Mostrando las entradas para la consulta romance ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta romance ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 17 de julio de 2026

Termin, Termini, Terminacio, Terminatio, Termenable, Terme - Exterminar

Termin, Termini, s, m., lat. terminus, terme, délai.
Ab fals diz et ab terminis loncs.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Avec faux propos et avec délais longs.
Lonc termini m fan paor.
B. de Ventadour: Estat ai.
Longs termes me font peur.
- Temps, printemps.
Bel m' es quan la rosa floris
E 'l gens terminis s' enansa.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Il m'est beau quand la rose fleurit et que le gentil printemps s'élance.
Ab lo dous termini d' estiu.
Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.
Avec le doux temps d'été.
ANC. FR. A l'entrant du douz termine
Du mois nouvel.
Gaces Brulé. Essai sur la Musique, t. II, p. 197.
Seigneurs, ce fu en ce termine
Que li douz temps d'esté décline.
Roman du Renart, La Vallière, t. II, p. 188.
CAT. Termini. ESP. Término. PORT. Termo. IT. Termine. (chap. Termini, terminis.)

De hom mort dints los termes de Jaca

2. Terminacio, Terminatio, s. f., lat. terminatio, délimitation, action de poser des bornes, fin, conclusion. 
Mar... per sas ribas pren terminacio. Eluc. de las propr., fol. 153.
Mer.. par ses rives prend délimitation.
- Terminaison.
Tantas rimas troba hom en esta terminatio. Leys d'amors, fol. 149.
(chap. Tantes rimes se troben en esta terminassió.)
Tant de rimes on trouve dans cette terminaison.
CAT. Terminació. ESP. Terminación. PORT. Terminação. IT. Terminazione.
(chap. Terminassió, terminassions.)

3. Termenable, adj., retenable, arrêtable, terminable, limitable, qui peut 
être arrêté, retenu, borné.
Ayga... es... per cors estranh termenable. Eluc. de las propr., fol. 149.
L'eau... est... par corps étranger retenable.

4. Terme, s. m., lat. termen, terme, borne.
Termes moven
De lor logal o trasmudan.
Brev. d'amor, fol. 127.
Changeant ou transposant les bornes de leur place.
Terra non poyres aver per caussar lo terme, aquel ni sos agachos.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 28.
Terre vous ne pourrez avoir pour chausser le terme, celui-là ni ses témoins.
- Tertre.
E 'l gibres e 'l neus son a flocx
Pels termes. 
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres.
- Temps préfix.
Can venc al jorn del terme qu' ilh pausero. Liv. de Sydrac, fol. 2.
Quand vint au jour du terme qu'ils posèrent.
Seran pagadas per los termes vengutz et a venir.
Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
Seront payés pour les termes venus et à venir.
Deu terme penre per respondre. Liv. de Sydrac, fol. 109.
Doit prendre terme pour répondre.
- Accouchement.
Es util quan ve en jorn de terme. Eluc. de las propr., fol. 85.
Est utile quand vient en jour de terme.
- Fin, achèvement.
Tro qu' es vengut lo terme de la sieua sancta vida. V. de S. Honorat.
Jusqu'à ce qu'est venue la fin de la sienne sainte vie.
CAT. Terme. (chap. Terme, termes. Vore “los termens” del regne de Valencia o “De hom mort dints los termes de Jaca.”)

5. Termenal, adj., lat. terminals, qui concerne les termes, les limites, les 
confins.
Subst. Dins... Moychac ni dins los termenals.
Cout. de Moyssac, XIIIe siècle, DOAT, t. CXXVII, fol. 1.
Dans... Moyssac ni dans les limites.
ESP. PORT. Terminal. IT. Terminale. (chap. Terminal, terminals.)

6. Termenador, Termanador, s. m., limitateur, borneur.
D' autres savents homes e termenadors.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 2.
D'autres savants hommes et borneurs.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
(chap. Horizonte, que vol di limitadó de la vista, y ell la limite.)
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
ESP. Terminador. IT. Terminatore.

7. Termenar, Terminar, v., lat. terminare, terminer, borner, limiter.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
- Poser des bornes, fixer des limites.
Lo libre que ensenha de destrar e de termenar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, Som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à borner.
Subst. Capitol de terminar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Chapitre du borner.
CAT. ESP. PORT. Terminar. IT. Terminare. (chap. Ficá fites; dividí terres, lindá, limitá, ficá limits, separá 2 termes de diferens amos. Vore fita, filloles.)

8. Terminatiu, adj., limitatif, propre à limiter.
Es terminativa, cum vezem que la arena seca sia terme de la mar.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Est limitative, comme nous voyons que le sable sec soit limite de la mer.
CAT. Terminatiu. ESP. IT. Terminativo. (chap. Terminatiu, terminatius, terminativa, terminatives; limitatiu, limitatius, limitativa, limitatives; limitadó, limitadós, limitadora, limitadores.)

