champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 27 de abril de 2026
Rosa, roza
jueves, 15 de agosto de 2024
Panel - Papier
Panel, s. m., panneau, espèce de selle sans arçons.
Done vos sell' e panel.
Bertrand de Born le fils: Pos sai.
Qu'il vous donne selle et panneau.
Panier, s. m., panier.
D' aquest vers empli tos paniers.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
De ce vers emplis tes paniers.
Senton l' odor
Del panier vielh del pescador,
Per que s' intro plus volontier
En lo nuou que el vielh panier.
Brev. d'amor, fol. 52.
Ils sentent l'odeur du panier vieux du pêcheur, c'est pourquoi ils entrent plus volontiers dans le neuf que dans le vieux panier.
CAT. Paner. IT. Paniere. (chap. Pané, panés; panera, paneres.)
- Fig. Tromperie, embûche.
Albert marques, tota vostr' esperansa
Es en trair et en faire panier.
T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.
Albert marquis, toute votre espérance est en trahir et en faire tromperie.
Pansa, s. f., panse, ventre, bedaine.
Darz d'acer voill que ill pertus la pansa.
Lanza: Emperador.
Je veux que dard d'acier lui perce la panse.
Ja per els non empliretz la pansa.
T. d'Albertet et du Moine: Monges diguatz.
Jamais par eux vous n'emplirez la panse.
Loc. prov. Fan lur Dieu de la pansa. Brev. d'amor, fol. 67.
Font leur Dieu de la panse.
CAT. Panxa. ESP. Panza. PORT. Pança. IT. Pancia.
(chap. Pancha, panches; estómec, estomecs; panchut com Juaquinico Monclús de la Ascuma, panchuts, panchuda, panchudes.)
2. Panseta, s. f. dim., petite panse.
La vostra panseta
Esclatara, si avetz manjat pro.
(chap. La vostra pancheta reventaré, si hau (habéu) minjat massa.)
T. de Gaucelm et de J. Miralhas: Joan Miralhas.
La votre petite panse éclatera, si vous avez beaucoup mangé.
CAT. Panxeta. (chap. Pancheta, panchetes; ESP. Panceta (bacon).
IT. Pancetta)
3. Panga, s. m., panse, estomac.
Usa petit de vi per lo tieu panga.
Trad. de la 1re Ép. de S. Paul à Timothée.
Use peu de vin pour le tien estomac.
Pantais, Pantays, s. m., essoufflement, respiration bruyante, cauchemar. Auzel es de trop gran pantays.
Deudes de Prades, Auz. cass.
L'oiseau est de trop grand essoufflement.
Lo diable fals...
Una nuech, en pantays, als donzels a mostrat
Que lur payres, lo reys, era mort.
Vai lur renembrar del pantays qu' avian vist.
V. de S. Honorat.
Le diable faux... une nuit, en cauchemar, a montré aux damoisels que leur père, le roi, était mort.
Il va leur ressouvenir du cauchemar qu'ils avaient vu.
- Souci, tourment, angoisse.
Dona, no us puesc lo cente dir...
Del pantays ni de la dolor
Qu' ieu trac, dona, per vostr' amor.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Dame, je ne vous puis le centième dire... du tourment et de la douleur que je souffre, dame, pour votre amour.
Perdud' ai la bellazor...
Per qu' ay ira, dols e pantais.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
J'ai perdu la plus belle... c'est pourquoi j'ai tristesse, deuil et souci.
Car nuilla ren non daran
Menz de guerra e de pantais.
Pierre de Bergerac: Bel m'es.
Car ils ne donneront nulle chose à moins de guerre et de tourment.
Loc. Qui d'amor es en pantays.
Marcabrus: Ans que.
Qui est en souci d'amour.
- Pantois, trouble, confusion, agitation.
An vout en tal pantays
L' apostolss e 'lh fals doctor (apostolis)
Sancta Gleiza, don Dieu s' irays.
P. Vidal: A per pauc que.
Le pape et les faux docteurs ont précipité dans telle confusion la sainte Église, de quoi Dieu s' irrite.
Loc. E m do s' amor, e me tragua d' est pantays.
T. de Thomas et de Bernardo: Bernardo.
Et me donne son amour, et me tire de ce tourment.
Esta en pantays
Si lur o fassa dir.
G. Riquier: Sel que sap.
Il est en souci s'il le leur fasse dire.
Domnas son intradas en pantais.
Cercamons: Pois nostre.
Les dames sont entrées en agitation.
Lo desir qu' el ten en pantays.
Guillaume de Saint-Didier: Domna ven.
Le désir qui le tient en haleine.
CAT. Pantex.
2. Pantaysar, Pantayzar, Pantayar, Panteyar, v., pantoiser, rêver, s'agiter.
La nueg, entre sons, pantaysa
Mon cors.
G. Adhemar: Lanquan vey.
La nuit, entre sommeil, mon coeur pantoise.
Pantayset aquel ser que 'l donna s' ajacia. V. de S. Honorat.
Il rêva ce soir que la dame se couchait.
Sompnia e pantayza de festas e de nossas. V. et Vert., fol. 49.
Songe et rêve de fêtes et de noces.
Del rey Felip veirem be si panteya.
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Quant au roi Philippe nous verrons bien s'il est agité.
Ill li dizian: Tu pantayzas. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 12.
Ils lui disaient: Tu rêves.
Part. pas. L' a tota nueg pantayat. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
L' a toute la nuit pantoisé.
CAT. Pantexar.
Pantera, s. f., lat. panthera, panthère.
La pantera a tan dous ale e tan de flairan que tot autra bestia.
Naturas d'alcunas bestias.
La panthère a si douce haleine et autant d'odorat que toute autre bête.
Pantera es.... de diversas colors. Eluc. de las propr., fol. 256.
(chap. La pantera es... de diverses, diferens colós; per ejemple, rosa.)
La panthère est... de diverses couleurs.
CAT. ESP. Pantera. PORT. Panthera. IT. Pantera.
(chap. Pantera, panteres; només són uns gatets catalanistes.)
2. Panteron, s. m., panteron, sorte de pierre précieuse.
Panteron, es peyra..., es rog, vert, faubel, purpurenc et rozenc.
Eluc. de las propr., fol. 191.
Panteron, c'est pierre..., il est rouge, vert, fauve, pourpré et rosé.
Pao, Paho, Pau, s. m., lat. pavo, paon.
Apres aiatz un pao,
La pel del peitz li romparetz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ayez après un paon, la peau de la poitrine vous lui romprez.
Lo paho se horgolhozis de sa choa e lo gall de sa testa.
(chap. Lo pavo se enorgullix de sa coa y lo gall de sa testa : del seu cap, per la cresta.)
V. et Vert., fol. 104.
Le paon s' enorgueillit de sa queue et le coq de sa tête.
So qu' el paus dis a la gralha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Ce que le paon dit à la corneille.
CAT. Pago. ESP. Pavon (pavo). PORT. Pavão. IT. Pavone.
(chap. Pavo, pavos.)
2. Paonat, adj., nuancé comme les couleurs du paon, brillanté.
Ac gonella ben taillada,
D' una bruneta paonada.
Roman de Jaufre, fol. 7.
Eut tunique bien taillée, d'une brunette brillantée.
Papa, s. m., lat. papa, pape.
Lo papa fa de perdon gran largueza.
Le Chevalier du Temple: Ira e dolor.
Le pape fait de pardon grande largesse.
Qui 'l papa pogues citar
A maior de se, fora bo.
Folquet de Lunel: Al bon rey.
Qui le pape pourrait citer à plus grand que lui, (ce) serait bon.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Papa.
2. Papat, s. m., lat. papatus, papauté.
El fos gitat fora del papat.
Ocupet lo papat. Arbre de Batalhas, fol. 20.
Qu'il fût jeté hors de la papauté.
Occupa la papauté.
Aquest pres lo papat l'an de nostre Senhor CLV.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.
Celui-ci prit la papauté l'an de notre Seigneur cent cinquante-cinq.
CAT. Papat. ESP. PORT. Papado. IT. Papato. (chap. Papat, papats.)
3. Papal, adj., lat. papalis, papal.
Per letras papals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 170.
Par lettres papales.
La dignitat papal. Arbre de Batalhas, fol. 19.
La dignité papale.
CAT. ESP. PORT. Papal. IT. Papale. (chap. Papal, papals.)
4. Antipapa, s. m., lat. antipapa, antipape.
Lo veray papa... fugic en Fransa, e lo antipapa demoret a Roma.
Feron tres antipapas. Arbre de Batalhas, fol. 21.
Le vrai pape... fuit en France, et l' antipape demeura à Rome.
Firent trois antipapes.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Antipapa.
Papagai, Papagay, Papaguai, Papaguay, s. m., perroquet.
Papagay, trop es bel parliers.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Perroquet, tu es fort beau parleur.
Si us escaravais
Si fenhia papaguais.
P. Cardinal: Pus ma boca.
Si un scarabée se feignait perroquet.
Entr' els auzels, algus uzo del pe cum home de la ma, cum so papaguay et pellica. Eluc. de las propr., fol. 48.
Parmi les oiseaux, aucuns se servent du pied comme l'homme de la main, comme sont perroquets et pélicans.
CAT. Papagall. ESP. Papagayo. PORT. Papagaio. IT. Papagallo.
(chap. Papagayo, papagayos, com Carlos Rallo Badet.)
Papallo, Pabalho, Pavalho, Pavaillo, s. m., lat. papilio, pavillon, tente. Voyez Muratori, Diss. 33.
Elmes e brans, tendas e papallos.
Granet: Comte Karle.
Heaumes et glaives, tentes et pavillons.
S' ar no vezem tendas e pabalhos,
E murs fondre e cazer autas tors.
Bernard de Rovenac: Ja no vuelh.
Si nous ne voyons maintenant tentes et pavillons, et murs écrouler et tomber hautes tours.
Fes venir son pavalho,
E la gelda que mena la garizo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.
Fit venir son pavillon, et la troupe qui mène l' équipement.
CAT. Pabello, pavello. ESP. Pabellón. PORT. Pavelhão. IT. Padiglione.
(chap. Pabelló, pabellons.)
Papaver, s. m., lat. papaver, pavot.
Car tres papavers hi a vers,
So es blancx e vermelh e ners.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Car il y a trois pavots vrais, c'est blanc et vermeil et noir.
Papaver... val a far oli. Eluc. de las propr., fol. 219.
Pavot... vaut à faire huile.
(chap. La ruella... val per a fé oli; de una classe de ruella se trau lo opio.)
PORT. Papoula. IT. Papavero.
(chap. Ruella, roella, ababol; ESP. amapola.)
2. Paver, s. m., pavot.
Qui del paver lo suc trai.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui du pavot tire le suc.
Papiri, s. m., lat. papyrus, papyrus.
Papiri es junc apte a far mecas per ardre, quan es dezicat.
Eluc. de las propr., fol. 218.
Papyrus est jonc propre à faire mèches pour brûler, quand il est desséché.
ESP. (chap.) Papiro. PORT. Papyro. IT. Papiro.
2. Papier, s. m., lat. papyrus, papier.
Lo pargames e lo papier que sera engludatz sus la taula.
Liv. de Sydrac, fol. 138.
Le parchemin et le papier qui sera collé sur la table.
La caisha de papier. Cartulaire de Montpellier, fol. 116.
(chap. La caixa de papé.)
La caisse de papier.
CAT. Paper. ESP. PORT. Papel. (chap. Papé, papés; papelería, papeleríes; papelera, papeleres; fábriques de papé de Beseit.)
domingo, 11 de agosto de 2024
Onix - Oratori
Onix, s. f., lat. onyx, onyx, sorte de pierre précieuse.
Onix es peyra. Eluc. de las propr., fol. 190.
Onyx est pierre.
CAT. Oniquel. ESP. Onique (ónix, ónice). PORT. Onix. IT. Onice.
(chap. Ónix.)
Onocrotali, s. m., lat. onocrotalus, butor, sorte d'oiseau aquatique.
Onocrotali es auzel ab dos ventres, un per reculhir vianda, et autre per digerir. Eluc. de las propr., fol. 147.
Le butor est oiseau avec deux ventres, un pour recueillir la nourriture, et l'autre pour digérer.
ESP. (pelícano, alcatraz) PORT. Onocrótalo.
Onomothopeya, Omothopeia, s. f., lat. onomatopaeia, onomatopée. Onomothopeya es una figura que s fay can la dictios pren votz del so.
Prozopopeya... e omothopeia.
Leys d'amors, fol. 132 et 143.
L' onomatopée est une figure qui se fait quand le mot prend voix du son.
Prosopopée... et onomatopée.
(ESP. Chap. Onomatopeya.)
Onsa, s. f., lat. uncia, once, sorte de poids.
Mil onsas d'aur ben aya.
