Mostrando las entradas para la consulta rosa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rosa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 24 de agosto de 2026

Vaca, Vacca, Vaccin, Vaquier, Vaqueira, Vaquiera, Vacar, Vaquar, Vaccatio, Vacillar - Evacuar

V, s. m., vingt-deuxième lettre de l'alphabet, et dix-septième des consonnes, v. De A havem adversaris,... de R, referendaris,... de V, volontaris.
Leys d'amors, fol. 151.
De A nous avons adversaire... de R, référendaire .… de V, volontaire.

Vaca, Vacca, s. f., lat. vacca, vache.
On qu' aia porc ni vaca.
Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.
Où qu'il y ait porc ni vache.
Lo simple home donet sa vacca al capela. V. et Vert., fol. 75.
(chap. Lo simple home va doná sa vaca al capellá.)
L'homme simple donna sa vache au chapelain.
CAT. ESP. Vaca. PORT. Vaca, vacca. IT. Vacca. (chap. Vaca, vaques, com la famosa Cordera de Clarín, llibre que vach traduí al chapurriau.)

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

2. Vaccin, adj., lat. vaccinus, de vache.
Layt pecorina... no es tan be nutritiva... cum vaccina.
(chap. Lleit pecorina (de ovella)... no es tan be nutritiva... com vacuna.)
Eluc. de las propr., fol. 274.
Lait pécorin… n'est pas si bien nutritif.. comme de vache.
IT. Vaccino. (ESP. Vacuno. Chap. Vacuno, vacunos, vacuna, vacunes.)

3. Vaquier, s. m., vacher, berger.
De Paris,
Com lo saup lo vaquiers noirir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
De Páris, comment le sut le vacher nourrir.
CAT. Vaquer. ESP. Vaquero. PORT. Vaqueiro. (chap. Vaquero, vaqueros,  vaquera, vaqueres : pastó de vaques.)
- Adj. Qui concerne les vachers, les bergers, pastoral.
Vaqueira partizo.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Pastoral jeu-parti.

4. Vaqueira, Vaquiera, s. f., vachère, bergère.
Vi de pres d'un cortil 
Vaqueira 
Ab una vaca.
J. Esteve: Ogan ab.
Je vis auprès d'un verger vachère avec une vache.
- Sorte de poésie.
Coma son... vaquieras et ortolanas e vergieras. Leys d'amors, fol. 42.
Comme sont... vachères et jardinières et vergères. 

Vacar, Vaquar, v., lat. vacare, vaquer, être inoccupé.
Apres la sua mort, vaquet la se XXX dias.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 14.
Après la sienne mort, vaqua le siége trente jours.
Part. prés. L' emperi non estes pus vacan.
Folquet de Lunel: Al bon rey.
Que l'empire ne restât plus vaquant.
Part. pas. Tenon l' emperi vacat.
Boniface de Castelane: Era pueis.
Tiennent l'empire inoccupé.
- Terme de jurisprudence.
Chascun si fa pagar las jornadas que poyrian vacar.
Statuts de Provence. Massa, p. 185.
Chacun se fait payer les journées qu'ils pourraient vaquer.
CAT. ESP. (Vacar) PORT. Vagar. IT. Vacare. (chap. Vacá.)

2. Vaccatio, s. f., lat. vacatio, vacation, relâche.
Apres la vaccatio de la se. Cat. dels apost. de Roma, fol. 187.
Après la vacation du siége.
(chap. Vacassió, vacassions; vacán, vacans, de la Seu.)

Vacillar, Vassillar, v., lat. vacillare, vaciller, hésiter, être incertain.
Coma tota la terra vacilles per los cas que ero vengutz,... non triguet guaires qu' el Castel nou d' Arri se rendet. Cat. dels apost. de Roma, fol. 176.
Comme toute la terre hésitait pour les cas qui étaient venus,... il ne tarda guère que le Castelnaudary se rendît.
Part. prés. Doptans e vassillans qual via poiria segre.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 1.
Doutant et hésitant quelle voie je pourrais suivre.
CAT. Vacillar. ESP. Vacilar. PORT. Vacillar. IT. Vacillare. (chap. Vassilá, dudá, está indessís.)

Vacuitat, s. f., (lat.) vacuitatem, vacuité, vide.
Rocas... han... dedins cavernas et vacuitat.
Done a tota vacuitat, repleccio.
Eluc. de las propr., fol. 161 et 27.
Roches... ont... dedans cavernes et vide.
Qu'elle donne à toute vacuité, réplétion.
CAT. Vacuitat. ESP. Vacuidad. PORT. Vacuidade. IT. Vacuità, vacuitate, vacuitade. (chap. Vacuidat, vacuidats.)

2. Vacuatiu, adj., vacuatif, propre à vider, à former le vide.
Virtut informativa,... de las partidas... que requiero cavitat, es vacuativa.
Eluc. de las propr., fol. 19.
Puissance formative,... des parties... qui requièrent cavité, est vacuative.
(chap. Vacuatiu, vacuatius, vacuativa, vacuatives.)