9. Aterminamen, s. m., borne, limite.
Dedins aquestz aterminamens. Tit. de 1258, Arch. du Roy., J, 330.
(chap. Dins de estos termes.)
Dans ces limites.

10. Atermenation, s. f., abornement, délimitation.
Aguesso fach valat per atermenation.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 24.
Eussent fait fossé pour délimitation.
(chap. Delimitassió, delimitassions.)

11. Atermenador, s. m., délimitateur, borneur.
Destrador et atermenador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Mesureur et délimitateur.
ANC. CAT. Atermenador.

12. Atermenar, v., délimiter, limiter, borner, terminer.
Per aquesta maniera... tot atermenador las poyra atermenar.
Que un terme atermine totz los caps.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 44.
Par cette manière... tout délimitateur les pourra délimiter.
Qu'une borne limite tous les bouts. 
ANC. FR. Et atermina le jour au lendemain un concile qui aterminé estoit par la bouche du pape. Prophéties de Merlin, fol. XXVII.
ANC. CAT. Atermenar.

13. Determinacio, Determenacio, s. f., lat. determinatio, détermination, signification.
Cum alcunas res... sio en loc per determinacio. Eluc. de las propr., fol. 5.
Comme aucunes choses... soient en place par détermination.
Segon la determenacio de totz los autres catholix.
Segon la determenacio de dreyt escrit.
L'Arbre de Batalhas, fol. 180 et 106.
Selon la détermination de tous les autres catholiques.
Selon la signification de droit écrit.
CAT. Determinació. ESP. Determinación. PORT. Determinação. IT. Determinazione. (chap. Determinassió, determinassions.)

14. Determinar, v., lat. determinare, déterminer, fixer, résoudre, décider.
Ayssi o determina S. Yeroneme. V. et Vert., fol. 92.
(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)
Ainsi le décide saint Hiéronime.

(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)


Mielhs es simplamen duptar
Que folamen determinar.
Aquesta contrarietat
Se sol aissi determinar.
Brev. d'amor, fol. 86 et 62. 
Mieux est de simplement douter que de follement décider.
Cette contrariété a coutume de se résoudre ainsi.
Part. pas. Al dit jorn assignat e determinat.
Chronique des Albigeois, col. 55.
Audit jour assigné et déterminé.
ANC. CAT. Determenar. CAT. MOD. ESP. PORT. Determinar.
IT. Determinare. 

(chap. Determiná, determinás : yo me determino, determines, determine, determinem o determinam, determinéu o determináu, determinen; determinat, determinats, determinada, determinades; determinaré; determinaría; si yo me determinara a enseñá o amostrá lo chapurriau.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc

15. Destermenar, v., mettre hors des limites, rendre infime.
Part. pas. Lignadas destermenadas.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Lignées infimes.
CAT. Destermenar (N. E. A nadie le sorprenderá que el catalán tenga el mismo verbo que el Roman, romans, romance, lengua occitana). IT. Disterminare.

16. Determenament, Determenamen, s. m. détermination, décision.
Atempramen e determenamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 132.
Tempérament et détermination.
ANC. CAT. Determenament (N. E. Repito lo mismo de arriba). 
ANC. ESP. Determinamiento. IT. Determinamento. (chap. Determinamén; determinassió; dessisió.)

17. Destermenament, Destermenamen, s. m., extermination.
Autre periron del destermenamen. La nobla Leycson.
D'autres périrent de l'extermination.
(chap. Exterminassió, exterminassions. La nobla Leycson o Leyczon es la noble llissó escrita en chapurriau antic del Vaud, Suiza, circa lo 1100.
No crec que anigueren los catalans a enseñals a parlá y escriure, com tampoc van aná a Estrasburgo al añ 842.)

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

18. Determenadament, Determinadamen, adv., déterminément, résolument, positivement.
Quant a determinadamen
Del cel en terra, dissenden.
Brev. d'amor, fol. 184.
Combien il y a positivement du ciel en terre, en descendant.
So ayshi determenadament en un loc. Eluc. de las propr., fol. 5.
Sont ainsi déterminément en un lieu.
ANC. CAT. Determenadament (N. E. Repito lo de más arriba). 
CAT. MOD. Determinadament. ESP. Determinadamente.
IT. Determinatamente. (chap. Determinadamen.)

19. Desterminador, s. m., exterminateur.
Periro il del desterminador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ils périrent par l'exterminateur.
(chap. Exterminadó.)

20. Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.
Exterminayre e dissipayre. Eluc. de las propr., fol. 12.
(chap. Exterminadó y dissipadó. Vore: Luisico Companys.)
Exterminateur et dissipateur.
CAT. ESP. PORT. Exterminador. IT. Esterminatore. (chap. Exterminadó, exterminadós, exterminadora, exterminadores.)

Luis Companys; Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.

