssha, pero be ha acordansa en respieg d'autra, o per le contrari. en lo premier cas son dichas dissolutas, en lo segon rimas singulars. e si tant es quel premiers bordos de la seguen cobla haja aytal acordansa, quo ha le derriers bordo de la preceden cobla, adonx son dichas rimas capcaudadas. si per una solamen, adonx oz hom ha respieg en aytal cobla a l'orde dels bordos, o no. si ha respieg a l'orde dels bordos, adonx o lors ordes es gardatz solamen en la fi dels versetz principals o no solamen en la fi, ans es gardatz ysshamens en mieg de lor. si en la fi solamen, adonx o duy verset principal al mens o tres al may s'acordo en la fi ses tot meja d'autre bordo principal o biocat de diversa acordansa; e adonx son dig continuat. o si otra (oltra) tres s'acordo per una meteysha rima, adonx son dig continuat. e d'aquestz no uza hom gayre huey. o le premier bordos s'acorda ses bioc am lo ters en la fi, el segons am lo quart, et adonx son dig encadenat. ol premiers s'acorda en la fi am lo quart ses bioc, el segons am lo ters, et adonx son dig crozat. o lors ordes non es solamens gardatz en la fi dels versetz principals, ans o es ben en lo mieg, et adonx o es fayta en lo mieg acordansa per versetz enpeutatz de doas en doas o de tres en tres sillabas en 1 meteysh bordo; o en diverses versetz, si que las acordansas pauzadas en la 1 verset principal respondo a las autras pauzadas en aytal meteys loc del verset principal se seguen, o en paritat de sillabas en 1 meteysh verset, et adonx son dig aytal rim multiplicatiu propriamen, et en altra maniera son dig impropriamen tombarel, et en altra maniera podon esser dig enpeutat. et aytals rims multiplicatiu se fan de bordonetz enpeutat. o en lo mieg d'aytal versetz principals es fayta acordansa de totas las sillabas del premier autre bordo principal am totas las autras sillabas de l'autre bordo principal seguen, et adonx son dig serpenti. si aytal verset principal son mesclat am bordonetz biocatz, adonx en respieg dels biocatz podon esser dig rim biocat. si per autre orde o per autra maniera son pauzat oz adordenat li rim, si no per las manieras sobredichas, la qual causa se pot far segon la voluntat del dictador, adonx son dig rim desguizat. si hom no ha respieg a l'orde dels bordos, mas solamen quar aytal bordo son pauzat en cobla solitaria et esparsa, o per aventura, car en aytal cobla seran alcu verset ses acordansa, adonx aytal rim son dig espars o brut, segon alqus.

Sil dig rim dessus pauzat et expressat ayssi (: ayshi) quo son pauzat en la premiera cobla, son retornat en l'autra cobla seguen, si que la segonda cobla comense per aytal acordansa quo fenish la precedens, et en ayssi retornan per retrogradacio totas las acordansas pauzadas en la preceden cobla, adonx son rim retrogradat per acordansa. e sil bordo de cascuna cobla per si se pot retornar entieramens, remanens aquela meteysha sentensa et aquelas meteyshas dictios finals qu'eran en lo premier orde, adonx son dig rim retrogradat per bordos. e si aytal bordo se podon retornar singularmen per dictios, remanen aquela meteyssha acordansa o sentensa, oz ab autra sol que bona sia, adonx son dig rim retrogradat per dictios. e si aytals retornamens se fay per sillabas o per letras, adonx o las dictios en lo retornamen son unas meteyshas, o divisas. si unas meteyshas, adonx son apelat rim retrogradat per sillabas o per letras, mudadas las dictios. e en aquestz no garda hom si es una meteysha sentensa en lo retornamen o diversa, oz una meteysha acordansa oz autra, o ses acordansa, segon qu'es dig dessus en los rims retrogradatz per dictios, jaciaysso que majors maestria sia quan son retornat amb acordansa.

Sil rim son pauzat en divers locz, afi que li bordo de IX o de X sillabas puescan retornar a bordos de VI sillabas o de VII et enayssi segon mays o segon mens, adonx aytal rim son dig et apelat rim reforssat.

Si aytal rim son dictional, o son dig dictional per diversas dictios o per una. 

si per diversas, adonx o la us rim se desshen de l'autre o no. si la us rims se disshen (desshen) de l'autre, oz en sen desshen per mermamen o per ajustamen d'una letra o d'una o de motas sillabas; et adonx son dig rim derivatiu enemig o maridat. si per una, adonx oz aquela dictios es equivoca, et adonx son dig rim equivoc; oz es accentuals, et adonx son dig rim accentual; oz es utrissonans, et adonx son dig rim utrissonan; oz es trencada, et adonx son dig rim trencat...

Tractat havem de rims, et ara devem tractar de coblas, et declaram cobla ayssi per maniera de rims, per leu reportar; e majormen quar la sua declaratios es longa et entricada per so quar ha granre de membres.

Cobla vol dir ajustamen, 

Quar al mens V bordos conpren, 

Li qual essems fan una clauza 

Que sen complit et perfieg pauza, 

Et al plus naut XVI n'abrassa; 

Et amb aquestz d'autres n'enlassa 

Qui son en loc de bioc mes, 

De quatre sillabas o tres

O mens. enpero sil compas

Mays principals fay son amas

Am quatre sillabas ses plus,

Adonx plus breus sia cascus

Dels autres ajustatz a lor.

