champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 28 de agosto de 2026
Vel, Velh, Vielh, Vilh, Veilard, Viliard, Veltat, Velheza, Veillor, Vilhenc, Vilhuna
jueves, 27 de agosto de 2026
noruego, danés, llengües diferentes
La primera frasse está en noruego y la segona en danés. Ademés de sé prácticamen idéntiques, les dos se entenen entre elles.
Per tan, ¿sirán la mateixa llengua?
Pos aixó es lo que los catalanistes mos volen fé creure en lo valensiá, mallorquí y chapurriau.
Ara comparem la llengua ocsitana en lo dialecte ocsitá catalá:
parlars lengadocians, catalan comprés, Loís Alibèrt.
Suposo que consevol atontat catalaniste o catalanoparlán podrá entendre sense massa esfors lo texto de Alibèrt, y en general, tots los textos en prosa antics. Yo soc chapurriau y los enteng prou be, hasta la poesía dels trovadós.
Este texto en proto chapurriau y latín del añ 842 es mes complicat de entendre. Grassies a Raynouard y después a Mourcin, está ben cla.
viernes, 21 de agosto de 2026
Truc, Trueia, Truiga, Truoia, Truelh, Truella, Trufa, Trufaire, Trufador, Trufarel, Trufar, Trufan, Trumor
2. Truella, s. f., malice, perfidie.
3. Trufarel, s. m., railleur, farceur, moqueur.
4. Trufar, v., railler, plaisanter, moquer.
5. Trufan, adj., railleur, moqueur.
viernes, 14 de agosto de 2026
Eclipse VS eclipsi (en dialecte ocsitá catalá)
domingo, 24 de mayo de 2026
Sibilla, Sibila - Siblar, Cirlar, Siular (chulá)
jueves, 21 de mayo de 2026
Servar - Reservatio
Servar, v., lat servare, garder, conserver, observer, retenir.
En sas contenansas et habit serva honestat. Eluc. de las propr., fol. 170.
En ses contenances et vêtement garde honnêteté.
No son liatz de matrimoni, ni an fag vot de servar castetat.
(chap. No són lligats de matrimoni, ni han fet vot de guardá castidat.)
V. et Vert., fol. 18.
Ne sont liés par mariage, ni n'ont fait voeu de garder chasteté.
Vostra regla tenetz e servatz. Philomena.
Votre règle tenez et observez.
ANC. IT. Chi li suoi documenti attende e serva...
Così coven servare.
Barberini, Docum. d'amore, p. 9 et 25.
ANC. CAT. ANC. ESP. Servar. IT. MOD. Servare, serbare. (chap. Guardá, conservá, retindre, observá; servá es un verbo que hauríem de conservá.)
2. Serva, s. f., réservoir, vivier.
Vendre... peis corromput ni languit en serva.
Cartulaire de Montpellier, fol. 175.
Vendre... du poisson corrompu et ayant langui en réservoir.
(chap. Vivero, viveros; resserva, resserves.)
3. Conservar, v., lat. conservare, conserver, préserver.
Lo frug avia vertut de gardar e de conservar vida. V. et Vert., fol. 36.
(chap. Lo fruit teníe la virtut de guardá y de conservá la vida.)
Le fruit avait la vertu de garder et de conserver la vie.
Amors conserva joventut. Leys d'amors, fol. 123.
(chap. Amor conserve juventut. Díslay a Artur Quintana Font, que en 90 añs encara está enamoradet (de les perres).)
Amour conserve jeunesse.
CAT. ESP. PORT. Conservar. IT. Conservare. (chap. Conservá : conservo, conserves, conserve, conservem o conservam, conservéu o conserváu, conserven; conservat, conservats, conservada, conservades; conserva, conserves; yo conservaré; yo conservaría; si yo conservara.)
4. Conservatiu, adj., conservatif, propre à conserver.
La memoria... es conservativa.
(chap. La memoria... es conservativa. No sé aón está la diferensia entre lo ocsitá y lo chapurriau an esta frasse.)
De vita... conservativa.
(chap. De vida... conservativa : que conserve la vida.)
Eluc. de las propr., fol. 18 et 25.
La mémoire... est conservative.
De vie... conservative.
CAT. Conservatiu. ESP. PORT. IT. Conservativo. (chap. Conservatiu, conservatius, conservativa, conservatives.)
5. Conservacio, Conservatio, Conservation, s. f., lat. conservationem,
conservation, maintien.
Per la conservatio del dit pays.
(chap. Per la conservassió del dit país; pays : zona, com lo pays d'Oc.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.
Pour la conservation dudit pays.
Per conservation de las maisons.
(chap. Pera la conservassió de les cases. Observéu la diferensia del chapurriau, que fa los plurals en es, com en valensiá, y no en as, com lo ocsitá y los seus dialectes, “catalan comprés”, sobre tot abans de Pompeyo Fabra, pero tamé después.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 433.
Pour conservation des maisons.
Conservacio de generacio. Eluc. de las propr., fol. 19.
(chap. Conservassió de generassió.)
Conservation de génération,
CAT. Conservació. ESP. Conservación. PORT. Conservação.
IT. Conservazione. (chap. Conservassió, conservassions.)
