Mostrando las entradas para la consulta rosa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rosa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de mayo de 2026

Poëme sur Boece. Nos jove omne

Poëme sur Boece.

Boece, Raynouard, fragment, vers romans

Texte du manuscrit.

Nos iove omne quan dius quenos estam degran follia: per folledat parllam quar nonos membra per cui uiuri esperam quinos soste tan qúanper terra annam equi nos pais que nomurem defam percui saluesmes perpur tan quell clamam.

Nos iove omne menam tamal iovent que us nonopreza sis trada sōparent. senor nipar. sill mena mala ment ni lus uel laitré sis. fai falssa cramént.

Poëme sur Boece.
Texte mis en ordre.

Nos jove omne, quandius que nos estam,
De gran follia per folledat parllam,
Quar no nos membra per cui viuri esperam,
Qui nos soste, tan quan per terra annam,
E qui nos pais que no murem de fam,
Per cui salves m' esper, pur tan qu' ell clamam.

Nos jove omne menam ta mal jovent,
Que us non o preza, si s trada son parent,
Senor, ni par, si 'll mena malament,
Ni l' us vel l' aitre, si s fai fals sacrament;

Nous jeunes hommes, si longtemps que nous sommes
De grande folie par erreur parlons,
Parce que ne nous souvient par qui vivre espérons,
Qui nous soutient, tant que par terre allons,
Et qui nous paît afin que ne mourions de faim,
Par qui que je me sauvasse j' espère, en tant que l' invoquons.

 

Nous jeunes hommes menons si mal jeunesse,
Que un ne cela prise, s' il trahit son parent,
Seigneur, et pair, s' il le mène méchamment,
Et l' un voile l' autre, s' il fait faux serment;

quant ofait mica nosén repent. eniuers deu nō fai emdament
(N. E. primera m con rayita, omipotent, iam, mandam, tormt )

P nō es gaigre sipenedenzan. pren; disq; labresa mi ca nō qua la té. que ēps lor for far ze sēpre fai epsam laisan. deu. logrant omipotent; kil. mort. &. uius tot a iniut iam. eps. li satan son enso mandam; ses deu licencia ia. nō faran tormt;

Enfants. en dies. foren. ome. felló. mal ome foren. a ora. sunt peior. uolg. iboecis metre quastiazo. au uent la gent fazia en so sermo cre essen deu qui sostenc passio.

Quant o fait, mica no s' en repent,
E ni vers deu non fai emendament.

Pro non es gaigre, si penedenza 'n pren;
Dis que l' a bresa, mica nonqua la te;
Que eps l' or forfarz, e sempre fai epsamen,
Laisan deu lo grant omnipotent
Ki 'l mort et vius tot a in jutjamen:
Eps li satan son en so mandamen;
Ses deu licencia ja non faran torment.

Enfants, en dies foren ome fello;
Mal ome foren; a ora sunt peior.
Volg i Boecis metre quastiazo;
Auuent la gent, fazia en so sermo
Creessen deu qui sostenc passio,

Quand cela fait, mie ne s' en repent,
Et ni vers dieu ne fait amendement.
Profit n' est guères, si pénitence en prend;
Dit qu' il l' a prise, mie jamais la tient;
Vû que même à l' heure forfait, et toujours fait de même,

Laissant Dieu le grand tout-puissant
Qui les morts et vivants tout a en jugement:
Même les satans sont en son mandement;
Sans de dieu licence jamais ne feront tourment.


Enfants, jadis furent hommes félons;
Mauvais hommes furent; à l' heure sont pires.
Voulut y Boece mettre correction;
Oyant le peuple, faisait en son discours
Qu' ils crussent dieu qui souffrit passion,

per lui auríen trastút redemcio mas molt sen penét quar non imes foiso. anz p eueia lo mesdren e preiso.
Donz fo boecis corps ag bo. epró cui tan amet torquator mallios. de sapiencia no fo trop nuallos. tant en retenc que detót non fo blos. tan bo essemple en laiset entre nos. no cuid que roma om de so saber fos.

Cóms fo de roma e ac tagran ualor. a prob mallio lo rei emperador. el eral meler detota la onor detót lemperil tenien per senor mas duna. causa u nom auia genzor. de sapiencia la pell auen doctor.
Per lui aurien trastut redemcio.
Mas molt s' en penet, quar non i mes foiso;
Anz per eveia lo mesdren e preiso

Donz fo Boecis; corps ag bo e pro,
Cui tan amet Torquator Mallios;
De sapiencia no fo trop nuallos;
Tant en retenc que de tot non fo blos:
Tan bo essemple en laiset entre nos,
No cuid qu' e Roma om de so saber fos.

Coms fo de Roma, e ac ta gran valor
Aprob Mallio lo rei emperador;
El era 'l meler de tota la onor:
De tot l' emperi 'l tenien per senor,
Mas d' una causa u nom avia genzor;
De sapiencia l' apellaven doctor.

Que par lui auraient trestous redemption.
Mais beaucoup s' en peina, car n' y mit foison;
Mais par envie le mirent en prison.

Seigneur fut Boece; corps eut bon et avantageux,
Lequel tant aima Torquator Mallius;
De sagesse ne fut beaucoup incapable;
Tant en retint que de tout ne fut privé:
Tant bon exemple en laissa entre nous,
Ne cuide qu' en Rome homme de son savoir fût.

Consul fut de Rome, et eut tant grande valeur
Auprès de Mallius le roi empereur;
Il était le meilleur de toute la dignité:
De tout l' empire le tenaient pour seigneur,
Mais d' une chose un nom avait plus gentil;
De sapience l' appelaient docteur.

Quan ueng la fis mallio torquator. donc uenc boeci tagran dolors alcor. no cuid aprob altre dols lidemor. morz fo mallios tor quator dunt eu dig. ec uos e roma lemperador teiric. del fiel deu no uolg auer amig.

No credét deu lo nostre creator per zo nol volg boecis a senor. ni gens de lui no volg tener sonor. eu lo chastia tabé ab so sermo, e teiríx. col. tot emal. sarazó. per grant euea de lui volg far fello. fez u breu faire. p grán decepcio. e de boeci escriure fez lo nóm. e sil. tramét. e grecia la regio.

Quan veng la fis Mallio Torquator,
Donc venc Boeci ta gran dolors al cor,
No cuid aprob altre dols li demor.
Morz fo Mallios Torquator dunt eu dig:
Ecvos e Roma l' emperador Teiric;
Del fiel deu no volg aver amig.

No credet deu lo nostre creator;
per zo no 'l volg Boecis a senor,
Ni gens de lui no volg tener s' onor.
Eu lo chastia ta be ab so sermo,
E Teirix col tot e mal sa razo:
Per grant evea de lui volg far fello.
Fez u breu faire per gran decepcio,
E de Boeci escriure fez lo nom;
E si 'l tramet e Grecia la regio:

Quand vint la fin de Mallius Torquator,
Alors vint à Boece tant grande douleur au cœur,
Je ne crois qu' auprès autre deuil lui demeure.
Mort fut Mallius Torquator dont je dis:
Voici en Rome l' empereur Théodoric;
Du vrai dieu ne voulut avoir ami.

Il ne crut pas Dieu le notre créateur;
Pour cela ne le voulut Boece à seigneur,
Ni point de lui ne voulut tenir sa dignité.
Il l' enseigne si bien avec son discours,
Et Théodoric accueille tout en mal sa raison:
Par grande envie de lui voulut faire félon.
Fit un bref faire par grande tromperie,
Et de Boece écrire fit le nom;
Et ainsi le transmit en de Grèce la région:

de part boeci. lor manda tal raizó. que passen mar guarnit de contencó. eu lor redra roma. p traazo. Lo sént teiric. miga no fo de bo. fez sos mes segre silz fez metre epreso.

El capitoli len dema al dia clar. Lai o solíen. las altras leis iutiar lai veng loreis sa fel nia menár lai fo boecis eforen. I. soi par. lores lo pres de felnia reptar. quel trametía. Los breus ultra la mar. a óbs los gréx roma uolia tradár. pero boeci anc no uenc epesat. sál él enestánt. e cuidet sen saluar. lom. nol laiset a saluament annár.

De part Boeci lor manda tal raizo:
Que passen mar guarnit de contenco;
Eu lor redra Roma per traazo.
Lo sent Teiric miga no fo de bo.
Fez sos mes segre; si 'lz fez metre e preso.


El Capitoli lendema, al dia clar,
Lai o solien las altras leis jutjar,
Lai veng lo reis sa felnia menar.
Lai fo Boecis, e foren i soi par.
Lo reis lo pres de felnia reptar;
Qu' el trametia los breus ultra la mar,
A obs los Grex Roma volia tradar.
Pero Boeci anc no venc e pesat;
Sal el en estant, e cuidet s' en salvar;
L' om no 'l laiset a salvament annar.

De part Boece leur mande telle raison:
Qu' ils passent mer munis de guerre;
Il leur rendra Rome par trahison.
Le sentiment de Théodoric mie ne fut de bon.
Il fit ses messagers suivre; si les fit mettre en prison.


Au Capitole le lendemain, au jour clair,
Là où soulaient les autres procès juger,
Là vint le roi sa félonie mener.
Là fut Boèce, et furent y ses pairs.
Le roi l' entreprit de félonie accuser;
Qu' il transmettait les lettres outre la mer,
Au profit des Grecs Rome voulait livrer.
Pourtant à Boece onc ne vint en penser;
Se lève lui en séant, et pensa s' en sauver;
L' on ne le laissa à sauvement aller.

cil lifalíren quel solient aiudar. fez lo lor. eis esa charcer gitar.
Ec uos boeci. cadegut e nafán. e granz le denas qui lestán apesant. reclama deu decél lo rei logrant. dñe pater e tem fiaueu tant. e cui marce tuit peccador estánt. Las mias musas qui ant pdut lor. cánt.
de sapiencia anaua eu ditan. plor tota dia faz cosdumna de fant. tuit a plorár repairen mei talant.

Dñe pater tu quim sols go er nar. e tem soli eu atóz dias fiar. tum fezíst tánt egran. riquezá stár.

Cil li faliren qu' el solient ajudar;
Fez lo lo reis e sa charcer gitar.

Ecvos Boeci cadegut en afan
E granz ledenas qui l' estan a pesant;
Reclama deu del cel, lo rei, lo grant:
“Domne pater, e te m fiav' eu tant,
E cui marce tuit peccador estant,
Las mias musas qui ant perdut lor cant
De sapiencia anava eu ditan;
Plor tota dia, faz cosdumna d' efant;
Tuit a plorar repairen mei talant.

Domne pater, tu qui m sols goernar,
E te m soli' eu a toz dias fiar,
Tu m fezist tant e gran riqueza star.

Ceux li manquerent qui le soulaient aider;
Fit le le roi en sa chartre jeter.