Li verset biocat menor

No sion tant multiplicat

Que puescan passar la meytat

De lors principals bordonetz.

Cobla no vol mens d'ueg versetz,

Si per VII o per mens sillabas

Lo compas dels bordos acabas;

E si VIII o mays ne cabish,

Am XII bordos se complish

Cobla, los quals passar no vol.

Dansa tres bordos al mens col

En son respost e V al may

E la tornada qu' el' atray,

E soen amb alcus biocz

En dansa per los autres locz.

Tro V bordos cobla se merma

Et al may sobre nou se ferma,

E degus d'aquels no s'avansa

Otra VIII sillabas en dansa.

Us sols biocz o, can se dobla,

Ses plus, cay miels en fi de cobbla.

Trop atrobam plus breus pagelas

En rondels e mandelas;

Si be d'aquestas no curam,

Quar cert compas noy atrobam...

Aras devez saber que totas las coblas que son, al mens aquelas de las quals nos uzam et havem conoysshensa, ques o son estrampas, acordans, ordinals, dictionals, parsonieras o sentencials; e per so segon diverses respieytz una cobla pot haver diverses noms, segon qu'es estat dig. 

Estrampas prendo nom de rim estramp; et enayssi cum son alqun rim estramp car et alqu estramp comu, enayssi havem doas manieras de coblas, so es assaber estrampas caras et estrampas comunas. 

Acordans son las autras, et aquestas vario se en motas manieras; quar alcunas so sonans, alqunas simplas leonismas, alcunas perfiechas leonismas. e totas aquestas prendo ysshamens lor nom dels rims, segon qu'es estat dig lassus. Ordinals prendo lor nom dels rims ordinals, aquestas ordinals o so dissolutas, singulars, capcaudadas, caudadas, continuadas, encadenadas, crozadas, crotzcadenadas, crotzcaudadas, cadenacaudadas, multiplicativas, biocadas, replicativas, refranchas, serpentinas, deguizadas, esparsas, retrogradadas per acordansa, retrogradadas per bordos, retrogradadas per dictios, doblas, ternas, quazernas, quintas, unissonans o reforsadas.

Dictionals prendo lor nom dels rims dictionals; et aquestas o son derivativas, equivocas, accentuals, utrissonans, trencadas, o sillabicadas.

Parsonieras son dichas de part o de parso, quar part o parso prendo de las ordinals e de las sentencials. e per so son pauzadas en lo mieg d'aquelas, sos assaber entre las ordinals e las sentencials, a significar e mostrar que aytant han que far ad aquelas coma ad aquestas. parsonieras o son capfinidas, capdenals, recordativas, retronchadas, duplicativas, deffrenadas oz affectuozas.  

Sentencials prendo lor nom de sentencia; et aquestas sentencials han ysshample de diverses noms, segon que la sentencia se diversifica; et   enayssi estas sentencials o son dubitativas o dubtozas, contrariozas, comutativas, diversas, reversas, methaforadas, gradativas, ornativas, permutativas, exclamativas, divinativas, rescostas, proverbials, derrizorias, assemblativas, exemplificativas, responsivas o respondens, tensonadas o tensonans, en autra maniera dichas interrogans o enterrogativas o razonans, conclusivas o concluzens, compendiozas, contrafachas, occupativas, distributivas, designativas o designans, partidas, meytadadas, costructivas...

Enpero devetz saber qu'en lati no garda hom accen ayssi quo en lo romans. quar en lo lati garda hom solamen accen en aquelas dictios finals on cay le rims, e per so penitus e divinitus han bon'acordansa en accen, mas penitus e munitus no; mas munitus en intus s'acordo be en accen...

La diffinitios de vers. vers es us dictat en romans que compren de V coblas a X amb una oz am doas tornadas; et ayssi meteysh li altre dictat podon haver una o doas tornadas. e deu tractar de sen... o fay ysshamen d'amors, de lauzors o de reprensio per donar castier... vers deu haver lonc so e pauzat e noel, amb belas e melodiozas montadas e deshendudas, et amb belas plassadas e plazens pauzas. 

E quar ayssi havem parlat de tornada, devetz saber qu'en tot dictat pot hom far una o doas, segon qu'es estat dig, tornadas; quar la una tornada pot pauzar et aplicar a so senhal, lo qual senhal cascus deu elegir per si..., e l'autra tornada pot aplicar a la persona a la qual vol presentar son dictat. encaras devetz saber que cascuna tornada deu esser del compas de la meytat de la cobla derniera vas la fi, can la cobla es de bordos parios, so es en nombre par; et can son en nombre non par, la dicha meytatz creysh d'un bordo. et en ayssi quo pot creyssher otra la meytat, enayssi pot mermar quis vol...

La difinitios de chanso. chanso es us dictatz que conte de V a VII coblas, e deu tractar principalmen d'amors o de lauzors, am bels motz plazens et am graciozas razos; quar en chanso no deu hom pauzar deguna laja paraula, ni degu vilanal mot ni mal pauzat...

La difinitios de sirventes. sirventes es dictatz que sservish al may de vers o de chanso en doas cauzas: la una cant al compas de las coblas, l'autra cant al so. e deu hom entendre cant al compas, sos assaber que tenga lo compas solamen, ses las acordansas, oz am las acordansas d'aquelas meteyshas dictios o d'autras semblans ad aquelas acordansa. e deu tractar de reprehensio o de maldig general, per castiar los fols e los malvatz, o pot tractar quis vol del fag d'alquna guerra.