3. Voiar, Voyar, Vueiar, Vuiar, Voidar, v., du lat. vacuare, vider. 
Lur fetz vuiar lo potz, e troberon l' enfant. V. de S. Honorat.
(chap. Los va fé vuidá lo pou, y van trobá al infán : chiquet.)
Leur fit vider le puits, et ils trouvèrent l'enfant.
La borssa dis: Et ieu vuelh esser plena, no vuelh voiar.
V. et Vert., fol. 21.
La bourse dit: Et je veux être pleine, et ne veux pas vider.
Fig. Vueion lo cor de tot be. V. et Vert., fol. 22.
Vident le coeur de tout bien.
Loc. Cascuns voidet los arsos. Roman de Jaufre, fol. 82.
Chacun vida les arçons.
Part. pas. A lei de riu sorzedor
Que creis on pus es voiatz.
Folquet de Marseille: Si cum.
A manière de ruisseau jaillissant qui croît où plus il est vide.
El comandet que tota la vila fos voyada. L'Arbre de Batalhas, fol. 53.
Il commanda que toute la ville fût vidée.
CAT. Vuydar. (chap. Vuidá : vuido, vuides, vuide, vuidem o vuidam, vuidéu o vuidáu, vuiden; vuidat, vuidats, vuidada, vuidades; vuidaré; vuidaría; si yo vuidara. ESP. Vaciar.)

4. Voig, Vuei, Vuech, Voh, adj., vide.
Nostre oyre son sec e vuech. Trad. d'un Évang. apocr.
Nos outres sont sèches et vides.
Portavan las lampezas vueias. V. et Vert., fol. 91.
Portaient les lampes vides.
Monstret lor lo sepulcre voh. Sermon en provençal, fol. 29.
Leur montra le sépulcre vide.
Fig. Hai ! segles voigz de merce.
B. Zorgi: Jesu Crist. 
Ha ! siècle vide de merci.
Celha qu' es de tot enjans vueia.
Bertrand de Born: Rassa tan.
Celle qui est de toute tromperie vide.
Loc. Non aparescas davan me mas vueias; aquel ven am mas vueias davan Dieu, que lo ven pregar ni querre, ses far prezen de bonas obras.
V. et Vert., fol. 91.
Que tu ne paraisses pas devant moi les mains vides; celui-là vient avec les mains vides devant Dieu, qui le vient prier et requérir, sans faire présent de bonnes oeuvres.
ANC. FR. Que tu n' as pas le ventre vuit. Roman du Renart, t. II, p. 302.
Néant faisant et vuids de responce.
Monstrelet, t. 1, fol. 101.
CAT. Vuyd. (chap. Vuit, vuits, vuida, vuides; igual trobéu buit, buits, buida, buides.)

Lo carro vuit. Agüelo Sebeta, Luis Arrufat

5. Voiansa, s. f., vidange.
Tan vassal de caval faire voiansa. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Tant de vassaux faire vidange de cheval (vider les arçons).

6. Evacuacio, Evacuatio, s. f., lat. evacuatio, évacuation, action de vider.
Per superflua evacuacio. Trad. d'Albucasis, fol. 9.
(chap. Per superflua evacuassió.)
Par superflue évacuation.
La rendo apta a evacuatio. Eluc. de las propr., fol. 271.
La rendent apte à évacuation.
CAT. Evacuació. ESP. Evacuación. PORT. Evacuação. IT. Evacuazione. 
(chap. Evacuassió, evacuassions.)

7. Evacuatiu, adj., évacuatif, propre à évacuer. 
De colra,... per suzor et urina, evacuatiu. Eluc. de las propr., fol. 75.
De bile,.. par sueur et urine, évacuatif.
ESP. PORT. IT. Evacuativo. (chap. Evacuatiu, evacuatius, evacuativa, evacuatives.)

8. Evacuar, v., lat. evacuare, évacuer, vider, purger.
Part. pas. Que premieyrament comandes al malaute que sia evacuat am medicina. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Que premièrement tu commandes au malade qu'il soit évacué avec médecine.
CAT. ESP. PORT. Evacuar. IT. Evacuare. (chap. Evacuá : evacúo, evacúes, evacúe, evacuem o evacuam, evacuéu o evacuáu, evacúen; evacuat, evacuats, evacuada, evacuades; evacuaré; evacuaría; si yo evacuara a la porta de la Ascuma. carré majó, 4, Calaseit.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

domingo, 16 de agosto de 2026

Tritico, Tritic, Tro, Entro, Tron, Tronadura, Trobar, Troba, Trova, Trobaire, Trobayre, Trobador

Tritico, s. m., lat. triticum, triticum, sorte de froment.
So mantas especias de froment, quar alcus es dit tritico,... autre ordi, alcu seguel. Eluc. de las propr., fol. 208.
Sont maintes espèces de blé, car aucun est dit triticum,... autre orge, aucun seigle.
(ESP. Trigo. Chap. Blat, formén.)

2. Tritic, adj., lat. triticeus, de froment.
Farina triticca o de seguel.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Farine de froment ou de seigle.

La trilla 4 , Los noms,sibá,avena,senteno,

Tro, prép., jusque.
Escorgeron me del cap
Tro al talo.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
M'écorchèrent de la tête jusqu'au talon. 
D' Orien tro el sol colguan.
(chap. D'Orién hasta lo sol colgán : ponén).
Bertrand de Born: Mon chan.
D'Orient jusqu'au soleil couchant.
ANC. FR. La praérie grant et bele
Très au pié de l'iaue batoit.
Roman de la Rose, v. 123.
Prép. comp. De mai tro qu' en abril
Vos fai estar en balansa.
Cominal: Comtor d'Apchier.
De mai jusqu'en avril (d'un bout à l'autre de l'année) vous fait être en hésitation.
Las conduisetz tr' usqu' a la mort.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Vous les conduisez jusqu'à la mort.
ANC. FR. Tu as termes tresqu'à demain. Fabl. et cont. anc., t. II, p. 117.
Si s'enfui en un vassel trosque à une cité. Villehardouin, p. 27.
Conj. comp. Aqui estara tr' uey qu' el filhs de Dieu venra los mortz e 'ls vieus jutgar. Liv. de Sydrac, fol. 50.
Restera là jusqu'au jour que le fils de Dieu viendra les morts et les vivants juger.
ANC. CAT. Tro (MOD. Fins). (ESP. chap. Hasta.)

