Mostrando las entradas para la consulta amics ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta amics ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 13 de octubre de 2026

Albertz Marques. Domna, à vos me coman,

Albertz Marques.
2701, 7225.

Albertz Marques si fo dels marques de Malespina. Valens hom fo e larcs, e cortes et enseignatz; e sab ben far coblas e sirventes e cansos.


Albertz Marques si fo dels marques de Malespina. Valens hom fo e larcs, e cortes et enseignatz; e sab ben far coblas e sirventes e cansos.

2701.

Domna, à vos me coman,
Qu'anc res mai non amei tan.
Amics, be vos dic eus man
Qu'ieu farai vostre coman.
Domna, trop mi vai tarzan.
Amics, ja noi auretz dan.

Domna, à la mia fe
Morrai s'aissi gaire m te.
Amics membre vos de me,
Domn'aiatz en donc merce.
Amics, si aurai eu be.

Be soi gai et amoros, 
Domna, per l'amor de vos. 
Amics, lo meu cor joios 
Es vostre tota sazos.
Domn'autrejatz lo me vos? 
O ieu, amics bels e bos.

Domna, per vos me cofort
E fas canson e deport. 
Amics, ges non avetz tort,
Que be sabetz queus am fort.
Domna, qo er del conort?
Amics, bona fe vos port.

Be soi garitz ab aitan, 
Domna, de pen' e d'afan. 
Amics, sufren, mercejan
Conqueron li fin aman.
Domna, trop me greva'l dan. 
Amics, ieus reten baizan.

Domna, doncs à vos mi ren
De mas junchas humilmen. 
Marques, en trop d'onramen
Cujatz pujar veramen.
Domna, qu'ieus am finamen.
Marques, e tu fas no-sen.

Domna, molt ai gran talan
Queus tengues à mon coman.
Marques, be m n'irai gardan
Domna, ja noi agratz dan.
Marques, no m'en pliu en tan.

viernes, 23 de octubre de 2026

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen ++

Aimeric de Pegulhan.

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen + Si cum l'albres que per sobrecargar

I. 

"Senhor, que fols faitz, qu'eu grat no us en sen."
"Domna, per Deu aiatz en chauzimen."
"Senher, vostres precs i anatz perden."
"Bona domna, ja us am eu finamen."
"Senher, et e us volh peitz qu'a l'autra gen."
"Domna, per so n'ai eu lo cor dolen."
"Senher, et eu alegre e jauzen."
"Domna, ja mor per vos ses nulh confort."
"Senher, ben trop n'auretz fag lonc acort." 
"Domna, ja es ma vida peitz de mort."
"Senher, so m platz, sol qu'eu s non aia tort."
"Domna, de vos non ai mas desconort."
"Senher, e doncs cuiatz que us am per fort?"
"Domna, ab un semblan m'agratz estort."
"Senher, respeit no n aiatz ni conort."
"Domna, vauc doncs alhors clamar merce."
"Senher, anatz de sai: qui vos rete?"
"Domna, no posc, que vostr' amors me te."
"Senes conselh, senher, o fa de me."
"Domna, trop mal mi respondetz ancse."
"Senher, car peitz vos volh qu'az autra re."
"E doncs, domna, no m faretz ja nulh be?"
"Senher, aissi er cum dizetz, so cre." -
"Amors, gitat m'avetz a no m'en cal."
"Amics, per Deu, no us en posc far ren al."
"Amors, e vos ja meretz de tot mal."
"Amics, per so us en trairai san e sal."
"Amors, per que m fetz chauzir domn' aital?"
"Amics, eu vos mostrei so que mais val."
"Amors, no posc sofrir l'afan coral."
"Amics, per so queiram autre logal."
"Amors, en tot quan faitz vos vei falhir."
"Amics, a gran tort me voletz laidir."
"Amors, e doncs per que ns voletz partir?"
"Amics, car greu m'es quan vos vei morir."
"Amors, ja no cugetz qu'alhors me vir."
"Amics, per so pensatz del ben sofrir."
"Amors, sembla us si ja n poirai jauzir?"
"Amics, oc vos, sufren et ab servir."

II.

