Mostrando las entradas para la consulta Anfos ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Anfos ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Faidit de Belistar, Frère Barte

Faidit de Belistar. Une pièce attribuée aussi à Richard de Barbesieux.

Tot atressi com la clartatz del dia
Apodera totas altras clartatz,
Apodera, domna, vostra beltatz
E la valors e 'l pretz e ill cortezia,
Al mieu semblan, totas cellas del mon;
Per que mos cors plus de vos no s cambia,
Bela domna, de servir e d' onrar,
Aissi com cel que pass' un estreit pon
Qui non s' auza nulla part desviar.
Tot atressi com.
Millot, III, 400.

Falco. Tenson avec Gui, auquel il répond:
Senher, a vos que val
Dir enuetz ni foldatz?
Que res no y gazanhatz,
Que us puesc dir atertal
Qu' el vostre paubr' ostal
Viu hom d' avol percatz,
E 'l vestir car compratz
Qu' el coms N Anfos vos fe,
Don n' es clamatz a me,
Car non l' en faytz honor,
Pus per autrui merce
Vivetz a deshonor.
Falco en dire.

Falconet. Deux tensons, l' une avec Taurel, l' autre avec Faure:
Faure, del joc vos dey esser tengutz
Car d' aital joc say a tot home pro,
Per qu' ieu no soy del jogar esperdutz,
E joguera ns En Gui de cavalho,
Si no fos pros, et agra 'n be razo...
En Falconet.
Millot, III, 399.

Faure. Une tenson avec Falconet.
En Falconet, be m platz car es vengutz,
Que loncx temps a no fi ab vos tenso;
E partrai vos un joc qu' er luenh sauputz,
E ja no cug que m' en diguatz de no;
A cada joc metam un croy baro...
En Falconet.
Millot, III, 399.

Ferrari de Ferrare.
Maistre Ferari fo da Feirara e fo guillar et intendet meill de trobar proensal che negus om che fos mai en Lombardia, e meill entendet la lenga proensal e sap molt be letras, escrivet meil ch' om del mond, e feis de volontera servit as baros et as chavalers, e tos temps stet en la casa d' Est; e qan venia que li marches feanon festa e cort e li guillar li vinian che s' entendean de la lenga proensal, anavan tuit ab lui, e clamavan lor maestre, e s' alcus li 'n venia che s' entendes miel che i altri e che fes questios de son trobar o d' autrui, maistre Ferari li respondia ades, si che li era per un canpio en la cort del marches d' Est;
mas non fes mais che II cansos e una retruensa, mais serventes e coblas fes et asai de los meillors del mon, e fes un estrat de tutas las cansos dels bos trobadors del mon, e de chadaunas canzos o serventes tras I coblas o II o III, aqelas che portan la sentenzas de las canzos et o son tut li mot triat; et aquest estrat escrit isi denan; et en aqest estrat non vol meter nullas de la soas coblas; mais qel de cui es lo libre li 'n fe scriure, per que fos recordament de lui. E maistre Ferari, quan s' era jove s' entendet en una dona ch' a nom ma dona Turcha, e per aqela dona fe el de molt bonas causas. E qan ven ch' el fo veil pauc anava a torn, mais ch' el anava a Trevis a meser Giraut d' Achamin et a sos filz, et il li fazian grand onor e 'l vezian voluntera e molt l' aqulian ben, e li donavan voluntera per la bontat de lui e per l' amor del marches d' Est.
Millot, I, 411.

Folquet.
Cobla d' En Folket e d' En Porcer del conte de Tolosa.
Porcier, cara de guiner,
Nas de gat, color de fer,
A pauc tang no t sotter,
Car anc en tu s' en pacet,
Car meil degra cercar e cher
Per plan e per poig e per ser,
E demandar o anet
Lor truoia ab vostre ver.
Porcier cara.

Il y a plusieurs tensons sous le nom de Folquet avec d' autres troubadours; une, entre autres, avec Giraud Riquier; en voici le premier couplet:
Guirautz, don' ab beutat granda
Tota sol' aiatz
En un lieg, e selh que 'l platz
Jatz n' en autre ses demanda
Que l' us a l' autre no fai,
Et amo s de cor verai;
Si 'l cavaiers se lev ab lieys jazer
O ilh ab lui, cal li deu mais plazer?
Guirautz don' ab.

Folquet de Lunel, t. IV. Huit pièces parmi lesquelles il en est une qui contient plus de cinq cents vers. En voici quelques-uns:
Car vengutz es temps qu' en la mort
De dieu hom gatje nos sia,
C' aras no y vey emperador
Ni rey ni sancta clersia,
Ni ducx ni coms ni comtor,
Ni baro que tenha via
De ben servir nostre senhor;
E ges esser no solia
Can vivion lur ancessor
Qu' en la terra de Suria
No s' en passesson li pluzor
Per venjar la vilania
C' a dieu feron Juzieu trachor.
E nom del paire.
Millot, II, 138. P. Occ. 165.

Folquet de Marseille, t. III et IV. Vingt-cinq pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.
Folquetz de Marselha fo filhs d' un mercadier de Genoa, que ac nom sier Amfos. E can lo paire moric, si 'l laisset molt ric d' aver. Et el entendet en pretz et en valor, e mes se a servir als valens homes, et a briguar ab lor et anar e venir. E fon fort grazitz per lo rey Richart, e per lo bon comte Raimon de Toloza, e per En Barral lo sieu senhor de Marselha. E trobet molt be; e molt fo avinens de la persona. Et entendia se en la molher del sieu senhor En Barral, e pregava la d' amor; e fazia sas cansos d' ela. Mas anc per pretz ni per chansos no i poc trobar merce qu' ela li fezes nuill be en dreg d' amor, per que tos temps se planh d' amor en sas chansos.
Quan lo bos reis Anfos de Castela fo estatz descofitz per lo rey de Marroc, lo qual era apelatz Miramamoli, e li ac touta Calatrava e Salvaterra e 'l castel de Toninas, si fon grans dolors e grans tristeza per tota Espanha, e per totas las bonas gens que o auziro, per so que la crestiantatz era estada desonrada; e per lo gran dan qu' el bos reis era estatz descofitz, et avia perdudas de las soas terras: e soven intravan las gens del Miramamoli el regisme del rei 'N Anfos, et i fazian gran dan.