6. Conservador, Conservator, s. m., lat. conservator, conservateur, défenseur.
Conservators de las trevas. Tit. de 1375, ville de Bergerac.
(chap. Conservadós de les tregües. Lo chapurriau actual no se diferensie mol del ocsitá antic de 1375 de Bergerac, de aon ere Cyrano, lo nassut.)
Conservateurs des trêves.
Conservador dels privilegis.
(chap. Conservadó o conservadós dels privilegis.)
Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, col. 32.
Conservateurs des priviléges.
CAT. ESP. (conservador) PORT. Conservator. IT. Conservatore.
(chap. Conservadó, conservadós.)
7. Conservayritz, s. f., lat. conservatrix, conservatrice.
Via del sanc et conservayritz de vita. Eluc. de Las propr., fol. 63.
(chap. Vía de la sang (o sanc) y conservadora de (la) vida.)
Voie du sang et conservatrice de vie.
IT. Conservatrice. (chap. Conservadora, conservadores.)
8. Observar, v., lat. observare, observer, exécuter, accomplir.
Far observar alcun capitol per ella consentit.
(chap. Fé observá algún capítul per ella (nella) consentit)
Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.
Faire observer aucun chapitre par elle consenti.
Part. pas. Ben deu esser tengutz et observatz.
(chap. Be deu sé tingut y observat.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Bien il doit être tenu et observé.
CAT. ESP. PORT. Observar. IT. Osservare. (chap. Observá : observo, observes, observe, observem u observam, observéu u observáu, observen; observat, observats, observada, observades; yo observaré; yo observaría; si yo observara.)
9. Observancia, Observansa, Observanza, s. f., lat. observantia, observance, respect.
Per observansa. Doctrine des Vaudois.
(chap. Per observansa. Lo chapurriau actual no se diferensie mol del ocsitá del Vaud, a Suiza. Se troben textos del añ 1100 an aquella zona.)
Par observance.
Per observancia de bos fagz. Regla de S. Benezeg, fol. 3.
(chap. Per observansia u observansa de bons fets. Regla de San Benet.)
Par observance de bons faits.
- Coutume.
Contra los privileges, libertats et observansas.
(chap. Contra los privilegis, libertats o llibertats y observansies : costums.)
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 473.
Contre les priviléges, libertés et coutumes.
ANC. CAT. Observança. CAT. MOD. ESP. PORT. Observancia. IT. Osservanzia, osservanza. (chap. Observansia, observansies; observansa, observanses; costum, costums.)
10. Observador, s. m., qui doit être observé, devant être observé.
Observadors et guardadors totz lur temps ses totz enfranhemens.
Cartulaire de Montpellier, fol. 108.
Devant être observés et devant être gardés tous leurs temps sans nulles infractions.
CAT. ESP. PORT. Observador. IT. Osservatore. (chap. Observadó, observadós, observadora, observadores.)
11. Preservar, v., lat. praeservare, préserver.
Vos los deves gardar e preservar de tot mal. Chronique des Albigeois, col. 78.
(chap. Vos los debéu guardá y presservá de tot mal.)
Vous les devez garder et préserver de tout mal.
CAT. ESP. PORT. Preservar. IT. Preservare. (chap. Presservá, presservás : yo me presservo, presserves, presserve, presservem o presservam, presservéu o presserváu, presserven; presservat, presservats, presservada, presservades; presservaré; presservaría; si yo me presservara; si yo vullguera presservám portaría un presservatiu a la gaita.)
12. Preservation, s. f., préservation.
Confederation entre bos, es et pot estar preservation.
(chap. Confederassió entre bons, es y pot sé presservassió.)
Tit. de 1418. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 414.
Confédération entre bons, c'est et peut être préservation.
CAT. Preservació. ESP. Preservación. PORT. Preservação. IT. Preservazione.
(chap. Presservassió, presservassions.)
13. Preservatiu, adj., préservatif.
De corrupcio preservatiu.
Sal... de cauza morta, que no si corrumpa, preservativa.
(chap. Sal... de cosa morta, que no se corrómpigue, presservativa.)
Eluc. de las propr., fol. 151 et 193.
De corruption préservatif.
Sel... de chose morte, qu'elle ne se corrompe pas, préservatif.
CAT. Preservatiu. ESP. PORT. IT. Preservativo. (chap. Presservatiu, presservatius, presservativa, presservatives.)
14. Reservar, v., lat. reservare, réserver, garder, conserver.
Part. pas. A l' abadia de Gramon reservadas.
(chap. A l'abadía de Gramón (gran Mon) resservades.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.
A l'abbaye de Grammont réservées.
CAT. ESP. PORT. Reservar. IT. Riservare. (chap. Resservá, resservás: yo me resservo, resserves, resserve, resservem o resservam, resservéu o resserváu, resserven; resservat, resservats, resservada, resservades; yo resservaré; yo resservaría; si yo resservara.)
15. Reservatio, s. f., réserve.
Las reservatios, qualitats, retentios.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Les réserves, qualités, retenues.
ESP. Reservation (“reservación”, reserva). PORT. Reservação. IT. Riservazione. (chap. Resservassió, resservassions; resserva, resserves.)
