Si cum l'albres que per sobrecargar franh se mezeis e pert son fruit e se,



franh se mezeis e pert son fruit e se,
ai eu perdut ma bela domn' e me,
e mos engenhs se franh per sobramar.
Pero, sitot me sui apoderatz,
anc jorn no fi mon dan ad escien,
anceis cuit far tot so que fatz ab sen:
mas er conosc que trop sobra l foudatz.
E non es bo qu'om sia trop senatz
que a sazos no sega son talen,
e si no i a de cascun mesclamen,
non es bona sola l'una meitatz.
Ben esdeven hom per sobresaber
nescis e'n vai maintas vetz foleian;
per que s'eschai qu'om an en loc mesclan
sens ab foudat, qui ls sap gen retener.
Las, qu'eu non ai mi mezeis en poder,
ans vau mon mal enqueren e cercan,
e volh trop mais perdre e far mon dan
ab vos, domna, qu'ab autra conquerer.
Qu'ades cuit far en aquest dan mon pro
e que savis ab aquesta folor;
pero a lei de fol fin amador
m'avetz ades, on peitz mi faitz, plus bo.
No sai nulh a “oc" per qu'eu des vostre "no";
pero soven tornon mei ris en plor,
et eu cum fols ai gaug de ma dolor
e de ma mort, quan vei vostra faisso.
Co l bazalesc qu'ab joi s'anet aucir, (basilisco)
quant el miralh se remiret e s vi,
tot atressi etz vos miralhs a mi,
que m'aucietz quan vos vei ni us remir.
E no us en cal quan mi vezetz morir,
abans o faitz de mi tot atressi
cum de l'enfan qu'ab un maraboti
fai hom del plor laissar e departir;
e pois, quant es tornatz en alegrier
et hom l'estrai so que l donet e l tol,
et el adoncs plor' e fai maior dol
dos aitans plus que no fetz de primier.
Teriaca, ges vostre pretz no col
de melhurar, qu'oi val pro mais que hier. (oi : hodie : huy, hui, avui, hoy)


III. 

Alfonse II, Roi d' Aragon. Alfonso II, Rey de Aragón

En aquel temps que l reis mori nAnfos, (n'Anfos : Alfonso II de Aragón)
e sos bels filhs plazens, cortes e bos,
e l reis Peire, de cui fon Aragos, (Pedro II)
e n Diegos, qu'era savis e pros,
e l marques d'Est e l valens Salados,
adoncs cugei que fos mortz pretz e dos,
si qu'eu fui pres de laissar mas chansos:
mas ar los vei restauratz ambedos.
Pretz es estortz qu'era gastz e malmes,
e dos garitz del mal qu'avia pres,
qu'un bon metge nos a Deus sai trames
deves Salern, savi e ben apres,
que conois totz los mals e totz los bes
e meizina cascun segon que s' es,
et anc loguier no n demandet ni n pres,
ans los loga, tant es francs e cortes.
Anc hom no vi metge de son joven
tan larc, tan bel, tan bon, tan conoissen,
tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,
tan ben parlan ni tan ben entenden:
que l ben sap tot e tot lo mal enten,
per que sap melhs meizinar e plus gen,
e fai de Deu cap e comensamen,
que l'ensenha gardar de falhimen.
Aquest metge sap de metgia tan
et a l'engenh e l sen e l saber gran,
qu'el sap ensems gazanhar meizinan
Deu e l segle (gardatz valor d'enfan!)
que l seu perden venc, meten e donan,
sai conquerir l'emperi alaman.
Oimais cre ben, cor que i anes doptan,
los faitz qu'om ditz d'Alixandre comtan.
Aquest metge savis de qu'eu vos dic
fon filhs del bon emperador Enric,
et a lo nom del metge Frederic
e l cor e l sen e l saber e l'afic: 
don seran ben meizinat sei amic
e i trobaran conselh e bon abric.
De lonc sermo devem far breu prezic,
que ben cobram lo gran segon l'espic.
que l dig son bon e l fag son aut e ric.
Al bon metge maistre Frederic
di, metgia, que de metgar no s tric.