Lo bos reis Anfos mandet sos messatges al papa, qu' el degues far socorre als baros de Fransa e d' Englaterra, et al rei d' Arago, et al comte de Toloza. En Folquetz de Marselha era molt amicx del rei de Castela, e no s' era encaras rendutz en l' orde de Sistel; si fes una prezicansa per confortar los baros e la bona gen que deguesson socorre al bon rei de Castela, mostran la honor que lur seria lo secors que farian al rei e 'l perdon que ill n' aurian de dieu; e comensa aysi:
Hueimais no i conosc razo.
Folquetz de Marselha, si com avetz auzit, amava la molher de son senhor En Barral, ma dona Na Alazais de Roca Martina, e cantava d' ela, e d' ela fazia sas cansos. E gardava se fort c' om non o saubes, per so qu' ela era molher de son senhor, car li fora tengut a gran felonia; e sa dona li sufria sos precs e sas cansos, per la gran lauzor qu' el fazia d' ela. En Barral si avia doas serors de gran valor e de gran beutat; l' una avia nom Na Laura de San Jorlan, l' autra avia nom Na Mabilia de Ponteves: abdoas estavon ab En Barral. En Folquet avia tant d' amistat ab cascuna, que semblans era qu' el entendes en cascuna per amor. E ma domna N' Alazais crezia qu' el s' entendes en Na Laura e que 'l volgues be; e si l' acuzet ela e 'l fetz acuzar a motz homes, si qu' ela li det comjat, que no volia plus sos precs ni sos ditz; e que se partis de Na Laura; e que de leis non esperes mais be ni amor.
Folquetz fo molt tritz e dolens quan sa dona l' ac dat comjat, e layset solas e chan e rire. Et estet longa sazo en marrimen, planhen se de la desaventura que l' era venguda; car perdia sa dona, qu' el amava mays que re del mon, per lieis a cui el no volia be sino per cortezia. E sobre aquel marrimen el anet vezer l' emperairitz, molher d' En Guillem de Monpeslier, que fo filha a l' emperador Manuel, que fo caps e guitz de tota valor e de tota cortezia e de totz ensenhamens, e reclamet se ad ela de la desaventura que l' era avenguda. Et ela lo cofortet tan quan poc, e 'l preguec que no s degues marrir ni desesperar, e que per la sua amor degues chantar e far chansos. Don el per los precx de l' emperairitz si fetz aquesta chanso que ditz:
Tan mov de corteza razo.
Et avenc si que ma dona N' Alazais muric, et En Barral lo maritz d' ela e senher de luy muri; e muri lo bon rey Richart, e 'l bon coms Raimon de Toloza, e 'l rey 'N Anfos d' Arago; don el per tristeza de la soa dona e dels princes qu' eron mortz, abandonec lo mon; e rendec se en l' orde de Sistel, ab sa molher et ab dos fils que avia. E fon fatz abas d' una rica abadia qu' es en Proensa, que a nom lo Torondet; e pueis fon fatz avesques de Toloza, e lai definet.
Nostrad. 53. Crescimbeni, 33, 240. Bastero, 82. Hist. gén. du Lang. III. Millot, I, 179. Papon, II, 393. P. Occ. 58.

Folquet de Romans, t. IV. Seize pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.
Folquet de Rotmans si fo de Vianes, d' un borc que a nom Rotmans. Bons joglars fo e prezentiers en cort, e de gran solatz; e fo ben honratz entre la bona gen. E fetz serventes joglaresc de lauzar los pros et de blasmar los malvatz. E fetz molt bonas coblas.
Le comte de Flandre lui ayant adressé des vers,
Folquetz de Roman li respondet:
Aissi com la clara stela
Guida las naus e condui,
Si guida bos pretz selui
Q' es valens, francs e servire,
E sel fai gran faillimen
Que fo pros e s' en repen
Per flac avol coratge,
Qu' eu sai tal qu' a mes en gatge
Prez e valor e joven
Si que la febres lo repren
Qui l' enquer, tan l' es salvatge.
Bastero, 83. Crescimbeni, 186. Millot, I, 460. P. Occ. 121.

Formit de Perpignan. Une pièce dont le couplet qui suit est le premier:
Un dolz desirs amoros
S' es en mon fin cor assis,
Dompna, que m ven deves vos
A cui sui del tot aclis,
Qu' en pensan vei noich e dia
Lo vostre cors car e gen
E 'l bel dolz esgard plazen
E vostr' avinen coindia.
Un dolz desirs.
Millot, III, 400.

Fortuniers. Deux couplets; en voici quelques vers:
Si 'N Aimerics te demanda,
Gasqet, si remas,
Seurs sias e certas
Que tos gatges no spanda,
Que capa ni capeiros
Ni blianz ni pelizos
No t remanra,
Et al comjat prenden,
Conoisseras s' eu dic ver o si t men.
Si 'N Aimerics.
Millot, III, 400.
Frédéric Ier, empereur. On lui a attribué les vers suivants, qui ne se retrouvent dans aucun de nos manuscrits:
Platz mi cavalier frances,
E la donna Catalana
E l' onrar del Ginoes
E la cort de Castellana,
Lo cantar provensales
E la danza trevizana
E lo corps aragonnes
E la perla julliana,
Las mans e caras d' Angles
E lo donzel de Thuscana.
Nostrad. 28. Crescimbeni, 16. Bastero, 82.

Frédéric III, Roi de Sicile. Un pièce à laquelle le comte d' Empurias répondit. Le texte en est altéré; voici quelques vers:
Ni no s' es dreiz de mos amis mi plangna
C' a mon secors vei mos parens venir
E de m' onor chascuns s' eforza e s lagna...
E se neguns par que de mi s' estraia
No l' en blasmi q' eu menta 'l faiz apert
C' onor e prez mos lignages en pert...
Pero el reson dels Catalans auzir
E d' Aragon puig far part Alamagna
E fo, qu' enpres mon paire, gent fenir;
Del regn' aver crei que per dreiz me tangna.
Ges per guerra.
Bastero, 82. Crescimbeni, 185. Millot, III, 23.

Frère Barte. Tenson avec Maître, auquel il adresse les vers suivants:
Maystre, si us penetratz
Mil mals com d' un sol be,
Enqueras trobaratz merce
Ab dieu, mas mal vo' 'n assematz
Can dizetz c' ab ma mort voldratz
Creisser la vostra manentia;

Bel Maystre, s' aprendiatz
Un sen de mi, bo us seria:
Trop a longua via tener
Totz hom que l' autrui mort esper...
Fraire.

viernes, 13 de octubre de 2023

XIII, Ab marrimen et ab mala sabensa

XIII.


Ab marrimen et ab mala sabensa

Vuelh er chantar, sitot chans no m' agensa,

Quar valors a preza gran dechazensa,

E paratges es mermatz en Proensa,

Et ay enic

Mon cor per la preizo del pros N Enric.


Ben deu esser marrida tota Espanha,

E Roma tanh e cove be que planha

Lo senador franc, de bella companha,

Lo plus ardit de Burcx tro en Alamanha;

A trop fallic

Quascus qu' el camp laysset lo pros N Enric.


Tug l' Espanhol, del Gronh tro Compostella,

Devon planher la preizo, que ges bella

Non fo ni es d' En Enric de Castella;

E 'l reys N Anfos, que tan gent se capdella,

Ab sen antic

Deu demandar tost son frair' En Enric.


Alaman flac, volpilh, de frevol malha,

Ja lo vers dieus no us aiut ni vos valla,

Quar a 'N Enric fallitz a la batalla;

Aunid' avetz Alamanha, ses falla,

Malvays mendic,

Quar sol layssetz el camp lo pros N Enric.

Que per valor et per noble coratge

Mantenia 'N Enricx l' onrat linhatge

De Colradi ab honrat vassalatge;

E 'l reys N Anfos, ab son noble barnatge,

Que a cor ric,

Deu demandar tost son frair' En Enric.


No tanh a rey que a tan ric coratge,

Quo 'l reys N Anfos, e tan noble barnatge,

Lays' estar pres home de son linhatge;

Doncx elh no s tric

Que no deman tost son frair' En Enric.


