Mostrando las entradas para la consulta sigáu ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sigáu ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 28 de julio de 2024

4. 1. Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso. Revelassió importán.

Llibre cuart.

Capítul I.

Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso. Revelassió importán.

¡Quína llástima que Pedro Saputo passare dels dessat o devuit añs de edat que teníe cuan va eixí del convén! ¡Quínes coses tan amables ñauríe a la seua vida! Perque lo que es ell no nessessitáe mes barbes, mes tempero ni madurassió: ere un gran músic, un bon pintó, literato o lletrat, filóssofo, mol ample de muscles y ben reforsat, un home perfecte, un home complet y fet de totes totes. 

Es verdat que com los demés van aná envellín, no haguere pugut tindre sempre los mateixos amors, y se va vore obligat a dixá los que sen anaben de la orfanidat, y aná agarrán los que van aná vinín. Pero aixó an ell ¿qué li fotíe?; algo, ya u vech; perque ni lo cor del home es aixina ni ña verdadé amor sense estima, ni estima sense virtut, y la virtut seguix totes les edats. Pijó siríe encara si tinguere fills, perque éstos creixeríen, trauríen barba, y se faríen homens, y lo pare se quedaríe detrás de ells y sagal sempre. Vaiga, no pot sé, no estaríe be, es disparate pensáu; milló es lo que ara se use.

Per un atra part, ¡sé sempre jove!, ¡no passá may dels vin añs! ¡Ay, qué bo siríe, dirá aquí alguna sagala lectora passada ya de ixa edat o assomanse an ella! ¡Ay, qué bo! Pos mira, lectó, sagala, o entenu tú que lliches, la jove dels cuatre lustros, o los que tingues, que si a la meua má estiguere may siríeu velles, sense que sigue lisonja féu mes bon goch y mos agradéu mes de joves. Una vegada passats los trenta y cuatre o trenta y sing, tos pararía allí y no tos faríeu mes fees. Sí que ha passat ya la juventut y sen va aná lo coló de rosa, y la vivesa dels ulls y la finura de la careta, y lo aire y la amabilidat dels añs de les grassies. Pero encara no sou fees. ¿Qué mes volíeu? Parléu als deu añs mes, y diréu: ¡ay quí los agarrare! Pero no me se ha donat este encárrec; u séntigo, y mes no podéu remediá. Conque admitiu la voluntat o alcansaume llissensia pera servitos.

Ham arribat al llibre cuart de la vida de Pedro Saputo, al que ya es home de mes serios pensamens, ya no li putixen los mantellets, y ya no faltará qui mol pronte li dono una sofrenada y li digue: hola, mosso; mira que eres home. Sino que es lo cas que yo, com lo vull tan y ere ell tan viu y demoniet de sagal, séntigo que no u sigue sempre y tingam que tratá de coses tan formals com sirán les que apunten y seguixen. En tot, ell es lo mateix, y yo tamé, y així ni ell dixará de obrá com qui ere, ni yo de escriure com hay escrit hasta ara. Conque, ¡arredro, tristesa!, ¡oste allá, pesás del alma! Bon ánim y continuem. Aquell inviarn lo va passá Pedro Saputo al seu poble, dedicanse al estudi prinsipalmen y sense olvidá la pintura y la música. Los ratos libres descansáe en la conversa de Eulalia que en tan bon mestre va arribá a sé la sagala mes discreta y amable de la terra. No dixáe de creures digna del mateix favor la filla de sa padrina, perque ere tamé mol amable, grassiosíssima, maja, garbosa, entesa, encara que inossén, y un verdadé diamán traballat, y treballat per tals mans; y tamé lo volíe mol, habenla inclinat sa mare al amor de Pedro Saputo en propósit de que la amistat dels pares se arribare a estretí del tot en la unió dels fills y quedaren les dos cases fetes una sola. Ell, sabenu, contemplabe y alegrabe a san germaneta, pero la part prinsipal sempre ere pera Eulalia.

Sa mare, en fin, después de habéu pensat moltes vegades y habé reculat tantes atres per temó de la seua resposta, se va determiná a insinuali que lo seu dessich siríe vórel casat, a la seua edat ya conveníe. Y li va afechí que al poble mateix podríe casás mol be, si vols casat be, cásat al carré, al seu poble no lo engañaríen. Yo sé, va di, que ña qui te vol y pense en tú mes de lo que tú assertarás a imaginát. De Eulalia tú sabrás a lo que está disposada, habén dit sempre a la seua familia y publicamen que te volíe tan que may voldríe a datre home, perque no lo podíe ñabé ya digne de ella después de habet conegut a tú y merescut lo teu amor. Gala, sí, fill meu, gala está fen, de sé filla de un filldalgo que tú saps lo fanfarrón que ere, del amor en que te vol y diu que tú li correspons. Y lo que es mes, ningú murmure de ella sino que encara pareix que tots la volen mes per esta ressolusió y desenfado. De les demés del poble, grans, minudes y michanes, potsé te costaríe mes preguntá que conseguí lo sí de elles y dels pares; perque yo sé cóm me saluden, yo sé lo que me afavorixen, tratanme com a igual hasta les mes engreídes y pujadetes, visitanme y alegranse cuan yo les visito. 

No sé lo que es; pero hasta pera criades me se han brindat sagales de cases mol dessentes. Pero entre totes me pareix que a qui te pots dirigí es a la filla de ta padrina, a tan germaneta, an ixa Rosa que u es verdaderamen y a qui sa mare ha criat com aposta pera tú, y ella mereix un home com tú, perque es un ángel com veus de hermosa y amable, sempre alegre y natural, viva, dóssil y grassiosa, advertida, sempre portán la gloria als seus ulls y an aquella careta que no sé si haurás mirat be, pero que sense parlá diu mol, en un cor puro y tendre, y un pensamén florit; que ben dichós sirá, fill meu, ben dichós al que ella óbrigue lo seu pit y se li entrego del tot.

Pedro Saputo li va contestá:

- Cosa natural es que vosté, siñora mare, me haigáu proposat que me casa. No obstán, a mí me pareix que encara soc massa jove. ¿Qué són vinticuatre añs pera un home, y encara no cumplits? 

Y pera mí són menos que pera datres. Tamé crec que coneixéu poc lo cor humano si agarréu com una simple enhorabona los obsequios que tos fan a les cases prinsipals del poble, yo buscaría lo gat. 

Y entre tantes sagales com vosté me trobéu, no me atrevería a parlá de llas y enllás mes que en dos, la una perque está vist lo bon dessich de la seua familia, que es man germaneta Rosa; l'atra, Eulalia, perque trencaríe tots los inconveniens y despressiaríe la contradicsió dels seus. Pero no mos engañem, bona mare y siñora meua; yo com Pedro Saputo soc ben ressibit aon vach, y les joves, lo que es per nelles, repararán poc en una vanidat o soberbia que no diu al cor; pero tenen pares, y éstos no poden dixá de pensá en lo pas del tems; y me atrevixco a di que hasta de eixes, si no es Rosa, ñauríe alguna dificultat pera vore nora a la vostra casa. Y la pas después duraríe o no, y lo mateix la felissidat. Lo món se goberne per preocupassions y no per raó; y ñan preocupassions nessessaries, senu unes a uns tems, y atres a datres, y algunes conveniens a tots, perque toquen al alma mateixa de la sossiedat. En fin, siñora y mare meua, tos u diré sense voltes: me sobren bens, o al menos ne ting bastans y puc aumentáls fassilmen; pero me falte nom y familia, y no tenim que cometre la temeridat de buscá desaires o disgustos que mos faiguen mal, mos dolguen y mos ofenguen. De Rosa parlaré mes en particulá al seu momén.

Sa mare lo va entendre y va di: 

- Parles, fill meu, com lo que eres y te cride lo món. Es verdat, tens raó, pera la teua desgrassia y pera la meua... Y aquí se va ficá a plorá, se va encaná y no va pugué di res mes.

- No ploréu, mare, li va di ell; pensáu que res tos falte, y que teniu un fill que tos adore y res trobe a faltá en la seua condissió.

- Sí, fill, sí, ya u vech, va contestá ella; pero ya que ham tocat este pun, y eres tan prudén, vull que sápigues lo que hasta ara no me había atrevit a dit:

- Yo entraba a casa una tarde de hivern mol freda y en tronada, y al mateix tems va assertá a entrá al poble y passá per allí un caballé, me va mirá en atensió, va pará lo caball, y com va vore que yo me avergoñía y anaba a ajuntá la porta, me va cridá y va demaná fonda pera un rato, pos encara volíe passá del poble, res mes que calentám, va di, y fe un mosset. Yo li vach di que desmontare y entrare a casa meua si volíe, pero que sentía que fore tan poc digna del tal huésped. Veníe carpidet de fret. Ell se va apeá, va pujá, se va calentá, va minchá algo, y ya manáe al criat traure al caball cuan mirán per la finestra va vore lo tems cruel y va di: no importe la vida ni la hassienda, amable possadera meua; yo a ningú conec ni hay de vore an este poble, si no tos hay de molestá, me quedaría aquí esta nit. Yo, plena de confusió per lo meu mal ajuar, li vach di que mirare lo que fée; que no ere casa aon puguere está a gust y comodamen, perque la bona voluntat en que yo lo serviría no suplíe atres faltes. 

Y se va mostrá mol satisfet y contén.

En son demá va nevá, bufáe un airet sers que talláe la cara y no va eixí de casa. A l'atre día va fé un airegaz y unes ventolines que se emportáen les teulades y un fret que no se podíe viure mes que damún dels calius, a les flames del fogaril; y habén enviat al criat a per aigua perque no va volé que yo hi aniguera, me va di:

- ¿Conque sou pubilla? - Sí, siñó. - ¿Y soltera? - Sí, siñó. - ¿Y honrada? - Ya u veéu. - Pos yo, va di entonses, soc mosso y caballé, huérfano tamé de mare, y vach a seguí lo consell de mon pare, que es un home mol sabut. ¿Voléu vindre en mí?

- No, siñó, y perdonéu, li vach contestá yo.

- No siréu la meua criada, sino siñora de casa meua.

- Tos dono les grassies, li vach di tremolán, pero mons pares me van encarregá mol la honestidat y no me van dixá datres bens. 

- No tinguéu vergoña, digna donsella, me va di entonses serio pero amorós. Deu me ha fet entrá an esta casa cridanme en la vostra modestia y la noblesa de cor que vach vore a la vostra mirada y vach sentí a les vostres paraules. Los llassos mes amagats que me tenen sujeto al vostre costat són mol forts, creéume, y vull que siguen vissibles y mes forts encara; són del cor, y vull que siguen tamé de la ley. Doneume la má. Y dién aixó me va agarrá de la má y va di:

- Sou la meua dona.

Yo estaba tan fora de mí, que no podía parlá y no li contestaba. 

Y ell me va di:

- Parléu o apreteume al menos la má. ¿Admitíu la meua? Yo lay vach apretá y crec que vach di "siñó”. Entonses me va abrassá, y me vach creure, fill meu, me vach creure la seua dona... Aquí va torná a plorá la beneita, y después va prosseguí dién: y en aixó se va pará un día mes, ¡y vach sé ta mare!... No va pugué continuá la pobreta, y son fill la va dixá plorá y gemegá una mica, y después la va consolá y li va di en mol amor que acabare la historia, perque la sentíe en mol gust.

- No ting res mes que di, va contestá sa mare, exepte que lo caballé me va dixá coranta escuts y sen va aná prometinme torná al cap de un mes, pero sense dim cóm se díe ni de aón ere. Tot, fill, me pareix habéu ensomiat; y si tú no hagueres naixcut per somni u tindría. Perque sinó ¿cóm un home tan formal y virtuós podíe engañá aixina a una infelís per pago de habél ressibit a casa meua? 

¡Y te li assemelles tan! 

Va pensá una mica Pedro Saputo y va di: 

- No tos desconsoléu; aquell caballé no tos va engañá, no podíe engañatos, o se va morí o se li va desvindre alguna desgrassia, sigue com sigue, que no li ha dixat torná als brassos de una dona que tan libremen y en tanta reflexió va pendre del modo que hau referit. 

No ploréu, no penséu mes en aixó; consoleutos y sigáu felís com u hau sigut hasta ara. Dixéu tot, y alegréu la vostra imaginassió en lo be y estat presén, que tans atres envechen, com vosté mateixa veéu. Y en cuan al meu casamén no tos preocupéu, que ya u aniré yo pensán, y vorem lo que mos anirá milló, ya que no ña cosa que mos apremio, ningú mos fique flarets al cul.

Se va consolá sa mare, y no sen va parlá mes del assunto. Sen va enrecordá Pedro Saputo de lo que habíe sentit del pare, que hasta príncipe lo creíen algúns, y de bona gana li haguere fet algunes preguntes a sa mare; pero va tindre per mes convenién no seguí una curiosidat potsé inútil y no del tot ben vista entre un fill y sa mare.

viernes, 26 de julio de 2024

2. 9. De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.

Capítul IX.

De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.


Eixe es lo sol: a tota la terra ilumine, y tota la terra es meua. Perdono mare, no torno per ara al seu cariño. Y dién aixó afluixáe lo pas y camináe en nou sabor y contén pareixenli que ere la primera vegada que fée aná la seua agilidat. No sabíe cap aón anáe, y sol procuráe donali la esquena a la seua terra, vinguere lo que vinguere. Pero va vore no mol lluñ una serra tota vestida de abres y mol tancada, y se va adressá cap an ella pera atravessala en lo propósit de amorsá allá dal, mirán cap atrás y cap abán pera vore lo país y lo sel que dixáe y lo que anáe a registrá per primissies del seu viache. Va empendre la costa amún; y veén una quebrada, un claro, una selva espessíssima va aná cap allá, com Pelayo a Beseit, y la frescoreta del puesto lo va convidá a sentás, y después va traure les provisions, detall de sor Mercedes y la mare priora, va minjá pera tot lo día, perque en eixecás de allí no pensabe pará mes que pera beure de la primera aigua que trobare; y se va ficá a reflexioná sobre la temeridat de habés embutit al convén, pareixenli entonses tan gran hassaña, que tremoláe de pensáu. Habíe dormit poc la nit passada; y trobanse mol cómodo sentat y apoyat contra un terré se va quedá adormit com un soc.

No va passá ni una hora que dormíe, cuan van assertá a passá per allí prop uns estudians que anáen de motus, que com joves y de peus ligeros buscaben les dresseres hasta aon no les ñabíe per lo gust de no aná pel camí. Lo van vore y se li van arrimá; lo van mirá un rato, y ell dorm que dormirás. La seua apassibilidat, juventut, la seua pressiosa cara, aquells pels tan negres y solts que tan l'habíe adornat com a dona y ara fée gloria a la vista, van encantá als estudians, y un de ells va di:

- ¿Qué li fa falta an este mosso pera sé un ángel? ¿Qué no donaríe per séli pare lo mateix Rey de España y de les Indies?

- Dixémlo en pas, va di un.

- No, va replicá l'atre, que l’ham de despertá y emportámol en natros. Va parlá lo cuart (pos no ne eren mes) y va di lo mateix, y pareixénlos be als dos primés lo van despertá cridán un de ells: expergiscere, frater, et surge (que vol di: desperta, germá, y ix, paraules de Cristo a Lázaro.)

Se va ficá dret de un bot, no per la forsa del latín, que ell no lo enteníe, sino per lo soroll de les paraules que van entrá als seus oíts; y al vóres dabán als cuatre llissensiats, va pensá que siríen alguasils; pero los va vore alguns instrumens de música y reparán en lo traje va adiviná lo que eren.

