Mostrando entradas con la etiqueta Siulan. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Siulan. Mostrar todas las entradas

domingo, 24 de mayo de 2026

Sibilla, Sibila - Siblar, Cirlar, Siular (chulá)

Sibilla, Sibila, s. f., lat. sibylla, sybille.
Sibilla avia prophetizat.
So que sibila avia dih.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 4 et 73.
La sybille avait prophétisé.
Ce que la sybille avait dit.
CAT. Sibilla. ESP. Sibila. PORT. Sibylla. IT. Sibilla. (chap. Sibila, profetisa.)

Sibilla, Sibila, s. f., lat. sibylla, sybille.



Siblar, Cirlar, Siular, v., lat. sibilare, siffler.
Siblan e cridan fort. V. de S. Honorat.
Ils sifflent et crient fort. 
L' enemics gieta un bruch, 
Que cibla e fremis e brocha.
V. de sainte Énimie, fol. 34.
Le diable jette un bruit, vu qu'il siffle et frémit et court.
Loc. Siulan tavan per esparvier. 
Marcabrus: Doas cuidas.
Ils sifflent taon pour épervier.
Part. prés. E 'l cavalier venc abrivat...
Siblan e bufan e brugen.
Roman de Jaufre, fol. 61.
Et le cavalier vint empressé... sifflant et soufflant et grondant.
ANC. FR. Et sa langue en siflant sible d'une voix telle.
Ronsard, t. II, p. 978.
Disent ainsi: Le peuple me faict honte, 
Me desprisant et siblant après moi.
F. H. D. B., trad. des Satyres d'Horace, p. 163.
Un joueur de comédies est vilainement hué, siblé.
Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, p. 11.
Des perrocquets lesquels sublent merveilleusement haut, et s'efforcent d'imiter la voix humaine.
Hist. macaronique, t. 1, p. 11.
ANC. CAT. Sibillar. CAT. MOD. Siular, xiular. ESP. Silbar. PORT. Sibilar. IT. Sibilare, sibillare. (chap. chulá : chulo, chules, chule, chulem o chulam, chuléu o chuláu, chulen; chulat, chulats, chulada, chulades; chularé; chularía; si yo chulara; chulit, chulits; chulet, chulets; signifique tamé follá. Chulo, chulos, chula, chules : majo, majos, maja, majes, bonic, bonics, bonica, boniques; tamé engreít, pujadet, pito, pincho.)

lo pena de Marcel, Markel Bringuè, Marcel Pena; chulo, engreít, pujadet

2. Siolon, s. m., lat. sibilum, sifflement des vents, ouragan, tourmente.
Tempestas et siolons 
E pluias e desaventura
Feron deysazon fort e dura. 
V. de S. Honorat.
Tempêtes et ouragans et pluies et mésaventure firent intempérie forte et rude.
(chap. huracán, airegaz, ventolina, chuladissa del ven, tronada, tornado.)

Airegaz = Viento fuerte , en Torrevelilla  ven, ventolina a Beseit

3. Eshiular, Eschiular, v., siffler.
Bazilisc los auzels... eschiulan... auci.
Eluc. de las propr., fol. 240 et 102.
Doit chanter et siffler.
Basilic les oiseaux... en sifflant... tue.
(chap. chulá, de eschiular, en ch, típica al ocsitá, chapurriau y valensiá.)

champoiral, chapurriau; chulá, de eschiular, en ch, típica al ocsitá, chapurriau y valensiá