Recrezensa faran e volpilhatge

Tug l' Espanhol, silh que son de paratge,

Si 'n breu de temps no fan tal vassallatge

Don sion ric,

E paupre silh que tenon pres N Enric.


Paulet de Marseille.

viernes, 20 de octubre de 2023

XXV, Auiatz de chan com enans se meillura,

XXV.


Auiatz de chan com enans se meillura,

E Marcabrus, segon s' entensa pura,

Sap la razo e 'l vers lassar e faire,

Si que autr' om no l' en pot un mot traire.


Pero sospir, quar mouta gens abura

De malvestat, c' ades creis e peiura,

C' aquist baro an comensat estraire,

E passat per un pertuis de taraire.


Li sordeior an del dar l' aventura,

E li meillor badon ves la penchura;

La retraissos fai trist e sospiraire,

C' a rebuzos fant li ric lur affaire.


No i a conort en joven mas trop surra,

Ni contra mort ressort ni cobertura;

Qu' ist acrupit l' an gitat de son aire

E de cami per colpa de la maire.


Qui per aver per vergonh' e mezura,

E giet honor e valor a non cura,

Segon faisson es del semblan confraire

A l' erisson et al goz et al laire.


Proeza franh e avoleza mura,

E no vol joi cuillir dins sa clauzura;

Dreitz ni razo no i vei mais tener guaire,

Quan per aver es un gartz emperaire.


Coms de Peiteus, vostre pretz s' asegura

Et a 'N Anfos de sai, si gaire ill dura,

Lai Avignon e Proensa e Belcaire

De meils per sieu no fes Tolzan son paire.


S' aquest N' Anfos far contenensa pura,

Ni envas mi fai semblan de frachura,

Sai vas Leo en sai un de bon aire,

Franc de sazo, cortes e larc donaire.


De malvestat los gart sanct' escriptura,

Que no lur fassa c' a floquet ni peintura

Sel qu' es e fo regom, recx e salvaire;

La sospeiso del rei 'n Anfos m' esclaire.


Marcabrus.

miércoles, 18 de octubre de 2023

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIII.


Al bon rey qu' es reys de pretz car,

Reys de Castella e de Leo,

Reys d' aculhir e reys d' onrar,

Reys de rendre bon guiardo,

Reys de valor e reys de cortezia,

Reys a cui platz joys e solatz tot l' an

Qui vol saber de far bos faitz s' en an,

Qu' en luec del mon tan be no 'ls apenria.


Quar el ten cort on fadiar

No s pot nulhs hom bos en son do,

E cort ses tolr' e ses forsar

E cort on escot' om razo;

Cort ses erguelh e cort ses vilania,

E cort on a cent donadors que fan

D' aitan ricx dos mantas vetz ses deman,

Cum de tals reys qu' ieu sai qui 'l lor queria.


Mais un rey no 'l sai contrapar

De largueza, s' agues tan bo

Poder cum elh a de donar,

So es lo franc rey d' Arago

Qu' a tan son cor en valor qu' elh faria

Pauc tot lo mon accomplir lo talan

Qu' a en donar, e dari' atretan

Cum hom del mon Don Peire, s' o avia.


Mas d' aisso m fan meravilhar

L' eligidor qu' eligit so,

Qui puescon emperador far,

Cum no 'l meto en tenezo

De l' emperi selh a cuy tanheria,

Lo valen rey 'N Anfos qu' a pretz prezan,

Qu' om del mon miels non tenc cort ab boban,

Creyssen de pretz e d' onor tota via.


Qu' entre 'ls Lombartz auzi contar

Que l' Alaman e 'l Bramanso

E 'l Roman, ses tot contrastar,

Volon a lui la lectio

Del emperi, e Milan e Pavia,

Cremona et Ast e Ginoes an gran

Cor, qu' el bon rey castellan recebran

A gran honor, si ven en Lombardia.


E qui 'l papa pogues citar

A maior de se fora bo,

Quar del rey 'N Anfos no vol far

E del rey Carle bon perdo,

E qu' om rendes N Enric qu' ora seria,

E l' emperi non estes pus vacan;

E pueis, ab totz los reys que baptism' an,

Anes venjar Ihesu Crist en Suria.


Reis castellas, vostra valor se tria

Part las valors que tug l' autre rey an,

E miels sabetz gardar home de dan,

Que venh' a vos, qu' autre reys qu' el mun sia.


Mon sirventesc, Bernat, leu ses fadia

En Castella portatz a Don Ferran,

E digatz li que s tenh' ades denan

Qui es ni don, e fara bona via.


Folquet de Lunel.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Nat de Mons - Nicolet de Turin

Nat de Mons. Six pièces, dans l' une desquelles il parle de l' influence des astres sur la destinée des hommes; cette pièce, adressée au roi de Castille, commence ainsi,:

Al bon rey de Castela
N Anfos, car se capdela
Ab valor cabaloza,
Natz de Mons de Tholoza
Senhoriva lauzor
Ab creissemen d' onor...


Elle est terminée par le jugement que le troubadour met dans la bouche du prince:
Auzidas las razos,
Volens jutjamen dar
Dig a son comensar:
Anfos per las vertutz
De dieu endevengutz,
Augutz tos temps creissens...
Als savis daus totz latz
Per cuy nostre dictatz
Er vist et entendutz
Gracias e salutz...
E per so platz a nos
La suplicatios
Que Nat de Mons nos fa,
Car motas razos a
Pauzadas ad honor...
Al bon rei.

Dans une pièce, qui contient plus de quinze cents vers, on trouve ces avis à un jongleur:
Mas, segon que s cambia
L' uzatjes de las jens,
Deu hom captenemens
E sabers cambiar...
Per que us coselh premier
Que vos, ses sen leugier,
Vulhatz e tengatz car
L' autrui saber comtar...
C' om se fai escarnir
Can cuia trop saber;
Hom deu, per far plazer,
L' autrui saber comtar,
E 'l sieu segon qu' el pes
Que l' er mielh pres en grat.
E li joglar valen
Son tug gen en arnes
Dels plazers e dels bes
C' an dels baros onratz...
Si voles saber cals
An bo cor en ben far,
Demandatz son afar
A sels que l' an vezat,
Car en son vezinat...
Anatz premieiramen
Al noble rey senhor
D' Arago que tan val...
Sitot non es.
Millot, II, 186. P. Occ. 164.

Naudoy. On trouve sous son nom une pièce attribuée aussi à Raimond de Durfort:
Turcs Malecs, en vos me tenh
Per far a N' Aya captenh;
E pus ieu ab vos m' en prenh,
Ben ai ab mi tot l' art e 'l gen
E ja non vuelh qu' om m' o ensenh;
Ans volgra fos en ver compenh
Sel que del cornar ac desdenh,
Mal esta quar hom no 'l destrenh
Tan que cornes una egua prenh.
Turcs Malecs.

Nicolet de Turin. Deux couplets; l' un en réponse à Hugues de Saint-Cyr, l' autre à Folquet de Roman. En voici deux d' une tenson avec Jean d' Aubuzon:

Joan d' Albuzon, l' aigla demostrava
L' emperador que ven per Lombardia;
E lo volar tant haut significava
Sa gran valor per que chascun fugia
De tot aicels que tort ni colpa li an,
Que ja de lui defendre no s poiran
Terra ni oms ni autra ren que sia
Qu' aissi com taing del tot segnor non sia.