- Noli turbari, va di lo mateix, escolastici enim sumus, et te miramur et amore prosequimur. (Vol di: no te turbos, no te assustos, pos som estudians y te contemplam admirats y te volem.)

- Siñós, va di ell ya eixecat: si vostres mersés no me parlen en la meua llengua, no entendré lo que me diuen.

- Non licet nobis, va di sempre lo mateix, alio sermone uti quam latino. (No mos es permitit parlá mes que latín.)

- Siñós, va di ell una mica mes sansé; si me ha de fé la burla, parlo en llengua que yo entenga, y voré lo que me convé.

- Calléu, per la vostra vida, va di un de ells en latín; lo mosso té raó. ¿Qué li hau de di en latín? Sabéu, jove exelén, que tos ham topetat y mos hau paregut be. Sentim que no sigáu del gremio, perque vindríeu en natros, y tos sertifico per la experiensia que ting, que passaríeu la vida mes alegre que hau de coneixe al món.

- Esta faena, siñós, va di ell entonses, no me pareix a mí cosa roína; eixe latín es lo que me estorbe, perque si se oferix alguna vegada parlál descubriré la meua falsa roba.

- Yo tol enseñaré, va di un de ells, en quinse díes.

- Pos yo, va contestá Saputo, tos dono paraula de adepéndrel en vuit, y ton sobren set pera mirá y remirá la obra que hauréu fet. 

Va sé tan lo gust que los va doná als cuatre esta resposta, que lo van abrassá en molta alegría, diénli ya compañ.

- La primera dificultat, va di ell, está al vestit, pos no ting capa (manteo).

- Aixó es lo que no tos faltará, va contestá un; lo meu está sansé; que vingue una navalla o estisora y lo retallarem. Y dién y fen van agarrá entre dos lo manteo, lo van tallá de dal a baix, van hilvaná les noves vores, lo va pendre Pedro Saputo, y ficánsel y fen en ell tres o cuatre plantes, va quedá ordenat estudián. 

Después de un retall de un atre manteo van ficá de dol la gorra en una funda, y van arrencá a caminá, beneín primé un de ells en moltes creus la nova roba y la persona del nou compañ.

Pel camí y abans de eixí del brosquill de la selva los va di:

- Yo no dudo, siñós, que sabrán moltes habilidats; yo voré tamé de ajuntán algunes meues. Per ejemple: quedautos firme (va di a un de ells), y tersianse, apartanse a una vora, lo tros de manteo y después dixanlo caure, va pegá una correguda de tres passes y li va salta als muscles.

- Caminéu, compañ, li va di, que yo vach aquí tan formal y segú com a la seua llitera una matrona romana. Va caminá lo estudián algunes passes, y Pedro Saputo va fé l'águila, lo mono, lo gorrino, lo tornavos, l'ama que críe, lo sastre, lo sabaté, y datres coses y figures, tot en gran admirassió dels compañs, que van di que sol en alló pensaben guañás la renta de un canónigo o canonge de Toledo aquell estiu.

- ¿Sabéu, compañ, va di lo que lo portáe, que me pareix que sou tot espíritu segons lo poc que pesáu?

Lexique roman; Mensa – Immensitat, Inmensitat

- Pos, ara, va di Pedro Saputo, forméu corro; lo van formá y donáe la volta per los muscles y hasta per los caps de tots. Los va fé formá lo púlpito, y cubrín lo cap a tots en lo seu manteo menos al que miráe dabán, va di en veu de predicadó, que aquell ere l'ángel conductó que veníe a redimí al món perdut. Y escomense de repén un sermó irónic tan disparatat, que de rissa no van pugué mantindre la forma de moxiganga los compañs castellés y van caure tots llarcs enriénsen mich cuart de hora.

- Ara, pos, los va di, vull fetos vore si soc espíritu com diéu, compañ, o si ting ossos y musculs. Veniu astí, y no sigáu torpe. 

Li va ficá lo peu al costat, li va fotre la má al cul y alsanlo de enterra y aviánlo com un barró, lo avente a deu passes com si fore un ninot de palla, esbarramuixons, o de un atra materia mes llugera o ligera.

Lo van mirá entonses los estudians, y se van enrecordá de la forma en que los habíe preguntat si li féen la burla en lo seu latín que no enteníe. En tot los va agradá la proba, y pera perfecsionala van volé que la faiguere moltes vegades en tots ells, perque podríe vindre be alguna vegada pera dixá admirada a una sala.

Ignacio Belanche, Iñaki, instituto Matarraña

Cap de ells pesabe deu arrobes, ni la mitat, y tots estáen entre los setse y vin añs; pero un en particulá, lo mes grassiós, Francisco (se creu que se apellidabe Celma Tafalla), com a músic ere mol pito, se diríe que se va dixá a casa seua les carns y que se va emportá sol en ell per al viache los ossos y la pell; an este va agarrá moltes vegades y lo aventáe moltes passes, y ell anáe entrenán a caure de peus ya com una estatua, ya com una birla, ya de atres maneres, movense mol be al mateix tems, y pareixén segons jugabe que los brassos y cames los teníe apegats al cos.

- Botovadéu, va di un de ells, que vosté, compañ, sou desde avui lo faraute o heraldo, lo mestre y cap de la compañía. Diguéu quí sou, de aón y cóm tos diéu; perque res li habíen encara preguntat. 

Y ell va contestá:

- Lo que soc, siñós ya u veéu; de aón ving, me se está olvidán a tota mecha y ya no podría díu; lo meu nom, lo que vullguéu, perque tantes regirades li hay donat al que solía tindre, que per totes les seues lletres se está desfén. No reparéu en tornám a batejá y fiqueume lo nom que tos paregue, encara que sigue de dona, perque igual tos podéu topetá en una sagala mes gachona que una gitana y mes sandunguera que una bandera de régim; o be per lo contrari, mes modesta y gazmoña que una beata. Lo que tos asseguro es que lo vostre nou compañ es honrat y ve de bones, y que no se trobe tan desastrat per lo presén. Si algún día falte la Providensia tunesca, porto aquí en mí la santa compañía de vin a trenta escuts d'or y plata que no ña cosa mes sana y pura a les mines de América.

Los estudians al sentí tantes discressions y al vore tantíssimes grassies y tal noblesa no acababen de admirás y de manifestá lo contens que estáen, li van ficá nom; y pera que no fore difíssil diferensiá lo de home y lo de dona van aprobá unanimemen lo de Paquito. No va volé ell asseptá la direcsió de la compañía excusanse en que ere lo radé que habíe entrat an ella y en que en realidat no ere estudián. Pero en estos jocs y olvidos no van repará en que lo día habíe avansat mol, y van minjá de les vitualles de Pedro Saputo y de lo que ells portáen, que se reduíe a pa y vi, perque tamé portáe una bota de cuartet y mich; be que tots piaben per aigua, secs del mol parlá y de la caló del día que no va sé poca. 

Van eixí al final de la serra y van prosseguí lo seu camí.

1. 8. Humanidat y caridat de Pedro Saputo.

Capítul VIII.

Humanidat y caridat de Pedro Saputo.


Fort es sempre lo bon ejemplo, y mes cuan ve de persones de autoridat o de mol favor al poble, o mol volgudes o de compañs. Pero cuan som chiquets tot u fem per imitassió perque mos falte lo auxilio de la reflexió y de la experiensia, y se vol fé tot lo que se veu, sen per atra part la nostra espessie natural y essensialmén imitadora. Lo perillós ejemple que Pedro Saputo donáe als sagals del poble puján als tellats y parets va sé caussa de algunes desgrassies, sense que les pugueren evitá en prevensions ni castics ni los pares mes selosos. Als chiquets en passá de cuatre o sing añs ningú los guarde, una vegá la han cavilat ya han fet una travessura o malesa, y ningú pot tampoc previndre ni adiviná los perills als que se exposen aon y com menos se pense.

Estáen un domenche per la tarde codoleján gossos a les eres uns cuans sagals, entre ells Pedro Saputo, y ñabíe una turba de sagales cantán y triscán a un atra era; cuan de repén se va pará tot aquell estrapalussi y se va vore escapá a les sagales cap al poble, no sentinse cap gos ni cap veu mes que los plos de una criada del hidalgo de la plassa (lo de la cantonera). Ella, desesperada y toquiñanse los pels, cridáe demanán auxilio. Van aná allá los sagals, y una filla del hidalgo de uns nau o deu añs de edat, mol traviessa o carnussa y arriesgada, s´habíe estossolat caén del tellat de una pallissa, y pegán en lo cap a unes pedres s´habíe quedat morta de la caiguda. En cuan van sentí 'está morta', van arrencá tots los sagals a corre dixán sol a Pedro en la criada que invocabe a tots los sans y virgens del sel, no tan pera que tornaren a la vida a la chiqueta, com pera que la liberaren de vore lo semblán rigurós y vengatiu dels seus amos.

Pedro va fé en la sagala lo que habíe vist fé atres vegades pera recuperá als que patíen algún desmayo, pos va vore que sol estáe estamordida, y poc a poc va aná tornán en sí. Escomensáe la pobra a queixás en tals crits, que la criada va pensá que teníe chafats tots los ossos del seu cos: y plorán y dessichanli la mort sen va aná cap a casa de sons pares (que eren del poble) y se va quedá ell sol en la chiqueta... No teníe asclats tots los ossos del seu cos, ni la mitat, pero sí un bras, aboñat y ubert lo cap, queixoses atres moltes parts. Lo compasiu Pedro la va aná tentán pera alsala, y al final en sumo tiento y suavidat la va agarrá y se la va emportá a casa seua entre molta gen que per curiosidat y llástima lo van seguí pels carrés. No estáen sons pares a casa, que habíen eixit a passejá per un atre camí; pero lo ven los va portá la notissia y al momén estáen al costat de sa filla y en ells lo facultatiu. Va ñabé mols ays y plos, va ñabé desmayos; al final a dures penes y crits pelats que partíen lo cor, va quedá curada, emparchada y apedassada, y se van assossegá tots pera plorá mes desahogadamén y informás de les sircunstansies de la desgrassia y del descuido de la criada a qui habíen encomanat a la chiqueta. En tot va fé Pedro lo milló que va pugué: y com lo hidalgo va vore que en mich de la relassió se li bañáen los ulls, va dixá ell corre libremen les seues llágrimes, y juntamén en la seua dona li va doná les grassies per aquell bon ofissi que habíe fet a sa filla, oferinli casa y favor, y roganli que no olvidare a la pobreta de Eulalia, que la vinguere a vore pera donali forses y consolals a tots. Pedro estáe tendre y se rentáe la sang que portáe a les mans y a la roba. La mateixa siñora de casa va di entre llágrimes, ¡ay sang de la meua filla!, ¡ay sang de la meua filla!, se va despedí cortés y afablemen perque ere ya tart, y sen va aná a casa de sa padrina aon sa mare habíe dit que vinguere.

Mentres la chiqueta Eulalia (que així se díe) va está al llit la visitabe tots los díes; pero cuan ya se eixecáe, cuan ya estáe mol adelantada la seua cura, que en poc tems va quedá perfectamen sana, fora de alguna dificultat (que tamé se va corregí después) al bras pera serts movimens, va pará de aná a vórela, perque les seues visites eren de sola humanidat y a part de cumplimén. Als tres o cuatre díes va enviá lo hidalgo a una criada a preguntá si teníe novedat, y sabén que no, va aná ell mateix a casa de Pedro Saputo, y com si tratare en un home de mes edat y de algún respecte li va torná a doná les grassies per lo que habíe fet en sa filla, y de part de ella, de la seua dona y de la seua li va rogá se serviguere honráls en la seua visita.

Y va afegí, tocán lo pun mes delicat, que si a sa mare li habíe fet a un atre tems una advertensia, creguere que va sé per dessich de vórel home de profit, ignorán entonses que u fore de tan. An esta satisfacsió y comedimén va contestá Pedro en un atra milló, dién al hidalgo, que lo que habíe fet en sa filla no mereixíe tantes grassies, y que ben pagat estáe en la honra que aquella humilde casa ressibíe habense ell dignat a vindre an ella. Van passá encara atres cumplimens entre ells; y pel matí en son demá va aná Pedro a visitá a Eulalia, continuán ya desde entonses; se habíe engendrat entre los dos una amistat tan íntima que en lo tems va sé un atra cosa, y ni ells ni dingú va pugué remediáu.

Pero lo que mes brilláe al chiquet Pedro Saputo ere la caridat. Tots los del poble u sabíen; y si al carré li demanáen algo los atres sagals ya se u habíen repartit tot; y a vegades sense demanáu. Als pobres los donáe cuan podíe ñabé, y hasta la roba que portáe si los veíe fets un acsiomo y fée fret. Ell mateix cuan va arribá a la edat de mes coneiximén va habé de corregí lo vissi de la seua solidaridat. Se va atreví una vegada sa mare a renegál; y ell en molta grassia li va contestá: 

- Aixó es siñal de rics; lo fill de una rentadora no té que sé agarrat ni viure en l´alma arrugada. L´agarramén, siñora mare, no dixe vore la hermosura del sol ni la grandesa de la terra. Lo preto no coneix a Deu, ni Deu encara que vullgue li pot fé mersé, perque es incapás dels seus benefissis. Sense cante pera portá l´aigua, ¿a qué aniríe a la fon? ¿Sabéu mare, a quí penso yo que aburriríen los angels si pugueren despressiá an algú? Pos es als pussilánimes y als desconfiats. La rogo mol de veres que sigáu magnánima de cor, no estorbéu la generosidat del vol en que yo abarco lo món, y encara me pareix menut.

Amor als sesanta (Luis Arrufat)

jueves, 25 de julio de 2024

1. 5. De cóm Pedro Saputo va determiná adependre algún ofissi.

Capítul V.

De cóm Pedro Saputo va determiná adependre algún ofissi.


Llichí y mes lligí als llibres que li dixáe lo retó y un ric del poble va sé lo que va fé en mol tems. Entre tots los que mes li agradáen eren los de historia y les fábules de Esopo en la vida de este gran fabulista: y un atre llibre al que li dieben Lo Cortesano. Pero no olvidáe lo ejercicio de les roques ni lo aná als campos en lo primé llauradó que entopetabe o topetabe, ni les probes de agilidat.

Un día li va di sa mare: 

- Fill, ya tens dotse añs; ya es tems de que adeprengues algún ofissi. Y ell va contestá que pera qué eren los ofissis. Són, fill, li va contestá sa mare, pera no está bambán y guañás la vida. 

- ¿Només que per an aixó?, va di ell; pos yo tos dono paraula de no está may bambán, com veéu que tampoc no u estic ara, pos ya vech que es roín, encara que sol sigue perque lo que no fa res, ya en aixó fa mol mal no ocupán lo entretenimén y les mans, y en cuan a guañás la vida tingue firme esperansa que no me faltará, si Deu vol, ni a vosté en mí. Que no vull yo que vaigue a rentá en fret y en caló perque es siñal de molta pobresa, y no ha de passá tans mals ratos. Pero si tos entristix que no adeprenga un ofissi, digueume quin hay de adependre. Y sa mare li va contestá que lo que vullguere. 

- Pos yo, va di ell, no ne vull adependre cap. Perque hau de sabé que segons yo hay advertit, los homens són mol ignorans y no fan mes que disparates, obrán en tot en molta torpesa y sense cap discurs; y encara mes, generalmen fan mal als atres en malissia, y potsé an ell mateix per rechás. Yo no sé si a datres puestos són diferens, perque ya sabeu que no hay eixit de Almudévar mes que pera aná a vore als nostres parens, y dos vegades a Huesca aon a ningú vach coneixe ni vach tratá mes persones que les recaderes del mercat, que per sert gasten mol desenfado y poca vergoña. Pero si tots són lo mateix, no nessessito cap ofissi pera guañám la vida y félay a vosté descansada.