Voici Boece tombé en chagrin
Et grandes misères qui lui sont à pesanteur;
Il réclame dieu du ciel, le roi, le grand:
“Seigneur père, en toi me fiais je tant,
En de qui la merci tous pécheurs sont,
Les miennes muses qui ont perdu leur chant
De sagesse allais je dictant;
Je pleure tout le jour, je fais coutume d' enfant;
Tous à pleurer reviennent mes desirs.
Seigneur père, toi que me soules gouverner,
En toi me soulais je à tous jours fier,
Tu me fis tant en grande puissance être.

detota roma lemperi aig amandar. Los sauis omes en soli adornár. de la iusticia que grant. áig amandar. not seruic. bé nolā volguist laisar. p. aizóm fás e chaitiueza star. non. ái que prenga neno pósg re donar.
ni nóit. ni dia. no fáz que mal pensar. tuit mei talant re pairen aplorar.

Hanc no fo óm ta gran uertut agues. quisapiencia compenre pogues. pero boecis non fó de tot mespres. anc non vist ú. quitant en retegues. la ínz elas carcers oél iaxia prés. la inz cōtáva. del téporal cū es. de sól. eluna cél. e terra. már. cū es.


De tota Roma l' emperi aig a mandar;

Los savis omes en soli' adornar
De la justicia que grant aig a mandar;
no t servic be, no la m volguist laisar:
Per aizo m fas e chaitiveza star.
Non ai que prenga, ne no posg re donar;
Ni noit ni dia no faz que mal pensar;
Tuit mei talant repairen a plorar.”

Hanc no fo om, ta gran vertut agues,
Qui sapiencia compenre pogues:
Pero Boecis non fo de tot mespres;
Anc non vist u qui tant en retegues.
Lainz e las carcers o el jaxia pres,
Lainz contava del temporal, cum es,
De sol e luna, cel e terra, mar, cum es.

De toute Rome l' empire j' eus à régler;
Les sages hommes en soulais orner
De la justice que grande j' eus à régler;
Je ne te servis bien, ne la me voulus laisser:
Pour cela me fais en captivité être.
Je n' ai que je prenne, ni ne puis rien donner;
Ni nuit ni jour je ne fais que mal penser;
Tous mes desirs reviennent à pleurer.”

Jamais ne fut homme, tant grande vertu il eût,
Qui sagesse comprendre pût:
Pourtant Boece ne fut de tout ignorant;
Jamais ne vis un qui tant en retînt.
Là-dedans en les prisons où il gissait pris,
Là-dedans contait du temporel, comme est,
De soleil et lune, ciel et terre, mer, comme est,

Nos emolz libres o trobam legen. dis o boecis esso gran marriment. quant ela carcer auial cor dolent. molt uál lo bés que lom fai eiovent. com el és uélz qui pois lo sosté. quan ue a lóra quel córps li uái franén. p be qua fait. deus assapart lo te.

Nos de molz omnes nos oauem ueút. om per uel tát non á lo pel chanut. o es eferms o á. afan agút. cellui uai bé qui tra mal e iouént. e cū es uelz donc estai bona ment. deus amés elúi so chastiamént. mas quant es ioues & á onór molt gránt. et euers deu no torna so talant.

“Nos, e molz libres, o trobam legen,
Dis o Boecis, e sso gran marriment
Quant e la carcer avia 'l cor dolent,
Molt val lo bes que l' om fai e jovent,
Com el es velz, qui pois lo soste:
Quan ve a l' ora qu' el corps li vai franen,
Per be qu' a fait, deus a ssa part lo te.

Nos de molz omnes nos o avem veut,
Om per veltat non a lo pel chanut:

O es eferms, o a afan agut.
Cellui vai be qui tra mal e jovent,
E, cum es velz, donc estai bonament;
Deus a mes e lui so chastiament:
Mas, quant es joves et a onor molt grant,
Et evers deu no torna so talant,

Nous, en plusieurs livres, ceci trouvons en lisant,
Dit cela Boece, en sa grande douleur
Quant en la prison avait le cœur dolent,
“Beaucoup vaut le bien que l' homme fait en jeunesse,
Comme il est vieux, qui puis le soutient:
Quand vient à l' heure que le corps lui va se brisant,
Pour le bien qu' il a fait, Dieu à sa part le tient.

Nous de moults hommes nous cela avons vû,
Homme par vieillesse n' a le poil blanc:
Celui-là va bien qui traîne malheur en jeunesse,
Mais, quand est jeune et a honneur très grand,
Et envers Dieu ne tourne son desir,

cū el es uelz. uai sonors descaptán. quant se reguarda nón á netan ne quant. la pélz li rúa héc lo kapte tremblánt. morir uolría e és e gran masánt. tras tota dia uai la mórt recla mán. ella nol prén ne nol en fai semblant.

Dréz es e bés que lom e deu. sespér. mas non es bés ques fí e son auér. ta mala fénulz om no pót ueder. lom la almá miga no la al ser. cū lus lopért aláltre ué tener. e. la mórz á epsa ment mala fé. lom ue u ome quaitiu e dolént. o és maláptes o ál tre prés loté. nō á. auér ni amíc ni parent.

Cum el es velz, vai s' onors descaptan;
Quant se reguarda, non a ne tan ne quant;
La pelz li rua, hec lo kap te tremblant:
Morir volria, e es e gran masant.
Trastota dia vai la mort reclaman.
Ella no 'l pren, ne no l' en fai semblant.

Drez es e bes que l' om e deu s' esper,
Mas non es bes que s fi' e son aver.
Ta mala fe nulz om no pot veder,
L' om l' a al ma, miga no l' a al ser;
Cum l' us lo pert, a l' altre ve tener.
E la morz a epsament mala fe:

L' om ve u ome quaitiu e dolent;
O es malaptes, o altre pres lo te;
Non a aver ni amic ni parent.
Comme il est vieux, va son honneur diminuant;
Quand il se regarde, il n' a ni tant ni quant;
La peau lui ride, voici le chef tient tremblant:
Mourir voudrait, et est en grand trouble.
Trestout jour va la mort réclamant.
Elle ne le prend, ni ne lui en fait semblant.

Droit est et bien que l' homme en Dieu s' attende,
Mais n' est bien qu' il se fie en son avoir.
Tant mauvaise confiance nul homme ne peut voir,
L' on l' a au matin, mie ne l' a au soir;
Comme l' un le perd, à l' autre voit tenir.
Et la mort a mêmement mauvaise foi:
L' on voit un homme chétif et dolent;
Ou est malade, ou autre chose pris le tient;
Il n' a avoir ni ami ni parent.

e dunc apella mort ta dolza ment. crída e úcha. morz amé quar no ués. ellas fén sor da gens. alui non aténd. quant menz sen guar da no sáp mot quanlos prent.

Si cū. La níbles cobrel iórn lobe má. sico bre auérs lo cór al xristiá qui tant i pessa que ál no fara ia. e deu nos fia nideus elúi enomá. quan se reguarda peró res nol rema.

Molt fort blasmaua boecis sós amigs. qui lui laudáuen deréer euz dias antíx. quel era cóms molt onraz erix. et euers deu éra tot sos afix. molt lo laudauen e amíc eparent.

E dunc apel la mort ta dolzament,
Crida e ucha: morz, a me quar no ves?
Ella s fen sorda, gens a lui non atend;
Quant menz s' en guarda, no sap mot quan lo s prent.

Si cum la nibles cobr' el jorn lo be ma,
Si cobre avers lo cor al xristia
Qui tant i pessa que al no fara ja;
E deu no s fia, ni deus e lui, e no ma:
Quan se reguarda, pero res no 'l rema.”

Molt fort blasmava Boecis sos amigs
Qui lui laudaven dereer euz dias antix
Qu' el era coms, molt onraz e rix,
Et evers deu era tot sos afix:
Molt lo laudaven e amic e parent

Et alors appelle la mort si doucement,
Crie et invoque: mort, à moi pourquoi ne viens?
Elle se feint sourde, point à lui ne fait attention;
Quand moins il s' en garde, ne sait mot quand lui elle prend.

Comme le brouillard couvre le jour le bien matin,
Ainsi couvre richesse le cœur au chrétien
Qui tant y pense que autre ne fera jamais;
En Dieu ne se fie, ni Dieu en lui, et il ne le mande:
Quand se regarde, pourtant rien ne lui reste.”

Moult fort blâmait Boece ses amis
Qui le louaient jadis aux jours anciens
Qu' il était consul, moult honoré et riche,
Et envers Dieu était tout son attachement:
Moult le louaient et amis et parents

cab da mrideu se tenia for ment. pero boecis trastuz los en desmént. nos es acsi cū ana uen dicent. cel non es bós que a frebla scala sté. qui tota ora sempre uai chaden. a quel qui la non estai fermament. e quals es lom qui a ferma schalas té.

Bos xristias qui cre pfeita ment. deu lapaterna lorei omnipotent. & en ihu (h avec croix, +) que ac tán bo talent. chi nos redéms. deso sang dolza ment. e scm spm qui ebos omes desend. que quel corps faca eu li uai larma dozén. bos cristians qui aital eschala ste. cel non quaira ia pnegu torment.

C' ab damri deu se tenia forment.
Pero Boecis trastuz los en desment;
No s' es acsi, cum anaven dicent.
Cel non es bos que a frebla scala s te,
Qui tota ora sempre vai chaden,
Aquel qui la non estai fermament.
E quals es l' om qui a ferma schala s te?

Bos xristias qui cre perfeitament
Deu la paterna lo rei omnipotent,
Et en Jhesu que ac tan bo talent,
Chi nos redems de so sang dolzament,
E sanctum spiritum qui e bos omes desend,
Que qu' el corps faca, eu li vai l' arma dozen:
Bos cristians, qui aital eschala s te,
Cel no quaira ja per negu torment.

De ce qu' avec seigneur Dieu se tenait fortement.
Pourtant Boece trestous les en dément;
Non cela est ainsi, comme allaient disant.
Celui-là n' est bon qui à faible échelle se tient,
Qui à toute heure toujours va tombant,
Celui qui là n' est fermement.
Et quel est l' homme qui à ferme échelle se tient?

Bon chrétien qui croit parfaitement
De Dieu la paternité le roi tout-puissant,
Et en Jésus qui eut tant bonne volonté,
Qui nous racheta de son sang doucement,
Et saint esprit qui en bons hommes descend,
Quoi que le corps fasse, il lui va l' ame enseignant:
Bon chrétien, qui à telle échelle se tient,
Celui-là ne cheoira jamais pour nul tourment.

Cū iáz boecis epéna charceral. plan se sos dols e sos menuz pecaz. dúna donzélla fo lainz uisitaz. fillas al rei qui a gran poestat. ellas ta bella reluzént lo palaz. Lo mas oíntra inz es granz claritaz. ia no es óbs fox issia alumnaz. ueder ent pót lom p quaranta ciptáz. qual oras uol petitas far asáz. cū ella sauca cel a del cap polsát. quant be se dreca lo cel a ptusat. é ue lainz tota la maiestat.