G. Figueiras: Un nou.
Que j'aye bien mille onces d'or.
- Phalange du doigt.
Per las onsas dels detz tot en brevadamens
Poiria comtar d'un rei totz los despensamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Par les phalanges des doigts tout brièvement je pourrais compter toutes les dépenses d'un roi.
- Division du temps.
Momens en XII partz partitz;
Quascuna partz onsa se ditz.
Brev. d'amor, fol. 43.
Moment divisé en douze parties; chaque partie once se dit.
CAT. Unsa. ESP. Onza. PORT. Onça. IT. Oncia. (chap. Onsa, onses: tipo de pes. Onsa, onses, femella y femelles de onso, onsos : animal, latín ursus (ESP. Oso.)
Ont, Hon, On, o, adv., lat. unde, où.
Quan me dis: ont anaria?
B. de Ventadour: En abril.
Quand elle me dit: Où irais-je?
Dix K.: Veyaz hon sera elh monestier. Philomena.
Dit Charles: Voyez où sera le monastère.
Lo mas o intra ins es en gran claritat. Poëme sur Boèce.
La demeure où elle entre dedans est en grande clarté.
CAT. On. ANC. ESP. (MOD. Donde) PORT. IT. Onde. (chap. Aon, aón?)
Adv. comp. On mais n' a, plus l' en cove.
Giraud le Roux: Auiatz la.
Où davantage elle en a, plus il lui en convient.
Mais vos am on plus me desesper.
Arnaud de Marueil: Si m destrenh.
Je vous aime davantage où plus je me désespère.
Ni sai d' on ven ni on van.
Pons d'Ortafas: Si ai perdut.
Ni je ne sais d'où je viens ni où je vais.
Qui proeza dezira
Fols es qui non cossira
D' on nais e don soste.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Qui désire prouesse est fou s'il ne considère d'où elle naît et de quoi elle se soutient.
Es vos en tal razon mes
D' on ieu issirai.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Vous vous êtes engagé dans matière d'où je sortirai.
Pois d'amor no m cal,
No sai d' on ni de que chan.
Folquet de Marseille: Chantars.
Depuis que je ne me soucie d'amour, je ne sais d'où ni de quoi je chante.
Lai on Amors vol renhar,
Razos non pot contrastar.
Aimar de Rocaficha: No m lau.
Là où Amour veut régner, raison ne peut résister.
Vau lai o 'l cors mi mena.
Bertrand de Born: Cazut sui.
Je vais là où le coeur me mène.
Ieu vauc m' en lai a selui
On merce claman pellegrin.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je m'en vais là à celui où les pélerins crient merci.
Layssatz un trauc per on puisqua intrar. Philomena.
Laissez un trou par où puisse entrer.
Ans es pus ferms on qu' ieu an ni m' estia.
Pierre d'Auvergne: Ab lial cor.
Au contraire il est plus ferme où que j'aille et je sois.
ANC. FR. D' ont estes-vous? Je sui d'Artois.
Fables et cont. anc., t. I, p. 363.
E fu mis là d' unt il chaï. Roman de Rou, v. 5627.
Responds-moi, d' ond es-tu? Rabelais, liv. II, ch. 6.
On demandoit un jour d' ont ceste coustume avoit pris son commencement. Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 337.
ANC. ESP. Al tercer dia d' on yxo y es tornado.
Poema del Cid, v. 946.
ESP. MOD. De onde (de dónde). PORT. IT. Donde. (chap. De aón.)
2. Don, pron. rel. indét., lat. de unde, dont, de qui, de quoi.
De domna ab bellas faichos
Don tot lo mons es enveios.
T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.
De dame avec belles manières dont tout le monde est désireux.
Don chantarem ieu ni 'l coms de Proensa?
Pujols: Si 'l mal.
De quoi chanterons-nous moi et le comte de Provence?
Amic a don no s partria.
T. de G. Faidit et d'Hugues de La Bachelerie: N Uc.
Elle a ami de qui elle ne se séparerait pas.
ANC. FR. Cent paroles a fait acroire
Dont il n' i avoit nule voire.
Roman du Renart, Gloss. sur Joinville.
Onzen, Honzen, Onze, adj. num., lat. undecimus, onzième.
Venc l' onzen jor.
Pierre d'Auvergne: Lauzat sia.
Vint le onzième jour.
Al honzen jorn sorzeran. Fragment de trad. de la Passion.
Au onzième jour ils ressusciteront.
Epacta onzena. Cat. dels apost. de Roma, fol. 160.
Épacte onzième.
L' onzes es Guiraudetz lo Ros,
Que sol viure d'autrui cansos.
Le moine de Montaudon: Pus Peire.
Le onzième est Giraudet le Roux, qui a coutume de vivre de chansons d'autrui.
CAT. Onsé. ESP. Onceno (undécimo). PORT. Onzeno. IT. Undecimo.
(chap. Undéssim, onsé; número onse, 11.)
Opinio, Opinion, s. f., lat. opinionem, opinion, avis.
Cazon en errors et en falsas opinios contra la fe. V. et Vert., fol. 26. Tombent en erreurs et en fausses opinions contre la foi.
El era d' opinion que mandessen lors amics.
Chronique des Albigeois, p. 5.
Il était d' avis qu'ils mandassent leurs amis.
CAT. Opinió. ESP. Opinión. PORT. Opinião. IT. Opinione.
(chap. Opinió, opinions.)
2. Opinar, v., lat. opinare, opiner.
Part. pas. Lo dit evesque avia dit et opinat.
Chronique des Albigeois, p. 56.
Ledit évêque avait dit et opiné.
CAT. ESP. PORT. Opinar. IT. Opinare.
(chap. Opiná: opino, opines, opine, opinem u opinam, opinéu u opináu, opinen; opinat, opinats, opinada, opinades.)
Opion, s. m., lat. opium, opium.
Papaver... del qual distilla suc, dit pels phizicias, opion.
(chap. Roella, ruella (ababol, amapola)... de la cual destile suc, dit pels fisics o meches, opio.)
Eluc. de las propr., fol. 218.
Pavot... duquel découle suc, dit par les physiciens, opium.
CAT. Opi. ESP. PORT. (chap.) Opio. IT. Oppio.
Opportun, adj., lat. opportunus, opportun.
Consentir letras opportunas. Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.
Consentir lettres opportunes.
CAT. Oportú. ESP. Oportuno. PORT. IT. Opportuno.
(chap. Oportú, oportuns, oportuna, oportunes.)
2. Opportunitat, s. f., lat. opportunitatem (oportunitatem), opportunité.
Si avia loc ni temps ni opportunitat. Les X Commandements de Dieu.
S'il y avait lieu et temps et opportunité.
CAT. Oportunitat. ESP. Oportunidad. PORT. Opportunidade.
IT. Opportunità, opportunitate, opportunitade.
(chap. Oportunidat, oportunidats.)
Ops, Obs, s. m., lat. opus, besoin, utilité, secours, aide, appui. Ensenhamens e pretz e cortezia
Trobon en vos lurs obs e lur vianda.
Arnaud de Marueil: Aissi com cel.
Éducation et mérite et courtoisie trouvent en vous leur aide et leur nourriture.
Loc. Ja non es obs foc i ssia alumaz. Poëme sur Boèce.
Jamais il n'est besoin que feu y soit allumé.
Mot l' es ops, sapcha sofrir,
Qui vol a gran honor venir.
Arnaud de Marueil: Totas bonas.
Moult lui est besoin qu'il sache souffrir, qui veut parvenir à grand honneur.
Ades m'agra ops, sitot s' es bos,
Mos chans fos mielhers que non es.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Incessamment il me serait besoin, bien qu'il soit bon, que mon chant fût meilleur qu'il n'est.
Ops m' auria us ans entiers.
B. de Ventadour: Pels dols chant.
M' aurait besoin un an entier.
A mos ops chant et a mos ops flaviol,
Car hom, mas eu, non enten mon lati.
P. Cardinal: Las amairitz.
Pour mon besoin je chante et pour mon besoin je flageole, car homme, excepté moi, n'entend mon langage.
Si tot no 'l say a mos ops retenir.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Quoique je ne le sais retenir à mes besoins.
Al vostre ops n' ai eu vergoigna.
Bertrand de Born: Seingner En coms.
Pour le votre besoin, j'en ai vergogne.
Cre
Qu' ad ops de leis me fe Deus.
Guillaume de Cabestaing: Ancmais no.
Je crois que Dieu me fit pour le besoin d'elle.
Parlar per ops e quan n' es ops calhars.
Raimond de Miraval: Dels quatre.
Parler par besoin et, quand il en est besoin, se taire.
ANC. FR. Dure Atropos à ops l' a faict soubmettre
Pour luy descripre en lay, ballade, ou mettre
Quelques secrets des infernaux palus.
J.. Marot, t. V, p. 388.
ANC. CAT. Ops.
ANC. ESP. Bien los mandó servir de quanto huebos han.
Bien casariemos con sus fijas pora huebos de pró.
Poema del Cid, v. 1887 et 1383.
IT. Uopo. (chap. falta, utilidat, socorro, ajuda, apoyo).
Optatiu, Obtatiu, s. m., lat. optativus, optatif.
L' optatiu conoysh hom, can desira cauza presen, passada o endevenidoyra. Leys d'amors, fol. 75.
On connaît l'optatif, quand on désire chose présente, passée ou à venir. Obtatius es aquel, quar desira. Gramm. provençal.
Celui-là c'est l' optatif, car il désire.
CAT. Optatiu. ESP. PORT. Optativo. IT. Ottativo.
(chap. Optatiu, optatius, optativa, optatives; que se pot triá entre al menos dos coses, per ejemple, les assignatures.)
Optic, Obtic, adj., lat. opticus, optique.
Un nervi en la anothomia apelat optic. Eluc. de las propr., fol. 14.
Un nerf en l'anatomie appelé optique.
CAT. Optic. ESP. (óptico) PORT. Optico. IT. Ottico.
(chap. Óptic, optics, óptica, óptiques : del ull, dels ulls; nervi óptic.)
Option, s. f., lat. optionem, option.
Lo senhor... a option. Fors de Béarn, p. 1086.
Le seigneur... a option.
CAT. Opció. ESP. Opción. PORT. Opção. (chap. Opsió, opsions.)
Opulencia, s. f., lat. opulentia, opulence.
La terra es apelada Ops, per razo de sa opulencia. (Orbe)
Eluc. de las propr., fol. 114.
La terre est appelée Ops, par raison de son opulence.
CAT. ESP. PORT. Opulencia. IT. Opulenza.
(chap. Opulensia, opulensies; opulén, opulens, opulenta, opulentes.
Ña un vi rumano que se diu opulent. Se pot trobá al Aldi. Ix un home gort, fart, opulén, que se vol minjá una vaca, s' apareix a Juaquinico Monclús, lo presidén de la Ascuma de Calaseit.)
Orar, v., lat. orare, prier, intercéder, supplier.
Ieu vos or entre mos bratz,
Que no i sai far autr' orazon.
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Je vous prie entre mes bras, vu que je n'y sais faire autre prière.
Davant l'autar de Nostra Dona orar. Philomena.
Prier devant l'autel de Notre-Dame.
Orar devem de cor non pas de lavras. Trad. de Bède, fol. 27.
(chap. Orá (resá) debem de cor, no de (en los) labios.)
Nous devons prier de coeur non pas de lèvres.
Part. pas. Si anc s'averet oratz
Dieus! aquest me si' autreiatz.
Guillaume de Berguedan: Mais volgra.
Si oncques Dieu se reconnut adoré! que celui-ci me soit octroyé.
ANC. FR. Li oratoires... c'est que en i doit orer.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 138.
Au main vont au moustier orer. Roman du Renart, t. IV, p. 245.
Quant Richart leva al jur cler,
A Saint-Oen ala urer.
Roman de Rou, v. 5641.
Devant la Virge aloit orant. Fables et cont. anc., t. 1, p. 273.
CAT. ESP. PORT. Orar. IT. Orare. (chap. Orá, resá: oro, ores, ore, orem u oram, oréu u oráu, oren; orat, orats, orada, orades; orat : loco deu vindre de oratge, orache, allunat, grillat com Manel Riu Fillat.)
2. Oratio, Oraso, Oration, Orazon, s. f., lat. orationem, oraison, prière.
La oratio del pater noster passa totas autras oratios. V. et Vert. fol. 38. La prière du pater noster passe toutes autres prières.
Tres jorns en orazon estet.
Com deiam servir Dieu, e far orations.
V. de S. Honorat.
Resta trois jours en oraison.
Comment nous devions servir Dieu, et faire des oraisons.
CAT. Oració. ESP. Oración. PORT. Oração. IT. Orazione.
3. Orador, s. m., lat. orator, orateur, prédicateur.
Dieus regarda lo cor del orador plus que las paraulas.