- Fill meu, va di entonses sa mare: mol saps y vech que parles com los flares que prediquen o com los homens que van en nous trajes per lo món y vénen de lluñanes terres. Fes lo que vullgues y Deu te ilumino: sol no vullguera que fores roín.

- Hasta ara, mare, va contestá ell, no u hay sigut ni hay probat de séu; y lo que hasta los dotse añs no es roín, ya sempre sirá bo. 

- Segons, li va replicá sa mare: algúns s' hi tornen después. 

- No pot sé, va di ell: perque yo sé que lo que es roín de home fet ya u ere de chiquet, pero no sabíe ni podíe empleá la maldat, pero lo que es mala inclinassió ya la teníe al alma.

- Ara vech, va contestá sa mare, que vas tenín raó. 

¿Quí t’ha amostrat estes coses?

- Aquí dins, va contestá ell, me les amostren totes; y los llibres que llechisgo o llixgo, y les dones cuan riñen unes en atres. 

- ¿Cóm poden enseñát o amostrát res les dones y mes reñín?, 

va preguntá sa mare mol admirada.

- Pos me enseñen mol, va contestá ell; tot lo que entonses diuen es locura y sabiduría, y lo mateix me enseñe la un que l’atre. Y u adepreng de elles y dels atres chics a les seues enganchades, y dels llibres, u aplego aquí dins y u guardo, y alló engendre atres coses, y estes engendren después atres; y les junto y les regiro y amasso totes, o les separo y compong segons me demanen les ocasions.

Entonses sa mare, esbarrada de sentíl parlá en tanta sabiduría, li va di: 

- No sé, fill meu, cóm sen yo tan tonta vach parí un fill tan espabilat.

- ¡Tonta, diéu!, va contestá ell; pos yo no hay advertit que u siguéu, perque les dones que yo ting per tontes al poble són vanes, cantoneres, gorrines, desastrades, rezongueres, noveleres, picudes, chismoses y bachilleres

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

- Fill, fill, li va di entonses sa mare; eixa es massa malissia pera la teua edat; dixa a les pobres dones, que tan despressio porten a costes per sé dones y per ende lo espart del món.

- Ara sí que vech que sou una mica tonta, va di ell: perque hau dit una tontada mol gran. ¿Cóm diéu que les dones són lo espart del món? ¿Quin espart sou vosté a la vostra casa? Vosté sou la siñora y yo lo vostre fill, vosté me voléu y yo la vull; vosté me servís ara y yo la serviré después; vosté me cuidéu y yo creixco y me fach home pera donali honra y amparala y mantíndrela. No tos digáu espart, perque me hau afrentat y casi no puc mirala a la cara.

Un atre día a la hora de minjá va arribá sa mare en gran sofoco dién entre llágrimes:

- Los rics sempre rics y los pobres sempre ham de callá. Mira, fill, que ving acalorada. Lo hidalgo de la cantonada de la plassa me ha topetat al carré, y plantanse a cuatre passes me ha dit: "Be críe lo fill, la pubilla; ya casi es home y sol sap parlá y fé lo Marc Esopo. 

La paga que ell tos donará per lo ofissi que li habéu amostrat. ¿Pensáu fél rentadora o cuinera com vosté? Milló li cuadraríe lo ofissi de comare o de casamenté.» Yo, al sentí paraules tan ofenedores, me hay mort de vergoña, la llum del sel no la veía; y casi me aufego de la pena que me unfle lo pit. ¿Qué me dius, fill meu, per al meu consol?

- Per ara, mare meua, sol tos dic que mingéu en gust, y demá tos diré lo que faré en este enfado que tos han donat perque no convé obrá ni adoptá consell cuan la caló de la passió está al mes alt pun, com u está ara als dos, vosté plore pero yo encara que estic ofés parlo en esta templansa. Ya que eixe hidalgo creu que pot oféndrela perque no me donéu ofissi, dixem la seua insolensia y agarrem la raó. Demá, si voléu, adependré de teixidó, después demá, de sastre, lo dilluns, de pelaire, lo dimats, de fusté, lo dimecres... 

casa el sastre, turismo rural, Beceite

- Fill meu, lo va tallá sa mare olvidán les llágrimes y la afrenta:

¿quín disparate estás dién? ¿No saps que cada un de eixos ofissis coste mols añs de adependre, y tú, vols adependren un cada día? 

- Torno a di, y sertifico, va contestá ell, que cada día hay de adependre un ofissi, y mes si es menesté o convé. Hasta mich día lo estudiaré, per la tarde entrenaré les mans, y a la nit cuan vinga a casa li portaré ya alguna mostra de la meua obra. Perque yo hay mirat a ixos homens als seus tallés y sé lo que me dic. Mínjo y alégros, que lo fill que hau parit no va naixe pera burret o ruquet, com Carlos Rallo Badet; ni tampoc pera sé humillat per cap fill d' algo ni pera patí que sa mare u sigue per ningú.
Yo faré que dins de pocs díes sigáu beneída per tots, y envechada potsé de eixe mateix hidalgo que tos ha insultat. Perdonemlo empero per la bona intensió en que u haurá fet, encara que en poc miramén y sobrada fanfarronería y mals modos. aixó es soberbia de naiximén y confiansa en les riqueses.

Aquella tarde anáe Pedro a casa de sa padrina, com solíe, y al passá per la plassa va vore al hidalgo en lo mossen: se va arrimá an ells y sense saludá se va encará en aquell y en gran aplom li va di: 

sa padrina, Ángeles Gil Guimerá

- Siñó fill d'algo de la cantonada (cridanlo aixina per despressio): avui hau fet plorá a ma mare, y les seues llágrimes me han abrasat les entrañes y les guardo aquí (siñalán lo cor), perque soc lo seu fill y sé quí té o no té dret a oféndrela. No u olvidéu, que tampoc yo u olvidaré. Adiós. Y dién aixó sen va aná en tota serenidat y mirada severa.
Lo mossen lo va cridá moltes vegades y hasta va volé seguil; pero lo va tindre que dixá perque ni la cara va girá pera mirál y va colá com un rellámpec. Va sentí mol lo mossen aquell cas, y u va sentí tamé lo hidalgo, pero de manera diferén, perque lo mossen u sentíe per amor al chiquet, y l’atre de ira y de rencor de les seues paraules y atrevimén.

martes, 2 de abril de 2024

Lexique roman; Glarea, Engrans


Glarea, s. f., glaire, jus, moût.

Uva composta es de pel, glarea o suc et de gras.

(chap. Lo raím está compost de pell, suc o mosto y de grans.)

Eluc. de las propr., fol. 226. 

Le raisin est composé de peau, de moût ou suc et de graines.


Glas, Glatz, s. m., lat. glacies, glace.

Soi pus freg que neu ni glas.

Folquet de Marseille: Senher Dieu.

Je suis plus froid que neige et glace. 

Ieu am trop mais lo glatz 

No fas las flors dels pratz.

Bertrand d'Allamanon: Lo segle. 

J'aime beaucoup plus la glace que je ne fais les fleurs des prés. 

CAT. Glas. IT. Ghiaccio. (chap. Gel. ESP. Yelo, hielo.)

2. Glassa, Glacha, s. f., glace. 

Pus blanca que neus sobre glacha.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Plus blanche que neige sur glace. 

E 'l mangera pro de sa cassa, 

E pueis no ill fara mal la glassa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et il mangera suffisamment de sa chasse, et puis ne lui fera mal la glace.

- Par extension. Caillé.

Aquella glassa c' aura facha 

Lo sang desus vos n' ostaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous en ôterez ce caillé que le sang aura fait dessus. 

ANC. CAT. Glaça. IT. Ghiaccia.

3. Glassar, Glachar, v., geler, glacer. 

Quan plus fai chaut, trembla e glacha,

E trassua quan plus fai freich.

Un troubadour anonyme: Si trobess tan. 

Quand plus il fait chaud, il tremble et gèle, et sue quand plus il fait froid.

Part. prés. La seconda es freg mortals,

Tant fort glassans e tan corals 

Qu' el mon non es semblans freiors. 

Brev, d'amor, fol. 111. 

La seconde est froid mortel, si fort glaçant et si intime qu'au monde il n'est semblable froideur.

Part. pas. Er quan vei glassatz los rius. 

B. Calvo: Er quan. 

Maintenant quand je vois les ruisseaux glacés. 

CAT. Glassar. IT. Ghiacciare. (chap. Gelá, chelá.)

4. Conglapis, s. m., verglas, grésil, givre.

Gels, neus e conglapis.

Marritz com selh que conglapis

Toca.

Lai on hom non sen conglapis.

Rambaud d'Orange: Ar s'espan. 

Glace, neige et verglas. 

Triste comme celui que givre touche. 

Là où on ne sent pas verglas.

5. Sobreglatz, s. m., chose très froide, très glacée.

Pos a manjatz sobreglatz

Et hom lo pren, greu poira viure. 

Deudes de Prades, Auz cass. 

Après qu'il a mangé choses très glacées, et qu'on le prend, difficilement il pourra vivre.


Glat, s. m., glapissement, aboiement, hurlement, cri.

Non tem glat, ni crit, ni jaup de gossa.

Guillaume de Berguedan: Amicx.

Je ne crains glapissement, ni cri, ni jappement de chienne.

Fig. Auzir tot jorn lo glat dels enoios. 

P. Vidal: Bon' aventura. 

Ouïr toujours l' aboiement des ennuyeux.

De lur critz ni de lur glatz. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

De leurs cris et de leurs hurlements. 

De feunia deu issir malvatz glatz. 

P. Cardinal: Ges ieu. 

De colère doit sortir mauvais cri.

- Gazouillement.

Auzir cugei lo chant e 'l crit e'l glat 

Que fan l'auzel, quan son vert li plaissat.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei. 

Je pensai entendre le chant et le cri et le gazouillement que font les oiseaux quand les bois sont verts.

(chap. Clapit, clapits; v. clapí.)

2. Glatiment, s. m., cri, glapissement, grincement.

Uzo may de glatiment que de votz. 

De dens glatiment.

Eluc. de las propr., fol. 168 et 80. 

Usent plus de glapissement que de voix. 

Grincement de dents.

3. Glatir, v., glapir, aboyer.

Fauc mos dos canetz glatir.

(chap. Fach mons (los meus) dos gossets clapí.)

Marcabrus: D'aisso laus Dieu. 

Je fais glapir mes deux petits chiens.

Fig. Qui qu' en crit ni 'n glata.

Rambaud d'Orange: Als durs. 

Qui que ce soit qui en crie et en glapisse. 

Adonc viratz payas glatir et escridar. 

Roman de Fierabras, v. 4129. 

Alors vous verriez païens glapir et crier.

- Grincer.

Tan lur fai las dens glatir. Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Tant leur fait grincer les dents. 

ANC. FR. Si forment bret, si haut glatist. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 51. 

Pour glatir et pour jangler. 

Ysopet II, fables 8. Robert, t. I, p. 160. 

Sarrazins comme chiens glatissent.

G. Guiart, t. II, p. 38. 

Tant fort glatissent al venir. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. 1, p. 22. 

ANC. CAT. Glatir. (chap. Clapí: clapixgo o clapixco, clapixes, clapix, clapim, clapiu, clapixen; s. m. clapit, clapits. Paregut a lladrá, pero en un sonido mes agut, cuan un gos se fa mal o cuan un gosset lladre.)


Glauc, adj., lat. glaucus, glauque.

Verdor en autumpne en las plantas si muda en color glauca.

Eluc. de las propr., fol. 265.

Verdure en automne dans les plantes se change en couleur glauque. 

IT. Glauco. (chap. Groc, grocs, groga, grogues.)


Glavi, Glazi, s. m., lat. gladius, glaive. 

Mil homes a mortz ses glavi.

(chap. Mil homens ha matat sense gaviñet.)

Marcabrus: Dirai vos.

Mille hommes a tué sans glaive.

Un glazi tot sagnent.

Que poguessan estorser

Als glazis dels pagans.

V. de S. Honorat. 

Un glaive tout sanglant. 

Que pussent dérober aux glaives des païens.

Fig. Lo glazis de dolor. V. de S. Honorat. 

Le glaive de douleur. 

PORT. Glavio. IT. Gladio. (chap. gaviñet, gaviñets; gaviñetada, gaviñetades.)

2. Glai, Glay, s. m., lat. gladius, glaive.

Ilh foron mort de glay, de fuoc et de serpent. La nobla Leyczon. 

Ils furent morts de glaive, de feu et de serpent.

Fig. Per que m fer al cor us glais.

Giraud de Borneil: Quan branca. 

C'est pourquoi me frappe au coeur un glaive.

Contra lo glai de la lengua met l' escut de pacientia.

Trad. de Bède, fol. 22.

Contre le glaive de la langue mets l'écu de patience.

3. Glazios, adj., poignant, meurtrier. 

Arc es mot glaziosa armadura. V. et Vert., fol. 69. 

Arc est arme moult meurtrière. 

Fig. Deu la mort recebre ab glazios turmens. Guillaume de Tudela. 

Doit recevoir la mort avec poignants tourments.

4. Deglaiar, Desglaziar, v., tuer avec le glaive, égorger.

El fetz deglaiar totz los crestias que trobet.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29. 

Il fit tuer avec le glaive tous les chrétiens qu'il trouva. 

Part. pas.

Lai ac tant Frances morts e desglaziatz, 

Qu'el camps e la ribeira n'es vermelhs e juncatz. 

Guillaume de Tudela. 

Là eut tant de Français morts et égorgés, que le champ et le rivage en est vermeil et jonché.


Gleva, Gleza, s. f., lat. gleba, glèbe. 

Las glevas et la terra ab las unglas foggan.

Eluc. de las propr., fol. 245. 

Que les glèbes et la terre avec les ongles ils fouillent.

Plaideyar armatz sobre la gleza.

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Disputer armés sur la glèbe. 

CAT. ESP. IT. Gleba. (chap. Gleba, glebes.)


Glire, s. m., lat. glirem, loir.

Glires... creysho en graysha dormen. Eluc. de las propr., fol. 251. 

Loirs... croissent en graisse en dormant.

ESP. Lirón. IT. Ghiro. (chap. Lirón, lirons.)


Globel, s. m., lat. globulus, globe, boule.

Cum un globel de cera quan hom l' a premut entre mas.

Eluc. de las propr., fol. 34. 

Comme une boule de cire quand on l'a pressée entre les mains.

ESP. Glóbulo (globo, bola).

2. Glomicel, s. m., peloton, paquet.

Quan volo far viagge, fazen un glomicel. Eluc. de las propr., fol. 182.

Quand ils veulent faire voyage, faisant un paquet.


Gloria, s. f., lat. gloria, gloire.

Vana gloria, so es desiriers d' esser vanamens lauzatz.

(chap. Vanagloria, aixó es dessich de sé vanamen loat.)

V. et Vert., fol. 7. 

Vaine gloire, c'est désir d'être vainement loué.

Qui dona almorna per vana gloria, fai de vertut pechat.

(chap. Qui done almoyna per vanagloria, fa de virtut pecat.)

Trad. de Bède, fol. 39.

Qui donne aumône par vaine gloire, fait de vertu péché.

ANC. FR. Glorie et richeises en la maisun de lui. 

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 111. 

Enterat li reis de glorie.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 23. 

Mès cil qui attendent glorie, 

Povent bien à tormenz venir.

Marie de France, t. II, p. 416. 

CAT. ESP. PORT. IT. Gloria. (chap. Gloria, glories.)