2. Entro, prép., jusque.
Del suc estro la sabata.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
Du sommet de la tête jusqu'au soulier.
Daus orient entro 'l solelh colguan.
P. Cardinal: Tos temps.
De vers orient jusqu'au soleil couchant.
Prép. comp. Entr' usc al jorn de la fi.
Un Troubadour Anonyme: Gasquet vai. 
Jusqu'au jour de la fin.
Conj. comp.
Entro que auyatz mon corn per doas fetz (vetz).
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.
Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

Tro, Tron, s. m., lat. thronus, trône.
Tro vol dire cadieira. Brev. d'amor, fol. 19.
(chap. Trono vol di cadira; cadiera en aragonés.)
Trône veut dire chaise.
Qui jura per lo cel, jura lo tron de Deu e Deu que i se. Trad. de Bède, fol. 59.
Qui jure par le ciel, jure le trône de Dieu et Dieu qui y sied.


- Ciel, firmament.
Ieu prec ne Jhesu del tro
Et en romans et en lati.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
J'en prie Jésus du ciel et en roman et en latin.
Lo Senher que formet lo tro.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Le Seigneur qui forma le firmament.
ANC. FR. Tant con li trosnes avironne. Roman del conte de Poitiers, v. 1500.
- Ordre d'anges.
D' angils: ...
Lo setes ordes es dels Tros.
Brev. d'amor, fol. 19.
D'anges:... le septième ordre est des Trônes.
ANC. CAT. Tron. CAT. MOD. ESP. Trono. PORT. Throno. IT. Trono. (chap. Trono, tronos.)

2. Tronadura, s. f., stalle.
Cedre... es apte a bastir tronaduras de temples.
Cèdre... est apte à bâtir stalles de temples.

Trobar, v., trouver, rencontrer.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 238 et 242; t. III, p. 86.
Cum trobar... poirei. Titre de 960.
(chap. Com trobá... podré.)
Comment trouver... je pourrai.
Prendian buous e vachas, e tot autre bestiar que elh poguesso trobar.
(chap. Preníen bous y vaques, y tot atre bestiá que ells pugueren (podíen) trobá.)
Philomena. 
Ils prenaient boeufs et vaches, et tout autre bétail qu'ils pussent trouver.

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

Pus hom gensor non pot trobar.
Le Comte de Poitiers: Mout jausens.
Puisque plus gentille on ne peut trouver.
Fig. Qu' els truep hom ses cor vaire.
Bertrand de Born: S' abrils e fuelhas.
Qu'on les trouve sans coeur changeant.
Ja en mi non trobara faillida.
Albertet: E mon cor.
Jamais en moi ne trouvera faute.
Nos e molt libres o trobam legent. Poëme sur Boèce.
(chap. Natros o natres a mols llibres u trobam lligín - llichín.)
Nous en nombreux livres le trouvons en lisant.
- Reconnaître, se convaincre.
Mesurec la longuessa de la 1 peyra entro l' autra, e trobec que hac de lonc CXXX brassas. Philomena.
Il mesura la longueur de la première pierre jusqu'à l'autre, et il trouva qu'elle eut cent trente brasses de long.
- Inventer, composer.
Si de trobar agues melhor razo.
Rambaud d'Orange: Si de.
Si de trouver j'avais meilleure raison.
Trobon, e son cantador.
Giraud de Calanson: Sitot l' aura.
Ils trouvent, et sont chanteurs.
Prov. Qui no troba, no tria.
(chap. Qui no trobe, no tríe.)
Peyrols: Camjat ai.
Qui ne trouve, ne choisit.
Subst. Per cui er bos trobars entendutz.
Aimeri de Peguilain: De tot en.
Par qui sera le bon trouver entendu.
Part. pas. loc. Ar sui partitz de la peior
C' anc fos vista ni trobada.
Rambaud d'Orange: Non chant per.
Maintenant je suis séparé de la pire qui oncques fut vue ni trouvée.
CAT. Trobar. ESP. PORT. Trovar. IT. Trovare. (chap. Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.)

Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.

2. Troba, Trova, s. f., invention, découverte.
Segunt la troba de tas mas. Trad. de Bède, fol. 46.
Selon l'invention de tes mains.
Tan n' an fach actor trobas e fenjemens
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tant en ont fait les auteurs inventions et fictions. 
ESP. PORT. Trova.