Trad. de Bède, fol. 27.
Dieu considère le coeur du prédicateur plus que les paroles.
CAT. ESP. PORT. Orador. IT. Oratore. (chap. Oradó, oradós, oradora, oradores; resadó, resadós, resadora, resadores.)
- Oratoire, chapelle.
Intra en l' orador … Justa l' orador 1 fontaina avia.
V. de Sainte Magdelaine.
Entre dans l' oratoire.... Près de l'oratoire il y avait une fontaine.
Quant es en gleiza, ho denant orador.
R. Jordan: No puesc.
Quand il est en église, ou devant oratoire.
4. Oratori, s. m., lat. oratorium, oratoire.
D' enfra son oratori un jorn li appareys. V. de S. Honorat.
Du fond de son oratoire lui apparaît un jour.
En l' oratori no sia facha autra obra..., mas orasos.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 26.
En l' oratoire ne soit faite autre oeuvre..., excepté oraison.
CAT. Oratori. ESP. PORT. IT. Oratorio.
(chap. Oratori, oratoris: capella, capelles, capelleta, capelletes; reclinatori, reclinatoris.)
domingo, 2 de diciembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, R
| rabadá, pastó, mayoral (de vaques y bous) | rabadán, pastor, mayoral |
| rabadilla, cóccix, osset del final del esquinás | rabadilla, curcusilla, obispillo, cóccix |
| rabaneta, rabanetes, rabanet, rabanets | rabanillo, rabanillos (rojo rosáceo) |
| rabiá | rabiar |
| rabia, rabies, rabieta, rabietes | rabia, rabias, rabieta - coraje, cólera, enojo, ira, furia, furor, exasperación, irritación, odio, resentimiento, rencor, inquina |
| rabino, rabinos | rabino, rabinos |
| rabiós, rabiosos | rabioso, rabiosos |
| rabiosa, rabioses | rabiosa, rabiosas |
| rabosa, raboses, rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels | zorra, zorro |
| raboseta, rabosetes - raboseta es tamé un mote de Beseit | zorrita, zorrito, zorritas, zorritos |
| racha, raches | racha, rachas |
| racó, racóns | rincón, rincones |
| raconet, raconets | rinconcito, rinconcitos |
| radé, radés | último, últimos |
| radera, raderes | última, últimas |
| raderamen | últimamente |
| raderes | últimas |
| rádio, radio, com radio Matarraña, la ràdio Matarranya es la catalanista de comarques nord | Radio – de la rueda de la bicicleta, de una circunferencia |
| radioactividat | radioactividad |
| radiografía | radiografía |
| Rádios – de la bissicleta, de una sircunferénsia | radios |
| ráfec, ráfecs | alero del tejado |
| Ráfels | Ráfales |
| ragó, raó | razón |
| ragonán, raonán | razonando |
| rai (aixó, ixo) | esto no tiene importancia |
| Raíl – arraíl | Raíl – raíz |
| Raíls – arraíls | Raíles – raíces |
| raím, raíms | uva, uvas |
| raína, ressina de un ábre | resina |
| rajatabla (a) | a rajatabla |
| ralla, ralles | ralla, rallas |
| rallada, rallades | rallada, ralladas |
| rallat, rallats | rallado, rallados |
| ralleta | rallita |
| ram, rams | ramo, ramos |
| rama, rames | rama, ramas |
| ramal, ramals | ramal, ramales, bifurcación, desviación, derivación, ramificación - ronzal, cabestro, cabo, brida |
| ramás, ramássos, granera basta, granera feta en rames, bocha, brosquill | escoba basta, de ramas |
| rambla, rambles del riu (árabe ramla) | rambla, río seco |
| rames | ramas |
| ramet, ramets | ramito, ramitos |
| rameta, rametes | ramita, ramitas |
| Rampa – pendén – eléctrica – rampes | rampa, choque eléctrico, rampas |
| Rams – Domenge de rams | Ramos – Domingo de ramos |
| ran (a) – tallá un simal a ran – lo cap (dels de Arran, CUP) a ran de coll | cortar una rama por la junta con otra – la cabeza por la junta con el cuello |
| ranes | ranas |
| ransi | rancio |
| ránsia | rancia |
| Raó, raóns | razón, razones |
| Raoná – raóno, raónes, raóne, raoném o raonám, raonéu o raonáu, raónen – raonára – raonaré – raonaría | razonar |
| raonabe | razonaba |
| raonable, raonables | razonable |
| raonablemen | razonablemente |
| raonáe, raonabe | razonaba |
| raonamén, raonaméns | razonamiento, razonamientos |
| raonán (g) | razonando |
| raónen | razonan |
| raóno | razono |
| raóns | razones |
| rap, raps – peix – música | Rape – rap |
| rápida | rápida |
| rápidamen | rápidamente |
| rapidés | rapidez |
| rápides | rápidas |
| rápit, rápits – coc rápit | rápido, rápidos – tipo de pasta, como bizcocho |
| raptá | raptar |
| raptánles | raptándolas |
| rapto, rapte, raptos, raptes | rapto, raptos |
| raqueta, raquetes | raqueta, raquetas |
| raquític, raquítics | raquítico, raquíticos |
| raquítica, raquítiques | raquítica, raquíticas |
| rara, rares | rara, raras |
| raramen | raramente |
| rares | raras |
| raresa | rareza |
| raríssim | rarísimo |
| raríssima | rarísima |
| raríssimes | rarísimas |
| raríssimes | rarísimas |
| raro, raros | raro, raros |
| ras, llis (sel) - passá la nit al ras - lo ras de un corral es la part descuberta | raso, liso (cielo) – pasar la noche al raso – el raso del corral es la parte descubierta |
| rasa : com un canal per aon sen va l´aigua, an ell poden acudí diferentes aigüeres – rases | canales por donde se va el agua |
| rascá, rascás | rascar, rascarse |
| rascabe | rascaba |
| rascada, rascades | rascada, rascadas |
| rascás | rascarse |
| rascat, rascats | rascado, rascados |
| rascle, rascles | rastrillo, rastrillos |
| rasclechabe, rasclejabe, rasclejáe | rastrillaba |
| rasclechál | rastrillarlo |
| rasclechála (la era) | rastrillarla (la era) |
| rasclechán, rascleján | rastrillando |
| rascles | rastrillos |
| rasclet, rasclets | rastrillito, rastrillitos |
| rasé (buscá) | cobijo, cubierto (buscar) |
| rasió, rasións, rassió, rassións | ración, raciones |
| rasque | rasca |
| rassa | raza |
| rasses | razas |
| rassional | racional |
| rassionals | racionales |
| rassionamén (cartilla de) | racionamiento (cartilla de) |
| rastre, rastres | rastro, rastros |
| rastrejadó | rastreador |
| rastrejadós | rastreadores |
| rasurá, rasurás, afeitá, afeitás, afaitá, afaitás | rasurar, rasurarse |
| rata penada, “rata empanada”, rates penades | murciélago, murciélagos |
| rata, rates | rata, ratas |
| ratada, ratades (pataques) – moltes rates | patatas mordidas por las ratas – muchas ratas |
| ratapená | murciélago, murciélagos |
| ratera, rateres : trampa per a muixóns, ratolíns, hasta grosses per a jabalíns | cepo, cepos, trampa, trampas |
| ratet, ratets | ratito, ratitos |
| Rateta – animal – rateta de un chiquet | Ratita – picha de un niño |
| ratetes | ratitas |
| rato, ratos | rato, ratos |
| ratolí, ratolíns – al ratoncito Pérez no li diém ratolí Pérez | ratoncito, ratoncitos |
| ratolíns | ratoncitos |
| ratos | ratos |
| ravés, revés | revés |
| ravioli, raviolis | ravioli, raviolis |
| Rayá – rayo, rayes, raye, rayém o rayám, rayéu o rayáu, ráyen – rayára – rayaría – rayaré | rayar |
| rayes | rayas |
| rayo, rayos, rellámpec, rellámpecs | rayo, rayos |
| rayo, rayos, rellámpec, rellámpeg, rellámpecs, rellámpegs – Rallo es un apellit, com Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, lo que no chapurrege res, parle chapurriau | rayo, rayos |
| reacsió, reacsións | reacción, reacciones |
| reacsioná | reaccionar |
| reacsione | reacciona |
| reacsiono | reacciono |
| reagrupá | reagrupar |
| reagrupamén | reagrupamiento |
| real | real |
| reala de gossos : tots los gossos que van a cassá juns | reala de perros |
| realidat | realidad |
| realidats | realidades |
| realisá | realizar |
| realisat, realisats | realizado, realizados |
| realise | realiza |
| realmen | realmente |
| reals | reales |
| Realsá – vore alsá : eixecá, pujá | realzar |
| reanudá, continuá | reanudar |
| reaparéixe | reaparecer |
| rebaissáen, rebaixaben, rebaixáen | rebajaban |
| rebaixá | rebajar |
| rebaixá | rebajar |
| rebaixaríe | rebajaría |
| rebaixes | rebajas |
| rebatí | rebatir |
| rebelá, revelá | revelar |
| rebele | rebela |
| rebelió | rebelión |
| rebelións | rebeliones |
| rebelo | rebelo |
| rebisyaya, rebisyayes | bisabuela, bisabuelas |
| rebisyayo, rebisyayos | bisabuelo, bisabuelos |
| rebombori, jaleo, abalot | jaleo, alboroto |
| rebosán | rebosante, rebosando |
| rebossá – rebosá l´aigua | Rebozar – rebosar el agua |
| rebossabe – rebosabe | Rebozaba – rebosaba |
| rebossán | rebozando |
| rebost – A Beseit li díem pastera perque teníem la pastera allí | despensa |
| rebufo | rebufo |
| rebuscá | rebuscar |
| rebuscabe, rebuscáe | rebuscaba |
| rebuscaben, rebuscáen | rebuscaban |
| recachá, fé mes cacho, rebaixá – recacho, recaches, recache, recachém o recachám, recachéu o recacháu, recáchen – recacharía – recacharé – recachára | Rebajar, hacer más bajo |
| recadé | recadero |
| recaderes | recaderas |
| recado, recados, com lo que anáe a fé lo de safrá capsot | recado, recados |
| recaiguda | recaída |
| recalentá | recalentar |
| recalentades | recalentadas |
| recalentats | recalentados |
| Recalento | recaliento |
| recalsá los caballóns, plantes al hort | echar tierra sobre las plantas que están plantadas en un caballón o montículo de tierra |
| recambi, recambis | recambio, recambios |
| Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot , una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. | cocido |
| recargabe | recargaba |
| recargades | recargadas |
| Recárrega | recarga |
| recarregá, recargá | recargar |
| recato | recato |
| rechás | rechazo |
| rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás | rechazar |
| rechassáble, rechassábles, de destrío | rechazable, rechazables |
| rechassán | rechazando |
| rechassat, rechassats | rechazado, rechazados |
| rechasso (yo) | rechazo |
| rechauche, sobres, algo que no vol dingú – la Carmen del tort li diu aixina a un safarrancho | Sobras – zafarrancho |
| rechirá de temps, regirá, regirada, girada, cambi | cambio de tiempo |
| rechirá, regirá | remover |
| rechirabe, rechiráe, regirabe, regiráe | removía |
| rechirál, rechiráls | removerlo, removerlos |
| rechirála, rechiránla | removerla, removiéndola |
| rechirán (g) | removiendo |
| rechistá | rechistar |
| rechistre, rechistres | registro, registros |
| rechite | saca vástagos un árbol |
| rechola, reijola, recholes, reijoles | baldosa |
| recholes, reijoles | baldosas |
| rechonchet, rechonchets | rechonchito, rechonchitos |
| rechoncho, rechonchos, com Moncho, que está de bon añ | rechoncho, rechonchos |
| rechupete | rechupete |
| reclám, recláms per a cassá muixóns, patos, etc | reclamo, reclamos |
| reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada | reclamar |
| reclamál | reclamarlo |
| reclamála, reclamáles | reclamarla, reclamarlas |
| reclamáls | reclamarlos |
| reclame | reclama |
| reclames | reclamas |
| Recliná, reclinás al reclinatori | Reclinar, reclinarse (en el reclinatorio) |
| recobrá | recobrar |
| recobrabe | recobraba |
| recobrála, recobráles | recobrarla, recobrarlas |
| recobrán (g) | recobrando |
| recomaná, recomená | recomendar |
| recomanada, recomanades | recomendada, recomendadas |
| recomanán | recomendando |
| recomanassió | recomendación |
| recomanassións | recomendaciones |
| recomanat, recomanats, recomenat, recomenats | recomendado, recomendados |
| recomenaba | recomendaba |
| recomene, recomane | recomienda |
| recompensa, recompenses | recompensa, recompensas |
| recompensánlo | recompensándole |
| recompóndrem | recomponerme |
| recóndita, amagada | recóndita, escondida |
| reconeguda, reconegudes | reconocida, reconocidas |
| reconéguen | reconozcan |
| reconeguére | reconociera, reconociese |
| reconeguérem | reconociéramos, reconociésemos |
| reconegut, reconeguts | reconocido, reconocidos |
| reconéis, reconeix | reconoce |
| reconéisse, reconéixe | reconocer |
| reconeissén, reconeixén | reconociendo |