2. Gloriasion, s. f., lat. gloriationem, fierté, vanité.

Mota gloriasions es a mi per vos.

Trad. de la 2e épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Beaucoup de fierté est à moi par vous. 

IT. Gloriazione.

3. Glorificatio, s. f., lat. glorificatio, glorification.

La glorificatio eternal. V. et Vert., fol. 80. 

La glorification éternelle. 

Apres sa glorificacio. Eluc. de las propr., fol. 8. 

Après sa glorification. 

CAT. Glorificació. ESP. Glorificación. PORT. Glorificação. IT. Glorificazione.

(chap. Glorificassió, glorificassions; v. glorificá.)

4. Glorifiansa, s. f., glorification, jactance.

Mellier es humils confessios e mal faiz qu' ergolliosa glorifiansa en bes.

Trad. de Bède, fol. 16.

Meilleure est humble confession en mal fait qu' orgueilleuse jactance en biens.

(chap. Jactansia, jactansies; v. jactá, jactás.)

5. Glorios, adj., lat. gloriosus, glorieux.

Rei glorios, verais lums e clardatz. 

(chap. Rey gloriós, vera o verdadera llum y claró.)

Giraud de Borneil: Rei glorios.

Roi glorieux, véritable lumière et clarté.

- Substantiv. Dieu de gloire.

Roma, 'l glorios 

Que sufri mort e pena 

En la crotz per nos.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Rome, le Dieu de gloire qui souffrit mort et peine sur la croix pour nous. Loc. Recreirai mi? non, ja, pel glorios, 

Ans atendrai tro que m fassa joyos. 

P. Imbert: Aras pus vey. 

Renoncerai-je? non, jamais, par le Dieu de gloire, au contraire, j'attendrai jusqu'à ce qu'elle me fasse joyeux.

- En parlant de la Vierge.

Gloriosa, en cui merces 

Es e vera virginitatz.

Pons de Capdueil: En honor del. 

Reine de gloire, en qui est merci et vraie virginité.

ANC. FR. Ki tos tems fu mult glorios. Roman de Rou, v. 15633. 

La gloriose compaignie des apostles. 

Trad. du Te Deum. Psaut. de Corbie. 

CAT. Glorios. ESP. PORT. IT. Glorioso. (chap. Gloriós, gloriosos, gloriosa, glorioses.)

6. Gloriosament, adv., glorieusement.

Aprop petits dias moric gloriosament.

Genologia dels contes de Tholoza, p. 13. 

Après peu de jours il mourut glorieusement.

Tro que foro gloriosament martiriatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 23. 

Jusqu'à ce qu'ils furent glorieusement martyrisés.

CAT. Gloriosament. ESP. PORT. IT. Gloriosamente. (chap. Gloriosamen.)

7. Gloriar, v., lat. gloriari, glorifier.

Per negun ergoil no t' ergoliosir... ni te gloriar de bona obra.

Qui si gloria, glorie se en Deu.

Trad. de Bède, fol. 65 et 39.

Par nul orgueil ne t' enorgueillir... ni te glorifier de bonne oeuvre.

Qui se glorifie, qu'il se glorifie en Dieu. 

ANC. FR. Et gloriet sunt ki haïrent tei.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 73. 

CAT. ESP. PORT. Gloriar. IT. Gloriare. (chap. Gloriá.)

8. Gloriejar, v., glorifier, vanter.

Personas que se gloriejon en belhs vestirs.

Es folhs e vas qui de beutat de cors se glorieja.

V. et Vert., fol. 104 et 31.

Personnes qui se glorifient en beaux vêtements.

Est fou et vain qui de beauté de corps se glorifie. 

CAT. Gloriejar. (chap. gloriejá, gloriejás: yo me gloriejo, glorieges, gloriege, gloriegem o gloriejam, gloriegéu o gloriejáu, gloriegen; gloriejat, gloriejats, gloriejada, gloriejades.)

9. Glorificar, v., lat. glorificare, glorifier, rendre gloire, vanter.

Adorar, 

E lauzan glorificar.

G. Riquier: Obs m'agra. 

Adorer, et en louant glorifier. 

Glorificon Dieu nostre payre que es el cel. 

L' en gabon, e s' en glorificon.

V. et Vert., fol. 82 et 20. 

Glorifient Dieu notre père qui est au ciel. 

L' en raillent, et s'en glorifient. 

Part. pas. Son el cel ab Dieu glorificatz. V. et Vert. fol. 33. 

Sont au ciel avec Dieu glorifiés.

CAT. ESP. PORT. Glorificar. IT. Glorificare. (chap. Glorificá: glorifico, glorifiques, glorifique, glorifiquem o glorificam, glorifiquéu o glorificáu, glorifiquen; glorificat, glorificats, glorificada, glorificades.)

10. Glorifiar, v. y lat. glorificare; glorifier, vanter.

Selh non par ges cortes, 

Qui s lauza ni s glorifia.

B. Martin: D' entier. 

Celui-là ne paraît point courtois, qui se loue et se vante. 

Part. Glorifiatz suscitarai. Passio de Maria.

Je ressusciterai glorifié.

ANC. FR. Deus ki es glorifiet.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 88.


Glosa, Gloza, s. f., lat. glosa, glose.

So nos retrai la glosa. Guillaume de Tudela. 

Cela nous rapporte la glose. 

Dis una gloza sobre l' avangeli. V. et Vert., fol. 85. 

Une glose sur l'évangile dit. 

La gloza d'aquela decretal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 100.

La glose de cette décrétale. 

CAT. ESP. Glosa. PORT. Glossa. IT. Glosa. (chap. Glossa, glosses.)

2. Glozeta, s. f. dim., petite glose, glosette.

Las quals glozas Ancelm avia bailadas per glozetas petitas a declarar lo test. Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Lesquelles gloses Anselme avait données par petites glosettes pour expliquer le texte.

3. Glozar, v., gloser, parler.

Papa Ignocent, que gloset las decretals. L'Arbre de Batalhas, fol. 189. 

(chap. Lo Papa Inossén (Inocencio), que va glosá les decretals.)

Le pape Innocent, qui glosa les décrétales. 

No i cal ren glozar.

P. Cardinal: Predicator. 

Il n'y faut rien gloser.

CAT. ESP. Glosar. PORT. Glossar. IT. Glosare. (chap. Glossá: glosso, glosses, glosse, glossem o glossam, glosséu o glossáu, glossen; glossat, glossats, glossada, glossades.)


Glot, adj., lat. gluto, glouton, avide, pillard.

Voyez Leibnitz, p. 115; Denina, t. III, p. 112; Aldrete, p. 201; Muratori, Diss. 33.

Totz los homes glotz qui vivon a manieyra de porcs. V. et Vert., fol. 19. Tous les hommes gloutons qui vivent à manière de porcs.

Fig. Car en pensan sui de lieis lecs e glotz. 

A. Daniel: Sols sui. 

Car en pensant je suis friand et avide d'elle. 

Esgart glot de desirier. 

Pierre d'Auvergne: De Dieu no m. 

Regard avide de désir.

Glotz de mal dire e de far.

Serveri de Girone: Crotz aigu' e pas. 

Avide de dire et de faire mal. 

Com l' ameron totas 

Donas, e 'n foron glotas.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Comme l'aimèrent toutes les dames, et en furent avides.

Substantiv. En taul' ab glotz manjan.

Serveri de Girone: No val jurars. 

A table avec les gloutons mangeant. 

Tornon s' en atratz li glot en auta mar. V. de S. Honorat. 

S'en retournent en arrière les pillards en haute mer.

ANC. FR. Pour gourmander e mener glote vie. 

Eustache Deschamps, p. 106. 

Ballaut respond: Fol et glout que tu es, n'en parles plus.

Roman français de Fierabras, liv. II, p. III, ch. 15. 

Renart li dist: Tu es trop glot...

Mès li gloz ne se pot tenir; 

Vit les gelines el paillier 

Si conmença à baaillier.

Roman du Renart, t. I, p. 105 et 322. 

Jà est un gloz, un mal lechière.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 209. 

ANC. CAT. Glot. IT. Ghiotto.

2. Gloto, adj., lat. gluto, glouton, gourmand. 

Totz homs glotos fay son dieu de son ventre. V. et Vert., fol. 20.

Tout homme glouton fait son dieu de son ventre.

Quar non prezica drechamens... 

Grans dejuns homs glotos.

Brev. d'amor, fol. 93. 

Car ne prêche pas convenablement... grands jeûnes homme glouton.

- Subst. Avide, pillard, voleur, brigand.

Esperonet e sei vil companho 

Plus d' una legua, puis volvero li gloto. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Il éperonna et ses vils compagnons plus d'une lieue, depuis qu'ils tournèrent le dos les pillards. 

Un sirventes vuelh far dels autz glotos. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

Je veux faire un sirvente des hauts pillards. 

VII glotos encontrem, de la Martiple, els pratz, 

Que eran crestias.

Roman de Fierabras, v. 2304.

Nous rencontrâmes, par-delà Martiple, dans les prés, sept brigands qui étaient chrétiens. 

ANC. FR. Nous avons rencontré sept gloutons, qui sont tous enragés.

Cinq des glotons de France, hommes de Charles, qui sont enchartré. Roman françois de Fierabras, l. II, p. II, ch. 6 et 10. 

S'es menjoie conme gloton.

Roman du Renart, t. II, p. 131. 

CAT. Glotó. ESP. Glotón. PORT. Glotão. IT. Ghiottone. (chap. Glotón, golafre, golut si es de dols, fart; glotona, goluda, farta.)

3. Glotamens, adv., gloutonnement.

Manjar glotamens com fay lo cas la carronhada. V. et Vert., fol. 21.

(chap. Minjá glotonamen, golafremen, com fa lo gos la carroña.)

Manger gloutonnement comme fait le chien la charogne.

ANC. FR. Ainsinc mort qui ja n'iert saoule, 

Glotement les pièces engoule.

Roman de la Rose, v. 16168. 

Nous mangeons si gloutement, que souvent le nous fault vomir.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 396.

PORT. (ESP.) Glotonamente. IT. Ghiottamente. (chap. Glotonamen,  golafremen, ávidamen.)

4. Glotones, adj., glouton.

La glotonessa gola respon: Si devias crebar, non layssaray que no mange d'aysso que tan be es apparelhat. V. et Vert., fol. 22.

La gloutonne gueule répond: Si tu devais crever, je ne laisserai pas que je ne mange de ceci qui est si bien apprêté.

ESP. Glotonazo.

5. Glot, s. m., gorgée.

Aprop auretz un glot de vi.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Après vous aurez une gorgée de vin.

6. Glotonia, s. f., gloutonnerie, avidité.

Glotonia, es qui manja plus tost que non devria. Liv. de Sydrac, fol. 129.

Gloutonnerie, c'est qui mange plus vite qu'il ne devrait.

Per glotonia, 

Del arbre devedat manjet.

Brev. d'amor, fol. 58.

Par gloutonnerie, mangea de l'arbre défendu.

Fig. Li clerc an aquelha glotonia,

Qu' en tot lo mon, non volrion trobar 

Home mas els que tengues senhoria. 

P. Cardinal: Un sirventes fas. 

Les clercs ont cette avidité, que, dans tout le monde, ils ne voudraient trouver homme excepté eux qui tînt seigneurie.

ANC. FR. Se vos avez par glotonnie

Tot par vos mengié vostre oison. 

Roman du Renart, t. I, p. 152. 

On lui lasche ainsi en abandon la bride à toute sensualité et gloutonnie.

Amyot, Trad. de Plutarque, Vie de Lycurgue. 

Si demorèrent endormies 

Les gardes par leurs gloutonnies. 

Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 166.

ANC. ESP. Tienen el lugar quinto gola è glotonia.

Poema de Alexandro, cop. 2214. 

ANC. ESP. Glotonia. IT. Ghiottornia.

7. Gloteza, s. f., gloutonnerie, avidité.

Osta la vanetat e trastota gloteza. V. de S. Honorat. 

Ote la vanité et toute gloutonnerie.

8. Glotoneyar, v., être glouton, être gourmand.

Substantiv. Jocx e putaria

E glotoneyar

Fan paure tornar 

Qui sec lor paria.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Jeu et libertinage et être glouton font devenir pauvre qui suit leur compagnie. 

ANC. FR. Mais cist i vient por miex mengier, 

Por miex boire et por gloutoier. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 121. 

CAT. Glotonejar. ESP. Glotonear. (chap. Glotonejá, minjá massa, golafrejá, fartás, tragá.)

9. Englotir, v., engloutir, avaler. 

Glotos que tot o englotisson com fai lo gorc. V. et Vert., fol. 20.

Gloutons qui tout cela engloutissent comme fait le gouffre. 

ANC. FR. Que mer m' englote.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 61.

CAT. ANC. ESP. Englutir. IT. Inghiottire.

10. Englotonir, v., rendre glouton. 

Lo dyable sap ayssi alachar et englotonir. V. et Vert., fol. 71. 

Le diable sait ainsi allécher et rendre glouton.

11. Deglotir, Desglotir, v., engloutir, avaler, manger.

De bo pastor s' apartenia que tondes sas oelhas, non pas que las deglotis. Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Il appartenait à bon pasteur qu'il tondît ses brebis, non pas qu'il les mangeât. 

Part. prés. fig. Lo qual es en la destra de Dieu desglotens la mort.

Trad. de la Ire épître de S. Pierre. 

Lequel est à la droite de Dieu engloutissant la mort. 

CAT. ANC. ESP. Deglutir. (chap. Deglutí, tragá.)

12. Sanglotir, v., avaler, engloutir. 

Sanglotiras ses plus lo machat. Liv. de Sydrac, fol. 81. 

Tu avaleras sans plus le mâché.

13. Transglotir, Transglutir, v., avaler, engloutir, descendre.

A penas pot auzel trair 

So que manja ni transglotir.

Si vostr' auzel a gola estrecha, 

Que no pot passar via drecha 

Ni transglotir so c' om li dona.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

A peine oiseau peut tirer et avaler ce qu'il mange.

Si votre oiseau a gosier étroit, de sorte que ne peut passer directement ni descendre ce qu'on lui donne.

Vianda... ni hom be la poyria transglutir, si no havia de saliva mesclament. Eluc. de las propr., fol. 45.

Nourriture... ni on ne la pourrait bien avaler, si elle n'avait mélange de salive. 

Part. pas. Sia per mi tos basmes begutz ni transglotis. 

Roman de Fierabras, v. 1089. 

Soit par moi ton baume bu et avalé. 

ANC. FR. Tant que je t'auré trangloti 

Et de mon ventre enseveli.

Roman du Renart, t. I, p. 290. 

Terre, terre et por qoi n' nevres? 

Si les trangloz de totes parz.

Fables et cont. anc., t. I, p. 310. 

Comment lyon? mais cruelle chimère 

Qui transgloutist et dévore sa mère. 

J. Marot, t. V, p. 64.


Glueg, s. m., glui, chaume, paille. 

Desus si deu cobrir de glueg.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Par-dessus se doit couvrir de glui.

Loc. Hom pert lo gran e 'l glueg.

P. Raimond de Toulouse: Era pus. 

On perd le grain et la paille. 

ANC. FR. Un fesseau de chaume, autrement appellé glui. 

Lett. de rém., de 1394. Carpentier, t. II, col. 630.

Neuf gluys ou jarbes de seigle. 

Lett. de rém., de 1405. Carpentier, t. II, col. 630.

Glut, s. m., lat. gluten, glu, colle. 

Sei penher e faire glutz.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais peindre et faire glu.

Fig. Leva ayssi lo esperit d'ome en vas Dieu, que ayssi lo fay jonher ab Dieu per glut d' amor. V. et Vert., fol. 100.