//

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

viernes, 1 de noviembre de 2019

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau; Ignacio Sorolla Vidal li llepe la punteta

Hola a tots, amics.

Com alguns mos hau comentat, lo grillat radical
 pancatalanista 
Manuel Riu Fillat esta semana ha insultat a Amics del Chapurriau y acuse a valensians y aragonesos de violens...

Fa dos díes, lo grillat de Manuelico Río Hijado cridabe a la lucha armada a la seua cuenta de twitter:) Mireia Galindo

Tos dixo los enllassos:

Manuelico Río Hijado de Benavarre difame a Amics del Chapurriau:

https://locacaodelafacao.wordpress.com/2019/10/27/amics-del-chapurriau-y-facao-se-asocian-con-radicales-violentos-gav/ 

Ignacio Sorolla Vidal, com sempre, li fa publissidat al seu blog: lafranjadelmeucul.net/?p=31718

No tos pergáu lo panfleto de Ignacico lo sossiollingüista de Penarroija de Tastavins: las xarxas del sompo Ignassi y lafranjadelmeucul.net

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com

A cascala, a cascarla

Los que hay por ahí sin medicación

Manuelico, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

Els idiotas de catalan news - Manel Riu Fillat

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies, 2

Manel Riu Fillat es aragonés, de Benavarre, Benavarri;
catalanista, secesionista, maestro del odio, profesor en Tremp, da clases de lengua castellana en catalán post Pompeyo Fabra, necesita ayuda psiquiátrica urgente. Si quieres ayudarle, cómprale esto.














(Espero que ense
ñen el dialècte occitan catalan en castellano algún día)











//

LIX.
Perg. n. 2222, Jai. I. 25 mar. 1273.

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Majoricarum et Valencie comes Barcinone et Urgelli ac dominus Montispessulani per nos et nostros damus et concedimus vobis universis et singulis hominibus de 
Benavarre presentibus scilicet et futuris imperpetuum quod de cetero habeatis pascherium in terminis villarum et locorum contigum ville et almuniis seu terminis vestris de Benavarre secundum forum Aragonum de area ad aream et possitis lignare seu scindere ligna in terminis villarum et locorum predictorum ad opus vestrarum domorum et furnorum vestrorum non tamen ad vendendum prout hactenus antecessores vestri facere consueverunt. Item concedimus vobis quod homines de Aler teneantur peitare vobiscum insimul in omnibus exactionibus reatibus et vicinalibus pro honoribus et possesionibus de realencho quas habent in termino de Benavarre vel de cetero habebunt. Item concedimus vobis quod omnes illi homines qui aliquid tenent modo de realencho nostro in Benavarre vel ejus terminis seu tenebunt de cetero qui se transtulerunt seu transtulerint ad dominacionem ecclesie seu ad dominacionem infançonis teneantur ponere et solvere vobiscum insimul in omnibus exaccionibus regalibus et vicinalibus pro realencho predicto vel desemparare vobis dictum realenchum et quod ad hoc faciendum et complendum bajulus de Benavarre possit compellere et pignorare bona ipsorum mobilia ubicumque se inveniri poterint extra dominacionem ecclesie vel infançonis. Item concedimus vobis quod omnes illi homines de Benavare et terminorum ac pertinentiarum suarum qui se dicunt esse infançones teneantur paccare vobiscum insimul in predictis donec in posse vestro suam probaverint infançoniam secundum forum Aragonum. Item concedimus vobis quod collector questiarum nostrarum et aliarum exactionum nostrarum de Benavarre possit compellere cum auxilio hominum terne seu juncte de Rippacurça omnes illos homines de Benavarre et terminorum suorum qui aliquid solvere tenebuntur vobiscum insimul in predictis ad solvendum partes suas pro eo quod de realencho habuerint et tenuerint in villa et termino de Benavarre secundum quod talliatum fuerit eisdem. Item concedimus quod castlani de Benavarre qui debent custodire castrum de Benavarre de nocte tempore guerre compellantur per vicarium Rippacurcie ad custodiendum de nocte dictum castrum ut facere tenentur mandantes firmiter bajulis curiis justiciis et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predicta firma habeant et observent et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. Datum Illerde octavo kalendas apprilis anno Domini millessimo ducentessimo septuagessimo quinto.
- Sig+num 
Petri Michaelis Carbonelli serenissimi domini regis scribe regiaque auctoritate notarii publici Barcinone ac tenentis claves regii archivi apud urbem Barcinone una et in solidum cum Francisco Carbonello filio conscriba connotario et con archivario meo qui hujusmodi privilegium jussu domini regis sumpsi ab regestro serenissimi domini regis Jacobi memorati in archivo predicto recondito scripsique et veridice comprobavi ac clausi die vicesimo quarto septembris anno a nativitatate Nativitate Domini millessimo quadringentessimo nonagessimo. Constat de raso et correcto in linea VI ubi legitur insimul et etiam in linea IV vestris. - Restitutus mihi fuit ex eo quia sindicus predictorum Castelli et ville de Benavarre voluit aliud cum decreto et sigillo domini regis quod ei tradidi XXIV septembris anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXIII (1493) et sic habeatur loco originalis.