Bellas la domna el uís a tant preclár. dauan souís nulz om nos pot celar. ne éps li omne qui sun ultra la már

Cum jaz Boecis e pena charceral,
Plan se sos dols e sos menuz pecaz:
D' una donzella fo lainz visitaz;
Filla' s al rei qui a gran poestat:
Ella 's ta bella reluz ent lo palaz;
Lo mas o intra inz es granz claritaz;
Ja no es obs fox i ssia alumnaz;
Veder ent pot l' om per quaranta ciptaz;
Qual ora s vol, petita s fai asaz:
Cum ella s' auca, cel a del cap polsat;
Quant be se dreca, lo cel a pertusat,
E ve lainz tota la majestat.

Bella' s la domna, e 'l vis a tant preclar
Davan so vis nulz om no s pot celar;
Ne eps li omne qui sun ultra la mar

Comme git Boece en peine de chartre,
Plaint à soi ses fautes et ses menus péchés:
D' une demoiselle fut léans visité;
Fille est au roi qui a grand pouvoir:
Elle est si belle que reluit au-dedans le palais;
La maison où entre dedans est grande clarté;
Jamais n' est besoin que feu y soit allumé;
Voir dedans peut l' on par quarante cités;
A quelle heure elle veut, petite se fait assez:
Comme elle se hausse, le ciel a du chef frappé;
Quand bien se dresse, le ciel a percé,
Et voit léans toute la majesté.

Belle est la dame, et le visage a si brillant
Que devant son visage nul homme ne se peut celer;
Ni même les hommes qui sont outre la mer

no potden tant elor cors cobeetár. quella detot no uea lor pessar. qui eleis se fia morz noles a doptar.

Bellas la domna mas molt es de longs dias. nos pot rascúndre nulz om denant souis hanc nouist omne ta grant onor agues. sil forféz tan dont ellas rangurés. sos corps ni sanma miga perrén guarís quoras ques uol sená lo corps aucís. epois met larma enefférn el somsís. tal li cománda qui tot dias la brís. ellas mét éss ma tén las cláus deparadis. quoras ques uol laínz cól sos amigs.
Bél sún si drap no sái nōnar lo fil. mas molt pforen de bón ede sobtíl.

No potden tant e lor cors cobeetar
Qu V. 180 et 182. Anma, Arma. L' ancien français a dit aussi Anme: Le psaume 103 qui commence par ces mots:
“Benedic, anima mea, domino.”
est traduit dans le MS. du psautier de Corbie par ceux-ci:
“Beneis, la meie ANME, al seignur.”
Les troubadours ont préféré ARMA à cause de l' euphonie:
Ben es fols qui l' ARM' ublida
Per aquesta mortal vida.
Barthelemi Ziorgi (Zorgi): Jesu Christ.
Enfin on supprima et l' N et l' R.
V. 186. “Vestes erant tenuissimis filis, subtili artificio, indissolubilique materiâ perfectæ; quas, uti post eâdem prodente cognovi, suis ipsa manibus texuerat: quarumque speciem, veluti fumosas solet imagines, caligo quædam neglectæ vetustatis obduxerat.” De Consolatione, lib. I.

No potden tant e lor cors cobeetar
Qu' ella de tot no vea lor pessar:
Qui e leis se fia, morz no l' es a doptar.

Bella' s la domna, mas molt es de longs dias;
No s pot rascundre nulz hom denant so vis.
Hanc no vist omne, ta grant onor agues,
Si 'l forfez tan dont ella s rangures,
Sos corps ni s' anma miga per ren guaris;
Quoras que s vol, s' en a lo corps aucis,
E pois met l' arma en effern el somsis.
Tal li comanda qui tot dias la bris.
Ella smetessma ten las claus de paradis,
Quoras que s vol, lainz col sos amigs.

Bel sun si drap, no sai nomnar lo fil,
Mas molt perforen de bon e de sobtil,

Ne peuvent tant en leurs cœurs convoiter
Qu' elle de tout ne voie leur penser:
Qui en elle se fie, mort ne lui est à redouter.
Belle est la dame, mais beaucoup est de longs jours;
Ne se peut cacher nul homme devant son visage.
Onc ne vis homme, tant grand honneur il eût,
S' il forfait tant dont elle se fâchât,
Que son corps et son ame mie pour rien guérît;
Alors qu' elle veut, elle en a le corps occis,
Et puis met l' ame en enfer au profond.
Tel l' invoque qui toujours l' outrage.
Elle-même tient les clefs de paradis,
Alors qu' elle veut, léans accueille ses amis.

Beaux sont ses habits, ne sais désigner le fil,
Mais moult furent de bon et de délié;

ella se féz. anz auía plus de mil. tán no son uél míga lór préz auíl.
Ella me desma tels& so uestimént. que negus óm no pót desfar nei enz. pur luna fremna qui uert la terra pent. no comprari om ab míl liuras dargént. ella ab boeci parlét ta dolza ment. molt me derramen donzellét de iovent. que zo esperen q; faza alor talén. primas me ámen pois me uan aissent. la mia mort ta mal uan deperdén.

Bél sun lidrap que la domna uestít. de caritat e de fe sun bastít. il sun ta bél e tablánc e ta quandi.

Ella se fez, anz avia plus de mil;
Tan no son vel, miga lor prez avil.

Ella medesma telset so vestiment
Que negus om no pot desfar neienz.
Pur l' una fremna qui vert la terra pent
No comprari' om ab mil liuras d' argent.
Ella ab Boeci parlet ta dolzament;
Molt mederramen donzellet de jovent:
“Que zo esperen que faza a lor talen,
Primas me amen, pois me van aissent.
La mi' amor tta mal van deperden.”

Bel sun li drap que la domna vestit:
De caritat e de fe sun bastit;
Il sun ta bel e ta blanc e ta quandi;

Elle se les fit, mais avait plus de mille;
Tant ne sont vieux, mie leur prix baisse.

Elle-même tissut son vêtement
Tellement que nul homme ne peut défaire rien.
Pourtant l' une frange qui vers la terre pend
N' achéterait-on avec mille livres d' argent.
Elle avec Boece parla si doucement;
Moult modérément causa de jeunesse:
“Qui cela espèrent que je fasse à leur desir,

D' abord m' aiment, puis me vont haïssant.

La mienne amour tant mal vont perdant.”

Beaux sont les habits que la dame vêtit:
De charité et de foi sont bâtis;
Ils sont si beaux et si blancs et si brillants;

tant a boecis louis esuanuit. que el zo pensa uél sien amosit.

El uestiment en lor qui es représ. de sóz auia escript ú pei. Π. grezésc. zo signifiga la uita qui en ter es. sobre laschápla escript auia ú tei Θ grezesc. zo signifiga de cél la dreita léi. antrellas doas depent sun les chaló. daur nosun gés mas nuallor nosun. p aqui monten cent miri auzello. al quant sen tórnen aual arrenso. mas cil qui poden montar al Θ al cor. enepsa lora se sun daltra color. abla donzella pois an molt gran amor.

Tant a Boecis lo vis esvanuit
Que el zo pensa uel sien amosit.

El vestiment, en l' or qui es repres,
Desoz avia escript un pei Π grezesc:
Zo signifiga la vita qui enter' es.
Sobre la schapla escript avia u tei Θ grezesc:
Zo signifiga de cel la dreita lei.
Antr' ellas doas depent sun l' eschalo;
D' aur no sun ges, mas nuallor no sun:
Per aqui monten cent miri auzello;
Alquant s' en tornen aval arrenso:
Mas cil qui poden montar al Θ al cor,
En epsa l' ora se sun d' altra color;
Ab la donzella pois an molt gran amor.

Tant a Boece le visage ébloui
Qu' il cela pense que ses yeux soient éteints.

Le vêtement, dans le bord qui est replié,
Dessous avait écrit un Π grec
Cela signifie la vie qui entière est.
Sur la chape écrit avait un Θ grec:
Cela signifie du ciel la droite loi.
Entre elles deux dépeints sont les échelons;
D' or ne sont point, mais moins valant ne sont:
Par là montent cent mille oisillons;
Quelques-uns s' en retournent à bas en arrière:
Mais ceux qui peuvent monter au Θ au cœur,
En la même heure ils sont d' autre couleur;
Avec la demoiselle puis ont moult grand amour.

Cals es laschala de que sun li degra. fait sun dalmósna efe ecaritát. contra felnia sunt fait de gran bontat. contra per iúri. de bona feeltat. contra uaricia sun fait de largetát. contra tristicia s fait dalegretat. contra menzónga s fait de ueritat. contra lucxuria s fait de castitat. contra supbia s fait du militat. quascus bos óm si fái loso de gra. cal sun li auzil qui sun al tei montat. quíelascála ta ben án lor degras. zó sun bo nómne qui an redems lor peccaz. qui tan se fien esca trinitat. donór terrestri non an grán cobeetat.

Cals es la schala? de que sun li degra?
Fait sun d' almosna e fe e caritat,
Contra felnia sunt fait de gran bontat,
Contra perjuri de bona feeltat,
Contr' avaricia sun fait de largetat,
Contra tristicia sun fait d' alegretat,
Contra menzonga sun fait de veritat,
Contra lucxuria sun fait de castitat,
Contra superbia sun fait d' umilitat.
Quascus bos om si fai lo so degra.
Cal sun li auzil qui sun al tei montat,
Qui e la scala ta ben an lor degras?
Zo sun bon omne qui an redems lor peccaz,
Qui tan se fien e sancta trinitat,
D' onor terrestri non an gran cobeetat.

Quelle est l' échelle? de quoi sont les degrés?
Faits sont d' aumône et foi et charité,
Contre félonie sont faits de grande bonté,
Contre parjure de bonne fidélité,
Contre avarice sont faits de largesse,
Contre tristesse sont faits d' alégresse,
Contre mensonge sont faits de vérité,
Contre luxure sont faits de chasteté,
Contre orgueil sont faits d' humilité.
Chaque bon homme se fait le sien dégré.
Quels sont les oiseaux qui sont au T montés,
Qui en l' échelle si bien ont leurs degrés?
Ce sont bons hommes qui ont racheté leur péché,
Qui tant se fient en sainte trinité,
Que d' honneur terrestre n' ont grande convoitise.

Cal an li auzil signifació qui delaschala tornen arrensó. zo sun tùit omne qui de iouen sun bó. de sapiencia qui comencenrazó. e cū sun uell esdeuenen felló. e fan piuris e granz traiciós. cū poisas cuid a montar pleschalo. cerqua que cerca noi ué miga delso. uén lo diables qui guardal baratro. uen acorren sil pren plotaló. fai la cupár a guisa de lairo. fai laparer de tót nol troba bó.

Bellas la domna e granz pcosedenz. no uist donzella de sō euaiment. ellas ardida sis foren soi parent.

V. 243. Bella 's. Ce poème offre souvent l' élision par aphérèse qui n' était pas en usage dans la langue latine, quoiqu' elle le fût dans la langue grecque. Un des caractères distinctifs de la langue romane a été d' introduire les élisions écrites. Voyez le serment de 842, où d' IST est pour DE IST, etc.
Dans ce poème on trouve ella 's pour ella es, filla 's pour filla es, et au vers 248, zo 's pour zo es.
V. 244. Evaiment, signifie ici courage, hardiesse, vraisemblablement d' invadere.
Tot autra m sufrira
Plus d' envasimen.
Giraud de Borneil: Ja m vai.
Peyrols, Turc ni Arabit
Ja pel vostr' envasimen
No laisseran tor Davit.
Peyrols: Quant amors.