La difinitios de dansa. dansa es un dictatz gracios que conte un refranh, so es un respos solamen, e tres coblas semblans en la fi al respos, en compas et en acordansa; e la tornada deu esser semblans al respos, el comensamens de cascuna cobla deu esser d'un compas, e quis vol, d'una acordansa o de diversa; li qual comensamen devon esser del tot divers d'acordansa del respos. quar no seria bela cauza quel comensamens de la cobla fos de la consonansa del respos. ysshamens li dig comensamen podon esser d'u meteysh compas o de divers am lo dig respos. el respos deu esser del compas de meja cobla o quaysh, so es mays o mens de dos bordonetz. e li bordo que son en dansa, no devo passar VIII sillabas; et en cas que aytal bordo passesso VIII sillabas, seria irregulars aytals dansa, anormals e fora son propri compas, e si donx li rim no seran multiplicatiu. e quis vol pot retronchar tres bordos ses plus o mens del respost; pero sil respos es de tres bordos solamen, nol deu hom retronchar, mas dos ses plus o mens. e deu tractar d'amors, e deu haver so joyos et alegre per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas un petit plus viacier per dansar, segon qu'es estat dig. enpero huey ne uza hom mal en nostre temps d'aquest so; quar li chantre que huey son, no sabon apenas endevenir en un propri so de dansa. e quar noy podon endevenir, han mudat lo so de dansa en so de redondel am lors minimas et am lors semibreus de lors motetz. le remanen de dansa trobaretz lassus en cobla et en autre loc, can tracta de coblas retronchadas. alqu fan dansas de coblas tensonadas, la qual adonx appelan dans; pero entre dans e dansa no fam lunha differensa. et alqu fan desdansa e desdans per pauzar e destantar lo contrari, e degus nos varia del compas de dansa.

La diffinitios de descort. descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers, sos assaber de V a X, las quals coblas devon esser singulars, dezacordablas e variablas, en acort, en so et en lengatges. e devon esser totas d'un compas o de divers. e deu tractar d'amors o de lauzors, o per maniera de rancura, quar mi dons no mi ama ayssi cum sol, o de tot aysso essems. quis vol e qui volra far tornada, segua la maniera lassus dicha can tractem de vers, en la qual tornada deu hom tractar, quis vol, de totz los lengatges los quals dessus ha pauzat ayssi a tiera cum los ha pauzatz. e si aysso far li tornava greu, fassa la dicha tornada del lengatge de la derriera cobla. e si la tornada l'aparia breus per tractar de totz los lengatges, pot hom far recorsa del compas de la una de las coblas denan pauzadas, o d'autra, sol que no passe lo compas, so es lo nombre dels bordos que cobla deu haver. e deu tractar de totz los lengatges ayssi cum son estat pauzat dessus a tiera, e deu haver las acordansas que son en la fi de cascuna cobla.

La diffinitios de tenso. tensos es contrastz o debatz, en lo qual cascus mante e razona alcun dig o alcun fag; et aquest dictatz alqunas vetz procezih per novas rimadas, et adonx pot haver XX o trenta cobblas o may; et alqunas vetz per coblas, et aquest conte de VI coblas a X am doas tornadas, en las quals devo jutge eligir, le quals difinisca lor plag e lor tenso. el jutges per aquel meteysh compas de coblas o per novas rimadas pot donar son jutjamen; enpero per novas rimadas es huey mays acostumat. en lo qual jutjamen alqu volon seguir forma de dreg, fazen mensio d'avangelis e d'autras paraulas acostumadas de dire en sentencia: la qual cauza nos no reproam; pero be dizem que aysso no es de necessitat. quar abasta solamen qu'om done son jutjamen et aquel declare per aquela maniera que mays plazera a cel qu'es elegitz per jutge. encaras dizem que non es de necessitat ques haja so; enpero en aquel cas ques faria al compas de vers o de chanso o d'autre dictat qu'aver deja so, se pot cantar en aquel vielh so.

Diffinitios de partimen. partimens es questios ques ha dos membres contraris, le quals es donatz ad autre per chauzir e per sostener cel que volra elegir; e pueysh cascus razona e soste lo membre de la questio, lo qual haura elegit. 

en totas las autras cauzas, cant al compas e cant al jutjamen e cant al so, es semblans a tenso. diferensa pot hom be vezer entre tenso e partimen, quar en tenso cascus razona son propri fag, coma en plag; mas en partimen razona hom l'autru fag e l'autru questio, jaciaysso que soen pauza hom partimen per tenso, e tenso per partimen, et aysso per abuzio.

Encaras devetz saber que en aytals dictatz ques fan per diversas personas oz en los quals hom fenh que sian diversas personas, pot hom uzar de diverses lengatges, coma en descort; e d'aytals dictatz son tensos, partimens, pastorelas, vergieras, ortolanas, monjas, vaquieras, et en ayssi de trops autres dictatz. e degun dictat d'autru lengatge nos no prendem en nostre jutjamen, quar prezomtuos es qui vol jutjar l'autru lengatge, si donx no es mesclatz am lo nostre per dreg compas.