| reconéissen, reconéixen | reconocen |
| reconeisséu, reconeixéu | reconocéis |
| reconeissíen, reconeixíen | reconocían |
| reconeix | reconoce |
| reconeixco | reconozco |
| reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – reconegut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén – reconeixe les rateres es aná a buscá a vore si s´ha enganchat algún muixonet, alguna vegada ñan atres bichos | reconocer |
| reconéixel | reconocerlo |
| reconéixela | reconocerla |
| reconéixem | reconocerme |
| reconeixén | reconociendo |
| reconeixénlo | reconociéndole |
| reconeixénu | reconociéndolo |
| reconeixerá | reconocerá |
| reconeixes | reconoces |
| reconéixeu | reconocerlo |
| reconeixíe | reconocía |
| reconeixíen | reconocían |
| reconeiximén | reconocimiento |
| reconfortám | reconfortarme |
| reconfortánla | reconfortándola |
| reconfortánlo | reconfortándolo |
| reconfortat, reconfortats | reconfortado, reconfortados |
| reconsiliá | reconciliar |
| reconsiliá | reconciliar |
| reconsilián | reconciliando |
| reconsiliánla, reconsiliánles | reconciliándola, reconciliándolas |
| reconsiliánlo | reconciliándole |
| reconsiliánlo, reconsiliánlos | reconciliándolo, reconciliándolos |
| reconvertida, reconvertides | reconvertida, reconvertidas |
| reconvertit | reconvertido, reconvertidos |
| record, records | recuerdo, recuerdos |
| récord, récords, puntuassió mes alta, temperatura, hassaña, etc | récord, récords |
| recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada | recordar |
| recordabe, recordáe | recordaba |
| recordáen, recordaben – sen enrecordaben | recordaban |
| recordáli | recordarle |
| recordámos | recordarnos |
| Recordán (g) | recordando |
| recordánli | recordándole |
| Recordarás – ten enrecordarás | recordarás |
| recordat, recordats | recordado, recordados |
| Recordáu – ton enrecordáu | recordarlo |
| Recorde – sen enrecorde | recuerda |
| Recorden – sen enrecorden | recuerdan |
| Recordes – ten enrecordes | recuerdas |
| recordéu, ton enrecordéu | recordáis |
| recordo, men enrecordo | recuerdo |
| recórre, se conjugue com córre, corre | recorrer |
| recórrego | recorro |
| recorregut | recorrido |
| recorreguts | recorridos |
| recorrén (g) | recorriendo |
| recorríe | recorría |
| recreá, recreás | recrear, recrearse |
| recreabe | recreaba |
| recreánse | recreándose |
| recreatiu, recreatius | recreativo, recreativos |
| recremada, recremades | requemada, requemadas |
| recremat, recremats | requemado, requemados |
| recreo, recreos | recreo, recreos |
| recriminat, recriminats | recriminado, recriminados |
| recta, rectes | recta, rectas |
| rectamen | rectamente |
| rectángul, rectánguls | rectángulo, rectángulos |
| rectangulá | rectangular |
| rectangularmen | rectangularmente |
| recte, rectes - dret, seguit, directe, pla, llis, rectilíneo, vertical, perpendiculá, just, íntegre, honesto, honrat, imparsial, equitatiu, severo, inflexible, dissiplinat | recto, rectos, derecho, seguido, directo, llano, liso, rectilíneo, vertical, perpendicular, justo, íntegro, honesto, honrado, imparcial, equitativo, severo, inflexible, disciplinado |
| rectificá es de sabios o sabuts, com Pedro Saputo. | rectificar es de sabios |
| rectificassió | rectificación |
| rectitut | rectitud |
| recubert, recuberts | recubierto, recubiertos |
| recuberta, recubertes | recubierta, recubertas |
| recubríen | recubrían |
| recubriguere | recubriera |
| recubrigueren | recubriesen |
| recubrín (g) | recubriendo |
| recuerdo, record, recuerdos, records | recuerdo, recuerdos |
| recuit | recocido |
| reculá, fes cap atrás, reblá, retrossedí, retorná, desfé lo camí, torná | recular, tirar hacia atrás, retroceder, retornar, desandar, volver |
| reculán (g) | reculando |
| reculat | reculado |
| reculáu, reculéu | reculáis |
| recuperá | recuperar |
| recuperada, recuperades | recuperada, recuperadas |
| recuperál, recuperáls | recuperarlo, recuperarlos, recuperarle, recuperarles |
| recuperála, recuperáles | recuperarla, recuperarlas |
| recuperán (g) | recuperando |
| recuperánse | recuperándose |
| recuperassió, reparassió, restaurassió, rescate, redensió, compensassió, ressarsimén | recuperación, reparación, restauración, rescate, redención, compensación, resarcimiento |
| recuperassións | recuperaciones |
| recuperat | recuperado |
| recuperats | recuperados |
| recuperáu, recuperéu | recuperáis |
| recupere | recupera |
| recuperen | recuperan |
| recurrí | recurrir |
| recurs, recursos | recurso, recursos |
| recusá, vore decliná | recusar |
| recusida, recusides | recosida, recosidas |
| recusit, recusits | recosido, recosidos |
| red, reds | red, redes |
| redacto | redacto |
| redensió | redención |
| redéu | rediez, rediós |
| redimí | redimir |
| redimiríes | redimirías |
| redistribuí | redistribuir |
| redistribuixco | redistribuyo |
| rédit, rédits | rédito, réditos |
| redó, redóns | redondo, redondos |
| Redolá : girá redolán cap aball – rodá - | rodar (hacia abajo) – rodar |
| Redolán – rodán | rodando |
| Redolare – rodare | rodara, rodase |
| redona, redones | redonda, redondas |
| redones | redondas |
| redonet, redonets | redondito, redonditos |
| redoneta, redonetes | redondita, redonditas |
| reduí, reduís - reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió | reducir |
| reduíe | reducía |
| reduíen | reducían |
| reduín (g) | reduciendo |
| reduínlos | reduciéndolos |
| reduít | reducido |
| reduíx | reduce |
| reduíxco | reduzco |
| reduíxen | reducen |
| reedissió, reedissións, re + edissió, re + edissións, torná a editá | reedición, reediciones |
| reempéndre | reemprender |
| reemplás | reemplazo |
| reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso | reemplazar |
| reemplásson | reemplacen |
| reencuentro, retrobada | reencuentro |
| Refaldá - seguí lo peu de una montaña - talláli a un ábre les branques baixes per a que creixquen milló les de dal | costear, enfaldar |
| refectori, refectorio, refectoris, refectorios, minjadó, minjadós de un convén o monasteri | refectorio, refectorios, comedor, comedores |
| referénsia, referénsies | referencia, referencias |
| referí | referir |
| referida, referides | referida, referidas |
| referíe | refería |
| referiguere | refiriera |
| referíli | referirle |
| referínse | refiriéndose |
| referís, referíx | refiere |
| referit, referits – no se fa aná referit com dos vegades ferit, ferits, en alguna ferida | referido, referidos – herido, heridos, con alguna herida |
| referítos | referiros |
| referix, referíx | refiere |
| referíxco | refiero |
| referíxen | refieren |
| refet | rehecho |
| reféu | rehacéis |
| refiló | refilón |
| reflejá | reflejar |
| reflejada, reflejades | reflejada, reflejadas |
| reflejáen, reflejaben | reflejaban |
| reflejánse | reflejándose |
| reflejat, reflejats | reflejado, reflejados |
| refleje | refleja |
| reflejen | reflejan |
| reflejo, reflejos – yo me reflejo – lo reflejo del aigua | reflejo, reflejos |
| reflexió, reflexións | reflexión, reflexiones |
| reflexioná, meditá, cavilá, calculá, considerá, deliberá, discurrí, especulá, observá, pensá, raoná, recapassitá | reflexionar, meditar, cavilar, calcular, considerar, deliberar, discurrir, especular, observar, pensar, razonar, recapacitar |
| reflexionán | reflexionando |
| reflexiono | reflexiono |
| reflexións | reflexiones |
| reflexiu, reflexius | reflexivo, reflexivos |
| reforma | reforma |
| reformán | reformando |
| reformes | reformas |
| refors | refuerzo |
| reforsat, reforsats | reforzado, reforzados |
| refórsen | refuerzan |
| refórson | refuercen |
| reforsos | refuerzos |
| refrán, refráns | refrán, refranes |
| refrané, refranero | refranero |
| refráns | refranes |
| refredá, refredás, arrefredá, arrefredás | enfriar, enfriarse |
| refredán | enfriando |
| refredará | enfriará |
| refredare | enfriara |
| refredat, refredats, catarro, catarros, com Luisico Raxadel de Valderrobres, catarrina, catarrines | enfriado, catarro, enfriados, catarros |
| Refregá – vore fregá | restregar |
| refregabe | refregaba |
| refregánlo, refregánlos | restregándolo, restregándolos |
| refregás | refregarse |
| refresc, refresco, refrescs, refrescos | refresco, refrescos |
| refugi, refugis | refugio, refugios |
| refugiá, refugiás | refugiar, refugiarse |
| refugiám | refugiarme |
| refugiat, refugiats | refugiado, refugiados |
| refunfuñá | refunfuñar |
| refunfuñán | refunfuñando |
| rega (cuan yo) | riegue |
| regá, regán (g) – rego, regues, regue, reguém o regám, reguéu o regáu, réguen – regára – regaré – regat, regada – regaría | regar |
| regabe | regaba |
| regaben | regaban |
| Regadora per a regá - regué - lo pena de Marcel está com una regadora y escriu al blog lo reguer | regadera, reguero |
| regalá | regalar |
| regalabe | regalaba |
| regaláen, regalaben | regalaban |
| regalála | regalarla |
| regaláles | regalarlas |
| regaláli | regalarle |
| regalaríe | regalaría |
| regalaríen | regalarían |
| regalat, regalats | regalado, regalados |
| regalíssia, com la que té Petro al mas de Estupiñá, al pantano de pena | regaliz |
| regall, regalls, bada, bades a un camí fetes per l´aigua. La aigüera, les aigüeres los eviten. | grieta en un camino hecha por el agua |
| regallada, regallades | agrietada, agrietadas |
| regallat, regallats | agrietado, agrietados |
| regalo, regalos | regalo, regalos |
| regañadéns (a) | a regañadientes |
| regat, regats | regado, regados |
| regata, porta o finestra entreuberta, bada - regata en canoes – regates | abertura, grieta |
| regatejá | regatear |
| regatejáli | regateándole |
| regateján | regateando |
| regí, dirigí, goberná, regentá, administrá, guiá, conduí, funsioná, marchá, actuá, obrá | regir, dirigir, gobernar, regentar, administrar, guiar, conducir, funcionar, marchar, actuar, obrar |
| regidó | regidor |
| regidós | regidores |
| régim, régims | régimen, regímenes |
| regimén | regimiento |
| regínla | rigiéndola |
| regínlo | rigiéndolo |
| regió | región |
| regións | regiones |
| Regirá – re + girá | Remover – re + girar |
| regirán | removiendo |
| regiren | remueven |
| regiro | remuevo |
| registrá | registrar |
| registrán | registrando |
| registre, registres | registro, registros – registra, registras |
| régle, regle (construcsió), regla gran | regla grande |
| regleta (electrissidat) | regleta |
| reglot, rot, reglots, rots | eructo, reglote, eructos, reglotes |
| regne, reino, regnes, reinos, reyno, reynos | reino, reinos |
| rego | riego |
| regressaben, regressáen, tornáen, reculáen | regrasaban |
| regressám, regressém, regresám, regresém | regresamos |
| regue | riega |
| regué, regués – canalet per a regá, regadora – loreguer a wordpress es lo blog del pena de Marsel, Marcelo Pena, Mar + Sel | reguero, regueros |
| reguen | riegan |
| Regueret – A Beseit, la zona del clot de Eutropio (Tropio), prop del portal de vilanova | reguerito, reguero pequeño |
| regulá, regulás | regular, regularse |
| regularmen | regularmente |
| Regulás, regulars | regulares |
| rehabilitaré | rehabilitaré |
| rehabilitassió, rehabilitassións | rehabilitación, rehabilitaciones |
| rehusá, no volé algo, di que no | rehusar |
| rehusabe | rehusaba |
| rehusán | rehusando |
| rehuséu | rehusáis |
| reíen | reían |
| reinabe, reináe | reinaba |
| reinat, reinats | reinado, reinados |
| reine (lo rey, la reina) | reina |
| reinsersió, reinsersións | reinserción, reinserciones |
| reinterpretada, reinterpretades | reinterpretada, reinterpretadas |
| réissa, reixa | reja |
| réisses, reixes | rejas |