Cal an li auzil signifacio
Qui de la schala tornen arrenso?
Zo sun tuit omne qui de joven sun bo,
De sapiencia qui commencen razo,
E, cum sun vell, esdevenen fello,
E fan perjuris e granz traicios.
Cum poisas cuida montar per l' eschalo,
Cerqua que cerca, no i ve miga del so:
Ven lo diables qui guarda 'l baratro,
Ven acorren, si 'l pren per lo talo,
Fai l' acupar a guisa de lairo,
Fai l' aparer del tot no 'l troba bo.

Bella 's la domna e granz, per co sedenz;
No vist donzella de son evaiment;
Ella 's ardida, si s foren soi parent.

Quelle ont les oiseaux signification
Qui de l' échelle retournent à reculons?
Ce sont tous hommes qui de jeunesse sont bons,
De sagesse qui commencent raison,
E, comme sont vieux, deviennent félons,
Et font parjures et grandes trahisons.
Lorsqu' ensuite pense monter par l' échelon,
Cherche que cherche, n' y voit mie du sien:
Vient le diable qui garde l' enfer,
Vient accourant, si le prend par le talon,
Fait l' achoper a guise de larron,
Fait lui connaître que du tout ne le trouve bon.

Belle est la dame et grande, pour cela assise;
Ne vis demoiselle de son courage;
Elle est hardie, ainsi ils furent ses parents.

é sama déxtra la domna ú libre té. tót aquel libres era de fog ardent. zos laiusticia al réi omnipotent. silom oforfíci epois no sen repen. & euers deu non faza mendament. quora ques uol ab a quel fog lencent. ab aquel fog senprén so uengament cel bonai uai qui amor ab lei pren. qui be la áma e p bontat la te. quan se re guarda bebo merite l' en rent.

El ma senestr e tén ú scéptrū reial. zo signifiga iustici corporal de pec
E sa ma dextra la domna u libre te;
Tot aquel libres era de fog ardent:
Zo 's la justicia al rei omnipotent.
Si l' om o forfici, e pois no s' en repen,
Et evers deu non faz' amendament,
Quora que s vol, ab aquel fog l' encent;
Ab aquel fog s' en pren so vengament.
Cel bona i vai qui amor ab lei pren,
Qui be la ama e per bontat la te.
Quan se reguarda be, bo merite l' en rent.

E 'l ma senestre ten u sceptrum reial;
Zo signifiga justici corporal
De pec...

En sa main droite la dame un livre tient;
Tout ce livre était de feu ardent:
Cela est la justice au roi tout-puissant.
Si l' homme cela forfait, et puis ne s' en repent,
Et envers Dieu ne fasse amendement,
Alors qu' elle veut, avec ce feu le brûle;
Avec ce feu elle en prend sa vengeance.
Celui bien y va qui amour avec elle prend,
Qui bien l' aime et par bonté la tient.
Quand il s' attache bien, bonne récompense lui en rend.

Et la main gauche tient un sceptre royal;
Cela signifie justice corporelle
De pech...

V. 2. Follia, folledat. Ces mots viennent du verbe latin Fallere. Un des plus anciens traducteurs français rend ce passage du psaume 118:
Erravi sicut ovis quæ periit;
par ces mots correspondants:
Foleai sicum oeille que perit.
Psautier de Corbie, MS. de la Bibl. du Roi.
Folie signifie évidemment Erreur, faute, dans cet article des Établissements de saint Louis:
“Et tout einsinc qui apeleroit une fame putain ou laronesse ou d' aucune autre Folie desloial, etc.” Établ. de S. Louis, liv. I, ch. 146.
V. 7 et 9. Menar vient vraisemblablement de Minari, qui, outre le sens général Menacer, a signifié, dans un sens restreint et détourné, conduire devant, promettre. Voyez Apulée, Métam. liv. III; Horace, Épit., l. I, ep. 8.
“Cumque Minasset gregem ad interiora deserti.”
Éxodo. c. 3, v. I.
On trouve aussi aux livres des Rois, liv. 2, ch. 6, v. 3:
“Oza autem et Ahio filii Abinadab Minabant plaustrum novum.”
L' ancienne traduction française rend ainsi le latin:
“Si la mistrent sur un char nuvel, et Oza et Haio, ki furent fiz Aminadab, la menèrent.”
Il est permis de croire que Ménage ne dirait plus aujourd'hui que de minari les Italiens ont fait menare; on voit que la langue romane a fait usage de menar, et l' ancien français de mener, avant qu' il y eût des écrits de l' idiôme italien.
V. 21. Peior, pires. La langue française a deux mots synonymes: Pis, contraction de pejus, et pire, contraction de pejorem.
V. 29. Torquator Mallios. Boece s' appelait Anicius, Manlius Torquatus, Severinus, Boethius. Son bisaïeul portait le nom de Manlius Torquatus;
c' est ce bisaïeul que l' auteur du poëme désigne ici, ainsi qu' aux vers 35, 40 et 43.
V. 31. Blos signifie Vide, Privé; cette expression a été fournie par les langues du nord. Voy. Ihre, au mot Blott.
Dans Wachter, blossen est traduit par spoliare, privare.
On lit dans les lois des Lombards:
“Si casam cujuscumque blutaverint, aut res eorum tulerint.”
Lex Langobard., lib. I, tit. 18, parag. 1.
Les troubadours avaient conservé ce mot, et s' en servaient sur-tout pour les choses morales:
Tro qu' el cors rest de l' arma blos.
Pierre d' Auvergne: Chantarai pus.
Ab cor leyal e de tot enjanz blos.
Raimond de Miraval; Chans que non es.

V. 44. Ecvos, d' Ecce vos, hec lo cap, V. 114, formes indicatives que la langue française rend par voici, voila. La langue latine disait ecquis, ecquando, eccum, eccillum, eccistum, etc.
V. 44. L' Emperador Teiric, Théodoric. Il était fils de Théodemir, second roi des Ostrogoths. L' empereur Zénon l' adopta pour son fils d' armes, et, l' an 489, l' envoya en Italie pour faire la guerre à Odoacre; Théodoric vainqueur fit périr Odoacre, et régna lui-même sur l' Italie. L' empereur Zénon eut la faiblesse d' approuver le titre que cet usurpateur s' était arrogé.
V. 45. Del fiel Deu; j' ai traduit: du vrai dieu. Fiel, de fidelem, a conservé, dans d' autres langues, le sens qu' il a ici. La littérature portugaise possède une ancienne version du Nouveau Testament dont le titre est: “De nosso FIEL senhor salvador e redemtor Jesu Christo.”
Memorias de Litt. portug., t. VII, p. 48.
V. 55. De part Boeci. Voilà la préposition DE supprimée entre le mot PART et le nom de la personne, forme qui s' est conservée dans la langue française, dans la locution: De par le Roi.
V. 64. Reptar, Accuser. Ce mot qui vient vraisemblablement du latin reputare a été employé dans la basse latinité: on disait également reptare, rectare, rettare retare.
Les troubadours s' en servirent:
Mas per so 'l fatz qu' ill crozat vau Reptan
Bertrand de Born: Ara sai.
Vostre Reptars m' es sabors.
Bertrand de Born: S' abril e fuelhas.
L' ancien idiôme français conserva long-temps ce mot:
“Ne nuls ne lait sun hum de li partir, pus que il es Rete.”
Lois de Guillaume le Conquérant, art. 47.
Faus iert il, mes de faussete
Ne l' eust il jamais Rete.
Roman de la rose, v. 12330.
Ce mot est encore en usage dans la langue espagnole.
V. 83. Riqueza, Puissance. Rich a signifié prince, chef, puissant, avant de signifier riche. Il est vraisemblable que la terminaison RIX, dans les noms gaulois Ambiorix, Vercingetorix, etc., désignait l' autorité, la force, comme Ric les a ensuite désignées dans les noms d' Alaric, Théodoric, Chilperic (*), etc.