La diffinitios de pastorela. pastorela es us dictatz que pot haver VI o VIII o X coblas o mays, so es aytantas cum sera vist al dictayre; mas que no passe lo nombre de trenta. e deu tractar d' esquern, per donar solas; e deu se hom gardar en aquest dictat majormen, quar en aquest se peca hom mays que en los autres, que hom no diga vils paraulas ni lajas, ni procezisca en son dictat a degu vil fag; quar trufar se pot hom am femna e far esquern la un' a l'autre, ses dire e ses far viltat o dezonestat. pastorela requier tostemps noel so e plazen e gay, no pero ta lonc cum vers o chansos; ans deu haver so un petit cursori e viacier. e d'aquesta pagela son vaquieras, vergieras, porquieras, auquieras, cabrieras, ortolanas, monjas, et en ayssi de las autras lors semblans.

La diffinitios de retroncha. retroncha es us dictatz ayssi generals coma vers, que pot tractar de sen, de essenhamen, d'amors, de lauzors o de reprendemen, per castiar los malvatz. et aquest dictatz sec lo compas de vers, cant al so e cant a las coblas, quar pot haver de V a X coblas; et es dicha retroncha, quar es de coblas retronchadas, no per autra cauza.

E quar lassus havem mostrat qu'es cobla retronchada, per so no qual ques ayssi ne tractem. Enpero cant hom fa vers, chanso o dansa per coblas retronchadas, ges per so no se sec que deja haver non retroncha, ans lo pot hom apelar vers retronchat o chanso o dansa retronchada.

La diffinitios de plang. plangs es us dictatz qu'om fay per gran desplazer e per gran dol qu'om ha del perdemen o de la adversitat de la cauza qu'om planh. 

e dizem generalmen de la cauza qu'om planh; quar en ayssi quo hom fa plang d'ome o de femna, ayssi meteysh pot hom far plang d'autra cauza, coma si una vila oz una ciutatz era destruida e dissipada per guerra o per autra maniera. et es del compas de vers, cant a las coblas, quar pot haver de V a X coblas. e deu haver noel so plazen e quays planhen e pauzat; pero per abuzio vezem tot jorn qu'om se servish en aquest dictat del so de vers o de chanso, et adonx quar es acostumat, se pot cantar quis vol en lo so del vers o de la chanso don se servish: la qual cauza permetem majormen per la greveza del so; quar apenas pot hom trobar huey cantre ni autre home que sapia be endevenir et far propriamen un so segon que requier aquest dictatz. plangz deu tractar de lauzors de la cauza per la qual hom fay aytal plang; encaras deu tractar del desplazer qu'om ha, e de la perda ques fay per lo mescabamen de la cauza qu'om planh. 

La diffinitios de escondig. escondigz es us dictatz del compas de chanso, cant a las coblas et al so; e deu tractar de dezencuzatio, escondizen se en son dictat de so de qu'es estatz acuzatz o lauzenjatz am sa dona oz am son capdel...

De garip no nos entremeten, quar solamen han respieg a cert e especial so d'esturmens ses verba. 

Encaras havem estampida, e aquesta ha respieg alcunas vetz al so d'esturmens, et adonx d'aquesta no curam. et alcunas vetz ha respieg no tant solamen al so, ans o ha al dictat qu'om fa, d'amors o de lauzors, a la maniera de vers o de chanso; et adonx segon nostra sciensa pot haver loc. aytals dictatz no principals podon haver tornada o no, e pot hom en loc de tornada repetir la una cobla del comensamen o de la fi...

Aqestas coblas mostran qe las grans autas dompnas no creson poder fallir, (Traité de poétique)

Traité de poétique.

Aqestas coblas mostran qe las grans autas dompnas no creson poder fallir, e si mostra con lo faillimen de l'auta dompna es maier qe cel de la bassa; q'aisi con il es grans de ricor, aissi es grans lo faillimens, e si con ella val pauc, es pauca la faillida. E qi perdona la pena, lo blasme no pot perdonar, e menasa a mantz cel qe fai ad un torz. Car cascuns si garde d'aqel: per qe pren maior dan cel q'engaina qe cel q'es enganatz.

Mas vos no par, poscatz far faillimen etc.

Blasme n'a hom e cascuns, s'el a sen etc.

Lo coms de Rodes si era mout adreics e mout valens, e si era trobaire, e'n Uc de Sain Circ si'n fetz aqesta cobla:

Seigner coms, no us cal esmaiar

per mi ni estar consiros,

q'eu no sui ges vengutz a vos

per ren qerre ni demandar;

qe ben ai so qe m'a mestier,

e vos vei qe faillon denier:

per qe non ai en cor qe us qeira re,

anz, si us dava, faria gran merce.

Lo coms si respondet aqesta cobla:

NUc de Sain Circ, be m deu grevar, (N'Uc : En Ugo)

q'eu veia qe oian sai fos

paubres e nuz e sofraitos,

et eu vos fi manent anar,

que mai m costetz que dui arqier

no feiren o dui cavalier:

pero ben sai, si us dava un palafre,

Deus qe m'en gar, vos lo prendriatz be.

Cobla de rancura. 

Aqesta cobla es d'amic, a qi non platz que per beutat ni per joven ni per valor s'atraia a dompna, qe done entension a totz cels qe lla pregon, que salvan s'onor pot ben una bona dompna gasainar amics e far enansar son prez e sa valor. NUc de San Circ:

Dompna, eu sui d'aital faiso' etc.

Als bels captenemens

et als cortes parvens

et al fugir follors

conois hom las meillors,

qe l semblans fai parer

so don a l cors voler:

doncs si de far folia

no vos ven volontatz,

ja l semblan no fassatz.