Si desapareix esta entrada, la podéu trobá an estes webs (y alguna mes que no fico.)






https://tabarnia-independent.blogspot.com/2019/11/manuel-riu-fillat-insulte-amics-del.html

Manel Riu Fillat e Ignacio Sorolla Vidal a Monchosoft


Una ciutat fo, no sai quals,
On cazet una ploja tals,
Que tuit l'ome de la ciutat
Que toquet foron dessenat.

Tug desseneron, levat us;
Aquel escapet e non plus,
Que era dins una maizo
On dormia quant aisso fo.

Aquel levet quant ac dormit
E fo si de ploure giquit,
E venc foras entre las gens;
E tug feiron dessenamens.

L'uns fo vestitz, l'autre fon nus, 
L'autr' escupit ves lo cel sus; 
L'uns trais peiras, l'autres astella, 
L'autres esquintet sa gonella.

E l'uns feri, l'autres empeis,
E l'autre cuget esser reis
E tenc se ricamen pels flancs;
E l'autre sautet per los bancs.

L'uns menasset, l'autre maldis;
L'autre ploret e l'autre ris; 
L'autre parlet e no sab que,
L'autre fes maïnas de se.

Et aquel qu'avia son sen 
Meravillet se molt fortmen,
E vi be que dessenat son; 
E gard' aval e gard' amon.

Si negun savi n'i veira:
E negun savi non i a.
Grans meravelhas ac de lor;
Mas molt l'an els de lui major.

Que l vezon estar suaumen:
Cujon qu'aia perdut lo sen, 
Quar so qu'ill fan no l vezon faire. 
A quascun de lor es vejaire.

Que ill son sabis e senatz;
Mas lui tenon per dessenatz.
Qui l fer en gauta, qui en col,
El no pot mudar no s degol.

L'uns l'empenh e l'autre lo bota,
El cuja eissir de la rota; 
L'uns l'esquinta, l'autre lo trai,
El pren colps e leva e cai.

Cazen, levan, à grans gambautz
S'en fug à sa maizo de sautz,
Fangos e batut e mieg mortz;
Et ac gaug quan lor fon estortz.

Aquesta faula es al mon
Semblan et à tug cel quei son.
Aquest segles es la ciutatz
Quez es totz plens de dessenatz;

Que'l major sen qu'om pot aver
Es amar dieu fort e temer,
E gardar sos comandamens. 
Mas ar es perdut aquel sens;

La plueja sai es cazeguda.
Una cobeitatz es venguda, 
Uns orgolhs et una maleza
Que tota la gens ha perpreza.

E si dieus n'a alcun gardat
L'autre l tenon per dessenat,
E menon lo de trop en vil,
Quar non es del sen que son il,

Que'l sens de dieu lor par folia.
E l'amics de dieu, on que sia,
Conois que dessenat son tut, 
Quar lo sen de dieu an perdut;
Et ill an lui per dessenat,
Quar lo sen del mon a laissat.

martes, 13 de octubre de 2026

La Comtessa de Dia. Ab joi et ab joven m'apais,

La Comtessa de Dia.