Fortunat le dit expressément:
Chilperice potens, si interpres barbarus extet,
Adjutor fortis hoc quoque nomen habes.
Fortunat, liv. 9.
Les lois d' Alphonse X, part. 4, Tit. 25, portent:
“Ricos omes, segund costumbre de Espanha, son llamados los que, en las otras tierras, dizen condes o barones.”
Les troubadours et les trouvères ont employé RIC dans l' acception de puissant:
Miels saup Lozoic deslivrar
Guillelmes, e 'l fes RIC secors.
Bertrand de Born fils; Quan vei lo temps.
(*) Voyez Wachter, v° Reich; Ihre, v° Reke.
V. 9. (1) Repairen, reviennent, retournent. La basse latinité avait le mot repatriare, reparare dans le même sens. La Glose d' Isidore porte:
“Repatriat, ad patriam redit.”
Jean de Garlande dans ses synonymes:
“Repatrio, remeo, remetior atque revertor.”
Les troubadours s' en servaient:
C' aissi com la rosa e 'l glais
Genso quan repaira l' estius.
Raimond de Miraval; Entre dos volers.
Les anciens écrivains français l' avaient aussi adopté:
Qu' ele disoit: Mult seroie esjoie
Se reperiez.
Gilles le Viniers.
Au repairier que je fis de Provence
S' esmut mon cuer un petit de chanter. Perrin d' Angecort.
V. III. Chastiament, enseignement. On a vu au vers 49 chastia, enseigne, de castigar latin, qui du sens de corriger, reprendre s' est étendu au sens d' enseigner, instruire.
L' ancienne langue française disait castoiement pour instruction. Le castoiement d' un père a son fils, ouvrage d' un auteur arabe (*), traduit en latin par le juif Pierre Alphonse, et mis ensuite en vers français, n' est autre chose qu' une suite d' avis et d' enseignements qui résultent de divers récits:
Li peres son fill chastioit,
Sen e savoir li aprenoit.
Le Castoiement, V. I et 2.
L' ancien espagnol employait ce mot dans la même acception:
Castigar los he como avran a far.
Poema del Cid, v. 229.
(*) Son ouvrage fut traduit en latin, au commencement du XIIe siècle, sous le titre de Disciplina Clericalis, que les Trouvères traduisirent en français dans le siècle suivant.
V. 117. Masant, trouble, ébranlement. En espagnol il a conservé une acception qui indique la tristesse. Les troubadours l' ont employé dans le sens de trouble, guerre.
Vim jurar sobre sans
Guerr' e massans.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet.
Trescas e massans,
Guerra e tribols.
Bertrand de Born: Anc no us poc.
V. 127. Malaptes, malade, du latin male aptus. Le P a été dans la suite changé en u:
Tot hom cui fai velhez' e malautia
Remaner sai, deu donar son argent.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Il est à remarquer que ce male aptus, malaptes primitif a influé sur des expressions françaises analogues: mal disposé, indisposé, incommodé, qui sont les synonimes de male aptus.
V. 130. Ucha. Dans la basse latinité, on employait le mot hucciare pour appeler, crier: “Nos vidimus testantes in omnibus hucciando truncato mantildo Odorius comparatus, etc.” Capit. Reg. Fr. Append., n° 50.
L' ancien français l' avait conservé:
De son cheval le trébuche;
Li paiens crie et brait et huche.
Partonopex de Blois.
Uchar vient peut-être de vocare. On lit dans les lois de Guillaume-le-Conquérant, art. 25:
“Ne vochere mie son segnor.”
V. 131. L' auteur a eu sans doute en vue ces vers de Boece:
Eheu! quàm surdâ miseros avertitur aure
Et flentes oculos claudere sæva negat!
De Consolatione, lib. I.
V. 138:
Quid me felicem toties jactastis, amici?
De Consolatione, lib. I.
V. 143. Damri deu; Seigneur Dieu. On a vu aux vers 75 et 81, domne pater; ces contractions du mot latin dominus, domine étaient familières dans la basse latinité. L' auteur du Grecisme, cité par Ducange, avait proposé de ne pas s' en servir à l' égard du seigneur céleste:
Cœlestem dominum, terrestrem dicito domnum.
Mais on employa ordinairement DOM, DAM, DAME au-devant du mot DIEU, DEX, DE, etc.
Cil DAME DE qui fist air, feu, terre, mer. Ruteboeuf.
Miracles fit DAMES DEX par lui. Roman de Garin.
Ce mot DAME est resté dans le langage populaire comme exclamation:
Oh! DAME! on ne court pas deux lièvres à la fois.
Racine, les Plaideurs.
V. 160. “Hæc dùm tacitus mecum ipse reputarem, querimoniamque lacrymabilem styli officio designarem, adstitisse mihi suprà verticem visa est mulier reverendi admodùm vultûs, oculis ardentibus et ultrà communem hominum valentiam perspicacibus; colore vivido, atque inexhausti vigoris, quamvis ita ævi plena foret ut nullo modo nostræ crederetur ætatis; statura discretionis ambiguæ: nam nunc quidem ad communem sese hominum mensuram cohibebat, nunc verò pulsare cœlum summi verticis cacumine videbatur; quæ cùm caput altiùs extulisset, ipsum etiam cœlum penetrabat, respicientiumque hominum frustrabatur intuitum.” De Consolatione, lib. I.
V. 168. Pertusat, de pertusus, participe passé de pertundere. La basse latinité a employé pertusare pour percer, et pertusus pour trou, ouverture, pertuis.
E tu qu' estas cum fan rat en pertus.
Bertrand de Born: Er tornat m' er.
Un ancien auteur français a dit de l' amour:
Ele fait plaie sans pertus.
Piramus et Thisbé.
V. 180 et 182. Anma, Arma. L' ancien français a dit aussi Anme: Le psaume 103 qui commence par ces mots:
“Benedic, anima mea, domino.”
est traduit dans le MS. du psautier de Corbie par ceux-ci:
“Beneis, la meie ANME, al seignur.”
Les troubadours ont préféré ARMA à cause de l' euphonie:
Ben es fols qui l' ARM' ublida
Per aquesta mortal vida.
Barthelemi Ziorgi (Zorgi): Jesu Christ.
Enfin on supprima et l' N et l' R.
V. 186. “Vestes erant tenuissimis filis, subtili artificio, indissolubilique materiâ perfectæ; quas, uti post eâdem prodente cognovi, suis ipsa manibus texuerat: quarumque speciem, veluti fumosas solet imagines, caligo quædam neglectæ vetustatis obduxerat.” De Consolatione, lib. I.
V. 193. Comprari' om. Comprar signifie acheter, du verbe latin comparare, formé du verbe parare, acquérir, et de la préposition CUM, avec. Les troubadours s' en servaient souvent:
Quar messorguier son compran e venden.
Pons de la Garde; D' un sirventes.
L' ancien français faisait aussi usage de ce mot:
Joie qui a si courte durée,
Après est si cher comparée.
Hélinand.
Ce mot s' est conservé dans l' italien, l' espagnol et le portugais.
V. 201. Blanc. Procope, de la guerre des Goths, liv. Ier, ch. 18, dit, en parlant d' un cheval blanc: “Les Grecs appèlent ce cheval *, et les barbares l' appèlent *ßáðav.”
Mento e gola e peitrina,
Blanca co neus ni flor d' espina.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Qu' en vostr' amor me trobaretz tot blanc.
Arnaud Daniel: Si m fors amors.
V. 201. Quandi de candidus.
V. 205. “Harum in extremo margine II, in supremo vero Θ legebatur intextum; atque inter utrasque litteras, scalarum in modum, gradus quidam insigniti videbantur, quibus ab inferiore ad superius elementum erat adscensus.” De Consolatione, lib. I.
V. 210. Nuallor, comparatif de nuallos, qu' on trouve au vers 30, vient de non valens, en roman no ualen, ne valant, vaurien, méchant. Les troubadours avaient même le verbe que ce mot pouvait fournir:
Mos cors no s' anualha.
Peyrols: Manta gens.
L' ancien idiôme français avait pareillement adopté cette expression.
On lit dans la Vulgate: Rois, liv. 3, chap. 16:
“Operatus est nequiter.”
L' ancien traducteur des livres des Rois s' est exprimé en ces termes:
“Uvered... asez nualz.”
V. 118. Felnia, ici opposé à bonté, signifie méchanceté. La basse latinité employa les mots felo, felonia, en ce sens:
“Non tibi sit cura, rex, quæ tibi referunt illi felones atque ignobiles.” Capit. Carolus Calvo, (Charles le Chauve), tit. 23, cap. ult.
Les troubadours les avaient adoptés:
Roma, per aver
Faitz manta fellonia.
Guillaume Figuieras: Sirventes.
Qu' ieu non o cre ni m semblatz tan felona.
Berenger de Palasol: Aissi com hom.
L' ancien idiôme français a souvent employé félonie et félon. Un très ancien psautier à cinq colonnes, où le texte hébraïque offre une traduction française interlinéaire, porte à ce passage du psaume premier:
“Qui non abiit in consilio impiorum
Ki ne alat el conseil de feluns.”
Et dans le psautier de Corbie, le passage du psaume 74:
“Nolite loqui adversùm deum iniquitatem,
Ne voilliez parler encuntre deu félunie.”
Il y apparence que c' est par extension de ce sens primitif qu' il a
signifié parjure, déloyal envers son seigneur.
V. 251. Quora que s. Dans ce poème, on trouve souvent M, T, S affixes pour ME, TE, SE. L' emploi des pronoms personnels comme affixes est un des caractères distinctifs de la langue romane.
L' ancien espagnol a fait souvent usage de ces affixes.
En voici des exemples:
M E da M grand soldada.
Poesías del Arcipreste de Hita, cob. 1001.

T Membra T quando lidiamos cerca Valencia la grand.
Poema del Cid, v. 3328.
S Partio s de la puerta, por Burgos aguisaba. Ib. v. 51.

V. 255. “Tum dextera quidem ejus libellos, sceptrum vero sinistra gestabat.” De Consolatione, lib. I.

lunes, 27 de abril de 2026

Rosa, roza

Rosa, roza, s. f., lat. rosa, rose.
Plus colorada
Que rosa de mai brotonada.
(chap. Mes colorada que rosa al mach brostada.)
P. Vidal: Lai on cobra.
Plus colorée que rose de mai boutonnée.
Rosa fresca de mai non es plus colorada. V. de S. Honorat.
Rose fraîche de mai n'est pas plus colorée.
Fig. Domna, roza ses espina.
(chap. Dona, rosa sense espina - espines, puncha, punches.)
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dame, rose sans épine.
De tota boneza
Etz roz' espandia.
Perdigon: Verges.
De toute excellence vous êtes rose épanouie.
Voyez Aigua.
CAT. ESP. PORT. IT. Rosa. (chap. Rosa, roses.)

Pantera Rosa, Beceite, Beseit; Plus colorada Que rosa de mai brotonada.

2. Roseta, Rozetta, s. f. dim., rosette, petite rose.
Dieus vos sal, Na pastorela,
Color de rozeta.
Un Troubadour Anonyme: Per amor.
Dieu vous sauve, dame pastourelle, couleur de petite rose.
CAT. ESP. PORT. Roseta. IT. Rosetta. (chap. Roseta, rosetes, pera la Rosa, al jardinet de Queretes.)
- Petite rougeur, petit bouton.
Rosettas son qu' el paladel
Naisson.
Deudes de Prades, Auz. cass.
(Ce) sont petites rougeurs qui au palais naissent.

Una Rosa sen va aná y va dixá unes rosetes, "cúidameles, Ramonet, al jardinet de Queretes."

3. Rosan, Rozan, adj., rosé, couleur de rose.
La colors fo fresca e rozana.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
La couleur fut fraîche et rosée.

4. Rosat, Rozat, adj., lat. rosatus, rosat, rosé, qui appartient à la rose.
Ab ol rosat. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Avec huile de rose.
Sucre rozat.
Leys d'amors, fol. 111.
Sucre rosat.
CAT. Rosad. ESP. PORT. Rosado. IT. Rosato. (chap. rosat, rosats, rosada, rosades.)

Artur Quintana Font, Arturo, Quintana, Codoñera, boina, txapela, català, alemán

5. Rosal, Rozal, adj., lat. rosalis, rosé, rougeâtre.
Los albres redran lo sanc rozal.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Les arbres rendront le sang rosé.

6. Rosenc, Rozenc, adj., rosé, couleur de rose, alezan, rouge.
Per flors blancas, purpurencas o rozencas.
Fa aquela stridor semlantment qu'el ferr rozenc escantit en l' aygua.
Caval... si es de pels rozenc.
Eluc. de las propr., fol. 219, 138 et 246.
Par fleurs blanches, purpurines où rosées. 
Fait ce frémissement semblablement que le fer rouge éteint dans l'eau.
Cheval... s'il est de poils alezans.
(chap. Ruén, lo coló del ferro cuan está mol calén; ruens, ruenta, ruentes.)

7. Roce, adj., lat. roseus, rosé, de couleur rose.
Color rocea, punica et citrina han pauca diferencia.
Eluc. de las propr., fol. 266.
Couleur rosée, écarlate et citrine ont peu de différence.

8. Roser, Rosier, s. m., rosier.
Flor de roser, quan nais,
Non es plus fresca de lei.
(chap. Flo de rosé (la rosa), cuan naix, no es mes fresca que ella.)
Raimond de Miraval: Bel m' es.
Fleur de rosier, quand elle naît, n'est pas plus fraîche qu'elle.
No m fai chantar flors ni rosiers.
Lamberti de Bonanel: Al cor.
Ne me fait chanter fleur ni rosier.
CAT. Roser. ESP. Rosal. IT. Rosaio. (chap. Rosé, rosés.)

9. Roselh, s. m., du lat. rosetum, roseraie, bosquet de rosiers.
Bocs (bosc) m' en son pratz e vergier e rozelh.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum a.
Bois m'en sont prés et vergers et roseraie.
PORT. Rosal. (ESP. Chap. rosaleda.)