3. Trobaire, Trobayre, Trobador, s. m., trouveur, celui qui trouve quelque chose.
Qui trobara bestia en blat... seran donatz cinq sols dels quals sia la meitat al trobador. Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.
Qui trouvera bête en blé... seront donnés cinq sous desquels la moitié soit au trouveur.
- Troubadour, trouvère.
Cantava mielhs c' om del mon e fo bon trobaires. V. de P. Vidal.
Il chantait mieux qu'homme du monde et fut bon troubadour.
Si com dis Elinans, 1 trobayres, els verses de la Mort:
Ostatz de vos chuflas e gabs;
Car tals me coa sotz sos draps
Que cuia esser fortz e ssas.
V. et Vert., fol. 49.
Ainsi comme dit Elinand, un trouvère, dans les vers sur la Mort: Otez de vous moqueries et railleries; car tel me couve sous ses draps qui croit être fort et sain.
Chantarai d' aquestz trobadors
Que chanton de manthas colors.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Je chanterai de ces troubadours qui chantent de maintes couleurs.
ANC. FR. Quar troverres ne sui-ge mie... 
Des troveurs qant ge m'essai. 
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 345.
CAT. Trobador. ESP. PORT. Trovador. IT. Trovatore. (chap. Trobadó, trobadós, trobadora, trobadores.)

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

4. Atrobar, v., trouver, rencontrer. 
El marques, que tant l' amava, atrobet los durmen.
V. de Rambaud de Vaqueiras.
Le marquis, qui tant l'aimait, les trouva dormant.
Fig. M' a faitz solatz atrobar.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
M'a fait trouver des plaisirs.
En aquell mezeis libre s' atroba que la una colomba noyris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.
(chap. An aquell mateix llibre se trobe que un colom nutrix los pollets (pichons) del atre. Colom o coloma; pichó, pichons.)
Dans ce même livre il se trouve que l'une colombe nourrit les petits de l'autre.
- Joindre, se réunir à
Borelh va atrobar Lambert. Philomena.
Borel va trouver Lambert.
- Observer, reconnaître. 
Atrobam en nostras sortz que Narbona no s pot tenir. Philomena.
Nous trouvons dans nos sortiléges que Narbonne ne se peut tenir.
- Inventer, controuver.
C' aysso sia volontatz de faulas atrobar
Ni d' escriure baratz.
V. de S. Honorat.
Que cela soit volonté de controuver des fables et d'écrire des tromperies.
Atruep ne d' autres fols vers.
B. Carbonel: Tan ricx.
J'en trouve d'autres vers fous.
Prov. Qui demanda, recep, e qui quier, atroba. V. et Vert., fol. 87.
(chap. Qui demane, ressibix, y qui busque, trobe.)
Qui demande, reçoit, et qui cherche, trouve.
Part. pas. Si co ay atrobat escrigz. Los VII Gaugz de la Verge.
(chap. Aixina com hay trobat escrit.)
Ainsi comme j'ai trouvé écrit.
ANC. CAT. Atrobar.

5. Atrobament, s. m., invention, découverte.
Li atrobament human. Doctrine des Vaudois.
(chap. Les invensions humanes.)
Les inventions humaines.

6. Atrobador, s. m., inventeur, créateur.
Aquels que s feiron fazedor e atrobador d' aital ordination.
Regla de S. Benezeg, fol. 76.
Ceux qui se firent fabricateurs et créateurs de telle ordination.

sompo, sompa, assompat, assompada, estupor, estupors

viernes, 17 de julio de 2026

Termin, Termini, Terminacio, Terminatio, Termenable, Terme - Exterminar

Termin, Termini, s, m., lat. terminus, terme, délai.
Ab fals diz et ab terminis loncs.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Avec faux propos et avec délais longs.
Lonc termini m fan paor.
B. de Ventadour: Estat ai.
Longs termes me font peur.
- Temps, printemps.
Bel m' es quan la rosa floris
E 'l gens terminis s' enansa.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Il m'est beau quand la rose fleurit et que le gentil printemps s'élance.
Ab lo dous termini d' estiu.
Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.
Avec le doux temps d'été.
ANC. FR. A l'entrant du douz termine
Du mois nouvel.
Gaces Brulé. Essai sur la Musique, t. II, p. 197.
Seigneurs, ce fu en ce termine
Que li douz temps d'esté décline.
Roman du Renart, La Vallière, t. II, p. 188.
CAT. Termini. ESP. Término. PORT. Termo. IT. Termine. (chap. Termini, terminis.)

De hom mort dints los termes de Jaca

2. Terminacio, Terminatio, s. f., lat. terminatio, délimitation, action de poser des bornes, fin, conclusion. 
Mar... per sas ribas pren terminacio. Eluc. de las propr., fol. 153.
Mer.. par ses rives prend délimitation.
- Terminaison.
Tantas rimas troba hom en esta terminatio. Leys d'amors, fol. 149.
(chap. Tantes rimes se troben en esta terminassió.)
Tant de rimes on trouve dans cette terminaison.
CAT. Terminació. ESP. Terminación. PORT. Terminação. IT. Terminazione.
(chap. Terminassió, terminassions.)

3. Termenable, adj., retenable, arrêtable, terminable, limitable, qui peut 
être arrêté, retenu, borné.
Ayga... es... per cors estranh termenable. Eluc. de las propr., fol. 149.
L'eau... est... par corps étranger retenable.