| reixa | reja |
| reixes | rejas |
| reixeta, reixetes – rejilla, rejilles | rejilla, rejillas |
| rel, moneda antiga - no ting un rel, no tením un duro | real |
| relajá | relajar |
| relajás | relajarse |
| relajat, relajats | relajado, relajados |
| relasió, relassió, relasións, relassións | relación, relaciones |
| relasionada, relassionada, relasionades, relassionades | relacionada, relacionadas |
| relasionat, relasionats | relacionado, relacionados |
| relassió | relación |
| relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada | relacionar |
| relassionable | relacionable |
| relassionades | relacionadas |
| relassionán | relacionando |
| relassións | relaciones |
| relatá, contá | relatar |
| relataríe | relataría |
| relataríen | relatarían |
| relatiu, relatius | relativo, relativos |
| relativa, relatives | relativa, relativas |
| relativamen | relativamente |
| relato, relatos | relato, relatos |
| relegat, relegats | relegado, relegados |
| relevám | relevarme |
| relevo | relevo |
| relicari, relicaris – balla morena, balla en garbo ... | relicario, relicarios |
| relichiosos, religiosos | religiosos |
| religió, religións | religión, religiones |
| religiós | religioso |
| religiosamen | religiosamente |
| religioses | religiosas |
| religiosos | religiosos |
| religiosos | religiosos |
| relinchá | relinchar |
| relíquies | reliquias |
| rella, relles (aladre) | Parte del arado |
| rellámpec, rellámpecs | rayo, rayos |
| rellámpec, rellámpecs | relámpago, relámpagos |
| rellampegá | relampaguear |
| rellena, farsida | rellena, rellenas |
| rellenán (g) | rellenando |
| relleno, rellenos | relleno, rellenos |
| relleno, rellenos, farsit, farsits | relleno, rellenos |
| relligí | releer |
| rellissá | resbalar |
| rellissada, relliscada | resbalón |
| rellissades, relliscades | resbalones |
| rellissáe, rellissabe | resbalaba |
| rellissáren | resbalaran |
| Rellixgo | releo |
| rellonge, rellonges | reloj, relojes |
| relluén, relluenta, relluéns, relluentes | reluciente, relucientes |
| relluí | relucir |
| relluíe | relucía |
| relluíen | relucían |
| relluín (g) | reluciendo |
| relluís, relluíx | reluce |
| relluíxen | relucen |
| reloche, rellonge, reloches, rellonges | reloj, relojes |
| Remangada, arremangada, remangades, arremangades (de mánega) | remangada, remangada, arremangada |
| remangat, remangat, arremangat, arremangats | arremangado, remangado |
| remanso, remansos | remanso, remansos, balsa, meandro, recodo, poza, charca, vado |
| remat, al remat, acabamén, final. Lo remat de la festa va sé lo milló – remat de remo, a una barca | remate, al final, como remate – remado |
| rematada, rematades | rematada, rematadas |
| rematán | rematando |
| rematat, rematats | rematado, rematados |
| remáu, reméu | remad |
| remediáu | remediarlo |
| remei, remey, reméi, reméy | remedio |
| remeis, remeys, reméis, reméys | remedios |
| remená | remover |
| remitén de una carta | remitente |
| remiténs | remitentes |
| remití | remitir |
| remitíe | remitía |
| remitíen | remitían |
| remitínme als fets | remiténdome a los hechos |
| remoguda, remogudes | removida, removidas |
| remogue | remueva |
| remogues | remuevas |
| remogut, remoguts – vore mogut | removido, removidos |
| remolcá | remolcar |
| remolcá | remolcar |
| remolcabe | remolcaba |
| remoliná | remolinar |
| remolino (yo) | remolino |
| remolino, remolí, remolinos, remolíns | remolino, remolinos |
| remolonejá | remolonear |
| Remolque – ell remolque | Remolque – remolca |
| remolquen | remolcan |
| Remolques – tú remolques | Remolques – tú remolcas |
| remontá, remontás | remontar, remontarse |
| remordimén, remordiméns | remordimiento, remordimientos |
| Remos – cuan tú remos | Remos – cuando tú remes |
| Remossegat – mossegat | Remordido – mordido |
| remostróns, sobres, restos en los que se prepare una minjada | Sobras, restos con los que se prepara una comida – en extremeño https://www.iventia.com/destacaus/descargues/izionariu.pdf significa cariñoso, zalamero, etc |
| remota, remotes | remota, remotas |
| remoto, remotos | remoto, remotos |
| remouen | remueven |
| remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual | remover |
| remoúrel | removerlo |
| remóurela | removerla |
| removén | removiendo |
| removíe | removía |
| removíen | removían |
| remugá una cabra, rumiá un camello, remastegá – parlá entre dens. Qué remugues ? | Rumiar – hablar entre dientes |
| remugán | rumiando |
| remullaren (per a que se) | para que se remojaran, remojasen |
| renáis, renáix | renace |
| renaisserá, renaixerá | renacerá |
| renáixe, renáisse | renacer |
| renc, rengle, reng de amelés, ringlera de sebes, renglera, línia recta | linea recta, fila, hilera |
| rencor | rencor |
| rencorós, rencorosos | rencoroso, rencorosos |
| rencorosa, rencoroses | rencorosa, rencorosas |
| rendí, rendís - yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió | rendir, rendirse |
| rendíen | rendían |
| rendimén, rendiméns, lo de les ameles cuan se venen, se calcule la part de gallo y clasca que ña. | Rendimiento – el de las almendras cuando se venden, se calcula la parte de gajo y cáscara que hay |
| Rendit - estic rendit, baldat, mol cansat – m´hay rendit, no podía en ells : rendissió a una guerra, pelea, riña | rendido |
| rendits | rendidos |
| rendíx (se) | rinde (se) – se agota |
| renéc, renécs | reprimenda, riña, reprimendas, riñas |
| renegá, fótre la bronca – renegá de los teus orígens | reñir, dar una reprimenda – renegar |
| renegál – renegála – renegáls – renegáles | reñirle, reñirlo – reñirla – reñirles – reñirlas |
| renegán | Riñendo – renegando |
| renegánla | riñéndola |
| renegánlo | riñéndolo, riñéndole |
| renegat | renegado, reñido |
| Renego – te renego perque eres un pesolaga | Reniego – te riño porque eres un travieso |
| renegue, renégue | Riñe – reniega |
| reneguen, renéguen | Riñen – reniegan |
| reneguéu, renegueu | Reñís – renegáis |
| rengle, renglera, filera, linea | Hilera, línea |
| rengló, renglóns – Déu escriu al dret (recte) en renglóns torsuts | renglón, renglones – Dios escribe recto con renglones torcidos |
| reno, renos, animal de USA y Canadá, no sen veuen per la zona dels chapurriaus, ara, los cuernos sí | reno, renos |
| renová | renovar |
| renováen, renovaben | renovaban |
| renovála | renovarla |
| renován | renovando |
| renovaren | renovaran |
| renovat | renovado |
| renoven | renuevan |
| rentá la roba al rentadó de la séquia | lavar la ropa en el lavadero de la acequia |
| rentá, rentás – yo me rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – rentára – rentaría – rentaré – rentá una inversió | Lavar – rentar una inversión |
| rentabe | lavaba |
| rentaben | lavaban |
| rentabilidat | rentabilidad |
| rentades | lavadas |
| rentadó, llavadó de la séquia, safarech | lavadero (de ropa) |
| rentadora, llavadora, normalmén lo electrodoméstic, pero tamé una dona que se guañabe la vida rentán roba de atres, com sa mare de Pedro Saputo al escomensamén del llibre | lavadora, normalmente el electrodoméstico, pero también una mujer que se ganaba la vida lavando ropa de otros, como la madre de Pedro Saputo al principio del libro |
| rentáe, rentabe | lavaba |
| rentáen, rentaben | lavaban |
| rentál, rentála | lavarlo, lavarla |
| réntal, réntala | lávalo, lávala |
| rentám | lavamos |
| réntam estos pantalóns que demá mels hay de ficá o posá | lávame |
| rentán | lavando |
| rentánse | lavándose |
| rentaplats | lavaplatos |
| rentare | lavara, lavase |
| rentarém | lavaremos |
| rentaren | lavaran, lavasen |
| rentás | lavarse |
| rentat | lavado |
| rentátos | lavaros |
| rentats | lavados |
| rente | lava |
| renten | lavan |
| rentéutos | lavaos |
| rento | lavo |
| renunsiá | renunciar |
| renúnsia, renunsia, renúnsies, renunsies | renuncia, renuncias |
| renunsián | renunciando |
| renunsiat | renunciado |
| renúnsio, renunsio | renuncio |
| reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea o riña mol reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) – reñir castellá es renegá | pelear, discutir, pelearse |
| reñíem | peleábamos |
| reñíen | peleaban |
| reñín (g) | peleando |
| reñiríen | pelearían |
| reñit | peleado |
| reñits | peleados |
| reñíu | peleáis |
| reomplí, re + omplí, umplí, torná a omplí, omplí mes | rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más |
| reómpligo | relleno |
| repará en algo – repará : arreglá | reparar en algo, darse cuenta de – reparar : arreglar |
| reparaben | reparaban |
| Reparada | Reparada |
| reparára | reparara, reparase |
| reparassió, reparassións | reparación, reparaciones |
| reparat | reparado |
| reparat, tipo de pa de Tamarite : Lo reparat he mol gran. Ya casi no se fa, lo recuit mes petit. Lo reparat lo compraben los pachesos, ne posaben 8 o 10 a un sac u capa defora, y lis aguantabe lo menos 15 díes. Pagaben en una llibreta. Primé entregaben un sac o dos de farina, y después anaben prenguén pa. |
tipo de pan de Tamarite – reparado |
| reparats | reparados |
| reparéu | reparáis |
| repartí | repartir |
| repartí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió | repartir |
| repartida, repartides | repartida, repartidas |
| repartides | repartidas |
| repartidó, repartidós | repartidor, repartidores |
| repartíen | repartían |
| repartíla | repartirla |
| repartín (g) | repartiendo |
| repartirá bufetades en les dos máns | repartirá bodetones con las dos manos |
| repartíssen, repartíxen | reparten |
| repartit, repartits, com lo gros de Nadal, que ha eixit mol repartidet per tota España | repartido, repartidos |
| Repartíx – Al Matarraña: Pascual repartíe lo correu, Álvaro de Ráfels, Jesús de Queretes, Bernardo de Monroch, la Marisa del pequeño (ella es Micolau de La Fresneda), la dona de Senill, Alicia de Penarroija, un estiu lo vach repartí yo a Ráfels, La Cerollera, Fórnols y La Portellada, después anaba a La Fresneda y li portaba unes cartes a la dona de Tigel, la Rosa. | reparte |
| reparto del correu – yo repartixco o repartixgo lo correu | reparto del correo |
| repás, repassos | repaso, repasos |
| repassá | repasar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| repassáe, repassabe | repasaba |
| repassán | repasando |
| repassaré | repasaré |
| repasséu | repasad, repasáis |
| repasséutosu | repasáoslo |
| repatriassió, repatriassións – Una repatriassió ilegal es per ejemple : fótreli una cassada a Carlitos Puigdemont, aviál a dins de una furgoneta (com la del equipo A) y baixál a la frontera de Fransa en Huesca, hasta la porta de un cuartel de la Guardia Sivil; a la frontera de Cataluña no perque los mossos lo tornaríen a Bélgica, que ne ñan mols que són com la gestapo dels catanazis. Lo mateix en Valtonyc, Marta Rovira, y atres fugats de la justíssia, no sol catalanistes, ne ñan que no u són. | repatriación, repatriaciones |
| repén (de) - Es la caussa de mort mes frecuén entre los chapurriaus. - De qué s´ha mort? - De repén. | repente (de) |
| Repéndre – torná a empéndre – renegá an algú | reprender, volver a emprender |
| repetí, repetís – yo me repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. | repetir |
| repetida, repetides | repetida, repetidas |
| repetidó, repetidós – a escola - de tele, telecomunicassións | repetidor, repetidores |
| repetíe | repetía |
| repetíen | repetían |
| repetíli | repetirle |
| repetín (g) | repitiendo |
| repetínli | repitiéndole |
| repetínse | repitiéndose |
| repetís, repetíx | repite |
| repetissió, repetissións | repetición, repeticiones |