10. Rozella, s. f., roselle, nom donné à la fleur du pavot.
Flor tan bella
Que l' enfan apelon rozella.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Fleur si belle que les enfants appellent roselle.
ANC. CAT. Rosella. (chap. Roella, roelles; ruella, ruelles. ESP. Amapola.)

Rozella, s. f., roselle, nom donné à la fleur du pavot.

11. Raujen, adj., rosé, de rose, vermeil.
Lo ten e fresc e raujen.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Le teint et frais et rosé.

viernes, 23 de enero de 2026

Elecsions pera les Corts de Aragó 2026

Elecsions pera les Corts de Aragó 2026.
Yo votaré desde Alemania. Ya ting les papeletes y demés a casa, me arribe per correu.

Teruel:



BOLETÍN OFICIAL DE ARAGÓN (el BOA, no es constrictor)

BOA, Elecsions pera les Corts de Aragó 2026, Teruel, Huesca, Saragossa


13 de enero de 2026

Número 7

BOA20260113017

III. Otras Disposiciones y Acuerdos

JUNTA ELECTORAL DE TERUEL

CANDIDATURAS proclamadas para las elecciones a las Cortes de Aragón de 
2026, ante la Junta Electoral Provincial de Teruel.

D. Joaquín Carlos Sánchez Ordovás, Secretario de la Junta Electoral Provincial de Teruel, CERTIFICO: Que las candidaturas proclamadas dentro del plazo legal por esta Junta Electoral Provincial, para las Elecciones a la Cortes de Aragón 2026 y numeradas por orden correlativo de su respectiva presentación son las siguientes:

Circunscripción electoral: Teruel

Candidatura núm.: 1. PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

1.

RAFAEL GUIA MARQUES


2.

MARIA ARIÑO EJARQUE


3.

PEDRO MANUEL POLO IÑIGO


4.

MARIA DEL CARMEN SOLER MONFORT


5.

CARLOS ROS MONFORT


6.

ALBA SANCHEZ MIEDES


7.

OSCAR LIBRADO MILLAN


8.

MARIA DEL PILAR CASTELLANO VIVAS


9.

LUIS VICENTE LASMARIAS MARTIN


10.

IRENE QUINTANA MORAL


11.

FRANCISCO JAVIER LOPEZ MARTINEZ


12.

CELIA TRULLEN CARBO


13.

TOMAS MANUEL ZAFON JULIAN


14.

FATIMA RODRIGUEZ GOMEZ



Suplentes

1.

JOSE ANGEL GALVE GASION


2.

LAURA ROYO MARTINEZ


3.

JUAN MANUEL MALLEN MATEO


Candidatura núm.: 2. IZQUIERDA UNIDA- MOVIMIENTO SUMAR
(IU-MOVIMIENTO SUMAR)

1.

RUBEN GIMENEZ CASTELLOT


2.

MARIA MILIAN SAN NICOLAS


3.

DANIEL PALOMO ESPALLARGAS


4.

SHEYLA LUNA MARIN


5.

DAVID MANSILLA LANZUELA


6.

ESTER RUBIO MARTIN


7.

NICOLAS LOPEZ SANCHO


8.

LIDIA MARGARITA SERRANO ENSEÑAT


9.

FELIX RUBIO FERRER


10.

ANA GUEVARA ANGUITA


11.

PABLO CERCOS SANCHEZ


12.

ANA ISABEL GIMENO PEREZ


13.

DANIEL SANCHO MEMBRADO


14.



Suplentes

1.

ARTURO GRANADOS GIMENO


2.

ANA CRISTINA PEREZ GARCIA


3.

PABLO JORGE PINAZO


4.

MARIA ISABEL HUESO PALACIAN


5.

DAVID JESUS VILLANUEVA MARZO


6.

MARIA ASUNCION ROSALES ALEGRE


7.

LUIS ANGEL ROMERO RODRIGUEZ


8.

SOFIA CIERCOLES BIELSA




Candidatura núm.: 3. PARTIDO ARAGONES (PAR)

1.

ALBERTO IZQUIERDO VICENTE


2.

CRISTINA NAVARRO ALVIRA


3.

RAMIRO DOMINGUEZ BUJEDA


4.

MARTA SANCHO BLASCO


5.

CARLOS GRACIA MINGUEZ


6.

NOEMI ABELLA SAMPER


7.

DANIEL UBEDA MARTI


8.

ELENA BOSQUE BOIX


9.

CARLOS LOPEZ LATORRE


10.

YOLANDA ABAD MARTINEZ


11.

SANTIAGO ANGLES ARIÑO


12.

MARIA AMPARO ATIENZA CHISBERT


13.

ALVARO JARQUE CARDONA


14.

YOLANDA ELENA MONEVA



Suplentes

1.

AGUSTIN POLO UBEDA


2.

MARIA ISABEL FERNANDEZ PLAZAS


3.

JOSE ANGEL VILLAR CARCELLER


4.

SILVIA MARIA RODRIGUEZ MORALEDA


5.

ALBERTO VICENTE VALERO MARTIN



Candidatura núm.: 4. COALICIÓN ARAGONESA (COALICIÓN ARAGONESA)

1.

JOSE MANUEL CAZORLA PEREZ (Independiente)


2.

MYRIAM ELISA LORENZO BETANCOR (Independiente)


3.

MIGUEL FELIX HERRERA BERNAD (FIA)


4.

MARTHA ARELI ALVARADO NARVAEZ (FIA)


5.

HECTOR BEGUERIA IGUAL (FIA)


6.

MARIA TERESA TORRES LERIN (FIA)


7.

CARLOS ISABAL SALAMERO (FIA)


8.

LILLIAM URBINA HERNANDEZ (FIA)


9.

MIGUEL DAVILA ARRANZ (FIA)


10.

ANA CRISTINA GONZALEZ LOPEZ (Independiente)


11.

JOSE HERNANDO LORAS (FIA)


12.

ANA USAN SANCHEZ (FIA)


13.

PABLO SALDAÑA MEDINA (Independiente)


14.

MARIA ISABEL BUISAN PARDINA (FIA)



Suplentes

1.

ANGEL ALAMAN MUÑOZ (FIA)


2.

ANTONIA ALGUACIL PEÑA (FIA)



Candidatura núm.: 5. TERUEL EXISTE - Coalición EXISTE (EXISTE)

1.

TOMAS GUITARTE GIMENO


2.

MARIA PILAR BUJ ROMERO


3.

JOAQUIN FRANCISCO MORENO LATORRE


4.

BEATRIZ REDON BENEDICTO


5.

JORGE SANTAFE VALERO


6.

CRISTINA ABAS VALLS


7.

ANTONIO ABAD CEBRIAN


8.

RAQUEL BENEDI BECERRA


9.

RAUL BLASCO AZNAR


10.

OLGA DOMINGO MATE


11.

JUAN MIGUEL MONCLUS BOIRA


12.

INMACULADA MOLINER MALLEN


13.

GERARDO VILLARROYA CASTAÑER


14.

BEATRIZ MARTIN LARRED



Suplentes

1.

JOAQUIN GARGALLO MONFORTE


2.

BEATRIZ SANTAMARIA CORTES


3.

PEDRO ANTONIO ROMERO ALCALA


4.

INMACULADA ANTON DILLA


5.

ISMAEL BRENCHAT GIL


6.

MARIA JOSE ALONSO PEREZ


7.

JESUS VILLAMON ABRIL



Candidatura núm.: 6. PARTIDO POPULAR (PP)

1.

SILVIA CASAS FOZ


2.

JESUS FUERTES JARQUE


3.

ANA MARIN PEREZ


4.

JAVIER DOMINGO NAVARRO


5.

TOMASA HERNANDEZ MARTIN


6.

MIGUEL ANGEL NAVARRO VICENTE


7.

MARIA PILAR BORRAZ MIR


8.

LUIS CARLOS MARQUESAN FORCEN


9.

ANA ISABEL FERNANDEZ ROMERO


10.

MARIO LATORRE ROS


11.

SHEILA SERRANO LOPEZ


12.

FELIPE PERALES CERVERA


13.

EMMA BUJ SANCHEZ


14.

MANUEL BLASCO MARQUES



Suplentes

1.



2.

JOSE MIGUEL CELMA BELMONTE


3.

MARTA MONFORTE BUJ


4.


Sensals, vino de mesa, Lledó, Matarraña, Teruel, Aragón


Candidatura núm.: 7. PODEMOS - ALIANZA VERDE (PODEMOS - AV)
(los cap verts o verds)

1.

RAFAEL CARLOS ESTEBAN MARTIN


2.

MARIA PILAR PRADES ALQUEZAR


3.

ALFREDO LEGAZ LABARI


4.

BEATRIZ GOMEZ BUIL


5.

JESUS CATARECHA PEDRAZA


6.

EVA MARIA MOLINA IBAÑEZ


7.

ANDRES PARDO GRANERO


8.

MARIA MONTSERRAT GAROS CIRES

9.

MARIANO CARLOS NAVARRO BUENO


10.

MARIA ISABEL GABRIELA SANZ FOZ


11.

PATRICIO FERNANDEZ SILVA


12.

OLGA MONTAÑES VILORA


13.

JESUS CAMPOS LOPEZ


14.

MANUELA DIAZ RUIZ




Candidatura núm.: 8. VOX (VOX) (Vox Populi)

1.

ALEJANDRO NOLASCO ASENSIO


2.

AROHA ROCHELA ROMERO


3.

CARLOS JAVIER ANDREU SANZ


4.

SANDRA MARTINEZ SAEZ


5.

JOAQUIN BUJ SANCHEZ


6.

PILAR LOMA BIELSA


7.

JESUS LANZUELA SANCHEZ


8.

MARIA NIEVES CALLE LIDON


9.

JAVIER ALFONSO AQUILINO


10.

MARIA DEL TREMEDAL SORIANO CASINO


11.

JOSE MANUEL MARTINEZ MATIAS


12.

GEMMA CARMEN MARINE RUBIO


13.

SERGIO INSA BLASCO


14.

BARBARA ALASTUEY RIVAS


Suplentes

1.

JUAN VICENTE RUEDA HERNANDEZ


2.

JOSEFA ASENSIO NAVARRO


3.

JUAN ALBERTO GARCIA HINAREJOS



Candidatura núm.: 9. PARTIDO ANIMALISTA CON EL MEDIO AMBIENTE 

1.

ELENA CAMPON DE MIGUEL


2.

CARLOS LECHA ZAPATER


3.

SELENA TOMASA SANCHEZ GALINDO


4.

ALVARO JOSE IRADIER MURO


5.

CLARA LECHA BAYOD


6.

JAVIER MIRET ESTABLES


7.

GEMMA CARMEN GALINDO SANCHO


8.

PEDRO CIVERA SANCHEZ


9.

REBECA PUEO DOMINGUEZ


10.

MIGUEL ANGEL LAZARO ESCOLANO


11.

MARIA ANGELES GIMENO VALIOS


12.

SERAFIN CARDEÑOSA GUILLEN


13.

MARIA CARMEN GUILLEN GUILLEN


14.