Élève ainsi l'esprit de l'homme envers Dieu, qu'ainsi le fait unir à Dieu par la glu d'amour. 

ANC. FR. Et poiz chaude mellée à gluz.

Legrand d'Aussi, Fables, t. III, p. 77. 

ESP. Gluten (chap. cola, pegamento). IT. Glutine.

2. Glutinozitat, s. f., glutinosité, viscosité.

Medicinas... autras so per... glutinozitat reprimen.

Eluc. de las propr., fol. 104. 

Médecines... d'autres sont resserrants par... glutinosité.

ESP. Glutinosidad. (chap. Glutinosidat, viscossidat.)

3. Glutinos, adj., lat. glutinosus, glutineux, gluant, visqueux.

En loc fangos, ferm et glutinos de leu nays planta unctuoza.

Gota... si te penden cum si era glutinoza. 

Lizar tot en torn d' alguna materia glutinoza.

Eluc. de las propr., fol. 197, 144 et 142.

En lieu fangeux, ferme et glutineux naît facilement plante onctueuse.

La goutte... se tient pendante comme si elle était visqueuse.

Enduire tout autour d'aucune matière visqueuse. 

CAT. Glotinos. ESP. PORT. IT. Glutinoso. (chap. Glutinós, viscós, apegalós com lo visc; glutinosa, viscosa, apegalosa com una herba que té este nom, que s' apegue a la roba com los cachurros.)

4. Glutinatiu, adj., gluant.

Goma... glutinativa. 

Es glutinativa.

Eluc. de las propr., fol. 201 et 206. 

Gomme... gluante. 

Est gluante.

5. Englut, s. m., enduit, glu, onguent, pommade.

(chap. Englut, cola, pegamento, ungüén, pomada.)

Ab l' englut

D' un ou batut

Que s met viron l' aureilla.

Augiers: Era quan l'ivern.

Avec l' enduit d'un oeuf battu qu'elle se met autour de l'oreille.

Es cum englut. Eluc. de las propr., fol. 88.

Est comme glu.

ANC. ESP. Que con englut ninguno non serie tan trabado. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 883.

6. Englutir, v., engluer, enduire.

Fig. Los lauzengiers engluton de lauzengas la via de yfern.

V. et Vert., fol. 23. 

Les flatteurs engluent de louanges la voie d'enfer.

Part. pas. Englut de betum. Eluc. de las propr., fol. 30. 

Enduit de bitume.

7. Engludar, v. engluer, coller.

Part. pas. Lo pargames o lo papier que sera engludatz sus la taula.

Liv. de Sydrac, fol. 138.

Le parchemin ou le papier qui sera collé sur la table.

Cuer qu' er' engludatz. Roman de Fierabras, v. 1113.

Cuir qui était collé.

8. Englutinar, v., conglutiner, rendre visqueux, pétrir.

Part. prés. Terra... per ayga englutinant sas partidas, ha mobilitat.

Eluc. de las propr., fol. 156. 

La terre... par eau conglutinant ses parties, a mobilité.

(chap. Englutiná, collá.)

9. Conglutinatio, s. f., lat. conglutinatio, conglutination, assemblage, mélange.

Per conglutinatio d' ayga et de terra. Eluc. de las propr., fol. 190. 

Par mélange d'eau et de terre. 

ESP. Conglutinación. PORT. Conglutinação. (chap. Conglutinassió, conglutinassions; v. conglutiná, mesclá, collá.)

10. Conglutinar, v., lat. conglutinare, conglutiner, coller, mélanger.

Virtut ha de conglutinar. Eluc. de las propr., fol. 205. 

A propriété de conglutiner. 

ESP. PORT. Conglutinar. IT. Conglutinare.


Gofo, s. m., gond.

De tal forsa fier l' us que 'lh gofon so volat. 

Roman de Fierabras, v. 2683.

De telle force frappe l' huis que les gonds se sont envolés.

Gran ven que totas las portas ubri, e las gitet de gofos.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 140.

Grand vent qui toutes les portes ouvrit, et les jeta des gonds. 

ESP. Gozne.


Gola, Guola, Goulla, s. f., lat. gula, gueule, gorge, gosier, bouche. 

Per la gola gitava 

Serpens que semenava.

V. de S. Honorat. 

Par la gueule jetait serpents qu'il semait. 

Huels e gola, front e fatz.

B. de Ventadour: Conort era. 

Yeux et bouche, front et face.

No y ten mut bec ni guola 

Nuls auzels.

A. Daniel: Autet e bas. 

N'y tient muet bec ni gosier nul oiseau. 

Loc. Lo conselhs del prince es agutz 

Que per la gola sia pendutz. 

Mes man a son cotel per la gola tayllar. V. de S. Honorat. 

Le conseil du prince a été que par la gorge il soit pendu.

Mit main à son couteau pour couper la gorge. 

Mot a gran poder tot home sobre son enemic cant lo ten a la gola.

V. et Vert., fol. 19.

A moult grand pouvoir tout homme sur son ennemi quand il le tient à la gorge. 

ANC. FR. Et le feri de la lance parmi la joue, si que il li tresperça tout outre parmi la goule.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 219.

C'est un dragon qui a trois goules, 

Familleuses ne sont ni saoules.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 250. 

Lou murtri et copa la goule. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 87.

Tanz cors sanglans, goles baées. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 53.

CAT. ESP. (garganta, cuello) PORT. IT. Gola. (chap. Gola, goles.)

2. Goleta, s. f., goulette, goulet, chenal.

Amelhurar lo gra e la goleta. Cartulaire de Montpellier, fol. 122.

Améliorer le degré et la goulette.

(chap. Goleta, goletes, diminutiu de gola, goles.)

3. Golet, s. m., goulet, gorge, défilé.

Escrevantet lo mortz latz un golet.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Le renversa mort à côté d'un goulet.

(chap. Gorja, estret, desfiladero, pas de montaña.)

4. Golar, s. m., gorgerin.

Mas Rollan lo vay penre denant per lo golar. 

Roman de Fierabras, v. 3415. 

Mais Roland le va prendre devant par le gorgerin.

5. Golaios, s. m., gosier.

Si cum aurelia non conjois vianda, ni golaios non au paraula.

Trad. de Bède, fol. 43.

Ainsi comme oreille ne savoure aliment, ni gosier n'entend parole.

6. Golayro, s. m., gosier, gorge. 

Alcus... apostemas ja ban opilat lo golayro del malaute.

Trad. d'Albucasis, fol. 25. 

Aucuns... apostèmes déjà ont opilé le gosier du malade. 

ANC. CAT. Golaró.

7. Golada, s. f., goulée, gorgée.

Manjet, 

A maiors goladas que trueia, 

Del blat qu'era en la tremueia.

Roman de Jaufre, fol. 2. 

Mangea, à plus grandes goulées que truie, du blé qui était dans la trémie. 

ANC. CAT. Golada. (chap. Golada, golades.)

8. Golositat, Gulozitat, s. f., avidité, gourmandise.

Sebraz de Deu per golositat. Trad. de Bède, fol. 16. 

Séparés de Dieu par gourmandise.

Per golozitat ay peccat. La Confessio. 

Par gourmandise j'ai péché. 

La cauza... es gulozitat. Eluc. de las propr., fol. 231. 

La cause... c'est avidité.

IT. Golosità, golositate, golositade.

9. Golos, adj., lat. gulosus, goulu, gourmand.

Us es fals e l'autre es golos. Leys d'amors, fol. 135.

(chap. La un es fals y l' atre es golut.)  

Un est faux et l'autre est goulu.

Golos es et trop manjant.

Totas bestias que han... budel ample e drech, so mot golozas.

Eluc. de las propr., fol. 247 et 56.

Est goulu et beaucoup mangeant.

Toutes bêtes qui ont... boyau ample et droit, sont moult goulues.

CAT. Golos. ESP. PORT. IT. Goloso. (chap. Golut, goluts, goluda, goludes.)

10. Golozamen, adv., goulument. 

Qui manja golozamen et ardenmens.

V. et Vert., fol. 20. 

Qui mange goulument et avidement. 

Trop golozamen manjan.

Brev. d'amor, fol. 120. Var. 

Très goulument mangeant. 

ESP. PORT. IT. Golosamente. (chap. Goludamen.)

11. Golut, adj., goulu, gourmand. 

Lo fay golut et glot et embriayc. V. et Vert., fol. 20. 

Le fait goulu et glouton et ivrogne.

12. Goludamen, adv., goulument.

Trop goludamen manjan. Brev. d'amor, fol. 120. Var. 

Très goulument mangeant.

13. Engolir, v., avaler, engloutir. 

Ad horas engolish peyras. Eluc. de las propr., fol. 249.

Parfois avale des pierres.

CAT. Engolir. ESP. Engullir. PORT. Engolir, engulir. (chap. Engullí: engullgo, engulls, engull, engullim, engulliu, engullen; engullit, engullits, engullida, engullides.)

14. Engoullar, v., engloutir, avaler. 

Engoullar dedins sa goulla. Hymne de S. Honorat. 

Engloutir dedans sa gueule. 

ANC. FR. Pendant que la mer engoulera tant d'ondes.

Hist. macar., t. I, p. 49. 

ANC. CAT. Engolar.

15. Degollar, Deguolar, v., précipiter, renverser. 

Pus la fuelha revirola 

Vei de sobr' els sims chazer, 

Qu'el vens la romp e 'l degola.

Marcabrus: Pus la. 

Puisque je vois la feuille recroquevillée de dessus les cimes tomber, vu que le vent la rompt et la précipite.

Sitot lo vens romp e deguolh e part 

Lo fuelh del ram.

E. Cairel: Abril ni mai. 

Quoique le vent rompt et précipite et sépare la feuille du rameau.

Fig. Dieu prec que trachors barrey, 

E los degol e 'ls abays.

P. Cardinal: Razos es. 

Je prie Dieu qu'il confonde les traîtres, et les précipite et les abaisse.

Cel que decep los bos si degolara en la mala via. Trad. de Bède, fol. 79.

Celui qui déçoit les bons se précipitera dans la mauvaise voie.

- Décoller, couper la gorge. 

Pueys degolet per vos man jovencel enfan. Roman de Fierabras, v. 1254.

Puis décolla pour vous maint jouvencel enfant. 

Aquel Johans qu'ieu degolliei.

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 6. 

Ce Jean que je décollai. 

Part. pas. Totz los petitz efans en foron degolatz. 

Roman de Fierabras, v. 1439. 

Tous les petits enfants en furent décollés.

ANC. FR. Que nos ostajes auroit lors degolez. Roman de Roncevaux. 

CAT. ESP. PORT. Degollar. IT. Decollare. (chap. Degollá: degollo, degolles, degolle, degollem o degollam, degolléu o degolláu, degollen; degollat, degollats, degollada, degollades.)

16. Estrangolament, s. m., étranglement, suffocation, étouffement. 

Ve thos et estrangolament. Eluc. de las propr., fol. 52. 

Vient toux et étranglement. 

(chap. Estrangulamén, estrangulamens; estrangulassió, estrangulassions.)

17. Estrangolmen, adv., étroitement, instamment. 

Fig. Mas s'ie us prec plus estrangolmen. 

Deudes de Prades: Pus merces.

Mais si je vous prie plus étroitement.

18. Estrangolar, Estragolar, Estranglar, Stranglar, v., lat. strangulare,

étrangler, suffoquer, étouffer. 

S'ieu ja vuelh estrangolar romieu, 

Perdonat m'er, ab que done del mieu. 

P. Cardinal: De selhs. 

Si je veux jamais étrangler un pélerin, il me sera pardonné, pourvu que je donne du mien.

Ben tres vingt... a faicts estranglar.

Lo qual... fec pendre et stranglar.

Chronique des Albigeois, col. 51 et 47. 

Bien trois vingt... a fait étrangler. 

Lequel... fit pendre et étrangler.

Fig. Vol estrangolar las armas non pas los cors. Trad. de Bède, fol. 81.

Veut étouffer les âmes, non pas les corps.

Lo sucx don mor

Lo mons e s' estragola.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Le suc dont meurt le monde et s' étouffe. 

Part. pas.

Mant hom avia mort et estrangolat. Roman de Fierabras, v. 1370. 

Maint homme avait tué et étranglé. 

CAT. Estrangolar. PORT. (ESP.) Estrangular. IT. Strangolare. 

(chap. estrangulá: estrangulo, estrangules, estrangule, estrangulem o estrangulam, estranguléu o estranguláu, estrangulen; estrangulat, estrangulats, estrangulada, estrangulades.


Golfo, s. m., golfe.

Traverssiey lo golfo am bel ven.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Je traversai le golfe avec beau vent. 

CAT. Golf. ESP. PORT. IT. (chap.) Golfo.


Goma, s. f., lat. gummi, gomme.

Prendetz la goma del genebre.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez la gomme du genièvre. 

No i val autra goma.

A. Daniel: L'aur' amara. 

N'y vaut autre gomme. 

La goma d'aquest albre. V. et Vert., fol. 36.

La gomme de cet arbre.

CAT. ESP. Goma. PORT. IT. Gomma. (chap. Goma, gomes.)

2. Gomozitat, s. f., gommosité, qualité de ce qui est gommeux.

Per sa gomozitat restrenh lacremas.

Eluc. de las propr., fol. 225.

Par sa gommosité réprime larmes. 

ESP. Gomosidad. (chap. Gomosidat, gomosidats.)

3. Gomos, adj., lat. gummosus, gommeux.

Resplan, et apar gomoza.

Eluc. de las propr., fol. 210. 

Reluit, et apparaît gommeuse. 

ESP. Gomoso. PORT. IT. Gommoso. (chap. Gomós, gomosos, gomosa, gomoses.)

Gona, s. f., celt. gwn, gonelle, robe.

Voyez Leibnitz, p. 115; Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 166, et t. III, p. 32.

Tu non as enquer souta ta gona.

Giraud de Calanson: Sitot s'es fortz.

Tu n'as pas encore délié ta gonelle.

ANC. FR. En vos aroit bele persone 

Qant auriez vestu la gone.

Roman du Renart, t. I, p. 41. 

Je congnois le moyne à la gonne. Villon, p. 103.

Vestus tous d'un parement, de gonnes, de baudequin vert et vermeil.

Froissart, t. IV, chap. II, p. 2. 

ANC. CAT. Gona. IT. Gonna.

2. Gonel, s. m., gonelle, robe, tunique. 

Mols gonels tescutz de lan' englesa.

P. Cardinal: Ab votz d'angel. 

Molles gonelles tissues de laine anglaise.

3. Gonella, Gonela, s. f., gonelle, robe, tunique. 

Fay una almorna ad un paure d'una vielha gonella.

V. et Vert., fol. 46. 

Fait une aumône à un pauvre d'une vieille gonelle. 

Qui a doas gonellas, done l'una a celui que no l' a. Trad. de Bède, fol. 63.

Qui a deux robes, qu'il donne l'une à celui qui ne l'a pas.

L'autre esquisset sas gonelas.

P. Cardinal: Una cieutat. 

L'autre déchira les tuniques. 

No us cuidetz ges qu' ieu m' oblit lo cordon 

Que m det l' autr' ier de sa gonella groga. 

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

Ne vous imaginez point que je m'oublie le cordon qu'elle me donna l'autre jour de sa gonelle jaune.

- Par ext., en parlant d'un oiseau. 

En estiu muda sa gonella.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

En été change sa robe.

ANC. FR. La gorge et li goitrons sont dessous la gonelle. 

Jehan de Meung, Testam., v. 1245. 

Batoit l'oue de sa gounelle. Joinville, p. 122.