| repetit, repetits | repetido, repetidos |
| repetits | repetidos |
| repetixga | repita |
| repetixgo | repito |
| replá, repláns | rellano, rellanos |
| replantá | replantar |
| replantáles | replantarlas |
| replega, arreplega | recoja |
| replegá, arreplegá | recoger |
| replegaba | recogía |
| replegades, arreplegades | recogidas |
| replegaé, replegabe | recogía |
| replegáen, replegaben | recogían |
| replegál, replegáls | recogerlo, recogerlos |
| replegáles | recogerlas |
| replégales | recógelas |
| replegámos | recogernos |
| replegán, arreplegán (g) | recogiendo |
| replegarán | recogerán |
| replegaríen | recogerían |
| replegás | recogerse |
| replegat | recogido |
| replegats, arreplegats | recogidos |
| replegue | recoge |
| repleguen | recogen |
| replená, reumplí, reomplí | rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más |
| replenán | rellenando |
| replenat, rellenat, reomplit, reumplit | rellenado |
| replene | rellena |
| repleta, pleneta, a cormull, de gom a gom | repleta |
| replicá – fé una réplica, copiá - no me replicos ! - contestá, contradí, criticá, protestá, alegá, argumentá | replicar, contestar, objetar, contradecir, criticar, protestar, alegar, argüir, argumentar – hacer una réplica |
| replique | replica |
| repliquen | replican |
| repondré, ficaré un atra vegada lo que falte an algún puesto | repondré |
| reportache, reportaches | reportaje, reportajes |
| reportaje, reportajes | reportaje, reportajes |
| repós | reposo |
| reposabe | reposaba |
| reposada, reposades, descansada, descansades | reposada, reposades |
| reposadamen, descansadamen | reposadamente |
| repost, repostos de pesses de una máquina, recambis José Mari a Alcañís, López , son pare de Jorge López Esteban | repuesto, repuestos |
| reprén | reprende, vuelve a emprender |
| repreng, reprenc | reprendo |
| repréns | reprendes |
| representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán | representar |
| representabe | representaba |
| representán | representante |
| representáns | representantes |
| representasió, representassió, representasións, representassións | representación, representaciones |
| representassió, representassións | representación, representaciones |
| representat, representats | representado, representados |
| represente | representa |
| representen | representan |
| reprimíe | reprimía |
| reprimín | reprimiendo |
| Reprobá – reprobat, reprobada - censurá, desaprobá, criticá, reprochá, condená | reprobar, censurar, desaprobar, criticar, reprochar, condenar, vituperar |
| reprobabe | reprobaba |
| reprobassió | reprobación |
| reprobat | reprobado |
| reprobatoriamen | reprobatoriamente |
| reprobats | reprobados |
| reproben | reprueban |
| reprochá, censurá, criticá, condená, recriminá, reprobá, afeá, reconvíndre, renegá, repéndre, empéndre | reprochar, censurar, criticar, condenar, recriminar, reprobar, afear, reconvenir, regañar, reprender |
| reprochabe | reprochaba |
| reprochaben | reprochaban |
| Reprocháls – reprocháles | Reprocharles – (reprocharlas) |
| reprochánse | reprochándose |
| reprochás | reprocharse |
| reproductó, reproductós | reproductor, reproductores |
| reproduí | reproducir |
| reptán | reptando |
| república, repúbliques, com la que va espentolá Luisico Companys, y ara ne volen un atra. No volen rey pero diuen que los reys aragonesos eren catalano aragonesos :) Esta gen son mes sompos a les dotse que a les onse del mateix día. | república, repúblicas |
| repudiá | repudiar |
| repugná, fé fástic, fé escrúpol | repugnar |
| repugnabe | repugnaba |
| repugnán | repugnante |
| repugnáns | repugnantes |
| repugnánsia | repugnancia |
| repugne | repugna |
| repulsa, repudio – vore repudiá, repugná | repulsa, repudio |
| reputá, jusgá, estimá, calificá, conseptuá, considerá, ponderá, valorá, evaluá | reputar, juzgar, estimar, calificar, conceptuar, considerar, ponderar, valorar, evaluar |
| reputabe | reputaba |
| reputaben | reputaban |
| reputada, reputades | reputada, reputadas |
| reputaríen | reputarían |
| reputassió | reputación |
| reputat | reputado |
| reputats | reputados |
| reputém | reputamos |
| requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida | requerir |
| requeríe | requería |
| requeríen | requerían |
| requerit | requerido |
| requerits | requeridos |
| requeríu | requerís, requirirlo |
| requerix | requiere |
| requeríxen | requieren |
| requerixque | requiera |
| requesta, demanda – latín request (inglés request) es solissitut, solisitut | demanda, solicitud |
| requiem per un llauradó español, novela de Ramón J. Sender (no Sénder) – missa de difuns, morts; | requiem |
| requiescat in pace, RIP, que en pau descanso, QEPD | RIP, QEPD |
| Res – no tenim res | Nada – no tenemos nada |
| res (animal), reses, cap, caps de bestiá | res, cabeza de ganado |
| resá | rezar |
| resada, resades | rezada, rezadas |
| resáe, resabe | rezaba |
| resáen, resaben | rezaban |
| resám, resém | rezamos |
| resán (g) | rezando |
| resare | rezara, rezase |
| resaren | rezaran, rezasen |
| resaríe | rezaría |
| resat, resats | rezado, rezados |
| rese | reza |
| resecs | resecos |
| resém o resám | rezamos |
| résen | rezan |
| reses | rezas |
| reséu | rezáis |
| reséu o resáu | rezáis |
| resguardo, resguardos de compra | resguardo, resguardos |
| resma, risma, rayma, raima, conjún de vin máns (500 fulles) de papé. - Caxa de paper en què ha XVI raymes, Reua Perp. 1287, p. 372. Nou raymes de paper stimades a rahó de II dobles la rayma, diuyt dobles, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 213). Per una rayma de paper per fer imatges, doc. a. 1514 (BSAL, iv, 304). - de l'árabe rizma | resma |
| reso | rezo |
| resóldre | resolver |
| Resolt de resóldre (un cas, Sherlock Holmes) – dessidit, valén, audás, atrevit, intrépit, osat, diligén, llansat | resuelto, decidido, valiente, audaz, atrevido, intrépido, osado, diligente, lanzado |
| resolta, resoltes | resuelta, resueltas |
| resoltamen | resueltamente |
| resolts | resueltos |
| resos | reces |
| respecte a | respecto a |
| respecte, respectes | respeto, respetos |
| respectiu, respectius | respectivo, respectivos |
| respectiva, respectives | respectiva, respectivas |
| respectivamen | respectivamente |
| respetá | respetar |
| respetabe | respetaba |
| respetable, respetables | respetable, respetables |
| respetáen, respetaben | respetaban |
| respetál, respetáls | respetarlo, respetarlos |
| Respetála, respetáles | respetarla, respetarlas |
| respetat, respetats | respetado, respetados |
| respeto (yo) | respeto |
| respeton | respeten |
| respetuosa, respetuoses | respetuosa, respetuosas |
| respiacte | respeto |
| respiate | respeto |
| Respigá – espigá, traure espiga (latín spīcare) – espigás una lletuga de ensiám : créixe massa y fes malbé | respigar, espigar, sacar espiga |
| respigabe | respigaba |
| respirá | respirar |
| respirabe, respiráe | respiraba |
| respirada | respirada |
| respirán | respirando |
| respiraré | respiraré |
| respirasió, respirassió | respiración |
| respirat | respirado |
| respiros (tú) | respires |
| resplandó, llumenária | resplandor |
| resplandós, llumenáries | resplandores |
| respón | responde |
| respondrá | responderá |
| respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen | responder, contestar |
| respóndreli | responderle |
| respóndrels | responderles |
| responíe, contestabe | respondía |
| responsabilidat, responsabilidats | responsabilidad, responsabilidades |
| responsable, responsables | responsable, responsables |
| resposta, respostes, contesta, contestes | respuesta, respuestas |
| ressaca | resaca |
| ressagats | rezagados |
| ressecá | resecar |
| ressecá, ressecás | resecar, resecarse |
| ressecat, ressec | resecado, reseco |
| ressecats, ressecs | resecados, resecos |
| ressel | recelo |
| ressel | recelo |
| resselat | recelado |
| ressembrá | resembrar |
| ressembrán | resembrando |
| ressená | recenar |
| ressená, ressopá | recenar |
| resséns (te) de una caiguda | te resientes de una caída |
| ressentíx | resiente |
| ressepsió, ressepsións – A Mallorca vach treballá a la ressepsió del hotel Viva Blue, a Playa de Muro, de nit, de vigilán tenía a Xisco, que vivíe a Inca. Ell parlabe en mallorquí y yo en chapurriau. A Raimundo Lulio, Ramón Llull, tamé l´haguera entés, si haguera naixcut al seu tems. Lo mallorquí de abáns no es tan fássil de enténdre. | recepción, recepciones |
| ressepsionista, ressepsionistes | recepcionista, recepsionistas |
| ressepsioniste, ressepsionistes | recepcionista, recepsionistas |
| resseptada | recetada |
| resseptat | recetado |
| resseptat | recetado |
| resseptes | recetas |
| resserva, resserves – vi resserva – resserva de cassa, coto, veda | reserva, reservas |
| resservada, resservades | reservada, reservadas |
| resserváe, resservabe | reservaba |
| resserváen, resservaben | reservaban |
| resservám | reservarme |
| ressérvam | resérvame |
| resservánse | reservándose |
| resservat, resservats | reservado, reservados |
| resseta, ressetes, ressepta, resseptes | receta, recetas |
| ressetabe | recetaba |
| resseto | receto |
| ressial | recelo |
| ressiapta, ressiaptes | Receta, recetas |
| ressibí | recibir |
| ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás | recibir |
| ressibida | recibida |
| ressibides | recibidas |
| ressibides | recibidas |
| ressibidó | recibidor |
| ressibíe | recibía |
| ressibíen | recibían |
| ressibiguéren | recibieran, recibiesen |
| ressibíl | recibirlo |
| ressibíl | recibirlo, recibirle |
| ressibíla | recibirla |
| ressibíls | recibirlos |
| ressibimén | recibimiento |
| ressibín | recibiendo |
| ressibín (g) | recibiendo |
| ressibínla | recibiéndola |
| ressibínlo | recibiéndole, recibiéndolo |
| ressibirá | recibirá |
| ressibirá | recibirá |
| ressibiréu | recibiréis |
| ressibiríe | recibiría |
| ressibiríe | recibiría |
| ressibísquen | reciban |
| ressibísquen, ressibíxquen | reciban |
| ressibísquen, ressibíxquen | reciban |
| ressibit | recibido |
| ressibítos | recibiros |
| ressibits | recibidos |
| ressibits | recibidos |
| ressibíu | recibís, recibirlo |
| ressibíx | recibe |
| ressibixco, ressibíxco | recibo |
| ressibíxen | reciben |
| ressibíxla | recíbela |
| ressibíxles | recíbelas |
| ressibíxme | recíbeme |
| ressibíxquen | reciban |
| ressibo | recibo |
| ressibo, ressibos | recibo, recibos, recibí |
| ressibos | recibos |
| ressidánsia | residencia |
| ressidánsia, ressidánsies | residencia, residencias |
| ressidánsies | residencias |
| ressidén | residente |
| ressidén, ressidéns | residente, residentes |
| ressidéns | residentes |
| ressidénsia, ressidénsies | residencia, residencias |
| ressidenta, ressidentes | residenta, residentas |
| ressiduos, bassura, enruna, brossa, etc | residuos |
| ressién | reciente |
| ressienmen | recientemente |
| ressiéns | recientes |
| ressigná, ressignás | resignar, resignarse |
| ressignassió, ressignassións | resignación, resignaciones |
| ressignat, ressignats | resignado, resignados |
| ressignes | resignas |
| ressina, raína | resina |
| ressinosa | resinosa |
| ressinoses | resinosas |
| réssio | recio |
| ressistánsia, ressisténsia, ressistánsies, ressisténsies | resistencia, resistencias |
| ressistén, ressisténs | resistente, resistentes |
| ressistenta, ressistentes (ella, elles) | resistente, resistentes |
| ressistí | resistir |
| ressistíe | resistía |
| ressistiríe | resistiría |
| ressistiríen | resistirían |
| ressistís | resistirse |
| ressistit | resistido |