Beatrix, comtesse de Die, condesa, comtessa, Dia

7225, 7614.

Ab joi et ab joven m'apais,
E jois e jovens m'apaia;
Quar mos amics es lo plus gais,
Per qu'ieu soi coindet'e gaia,
E pois eu li soi veraia,
Be s taing qu'el me sia verais,
Qu'anc de lui amar no m'estrais
Ni ai cor que m'en estraia.

Mout mi platz, quar sai que val mais
Cel qu'ieu ai dezir que m'aia;
E cel que primiers lo m'atrais,
Dieu prec que gran joi l'atraia.
E qui que mal l'en retraia,
No creza fors so qu'ieu l retrais:
Qu'om coill mantas vetz lo balais
Ab qu'el mezeis se balaia.

Domna quez en bon pretz s'enten
Deu ben pauzar s'entendensa
En un pro cavallier valen;
Pos ilh conois sa valensa,
Que l'aus' amar à presensa:
E domna, pois am' à presen,
Ja pois li pro ni li valen
No'n diran mas avinensa.

Qu'ieu ai causit un pros e gen
Per cui pretz meillur'e gensa,
Larc et adreit e conoissen,
On es sen e conoissensa. 
Prec li que n'aia crezensa, 
Ni hom no l posca far crezen
Qu'ieu fassa vas lui fallimen,
Sol no trob en lui faillensa.

Amics, la vostra valensa
Sabon li pro e li valen,
Per qu'ieu vos quier de mantenen
Sius platz vostra mantenensa.

2701, 3794, 7225-6, 7614, M.

A cantar m'er de so qu'ieu no deuria,
Quar me rancur de cel cui soi amia; 
Et eu l'am mais que nulla res que sia.
Ab lui no trob merces ni cortesia,
Ni no mi val ma beutatz ni mos sens;
Qu'enaissi soi enganad' e trahia
Com degr' esser si l fos desavinens.

D'aisso m conort quar anc no fis faillensa, 
Amics, ves vos per nulla captenensa, 
Ans vos am mais no fes Seguis Valensa; 
E platz me mout qu'ieu del amar vos vensa. 
Lo meus amics, quar etz lo plus valens, 
Mi faitz orgolh en digz et en parvensa; 
Et es humils ves totas autras gens.

Be m meravilh com vostre cors s'orgoilla, 
Amics, ves me, don ai razon que m doilla.
Non es ges dreitz qu'autra domnaus mi toilla, (domna us)
Per nulla re queus diga nius acoilla;
E membre vos qual fo'l comensamens
De nostr'amor. Ja domnedieus no voilla 
Qu'en ma colpa sia'l departimens.

Proeza gran qu'él vostre cors s'aizina 
E lo ric pretz qu'avetz m'en ataïna; 
Q'una non sai, londana ni vezina,
Si vol amar, ves vos no sia clina.
Mas vos, amics, es be tan conoissens
Que be devetz conoisser la plus fina;
E membre vos del nostre covinens.

Valer me deu mos pretz e mos paratges, 
E ma beutatz, e plus mos fis coratges: 
Per qu'ieu vos man lai on es vostr'estatges 
Esta canso, que me sia messatges.
E volh saber, lo meus bels amics gens,
Per que m'etz vos tan fers ni tan salvatges,
Sius o fai far orgolhs o mal talens.

Aitan e mais volh queus diga'l messatges, 
Qu'en trop d'orgolh ant gran dan mantas gens.



7225.

Estat ai en greu cossirier
Per un cavallier qu'ai agut,
E voil sia tostemps saubut
Com ieu l'ai amat à sobrier.
Ara vei qu'eu soi trahida,
Quar eu no li donei m'amor;
On ai estat en gran error
En leit e quan soi vestida.

Ben volria mon cavallier 
Tener un ser en mos bratz nut,
Qu'el s'en tengra per errebut, 
Sol qu'à lui fes se cosseillier.
Quar plus m'en soi abellida
No fis Floris de Blancaflor:
Mon cors l'autreji e m'amor,
Mon sen, mos oills e ma vida.