No taing qe plus en dia.

Tal dompna sai q'es de tant franc usatge

c'anc non gardet honor sotz sa centura;

e l tortz es sieus, s'ieu en dic vilanatge:

car senes gein e senes cobertura

fai a totz parer

com poin en si deschaer.

E dompna c'ab tant s'asaia,

no s cuig mais qe m'alezer

qe ja de lei ben retraia,

ni voill qe m puesca eschaer.

NUc de Sain Circ:

Passada es la sasos

qe fasias cols e cais,

e ja no us gensera mais 

lo blanqez ni l vermeillos

ni l gluz ni l'estesinos,

qe la cara us ru' e fraing, (potingues que arruguen la cara)

qe no pot penre color;

ni no n pot traire douzor

nuill hom c'ab vos s'acompaing,

ni mais de vos non venra alegriers

a vostre drut, si no ill davas deniers.

Aqestas coblas blasmon dompna qe s fai trop preiar, pos ve qe il es gen d'aman; mas la bontatz es qant sap qi deu causir. E s'ella causis un drut descovinen, a sinc ans o a VI, plus s'avilis qe s'el primier an ames un avinen. Mas las falsas e il fals fan un mal mercat, qe sai n'amen un e llai autre, e de llor a mai qi plus lor dona. Guilems de Sain Leisder: 

Blasmar deu hom un usatge qe cor etc.

S'ella tria un drut a desonor etc.

Bertran Carbonel, Coblas esparsas. Totz trops es mals, e qui lo trop non peza,

Coblas esparsas de Bertran Carbonel.

1.

Totz trops es mals, e qui lo trop non peza,

non er cabals; per c'om deu totas ves

esser liais, mezura en tot meza:

so non es als mas mermar so quez es

trop e creisser y tota via

so qu'en failh, per que n fa folia

qui mai despen que non ha de poder;

car mans n'ai vistz e'n vey d'aut bas cazer.

2. 

Motz homes trobi de mal plach,

maiormens c'o son per paureza;

als paures non esta fort lach

ves aquels que an gran riqueza;

car dreitz ditz que necessitatz

non a ley, et es veritatz.

Apres ditz dreitz que cor d'atendre (?)

deu hom comtar per fach e pendre;

per c'oms paures deu atrobar perdo 

et alongui, cant falh promessio.

3. 

D'omes sai que s van rebuzan,

que son avutz bon e cortes; 

e s'anc los lauziei nulha ves,

ar los puesc ben anar blasman;

car qui fay mal e layssa be,

non deu aver lauzor per re

del be que fes, pos qu'es laissatz;

car bes pren fin, cant mal es comensatz.

4. 

Bertran lo Ros, yeu t'auch cobla retraire (yo te séntigo, escolto)

en tant cars rims que huey non es persona

qu'en lo semblan respost te pogues faire:

per que tos cors a saber no s'adona.

No fai valor sel que mi vol sobrar,

cant es armatz, ni deu nulhs comensar

segon razo obra c'a fi no venha:

per qu'ieu ti prec hueymay tos cors s'en tenha.

5.

Savis homs en re tant no falh

com can cre lauzengeira gen,

qu'ieu ai vist e vey dar trebalh

ses colpa soveneyramen.

Per que totz homs que savis sia

deu saber la vertat enans

de tot fach, e pos la sabria,

deu punir et esser jutjans.

Uc de Sant Circ. Longamen ai atenduda

N Uc de Sant Circ.

7225, 7614.

N Uc de Sant Circ si fo de Caersi, d'un borc que a nom Tegra. Fils fo d'un paubre vavassor que ac nom n Arman de Saint Circ, per so que'l castels don el fo a nom Saint Circ, qu'es al pe de Sainta Maria de Rocamaior, que fo destruichs per guerra e derrocatz. Aquest n Uc si ac gran ren de fraires majors de se; e volgron lo far clerc e manderon lo à la scola à Monpeslier. E quant eill cuideron que ampares letras, el amparet cansos e vers, e sirventes e tensos e coblas, eill fach eill dich dels valens homes e de las valens domnas que eron al mon ni eron estat: e con aquel sabers s'ajoglari. El coms de Rodes e'l vescoms de Torena si l leverent molt à la joglaria, con las tensos e con las coblas qu'el feiren com lui e'l bons dalfin d'Alvernhe. Et estet lonc temps en Gascoingna paubres, cora à pe cora à caval. Lonc temps estet com la comtessa de Benauges, e per leis gazagnet l'amistat d'en Savaric de Maleon, lo cals lo mes en arnes et en roba. Et estet lonc temps con el en Peitieu et en las encontradas, pois en Cataloingna et en Aragon et en Espaigna, con lo bon rei Amfos e con lo rei Amfos de Leon e con lo rei Peire d'Aragon; e pois en Proensa con totz los barons, pois en Lombardia et en la Marcha. E tolc moiller e fez enfans. Gran ren amparet de l'autrui saber e voluntiers l'enseingnet à autrui. Cansos fes de fort bonas e de bons sons e de bonas coblas; mas no fes gaires de las cansos, quar no fo enamoratz de neguna. Mas se sap feigner enamorat ad ellas ab son bel parlar, e sap ben dire en las soas cansos tot so queill avenia de lor: e ben las sap levar e ben far cazer, quand el lo volia far, ab los sieus vers et ab los sieus digz. Mas pois qu'el ac moiller non fetz cansos.