Moult doute à perdre sa gonele. Roman du Renart, t. I, p. 72. 

Les haubers unt suz les goneles. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 47.

ANC. CAT. Gonella. IT. Gonnella. (chap. Gonella, gonelles.)

4. Gonios, s. m., casaque, tunique. 

Gonios, albercz et escutz. Leys d'amors, fol. 131. 

Casaque, haubert et écu. 

Far ausbercx e gonios.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Faire hauberts et casaques.

(chap. Cassaca, cassaques; túnica, túniques.)


Gonfano, Gomfano, Gonfaino, Golfaino, Gofaino, Confano, s. m., gonfanon, drapeau, étendard.

Gun, dans la langue des Goths, signifia combat, et guntfano, étendard du combat.

Salverte, Ess. sur les Noms d'hommes, etc., t. II, p. 193.

Voyez Carpentier, V° Gunt-fano. 

Vol desplegar 

Son gomfano.

Bernard d'Auriac: Nostre reys. 

Veut déployer son gonfanon.

Tan golfayno contra 'l ven baneyar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Tant d' étendards contre le vent flotter. 

Defors pendo las lenguas d'un gonfaino. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74. 

Dehors pendent les flammes d'un gonfanon. 

Colps n' agra ieu receubutz en ma targa, 

E fag vermelh de mon gonfainon blanc.

Bertrand de Born: Non estarai. 

Coups j'en aurais reçu en ma targe, et fait vermeil mon gonfanon de blanc.

Fai sonar las trombas, e fai deserrar los sieus confanos.

V. de Bertrand de Born. 

Fait sonner les trompettes, et lait déployer les siens gonfanons.

Fig. La crotz es lo dreg gonfanos 

Del rey cui tot quant es apen.

P. Cardinal: Dels quatre. 

La croix est le vrai étendard du roi de qui tout ce qui est dépend. 

ANC. FR. Tenir le roial gonfanon.

Roman du Renart, t. IV, p. 361. 

Ce fut cil qui porta l'enseigne 

De valor et le gonfanon. Roman de la Rose, v. 1184.

Li barunz orent gonfanons. Roman de Rou, v. 11646.

ANC. CAT. Confanon. ESP. Confalón (bandera, estandarte). 

IT. Gonfalone.

2. Gomfanonier, Gonfaronier, s. m., gonfanonier.

Ieu conosc la senheira e 'l seu gomfanonier. Guillaume de Tudela.

Je connais l'enseigne et le sien gonfanonier. 

Gonfaronier del papa quin Clement. 

Poëme sur la Mort du roi Robert. 

Gonfanonier du pape Clément V. 

ANC. FR. Serai toz jors vostre confenoiers.

Roman de Gérard de Vienne, v. 2305. 

CAT. Ganfanoner. ANC. ESP. Confalonier. IT. Gonfaloniere.


Gorc, s. m., lat. gurges, gour, gouffre, profondeur.

Gorc... es loc preon dins fluvi.

Eluc. de las propr., fol. 152. 

Gour... est lieu profond dans un fleuve. 

Ni gorc ses peis.

Le Comte de Poitiers: Companho tant. 

Ni gour sans poisson. 

Tot o englotisson coin fay lo gorc.

V. et Vert., fol. 20. 

Tout cela engloutissent comme fait le gouffre. 

Fig. Malvestat lo met bas el gorc, 

E 'l sabota e l' engorga. 

Gavaudan le Vieux: Lo mes e'l temps. 

Méchanceté le met bas dans le gouffre, et le secoue et l' engouffre.

ANC. FR. Li autre passent si avant

Qu'il se vont en plain gort lavant.

Roman de la Rose, v. 6040. 

Les trefs outrepassent les gords... 

Et de l' enroué Adrie 

En vain fuions-nous les gords. 

Luc de la Porte, Trad. d'Horace, liv. I et II. 

Por les gors qui en Loire sont. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. I, p. 67. 

CAT. Gorg. IT. Gorgo. (chap. Toll, tolls; badina, badines.)

2. Gorga, Gorja, s. f., gorge. 

Azoras gieta so que manja, 

Que re en la gorga no s' estanca.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Alors jette ce qu'il mange, de sorte que rien en la gorge ne s'arrête.

Las grans flammas que yssian d' aquela gorja d'aquela bestia.

Libre de Tindal.

Les grandes flammes qui sortaient de cette gorge de cette bête.

- Gorgée, pâtée.

Mesclatz ab carn, que gorga 'n fassa. 

Auzel que sa gorga gieta 

Convenr' a far aital dieta.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

Mêlé avec chair, qu'il en fasse gorgée. 

A oiseau qui jette sa pâtée, il conviendra de faire telle diète.

ANC. CAT. ESP. Gorga, gorja. PORT. Gorja. IT. Gorga, gorgia. (chap. Gorja, gorges.)

3. Gorgolh, s. m., gouffre, gour.

M' arma del gorgolh

D' ifern mal e grolh

Gandish.

Leys d'amors, fol. 29. 

Préserve mon âme du gouffre d'enfer mauvais et grouillant.

4. Gorgiera, s. f., gorgière, armure du cou.

Manta gorgiera deslasada. V. de S. Honorat. 

Mainte gorgière délacée.

ANC. FR. Gantelez, tacles et gorgières.

G. Guiart, t. II, p. 211. 

IT. Gorgiera. (chap. Gorjera, collera.)

5. Gorgeyreta, s. f. dim., gorgerette.

An gorgeyreta de malha.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Ont gorgerette de maille.

IT. Gorgieretta. (chap. Gorjereta, gorjeretes, collereta, colleretes.)

6. Gorgieus, s. m., gorgerin, armure du cou.

Trastot vostr' arnes, 

Gorgieus, capel, ponhs.

Amanieu des Escas: El temps de. 

Tout votre harnais, gorgerin, chapeau, pourpoint.

7. Engorjamen, s. m., goinfrerie.

Si primierament non domda la glotonia e l' engorjamen del ventre.

Trad. de Bède, fol. 53.

Si premièrement il ne dompte la gloutonnerie et la goinfrerie du ventre. IT. Ingorgamento.

8. Engorgar, Engorjar, v., engorger, engouffrer.

Plus engorja lo ventre, plus corrump son sen. Trad. de Bède, fol. 54. 

Plus il engorge le ventre, plus il corrompt son sens.

Fig. Malvestat lo met bas el gorc,

E 'l sabota e l' engorga.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e'l temps.

Méchanceté le met bas dans le gouffre, et le secoue et l' engouffre. 

CAT. Engorjar. IT. Ingorgare.

9. Regorgar, v., regorger.

Plus que fons regorga sa creissenza. 

Lanfranc Cigala: Quant en bon. 

Plus que fontaine sa croissance regorge. 

IT. Ringorgare.


Gord, adj., gras, succulent.

Finh que dorm, e fa l'aurelha sorda, 

Mas no quan ditz: Te, sopa gorda.

Eluc. de las propr., fol. 72. 

Feint qu'il dort, et fait l'oreille sourde, mais non quand vous dites: 

Tiens, soupe grasse. 

CAT. Gord. ESP. PORT. Gordo. (chap. Gord o gort, gords o gorts, gorda, gordes.)

2. Gordon, adj., ample.

Que t dara rauba gordona.

Raimond de Miraval: A Dieu m. 

Qui le donnera robe ample.

ESP. Gordón (amplio, ancho). (chap. Ample, amples, roba ampla, robes amples.) 

3. Engordir, v., engourdir.

Respon als uelhs e als autres membres, e 'ls engordis.

Liv. de Sydrac, fol. 32. 

Répond aux yeux et aux autres membres, et les engourdit.


Gota, s. f., lat. gutta, goutte.

Que 'l gota d'aigua que chai... 

Trauca la peira dura.

B. de Ventadour: Conortz era. 

Que la goutte d'eau qui tombe... perce la pierre dure.

De las gotas del sanc que suzetz. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

(chap. De les gotes de sang que vau (vosté) suá.)

Des gouttes du sang que vous suâtes.

Fig. Sentir una gota del menor gaug que sia en paradis.

V. et Vert., fol. 29. 

Sentir une goutte de la moindre joie qui soit en paradis. 

Loc. adv. Aquells que cuion vezer no vezon gota. V. et Vert., fol. 27.

Ceux qui croient voir ne voient goutte.

ANC. FR. Mais n'ot o soi gote d'argent.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 104. 

Ausi con s'il n'en oïst gote.

Roman du Renart, t. II, p. 258. 

Et por la peine et por la dote 

De ce que ne l' amoient gote.

Roman du Renart, t. II, p. 145. 

Entre vous tos ne véez gote.

Roman de Brut, t. 1, p. 26. 

CAT. ESP. PORT. Gota. IT. Goccia. (chap. Gota, gotes; no vech ni gota; no tinc ni gota de fam.)

- Sorte de maladie.

Mals de gota o de dens.

(chap. Mal de gota o de dens.)

Aycest enguens es bos encontra gota.

Liv. de Sydrac, fol. 132 et 43. 

Mal de goutte ou de dents. 

Cet onguent est bon contre goutte. 

Mala gota amdos los huelhs vos traya.

Albert de Sisteron: Dompna pros.

Que male goutte les deux yeux vous ôte.

Cant auzels petitz si sent gota en ala. 

Cant auzel grans sen gota.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand oiseau petit se sent goutte en aile.

Quand oiseau grand sent goutte.

ANC. FR. La male gote aies es denz.

Roman du Renart, t. II, p. 176.

Mais male goute lor criet l' oel. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 115.

CAT. ESP. PORT. Gota. IT. Gotta. (chap. Gota, mal de rics, ássit úric.)

2. Gotassa, s. f., goutte, sorte de maladie.

Atressi la genciana

Es contra gotassa sana.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Également la gentiane est saine contre goutte.

3. Goteta, s. f. dim., petite goutte, gouttelette.

Sol nou gotetas de lait clar.

De bel oli ben purgat,

VI gotetas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Seulement neuf gouttelettes de lait clair. 

De belle huile bien purifiée, six petites gouttes.

(chap. Goteta, gotetes.)

4. Gotamen, s. m., filtration, dégouttement.

E 'l gotamens de l'aygua dona partida de la duressa de las peiras als os.

Liv. de Sydrac, fol. 10.

Et la filtration de l'eau donne partie de la dureté de la pierre aux os.

5. Goteiament, s. m., dégouttement, filtration.

Per sa ombra et goteiament notz als aybres pres de si plantatz.

Eluc. de las propr., fol. 215.

Par son ombre et dégouttement nuit aux arbres près de lui plantés.

6. Guoter, s. m., égout.

Tot aquel guoter d'aiga.

Tit. de 1284. Arch. du Roy., J. 318. 

Tout cet égout d'eau.

7. Gotera, s. f., gouttière.

Si la gotera tomba en sa terra... Las goteras. Fors de Béarn, p. 1092.

Si la gouttière tombe dans sa terre... Les gouttières. 

CAT. ESP. Gotera. PORT. Goteira. (chap. Gotellera, gotelleres.)

8. Gotos, adj., goutteux.

De malautias, coma gotos.

Leys d'amors, fol. 49.

De maladies, comme goutteux.

Quar filh de lebros es lebros,

E del qui ha gota, gotos.

Eluc. de las propr., fol. 69.

Car fils de lépreux est lépreux, et de celui qui a goutte, goutteux. 

CAT. Gotos. ESF. PORT. Gotoso. IT. Gottoso. (chap. Gotós, gotosos, gotosa, gotoses.)

9. Gotar, v., goutter, couler goutte à goutte, tacheter.

Part. pas. Era vestit de rauba gotada de sanc.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 19. 

Était vêtu de robe tachetée de sang. 

ANC. FR. Les deux testes trenchées...

Dont goutte encor le sang noir et hideux.

Des Masures (Desmasures), Trad. de l'Énéide, p. 466.

10. Goteiar, v., couler goutte à goutte, distiller.

Goteia humor laytenca.

(chap. Gotege líquit lleitós; humor lleitosa.)

Goteia alcuna humor que per freg si endurzish.

Eluc. de las propr., fol. 207 et 218.

Distille liqueur laiteuse.

Distille aucune liqueur qui par froid s'endurcit. 

CAT. Gotejar. ESP. Gotear. PORT. Gotejar, gotear. (chap. Gotejá: gotejo, goteges, gotege, gotegem o gotejam, gotegéu o gotejáu, gotegen; gotejat, gotejats, gotejada, gotejades.)

11. Degot, s. m., gouttière, égout, eau de gouttière.

Lo meus degotz chai de sobre lo son cubert.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Le mien égout tombe dessus le sien toit. 

ANC. FR. Là fors, là ù chet li degoz,

Girrai, là ert mis monumenz. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 162.

12. Degoter, s. m., égout, gouttière.

Aquel logal ab sos degoters et ab totas sas pertenensas.

Tit. de 1205. Arch. du Roy., J. 323.

Ce local avec ses égouts et avec toutes ses appartenances. 

CAT. Degoter.

13. Degotar, v., dégoutter, tomber goutte à goutte.

Plou e degota.

(chap. Plou y gotege.)

Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu'ieu.

Pleut et dégoutte. 

CAT. Degotar.

14. Agotar, v., égoutter.

Va penre aquel fust, en un cros lo va gitar on s' agotavan totas las aiguas. Chronique d'Arles.

Va prendre ce fût, va le jeter dans un trou où s' égouttaient toutes les eaux.

CAT. ESP. PORT. Agotar. (chap. Agotá, agotás: yo m' agoto, agotes, agote, agotem o agotam, agotéu o agotáu, agoten; agotat, agotats, agotada, agotades. Acabás, cansás, rendís, baldás, estronchinás.)

14. Esgotar, v., égoutter.

So es bresca bella e clara,

E d' aquel mel l' esgota be.

Deudes de Prades, Auz. cass.

C'est gaufre belle et claire, et de ce miel bien l' égoutte.

D'aitan quant n' esgotaria. 

Tit. de 1227. Hist. de Nîmes, t. I, pr., p. 72.

D'autant qu'il en égoutterait. 

ANC. CAT. PORT. Esgotar.


Governar, v., lat. gubernare, gouverner, guider, diriger.

Hom que saupes las naus governar.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 21. 

Homme qui sût les navires gouverner. 

Com lo monestier deguessan governar. V. de S. Honorat. 

Comment le monastère ils dussent gouverner.

Fig. Vertatz e dreitura e merces

Non governon home en aquest mon. 

P. Cardinal: Tos temps azir. 

Vérité et droiture et merci ne dirigent l'homme en ce monde.

Es fols quecs 

Qu'en tal joi no s governa.

B. Zorgi: Ben es adreigz. 

Est fou chacun qui en tel bonheur ne se dirige. 

ANC. ESP. Que nos defende per so poder, et nos governa per so amor.

Fuero Juzgo, p. XIII. 

CAT. ESP. MOD. Gobernar. PORT. Governar. IT. Governare. (chap. Goberná: goberno, gobernes, goberne, gobernem o gobernam, gobernéu o gobernáu, gobernen; gobernat, gobernats, gobernada, gobernades.)

2. Govern, s. m., gouverne, gouvernement, administration, direction. 

Qui cobeita a aver lo govern de preveiria.

Trad. de Bède, fol. 57. 

Qui convoite d'avoir le gouvernement de prêtrise. 

A mal govern... 

Qui sec vostr' estern.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

A mauvaise gouverne... qui suit votre trace.

ANC. FR. Exposer par articles de poinct en poinct toute la gouverne du royaume.

Souffrir telles gouvernes de telles choses.

Monstrelet, t. I, fol. 220.

- Gouvernail.

Fig. Que m siatz governs e vela.