Joan, l' aigla que tan fort ventava
Es gran tesaur que mena en Lombardia
L' emperaire, e la naus que portava
Es la grans ost dels Alamans bandia
A cui dera del gran tesaur tan
Que l' ost fara per toz loc son talan;
Et plaz mi fort qu' els enemicx castia
Aquels amicx meillor, e bon lur sia.
En Nicolet d' un.
Bastero, 89. Crescimbeni, 202. Millot, III, 420.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXIX.


En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

E sos belhs fils qu' era plazens e pros,

E 'l reys Peire de cui fon Araguos,

E 'N Dieguo qu' era savis e pros,

E 'l marques d' Est, e 'l valens Salados,

Adoncx cugei que fos mortz pretz e dos,

Si qu' ieu fui pres de laissar mas chansos,

Mas ar los vey restauratz ambedos.


Pretz es estortz qu' era guastz e malmes,

E dons gueritz del mal qu' avia pres,

Q' un bon metge nos a dieus sai trames

Deves Salern savi e ben apres,

Que conoys totz los mals e totz los bes,

E mezina quascun segon que s' es;

Et anc loguier non demandet ni ques,

Ans los logua, tant es francs e cortes!


Anc hom no vi metge de son joven,

Tan belh, tan bo, tan larc, tan conoissen,

Tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,

Tan be parlan ni tan ben entenden,

Qu' el be sap tot, et tot lo mal enten;

Per que sap mielhs mezinar e plus gen,

E fai de dieu cap e comensamen,

Qu' el ensenha guardar de falhimen.


Aquest metges sap de metgia tan,

Et a l' engienh e 'l sen e 'l saber gran,

Qu' el sap ensemps guazanhar mezinan

Dieu e 'l secgle, guardatz valor d' enfan,

Qu' el sieu perden venc meten e donan

Sai conquerir l' emperi alaman;

Hueymais cre ben, com que y anes duptan,

Los faitz qu' om ditz d' Alixandr' en contan.


Aquest metges savis, de qu' ieu vos dic,

Fon filhs del bon emperador N Enric,

Et a lo nom del metge Frederic,

E 'l cor e 'l sen e 'l saber e 'l fag ric,

Don seran ben mezinat siey amic,

E i trobaran cosselh e bon abric;

De lonc sermon devem far breu prezic,

Que ben cobram lo gran segon l' espic.


Be pot aver lo nom de Frederic,

Que 'l dig son bon e 'l fag son aut e ric.


Al bon metge maiestre Frederic

Di metgia, que de metgiar no s tric.


Aimeri de Péguilain.

domingo, 10 de diciembre de 2023

Boniface Calvo. Enquer cab sai chanz e solatz,

Boniface Calvo.


Enquer cab sai chanz e solatz,

Pos los mante lo reis N Anfos;

Mas si per lui tot sol no fos,

Ja 'ls agron del tot oblidatz;

E pois qu' el los vol mantener,

Non met amor a noncaler;

Car, sens amor, chanz ni solatz no val,

Ni a sabor plus que conduitz ses sal.


Per amor fon chantars trobatz,

Car chantars et esser joios

Es dreitz mestiers dels amoros

E dels autres non, so sapchatz,

E mais dic c'om non pot valer

Granmen, ni far ben son dever

En nuil afar, ni s sab gardar de mal

Cortezamen, pois que d' amor no il cal.


E s' el reis N Anfos, qu' es senatz

En totz faitz e valens e pros,

Lauza mon dig, ben es razos

Qu'el dei' esser enamoratz,

E qu' el, ab amoros voler,

Se voill' en guiza chaptener,

Per qu' amatz sia coralmen de tal

Com taing al seu fin pretz sobrecabal.


E sitot es l' albres loingnatz

Per que il fo l' amars saboros

Del sieu digne frug glorios,

No s laisset tant e tal c' assatz

Pot del mescap restaur aver;

E car en posc ben dir lo ver,

Fatz mon mestier, mas non dirai ges qual,

Car ai paor de plaig descomunal.


E s' en fol no m sui trebaillatz,

Ben m' en venra tals guiardos,

Qu'en seran trist' e consiros

Cil per qu' eu sui sems e mermatz

Del gran deport e del plazer

Qu' ieu soil aver lo jorn e 'l ser

Dels mieus mestiers, don ai dolor coral,

E maint autre que no i podon far al.


Reis de Castell', al mieu parer,

Be us ai per mon chan fag saber

So qu' ieu devia per plazer de tal

Que us deu plazer, si us plai, so que mais val.


viernes, 20 de octubre de 2023

LVIII, Qui m disses, non a dos ans,

LVIII.


Qui m disses, non a dos ans,

Qu' el laus me fos desgrazitz

Del rey 'N Anfos, de pretz guitz,

Mot me fora greus afans;

Qu' er es tant vil tengut sai

E blasmatz, que sol parlar

Non aus de luy ad honor,

Don ai al cor tal dolor

Qu' ab pauc chant no 'n desampar.


A moutz homes l' aug blasmar

Que li foran valedor,

Si guerra l' agues sabor

Tant com a cor de donar:

Mas ieu las! suy en esmai,

Com me sol lauzar mos chans,

Per elh que m' er abelhitz

Tant qu' ieu serai sebelhitz,

Ans que dreg alhors los lans.


Mala veyra sos efans,

Si 'l pus de la gent ver ditz, 

Que vius n' er despostaditz; 

E dieus don me mort enans, 

Quar ja gran joy non aurai 

Tro per ver auia comtar

Que 'l sieu enemic maior

Aian ab luy tal amor

Que d' elhs no 'l calha gardar.


Ab dreg a volgut renhar

Et ab pretz et ab valor,

Creyssen de terr' ab lauzor,

Lo reys N Anfos que dieus gar;

Et aras deu mielhs e mai

Voler dreg e patz dos tans,

Sol que non si' escarnitz;

Per que de dieu si' aizitz,

E sos pretz no s desenans.

Mos ditz sera pro bastans

Sol que per luy si' auzitz,

Qu' ieu parti totz esferzitz;

E si m' enten, non l' er dans;

Pero aitan li dirai

Que reys deu amicx amar,

Mas de l' als dir ai temor,

E 'lh chauzisca son melhor

Per son dreg dever a far.


Jamais no m' esforsarai

D' el rey castellan lauzar,

Ni d' autre, si en error

Ven son pretz, qu' a deshonor

Me pogues ab dan tornar.


No suy astrucx de senhor

Que m vuelha de cor amar.


Giraud Riquier.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVI.


En luec de verjanz floritz

E foillatz,

Volgra per champs e per pratz

Vezer lansas e penos,

Et en luec de chanz d' auzeus

Auzir trompas e flauteus,

E granz retinz de colps e de cridanz; 

C' adoncs fora cabalos lo mazanz.


Bel m' es lo retinz e 'l critz

Dels armatz,

Can sui ben encavalgatz

Et ai bellas garnizos;

C' aitan gai sui et irneus

A l' encontrar dels tropeus, 

Com li privat en chambras e parlanz, 

E tan volgut com il en cochas granz.