| ressistixco, ressistixgo | resisto |
| ressó, eco, sonido que ressone | eco, sonido que resuena |
| ressol de ressóldre | resuelve |
| ressol de sol, solana, solá, solanera, calina, bochorno, caló, calorina | resol, solanera, bochorno, calor |
| ressoldrá | resolverá |
| ressóldre | resolver |
| ressoll, resoll, ressolls, resolls - rebufit, jadeo, alé, aliento, hálit, ronquit, sofoco | resuello, resuellos, resoplido, jadeo, aliento, hálito, ronquido, sofoco |
| ressolusió | resolución |
| ressolut, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templat | resoluto |
| ressoluta, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templada | resoluta |
| ressolvíe | resolvía |
| ressonán | resonando |
| ressonánsia, ressonánsies (magnética) | resonancia, resonancias |
| ressopá | recenar |
| ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada | resultar |
| ressultáe, ressultabe | resultaba |
| ressumen | resumen |
| ressúmen, ressúmens | resumen, resúmenes |
| ressumides | resumidas |
| ressusitá | resucitar |
| ressusitada | resucitada |
| ressusitaréu | resucitaréis |
| ressusitat | resucitado |
| ressusitéu | resucitáis |
| resta, restes | resta, restas |
| restán | restando, restante |
| restaurá | restaurar |
| restaurán | restaurante, restaurando |
| restauráns | restaurantes |
| restaurassió - de restaurán per a minjá - de mobles antics | restauración |
| restaurassións | restauraciones |
| restaurat, restaurats | restaurado, restaurados |
| restituída, restituídes | restituída, restituídas |
| restituíli | restituirle |
| restituínla | restituyéndola |
| restituínlos | redtituyéndolos, redtituyéndoles |
| restituít, restituíts | restituído, restituídos |
| resto y sumo | resto y sumo |
| restregó, restregóns, restregá | restriego, restriegos, restregar |
| restringida | restringida |
| restringides | restringidas |
| resultá, ressultá | resultar |
| resultabe, resultáe | resultaba |
| resultáe, resultabe | resultaba |
| resultám | resultamos, resultarme |
| resultán (g) | resultando |
| resultaría | resultaría |
| resultaríe | resultaría |
| resultat, resultats | resultado, resultados |
| resulte | resulta |
| resultes | resultas |
| resultón, que choque, que cride la atensió | resultón |
| resumín, ressumín | resumiendo |
| resumit, ressumit | resumido |
| resumítu | resumírtelo |
| retall de roba | retal, corte de ropa |
| Retallá – tallá | Recortar – cortar |
| retallades | recortadas |
| retallán | recortando |
| retallarém | recortaremos |
| retallat, retallats | recortado |
| retalls | retales, cortes de ropa |
| retardán | retardante, retardando |
| retardat, retrasat, arretrasat | retardado, retrasado |
| retardáu | retardáis, retardarlo |
| retat | retado |
| retén del foc – retén l´aigua | retén del fuego – retiene el agua |
| reteníe | retenía |
| reteníen | retenían |
| retensió, retensións | retención, retenciones |
| retina, retines | retina, retinas |
| retíndre | retener |
| retinguts | retenidos |
| retintá, torná a tintá (roba) teñí | retintar, volver a tintar o teñir |
| retintaba | retintaba |
| retirá, retirás | retirar, retirarse |
| retiraben, retiráen | retiraban |
| retirada, retirades | retirada, retiradas |
| retíral | retíralo |
| retírala | retírala |
| retirám | retirarme |
| retirán | retirando |
| retiránse | retirándose |
| retirás | retirarse |
| retirat | retirado |
| retirats | retirados |
| retire | retira |
| Retiro – a retiro ! | Retiro – a retiro : vámonos hacia casa, al retiro |
| retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten - lo siñó retó engañe a les criades | cura, rector, mosén |
| reto, retos | reto, retos |
| retocá | retocar |
| retocán | retocando |
| retorn | retorno |
| retorná, torná, retrossedí, reculá, reintegrás, reingresá, restituí, reintegrá, reembolsá | retornar, regresar, volver, retroceder, tornar, reintegrarse, reingresar, restituir, devolver, reintegrar, reembolsar |
| retórse, retórses – vore retortigá | retorcer, retorcerse |
| retorsíe | retorcía |
| retorsudes | retorcidas |
| retortigá, retortigás - retortigat, retortigada - yo me retortigo lo turmell, tú te retortígues, retortígue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen | retorcer, retorcerse (un tobillo) |
| retortigáe, retortigabe | retorcía |
| retortigat | retorcido |
| retortigats | retorcidos |
| retortigó, retortigóns | retortijón, dolor, pinchazo, contorsión, retorcimiento, contracción, convulsión |
| retortigóns | retortijones |
| retós | rectores, curas |
| retrás | retraso |
| retrasá | retrasar |
| retrasada, retrasades | retrasada, retrasadas |
| retrasat, retrasats | retrasado, retrasados |
| retrasos | retrasos |
| Retratá : fé retratos, pintures y tamé fé fotos en una cámara de retratá | retratar |
| retratán | retratando, haciendo fotos |
| Retratat – m´han retratat, m´han fet un retrato o una foto | Retratado |
| retratats | Retratados |
| retratiste, fotógrafo, pintó - A Beseit, Elías Gil, Arsenio Giró Abella, Bruno Durán Goffard | retratista, fotógrafo, pintor |
| retribuída, retribuídes | retribuída, retribuídas |
| retribuít, retribuíts | retribuído, retribuídos |
| retró, retróns – tro, trons | retrueno, retruenos – trueno, truenos |
| retronabe, retronáe | retronaba |
| retronen | retruenan |
| reuca, filera de machos o mules lligats la un a la coa del atre – reuques | hilera de mulos o mulas atados uno a la cola del otro |
| reúll (de) | reojo (de) |
| reullada, reullades | mirada de reojo, miradas |
| reuma, enfermedat dels óssos y juntes, articulassións - Emilio Giner Serret de Beseit es reumatólogo a Saragossa | reuma |
| reumatoide | reumatoide |
| reumplí | rellenar |
| reuní | reunir |
| reunida, reunides | reunida, reunidas |
| reuníe | reunía |
| reuníem | reuníamos |
| reuníen | reunían |
| reuniguérem | reuniéramos, reuniésemos |
| reuniguéren | reunieran, reuniesen |
| Reuním – Vull reuním en tú – mos reuním demá | Quiero reunirme contigo – nos reunimos mañana |
| reunín (g) | reuniendo |
| reunió | reunión |
| reunións | reuniones |
| reuniré | reuniré |
| reunísco, reuníxco | reuno |
| reuníssen, reuníxen | reúnen |
| reunit, reunits | reunido, reunidos |
| revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada | revelar |
| reveladora, reveladores | reveladora, reveladoras |
| revelassió, revelassións | revelación, revelaciones |
| revelat, revelats | revelado, revelados |
| revelátu | revelártelo |
| revele | revela |
| revelen | revelan |
| reveléu o reveláu | reveláis |
| reventá, reventás – yo me revento, reventes, revente, reventém o reventám, reventéu o reventáu, revénten - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó | reventar |
| reventat, reventats | reventado, reventados |
| revente | revienta |
| revento | reviento |
| reventó, reventóns | reventón, reventones |
| reveránsia | reverencia |
| reverendo, reverendos | reverendo, reverendos |
| reverenmen | reverentemente |
| reverensiá | reverenciar |
| reverénsia | reverencia |
| reverensiat | reverenciado |
| revés | revés |
| revesos | reveses |
| revíndre, revíndres – revíndres la neu : desgel | deshelar, deshelarse, derretir – deshielo |
| revínguen (se) | derritan, deshielen |
| revisá | revisar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| reviscolá, rebiscolá, re + viure, reviure | recuperarse, revivir |
| reviscolada | revivida |
| reviscolál | revivirlo |
| Reviscolál , reviscolá, torná a una persona, animal, planta a la vida | revivirlo |
| revisió, revisións | revisión, revisiones |
| reviso | reviso |
| revista, revistes | revista, revistas |
| Revíure, reviví, reviscolá, rebrotá, rechitá, renáixe, ressusitá, reaparéixe, reavivá, evocá, rememorá, recordá, invocá, reconstruí | revivir, rebrotar, renacer, resucitar, resurgir, reaparecer, reavivar, evocar, rememorar, recordar, invocar, reconstruir |
| revíurel (revivíl) | Reanimarlo, revivirlo |
| revíurela (revivíla) | Reanimarla, revivirla |
| revivíe | revivía |
| revivíen | revivían |
| Revocá, anulá, ressindí o rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá | revocar, anular, rescindir, derogar, cancelar, disolver, abolir, cesar, invalidar |
| revocat, revocats, revocá: anulá, rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá | revocado, revocados, revocar |
| revolcá, revolcás per enterra, refregás, tirás, embrutás | revolcar, revolcarse por el suelo, echarse, restregarse, tirarse, ensuciarse, rozarse, revolverse |
| revolcaben, revolcáen | revolcaban |
| revolcadó, revolcadós : puesto aon se revolquen los jabalíns o atres animals salvaches | lugares para revolcarse jabalíes u otros animales |
| revolcánme | revolcándome |
| revolcánse | revolcándose |
| revolcaríe | revolcaría |
| revolcaríen | revolcarían |
| revolotechá, revolotejá | revolotear |
| revolotechaben, rebolotecháen, revolotejaben, revolotejáen | revoloteaban |
| revolotechán, revoloteján | revoloteando |
| revolotechat, revolotejat | revoloteado |
| revolotechen, revolotegen | revolotean |
| revolotegen | revolotean |
| revolotejá | revolotear |
| revolotejaben, revolotejáen | revoloteaban |
| revolotochen | revolotean |
| revolt, revolts - trastocat, turbulén, alterat, confús, embolicat, intrincat, embrollat | revuelto, revueltos, trastocado, turbulento, agitado, alterado, confuso, embrollado, intrincado |
| revolta, revoltes | revuelta, revueltas |
| revolussió, revolusió | revolución |
| revolussionari, revolussionaris, com Fidel Castro, que una vegada assessinat Batista y pujat al poder ya se va acabá la revolussió cubana | revolucionario, revolucionarios |
| revora – a la revora de la tassa se veu la marca de pintalabios | en el borde de la taza se ve la marca de pintalabios |
| revores | bordes |
| revulsiu | revulsivo |
| rey, reys – als reys magos sels diu los reixos | rey, reyes – reyes magos |
| rezagat, rezagats (Mezquín), a la zaga, ressagat, ressagats | rezagado, rezagados, atrasado |
| riada, riades, creixcuda de un riu | riada, riadas, crecida de un rio |
| Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, Ribagorza, antic Ripacurtia | Ribagorza |
| ribás, ribássos, ribaz (Mezquín) – lo márge, márgens solen sé de pedra | ribazo, separación de dos bancales a diferente altura, los márgenes suelen ser de piedra |
| ribell, ribells, llibrell (latín labrĕllu) : ressipién de fang cuit, com un plat gran, de forma troncocónica invertida, mes ample que alt, y que servíx per a escurá los plats, rentás los peus, posá coses en remull, etc | lebrillo, barreño |
| ribera, riberes de un riu (latín rīparĭa), riba, cuenca - Ribera del Tastavins: subcomarca del Matarraña que atravesse lo riu Tastavins y comprén los munissipis de La Portellada, Fórnols, Ráfels, Fondespala, Penarroija, Monroch y Torredarques - Ribera del Ebre: comarca atravessada de NO a SE pel riu Ebro y situada entre lo Camp de Tarragona, la Terra Alta, lo Baix Aragó, lo Maestrat y lo Mar Mediterráneo; la seua capital es Tortosa, aon se parle valensiá dialecte tortosí | ribera de un río, cuenca |
| riberes, ribes | riberas |
| ric, rics – lo ric de Queretes | rico, ricos – el rico de Cretas |
| rica, riques | rica, ricas |
| rictus, contracsió, crispamén, espasmo, gesto | rictus, contracción, crispamiento, espasmo, gesto |
| ricura (es una) | es una ricura |
| ridícul, ridícula | ridículo, ridícula |
| ridículs, ridícules | ridículos, ridículas |
| rién | riendo |
| riesgo, risc | riesgo |
| riesgos, riscos | riesgos |
| rifá | rifar |
| rifa, rifes | rifa, rifas |
| rifáen | rifaban |
| rifaríen | rifarían |
| rifle, rifles | rifle, rifles |