4. Terme, s. m., lat. termen, terme, borne.
Termes moven
De lor logal o trasmudan.
Brev. d'amor, fol. 127.
Changeant ou transposant les bornes de leur place.
Terra non poyres aver per caussar lo terme, aquel ni sos agachos.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 28.
Terre vous ne pourrez avoir pour chausser le terme, celui-là ni ses témoins.
- Tertre.
E 'l gibres e 'l neus son a flocx
Pels termes. 
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres.
- Temps préfix.
Can venc al jorn del terme qu' ilh pausero. Liv. de Sydrac, fol. 2.
Quand vint au jour du terme qu'ils posèrent.
Seran pagadas per los termes vengutz et a venir.
Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
Seront payés pour les termes venus et à venir.
Deu terme penre per respondre. Liv. de Sydrac, fol. 109.
Doit prendre terme pour répondre.
- Accouchement.
Es util quan ve en jorn de terme. Eluc. de las propr., fol. 85.
Est utile quand vient en jour de terme.
- Fin, achèvement.
Tro qu' es vengut lo terme de la sieua sancta vida. V. de S. Honorat.
Jusqu'à ce qu'est venue la fin de la sienne sainte vie.
CAT. Terme. (chap. Terme, termes. Vore “los termens” del regne de Valencia o “De hom mort dints los termes de Jaca.”)

5. Termenal, adj., lat. terminals, qui concerne les termes, les limites, les 
confins.
Subst. Dins... Moychac ni dins los termenals.
Cout. de Moyssac, XIIIe siècle, DOAT, t. CXXVII, fol. 1.
Dans... Moyssac ni dans les limites.
ESP. PORT. Terminal. IT. Terminale. (chap. Terminal, terminals.)

6. Termenador, Termanador, s. m., limitateur, borneur.
D' autres savents homes e termenadors.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 2.
D'autres savants hommes et borneurs.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
(chap. Horizonte, que vol di limitadó de la vista, y ell la limite.)
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
ESP. Terminador. IT. Terminatore.

7. Termenar, Terminar, v., lat. terminare, terminer, borner, limiter.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
- Poser des bornes, fixer des limites.
Lo libre que ensenha de destrar e de termenar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, Som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à borner.
Subst. Capitol de terminar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Chapitre du borner.
CAT. ESP. PORT. Terminar. IT. Terminare. (chap. Ficá fites; dividí terres, lindá, limitá, ficá limits, separá 2 termes de diferens amos. Vore fita, filloles.)

8. Terminatiu, adj., limitatif, propre à limiter.
Es terminativa, cum vezem que la arena seca sia terme de la mar.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Est limitative, comme nous voyons que le sable sec soit limite de la mer.
CAT. Terminatiu. ESP. IT. Terminativo. (chap. Terminatiu, terminatius, terminativa, terminatives; limitatiu, limitatius, limitativa, limitatives; limitadó, limitadós, limitadora, limitadores.)

9. Aterminamen, s. m., borne, limite.
Dedins aquestz aterminamens. Tit. de 1258, Arch. du Roy., J, 330.
(chap. Dins de estos termes.)
Dans ces limites.

10. Atermenation, s. f., abornement, délimitation.
Aguesso fach valat per atermenation.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 24.
Eussent fait fossé pour délimitation.
(chap. Delimitassió, delimitassions.)

11. Atermenador, s. m., délimitateur, borneur.
Destrador et atermenador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Mesureur et délimitateur.
ANC. CAT. Atermenador.

12. Atermenar, v., délimiter, limiter, borner, terminer.
Per aquesta maniera... tot atermenador las poyra atermenar.
Que un terme atermine totz los caps.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 44.
Par cette manière... tout délimitateur les pourra délimiter.
Qu'une borne limite tous les bouts. 
ANC. FR. Et atermina le jour au lendemain un concile qui aterminé estoit par la bouche du pape. Prophéties de Merlin, fol. XXVII.
ANC. CAT. Atermenar.

13. Determinacio, Determenacio, s. f., lat. determinatio, détermination, signification.
Cum alcunas res... sio en loc per determinacio. Eluc. de las propr., fol. 5.
Comme aucunes choses... soient en place par détermination.
Segon la determenacio de totz los autres catholix.
Segon la determenacio de dreyt escrit.
L'Arbre de Batalhas, fol. 180 et 106.
Selon la détermination de tous les autres catholiques.
Selon la signification de droit écrit.
CAT. Determinació. ESP. Determinación. PORT. Determinação. IT. Determinazione. (chap. Determinassió, determinassions.)

14. Determinar, v., lat. determinare, déterminer, fixer, résoudre, décider.
Ayssi o determina S. Yeroneme. V. et Vert., fol. 92.
(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)
Ainsi le décide saint Hiéronime.

(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)


Mielhs es simplamen duptar
Que folamen determinar.
Aquesta contrarietat
Se sol aissi determinar.
Brev. d'amor, fol. 86 et 62. 
Mieux est de simplement douter que de follement décider.
Cette contrariété a coutume de se résoudre ainsi.
Part. pas. Al dit jorn assignat e determinat.
Chronique des Albigeois, col. 55.
Audit jour assigné et déterminé.
ANC. CAT. Determenar. CAT. MOD. ESP. PORT. Determinar.
IT. Determinare. 

(chap. Determiná, determinás : yo me determino, determines, determine, determinem o determinam, determinéu o determináu, determinen; determinat, determinats, determinada, determinades; determinaré; determinaría; si yo me determinara a enseñá o amostrá lo chapurriau.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc

15. Destermenar, v., mettre hors des limites, rendre infime.
Part. pas. Lignadas destermenadas.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Lignées infimes.
CAT. Destermenar (N. E. A nadie le sorprenderá que el catalán tenga el mismo verbo que el Roman, romans, romance, lengua occitana). IT. Disterminare.