Per qu' eu volgra fos partitz

Lo prezatz

Reis N Anfos de sos regnatz,

Qu' adoncs faria dels pros

E dels valenz sos chapdeus;

Qu' en faitz perillos ni grieus

Non ten pro lauzenziers ni sopleianz,

C' al maior ops li fail cors e talanz.


Mas trop mi par endurmitz,

Que m desplatz,

Car en vey desconortatz

Los sieus, e meins corajos;

E s' ara, mentr' es noveus

L' afars, non conorta 'ls sieus,

Venir l' en pot tals mescaps e tals danz 

Qui 'l fara pro, si 'l restaur' en des anz.


Reis N Anfos, ja 'ls crois marritz

Non crezatz,

Ni 'ls feingnenz alegoratz,

Car amon dinz lur maizos

Mais bos vis e bos morseus

C' ab afan penre casteus,

Ciutatz ni reignz, ni faire faitz prezanz, 

Tan lur es cars legors e pretz soanz!


Vai dir, sirventes noveus,

Celleis cui sui miels sieus,

Qu' el bes que m fai es a totz los prezanz

Enantimenz, e als crois desenanz.


Boniface Calvo.

jueves, 29 de febrero de 2024

Far (Formentor)

Far, v., lat. fari, dire, parler.

Bella, fi m'ieu, cum etz aissi?

Gavaudan le Vieux: L'autre dia. 

Belle, me fis-je, comment  êtes-vous ici?

Amicx, fas elha, gilos brau

An comensat tal batestau.

G. Rudel: Pro ai del. 

Ami, fait-elle, méchants jaloux ont commencé telle querelle.

ANC. FR. Or ai, fait-il, parlé folie.

Marie de France, t. II, p. 311. 

Li quens, font-il, de Flandres nos a à vos tramis. 

Roman de Rou, v. 2927. 

Jo, fist Jonathas, vendrai al rei là ù il serrad.

Anc. trad. des liv. des Rois, fol. 25. 

A ceste nécessité, fait Platon dans Suidas, les dieux ne répugnent ny contrarient.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 231.

Formentor, faro, Far

2. Facundia, s. f., lat. facundia, faconde, éloquence.

Lo do de entelligencia e de facundia.

(chap. Lo don de inteligensia y de facundia : elocuensia : capassidat de parlá (be.))

Cat. dels apost. de Roma, fol. 161. 

Le don d'intelligence et de faconde. 

CAT. ESP. PORT. Facundia. IT. Facondia.

3. Prephatio, s. f., lat. praefatio, préface, partie de la messe.

Las collectas e la prephatio.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Les collectes et la préface.

CAT. Prefaci. ESP. (prefacio) Prefación. PORT. Prefação. IT. Prefazione.

4. Afablitat, s. f., lat. affabilitatem, affabilité.

Als estranhs afablitat.

Eluc. de las propr., fol. 173. 

Affabilité envers les étrangers. 

CAT. Afabilitat. ESP. Afabilidad. PORT. Affabilidade. IT. Affabilità, affabilitate, affabilitade. (chap. Afabilidat.)

5. Enfantar, Effantar, Efantar, v., enfanter.

Concebras per l' aurelha 

Dieu que enfantes vergina.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels. 

Tu concevras Dieu par l'oreille afin que tu enfantes vierge.

Enfantet lainz son fyll 

Sens dolor et sens tot peryll.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Là dedans enfanta son fils sans douleur et sans aucun péril.

La femna, cant vol efantar. Liv. de Sydrac, fol. 26. 

La femme, quand elle veut enfanter.

Ab dolor effantaras. Brev. d'amor, fol. 58.

Tu enfanteras avec douleur. 

ANC. FR. Fut enfanted li cercles de la terre.

Anc. trad. des Ps. ms., n° 1, ps. 89.

ANC. CAT. Enfantar, infantar. IT. Infantare. (ESP. infantar, parir; chap. parí.)

6. Enfantamen, Efantamen, s. m., enfantement.

Ans que fos l' enfantamens.

Pierre de Corbiac: Dona dels angels.

Avant que fût l'enfantement.

Virgis aprop l'efantamen. Liv. de Sydrac, fol. 8.

Vierge après l'enfantement.

La dolor de mon ventre, après l'enfantament. V. de S. Magdelaine.

La douleur de mon ventre, après l'enfantement. 

ANC. CAT. Infantament.

7. Infancia, s. f., lat. infantia, enfance.

Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174. 

Enfance, âge puéril. 

CAT. ESP. PORT. Infancia. IT. Infanzia. (chap. Infansia, infansies, tems al que se es chiquet o sagalet.)

8. Enfansa, Efansa, s. f., enfance, enfantillage.

Non l' es grans honransa

Selh que ditz mal d'aisso don nays enfansa.

R. Jordan: No puesc.

Ne lui est grand honneur à celui qui dit mal de ce dont naît enfance.

Anz es folia et enfansa,

Qui d' amor a benenansa,

Qu'a om n' auze son fin cor descubrir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Mais c'est folie et enfantillage, qui a bonheur d'amour, qu'il en ose découvrir à homme sa fine pensée.

Amicx, quan se vol partir 

De si dons, fai gran efansa.

G. Faidit: Sitot ai tarzat.

Un ami, quand il veut se séparer de sa dame, fait grand enfantillage.

(chap. Sagalada, sagalades, chiquillada, chiquillades; coses de chiquets.)

9. Enfanteza, s. f., enfance, jeunesse.

Fom un que vi lo rey del cel

En s' enfantesa.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Fut un qui vit le roi du ciel en son enfance.

La on el nos agues offendut, nos lo y devriam perdonar per sa enfanteza.

Hist. abr. de la Bible, fol. 9.

Là où il nous eût offensé, nous le lui devrions pardonner à cause de sa jeunesse. 

ANC. CAT. Infantesa.

10. Enfantilhatje, s. m., enfance, jeunesse, enfantillage.

Per penre bon usatje

En lor enfantilhage.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Pour prendre bon usage en leur enfance.

11. Enfantilhorga, s. f., enfantillage. 

Vol dir que layssadas avia totas sas enfantilhorgas et avia fagz e costumas e portamens d'ome perfieg. V. et Vert., fol. 105.

Veut dire qu'il avait laissé tous ses enfantillages et avait actions et coutumes et conduite d'homme parfait.

12. Enfantayritz, s. f., lat. infantaria, celle qui enfante.

L' enfantayritz non a taqueta

De sang, mays es pura e neta.

(chap. La paridora no té (cap) taqueta de sang, sino que es pura y llimpia.)

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Celle qui enfante n'a pas petite tache de sang, mais elle est pure et nette.

13. Enfan, Effan, Efan, s. m., lat. infans, enfant.

Enfans que teta.

P. Cardinal: Las amairitz.

Enfant qui tète.

Pus fom amdui enfan, 

L' ai amad' e la blan.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Depuis que nous fûmes tous deux enfants, je l'ai aimée et je la caresse.

Si com l'enfas qu'es alevatz petitz. 

P. Raimond de Toulouse: Si com l'enfas. 

Ainsi que l'enfant qui est élevé petit.