2701, 7225-6, 7614, C.

Longamen ai atenduda

Una razon avinen

Don fezes canso plazen,

Mas enquer no m'es venguda. 

Donc s'ieu vol de la razo

Qu'en ai far vera canso, 

Ela sera mieg partida 

Canso joioz' e marrida

Lauzan del be qu'ai avut

E plagnen quar l'ai perdut.

Cui dieus vol be cil ajuda:

Qu'à mi volc ben longamen, 

Que m det lo ric joi jauzen

De vos qu'eras ai perduda. 

Ai! dieus, tan plazen mi fo

Lo jois' e tan mi saup bo,

E tant aic avinen vida! 

Mas aoras m'es falhida, 

Que m sent d'aut bas cazegut

E'l cor de tot joi mogut.

De l'onor qu'ai receubuda

Del vostre cors covinen

Ai mon cor trist e dolen;

Quar vei que'l voler vos muda

Qu'aviatz en la sazo;

Quan dieus volia mon pro.

Ai! tan mi dol la partida!

E si l'amors es fenida,

Mal ai vostre cors vezut

E'l be quei es conogut.

Fola domna pens' e cuda

Que leu pren so que dissen,

E per fol nesci parven

Ai vista tal decazuda,

Qu'estava en ric resso

De valor e de faisso.

Quar cela que foudatz guida

Cuja s'esser enrequida,

Quan ve que siei fag menut

Intran en crim et en brut.

E pos domn' es deissenduda

Per blasme de fallimen

Non a mais retenemen, 

Qu'onors de lonh la saluda.

Quar de justa fallizo

Troba greu domna perdo,

Ans li corr quascus e l crida

Et ans que torn' en oblida

Lo crims a tan corregut

Qu'ilh es tornad' en refut.

Domna, sius es irascuda

Vas me, ges nous me defen

Nius me tolh nius vau fugen; 

Qu'anc, pois vos aic conoguda,

Non agui m'entensio

En autra si en vos no.

Quar vos m'es tant abelida 

Que d'autra no volh guerida, 

Ni ses vos no volh m'ajut 

Dieus, ni m don joi ni salut.

Lai on non es conoguda

Dreitura ni fallizo,

Qui va demandar razo? 

E lai on blasmon fallida

Degr' esser onors grazida:

Mas ieu ai tart conogut 

So que m notz ni m'a nogut.

XXXV, Doas coblas farai en aqest son (Hoc; Gui de Cavaillon)

XXXV.

 

Doas coblas farai en aqest son

Qu' eu trametrai a 'N Bertran d' Avignon,

E sapza be que dinz Castelnou son, 

E li Franceis nos estan d' eviron;

E membra m be de cela cui hom son,

Que soven det en broc e 'n esperon;

E crit m' enseigna, e desplec mon leon,

Per qu' eu o man a Bertram d' Avignon,

Hoc, a 'N Bertram.

 

A 'N Bertram Folc man com hom esserat

Per so qu' el aia de venir volontat,

Qu' el jorn estam nos e 'l caval armat;

E puois al vespre, can tost avem sopat,

Nos fan la gaita entr' el mur e 'l fossat;

Et ab Franceis non an ges entregat,

Enans i son maint colps pres e donat;

Et aizo a mais de tres mes passat,

E 'l i a pois tot soau sojornat,

Pois se parti de nos ses comiat

Bertram Folcon.

 

Gui de Cavaillon.

Faidit de Belistar, Frère Barte

Faidit de Belistar. Une pièce attribuée aussi à Richard de Barbesieux.

Tot atressi com la clartatz del dia
Apodera totas altras clartatz,
Apodera, domna, vostra beltatz
E la valors e 'l pretz e ill cortezia,
Al mieu semblan, totas cellas del mon;
Per que mos cors plus de vos no s cambia,
Bela domna, de servir e d' onrar,
Aissi com cel que pass' un estreit pon
Qui non s' auza nulla part desviar.
Tot atressi com.
Millot, III, 400.

Falco. Tenson avec Gui, auquel il répond:
Senher, a vos que val
Dir enuetz ni foldatz?
Que res no y gazanhatz,
Que us puesc dir atertal
Qu' el vostre paubr' ostal
Viu hom d' avol percatz,
E 'l vestir car compratz
Qu' el coms N Anfos vos fe,
Don n' es clamatz a me,
Car non l' en faytz honor,
Pus per autrui merce
Vivetz a deshonor.
Falco en dire.

Falconet. Deux tensons, l' une avec Taurel, l' autre avec Faure:
Faure, del joc vos dey esser tengutz
Car d' aital joc say a tot home pro,
Per qu' ieu no soy del jogar esperdutz,
E joguera ns En Gui de cavalho,
Si no fos pros, et agra 'n be razo...
En Falconet.
Millot, III, 399.

Faure. Une tenson avec Falconet.
En Falconet, be m platz car es vengutz,
Que loncx temps a no fi ab vos tenso;
E partrai vos un joc qu' er luenh sauputz,
E ja no cug que m' en diguatz de no;
A cada joc metam un croy baro...
En Falconet.
Millot, III, 399.