21. Exterminar, v., lat. exterminare, exterminer, bannir, chasser.
Diables,... las virtutz, per Dieus en nostras animas plantadas, dezira par sa maleza dissipar et exterminar. Eluc. de las propr., fol. 12.
Le diable ... les vertus, par Dieu en nos âmes plantées, désire par sa malice dissiper et chasser.
CAT. ESP. PORT. Exterminar. IT. Esterminare. (chap. Exterminá : extermino, extermines, extermine, exterminem o exterminam, exterminéu o extermináu, exterminen; exterminat, exterminats, exterminada, exterminades; exterminaré; exterminaría a tots los catalanistes; si yo exterminara a la Ascuma diría casi com Terminator : sayonara, chiquets.)

Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 4

miércoles, 6 de mayo de 2026

Sang, Sanc

Sang, Sanc, s. m., lat. sanguis, sang.
Jhesu...
Chi nos redems de so sang dolzament.
Poëme sur Boèce.
Jésus... qui nous racheta de son sang doucement.
Pus N Oc e Non a mes foc, e trag sanc.
Bertrand de Born: Non estarai.
Puisque le seigneur Oui et Non a mis feu, et tiré sang.

Rochos (agüelo Sebeta); sang, sanc

- Race.
Aquelas armas, autres no deu portar, sinon que sia d' aquel sanc.
L'Arbre de Batalhas, fol. 144.
Ces armes, autre ne doit porter, sinon qu'il soit de cette race.
Prov. Veramen
Bon sanc no men.
B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas.
Vraiment bon sang ne ment pas.
CAT. Sang. ESP. Sangre. PORT. IT. Sangue. (chap. Sang, sangs; sanc, sancs; dessangrá, dessangrás; sanguinari, sanguinaris, sanguinaria, sanguinaries.)

sanguinari, sanguinaris, sanguinaria, sanguinaries

2. Sangnia, Sancnia, Sagnia, s. f., saignée.
De las sangnias.
Titre d'un petit Traité sur la Saignée.
Touchant les saignées.
Non deu hom penre purgador
Voluntiers, ni far sagnia.
Brev. d'amor, fol. 37.
On ne doit pas prendre purgatif volontiers, ni faire saignée.
Deves far sagnia de cascu bras, si 'l pacient es fort.
Eluc. de las propr., fol. 91.
Tu dois faire saignée de chaque bras, si le malade est fort.
CAT. ESP. (sangría) PORT. Sangria. (chap. sangría, sangríes, extracsió de sang, flebotomía, flebotomíes. Se féen aná sangoneres; sangonera)

3. Sangnar, Sancnar, Sagnar, v., lat. sanguinare, saigner, jeter du sang.
Can lo nas sangna a home e no 'l pot estancar.
(chap. Cuan lo nas li sangre al home y no lo pot estancá : pará la hemorragia.)
Si tos nas ti sagna e no 'l podes restancar.
Liv. de Sydrac, fol. 117.
Quand le nez saigne à homme et il ne le peut étancher. 
Si ton nez te saigne et tu ne le peux arrêter.
- Tirer du sang.
Per febre, lo sol hom sancnar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Pour fièvre, on à coutume de le saigner.
Una vetz lo mes si sagne. Liv. de Sydrac, fol. 73.
Une fois le mois qu'il se saigne.
Subst. Seria 'n greus per lo sancnar. De las sangnias.
Il en serait appesanti par le saigner.
Part. prés.
Tant hi ferray que mos brans n' er sanglens. 
Boniface de Castellane: Sitot no.
Tant j'y frapperai que mon glaive en sera sanglant.
Del cel cayra plueia sancnenta. Los XV Signes de la fi del mont.
Du ciel tombera pluie sanglante.
CAT. ESP. PORT. Sangrar. IT. Sanguinare. (chap. sangrá, sanguejá: sangro, sangres, sangre, sangrem o sangram, sangréu o sangráu, sangren; sangrat, sangrats, sangrada, sangrades; yo sangraré; yo sangraría; si yo sangrara. Yo sanguejo, sangueges, sanguege, sanguegem o sanguejam, sanguegéu o sanguejáu, sanguegen; sanguejat, sanguejats, sanguejada, sanguejades; yo sanguejaré; yo sanguejaría; si yo sanguejara.)

4. Sannador, s. m., saigneur.
Sannadors e barbiers. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Saigneurs et barbiers.
(chap. Sangradó, sangradós, sangradora, sangradores; barbé, barbés, barbera, barberes.)

5. Sancnos, Sancnoz, adj., saigneux, sanglant, ensanglanté.
La sageta cazec davant luy, en lo taulier, e fon tota sancnoza.
V. et Vert., fol. 17.
La flèche tomba devant lui, sur le damier, et fut toute sanglante.
Trobero sa lansa sancnosa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 143.
Trouvèrent sa lance ensanglantée.
(chap. Sangrós, sangrosos, sangrosa, sangroses; ensangrentat, ensangrentats, ensangrentada, ensangrentades; sangrán, sangrans, sangrán o sangranta, sangrantes; sanguinós, que seguix.)