Loc. Plor tota dia, faz cosdumna d' efant. Poëme sur Boèce. 

Je pleure tout le jour, je fais coutume d'enfant.

Dis que reys, que lo sieu vai donan 

Ni s' en torna, fai costuma d'enfan.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

Je dis que roi, qui va donnant le sien et s'en dédit, fait coutume d'enfant.

Femna qu' a pena d'effan. Brev. d'amor, fol. 113.

Femme qui a peine d'enfant. 

Non ai de sen per un efan.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Je n'ai pas de sens pour un enfant.

- Infant, titre spécialement consacré à certains princes.

Al efant d'Aragon platz,

Don Peire, chans e solatz.

G. Riquier: De far chanso.

A l'infant d'Aragon, Dom Pierre, plait chant et allégresse. 

(N. E. El infante que será el rey Pedro III de Aragón. De Alfonso II de Aragón, N Anfos, Nanfos, N' Anfos, Adefonsus, etc. tenemos algún texto en provenzal, como “per mantas guizas”; y de otros reyes como Pedro II. Martín I, en su lecho de muerte, contesta “hoc” : òc, oc, och : sí, a las preguntas que le hacen. Los deputats del General de Cathalunya, en 1461 y fechas posteriores, aún usan el hoc afirmativo; creo que incluso Juan II y su hijo Fernando II de Aragón, el católico, usaban esta partícula afirmativa que caracteriza a la lengua de oc, Languedoc, lenga d'òc, y todas sus variantes y dialectos, “catalan comprés,” como escribía Loís Alibèrt en su “Gramatica occitana segon los parlars lengadocians”. Al menos, en 1505 se encuentra hoc.

Loís Alibèrt, catalan comprés, dialèctes, occitans, lengadocians; gramatica, gramática

En este libro y el anterior, Choix des poésies des Troubadours, Raynouard explica muy bien cómo se forma en Francia la plana lengua romana, langue romane, romance, romans, romanç, romantz, occitano, occitan, provenzal, provensal, provençal, Provence, etc. etc.)

CAT. Infant. ESP. PORT. IT. Infante. (chap. infán, infans, infanta, infantes,  fills o filles dels reys.)

14. Enfantet, Efantet, s. m., enfançon, petit enfant.

L' enfantet enmalhotat

Met sus l'autar que si plorava.

Cant ac fag noirir l' enfantet.

V. de S. Honorat. 

Il met sur l'autel l' enfançon emmailloté qui pleurait.

Quand il eut fait nourrir l' enfançon. 

Pres l' efantet pel ma.

(chap. Va pendre al chiquet per (de) la ma; no es lo mateix que chiquet pelma, com va sé Carlitos Rallo Badet de chiquet, y encara li dure.

Ell escriu xiquet perque está mol destorbadet, lo pobret aragonés baturro catalanista lobotomisat: Pininfarinetes.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite. Ell escriu xiquet perque está mol destorbadet, lo pobret aragonés baturro catalanista lobotomisat, Pininfarinetes

V. de S. Énimie.

Prit le petit enfant par la main.

ANC. FR. Quelquesfois encor l' enfantelet, la femme, etc.

Du Bartas, p. 350.

15. Fantin, s. m., enfant, petit enfant.

Li trey fantin en la fornais. Doctrine des Vaudois.

Les trois enfants dans la fournaise.

16. Effanti, adj., enfantin.

Tals a lo semblant effanti.

P. Cardinal: Tan son. 

Tel a le semblant enfantin. 

ANC. FR. Estoit encore trop rudes et trop enfantiz.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 277.

17. Infantil, Efantil, adj., lat. infantilis, enfantin.

Sa etat infantil termena quan comensa la pueril.

(chap. Sa (: la seua) edat infantil acabe cuan escomense la pueril.)

En etat efantil.

Eluc. de las propr., fol. 69 et 98.

Son âge enfantin il termine quand commence le puéril.

En âge enfantin.

ESP. PORT. Infantil. IT. Infantile. (chap. Infantil, infantils.)

 

Far, s. m., lat. pharus, phare.

Si vol tener vas lo far.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

S'il veut tenir vers le phare.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Faro. (chap. Faro, faros, com lo de Formentor a Mallorca.)

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Hameus ou Amédée de la Broquerie, N Uc de Saint Circ

Hameus ou Amédée de la Broquerie. Trois pièces. Voici des fragments de ce troubadour:

Broquerie

Per leis soi plus leu que trocha
Ei' amors, si
amors;
Ieu fora plus deleitos
De burdir e de cantar
S' ela m
volgues acuilhir;
Mas aquo l' es greus a far:
C' on plus
desir
Son cors me fui;
Mas lo joi de leis, quar l' am, me
desdui.

Bels cors gens, dreitz, bela bocha,
Ei' amors, si
amors,
A blancas dens, hueils amoros
E veiaire fresc e
clar;
Ins e mon cor vos remir,
Quar per vos vei pretz levar
Et
enrequir;
Cascus en brui
Mas lo joi de leis, quar l' am, me
destrui.
Mentre qu' el.

Quan reverdeion li conderc
E
la lauzeta puei' al mont,
E li auzelet dui e dui
En lur lati,
segon que s' es,
Fan retendir la calmeilla
Pel fin joi qu' ins
en lor s' es mes.


Per
ma enemigua m' esperc
Que m te marrit e deziron
Per so quar tos
temps si m defui;
Aisi ja l' en penra merces,
Qu' ieu no sai
com si s conseilla,
Quar de leis no ve negus bes.
Quan
reverdeion.
Millot, III, 410. P. Occ. 373.

Henri. Une
tenson avec Aruer:
Amic Aruer, d' una ren vos deman
De dos
amantz d' una dompna qu' es pros
Que d' un talent e d' un cor son
amdos,
Mas son devis lor preis e lor semblan,
Car l' us es
semple e l' autre sobranzier,
L' un pauc prezat e gaire
plasentier,
A l' autre par tot lo mont obezir,
Gardas cal deu
la domna mais eslir?
Amic Aruer.
Millot, III, 410.

Henri,
comte de Rhodez. Giraud Riquier fit un commentaire en vers d' une
chanson de Giraud de Calanson (voy. t. II, p. 252); on lit à la
suite de ce commentaire:
Aiso que ven apres es testimoin qu' el
senher N Enric, per la gracia de dieu, coms de Rodes porta ad esta
espozisio ab veritat.
E nos devem, ses esser greu,
Enric, per
gracia de dieu,
Coms de Rodes, per gracia de dieu,
Ad esta
espozisio
Testimoin qu' el ver sabem;
Nos, el temps qu' el dig,
adonem
A catre trobadors per ver
La chanso, qu' em volguem
saber
Per cascus d' els l' entendemen;
E Gr. Riquier veramen
Fo
ne pus qu' els autres curos,
Car esta espozitios
Nos fon, trop
a, per lui renduda;
Mans e may l' avem tenguda,
Lo dig dels
autres atenden;
E dels dos sabem veramen
Que mays no s' en
entremetran;
E del terz crezem lo semblan,
Tan n' a lonc espazi
avut;
En Gr. a requeregut
Eras que aisso li redessem,
O
auctoritat li prestassem.
Avut cosselh d' entendedors,
E nos
entendem pro qu' el cors
Del entendemen a tocat,
E prestam li
auctoritat;
E, per so qu' el crezut en sia,
Volem li 'n portar
guerentia,
E mandam que y sia pauzatz
Nostre sagel, so es
vertatz;
L' an c' omz comta M. CC.
LXXXV, no may ni mens,
VI
jorns a l' intrada del mes
De juli, aisi vertat es
Que fon fag
ab gran alegrier
Ins el castel de Monrozier.