| rígid, du, endurit, agarrotat, almidonat, áspre, tenso, tiesso, réssio, erecte, ressistén, sólit, ert | rígido, duro, endurecido, agarrotado, almidonado, áspero, tenso, tieso, recio, erecto, resistente, sólido, yerto |
| rígida, rígides | rígida, rígidas |
| rigidés | rigidez |
| rígids | rígidos |
| Riglos, poble, vore mallos | (los mallos de) Riglos |
| rigó, rigor | rigor |
| rigurós, rigurosos | riguroso, rigurosos |
| rigurosa, riguroses | rigurosa, rigurosas |
| Rindiela ! Redéu ! Rediela ! | Rediós ! |
| rinoceronte, rinocerontes (rino : nas) | rinoceronte, rinocerontes |
| riñó, riñóns, riñonada - fon del riñó del Pantano de Pena | riñón, riñones |
| riques, ríques | ricas |
| riquesa | riqueza |
| riqueses | riquezas |
| riquíssim, riquíssims | riquísimo, riquísimos |
| riquíssimamen vestit | riquisimamente vestido |
| riquíssimes | riquísimas |
| risá | rizar |
| risáe, risabe | rizaba |
| risáen, risaben | rizaban |
| risat, risats | rizado, rizados |
| riscla, riscles (fusta) que se enclaven a la pell. Mon yayo díe : ya la traurém cuan nevo | astilla, astillas |
| riscles | astillas |
| risco, riscos, single, singles, tall, talls | risco, tajo, despeñaperros, cortado |
| rissa | risa |
| risses | risas |
| risseta, rissetes | risita, risitas |
| rissotada, rissotades | risotada, risotadas |
| rissotades | risotadas |
| ritme, ritmo, ritmes, ritmos | ritmo, ritmos |
| rito religiós | rito |
| Riu - a la vora del riu no te fáigues lo niu | Río – a la vera del río no te hagas el nido |
| ríu, sen enriu, de riure o enríuressen | ríe |
| riuada, riuades, riada, riades | riada, riadas, crecida de un rio |
| riuen | ríen |
| riuet, riuets | riachuelo, río pequeño, riachuelos, ríos pequeños |
| riurás | reirás |
| riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit | reír, reírse |
| rius | ríos |
| rius | ríes |
| rival, rivals | rival, rivales |
| rivalidat | rivalidad |
| rivalisen | rivalizan |
| rivals | rivales |
| Robá – robo, robes, robe, robém o robám, robéu o roabáu, róben – robára – robaré – robaría | robar |
| roba, robes | ropa, ropas |
| robabe, robáe | robaba |
| robades | robadas |
| robála | robarla |
| robáles | robarlas |
| robáli | robarle |
| Robám – robém | robarme, robamos |
| robámos | robarnos |
| robán | robando |
| robaren | robaran, robasen |
| robaríe | robaría |
| robaríen | robarían |
| robat, robats | robado, robados |
| robell, rovell – robell o rovell del ou, la yema | Óxido – yema del huevo |
| robellat, rovellat | oxidado |
| robelló, rovelló, lactarius deliciosus | níscalo, lactarius (deliciosus) |
| robellóns | níscalos |
| robém, robám | robamos |
| Robes – tú robes | Ropas – robas |
| robes (tú) | robas |
| robeta, robetes | ropita, ropitas |
| roble, rore, robre | roble (quercus) |
| robo | robo |
| róbon robot (ve del checo o eslavo /rábota/ : trabajo) |
roben robot |
| robota, robotes per a fé draps | ropajo, ropajos |
| roca, roques | roca, rocas |
| roch, roijos – Monroch | rojo, rojos |
| rocha, roches | roja, rojas |
| rochos | rojos |
| rocós | rocoso |
| rocosa | rocosa |
| rocoses | rocosas |
| rocosos | rocosos |
| rodáe, rodabe | rodaba |
| rodamén, rodaméns | rodamiento, rodamientos |
| Rodán – vore redolá | rodando |
| rodare | rodara, rodase |
| rodarém | rodaremos |
| Rodat – un “canto rodado” es un bolo de riu, canto rodat no se diu | rodado |
| rode | rueda |
| rodech, rodeo, rodechos, rodeos | rodeo, rodeos |
| rodechá, rodejá | rodear |
| rodechaba, rodejaba | rodeaba |
| rodechabe | rodeaba |
| rodechaben, rodejaben, rodecháen, rodejáen | rodeaban |
| rodechada, rodechades | rodeada, rodeadas |
| rodecháe | rodeaba |
| rodechán | rodeando |
| rodechat, rodechats | rodeado, rodeados |
| rodeche, rodege | rodea |
| rodege | rodea |
| rodegen | rodean |
| rodegen | rodean |
| rodejá | rodear |
| rodejabe, rodejáe | rodeaba |
| rodeján | rodeando |
| rodéjat de gen bona | rodéate de gente buena |
| rodejat, rodejats | rodeado, rodeados |
| roden | ruedan |
| rodense, de Rodas (Decamerón), rodenses | rodense, de Rodas |
| rodera, marca de roda | marca de rueda |
| roderes, marques de rodes | marcas de ruedas |
| rodes | ruedas |
| rodillo, rodillos | rodillo, rodillos |
| rog, ruego, rogs, ruegos | ruego, ruegos |
| Rogá – rogo, rogues, rogue, roguém o rogám, roguéu o rogáu, róguen – rogaría – rogaré – rogára | rogar |
| rogabe, rogáe | rogaba |
| rogaben, rogáen | rogaban |
| rogáli | rogarle |
| Rogán – a Déu rogán y en la massa aná picán | Rogando – a Dios rogando y con el mazo dando |
| rogánla | rogándola |
| rogánlay | rogándoselo |
| rogánli | rogándole |
| rogánlos | rogándoles |
| rogánme | rogándome |
| rogarás | rogarás |
| rogat | rogado |
| rogats | rogados |
| Rogelio, Roger, Ruggiero, en catalá /rugé/ en inglés /róger/ - Rogelio Guimerá Urquizú, germá de mon yayo Tomás del rufo | Rogelio |
| roglada, roglades, rogle, rogles – a una roglada hay trobat sis rovellóns y dos babosos | círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular |
| rogle, rogles - en un rogle (roglada) hay trobat sis rovellóns y dos babosos | círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular |
| rogo | ruego |
| rogue | ruega |
| roguém | rogamos |
| roiges, roches | rojas |
| roija, roiges – Penarroija de Tastavins, per les seues peñes roiges, no les seues penes roiges, encara que tenen a un pena roch | roja, rojas |
| roín, ruín, roíns, ruíns, roínes, ruínes | malo, ruín, malos, ruines, mala, malas |
| roll, rolls (vore trucol) | rulo, rulos |
| rollá, passá lo roll | allanar el suelo con un rulo |
| rollo, rollos, tabarra, tabarres | rollo, rollos |
| romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana |
balanza romana, báscula |
| románic | románico |
| romániques | románicas |
| romanos, románs | romanos |
| romansé, que sol conte romanses (per a no picá) | romancero, que cuenta romances (para no picar) |
| romansechá, romansejá | romancear, contar romances |
| romansechán, romanseján | romanceando |
| romansechat, romansejat | romanceado |
| romansera | romancera |
| romántic, romántics | romántico, románticos |
| romántica, romántiques | romántica, románticas |
| romé, romés | romero, romeros |
| romeret, romerets | Romero, romerito, romeritos |
| romiguera, garrabera, gabarrera, garravera, gabarrera - vore picaesquenes | zarza, zarzamora |
| rompeguére | rompiera, rompiese |
| rómpre – rómpego, roms, rom, rompém, rompéu, rómpen – rompría – rompeguéra – rompré | romper, empezar |
| ron | ron |
| roncá | roncar |
| ronca (veu), ronques | ronca (voz) |
| roncáe, roncabe | roncaba |
| roncán (g) | roncando |
| Roncarás – ronca que roncarás | roncarás |
| rondá | rondar, salir de fiesta |
| ronda, rondes | ronda, rondas |
| rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres | que ronda mucho |
| rong, ronc (sonido) | ronco (sonido) |
| ronque | ronca |
| ronquit | ronquido |
| ronquits | ronquidos |
| ronroneo, sonido que fa lo gat | ronroneo de un gato |
| roquerol, mote de Beseit, de roca, roquerola la dona | mote de Beceite, de roca |
| roquerut, roqueruts | roquizo, pedregoso |
| roques | rocas |
| roqueta, roquetes / Roquetes a Tarragona | roquita, roquitas |
| roquissal, roquissals | terreno rocoso |
| rosa, roses | rosa, rosas |
| rosada, rosades – cuan se gele : gebra, escarcha | rocío, rocíos – cuando se hiela : escarcha |
| rosada, rosades (coló) | rosada, rosadas |
| rosadet (vi) | vino rosado |
| rosadeta, rosadetes | rocío ligero |
| rosari, rosaris - Va acabá com lo rosari de la aurora | rosario, rosarios |
| rosat (vi) | rosado (vino) |
| Rosca, rosques, en forma de rosco 0, com la rosca de Pascua (la mona es un pastel) | rosca, roscas, rosco, rosca de Pascua (la mona es un pastel) |
| rosé, rosés | rosal, rosales |
| rosse, rose - lo rosse fa lo cariño, rosses | El roce hace el cariño – roces |
| rossegá fusta – en les dens | arrastrar (madera) – roer con los dientes |
| rossegadós, rossegá, arrossegá https://chapurriau.blogspot.com/2017/09/rossegados.html | personas que arrastraban madera desde el monte hasta donde se cargaba |
| rossegál | arrastrarlo, roerlo |
| rossegán (g) | arrastrando, royendo |
| rossego | arrastro, roo |
| rossegó, rossegóns – de pa (cuscurro) | Arrastres – coscurro, cuscurro de pan |
| rosseguém | arrastramos, roemos |
| rossí, rossíns - jamelgo, penco, burro, cabalgadura, jaco, caball – torpe, rudo, tosco, sáfio, ignorán – Rossinán de Don Quijote | Rocín, rocines - jamelgo, penco, asno, cabalgadura, jaco, caballo, matalón, torpe, rudo, tosco, zafio, ignorante |
| rossigá, vore rossegá | roer, arrastrar |
| Rostí - rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen – rostiría – rostiguéra – rostiré | asar |
| rostoll, rostolls : bancal aon s´ha cossechat o segat y sol quede una mica de palla | rastrojo, rastrojos |
| rostro, cara | rostro, cara |
| rot | eructo |
| rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten (de rot) – girá sobre lo seu eje (la terra) | Eructar – girar sobre su eje |
| rotet – lo chiquet ha fet lo rotet después de mamá | eructito, regüeldito – el niño ha eructado después de mamar. |
| rots | eructos, regüeldo |
| rótul, rotuls | rótulo, rótulos |
| rótula, rótules (del ginoll, genoll) | rótula, rótulas (rodilla) |
| rotuladó | rotulador |
| rovellán (g) | oxidando |
| rovellare | oxidara, oxidase |
| rovellat, rovellada | oxidado, oxidada |
| rovelló, rovellóns (bolet) – de rovell, rovellat, pel coló verdós que sels fa | níscalo, lactarius (deliciosus) |
| rovellonera, rovelloneres, aon íxen bastáns rovellóns en rogle o en poquet tros | donde salen rovellones, níscalos, en círculo o en poco trozo |
| rubia, rubies | rubia, rubias |
| ruc, antic ruch, burro, rucs, antic ruchs, burros – A Beseit un home li va enseñá lo verdang a una dona y ella va cridá : Aixó no es un home, aixó es un ruc ! - Com un ruch (ruc) ple de caparres, Martí G., Tip. mod. Ii, 161. | rucio, burro – En Beceite un hombre le enseñó la verga a una mujer y ella exclamó : esto no es un hombre, esto es un rucio (burro) ! |
| Ruda, herba que put, fa una auló mol forta (ve de ruta – arraíl ?), es abortiva, aclaríx la sang. | ruda (hierba) http://www.botanical-online.com/efectos_secundarios_ruda.htm |
| rudamen | rudamente |
| rudesa | rudeza |
| rudo, tosco, bruto, ordinari, áspre, basto, zote,sopenco, descortés, grossero, obtús, romo, torpe, sáfio | rudo, tosco, brusco, ordinario, áspero, basto, zote, zopenco, descortés, grosero, obtuso, romo, torpe, zafio |
| ruella, roella, ababol, ruelles, roelles, ababols | amapola |
| ruén, mol calén, que creme mol | muy caliente, ardiente |
| ruéns | muy calientes, ardientes |
| ruénta, mol calenta, que creme | muy caliente, ardiente, que quema |
| ruentíssim | extremadamente caliente, ardiente, que quema |
| ruentó | calor extremo |
| ruentós | calores extremos |
| rugit | rugido |
| rugits | rugidos |
| rugós | rugoso |
| rugosa, rugoses | rugosa, rugosas |
| rugosos | rugosos |
| ruidera, sorollina | mucho ruido |
| ruido, soroll | ruido |
| ruidos, sorolls | ruidos |
| ruín, roín | malo, ruín |
| ruina | ruina |
| ruines | ruinas |
| ruíns, roíns | malos, ruines |
| rumbo, rumbos | rumbo, rumbos |
| rumiá (una cabra) | rumiar (una cabra) |
| rumor, rumó - A Beseit ña una casa que se diu Rumó | rumor |
| rumors, rumós | rumores |
| rural, rurals | rural, rurales |
| ruralissassió | ruralización |
| rústic | rústico |
| rustíes, rostíes | asabas |
| rustisses, rustixes, rostixes | asas (de asar) |
| rutinari, rutinaris | rutinario, rutinarios |