6. Sanguinos, adj., lat. sanguinosus, sanguin.
Tempta..... hom sanguinos, de luxuria e de gayeza.
V. et Vert., fol. 61.
Il tente... homme sanguin, par luxure et par gaîté.
CAT. Sanguinos. ESP. PORT. IT. Sanguinoso. (chap. sanguinós, sanguinosos, sanguinosa, sanguinoses.)

7. Sanguini, adj., sanguin, couleur de sang.
Homs sanguinis...
A motz bonas proprietatz.
Brev. d'amor, fol. 55.
L'homme sanguin... a de nombreuses bonnes propriétés.
Ac un mantel acolat
D' escarlata ab pel d' ermini
E blisaut de sendat sanguini. 
Roman de Jaufre, fol. 56.
Elle eut un manteau accolé d'écarlate avec fourrure d'hermine et bliau de taffetas sanguin.
ANC. CAT. Sangui. ESP. Sanguino. PORT. Sanguinho. IT. Sanguigno. 

8. Sanguine, adj., lat. sanguineus, sanguin, couleur de sang.
Es sanguinea, de fosca color. Trad. d'Albucasis, fol. 22.
Elle est sanguine, de couleur brune.
CAT. ESP. (sanguíneo) PORT. IT. Sanguineo. (chap. Sanguíneo, sanguíneos, sanguínea o sanguínia, sanguínees o sanguínies, que perteneix a la sang, de coló de la sang.)

9. Sanguinenc, adj., sanguin.
No es util uzat a colerix ni a sanguinencs.
Potz... so vermelhas per razo de la pel subtil, que pren de leu color sanguinenca.
Eluc. de las propr., fol. 219 et 42.
N'est pas utile usé à bilieux ni à sanguins.
Les lèvres... sont vermeilles par raison de la peau subtile, qui prend facilement couleur sanguine.

10. Sanglentar, v., ensanglanter.
Part. pas.
Olivier esgardet, tot lo vic sanglentat. 
Can Rollan l' entendet, s' espaza a gardada,
Et Olivier la sua qu' es tota sanglentada. 
Roman de Fierabras, v. 2153 et 4417.
Olivier regarda, il le vit tout ensanglanté.
Quand Roland l'entendit, son épée il a regardée, et Olivier la sienne qui est toute ensanglantée.
ANC. ESP. Sangrentar. (MOD. Ensangrentar. Chap. Ensangrentá, ensangrentás; gaviñet ensangrentat, gaviñets ensangrentats, espasa ensangrentada, navalles ensangrentades.)

11. Ensaynar, v., ensanglanter.
Part. pas. Si que li bras e li costatz
De totas partz son ensaynatz.
V. de S. Honorat.
De sorte que les bras et les côtés de toutes parts sont ensanglantés.
CAT. Ensangar.

12. Ensanglentar, Essanglantar, v., ensanglanter.
Part. pas.
De sanc e de cervelas son tuh ensanglentat. Roman de Fierabras, v. 371.
(chap. De sang y de servells están tots ensangrentats.)
De sang et de cervelles ils sont tous ensanglantés.
Vermeil gonfaino essanglantat. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.
Vermeil gonfanon ensanglanté.
CAT. ESP. (ensangrentar) Ensagrentar. PORT. Ensanguentar. 
(chap. Ensangrentá.)

13. Consanguinitat, s. f., lat. consanguinitatem, consanguinité, parenté, 
proximité du sang.
Loys rey de Fransa..., jurada consanguinitat, laisset sa molher Helienor, filha... de Guilhem, comte de Peytios e duc d'Aquitania.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.
Louis roi de France..., la consanguinité jurée, laissa sa femme Héliénor, fille... de Guillaume, comte de Poitou et duc d'Aquitaine.
Totas personas de propria consanguinitat. 
L'Arbre de Batalhas, fol. 167.
Toutes personnes de propre consanguinité.
CAT. Consanguinitat. ESP. Consanguinidad. PORT. Consanguinidade. 
IT. Consanguinità, consanguinitate, consanguinitade. (chap. Consanguinidat, consanguinidats.)

14. Sania, s. f., lat. sanies, sanie, pus, sang corrompu.
Prem la fistula, si es uberta, et tra... sania. Trad. d'Albucasis, fol. 5.
(chap. Aprete la fístula, si está uberta, y trau... lo pus.)
Presse la fistule, si elle est ouverte, et extrais... la sanie.
ESP. PORT. IT. Sanie. (chap. Pus; sang corrompuda o corrupta. ESP. Pus.)