Ferrari de Ferrare.
Maistre Ferari fo da Feirara e fo guillar et intendet meill de trobar proensal che negus om che fos mai en Lombardia, e meill entendet la lenga proensal e sap molt be letras, escrivet meil ch' om del mond, e feis de volontera servit as baros et as chavalers, e tos temps stet en la casa d' Est; e qan venia que li marches feanon festa e cort e li guillar li vinian che s' entendean de la lenga proensal, anavan tuit ab lui, e clamavan lor maestre, e s' alcus li 'n venia che s' entendes miel che i altri e che fes questios de son trobar o d' autrui, maistre Ferari li respondia ades, si che li era per un canpio en la cort del marches d' Est;
mas non fes mais che II cansos e una retruensa, mais serventes e coblas fes et asai de los meillors del mon, e fes un estrat de tutas las cansos dels bos trobadors del mon, e de chadaunas canzos o serventes tras I coblas o II o III, aqelas che portan la sentenzas de las canzos et o son tut li mot triat; et aquest estrat escrit isi denan; et en aqest estrat non vol meter nullas de la soas coblas; mais qel de cui es lo libre li 'n fe scriure, per que fos recordament de lui. E maistre Ferari, quan s' era jove s' entendet en una dona ch' a nom ma dona Turcha, e per aqela dona fe el de molt bonas causas. E qan ven ch' el fo veil pauc anava a torn, mais ch' el anava a Trevis a meser Giraut d' Achamin et a sos filz, et il li fazian grand onor e 'l vezian voluntera e molt l' aqulian ben, e li donavan voluntera per la bontat de lui e per l' amor del marches d' Est.
Millot, I, 411.

Folquet.
Cobla d' En Folket e d' En Porcer del conte de Tolosa.
Porcier, cara de guiner,
Nas de gat, color de fer,
A pauc tang no t sotter,
Car anc en tu s' en pacet,
Car meil degra cercar e cher
Per plan e per poig e per ser,
E demandar o anet
Lor truoia ab vostre ver.
Porcier cara.

Il y a plusieurs tensons sous le nom de Folquet avec d' autres troubadours; une, entre autres, avec Giraud Riquier; en voici le premier couplet:
Guirautz, don' ab beutat granda
Tota sol' aiatz
En un lieg, e selh que 'l platz
Jatz n' en autre ses demanda
Que l' us a l' autre no fai,
Et amo s de cor verai;
Si 'l cavaiers se lev ab lieys jazer
O ilh ab lui, cal li deu mais plazer?
Guirautz don' ab.

Folquet de Lunel, t. IV. Huit pièces parmi lesquelles il en est une qui contient plus de cinq cents vers. En voici quelques-uns:
Car vengutz es temps qu' en la mort
De dieu hom gatje nos sia,
C' aras no y vey emperador
Ni rey ni sancta clersia,
Ni ducx ni coms ni comtor,
Ni baro que tenha via
De ben servir nostre senhor;
E ges esser no solia
Can vivion lur ancessor
Qu' en la terra de Suria
No s' en passesson li pluzor
Per venjar la vilania
C' a dieu feron Juzieu trachor.
E nom del paire.
Millot, II, 138. P. Occ. 165.

Folquet de Marseille, t. III et IV. Vingt-cinq pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.
Folquetz de Marselha fo filhs d' un mercadier de Genoa, que ac nom sier Amfos. E can lo paire moric, si 'l laisset molt ric d' aver. Et el entendet en pretz et en valor, e mes se a servir als valens homes, et a briguar ab lor et anar e venir. E fon fort grazitz per lo rey Richart, e per lo bon comte Raimon de Toloza, e per En Barral lo sieu senhor de Marselha. E trobet molt be; e molt fo avinens de la persona. Et entendia se en la molher del sieu senhor En Barral, e pregava la d' amor; e fazia sas cansos d' ela. Mas anc per pretz ni per chansos no i poc trobar merce qu' ela li fezes nuill be en dreg d' amor, per que tos temps se planh d' amor en sas chansos.
Quan lo bos reis Anfos de Castela fo estatz descofitz per lo rey de Marroc, lo qual era apelatz Miramamoli, e li ac touta Calatrava e Salvaterra e 'l castel de Toninas, si fon grans dolors e grans tristeza per tota Espanha, e per totas las bonas gens que o auziro, per so que la crestiantatz era estada desonrada; e per lo gran dan qu' el bos reis era estatz descofitz, et avia perdudas de las soas terras: e soven intravan las gens del Miramamoli el regisme del rei 'N Anfos, et i fazian gran dan.