16. Determenament, Determenamen, s. m. détermination, décision.
Atempramen e determenamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 132.
Tempérament et détermination.
ANC. CAT. Determenament (N. E. Repito lo mismo de arriba). 
ANC. ESP. Determinamiento. IT. Determinamento. (chap. Determinamén; determinassió; dessisió.)

17. Destermenament, Destermenamen, s. m., extermination.
Autre periron del destermenamen. La nobla Leycson.
D'autres périrent de l'extermination.
(chap. Exterminassió, exterminassions. La nobla Leycson o Leyczon es la noble llissó escrita en chapurriau antic del Vaud, Suiza, circa lo 1100.
No crec que anigueren los catalans a enseñals a parlá y escriure, com tampoc van aná a Estrasburgo al añ 842.)

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

18. Determenadament, Determinadamen, adv., déterminément, résolument, positivement.
Quant a determinadamen
Del cel en terra, dissenden.
Brev. d'amor, fol. 184.
Combien il y a positivement du ciel en terre, en descendant.
So ayshi determenadament en un loc. Eluc. de las propr., fol. 5.
Sont ainsi déterminément en un lieu.
ANC. CAT. Determenadament (N. E. Repito lo de más arriba). 
CAT. MOD. Determinadament. ESP. Determinadamente.
IT. Determinatamente. (chap. Determinadamen.)

19. Desterminador, s. m., exterminateur.
Periro il del desterminador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ils périrent par l'exterminateur.
(chap. Exterminadó.)

20. Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.
Exterminayre e dissipayre. Eluc. de las propr., fol. 12.
(chap. Exterminadó y dissipadó. Vore: Luisico Companys.)
Exterminateur et dissipateur.
CAT. ESP. PORT. Exterminador. IT. Esterminatore. (chap. Exterminadó, exterminadós, exterminadora, exterminadores.)

Luis Companys; Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.

21. Exterminar, v., lat. exterminare, exterminer, bannir, chasser.
Diables,... las virtutz, per Dieus en nostras animas plantadas, dezira par sa maleza dissipar et exterminar. Eluc. de las propr., fol. 12.
Le diable ... les vertus, par Dieu en nos âmes plantées, désire par sa malice dissiper et chasser.
CAT. ESP. PORT. Exterminar. IT. Esterminare. (chap. Exterminá : extermino, extermines, extermine, exterminem o exterminam, exterminéu o extermináu, exterminen; exterminat, exterminats, exterminada, exterminades; exterminaré; exterminaría a tots los catalanistes; si yo exterminara a la Ascuma diría casi com Terminator : sayonara, chiquets.)

Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 4

domingo, 21 de junio de 2026

Sozer, Sogre, Suegre - Stater

Sozer, Sogre, Suegre, s. m., lat. socer, beau-père.
Rei de Navarra a so sozer, lo rei d' Arragon.
(chap. Lo rey de Navarra a son sogre, lo rey d'Aragó.)
B. Calvo: Un nou sirventes.
Le Roi de Navarre à son beau-père, le roi d'Aragon. Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Tot aquo que nos avem dit del paire e del fil, si es vers del sogre e del genre.
(chap. Tot lo (aixó) que natros ham dit del pare y del fill, tamé es ver (verdat) del sogre y del gendre.)
Tout ce que nous avons dit du père et du fils, aussi est vrai du beau-père et du gendre.
Cesar fes aucire Pompeio, lo cal era son suegre.
Hist. de la Bible en prov., fol. 46.
César fit occire Pompée, lequel était son beau-père.
CAT. Sogre. ESP. Suegro. PORT. Sogro. IT. Suocero. (chap. Sogre, sogres. Vore cóm se diu en rumano: socru.)

2. Sogra, Suegra, s. f., belle-mère.
Totas las noras prezic
Que son ni que seran,
Que s gardon del fals abric
Que las sogras fan.
Raimond de la Tour: A totz maritz.
Je recommande à toutes les brus qui sont et qui seront, qu'elles se gardent du faux accueil que les belles-mères font.
En l' ostal fon la suegra. V. de S. Honorat.
Dans l'hôtel fut la belle-mère.
CAT. Sogra. ESP. Suegra. PORT. Sogra. IT. Suocera. (chap. Sogra, sogres. Vore cóm se diu en rumano: soacră.)

Spectar, v., lat. spectare, regarder, concerner.
Part. prés. Al qual... li cieutadans obeisson en totas causas spectans a son offici. Livre d'Acot, Hist. d'Apt, p. 155.
Auquel... les citoyens obéissent en toutes choses regardant son office.
(chap. Al cual... los siudadans obeíxen en totes (les) coses espectans a son ofissi.)
CAT. Espectar. (ESP. Espectar.) IT. Spettare. (chap. Espectá; conserní; mirá.)

2. Inspection, s. f., lat. inspectionem, inspection, examen, vue.
Per la inspection dels rotles de nostra cancellaria.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 40.
Par l'examen des rôles de notre chancellerie.
CAT. Inspecció. ESP. Inspección. PORT. Inspecção. IT. Inspezione, ispezione.
(chap. Inspecsió, inspecsions; inspexió, inspexions; v. inspecsioná; inspexioná.)