15. Sanios, adj., lat. saniosus, sanieux, corrompu, plein de pus, de sanie.
Tot loc sanios, so es a dire on ha poyre.
Mundifica nafras saniozas.
Eluc. de las propr., fol. 57 et 219.
Tout lieu sanieux, c'est-à-dire où il y a pus.
Purifie blessures corrompues.
ESP. PORT. IT. Sanioso. (chap. Saniós, saniosos, saniosa, sanioses; corromput, corromputs, corrompuda, corrompudes; podrit, podrits, podrida, podrides.)

16. Sanguisuga, Sanguissuga, Sancguisuga, s. f., lat. sanguisuga, sangsue.
Entro que la sanguisuga sia morta.
Si es necessaria iteracio de sanguissugas.
Trad. d'Albucasis, fol. 23 et 56.
Jusqu'à ce que la sangsue soit morte.
Si est nécessaire réitération de sangsues.
PORT. IT. Sanguisuga. (ESP. Sanguijuela. Chap. Sangonera, sangoneres.)

Sanguijuela; Sangonera, sangoneres; Sanguisuga, Sanguissuga, Sancguisuga, sanguisuga, sangsue

17. Sancsuga, Sancssuga, s. f., sangsue.
Sancssuga es dita, car ama sanc e 'l suca.
Es semlant a sancsuga, qui may ha set quan may sanc suca.
(N. E. Ambas suca parece que son ç)
Eluc. de las propr., fol. 258 et 227.
Sangsue est dite, parce qu'elle aime sang et le suce.
Est semblable à sangsue, qui plus a soif quand plus sang elle suce.
ESP. Sanguja (sanguijuela).

18. Sansuc, s. f., sangsue.
Aygua de sansuc. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
(chap. Aigua de sangonera.)
Eau de sangsue.

19. Sanc de drago, s. m., lat. sanguis draconis, sang-de-dragon, gomme résine de couleur rouge.
Sang de drago
Li daretz tres jorns per sazo.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Sang-de-dragon vous lui donnerez trois jours par fois.
Sobre aquela pulveriza sanc de drango (sic). 
Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Sur celle-là pulvérise sang-de-dragon.
CAT. Sang-de-dragó. ESP. Sangre-de-drago (sangre de dragón). IT. Sangue-di-dragone. (chap. Sang de dragó : goma resinosa de coló roch.)

Fernando Sánchez Dragó, catalán, bonita lengua romance, latín, provenzal

domingo, 26 de abril de 2026

Roman

Roman, adj., lat. romanus, romain.
Annaran drecha via per lo camin Roman. V. de S. Honorat.
(chap. Anirán dreta vía per lo camí romano : la calsada romana, per ejemple la que comunique Beseit en Tortosa, GR-8.)
Iront la droite voie par le chemin romain.
Onrada n' er la corona romana,
Si 'l vostre cap s' i enclau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Honorée en sera la couronne romaine, si le votre chef s'y enferme.
ESP. PORT. IT. Romano. (chap. Romano, romanos, romana, romanes.
La “báscula” romana.)

statera romāna, romana, balansa, báscula

- Roman, qui appartient à l'idiome roman, l'une des langues de l'Europe latine.
Tramet lo vers en chantan
G. Rudel: Quan lo rius.
Je transmets le vers en chantant en pure langue romane.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,


Subst. D' autres noms a prezen
N' i a, segon romans.
G. Riquier: El noms del.
D'autres noms à présent il y en a, selon le roman.
Aquest peccat es apelat en letra (lati) presomptio, mas en romans se deu apelar folla esperansa. V. et Vert., fol. 10. 2e Ms.
Ce péché est appelé en latin presomptio, mais en roman il se doit appeler folle espérance.
Segon romans e clercia. (ciencia, scientia, sciensa)
B. Martin: D' entier vers.
Selon roman et science.
ANC. FR. Ki ceste estoire en romanz mist.
Roman de Rou, v. 10442.
CAT. Romans. ESP. PORT. Romance. (chap. Romans; la Vita Christi escrita en llengua valensiana escomense “… romanç ...”; plana llengua romana.)

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)

- Ouvrage littéraire.
Aquest romans es acabat.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Ce roman est achevé.
Arnautz e cantava be, e legia be romans.
V. d'Arnaud de Marueil.
Arnaud et chantait bien, et lisait bien les romans.
ANC. CAT. Romans. CAT. MOD. Romanso. ESP. PORT. Romance. IT. Romanzo. (chap. Romans, romansos; romance, romansos.)