Bels amics, avinens e bos,
Quoraus tenrai en mon poder? 
E que jagues ab vos un ser
E queus des un bais amoros.
Sapchatz gran talen n'auria
Queus tengues en loc de marit,
Ab so que m'aguesses plevit
De far tot so qu'eu volria.


Sainte-Palaye. Manuscrit de modène.

Fin joi me don' alegransa,
Per qu'eu cant plus gaiamen;
E no m'o teng à pezansa
Ni à negun pessamen,
Quar sai que son à mon dan
Aitals lausengier truan;
E lor maldis no m'esglaia,
Ans en son dez tans plus gaia.

En mi... inges Fransa
Li lausengier mal dizen;
Qu'om non pot aver honransa
Qui a 'b els acordamen;
Qu'ist son d'atretal semblan
Com la nivol quan s'espan,
Que'l solels en pert sa raia:
Per qu'eu non am gent savaia.

E vos gelos mal parlan
Nous cuges qu'eu m'an tarzan
Que jois e jovens no m plaia,
Per tals que dols vos descaia.

viernes, 16 de octubre de 2026

Aimeric de Pegulha. Domna per vos estauc en greu tormen.

Aimeric de Pegulha.

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230

2701, 7225, 7614.

Aimeric de Pegulha fon de Toloza, fils d'un borzes qu'era mercadiers de draps. Et apres cansos e sirventes; mas mot mal cantava. E enamoret se d'una borzeza sa vezina, et aquela amors li mostret trobars e fes de leis mantas bonas cansos. Mas lo marit se mesclet ab lui e fes li desonor: en Aimeric s'en venget, que l feri ab una espaza per mieg lo cap, per que l covenc à faizir de Toloza. E anet s'en à'n G. de Berguedan que l'aculhi; et enanset lui e son trobar en la primeira chanso qu'el avia faita, tan qu'el li donet son palafre e son vestir: e presentet lo al rei n Amfos de Castella, que l crec d'aver e d'arnes e d'onor. E lai estet lonc temps; pueis veg s'en en Lombardia, on tug li bon home li feron honor: e lai definet en eretgia, segon c'om ditz.
E fon aventura que'l marit guerit de la nafra e anet à San Jacme. 
En Eimeric saup o e ac voluntat d'intrar en Toloza. E venc s'en al rei e dis li que si plazia volria anar vezer lo marques de Monferrat; el rei si l det bando d'anar, e mes lo en arnes de totas res. En Aimeric dis al rei que passar volia à Toloza, mas regar avia de so qu'el sabia, qu'el rei sabia tot lo fag e vi que la amor de sa dona lo tirava, e det li companha tro Monpeslier. Et el det as entendre tot lo fag als companhos e qu'els li ajudesso, qu'el volia vezer sa dona en forma de malaute: et els responderon qu'els feran tot so que comandaria. E quan foron à Toloza, los compans demanderon l'alberc del borzes, e fon lor ensenhatz.
E troberon la dona e disseron li que un cozi del rei de Castella era malautes, que anava en pelerinatge; et que l plagues que lainz pogues venir. Ella respos que lainz seria servitz et onratz.
En Aimeric venc de nueg e'ls compagnos colqueron lo en un bel lieg. 
E lendema n Eimeric mandet per la dona; e la dona venc en la cambra e conoc n Aimeric, e det se grans meravilhas e demandet li com era pogut intrar en Toloza. Et el li dis que per s'amor; e comtet li tot lo fag. 
E la dona fes parvent que l cubris dels draps e baizet lo. D'aqui enam (enan) no sai co fo, mas tan que X jorns lai estec n Eimeric per occaizo d'esser malautes. E cant s'en parti d'aqui anet s'en al marques, on fon ben aculhit.

2701, 3794, 7225-6, M.

Domna per vos estauc en greu tormen. 
Senher fols es, qu'ieu nul grat nous en sen. 
Domna, per dieu aiatz-en cauzimen.
Senher vostres precs hi anatz perden.
Bona Domna jaus am ieu finamen.
Senher et ieus volh pietz qu'à l'autra gen.
Domna per so n'ai eu lo cor dolen.
Senher et ieu alegres e jauzen.