3. Suspect, adj., lat. suspectus, suspect.
Subst. Suspect no deu intervenir en l' assemblada. Fors de Béarn, p. 1073.
(chap. (Lo) sospechós no deu intervindre - intervení - a l'assamblea.)
Suspect ne doit pas intervenir dans l'assemblée.
CAT. Suspecte. ESP. Suspecto. PORT. Suspecto, suspeito, sospeito. 
IT. Sospetto. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses; v. sospechá.)

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

4. Sospeisso, Sospeysso, Sospecio, Sospicio, Suspicio, Suspition, s. f., lat. 
suspicionem, suspicion, soupçon, défiance.
Nuils bistbes ni nuils clergues non deu tener e sa maison neguna femna de cui hom posca aver suspicion de folia. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Nul évêque ni nul clerc ne doit tenir en sa maison nulle femme de qui on puisse avoir suspicion de débauche.
La sospeisso del rei N Anfos m' esclaire.
Marcabrus: Auiatz de.
Que la défiance du roi seigneur Alphonse m'éclaire.
Loc. De so que er reptatz
No l' ai' om suspicios.
G. Riquier: Tant petit.
De ce qu'il sera accusé qu'on n'ait pas soupçon à (contre) lui.
Si so marit a sospecio en aquela persona. L'Arbre de Batalhas, fol. 167.
Si son mari a soupçon en cette personne.
- Espoir, attente.
No vuelh sia mieus Doais
Ses la sospeysso de Cambrais.
Bertrand de Born: Al dous nou.
Je ne veux pas que soit mien Douai sans l'espoir de Cambrai.
Loc. Dic vos que no m camjaria,
A la belha sospeisso,
Per nulh autr' oc vostre no.
Berenger de Palasol: Totz temeros.
Je vous dis que je ne changerais pas, à la belle attente (au moment de réussir), pour nul autre oui votre non.
Pus mes m' avetz en sospeysso.
G. Figueiras: Pel joy del.
Puisque mis vous m'avez en attente.
ANC. ESP. Suspicion (sic; MOD. sospecha.). PORT. Sospeição, suspeição.
IT. Sospeccione, sospiccione, sospezione, sospizione, suspizione.
(chap. Sospecha, sospeches.)

5. Sospeita, Sospiecha, s. f., suspicion, soupçon, doute.
Loc. Qu' en fossem ades en sospeita. Trad. de Bède, fol. 42.
Que nous en fussions incessamment en suspicion.
Aissi s poira de sospiecha gitar.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Ainsi il se pourrait de doute sortir.
CAT. Suspita. ESP. Sospecha. PORT. Sospeita, suspeita. (chap. Sospecha, sospeches.)

6. Sospechos, Sospichos, adj., soupçonneux, défiant.
Sospichos ni desconoyssentz. V. de S. Honorat.
(chap. Sospechós ni desconeixén : ingrat.)
Soupçonneux ni ingrat.
Sa leys sospeichoza.
(chap. Sa ley sospechosa.)
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Sa loi défiante.
CAT. Suspitos (sic). ESP. Sospechoso. PORT. Sospeitoso, suspeitoso. 
IT. Sospeccioso, sospiccioso. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses.)

7. Sospechar, Sospeisonar, v., soupçonner.
Non degra anar sospechan.
(chap. No deguere (deuríe) aná sospechán.)
B. Zorgi: L' autr' ier.
Ne devrait pas aller soupçonnant.
Amans, aquo que sospeisona cant velia, somnia. Trad. de Bède, fol. 4.
(chap. L'amán, lo (aixó) que sospeche cuan vele, (u) ensomie.)
L'amant, ce qu'il soupçonne quand il veille, il (le) songe.
CAT. Suspitar. ESP. Sospechar. PORT. Sospeitar. IT. Sospicare, suspicare, sospettare. (chap. Sospechá: sospecho, sospeches, sospeche, sospechem o sospecham, sospechéu o sospecháu, sospechen; sospechat, sospechats, sospechada, sospechades; sospecharé; sospecharía; si yo sospechara.)

8. Perspicuitat, s. f., lat. perspicuitatem, perspicuité.
Transparencia et perspicuitat. Eluc. de las propr., fol. 107.
(chap. Transparensia y perspicuidat.)
Transparence et perspicuité.
CAT. Perspicuitat. ESP. Perspicuidad. PORT. Perspicuidade.
(chap. perspicuidat, perspicuidats.)

Spelunca, s. f., lat. spelunca, caverne.
Spelunca, es fossa de jus terra. Eluc. de las propr., fol. 162.
(chap. Espluga - caverna, cova - es (una) fossa daball terra.)
Caverne, c'est fosse dessous terre.
ANC. CAT. Speluncha. PORT. Espelunca. IT. Spelonca.
(chap. Espluga, esplugues, com les del Llobregat; caverna com la Ascuma, cavernes; cova de la dona, coves.)

Desperten onso pardo hivernán cova dona Beseit

2. Speluncal, adj., caverneux.
Una mayzon natural e speluncal. Carya Magalon., p. 53.
Une maison naturelle et caverneuse.
(chap. Cavernós, cavernosos, cavernosa, cavernoses. Una casa natural y cavernosa : casa cova, com la cova del aire a Beseit, aon passe algún ratet lo catalanista Francisco o Paco Escudero en lo seu amo, Feliciano Castillo.)

parrissal parrizal Beceite Beseit cova del aire cova de l´aire

Splandre, v., lat. splendere, resplendir, briller.
Substantiv.
Per que m platz lo lauzars e lo splandres.
Guillaume de Saint-Didier: Lo grieus.
C'est pourquoi me plaît le louer et le resplendir.
ANC. ESP. Esplender. ESP. MOD. Esplendecer. IT. Splendere. (chap. Esplendí o resplendí : esplendixco o esplendixgo, esplendixes, esplendix, esplendim, esplendiu, esplendixen; esplendiré; esplendiría; si yo esplendira o esplendiguera; brillá; fulgurá; fé llum; resplendixco o resplendixgo, resplendixes, resplendix, resplendim, resplendiu, resplendixen; resplendiré; resplendiría; si yo resplendira o resplendiguera.)