Romans, romansos; romance, romansos

2. Romansar, v., romancer, traduire en langue romane, écrire en roman.
Cel que volc romansar la vida sant Alban. V. de S. Honorat.
Celui qui voulut mettre en roman la vie de saint Alban.
De patz mon sirventes romansa.
Guillaume de Berguedan: Amicx marques.
Touchant la paix mon sirvente romance.
- Célébrer en roman.
Sels Andrieus qu' om romansa.
G. Faidit: Quoras que m.
Cet Andrieu qu'on célèbre en roman.
Part. pas. Lo libre que vos ay de lati romansat.
(chap. Lo llibre que (vos) tos hay del latín romansat; traduít al romans o chapurriau antic, com hay fet varies vegades.)
Frag. d'une trad. de la V. de S. Amant.
Le livre que je vous ai de latin traduit en roman.
CAT. Romansar. ESP. Romanzar, romancear. PORT. Romancear.
IT. Romanzeggiare. (chap. Romansá; romansejá té un sentit diferén, es com contá cuentos, charrá massa, etc. No sigues romansé, los de la Ascuma són uns romansés, la mestra de catalá es una romansera, les dones són algo romanseres.)

3. Aromansar, v., romancer, mettre en roman, en langue romane.
Verges, en vos ai mes auzar
D' aquest escrig aromansar.
Passio de Maria.
Vierge, en vous j'ai mis l'oser de romancer cet écrit.
(chap. Arromansá : traduí al chapurriau o romans.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Robe; Roca; Roder; Rodor

Robe, s. m., lat. rubetum, haie, hallier de ronces.
Robe, o boysho, es espes ajustamens de spinas et de semlans rams.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Hallier de ronces, ou buisson, c'est épais rapprochement d'épines et de semblables rameaux.

Eixecacóduls, Moncho; Roca, Rocha, s. f., roche, roc.

Roca, Rocha, s. f., roche, roc.
En auta roca es bastitz.
Pierre d'Auvergne: En estieu.
Sur haute roche est bâti.
En las rocas, sus la marina. V. de S. Honorat.
Dans les roches, sur la plage.
Ayga... fontal..., de rocha viva... nayshent. 
(chap. Aigua... de fon..., de roca viva... naixén - o naixenta, que naix.)
Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau... de source..., de roche vive... naissant.
CAT. ESP. Roca. PORT. Rocha. IT. Roccia. (chap. Roca, roques; roqueta, roquetes; roquissal, roquissals. Tormo com lo de La Vall, tormos; barrócul, barroculs; códul, coduls. Vore Peira, Peyra : pedra.)

Valdeltormo, La Vall, galería fotos, Iván Sancho, tormo, piedra grande

2. Roc, s. f., roc, l'une des pièces du jeu d'échecs, appelée aussi tour.
Mot sai ab cavalier gen jogar et ab roc.
P. Bremond Ricas Novas: En la mar.
Moult je sais avec cavalier gentiment jouer et avec roc.
Al flac jelos cug dir mat ses tot roc.
Blacasset: Gerra mi play.
Au flasque jaloux je pense dire mat sans aucune tour.
ANC. FR. Del paonet a un roc pris,
Après le roc a pris la fierce.
Roman du Renart, t. III, p. 333.
IT. Rocco. (ESP. Roque : torre del ajedrez.) (chap. Roc, rocs : torre, torres del ajedrés; San Roc : San Roque.)

3. Roqueta, s. f. dim., petite roche.
El planiol asetet si
En una roqueta de lausa.
V. de sainte Énimie, fol. 23.
En l'esplanade elle s'assit sur une petite roche de pierre.

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

4. Rocat, s. m., rocher.
Que neys encar vezer poyriatz
Aqui montanhas e rocatz.
V. de sainte Énimie, fol. 37.
Que même encore vous pourriez voir là montagnes et rochers.
5. Rochier, s. m., rocher.
El pueg sotz Morimonda, on son aut li rochier.
Roman de Fierabras, v. 139.
Au puy sous (Morimonde) Marimonde, où sont hauts les rochers.
De sobr' els natural rochiers.
Marcabrus: Pus s' enfulheysson. (N. E. leo enfuelheysson)
Dessus les naturels rochers.

6. Deroc, Derroc, s. m., ruine, renversement.
Adug vos an a derroc.
T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.
Vous ont conduit à ruine.
Fig. En talent ai q' un serventes encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc. 
Durand, tailleur de Paernes: En talent.
J'ai en désir que j'encoche un sirvente pour tirer à ceux qui ont mis mérite en ruine.

7. Derocamen, s. m., renversement, démolition.
Carta del derocamen de la torre del castel.
(chap. Carta del assolamén de la torre del castell; demolissió, abatimén.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 165.
Charte de la démolition de la tour du château.