(chap. Que me sigáu o siguéu gobern – timó - y vela.)

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

Que vous me soyez gouvernail et voile. 

Ves yfern fay son eslais, 

E 'l govern ten ves abis.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Vers enfer fait son élan, et manoeuvre le gouvernail vers l' abîme.

- Chef, gouverneur.

Lo governs de la ost deu esser savis, pervezens e pros e vigoros.

Liv. de Sydrac, fol. 60. 

Le chef de l'armée doit être sage, prévoyant et preux et vigoureux. 

CAT. Gobern. ESP. Gobierno. PORT. IT. Governo. (chap. Gobern, goberns.)

3. Governament, s. m., gouvernement, direction, administration. Vespasians e Titus, cui fo 'l governamentz.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Vespasien et Titus, à qui fut le gouvernement. 

Venir en esta vila per lo governament de las escolas. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

Venir dans cette ville pour la direction des écoles. 

ANC. CAT. Gobernament. ANC. ESP. Gobernamiento. IT. Governamento.

(chap. Gobernamén, gobernamens.)

4. Gubernacio, s. f., lat. gubernatio, conduite, direction. 

Necessari... als auzels que han pe claus per que, dins l'ayga, per el haio gubernacio. Eluc. de las propr., fol. 61. 

Nécessaire... aux oiseaux qui ont le pied fermé pour que, dans l'eau, par lui ils aient direction. 

ESP. Gobernación. PORT. Governação. IT. Governazione. 

(chap. Gobernassió, gobernassions.)

5. Governaire, Governador, s. m., lat. gubernator, gouverneur.

De l'isla de Lerins patrons e governaire. V. de S. Honorat. 

De l'île de Lérins patron et gouverneur. 

Governaire del contat de Tolza.

Tit. de 1271. DOAT, t. LXXXVII, fol. 39. 

Gouverneur du comté de Toulouse. 

Li governador de la ciutat. Trad. de Bède, fol. 78. 

Les gouverneurs de la cité. 

Fig. El es de pretz capdels e governaire.

Lamberti de Bonanel: Mout chantera. 

Il est de mérite chef et gouverneur.

- Pilote, patron.

Naus qu'es ses governadors. Trad. de Bède, fol. 78.

(chap. Nave, barco que está sense gobernadó, piloto, timonel.)

Navire qui est sans pilotes.

Ara ns don Deus bona vi' e bon ven

E bona nau e bos governadors.

(chap. Ara (que) mos dono Deu bona vía y bon ven y bona nau – bon barco – y bons gobernadós, pilotos, timonels.)

Peyrols: Pus flum Jordan. 

Maintenant nous donne Dieu bonne voie et bon vent et bon navire et bons pilotes.

ANC. FR. Mestres et gouvernères estoit du palais. 

Dieux crierres et gouvernerres du monde. 

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 284 et 178. 

Vrais justiciers, des droitz gubernateurs. 

J. Marot, t. V, p. 55.

CAT. ESP. Gobernador. PORT. Governador. IT. Governatore. 

(chap. Gobernadó, gobernadós, gobernadora, gobernadores; gobernanta, gobernantes de un hotel.)

6. Governayritz, s. f., lat. gubernatrix, gouvernante, directrice. 

Amayritz, pecayritz, governayritz. Leys d'amors, fol. 64.

Amante, pécheresse, gouvernante.

IT. Governatrice. (ESP. Gobernatriz es muy poco usado.)


Goytron, s. m., goître. (N. E. hypertrophie globale ou augmentation de volume, souvent visible, de la glande thyroïde.)

Mostret li com parlar non podia,

E lo goytron que la lenga tenia.

V. de S. Trophime.

Lui montra comme ne pouvait parler, et le goître qui tenait la langue.

ANC. FR. La gorge et li goitrons sont dessous la gonelle. 

Jehan de Meung, Testam., v. 1245.

(chap. ESP. Bocio.)

2. Gutrinos, adj., du lat. gutturosus, goîtreux. 

La gent es... estrumosa et gotrinosa.

Eluc. de las propr., fol. 173. 

La gent est... bossue et goîtreuse.


Goz, s. m., chien.

Es del semblan confraire

Al erisson et al goz et al laire.

Marcabrus: Auiatz de.

Est en apparence confrère au hérisson et au chien et au voleur.

CAT. Gos. ESP. Gozque (perro). PORT. Gozo. (Chap. Goz, gozos, goza, goces, gocet, gocets, goceta, gocetes al Mezquín, Mesquí; gos, gossos, gossa, gosses; gosset, gossets, gosseta, gossetes.)

2. Gosset, s. m. dim., petit chien.

Totas horas que un senhor venia a son ostal, un gosset li fazia festa... Pesset se l'aze del senhor que ell degues ayssi far coma lo gosset. 

V. et Vert., fol. 61. 

Toutes fois qu'un seigneur venait à son hôtel, un petit chien lui faisait fête... S'imagina l'âne du seigneur qu'il dût ainsi faire comme le petit chien. 

CAT. Gosset. ESP. Gosquecillo (perrito, perrillo).

3. Gosson, s. m., roquet. (https://fr.wiktionary.org/wiki/roquet)

Torn de gosso

Sobr' un basto,

E fai l'en dos pes sostenir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Tour de roquet sur un bâton, et fais-le sur deux pieds se tenir.

Lignage de gosson.

Marcabrus: Al prim comens.

Lignage de roquet.

4. Gossa, s. f., chienne. 

Far vos a de gossa can.

B. Martin: A senhors. 

Vous fera de chienne chien. 

Non tem glat ni crit ni jaup de gossa. 

Guillaume de Berguedan: Amicx. 

Je ne crains glapissement ni cri ni jappement de chienne.

Cum vezem de la loba et de la gossa. Eluc. de las propr., fol. 231.

(chap. Com veém de la lloba y de la gossa.) 

Comme nous voyons de la louve et de la chienne. 

CAT. Gossa.

- Machine de guerre.

Gossas e manganels.

(chap. Gosses y manganells; lo manganell es com la catapulta, fonévol. Tamé es un apellit conegut a Valderrobres: este home portabe un dels primés autobusos que se van vore.)

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Chiennes et mangoneaux.


Gra, Grat, s. m., lat. gradus, degré. 

Poia i hom per catre gras.

Giraud de Calanson: A lieis cui.

On y monte par quatre degrés. 

Fig. Tres manieras o gras so de libertat. Eluc. de las propr., fol. 23. 

Sont trois manières ou degrés de liberté. 

Al sobiran gra de contemplacio. V. et Vert., fol. 100.

Au suprême degré de contemplation. 

Venecian qu'en l' aut grat 

D' auzor pretz an pueiat.

B. Zorgi: On hom plus. 

Les Vénitiens qui au haut degré de plus haut mérite ont monté.

- Degré de parenté. 

Segon lo luoc de diverses gras de parentesc. V. et Vert., fol. 19. 

Selon le lieu de divers degrés de parenté.

- Terme de grammaire. 

Gra es una maniera de significar aquela causa en que s fay comparatios.

Leys d'amors, fol. 49. 

Degré est une manière de signifier cette chose en quoi se fait comparaison.

Adv. comp. Pois apres de gra en gra deissen. 

Sordel: Qui be s membra. 

Puis après de degré en degré descend. 

Per so car era savis, de gra en gra puiet. Guillaume de Tudela.

Parce qu'il était sage, il monta de degré en degré. 

Monta s'en de gra en gra entro a savieza. V. et Vert., fol. 45. 

S'en monte de degré en degré jusqu'à sagesse.

CAT. Grau. ESP. PORT. IT. Grado. (chap. Grado, grados; grau de alcohol, graus (Graus, Huesca); a una escala, graó, graons, grasó, grasons : escaló, escalons.)

2. Grasa, Graza, s. f., degré.

Fig. Luxuria de cor a IIII escalos, qu'apellan grasas en Escriptura. Aquesta escala ha VII grazas que son VII escalos.

V. et Vert., fol. 18 et 100.

Luxure de coeur a quatre échelons, qu'ils appellent degrés en l'Écriture.

Cette échelle a sept degrés qui sont sept échelons.

CAT. ESP. Grada. (chap. Grada, grades.)

3. Gradatio, Graduacio, s. f., lat. gradatio, gradation.

Climax es gradatios, so es cant hom procezish de gra en gra.

Leys d'amors, fol. 130. 

Climax c'est gradation, c'est-à-dire quand on procède de degré en degré.

Fa aquo motas veguadas segon graduacio. Trad. d'Albucasis, fol. 24. 

Fais cela plusieurs fois selon gradation. 

CAT. Graduació. ANC. ESP. Gradación. ESP. MOD. Graduación. 

PORT. Gradação, graduação. IT. Gradazione, graduazione. 

(chap. Gradassió, graduassió, gradassions, graduassions; v. gradá; graduá: gradúo, gradúes, gradúe, graduem, graduéu, gradúen, graduat, graduats, graduada, graduades.)

4. Gradual, adj., lat. gradalis, graduel.

Las graduals perfeccios de creaturas. Eluc. de las propr., fol. 1. 

Les graduelles perfections de créatures.

- Subst. Partie de la messe.

Establi los introits e 'ls graduals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Établit les introïts et les graduels. 

Cantam graduals. Eluc. de las propr., fol. 128. 

Chantons les graduels. 

CAT. ESP. PORT. Gradual. IT. Graduale. (chap. Gradual, graduals. La part de la missa que se diu gradual no la conec.)

5. Gradatiu, adj., gradatif, qui est propre à graduer.

O son... gradativas. Leys d'amors, fol. 26. 

Ou sont... gradatives.

6. Graduar, Grazar, v., graduer.

Part. pas. Sia cum scala grazada. Eluc. de las propr., fol. 1.

Soit comme échelle graduée.

Que no sia graduat. Fors de Béarn, p. 1076. 

Qu'il ne soit gradué.

CAT. ESP. PORT. Graduar. IT. Graduare. (chap. Graduá.)

7. Degra, Degrat, s. m., degré.

Cals es la schala? de que sun li degra? Poëme sur Boece.

Quelle est l'échelle? de quoi sont les degrés? 

Trobet lo papa que s' estava aqui sobr' els degras, pres de las portas de la glieya. Cat. dels apost. de Roma, fol. 106. 

Trouva le pape qui se tenait là sur les degrés, près des portes de l'église.

De la cambra salic, e devala 'l degrat. Roman de Fierabras, v. 2035.

De la chambra sortit, et descend le degré. 

PORT. Degráo.

8. Desgradacio, s. f., dégradation. 

La qual desgradacio fetz lo cardenal evesque. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

Laquelle dégradation fit le cardinal évêque.

CAT. Degradació. ESP. Degradación. PORT. Degradação. IT. Degradazione.

(chap. Degradassió, degradassions.)

9. Degradar, Desgradar, Desagradar, v., lat. degradare, dégrader. 

Johan XXII pres l' avesque de Caors..., e pueys lo degradet.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 73. 

Jean XXII prit l'évêque de Cahors..., et puis le dégrada.

Fes amonestar e desagradar mossen Huc, e destrazir son titol de sanct avesque. Carya Magalon., p. 19. 

Fit admonéter et dégrader messire Hugues, et déchirer son titre de saint évêque.

Part. pas. Fo desgradatz. La qual desgradacio fetz lo cardenal evesque.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217. 

Fut dégradé. Laquelle dégradation fit le cardinal évêque.

CAT. ESP. PORT. Degradar. IT. Degradare. (chap. Degradá: degrado, degrades, degrade, degradem, degradéu, degraden; degradat, degradats, degradada, degradades. Desagradá es lo contrari de agradá.)

10. Disgressio, s. f., lat. digressio, digression.

Ab I vici apelat vana disgressio.

Vana disgressios es cant hom ha preza una thema... e vay vaguejan.

(chap. Vana disgressió es cuan hom ha pres un tema... y va divagán.)

Leys d'amors, fol. 133 et 117.

Avec un vice appelé vaine digression.

Vaine digression c'est quand on a pris un thème... et (qu'on) va divaguant.

ESP. Digresión. PORT. Digressão. IT. Digressione. (chap. Disgressió, disgressions; divagassió, divagassions; anassen per les rames.)

11. Egressio, s. f., lat. egressio, sortie. 

Si contrarietat es a la egressio de l'aygua. Trad. d'Albucasis, fol. 33.

Si obstacle est à la sortie de l'eau.

- Évacuation.

Sia getat per natural egressio. 

Per la egressio e per ventositat.

Trad. d'Albucasis, fol. 7 et 39.

Soit chassé par naturelle évacuation. 

Par l' évacuation et par ventosité. 

ANC. ESP. Egresión.

12. Progressiu, adj., progressif.

Segon que es motiva dels pes, es dita virtut progressiva o ambulativa.

Eluc. de las propr., fol. 20. 

Selon qu'elle est motrice des pieds, elle est dite vertu progressive ou ambulative. 

CAT. Progressiu. ESP. Progresivo. PORT. IT. Progressivo. 

(chap. progressiu, progressius, progressiva, progressives; v. progressá: progresso, progresses, progresse, progressem o progressam, progresséu o progressáu, progressen; progressat, progressats, progressada, progressades; progrés, progresos.)

13. Transgressio, Trasgressio, s. f., lat. transgressio, transgression.

Transgressio

Que feiron li prumier pairo.

Brev. d'amor, fol. 171. 

Transgression que firent les premiers parents. 

Car fazia las animas endurzir et envielhezir en peccat et en transgressios. V. et Vert., fol. 37. 

Car faisait les âmes endurcir et vieillir en péché et en transgressions.

Lor perdonec la dicha transgressio. Eluc. de las propr., fol. 129. 

Leur pardonna ladite transgression. 

Per la trasgressio dels X mandamens de la ley. V. et Vert., fol. 6.

(chap. Per la transgressió dels deu manamens de la ley.)

Par la transgression des dix commandements de la loi.

CAT. Transgressió. ESP. Transgresión, trasgresión. PORT. Transgressão. IT. Transgressione, trasgressione. (chap. transgressió, transgressions; v. transgedí.)

14. Transgressor, s. m., lat. transgressor, transgresseur. 

Transgressors de la ley. Eluc. de las propr., fol. 158.

Transgresseurs de la loi. 

CAT. Transgressor. ESP. Transgresor, trasgresor. PORT. Transgressor. 

IT. Trasgressore. (chap. Transgressó, transgressós, transgressora, transgressores.)

15. Retrogradacio, s. f., lat. retrogradatio, rétrogradation, mouvement rétrograde.

Retrogradacio no atribuisho al solelh ni a la luna.

Movemens de las planetas... l' autre es de retrogradacio.

Eluc. de las propr., fol. 114 et 113.

N' attribuent rétrogradation au soleil ni à la lune. 

Mouvements des planètes... l'autre est de rétrogradation.

- Figure de mots.

Per far retrogradatio per sillabas o per letras.

Rim... retornat per retrogradatio.

Leys d'amors, fol. 33 et 23. 

Pour faire rétrogradation par syllabes ou par lettres.

Rime... retournée par rétrogradation.

CAT. Retrogradació. ESP. Retrogradación. PORT. Retrogradação. 

IT. Retrogradazione. (chap. Retrogradassió, retrogradassions.)

16. Retrogradar, v., lat. retrogradare, rétrograder.

Si 'l dictatz se retrograda, 

De jos en sus vay la tornada.

Leys d'amors, fol. 41. 

Si la composition se rétrograde, de bas en haut va la ritournelle.

Part. prés. Retrogradada, retrogradans. 

Leys d'amors, fol. 39. 

Rétrogradée, rétrogradant. 

Retrogradan et reyretornan. Eluc. de las propr., fol. 111. 