2. Splendor, s. f., lat. splendor, splendeur, éclat.
Splendor... naysh de lutz. Eluc. de las propr., fol. 120.
(chap. Esplendó... naix de llum.)
Splendeur... naît de lumière.
CAT. ESP. PORT. Esplendor. IT. Splendore. (chap. Esplendó, esplendós.)

3. Resplandre, Resplandir, v., lat. resplendere, resplendir, briller.
De fin aur c' om ve resplandir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
De fin or qu'on voit resplendir.
Cum resplan roz' en rozier.
(chap. Com resplandix la rosa al rosé.)
Pierre d'Auvergne: L' airs clars.
Comme brille rose sur rosier.
Fig. Ves lai on vi resplandir sa beutat.
Giraud de Borneil: Ar ai gran.
Vers là où je vis resplendir sa beauté.
Subst. Lun' e soleills, trop faitz loncs vostres cors,
Pessa m, car plus soven nos faill resplandres.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Lune et soleil, trop vous faites longs vos cours, il m'est fâcheux, car plus souvent nous manque le resplendir.
Part. prés. Am mot gran resplendor...
Qu' era plus resplendentz que neguna candela. V. de S. Honorat.
Avec moult grande splendeur... qui était plus resplendissante que nulle chandelle.
Fig. Regina doussa, resplendens.
(chap. Reina dolsa, resplandén.)
Pons de Capdueil: En honor.
Reine douce, resplendissante.
ANC. FR. Vostre domination, estat et auctorité resplendent.
Monstrelet, t. 1, fol. 99.
CAT. Resplandir. ESP. PORT. Resplandecer. IT. Risplendere. (chap. Esplendí, resplendí, resplandí.)

4. Resplandor, Resplendor, s. f., splendeur, éclat, clarté.
Lo palays luzi totz de la gran resplandor. V. de S. Honorat.
Le palais brille tout de la grande clarté.
Per la sobriera resplendor,
Non ausa intrar de paor.
Trad. d'un Évang. apocr.
Par la supérieure splendeur, il n'ose entrer de peur.
Fig. Quant elha m parla ni m ve,
Mi sal al cor la resplandors
Dels sieus huelhs.
Folquet de Marseille: Ab pauc.
Quand elle me parle et me voit, me saute au coeur l'éclat des siens yeux.
CAT. Resplandor. ANC. ESP. Resplendor. ESP. MOD. PORT. Resplandor. IT. Risplendore. (chap. Resplandó, resplandós; resplendó, resplendós.)


5. Resplandensa, s. f., splendeur, éclat, clarté.
Clardatz de jorn tol resplandensa
A la luna, o negra noitz l' agensa.
T. de Blacasset et de Guillaume: Amics.
Clarté de jour enlève éclat à la lune, où nuit noire la favorise.
ANC. FR.
Et par si claire et grant resplendissance.
Cl. Marot, t. IV, p. 66.
IT. Resplendenzia.

6. Resplandiament, adv., splendidement.
Aquel ric, lo cal manjava per cascun dia resplandiament. Doctrine des Vaudois.
Ce riche, lequel mangeait par chaque jour splendidement.
(chap. Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen.)

Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen

7. Resplandement, s. m., resplendissement, éclat de lumière.
Semblet un resplandement. V. de S. Enimie, fol. 42.
Sembla un resplendissement.
IT. Resplendimento. (chap. Resplandimén, resplandimens; com un rellámpec o sentella.)

Splenezia, s. f., du lat. splen, splénite, maladie de la rate.
Val contra... ydropizia, splenezia, etc. Eluc. de las propr., fol. 189.
Vaut contre... hydropisie, splénite, etc.
(chap. Enfermedat de la melsa o bazo; esplenessía o esplenesía.)

Squilla, Esquila, s. f., lat. scilla, squille, sorte d'oignon.
Venenoza cum squilla, que es ceba marina. Eluc. de las propr., fol. 204.
(chap. Venenosa com esquilla, que es seba marina.)
Vénéneuse comme squille, qui est oignon marin.
A confortar l' auzidor,
Es l' esquila bona e fina,
Qu' om nomna ceba marina.
Brev. d'amor, fol. 50.
A fortifier l'ouïe, est bonne et sûre la squille, qu'on nomme oignon marin.
CAT. Esquirla. ESP. Esquilla. PORT. Esquilla, esquirla. IT. Squilla. (chap. Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal.)

Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal

Stater, s. m., lat. stater, statère, sorte de monnaie.
Dragma, que es la VIII partida de la unsa, et stater que es meytatz.
Eluc. de las propr., fol. 281.
Dragme, qui est la huitième partie de l'once, et statère qui est moitié.
(N. E. Pensad en la statera romāna, la romana, por el peso de las monedas.)

statera rormāna, romana, balansa, báscula