8. Derocar, Derrocar, Desrocar, Darroquar, v., renverser, démolir, abattre.
Derocar fortz castelhs ben bastitz. 
Austor Segret: No sai.
Renverser forts châteaux bien bâtis.
Las regnas romp a un randon,
E vay derrocar lo guarzon.
V. de S. Honorat.
Les rênes romp d'un coup, et va abattre le valet. 
Quant... fo vengutz al avan dich castel, lo fetz de totz ponhs darroquar. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 169.
Quand... fut venu à l'avantdit château, il le fit de tous points démolir.
Fig. Ab aquest argumen te volrai derocar.
Izarn: Diguas me tu.
Avec cet argument je voudrai t'abattre.
Vos anatz cazen e derrocan.
T. de Sordel et de Bertrand: Bertrans.
Vous allez tombant et renversant. 
Part. pas. Ni 'n sui feritz ni desrocatz.
P. Cardinal: Ar mi pues (puesc).
Ni je n'en suis frappé ni renversé.
E 'l sepulcre fondutz e desrocatz.
Lanfranc Cigala: Quan vei.
Et le sépulcre détruit et renversé.
ANC. FR. Se ne fust Jupiter à la foudre bruiant 
Qui tous les desrocha, jà n'éussent garant.
Roman d'Alexandre, not. des Ms., t. V, p. 115.
Les pionniers frappèrent sus pour la desrocher.
Rabelais, liv. II, ch. 33.
CAT. ESP. PORT. Derrocar. IT. Dirocciare. (chap. Derrocá, assolá, tombá, demolí, abatre; sorsí.)

9. Enderoc, s. m., renversement, choc, contrecoup. 
No i trobon negun gandill,
Mas cazut son del enderoc.
Marcabrus: Bel m' es cant.
N'y trouvent nul refuge, mais ils sont tombés du contrecoup.

10. Enderrocar, v., culbuter, abattre, faire la culbute.
Part. pas. Vey talar ortz e vinhas e blatz,
E vey gienhs traire e murs enderrocatz.
Bernard de Rovenac: Belhs m' es.
Je vois couper jardins et vignes et blés, et je vois engins tirer et murs abattus.
Soi cazutz, et ai enderrocat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je suis tombé, et j'ai fait la culbute.
CAT. Enderrocar. (N. E. Es curioso el parecido del catalán enderrocar con el romance, lengua romana, occitano enderrocar. Quizás fueron los catalanes a Estrasburgo en el año 842 a enseñarles a hablar a los francos - y teutones.)


Roder, Rozer, Roer, Royre, v., lat. rodere, ronger.
Ca... va pel mech de la fanga royre l' os.
(chap. Lo gos... va pel mich del fang a rossegá l'os.) 
Eluc. de las propr., fol. 84.
Le chien... va par le milieu de la fange ronger l'os.
Lo guos ro e 'l lebrier gron.
(chap. Lo gos rossegue y lo llebrel gruñ o gruñix. Guos : gos dogo.)
Marcabrus: A l' alena.
Le dogue ronge et le lévrier grogne.
Esmirle roen plus soven
Lurs pes qu' autr' auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les émérillons rongent plus souvent leurs pieds que les autres oiseaux.
Al auzel qui si ro aisi.
Deudes de Prades, Auz. cass.
A l'oiseau qui se ronge ainsi.
Loc. fig. Lag rozetz las mas,
A ley de cer rabioza,
Als paucs et als grans.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Laidement vous rongez les mains, à manière de serpent enragé, aux petits et aux grands.
Part. prés. Eruca..., es verms..., flors et frugz rozent.
(chap. La oruga..., es cuc..., que rossegue flos y fruits, fruites.)
Eluc. de las propr., fol. 250.
Chenille..., c'est vers..., fleurs et fruits rongeant.
Part. pas. Li moillas las penas arnosas,
Que no son encar del tot rozas.
(chap. Li bañes les plomes sarnoses (tiñoses), que no están encara del tot rossegades.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous lui mouillez les pennes teigneuses, qui ne sont point encore entièrement rongées.
- Rogner.
Si sol la coa 'l rozatz.
Marcabrus: Dirai vos.
Si seulement la queue vous lui rognez.
CAT. Roure. ESP. PORT. Roer. IT. Rodere. (chap. Rossegá; ratá. Rossegá, arrossegá, es tamé arrastrá, com se fée en los pins o datres abres del Port de Beseit en les caballeríes; rossegadó, rossegadós, rossegadora, rossegadores; arrossegadó, arrossegadós, arrossegadora, arrossegadores. Al arrastrá per enterra los abres, estos se rossegaben, se pelabe en part la crosta.)

Rossegadó, rossegadós; rossegadora, rossegadores.

2. Romiar, v., ruminer.
Deu hom romiar aquesta vianda ayssi com buou romia sa pastura.
(chap. Se deu rumiá esta vianda aixina com lo bou (o buey) rumie la seua (sa) pastura.)
V. et Vert., fol. 42.
On doit ruminer cette nourriture ainsi comme le boeuf rumine sa pâture.
(chap. Rumiá: rumio, rumies, rumie, rumiem o rumiam, rumiéu o rumiáu, rumien; rumiat, rumiats, rumiada, rumiades.)
3. Ruminar, v., lat. ruminare, ruminer.
Rumina vianda en son cor. Trad. de Bède, fol. 53.
Il rumine la nourriture dans son corps.
Part. prés. Animans popans et ruminans.
(chap. Animals mamíferos y rumians. Popa : mamella. En fransés traduíx Raynouard “remâchants”, que remasteguen, o sigue, rumien.)
Eluc. de las propr., fol. 275.
Animaux remâchants et ruminants.
CAT. ESP. PORT. Ruminar. IT. Ruminare. (chap. Rumiá. Rumián, rumians, la vaca es rumián o rumianta, les vaques són rumians o rumiantes.)