Rétrogradant et tournant en arrière. 

Part. pas. Lo XXII vers d'En Giraud Riquier encadenat e retrogradat de motz e de son. Titre de la pièce de G. Riquier: Res no m val. 

Le vingt-deuxième vers du seigneur Giraud Riquier enchaîné et rétrogradé de mots et de son. 

CAT. ESP. PORT. Retrogradar. IT. Retrogradare. (chap. Retrogradá: retrogrado, retrogrades, retrograde, retrogradem o retrogradam, retrogradéu o retrogradáu, retrograden; retrogradat, retrogradats, retrogradada, retrogradades. Retrógrado, que va cap atrás.)


Gracia, Gratia, Grassia, s. f., lat. gratia, grâce.

De gracia plena, 

Avetz nom Maria.

(chap. De grassia plena, teníu nom María.)

Perdigon: Verges.

Pleine de grâce, vous avez nom Marie. 

Aissi parti natura, 

Gracia et aventura,

Los dons entre las gens.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Ainsi partage nature, grâce et hasard, les dons entre les gens.

Ayssi coma las gracias corporals que Dieus dona als efans.

V. et Vert., fol. 45. 

Ainsi comme les grâces corporelles que Dieu donne aux enfants.

- Remercîment.

Tug digam en amen, 

Gratias al Seinhor valen.

P. Cardinal: Jhesum Christ. 

Que tous nous disions en amen, grâces au Seigneur puissant.

Loc. Fero gracias a Dieu. Philomena.

Rendirent grâces à Dieu.

Mil gracias en renderon al bar sant Honorat. V. de S. Honorat. 

Mille grâces en rendirent au baron saint Honorat.

- Mystiquement. 

La gratia de Dieu se apella verays ben, car dona vida e sanetat a l'arma, e senes aquesta gratia tota arma d'home es morta. V. et Vert., fol. 30.

La grâce de Dieu s'appelle vrai bien, car elle donne vie et santé à l'âme, et sans cette grâce toute âme d'homme est morte.

El passet son commandamen, e fo mantenen despolhatz del vestymen de grassia. Liv. de Sydrac, fol. 15.

Il passa son commandement, et fut immédiatement dépouillé du vêtement de grâce.

- Indulgence, pardon, faveur.

Si vos non avetz faillit vas ma domna Maens... vos retornerai en la soa gracia. V. de Bertrand de Born. 

Si vous n'avez pas failli envers ma dame Maens... je vous remettrai en sa grâce. 

Loc. Per la gracia de Dieu, coms de Rodes. 

V. de Henri, comte de Rhodez. 

Par la grâce de Dieu, comte de Rhodez. 

Per la gracia de Dieu, abbas de Moissac.

Tit. de 1274. DOAT, t. CXXX, fol. 55. 

Par la grâce de Dieu, abbé de Moissac. 

CAT. ESP. Gracia. PORT. Graça. IT. Grazia. (chap. Grassia, grassies.)

2. Graciozitat, s. f., lat. gratiositatem, gracieuseté, agrément.

Es temps de verdor et graciozitat. 

Per razo del temps temprat et de sa graciozitat.

Eluc. de las propr., fol. 129 et 125. 

C'est temps de verdure et d' agrément. 

Par raison du temps tempéré et de sa gracieuseté.

CAT. Graciositat. ESP. Graciosidad. PORT. Graciosidade. IT. Graziosità, graziositate, graziositade. (chap. Grassiosidat, grassiosidats.)

3. Gracios, adj., lat. gratiosus, gracieux.

Cors gracios, ples de totas beutatz.

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Corps gracieux, plein de toutes beautés. 

Joves dona, plazens e graciosa.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Jeune dame, agréable et gracieuse.

Fig. Subsidi... ajuda, don gracios.

Reg. des États de Provence, de 1401. 

Subside... aide, don gracieux.

Vostra paraula sia graciosa. Trad. de Bède, fol 80.

Que votre parole soit gracieuse.

CAT. Gracios. ESP. PORT. Gracioso. IT. Grazioso. (chap. Grassiós, grassiosos, grassiosa, grassioses; tamé se li diu grassiosa a la gaseosa, que es com lo sifó en sucre. Que fa grassia, que fa riure.)

4. Graciosamen, adv.., gracieusement, favorablement.

Mot graciosamen aronditz. Carya Magalon., p. 2. 

Moult gracieusement arrondis. 

Floriss e fructifica claramens davan Dieu e graciozamens.

V. et Vert., fol. 94. 

Fleurit et fructifie clairement et gracieusement devant Dieu.

CAT. Graciosament. ESP. PORT. Graciosamente. IT. Graziosamente.

(chap. Grassiosamen, de manera grassiosa.)

5. Gracioset, adj. dim., gracieuset, gentillet. 

Ver diminutiu son: Graciosa, gracioseta, etc. Leys d'amors, fol. 69.

Les vrais diminutifs sont: Gracieuse, gracieusette, etc.

(chap. Grassioset, grassiosets, grassioseta, grassiosetes.)


Grafau, adj., butor, grossier.

Per c'om grafaus d'un autre quier companha. 

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

C'est pourquoi homme grossier d'un autre cherche compagnie.


Grafi, s. m., lat. graphium, poinçon, burin, style. 

Tan non escrius ab grafi ni ab pena.

Serveri de Girone: Qui bon frug. 

Tu n' écris pas tant avec style ni avec plume.

Que a fals testimoni passe hom un grafi per la lenga.

Cout. de Gourdon, de 1244.

Qu'à faux témoin on passe un poinçon à travers la langue.

Fo fahtz I trauc am I grafi. Cat. dels apost. de Roma, fol. 142.

Fut fait un trou avec un poinçon. 

ESP. Grafio. (chap. ploma estilográfica, punchó, instrumén antic per a escriure en tinta; de graphia.)

2. Ortografia, s. f., lat. orthographia, orthographe.

Se liech en ortografia. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Se lit en orthographe. 

CAT. Ortografia. ESP. Ortografía. PORT. Orthografia. IT. Ortografia. 

(chap. La ortografía del chapurriau contemple diferentes ortografíes.)


Grafio, s. m., croc, griffe, crochet.

Voyez Denina, t. III, p. 32 et 33.

Penran los am grafios.

Vos penrian ab cels grafios.

Liv. de Sydrac, fol. 26. 

Les prendront avec crocs. 

Vous prendraient avec ces crocs. 

ANC. FR. Une rouelle de fer ou milieu à sept ou à huit graffons.

Lett. de rém. de 1452. Carpentier, t. II, col. 647. 

IT. Graffio.

2. Grafinar, v., égratigner. 

Fiert e grafina e mort.

Gautier de Murs: Ge ne. 

Frappe et égratigne et mord.

ANC. FR. Car sans cesse il gratignoit 

Quand ce désir le poignoit.

Œuvres de Du Bellay, p. 466. 

Il leur mordoit les aureilles, ils luy graphinoient le nez.

Rabelais, liv. I, chap. 11. 

Por ses paouvres seurs grafignier.

Villon, édit. de 1832, p. 78. 

IT. Graffiare.

3. Esgrafinar, v., égratigner.

S' esgrafina 

Sa fresca cara e sa peitrina.

Roman de Jaufre, fol. 84. 

S' égratigne son frais visage et sa poitrine. 

ANC. CAT. Esgratinyar. IT. Sgraffiare.

4. Grapa, s. f., grappin, griffe.

Roma, tan tenetz 

Estreg la vostra grapa 

Que so que podetz 

Tener, greu vos escapa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, vous tenez si étroitement votre griffe que ce que vous pouvez tenir, difficilement vous échappe.

Avian forcas de ferr e grapas fort agudas. Libre de Tindal.

Avaient fourches de fer et grappins fort aigus. 

ANC. FR. Allèrent attacher agrappes de fer par dedans l' esüe aux basteaux... ausquelles agrappes y avoit de bien longues cordelles. Monstrelet, t. II, fol. 137 et 138. 

CAT. ESP. Grapa. (chap. Grapa, grapes; tamé se li diu grapes a les mans,  perque agarren.)

5. Grapar, v., gratter, racler, déchirer.

Part. prés. La terra ab las unglas grapan.

(chap. La terra en les ungles esgarrapen; v. esgarrapá.)

Eluc. de las propr., fol. 235.

Grattant la terre avec les ongles. 

IT. Grappare. (chap. Esgarrapá: esgarrapo, esgarrapes, esgarrape, esgarrapem o esgarrapam, esgarrapéu o esgarrapáu, esgarrapen; esgarrapat, esgarrapats, esgarrapada, esgarrapades. Beto de Beseit, lo ros, li díe “esgarrapaciones” Tomás a la empresa de excavassions de mons germans.)

6. Grepoillar, v., érailler.

Part. pas. E 'ls uels tan paucs coma deniers, 

Lagrimonses e grepoillatz. 

Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 59. Var. 

Et les yeux si petits que denier, pleureux et éraillés.

7. Esgrapelar, v., érailler.

Part. pas. E 'ls uels tan paucs can us diners, 

Lagainos et esgrapelatz.

Roman de Jaufre, fol. 56. 

Et les yeux aussi petits qu'un denier, chassieux et éraillés.


Gragellar, v., remuer, agiter, émouvoir, tracasser, dire le contraire. 

Pueys dis: “Senher, cum avetz estat tan 

Qu' ieu no us ai vist? Ges m' amors no us gragella?”

G. Riquier: L' autr'ier trobey. 

Puis elle dit: “Seigneur, comment avez-vous tant tardé que je ne vous ai vu? Mon amour ne vous émeut point?”

Fig. Si que flurisca e bruelh defors 

Aisso que dedins mi gragella.

Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu' ieu. 

Tellement que fleurisse et pousse au dehors ce que au dedans me remue. 

Loc. Be us dic, qui qu'en gragel, 

C' onor y a pus gran.

T. du Comte Richardet et de Guillaume: Guilhem d' un plag.

Je vous dis bien, qui que ce soit qui en dise le contraire, qu'il y a honneur plus grand. 

En Pos fo sos justaire,

Qui qu'en gragel.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Le seigneur Pons fut son jouteur, qui que ce soit qui en dise le contraire.


Graile, adj., lat. gracilem, délicat, mince, délié, svelte, menu. 

E 'ls vostres detz grailes e plas.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Et vos doigts délicats et effilés. 

E 'l blanc cors qu'a graile e nou.

Arnaud Daniel: En est sonet. 

Et le blanc corps qu'elle a délicat et jeune. 

Autra n'agra conseguida 

Graila et escafida. 

G. Raymond de Gironella: Gen m' appareill. 

Autre j'en aurais poursuivi svelte et potelée.

- Grêle, faible, chétif.

Coma un petitz albres joves e grailes que es pauramen e feblamen mes en terra. Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Comme un petit arbre jeune et chétif qui est pauvrement et faiblement mis en terre.

ANC. FR. Estoit graille parmi les flans qu'en vos dex Mains le peusciés enclorre. Fables et cont. anc., t. 1, p. 393. 

Cuer sanz merci, cors graille, blanc et gent.

Le châtelain de Coucy, chanson 15.

ANC. ESP. Grácil. IT. Gracile.

2. Grailenz, adj., délicat, svelte.

Cors ben faiz e guignos, 

Gras e plan grailenz. 

T. d'Armand et de B. de la Barthe: Bernart.

Corps bien fait et gracieux, potelé et parfaitement délicat.


Graile, Graille, s. m., clairon.

Lo mati son per l'ost graile sonat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.

Le matin sont par l'armée clairons sonnés.

Trompas e corns e grailles clar.

Bertrand de Born: Quan vei.

Trompes et cors et clairons aigus.

Lo retendir dels grailes. Guillaume de Tudela. 

Le retentir des clairons.

ANC. FR. Mult oïssiez graisles soner.

Roman de Rou, v. 13135.

Sonent grelles et menuiax. Roman du Renart, t. I, p. 70.

Sonerent graile per l'ost comunalment... 

Sonent cil graile, s'est la noise levée.

Roman de Guillaume au Court Nez. 

Charles Martiaus fait ses gresles soner.

Roman de Garin le Loherain, t. I, p. 35.

(chap. Gralla, gralles.)


Gralha, Grailla, s. f., lat. gracula, corneille. (all. Krähe.)

Ab sol que m diguatz a 'N Richart

So qu'el paus dis a la gralha.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

Pourvu seulement que vous me disiez au seigneur Richard ce que le paon dit à la corneille

Ni ja agurs de grailla non gardarai.

T. de R. de Tarascon et de Gui de Cavaillon: Cabrit.

Ni jamais augures de corneille je ne regarderai.

Loc. fig. Si non issetz, Falconet, de Proensa, 

Be m' es semblan, segon ma conoissensa, 

Que plumaran gralhas vostre falco.

T. de Faure et de Falconet: En Falconet.

Falconet, si vous ne sortez de Provence, il me paraît bien, selon ma connaissance, que corneilles plumeront votre faucon.

ANC. FR. Parmi ces vautours et ces grailles. Olivier de Magni, p. 50.

CAT. Gralla. ESP. Graja (grajo). PORT. Gralha. IT. Gracchia.

(chap. Gralla, gralles: muixó de coló negre, grajo en castellá.

En fransés fique corneille, corneja en castellá. Són mol pareguts.)


Gram, s. m., lat. gramen, gramen, gazon, chiendent.

Gram es herba campestra.

(chap. Lo gram es herba campestre, dels cams. Té moltes arraíls y se escampe mol, es difíssil de matá.)

Trop ple de vianda, manjec gram, et procuret si vomit.

Eluc. de las propr., fol. 210 et 243.

Gramen est herbe des champs.

Trop plein de nourriture, il mangea chiendent, et se procura vomissement.

CAT. Gram. ESP. PORT. Grama. IT. Gramigna.

2. Graminos, adj., lat. graminosus, gramineux, abondant en herbages.

Terra es paludoza, graminoza. Eluc. de las propr., fol. 170.

C'est terre marécageuse, gramineuse.


Gram, adj., triste, chagrin, morne. 

Voyez Schiller, Gloss. teutonicus, p. 402; J. Lipsius, Ep. 44 ad Belgas; Muratori, Diss. 33.

Per qu'ieu chantarai alques grams.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur. 

C'est pourquoi je chanterai quelque peu triste. 

La domna s'en anet trista e grama e dolenta. 

V. de Guillaume de Balaun. 

La dame s'en alla triste et morne et dolente. 

Ades estai ves mi salvatg' e grama.

B. de Ventadour: Ben m'an perdut. 

Elle est incessamment envers moi sauvage et triste. 

ANC. FR. Quant il l'a oï, s'en fu grams et iriez. 

La Vengeance d' Alexandre. 

Grains et marriz et trespensés. 

Moult par est grains et adolez. 

Dont fu mes cuers iriez et grains. 

Roman du Renart, t. I, p. 248 et 258, et t. II, p. 177. 

ANC. IT. Et molte genti fe già viver grame. 

Dante, Inferno, I.

Dans son Memoriale, Pergamini dit sur ce mot, voce provenzale.

ANC. CAT. Grams. IT. MOD. Gramo.

2. Gramor, s. m., rancune, tristesse. 

Amdui se porten guerra, ira e gramor.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.

Tous deux se portent guerre, colère et rancune.

3. Engrans, adj., soucieux, inquiet, en peine.

Ieu m'en sui mes tos temps engrans

Cum puesca aver cairels e dartz.

Bertrand de Born: Ges de far.

Je m'en suis mis toujours soucieux comment je puisse avoir traits et dards.

ANC. FR. Tant fust engrant de nule fame. 

Conte du Clerc en qui la Rose fu trovée.

(chap. Gram, grams: mida de pes.)