JESUS PEREZ GASCON



Suplentes

1.

MARIA ELISA MARTIN BARRENA


2.

ALBERTO EPIGMENIO DELFIN MIRET BERNAL


3.

MARIA DEL MAR ROMAN TORTOSA



Candidatura núm.: 10. CHUNTA ARAGONESISTA (CHA)
(Sucursal de ERC a Aragó)

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres, CHA, Chunta aragonesista, catalá, Pompeyo Fabra, JOSE IGNACIO BELANCHE ROCHE

1.



2.

PILAR MARTIN GARCIA


3.

JORGE RODRIGUEZ GRACIA


4.


Lo burro mort. Pepa Nogués, Cachol


5.

EDUARDO ALCUTEN MARTIN


6.

CRISTINA MARIN CHAVES


7.

GERMAN CASTEL MALLEN


8.

EVA JULIAN FUSTER


9.

JOSE LUIS BOIX GUARDIOLA


10.

MARI LUZ LUNA CALVO


11.

JOSE MANUEL SALVADOR MINGUILLON


12.

MARIA ANSOLEAGA RODRIGUEZ (Independiente)


13.



14.

CONCHA VILLAMIL MILLAN


Suplentes

1.

MARCO ANTONIO NEGREDO SEBASTIAN


2.

AURORA ADAN GUILLEN


3.

PACO MARTIN FERNANDEZ


4.

MARISA ROMERO FUERTES


5.

PACO NACHER DOBON


6.

BEATRIZ ESTERUELAS LIZANO


7.

ADOLFO VILLANUEVA RUBIO


8.

BEGOÑA TOMAS MARCO


9.

FITO RODRIGUEZ AMAT


10.

MARI SOL MARZO VILLARROYA

(Se pueden ir todos y todas a la mierda, como bien dijo José Antonio Labordeta)




Candidatura núm.: 11. ESCAÑOS EN BLANCO PARA DEJAR ESCAÑOS VACÍOS  (ESCAÑOS EN BLANCO)

1.

VICTOR MANUEL SANROMA LATORRE


2.

ALICIA RODRIGUEZ RUIZ


3.

ANTONIO JOSE MATEO AGUARON


4.

ROSA MARIA TORRALBA CAMPOS


5.

AITOR GRACIA DE JUAN


6.

ANA ISABEL CLAVERIA BERGES


7.

EMILIO DEL CASTILLO POZA


8.

NATHALIE LLAIMA PEREZ FLORISTAN


9.

FRANCISCO VAÑO CATALA


10.

ARANTXA PEREZ ROMERO


11.

EDUARDO PERALTA GUERRERO


12.

MARIA LUISA ROMERO MORENO


13.

GORKA LECINA DE JUAN


14.

SALOME PEREZ DE VINASPRE ADRADOS



Candidatura núm.: 12. SE ACABÓ LA FIESTA (SALF)



1.

CARLOS ARANDA ANQUELA


2.

MARIA DEL PILAR GIMENO LOU


3.

JULIO LATORRE PEREZ


4.

MARIA ELENA VALLE NAVARRO


5.

GERMAN MOJICA VICENTE


6.

OLGA SANCHEZ CERRATO


7.

RICARDO LORENTE SANCHO


8.

PATRICIA FELIPE MARCOS


9.

CARLOS RAMIREZ LOZANO


10.

SOFIA BENAVENTE LASMARIAS


11.

JUAN VICENTE FERRIZ VERGARA


12.

ANASTASIA PRISCHEP CHULANNIKOVA


13.

JOSE MUÑOZ ARTIEDA


14.

SILVIA MUÑOZ LOPEZ



Suplentes

1.

JOSE IGNACIO GUARGA ARAGON


2.

MARIA DE LOS ANGELES MUÑOZ DE LA NAVA CAMPOS



Y para que conste y su publicación en el "Boletín Oficial de Aragón", libro la 
presente en Teruel, a 12 de enero de 2026.
El Secretario, D. Joaquín Carlos Sánchez Ordovás


Huesca:

JUNTA ELECTORAL DE HUESCA

CANDIDATURAS proclamadas para las elecciones a las Cortes de Aragón de  2026, ante la Junta Electoral Provincial de Huesca.

Doña Teresa Sandra Campa Campos, Secretaria de la Junta Electoral Provincial de  Huesca, CERTIFICA: Que las candidaturas proclamadas dentro de plazo legal por esta Junta Electoral Provincial para las Elecciones a las Cortes de Aragón de 8 de febrero de 2026 y numeradas por el orden correlativo de su respectiva presentación son las siguientes:

Circunscripción electoral: Huesca

Candidatura núm.: 1. PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

1.

FERNANDO SABES TURMO


2.

LORENA CANALES MIRALLES


3.

MARCELINO IGLESIAS CUARTERO


4.

MARIA DEL MAR RODRIGO PLA


5.

CARLOS DUESO VENTURA


6.

BEGOÑA DORADO NUÑEZ


7.

IVAN CARPI DOMPER


8.

OLVIDO MORATINOS GRACIA


9.

JUAN JOSE LATRE FERRIS


10.

TANIA SOLANS RALUY


11.

ROBERTO CACHO SANJUAN


12.

SONIA LABRADOR BENEDICTO


13.

CARLOS ALLUE ALARCON


14.

MARIA ELENA CASAUS ALCUBIERRE


15.

SERGIO GAMBAU GRACIA


16.

ISABEL MANGLANO LABORDA


17.

JOSE MANUEL BIELSA MANZANO


18.

YOLANDA CASTELLO CARRASQUET


Suplentes

1.

MARCO ANTONIO IBARZ GUILLEN


2.

MARTA LERA MATEOS


3.

ANTONIO BIESCAS GIMENEZ



Candidatura núm.: 2. ENTRE TODOS BAJO / BAIX CINCA (ETXSBC)

1.

MARIA PILAR AGUSTIN VILLAS (Independiente)


2.

RUBEN MORELL SATUE (Independiente)


3.

SUSANA CABRERA LARROYA


4.

ADOLFO SASOT PUEYO (Independiente)


5.

ALINA BAGUE USIETO (Independiente)


6.

ANGEL CABRERA CALLIZO


7.

MARTA CANTERO FUELLAR (Independiente)


8.

DANIEL CABRERA FUELLA (Independiente)


9.

MARIA NEREA RAMIREZ GIMENEZ (Independiente)


10.

MELCHOR PONS BARAZA (Independiente)


11.

MARIA CINTA BETRIAN DELPUEYO (Independiente)


12.

JOSE MARIA PIÑOL VIDAL (Independiente)


13.

ANA ISABEL GARCIA RICART (Independiente)


14.

VICTOR FELIX ROMERA AGUSTIN


15.

MARIA CARMEN JASO SANCHEZ (Independiente)


16.

CARLOS SATORRES CABRERA (Independiente)


17.

PAULA MEDINA AGUSTIN (Independiente)


18.

RAMON MIGUEL LABRADOR GARCIA


Candidatura núm.: 3. COALICIÓN ARAGONESA (COALICIÓN ARAGONESA)

1.

JUAN CARLOS ISABAL FERRER (F.I.A.)


2.

LIDIA REALES CAZORLA (F.I.A.)


3.

JESUS PABLO LACASA CORREAS (Independiente)


4.

ANA SALAMERO BORDANOBA (F.I.A.)


5.

ROBERTO TIERNO HERNANDEZ (F.I.A.)

6.

MARIA CARMEN SALAMERO BORDANABA (F.I.A.)


7.

JOSE ANTONIO GONZALEZ ALTARRIBA (F.I.A.)


8.

AINHOA NEILA DALMAU (F.I.A.)


9.

CESAR GUARDIA CONTRERAS (F.I.A.)


10.

FATOUMATA TOUNKARA FOFANA (F.I.A.)


11.

LORENZO JOSE FUMANAL TRALLERO (F.I.A.)


12.

YESENIA DEL VALLE GONZALEZ GONZALEZ (F.I.A.)


13.

EDUARDO ABAD TORRES (Independiente)


14.

NOEMI SORINAS DELMAS (F.I.A.)


15.

CARLOS LUIS PEROPADRE TORRES (F.I.A.)


16.

MARIA DEL MAR CALAVIA ABENIA (Independiente)


17.

ENRIQUE JOSE CONTE PARADA (F.I.A.)


18.

FRANCISCA DURAN DURAN (F.I.A.)



Suplentes

1.

FELIX CANALES ESCUDERO (Independiente)


2.

NICOLE CAZORLA CALAVIA (Independiente)


Candidatura núm.: 4. CHUNTA ARAGONESISTA (CHA)

1.

VERONICA VILLAGRASA DOLSA


2.

MASCUN LORIEN ARISTE CAMPOS


3.

LAURA CLIMENTE LAIN


4.

JOSE LUIS PARRA PASCAU


5.

NURIA ORTEGA GAMBAU


6.

JOSE MIGUEL (CHEMIS) FERRER MONTES


7.

MARIA DOLORES (LOLA) GIMENEZ BANZO


8.

ROBERTO SERRANO LACARRA


9.

MARIA NURIA LATRE RODRIGUEZ


10.

JOSE ANTONIO PUEYO MAZANA


11.

MARIA MERCEDES (MERCHE) GARCIA DOMINGUEZ


12.

JOAQUIN BETATO CERESUELA (Independiente)

13.

ALEGRIA EXPOSITO FUMANAL


14.

FRANCISCO JAVIER GUIU BENITO (Independiente)


15.

INES MUR LACOMA


16.

ENRIQUE BARCOS BARCOS


17.

SONIA ALASTRUEY ALPIN


18.

JOAQUIN ANTONIO PALACIN ELTORO


Candidatura núm.: 5. PODEMOS - ALIANZA VERDE (PODEMOS -AV)

1.

JOSE ANGEL PEREZ MARCUELLO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


2.

ANA LUCIA GRANELL DELGADO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


3.

MANUEL GALIANO GOCHICOA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


4.

ANA DELGADO MOLINA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


5.

VICENTE OLIVER ALEXANDRE (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


6.

MARIA PILAR USON MUR (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


7.

ERNESTO GRANELL GRACIA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


8.

MAGDALENA ESTER LAPENA CASALS (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


9.

CARLOS ARROYOS BELLMUNT (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


10.

BEATRIZ BELLO LAMO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


11.

SANTIAGO MANUEL PERBECH SANZ (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


12.

MARTA DE SANTOS LORIENTE (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


13.

LUIS JAVIER SIERRA PASCUAL (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


14.

IVETTE ESCANDIL LAPENA (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


15.

ERNESTO GRANELL DELGADO (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


16.

BERTA LANTERO FACI (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


17.

FRANCISCO SANZ MARTINEZ (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


18.

MARIA DEL CARMEN LINES MUÑOZ (PODEMOS-ALIANZA VERDE)


Candidatura núm.: 6. VOX (VOX)

1.

DAVID ARRANZ BALLESTEROS


2.

ARANZAZU SIMON PEREZ


3.

SERGIO MARCO JIMENEZ

4.

MARIA LORENA GARCIA LOPEZ


5.