4. Rosegar, Rozegar, v., ronger, rogner.
Sabi gros os rosegar.
(chap. Yo sé gros os rossegá.)
Honorat Bonet, Marca, Hist. de Béarn, p. 719.
Je sais gros os ronger.
Ton ventre rosegaras. Brev. d'amor, fol. 58.
(chap. Ton ventre rossegarás; la teua pancha.)
Ton ventre tu rongeras.
Lebrosia..., cum leo, rozega los membres. Eluc. de las propr., fol. 99.
(chap. (La) lepra..., com (lo) león, rossegue los membres o miembros.)
La lèpre..., comme lion, ronge les membres.
CAT. Rosegar. (chap. Rossegá.)

5. Redonhar, Rezonar, Rezoynar, v., rogner, tondre, couper.
Part. pas.
L' espero li a prop del talo redonhat. Roman de Fierabras, v. 4796.
L'éperon lui a près du talon coupé.
Rezoynat son et an lonc col. V. de S. Honorat.
Ils sont tondus et ont long cou.
Un' alauzeta ben penada
Non ges corta ni rezonada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Une alouette bien pennée non point courte ni rognée.

6. Rozenda, s. f., rongeure, avidité.
Tals cuid' aver gentils enfans,
Qu' els a renoviers e truans,
Tolledors, plens de rozenda.
P. Cardinal: A tot farai.
Tel pense avoir de gentils enfants, qui les a usuriers et vauriens, pillards, pleins d'avidité.

7. Corroder, v., lat. corrodere, corroder.
Que la medecina acuta corroda tot aquo.
Corrodent, es corrupcio, la qual corrodeys aissi coma foc.
Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Que la médecine aiguë corrode tout cela.
Chancre, c'est corruption, laquelle corrode ainsi comme feu.
- Part. prés. subst. Chancre.
Corrodent, es corrupcio, la qual corrodeys aissi coma foc.
Cauterizacio de corrodent. Trad. d'Albucasis, fol. 11.
Chancre, c'est corruption, laquelle corrode ainsi comme feu.
Cautérisation de chancre.
Part. pas. Pels de lor son corrodutz. Trad. d Albucasis, fol. 13.
Les poils d'eux sont corrodés.
CAT. Corroir. ESP. PORT. Corroer. IT. Corrodere. (chap. Corroí; en lo cas del metal, robellá, de rubeo, roch, en b. Se pot trobá en v, rovellá, com robelló, robellons; rovelló, rovellons : lactarius, de lleit. Corroít, corroíts, corroída, corroídes; robellat, robellats, robellada, robellades. Vore Roill, Ruils.)

8. Corrosio, Corrozio, Corrossio, s. f., lat. corrosio, corrosion, action de ce qui corrode.
Si vezes la corrossio e la corruptio anar.
(chap. Si veus la corrossió y la corrupsió aná : caminá.)
Corrosio o pruziment.
Trad. d'Albucasis, fol. 47 et 61.
Si tu vois la corrosion et la corruption aller.
Corrosion ou prurit.
Si pels extremps l' ayga fa alguna corrozio. Eluc. de las propr., fol. 173.
(chap. Si pels extrems l'aigua fa alguna corrossió.)
Si par les extrémités l'eau fait aucune corrosion.
CAT. Corrosió. ESP. Corrosión. PORT. Corrosão. IT. Corrosione.
(chap. Corrossió o corrosió, corrossions o corrosions. Robell, robells; rovell, rovells. Al ou tamé ña robell, la part mes rubia - roija (yema), que sol sé taronja, depén de la alimentasió.)

9. Corroziu, Corrossiu, adj., lat. corrosivus, corrosif.
Medecina aguda, corrossiva, entro que l' os sia descubert.
Trad. d'Albucasis, fol. 5.
Médecine aiguë, corrosive, jusqu'à ce que l'os soit découvert.
Urina... dezicativa et corroziva. Eluc. de las propr., fol. 57.
Urine... dessiccative et corrosive.
CAT. Corrosiu. ESP. PORT. IT. Corrosivo. (chap. Corrossiu, corrosiu; corrossius, corrosius; corrossiva, corrosiva, corrossives, corrosives.)

Rodor, s. m., redoul, sorte de plante.
Las erbas..., ad obz del mestier de la blancaria, so es assaber rodor.
Cartulaire de Montpellier, fol. 47.
Les herbes..., pour besoin du métier de la tannerie, c'est à savoir redoul.