Lo bos reis Anfos mandet sos messatges al papa, qu' el degues far socorre als baros de Fransa e d' Englaterra, et al rei d' Arago, et al comte de Toloza. En Folquetz de Marselha era molt amicx del rei de Castela, e no s' era encaras rendutz en l' orde de Sistel; si fes una prezicansa per confortar los baros e la bona gen que deguesson socorre al bon rei de Castela, mostran la honor que lur seria lo secors que farian al rei e 'l perdon que ill n' aurian de dieu; e comensa aysi:
Hueimais no i conosc razo.
Folquetz de Marselha, si com avetz auzit, amava la molher de son senhor En Barral, ma dona Na Alazais de Roca Martina, e cantava d' ela, e d' ela fazia sas cansos. E gardava se fort c' om non o saubes, per so qu' ela era molher de son senhor, car li fora tengut a gran felonia; e sa dona li sufria sos precs e sas cansos, per la gran lauzor qu' el fazia d' ela. En Barral si avia doas serors de gran valor e de gran beutat; l' una avia nom Na Laura de San Jorlan, l' autra avia nom Na Mabilia de Ponteves: abdoas estavon ab En Barral. En Folquet avia tant d' amistat ab cascuna, que semblans era qu' el entendes en cascuna per amor. E ma domna N' Alazais crezia qu' el s' entendes en Na Laura e que 'l volgues be; e si l' acuzet ela e 'l fetz acuzar a motz homes, si qu' ela li det comjat, que no volia plus sos precs ni sos ditz; e que se partis de Na Laura; e que de leis non esperes mais be ni amor.
Folquetz fo molt tritz e dolens quan sa dona l' ac dat comjat, e layset solas e chan e rire. Et estet longa sazo en marrimen, planhen se de la desaventura que l' era venguda; car perdia sa dona, qu' el amava mays que re del mon, per lieis a cui el no volia be sino per cortezia. E sobre aquel marrimen el anet vezer l' emperairitz, molher d' En Guillem de Monpeslier, que fo filha a l' emperador Manuel, que fo caps e guitz de tota valor e de tota cortezia e de totz ensenhamens, e reclamet se ad ela de la desaventura que l' era avenguda. Et ela lo cofortet tan quan poc, e 'l preguec que no s degues marrir ni desesperar, e que per la sua amor degues chantar e far chansos. Don el per los precx de l' emperairitz si fetz aquesta chanso que ditz:
Tan mov de corteza razo.
Et avenc si que ma dona N' Alazais muric, et En Barral lo maritz d' ela e senher de luy muri; e muri lo bon rey Richart, e 'l bon coms Raimon de Toloza, e 'l rey 'N Anfos d' Arago; don el per tristeza de la soa dona e dels princes qu' eron mortz, abandonec lo mon; e rendec se en l' orde de Sistel, ab sa molher et ab dos fils que avia. E fon fatz abas d' una rica abadia qu' es en Proensa, que a nom lo Torondet; e pueis fon fatz avesques de Toloza, e lai definet.
Nostrad. 53. Crescimbeni, 33, 240. Bastero, 82. Hist. gén. du Lang. III. Millot, I, 179. Papon, II, 393. P. Occ. 58.

Folquet de Romans, t. IV. Seize pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.
Folquet de Rotmans si fo de Vianes, d' un borc que a nom Rotmans. Bons joglars fo e prezentiers en cort, e de gran solatz; e fo ben honratz entre la bona gen. E fetz serventes joglaresc de lauzar los pros et de blasmar los malvatz. E fetz molt bonas coblas.
Le comte de Flandre lui ayant adressé des vers,
Folquetz de Roman li respondet:
Aissi com la clara stela
Guida las naus e condui,
Si guida bos pretz selui
Q' es valens, francs e servire,
E sel fai gran faillimen
Que fo pros e s' en repen
Per flac avol coratge,
Qu' eu sai tal qu' a mes en gatge
Prez e valor e joven
Si que la febres lo repren
Qui l' enquer, tan l' es salvatge.
Bastero, 83. Crescimbeni, 186. Millot, I, 460. P. Occ. 121.

Formit de Perpignan. Une pièce dont le couplet qui suit est le premier:
Un dolz desirs amoros
S' es en mon fin cor assis,
Dompna, que m ven deves vos
A cui sui del tot aclis,
Qu' en pensan vei noich e dia
Lo vostre cors car e gen
E 'l bel dolz esgard plazen
E vostr' avinen coindia.
Un dolz desirs.
Millot, III, 400.

Fortuniers. Deux couplets; en voici quelques vers:
Si 'N Aimerics te demanda,
Gasqet, si remas,
Seurs sias e certas
Que tos gatges no spanda,
Que capa ni capeiros
Ni blianz ni pelizos
No t remanra,
Et al comjat prenden,
Conoisseras s' eu dic ver o si t men.
Si 'N Aimerics.
Millot, III, 400.
Frédéric Ier, empereur. On lui a attribué les vers suivants, qui ne se retrouvent dans aucun de nos manuscrits:
Platz mi cavalier frances,
E la donna Catalana
E l' onrar del Ginoes
E la cort de Castellana,
Lo cantar provensales
E la danza trevizana
E lo corps aragonnes
E la perla julliana,
Las mans e caras d' Angles
E lo donzel de Thuscana.
Nostrad. 28. Crescimbeni, 16. Bastero, 82.

Frédéric III, Roi de Sicile. Un pièce à laquelle le comte d' Empurias répondit. Le texte en est altéré; voici quelques vers:
Ni no s' es dreiz de mos amis mi plangna
C' a mon secors vei mos parens venir
E de m' onor chascuns s' eforza e s lagna...
E se neguns par que de mi s' estraia
No l' en blasmi q' eu menta 'l faiz apert
C' onor e prez mos lignages en pert...
Pero el reson dels Catalans auzir
E d' Aragon puig far part Alamagna
E fo, qu' enpres mon paire, gent fenir;
Del regn' aver crei que per dreiz me tangna.
Ges per guerra.
Bastero, 82. Crescimbeni, 185. Millot, III, 23.

Frère Barte. Tenson avec Maître, auquel il adresse les vers suivants:
Maystre, si us penetratz
Mil mals com d' un sol be,
Enqueras trobaratz merce
Ab dieu, mas mal vo' 'n assematz
Can dizetz c' ab ma mort voldratz
Creisser la vostra manentia;

Bel Maystre, s' aprendiatz
Un sen de mi, bo us seria:
Trop a longua via tener
Totz hom que l' autrui mort esper...
Fraire.