Le manuscrit
ajoute:
Aiso fon trag veramen de la carta sagelada.
Si m
fos tan.
Millot, III, 410.

Hugues. Une tenson avec
Bertrand:
Senher En Bertran, uns cavalier prezatz
Ama una dona
et es per leis amatz
Adreitamen e senes tricharia,
Et ha maint
jorn durat lur drudaria;
Mas el ha tant estat de lei vezer
Per
que non ausa denan lei venir
Que, s' el hi ve, ben sap, senes
mentir,
Que perdra la. Ara m diguatz lo ver;
Qual li val mais
ho qu' en aissi remanha,
Ho que lai an' e perda sa
companha?
Senher en.
On trouve sous le même nom d' Hugues
une autre tenson avec Baussan; en voici le premier couplet:

Baussan,
respondetz mi, si us platz,
Totz savis es acosselhatz

Et
avetz bon' entensio,
Ar entendetz en ma tenso
Que us parc, e
vos aiatz los datz,
E cauzetz de catr' amistatz
La cal val mays
segon razo.
Baussan respondetz.
Millot, III, 411.

Hugues
de la Bachelerie, t. II, III et IV. Sept pièces.
N Ucs de la
Bacalairia si fo de Limozi, de la on fo Gauselm Faiditz. Joglars fo
de pauc valor, e pauc anet e pauc fo conogutz; e si fes de bonas
cansos, e fetz un bon descortz e de bonas tensos. E fo cortes home,
ben adreich e ben enseingnatz.
Bastero, 101. Crescimbeni, 220.
Millot, III, 414. P. Occ. 375.

Hugues Brunet, t. III et IV.
Sept pièces.
Uc Brunecs si fo de la ciutat de Rodes, qu' es de la
seignoria del comte de Tolosa, e fo clergues; et apres be letras e
saup ben trobar; subtils era mot e de gran sen natural; e fes se
joglars e fes motas de bonas cansos, mas non fetz sons. Et anet ab lo
rei 'N Anfos d' Arago, et ab lo comte de Tolosa, et ab lo comte de
Rodes lo sieu seignor, et ab En Bernart d' Anduza, et ab lo Dalfi d'
Alvernhe. Et entendet en una borzeza d' Orlhac, que avia nom ma dona
Galiana; mas ela non lo volc amar ni retener, ni far negun plazer en
dreg d' amor; e tan qu' ela avia fag son drut del comte de Rodes, e
donet comjat a 'N Uc Brunec. Et adonc N Uc, per la dolor que el n'
ac, mes se en l' ordre de Cartosa; et aqui el mori.

Lanquan
son li rozier vermelh,
M' es bel, quant aug dels auzelhos
Refrims
e chans e lays e sos,
Que d' un vers m' aparelh
Qu' al re mos
cors no m barganha
Mas solatz e cortezia,
Ni no m poiria un
dia
Aver joi qu' en mi remanha...


S'
om pogues vezer en espelh
Tan be sos ayps cum sas
faissos,
Aquelh miralhs fora trop bos,
Qu' els malvatz
viran qui son elh;
Que tal se pipa e s' aplanha
Cui malvestatz
sobrelia,
Qu' aisselhs miralhs lo faria
Plazen de belha
companha.
Lanquan son li.

Voici deux couplets d' une
pièce dans laquelle le troubadour s' était imposé la difficulté
bizarre de la répétition obligée des mêmes mots:

En est son
faz chansoneta novelha,
Novelha es quar ieu chant de novelh
E
de novelh ai chauzida 'l plus belha,
Belha en totz sens, e tot
quan fay es belh,
E quar m' es belh, ieu m' alegr' e m
deport,
Quar en deport val pauc qui no s deporta.


Jois
deporta mi quar am dompn' ysnelha,
Ysnelha es selha que m ten
ysnelh;
Ysnelh cor n' ay quar tan gent si capdelha
Qu' ilh
capdelha mi, ses autre capdelh;
Que mais capdelh non quier mas per
conort,
Per gienh conort qu' om no s pes qui m conorta.

Be
m conorta selha qu' es fina e franca...
En est son
faz.
Nostrad. 68. Crescimbeni, 48. Bastero, 101. Hist. gén. du
Languedoc III, 97. Millot, I, 40. P. Occ. 111.

Hugues Catola.
Deux pièces, dont l' une est aussi sous le nom de Marcabrus; l'
autre est une tenson avec sa dame, à laquelle il répond:
Bella
amiga, ensegnamenz es granz
De dompneiar, qui 'n sap esser
gignos,
Que tuit s' ajoston gai e voluntos,
Mas al partir en es
chascuns blasmans...
Millot, III, 414.

Hugues de l' Escure.
Un sirvente lacéré dans le manuscrit. Il se compare aux autres
troubadours de son temps; il dit ne pas craindre Pierre Vidal ni
Albertet:

Ni
'N Perdigos de greu sonet bastir
Ni 'N Peguilhan de chansos metr'
en sal,
Ni de gabar sos chans N Arnaut Romieu,
Ni de lausar
Fonsalada son fieu,
Ni 'N Pelardit de contrafar la gen,
Ni 'N
Gualaubet de viular coyndamen.
De motz.
Millot, II,
205.

Hugues de Mataplane. Un sirvente adressé à Raimond de
Miraval.

Les
vers suivants sont tirés d' une tenson:
En Blacasset, en sui de
noit
Vengut a vos per combatre ades...
E voill sachaz qu' eu
soi el diable
Lo plus cruel e 'l plus penable.
En
Blacasset.
Bastero, 102. Crescimbeni, 220. Millot, II,
118.

Hugues de Murel. Un sirvente dont le couplet suivant est
tiré:

No m platz qui pert ses demanda
Lo sieu, e l' autrui
deman;
Ni qui m promet e m fai guanda
No m tenh' a mal, s' ieu
li guan,
Qu' ieu no m' azaut de baron truan
Pus ab mentir s'
atruanda;
Ni qui ses benfag no me blan,
Ja no s pes que ieu lo
blanda.
Jes sitot bon.
Millot III, 415.

Hugues de
Pena. Trois pièces.
Ugo de Pena si fo d' Agenes, d' un castel que
a nom Messat, fils d' un mercadier. E fes se joglars; e cantet ben, e
sap gran ren de las autrui cansos. E sabia molt las generacios dels
grans homes d' aquellas encontradas. E fetz cansos. Grans baratiers
fo de jogar e d' estar en taverna, per que ades fo paubres e ses
arnes. E venc se amoillerar a
l' Isla e Venaissi en Proensa.

