sábado, 2 de mayo de 2026

Sag - Saga, Saya, Saia

Sag, s. m., sac, saccagement, pillage.
En aissi par qu' el sag no fon certas.
E si d' est sac no s clamon Catalas,
Hom los tenra totz per flacx e per vas.
Bernard de Rovenac: Belh m' es.
Par ainsi il paraît que le saccagement ne fut pas certain.
Et si de ce sac ne se récrient les Catalans, on les tiendra tous pour flasques et pour vains. (N. E. Espanya ens roba, els nostres polítics no; ja ja ja, el saqueo de Cataluña.)
CAT. ESP. (saqueo) PORT. Saco. IT. Sacco. (chap. Saqueo, saqueos; sacades de dinés cap a Andorra. Jordi Pujol sap algo del tema.)

Saqueo, saqueos; sacades de dinés cap a Andorra. Jordi Pujol sap algo del tema

Saga, Saya, Saia, s. f., du lat. sagus, saie, sorte d'étoffe faite en laine grossière.
Saga, es drap ras, ses tot pel, la cals si pausava de sobre.
(chap. Saya, es drap ras, sense cap pel, la cual se posabe per damún.)
Regla de S. Benezeg, fol. 64.
Saie, c'est drap ras, sans aucun poil, lequel se posait dessus.
Mantel, non etz de presset ni de saya.
Raimond de Miraval: Selh qui de.
Manteau, vous n'êtes de perse ni de saie.
De presset dir que fos saya.
P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.
De perse dire qu'il fut saie.
- Sayon, hoqueton. 
Ges no say
Quo us puesca, per nulh essay,
Tochar jos vostra saya,  
Paulet de Marseille: Belha donna.
Je ne sais point comment je vous puisse, par nul essai, toucher sous votre sayon.
ANC. FR. Sa camisole et son pourpoint vestit
Puis son sayon.
Ronsard, t. 1, p. 598.
CAT. ESP. Saya. PORT. Saya, saia. IT. Saia. (chap. Saya, sayes.)

2. Sagelh, s. m., sayon.
Amor que m turmenta
De jos mon sagelh.
Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier.
Amour qui tourmente sous mon sayon.
(chap. Sayó, sayons; sayonet, sayonets. ESP. Sayón.)

Sayó, sayons; sayonet, sayonets. ESP. Sayón.

Safran, Safra, (safrá)

Safran, Safra, s. m., de l'arabe zarfaran, safran.
Voyez Monti, t. II, part. I, p. 309.
Safra que ven de Orien.
(chap. Safrá que ve d'Orién, del Oriente o Lleván.) 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Safran qui vient d'Orient.
Los safras e las colors e las verdors per delechar los huells.
V. et Vert., fol. 22.
Les safrans et les couleurs et les verdures pour réjouir les yeux.
Safra... plus ros que aur.
Safran... plus roux qu'or.
CAT. Safrá. ESP. Azafrano (azafrán). PORT. Azafrão. IT. Zafferano.
(chap. Safrá (capsot), safrans.)

Safran, Safra, s. m., de l'arabe zarfaran, safran.

2. Safranar, v., safraner, jaunir. 
(chap. Puta vella safranada : esgroguida.)
Le Moine de Montaudon: Be m' enueia.
ANC. FR.
Aussitost donc qu'on vid l'aurore safranée 
Dessus nostre horizon ramener la journée.
Du Bartas, p. 374.
Et les raiz saffranez de l'aurore vermeille.
La Boderie, Hymn. eccles., fol. 219.
ESP. Azafranar. PORT. Açafroar. IT. Zafferanar. (chap. Safraná, assafraná; esgroguí, esgroguís. A mons padrins los van fé una broma cuan se van casá: los van ficá colorán alimentissi (safrá) a la carchofa de la ducha. Menos mal que van obrí l'aigua antes y van vore la grogó, sinó encara pareixeríen los Simpson.)

flaming Moe, flameado de moe, Borrás de Beseit

3. Safrar, v., broder, garnir d'orfroi, safrer.
Part. pas.
Feric Olivier sus son ausberc safratz.
Roman de Fierabras, v. 419.
Frappa Olivier sur son haubert safré.
Sotz las gonelas an brunhas safradas. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
Sous les gonelles ont cuirasses safrées.
ANC. FR. Mains baubiers à pans saffrés.
Roman du Renart, t. IV, p. 359.
Nel pot garir escu n' hauberc safré.
Roman de Garin. Carpentier, t. III, col. 675.
(chap. Bordá, dorá, per ejemple los escuts.)