Domna, ja mor per vos ses nul cofort.
Senher be trop n'auretz fait lonc acort.
Domna ja es ma vida piegz de mort.
Senher so m platz, sol qu'ieu non aia tort. 
Domna de vos non ai mas desconort.
Senher, e doncs cujatz queus am per fort?
Domna ab un semblan m'agratz estort.
Senher respieitz noi aiatz ni conort.

Domna vauc donc alhors clamar merce.
Senher anatz; e doncs qui vos rete?
Domna no posc, que vostr'amor me te. 
Senes cosselh, senher, o fas de me. 
Domna trop mal me respondes ancse. 
Senher quar piegz vos volh qu'az autra re.
E doncs, domna, no m faretz ja nul be?
Senher aissi er com dizetz so cre.

Amors gitat m'avetz à no m'en cal,
Amics, per dieu no posc faire ren al.
Amors e vos ja m'eretz de tot mal.
Amics per so von trairei san e sal.
Amors per que m fetz cauzir domn'aital?
Amics ieu vos mostrei so que mais val.
Amors, no posc sufrir l'afan coral.
Amics, per so queram autre logal.

Amors en tot quan faitz vos vei fallir.
Amics à gran trot me voletz laidir.
Amors e doncs per que m volets partir?
Amics quar greu m'es quan vos vei morir.
Amors ja no cugetz qu'alhor me vir.
Amics per so pessatz del ben sufrir.
Amors semblaus si ja'n poirai jauzir?
Amics vos o, sufren et ab servir.

2701, 7225-6,

Mantas vetz soi enqueritz
En cort cossi vers no fatz;
Per qu'ieu volh si' apellatz,
E sia lors lo cauzitz,
Cansos o vers aquest cants:
E respon als demandans
Qu'om no troba ni s'ab devizio, (s'ab : sab) 
Mas sol lo nom, entre vers e canso.

Qu'ieu ai motz mascles auzitz
E cansonetas assatz,
E motz femenis pauzatz
E verses bos e grazitz:
E cortz sonetz e cochans
Ai auzit é verses mans;
Et auzida cansonet' ab lonc so,
Els motz d'amdos d'un gran el cant d'un to.

E s'ieu en soi desmentitz,
Qu'aisso no sia vertatz,
Non er hom per me blasmatz
Si per dreg m'o contraditz;
Ans es sos sabers plus grans
Entre'ls bos, e'l mieus mermans,
Si d'aisso m pot vencer segon razo:
Qu'ieu non ai ges tot lo sen Salamo.

Quar es de son loc partitz 
Domneis, que ja fo prezatz, 
Me soi alques desviatz 
De joi, tan m'estau marritz. 
Qu'entr' amairitz et amans
S'es mes us pales engans, 
Qu'enganan cre l'us l'autre far son pro; 
E noi guardo temps ni per que ni quo.

Qu'ieu vi ans que fos faiditz,
Si fos per amor donatz
Us cordos, qu'adreg solatz
N'issi e cortz et covitz.
Per que m par que dur dos tans
Us mes no fazi' us ans
Quan renhava domnei ses tracio:
Greu es qui vei com es e sab quo fo.

E non estau relenquitz,
Si tot mi soi desamatz,
Qu'ieu no si'enamoratz
De tal qu'es cim e razitz
De pretz, tan qu'à mi es dans;
Pos la valor e'l semblans
Son assemblatz en tan bella faisso,
Qu'om noi pot neis pessar melhorazo.

Ai! bel cors cars, gen noiritz,
Adretz e be faissonatz, 
So qu'ieus volh dir devinatz; 
Qu'ieu no soi ges tan arditz
Queus prec que m'ametz, abans
Vos clam merce mercejans: 
Sufretz queus am e nous quier autre do; 
E ges d'aquest no m devetz dir de no.

Ves Malespina vai cants
Al pro Guillem qu'es prezatz,
Qu'el aprendra de tu los motz e'l so,
Qual que s volha per vers o per canso.

Na Beatritz d'Est l'enans
De vos mi platz que s fa grans,
Qu'à vos lauzar s'en son pres tug li bo,
Per qu'ieu de vos dauri mo vers-canso.