Dans
l' une de ces pièces, il dit:
Cora que m desplagues amors,
Ara
m' a conquist franchamen
E fas tot son comandamen;
Per que m
deu valer sa valors,
Si s fai que tal m' a faig chauzir
Don tos
temps mais l' ai que grazir,
Sol d' un bel semblant amoros
Que
m fes cil don son enveios.
Cora que m.
Dans une autre:
Anc
Lanselotz, can sa dona 'l promes
Que faria per el tot sos
coman,
Si 'l mostrava un fin lial aman,
Non poc aver de si eys
sovinensa,
Bona domna, tan for s' er oblidatz
Tro que merces lo
y ac adregz esguarz
Lai on razos non li valia re,
Per qu' ieu
aten de vos aital merce.
Si anc me.
Nostrad. 147.
Crescimbeni, 101. Bastero, 102. Millot, III, 309. P. Occ.
325.

Hugues de Saint-Cyr, t. III et IV. Trente-six pièces,
dont plusieurs sont attribuées à d' autres troubadours.
N Uc de
Saint Circ si fo de Caersi, d' un borc que a nom Tegra. Fils fo d' un
paubre vavassor que ac nom N Arman de Saint Circ, per so qu' el
castels don el fo a nom Saint Circ, qu' es al pe de Sainta Maria de
Rocamaior, que fo destruichs per guerra e derrocatz. Aquest N Uc si
ac gran ren de fraires maiors de se; e volgron lo far clerc e
manderon lo a la scola a Monpeslier. E quant ill cuideron que ampares
letras, el amparet cansos e vers e sirventes e tensos e coblas, e ill
fach e ill dich dels valens homes e de las valens domnas que eron al
mon ni eron estat: e com aquel sabers s' ajoglari. El coms de Rodes e
'l vescoms de Torena si 'l leverent molt a la jogloria, com las
tensos e com las coblas qu' el feiren com lui e 'l bons Dalfin d'
Alvernhe.
Et estet lonc temps en Gascoingna paubres, cora a pe
cora a caval. Lonc temps estet com la comtessa de Benauges, e per
leis gazagnet l' amistat d' En Savaric de Maleon, lo cals lo mes en
arnes et en roba. Et estet lonc temps com el en Peitieu et en las
encontradas, pois en Cataloingna et en Aragon et en Espaigna, com lo
bon rei Amfos e com lo rei Anfos de Leon e com lo rei Peire d'
Aragon; e pois en Proensa com totz los barons, pois en Lombardia et
en la Marcha. E tolc moiller e fez enfans. Gran ren amparet de l'
autrui saber e voluntiers l' enseingnet a autrui. Cansos fes de fort
bonas e de bons sons e de bonas coblas; mas no fes gaires de las
cansos, quar no fo enamoratz de neguna. Mas se sap feigner enamorat
ad ellas ab son bel parlar, e sap ben dire en las soas cansos tot so
que ill avenia de lor: e ben las sap levar e ben far cazer, quand el
lo volia far, ab los sieus vers et ab los sieus digz. Mas pois qu' el
ac moiller non fetz cansos.

Qu' eras es una sazos
Que hom ren
mal guazardos,
E servezi son perdut
E befag desconegut,
Et
amor vol et acuelh
Aquels que mais an d' erguelh...


Et
on plus elha m' esglaia
Ni m fai planher ni doler,
Ilh ri e
chant e s' apaia
E s dona joy e lezer;
Ilh m' es mala, eu li
suy bos
Anhels suy, ilh m' es leos...
Nulha res que.

Nulhs
hom no sap d' amic tro l' a perdut

So
que l' amicx li valia denan,
Mas quan lo pert, e pueys es a son
dan,
E 'l notz aitan cum l' avia valgut;
Adoncx conoys que l'
amicx li valia;
Per qu' ieu volgra ma domna conogues
So qu' ieu
li vaill, ans que perdut m' agues;
E ja depueis al sieu tort no m
perdria.


Ben
sai que s' ieu l' agues aitan nogut,
Cum l' ai valgut ni son pretz
trait enan,
Ben agra dreyt que m volgues mal plus gran
Qu' a
nulha re; per qu' ieu ai conogut
De ma domna que mais me
nozeria
Ab lieys lo mals no m valria lo bes,
Per que m' agra
mestier, si ja pogues,
Que m' en partis, mas per dieu no poiria.


Que
s' amors m' a si doussamen vencut
Que ieu non puesc ni ai negun
talan
Que ja de lieys, que m' auci deziran,
Parta mon cor ni l'
en vir ni l' en mut,
Ans si enpren e si ferma quec dia
Per que
feira chauzimen, s' il plagues,
Pus tan suy sieus, si per sieu mi
tengues;
E pueis qu' en fes cum del sieu a sa guia...
Nulhs
hom no sap.

Estat ai fort longamen
Vas lieis qu' es falsa
leials
Et ai sofertat mos mals,
Per so n' ai pres maint
tormen
E non quer don ni esmenda;
Mais no m platz qu' ieu
atenda
Acort ni dura merce
Ni plaser ni joi ni be
Que sufren
amors mi renda...

Mas autre conseill taing prenda,
Tal qu'
ieu voill c' om mi penda,
Si mais l' obedisc en re;
Quar dregz
es en leial fe
C' aissi com hom compra venda...
Totz hom qu' en
folla s' enten
En fol despen sos jornals.
Estat ai
fort.

Aissi cum es cuenda e guaya
E corteza e plazens,
Et
azauta totas gens
la belha de cuy ieu chan,
M' es ops que d'
aital semblan,
Cum ilh es, fassa chanso
Cuenda e guay' ab
plazen so,
Que la man lay
Que l' an dire
Lo desire
Que
ieu n' ai
De vezer son gen cors guai...

Sos
amicx e sos servire
E sos homs suy e seray,
Quar tant es de
beutatz ray
Quan la vey no sai on so,
Qu' ieu mais volria un
cordo
Que ieu l' agues de sa man
Cum si prenia de joi tan
Quan
pren selh
Que si dons baya;
Tan m' apaya
Que cozens
M' es
totz autres jauzimens.
Aissi cum es.

Bella donna gaia e
valentz,
Pros e corteza e conoissentz,
Flors de beltatz e flors
d' onors,
Flors de joven e de valors,
Flors de sen e de
cortezia,
Flors de pretz e ses vilania,
Flors de totz bes senes
totz mals,
Sobre totas fina e leials,
Lo vostre fis amics
enters
Que us es fizels e vertaders
Vos saluda, e manda vos
Qu'
anc no fo en son cor joios
Pois que denan vos se partit,
Ni anc
puois nuilla re no vit
Qui gaires li pogues plazer;
Sitot se
cuebra so voler
Ab gen soffrir et ab cellar,
Qar negus jois no
ill pod semblar
Contra 'l vostre joi nuilla re,
Ne nuill be
contra 'l vostre be
No ill pod plazer ni abellir,
Ni negus bes
no ill pod venir
Ses vos; et anc be no ill anet,
Si donc de vos
no ill remembret
O del vostr' avinen solatz,
E qar plus tost no
es tornatz
Ves vos, prega us per chausimen,
Donna, per vostr'
esseinhamen,
Se us platz, que lo i perdonez...
Bella
donna.

Nostrad. 76. Crescimbeni, 54. Bastero, 102. Hist. gén.
de Languedoc II, 519; III, 328. Millot, II, 174. P. Occ. 161.