JOSE LUIS RUBIO MARTINEZ


6.

BEATRIZ OLIVAN ROMEU


7.

FRANCISCO CASARRUBIO DE LA RUBIA


8.

MARTA MORENO RODRIGUEZ


9.

JAIME BENJAMIN BALLARIN PUYAL


10.

ANA BELEN BARON FERRANDO


11.

CARLOS BERMEJO MARTIN


12.

DOBROSLAVA GEORGIEVA BORISOVA


13.

HECTOR QUINTILLA MATEO


14.

EVA MARIA NUEZ RICO


15.

SERGIO LOPEZ LORO


16.

ERICA GRACIA GUERRERO


17.

FRANCISCO MAYO OLIVAN


18.

MARIA JESUS MONTAÑES MACHIO


Suplentes

1.

JAVIER ELVIRA LOPEZ


2.

VERONICA MARTINEZ EDO


3.

MANUEL ANTONIO SANMARTIN BARRABES


4.

MAIRA CARRILLO BELTRAN


Candidatura núm.: 7. PARTIDO ARAGONES (PAR)

1.

MARIA ANGELES ROCA LLOP


2.

JAVIER LABAT LATORRE


3.

SUSANA PUYUELO CERESUELA


4.

FRANCISCO VILLELLAS LAIN


5.

MARIA EUGENIA GABAS GALLEGO


6.

FERNANDO CARRERA MARTIN


7.

ELENA BETES FABOS


8.

JOSE RAMON BRUBALLA GRAU

9.

PAULA TERESA LLANAS ORTEGA


10.

LUIS COSCULLUELA TERUEL


11.

RAQUEL BETANZOS ALONSO


12.

ROBERTO PAÑART BORRUEL


13.

MARIA CARMEN OBIS MATINERO


14.

NELSON GARCIA EZQUERRA


15.

CELIA CARRERA RAMON


16.

JAVIER VILLARRUBI LLORENS


17.

MANUELA LOSFABLOS CEBOLLERO


18.

JESUS SIESO SOLANAS


Suplentes

1.

VIRGINIA ARELLANO CARRERA


2.

CARLOS CALLEN SISO


3.

LAURA BUENO ESCARTIN


4.

LUIS MARIANO PUYUELO CERESUELA



Candidatura núm.: 8. PARTIDO POPULAR (PP)

1.

CARMEN MARIA SUSIN GABARRE


2.

ROBERTO PABLO BERMUDEZ DE CASTRO MUR


3.

ESTER ARTIEDA PUYAL


4.

GERARDO OLIVAN BELLOSTA


5.

MARIA JOSE VICENTE POY


6.

ANTONIO IGNACIO ROMERO SANTOLARIA


7.

LUCIA BARUQUER PEREZ


8.

JOSE MARIA GIMENEZ MACARULLA


9.

MARIA BLANCA PUYUELO DEL VAL


10.

JOSE ANTONIO LAGÜENS MARTIN


11.

BLANCA MONICA GALINDO SANZ


12.

ALVARO DOMEC LOPEZ


13.

SANDRA GONZALEZ CARIELLO

14.

JOSE PEDRO SIERRA CEBOLLERO


15.

IRENE LOPEZ NERIN


16.

JOSE IGNACIO GRAMUN CASTILLO


17.

LORENA ORDUNA PONS


18.

ISAAC CLAVER ORTIGOSA

Suplentes

1.

LOLA IBORT VIU


2.

CARLOS SERRANO PEREZ


3.

PATRICIA RIVERA ESCUDER


4.

JOSE PUEYO GUILLEN


Candidatura núm.: 9. PARTIDO ANIMALISTA CON EL MEDIO AMBIENTE 
(PACMA)

1.

ROCIO CASTILLO MOLERO


2.

JESUS BLAS CASTILLO LOPEZ


3.

MIRIAM MARCO GOMEZ


4.

JOSE MANUEL SANJUAN ARAGONES


5.

MARIA ANGELES BUISAN MIRO


6.

ALBERTO ESTEPA MILLA


7.

MARIA LUISA GONZALEZ BADORREY


8.

JHONATAN ALEJANDRO VALLEJO SALCEDO


9.

ALBA CASTILLO MOLERO


10.

JESUS BAILO FERRANDO


11.

MARIA DEL CARMEN MOLERO LACARTE


12.

LUIS MIGUEL REMON ALEGRE


13.

ROMINA NAVARRO PERROTTA


14.

ALFONSO DOMINGUEZ BERNAL


15.

VICENTA GARCIA CASAMAYOR


16.

JOSE JULIAN BIELA RONCAL


17.

CRISTINA PEÑARROYA GOMEZ


18.

VICTOR GUSTAVO MOLINER EZQUERRA

Suplentes

1.

ANA CRISTINA INES VILLAR


2.

JOSE VICENTE GARCIA MUNIENTE


3.

RAQUEL VILLANUEVA BERGASA


Candidatura núm.: 10. ARAGÓN EXISTE - Coalición EXISTE (EXISTE)

1.

VALERO AGUAYOS BESTUE


2.

ANA FELISA TORRIJO LOPEZ


3.

DANIEL FERRAZ VIOLA


4.

RAQUEL MARCO VILLACAMPA


5.

RAUL LARDIES BOSQUE


6.

ROSA LABORDETA GAVIN


7.

DANIEL CASTILLON LONCAN


8.

MARIA JESUS OTTO BELLOSTA


9.

CARLOS CIRES PUEYO


10.

SARA LABORDETA GAVIN


11.

JAVIER VILLA VISPE


12.

MARIA DOLORES PALACIOS ALEGRE


13.

FERNANDO LOZANO PARDO


14.

ELENA GARAGORRI ATRISTAIN


15.

IGNACIO PUEO MON


16.

ANDRESA MARIA ISABEL LATORRE BLESA


17.

SERGIO LABORDETA VALERO


18.

ANTONIA CHAVEZ GALLOSO

Suplentes

1.

ALBERTO TRASOBARES ALMAZAN


Candidatura núm.: 11. ESCAÑOS EN BLANCO PARA DEJAR ESCAÑOS VACÍOS (ESCAÑOS EN BLANCO)

1.

MARIA TERESA LOU ARNAL

2.

FERNANDO CARRILLO GRACIA


3.

CARMEN CHANTAL NERIN GARCIA


4.

CARLOS CASAUCAU PEREZ


5.

ANA ROSA LOBERA SERRANO


6.

JOSE CLEMENTE PARDOS LOPEZ


7.

EVA CRISTINA LESAGA LLOPIS


8.

FERNANDO FUMANAL TRALLERO


9.

SAMANTA GARCIA LOPEZ


10.

JAVIER MARTIN VEGA


11.

MARIA LOU CUARTERO


12.

JOSE ANTONIO NERIN MARCO


13.

MARIA CARMEN TIERZ MUR


14.

LUCAS VALLS LOBERA


15.

ASHLEY TRULLEN SANZ


16.

JESUS ALBERTO URUEN ORTAS


17.

ARACELI MALO BARRACA


18.

JOSE ALBERTO PARDOS LESAGA


Candidatura núm.: 12. IZQUIERDA UNIDA- MOVIMIENTO SUMAR (IU- 
MOVIMIENTO SUMAR)

1.

VICENTE GUERRERO ONCINS


2.

MARIA PILAR CALLEN RAMON


3.

FRANCISCO JAVIER SADORNIL GUTIERREZ


4.

MARINA SAEZ ALZURIA


5.

JESUS FERNANDO PEREZ NAVASA


6.

MARIA ASCENSION SESE BESCOS


7.

LUIS MIGUEL VINUE BORAO


8.

PILAR GARCES PADIAL


9.

RUBEN CABAÑAS ARANDA


10.

BEGOÑA GIMENEZ GABALDON


11.

SALVADOR RAMON NOGUERO GUTIERREZ


12.

CARMEN SANCHEZ ARENAZ

13.

JOSE IGNACIO RIO BAILO


14.

MARIA ISABEL PALACIOS IZQUIERDO


15.

JOAQUIN MIGUEL RUIZ GASPAR


16.

PATRICIA CARMEN DELMAS MORENO


17.

LUIS ARDUÑA LAPETRA


18.

MARIA CARMEN SOLANO RIVERA


Suplentes

1.

PEDRO ANGEL SAILA PUYAL


2.

MARIA ROSARIO BRUNED SALAMERO


3.

MARIO PASCUAL BURILLO


4.

RAQUEL SAGARRA GARCES


5.

RAUL MUÑOZ REY


6.

MONICA FERNANDEZ DEL EGIDO


7.

DANIEL ISABAL RAMI


8.

ANTONIA PIEDRAFITA FERRER


9.

SEBASTIAN VILCHEZ HERRADOR


10.

SUSANA RODRIGUEZ SANJOSE



Candidatura núm.: 13. POR UN MUNDO MAS JUSTO (MUNDO+JUSTO)

1.

MANUEL INURRIA FERNANDEZ


2.

ANTONIA ASUNCION SANCHEZ TRULLER


3.

GUILLERMO MIGUEL DIEZ


4.

ESTHER MENDIARA CAÑARDO


5.

RICARDO SANTIAGO PEREZ VISUS


6.

MARIA LUZ LABRADOR SOLORZANO


7.

JOSE PANADERO ONA


8.

MARIA REDONDO GABAS


9.

ALBERTO CASAUS PARDO


10.

FANY YADIRA ORDOÑEZ RIVERA


11.

IGNACIO LAGUARTA VALERO


12.

MARIA LUISA BAYO GUTIERREZ


13.

DAVID BARRIO LOPEZ


14.

MARIA ANGELA RODRIGUEZ LOPEZ


15.

LUIS MARIA SERRA RENOBALES


16.

MARIELA IVANA CONTARDI SOSA


17.

CHABIER MALLOR MONZON


18.

IRENE LOPEZ MELUS CHICO




Candidatura núm.: 14. SE ACABÓ LA FIESTA (SALF)

1.

JORGE LUIS FALCO BOUDET


2.

MARIA ELENA PEREZ SANZ


3.

PABLO MESADO LOBATO


4.

ESTHER MUÑOZ CABELLO


5.

LUIS FERNANDO CANELO PEÑALVER


6.

ZASKIA SOLER GIL


7.

MANUEL JOSE PAZ SALINAS


8.

NATALIA SOBOLEVA SOBOLEVA (Independiente)


9.

JOSE LUIS BARNES MORENO


10.

MARIA INMACULADA BARRIO ADIEGO (Independiente)


11.

JOSE LATRE CONESA


12.

MARIA DE LA ASUNCION DE GUERRERO MANSO (Independiente)


13.

ANTONIO DEL PAGO AGUAS


14.

ANA MARIA DEL CASTILLO LOPEZ (Independiente)


15.

DANIEL VEGA AZNAR


16.

MARIA ELENA CEBALLOS ALVAREZ


17.

PABLO SOLANS MARTINEZ


18.

MILAGROS MARIA ZARRAN SANCHEZ (Independiente)


Y para que así conste firmo la presente en Huesca a doce de enero de dos mil 
veintiséis.



Saragossa: