Mostrando las entradas para la consulta quin ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta quin ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de agosto de 2024

Pan, Pa - Panarici

 

Pan, Pa, s. m., lat. panis, pain.

Las carrugas cargadas e del vi e del pan. Guillaume de Tudela.

Les charrettes chargées et du vin et du pain. 

Si voliatz del nostre pa, volentiers vo 'n dariam.

(chap. Si volíeu del nostre pa, voluntosos to 'n donaríem.) 

Philomena. 

Pan, pa


Si vous vouliez de notre pain, volontiers nous vous en donnerions.

De dos peis e de cinc pans.

(chap. De dos peixos y de sinc pans.)

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

De deux poissons et de cinq pains. 

Fig. Lo pan del cel, lo pan dels angels,... lo pan de vida perdurabla.

(chap. Lo pa del sel, lo pa dels angels,... lo pa de vida perdurable.)

V. et Vert., fol. 42.

Le pain du ciel, le pain des anges,... le pain de vie éternelle.

Dieus qu' es verais pans 

E cotidians.

G. Figueiras: D' un sirventes. 

Dieu qui est pain véritable et quotidien. 

Manjava pa de tribulatio e bevia aiga d' angoissa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 69. 

Mangeait pain de tribulation et buvait eau d'angoisse.

Loc. Van lur pan acaptan.

Bertrand de Born: Mout mi plai. 

Vont leur pain mendiant.

Loc. fig. Ben fora toz mos pans cuich.

Guillaume de la Tour: Una doas tres.

Bien serait tout mon pain cuit. 

Ben sai gazanhar mon pa.

(chap. Be sé guañá mon pa: be me sé guañá lo pa : be sé guañám lo pa.)

Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.

Bien je sais gagner mon pain.

L' autrui pan gasta e despen, 

E 'l sieu met en luec salvador.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Le pain d'autrui il gaspille et prodigue, et met le sien en lieu sûr.

Prov. De mals grans

Non pot issir mai bos pans.

Hugues de S. Cyr: Tant es de. 

De mauvais grains ne peut provenir désormais bon pain.

Tals cuia trobar lo pan fah qu' el fromens es el cam.

Liv. de Sydrac, fol. 108. 

Tel pense trouver le pain fait que le froment est au champ. 

CAT. Pa. ESP. Pan. PORT. Pão. IT. Pane. (chap. Pa, pans.)

2. Panada, s. f., panade, sorte de mets.

Dos gros capons raustitz

E tres panadas de perditz.

Roman de Jaufre, fol. 48.

(chap. Dos grossos capons rostits y tres empanades de perdiu.)

Deux gros chapons rôtis et trois panades de perdrix.

ANC. CAT. PORT. Panada. IT. Panata. 

(chap. Empanada, empanades. ESP. Empanada, empanadas.)

3. Panar, v., nourrir, repaître. 

Fig. De joi d'amadors

Mi saup panar.

Giraud de Calanson: Una dossa. 

De joie d'amoureux je sais me repaître.

4. Paneter, Panetier, s. m., panetier, boulanger.

Paneters qui no ha maizo a Montferrand, III denairadas de pa l' an.

Charte de Montferrand, de 1240. 

Boulanger qui n' a pas de maison à Montferrand, trois denrées de pain l'an. 

L'un era panetier. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 6. 

L'un était panetier.

ANC. CAT. Panicer. ESP. Panadero. IT. Panattiere. 

(chap. Forné, fornés, fornera, forneres.)

5. Pancogola, s. m., cuiseur de pain, boulanger.

Taulas de taverniers ni de pancogolas. Tit. de 1190. DOAT, t. IV, fol. 303.

Tables de taverniers et de boulangers.

6. Apanar, v., donner du pain, nourrir, repaître.

E 'l deu del sieu apanar.

Bertrand de Born: Molt mi plai.

Et le doit nourrir du sien.

Preguem donc qui ns apana.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Prions donc qui nous nourrit. 

Fig. De s'amor pos tres n' apana.

B. Martin: Bel m'es.

De son amour puisqu'elle en nourrit trois. 

Ieu vei que de nien m' apana 

Silh que non vol esser humana.

B. de Ventadour: Ja mos chantars. 

Je vois qu'elle me repaît de néant celle qui ne veut pas être humaine.

Mas de mensonja s' apana.

Arnaud de Cotignac: Molt desir.

Mais de mensonge il se repaît. 

Si, quan pot, de si dons s' apana.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Si, quand il peut, il se repaît de sa dame.

ANC. FR. Plus que suffisamment appanez par le légat à eux faict.

Joyeusetez, facéties, etc., p. 92.

7. Apanamen, s. m., nourriture.

- Société, fréquentation.

Om non esquieu lurs apanamens.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

On n' évite pas leurs fréquentations.

- Part, portion.

Per son apanament deus deitz heritatges. 

Tit. de 1310. DOAT, t. XXXVIII, fol. 156. 

Pour sa part des dits héritages.

8. Companh, Compain, Companho, Compagno, Compenh, s. m., compagnon, amant.

Companh, qui mange le même pain, vint du mot pan, comme camarade, qui est dans la même chambre, vint de cambra.

Voyez Denina, t. III, p. 18; Muratori, Diss. 33; Leibnitz, Coll. étym., 

p. 73.

Fai hom bos son bon companh, 

Qu' a sos grans ops no li falh ni 'l sofranh. 

J. Esteve: Aissi cum. 

Homme bon fait bon son compagnon, vu qu'à ses grands besoins il ne lui faut ni ne lui manque. 

Volgra fos en ver compenh 

Sel que del cornar ac dedenh.

Raimond de Durfort: Turcmalet. 

Je voudrais qu'il en fût vrai compagnon celui qui eut dédain de corner.

Al manjar no queron companho.

P. Cardinal: Ricx hom. 

Pour le manger ils ne cherchent pas compagnon. 

Ai ab mi mantas vez compagnos, 

Per qu'ieu volria mas tot solet estar. 

G. Faidit: Mon cor. 

J'ai maintes fois avec moi compagnons, c'est pourquoi je voudrais davantage être tout seulet. 

Amix e compains de taula. Trad. de. Bède, fol. 75. 

Ami et compagnon de table. 

ANC. FR. Estoit compains de sa table. Chronique de Cambray, fol. 39. Estoit ses compains jurez en armes. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 308.

Compainz è mestre fu Bier 

Ke l'en clamout Coste-de-fier.

Roman de Rou, v. 147. 

Ou pour jetter des fruits jà meurs et beaux 

A mes compaigns qui tendoient leurs chappeaux.

Cl. Marot, t. 1, p. 217. 

Sus à ce vin, compaigns, enfans, buvez à pleins godets.

Rabelais, liv. III, Prologue. 

ANC. CAT. Compagn. CAT. MOD. Company. ANC. ESP. Compaño (MOD. Compañero). IT. Compagno, compagnone. 

(chap. Compañ, compañs, compaña, compañes.)

- Adversaire.

Son companho no renda o mort o mat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 38.

Son adversaire ne rende ou mort ou mâté.

- Testicule.

L' us companhs es grans e l' altre paux.

Luisico Companys. Miréu quin bigotet y quin ditet, tos recorde an algú?

Qui non a mas 1 companho pot engenrar aitan be coma cel que pert l'un huelh. Liv. de Sydrac, fol. 113.

L'un testicule est grand et l'autre petit.

Qui n' a qu' un testicule peut engendrer aussi bien comme celui qui perd un oeil. 

ESP. Compañón.

9. Companhona, s. f., compagnonne.

A una companhona.

P. Cardinal: L' arcivesque de. 

A une compagnonne. 

ANC. CAT. Companiona.

10. Companhier, s. m., associé, compagnon.

Trobei sola, ses companhier, 

Selha que no vol mon solatz.

Marcabrus: A la fontana. 

Je trouvai seule, sans compagnon, celle qui ne veut pas mon soulas. 

ESP. Compañero. PORT. Companheiro.

11. Companhiera, Companhieyra, s. f., compagne, associée, dame d'honneur.

Mena per companhiera

Malvestat que vai primeira.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Mène pour compagne Méchanceté qui va première.

La companhieyra de la regina. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.

La dame d'honneur de la reine. 

ESP. Compañera. PORT. Companheira.

12. Companatge, Companagge, Compagnatge, Compaingnatge, s. m., nourriture, compagnonnage, assortiment, mélange.

Han avantagge en vestir et en companagge.

Eluc. de las propr., fol. 71. 

Ont avantage en vêtir et en nourriture.

Aurpimen mesclatz ab lart d' ors 

Et ab graissa de cat salvatge; 

En deju dat sel companatge.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

Orpiment mêlez avec lard d'ours et avec graisse de chat sauvage; à jeun donnez ce mélange. 

Be conosc al trespassatge 

Qu' ab aital toza vilana 

Pot hom far ric compagnatge.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Je connais bien au passage qu'on peut faire riche assortiment avec telle fillette villageoise.

Per lur bel compaingnatge.

B. Zorgi: Si 'l montz. 

Par leur belle compagnie. 

Fig. La premieyra salsa ab que deu hom manjar son companatge, es pessar a las penas d' ifern. V. et Vert., fol. 77. 

La première sauce avec quoi on doit manger son compagnonnage, c'est de penser aux peines d'enfer. 

CAT. Companatge.

13. Companha, Companhia, Compagnia, s. f., compagnie, société, troupe. 

Dins verdier, o sotz cortina,

Ab dezirada companha.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Dans verger, ou sous courtine, avec désirée compagnie.

Destors me soi de la via 

Per far a vos companhia.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Je me suis détourné de la voie pour faire à vous société.

Feiro las companhas tost desarmar. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43.

Firent aussitôt désarmer les troupes. 

Loc. El vol en sa companhia

L' onrat marques.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. 

Il veut en sa compagnie l'honoré marquis. 

ANC. FR. Que querez-vous à tel compagne? 

Roman del conte de Poitiers, p. 7.

CAT. Companyia. ESP. Compañía. PORT. Companhia. IT. Compagnia.

(chap. Compañía, compañíes.)

vea como Companys firmaba sentencias de muerte contra mujeres y civiles

14. Companhar, v., mettre en compagnie.

Na Beatrix, Dieus, qu' es ple de merce, 

Vos companha ab sa mair' et ab se.

Aimeri de Peguilain: De tot en tot. 

Dame Béatrix, Dieu, qui est plein de miséricorde, vous met en compagnie avec sa mère et avec lui.

- Être de compagnie, s'associer.

Ades vol companhar, 

Per natura, tota cauz' ab sa par.

Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Incessamment veut s'associer, par nature, toute chose avec sa pareille.

ANC. FR. Il manda à Bernart son neveu que il alast contre li, et que il le compagnast. Gest. de Louis-le-Déb., Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 140. Pour le compagner au sacre du roy. Monstrelet, t. III, fol. 87.

IT. Compagnare.

15. Acompanhar, v., accompagner, faire compagnie, être de compagnie, être réuni avec. 

Fig. Per que pretz l' acompanha.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom. 

C'est pourquoi mérite lui fait compagnie.

Ieu muer quan de lieys m' estranh, 

E muer quant ab lieys m' acompanh.

Aimeri de Bellinoy: No m.

Je meurs quand je me sépare d'elle, et je meurs quand je suis réuni avec elle.

Ab bona dona m' acompanh, 

E platz me jovens e beutatz.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Avec bonne dame je suis de compagnie, et me plaît joie et beauté.

CAT. Acompanyar. ESP. Acompañar. PORT. Accompanhar. 

IT. Accompagnare. (chap. Acompañá: acompaño, acompañes, acompañe, acompañem o acompañam, acompañéu o acompañáu, acompañen; acompañat, acompañats, acompañada, acompañades.)

16. Encompanhar, v., accompagner, associer, entourer. 

Part. pas. Comtor, mal encompanhat, 

Ab pauc de vi e de blat.

Cominal: Comtor. 

Comtor, mal entouré, avec peu de vin et de blé.

Totz aquels que son amb els encompanhatz.

Roman de Fierabras, v. 80. 

Tous ceux qui sont associés avec eux.


Pan, s. m., lat. pannus, pan, étoffe, linge, lambeau, lange, pennon.

Vai penre Suffre per los panz, 

Leva l' en l' aire contramon.

V. de S. Honorat. 

Va prendre Suffren par les pans, l'enlève en l'air contremont. 

Del pan de son blizaut belament l' a bendat. 

Roman de Fierabras, v. 1665. 

Du pan de son bliaut l'a bellement bandé. 

De pan l' envelopero. La nobla Leyczon. 

De lange l' enveloppèrent. 

Perpong e pan.

Bertrand de Born: Mon chan. 

Pourpoint et pennon. 

Par extens. Un gran pan de la tor en terra crebanta. 

Roman de Fierabras, v. 4368.

Un grand pan de la tour en terre s'écroule.

Fig. Quant es fis deves totas partz, 

A mi resta de guerra uns pans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Quand il est paix devers toutes parts, à moi il reste un lambeau de guerre. 

Fig. et par ext. E 'l maier pans

Del pretz caira, si no 'l sosten vertatz. 

Giraud de Borneil: Quan creis. 

Et le plus grand pan de mérite tombera, si vérité ne le soutient.

Mos sabers n'es mermatz qu'era grans...

... n' es cazutz us pans.

T. de Giraud Riquier et de Bonfils: Auzit ai. 

Mon savoir, qui était grand, en est diminué..., il en est tombé un pan. Loc. Malvestat vei trop poiar

Et pretz decazer a pans.

G. Rainols: A tornar. 

Méchanceté je vois beaucoup s'élever et mérite tomber en lambeaux.

Car chai a pans tot so c' als amoros 

Solia esser enans.

Sordel: Tant m'abelis. 

Car tombe en lambeaux tout ce qui aux amoureux soulait être encouragement. 

Loc. prov. Car tan n' es gran mercatz

Que, per V sols, a om la pess' e 'l pan. 

Sordel: Qui be s membra.

Car il en est si grand marché que, pour cinq sous, on a la pièce et le morceau.

ESP. Paño. PORT. Pano, panno. IT. Panno.

(chap. drap, draps; llansol, llansols; bandera, banderes.)

2. Pannet, s. m. dim., petit pan, petit morceau, lambeau.

Vai penre de son vestir,

De la cogula un pannet,

El cap de la domna lo met.

V. de S. Honorat.

Va prendre de son vêtir, du capuce un lambeau, sur la tête de la dame il le met.

(chap. retall de roba, retalls; tros de roba.)

3. Peno, Penon, s. m., pennon, flamme, banderole.

Veirem en cham e penons e seignals.

(chap. Vorem al cam tan penons (pendons, banderes) com siñals.)

Aicarts del Fossat: Entre dos reis.

Nous verrons en champ et pennons et enseignes.

E m plai refrims dels penos.

Pierre de Bergerac: Bel m'es. 

Et me plaît résonnement des pennons. 

Lansas e dartz, seinheras e penos.

P. Cardinal: Tendas e traps.

(chap. Llanses y dardos, señeres (siñals) y penons. 

P. Cardinal: Tendes y draps.)

Lances et dards, enseignes et pennons.

ANC. FR. Li barunz orent gonfanons, 

Li chevaliers orent penons.

Roman de Rou, v. 11647.

ANC. CAT. Panó. CAT. MOD. Pendó. ESP. Pendón. PORT. Pendão.

IT. Pennone. (chap. Penó, pendó, penons, pendons; bandera, insignia, siñal, señera.)

- Panneau, paroi.

Destrar una crota longa... et los penons que li seran a cascun cap.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, ch. 34.

Mesurer une longue grotte... et les parois qui lui seront à chaque bout.

4. Penel, s. m., pennon, girouette.

Son semblan a penel que se gira a totz los ventz. V. et Vert., fol. 41.

Sont semblables à girouette qui se tourne à tous les vents.

(chap. Veleta, veletes.)

5. Penna, Pena, s. f., panneau, paroi.

Una pena aura VI canas de lonc et una cana d' aut.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, ch. 34.

Une paroi aura six cannes de long et une canne de haut.

- Panne, sorte de fourrure.

Enueia m, per sant Marcelh, 

Doas penas en un mantelh.

Le moine de Montaudon: Mot m'enueia.

M'ennuie, par saint Marcel, deux pannes en un manteau.

Ni croza, ni annell,

Ni penna en mon mantell.

V. de S. Honorat. 

Ni crosse, ni anneau, ni panne en mon manteau.

ANC. FR. Forée d'une pene ermine. Lai du Trot, v. 36. 

Ses pennes de ses couvertouers et de ses robes estoient de gamites ou de jambes de lièvres. Joinville, p. 140.

6. Penonel, s. m. dim., petit pennon, petite banderole, petite flamme. Porta en l' espieut un penonel mot bis.

Roman de Fierabras, v. 329. 

Porte à l' épieu une petit pennon moult bis.

7. Penoncel, s. m., panonceau.

IIII penoncels am las armas de mossenhor de Foix. 

Tit. de 1433. Hist de Nîmes, t. III, pr., p. 237. 

Quatre panonceaux avec les armes de monseigneur de Foix.

ANC. FR. Là véissiez maint penoncel venter. 

Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 36. 

Où estoient six cent lances, et en chacune un pennoncel de satin vermeil à un soleil d'or. Monstrelet, t. II, fol. 221.

IT. Pennoncello.

8. Pannicol, s. m., lat. panniculus, pannicule, membrane, enveloppe, tunique, terme de médecine.

Es nomnat ciphac..., es en propri pannicol. Trad. d'Albucasis, fol. 33.

Est nommé scrotum..., est dans spéciale membrane. 

ESP. Panículo. PORT. Paniculo, panniculo. IT. Pannicolo.

(chap. Panícul, paniculs: membrana, membranes; envoltori, envoltoris;  túnica, túniques; terme de medissina; bossa dels collons : escroto.)

9. Pena, s. f., bass. lat. pinna, pignon, fort.

Fo ben establida la pena e lo cloquier. Guillaume de Tudela.

Fut bien établi le fort et le clocher.

10. Panar, v., voler, ravir, dérober.

Panar a été formé du substantif pan, drap, étoffe, linge, comme raubar l' a été de rauba, robe.

Cylh que enginho la gen e l' aucio e la deraubo, ni pano l' altruy.

Liv. de Sydrac, fol. 51. 

Ceux qui trompent la gent et la tuent et la dérobent, et volent le (bien) d'autrui. 

Dizen: Aital vos pana

Et aital vos engana.

G. Riquier: Aitan grans. 

Disent: Tel vous vole et tel vous trompe. 

Qui, per son mentir, 

Pana 'l ver que deu dir, 

Si com per als panar 

Lo deuria hom jutjar.

Nat de Mons: Sitot non. 

Qui, par son mentir, dérobe la vérité qu'il doit dire, ainsi comme pour voler autres (choses) on le devrait juger. 

Fig. Mi saup panar

Tot mon cor ab sos belhs plazers.

Giraud de Calanson: Una doussa. 

Elle me sut voler tout mon coeur avec ses beaux plaisirs.

Que l'amor de si dons li pane. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Que l'amour de sa dame il lui ravisse.

Part. pas. Ieu no t' ay negun tort, ni tos deniers panats.

Roman de Fierabras, v. 3561. 

Je ne t' ai (fait) nul tort, ni volé tes deniers. 

Si us paubres hom a panat.

P. Cardinal: Las amairitz. 

Si un pauvre homme a volé.

- Enlever, soustraire, en parlant d'un danger.

Cuiet dar sus el cervel

A 1, lor ser, mais que i s pequet,

Car lo sers lo cap li panet.

Brev. d'amor, fol. 162.

Crut donner sur le cerveau à un, leur esclave, excepté qu'il y faillit, car l'esclave lui déroba le chef.

- Échapper, éloigner.

Un bon mati, secretamen... 

De Nostra Dona se panet.

Évangile de l'Enfance. 

Un bon matin, secrètement... de Notre-Dame il se déroba. 

Part. prés. Noiriguier panan so qu' om lor plieu.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Nourrisseurs dérobant ce qu'on leur garantit.

Dans l'ancien français paner a signifié saisir, prendre, des gages.

Saizir et panner sour les hommes de fief.

Se aucun seigneur ou autres gens advoient pris ou panné sur ceauz de Liège. Tit. de 1324-1325. Carpentier, t. III, col. 146.


Panarici, s. m., panaricium, panaris.

Panarici es apostema... dejos la ungla del dit pous de la ma, o del pes.

(chap. Un panarissi es un apostema... deball de la ungla del dit gros (pols : pulgar : pulsar) de la ma, o del peu.)

Trad. d'Albucasis, fol. 47. 

Panaris est apostème... dessous l'ongle dudit pouce de la main, ou du pied.

CAT. Panadis. ESP. Panarizo, panadizo. PORT. Panaricio. IT. Panereccio.

(chap. panarissi, panarissis.)

(N. E. del lat. tardío panaricĭum, este del lat. paronychĭum, y este del gr. παρωνύχιον parōnýchion; literalmente “junto a la uña”. 1. Inflamación aguda del tejido celular de los dedos, principalmente de su tercera falange.)

ungla, ungles, uña, uñas

martes, 13 de agosto de 2024

P - Compairesc

P


P, seizième lettre de l'alphabet et la douzième consonne, p.

Soen pauzam p per b. Leys d'amors, fol. 4.

(chap. Assobín posam o posem (ficam o fiquem, escribim) p per b.)

Souvent nous posons p pour b.

Qui be no sapcha que ditz p

Ponchat.

B. Carbonel: Un sirventes.

Qui ne sache bien que signifie p pointé.


Pabalhol, s. m., papillon.

Aytal volatil es dit pabalhol. Eluc. de las propr., fol. 250.

Pareil volatile est dit papillon.

(chap. Maripossa, mariposses. Cuan vach estudiá a Alcañís, anabem al bar papillon a minjá un pincho de truita de pataca en seba, que es de les millós que hay minjat may, y hay repetit moltes vegades; la servíe Julio a un plat, en pa en tomata y oli de oliva, y una mayonesa mol fina. 

ESP. Mariposa, mariposas.)


Pabil, Pabel, s. m., lat. pabulum, mèche.

En la candela son tres causas: la cera e' l pabils e 'l fox.

(chap. A la candela (vela) ñan tres coses: la sera y la mecha y lo foc.)

Sermons en provençal, fol. 23.

Dans la chandelle sont trois choses: la cire et la mèche et le feu.

Ciris ab pabel d' estopas. Cartulaire de Montpellier, fol. 117.

Cierges avec mèche d' étoupes.

CAT. ESP. PORT. Pabulo. (chap. Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.)

Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.

2. Pabilum, s. m., mèche.

Quod omnes et singulae faces... sicut de bona et sufficienti cera et... 

de pabilo lichino vel cotone. Carpentier, t. III, col. 115.

II (2) onsas de pabilum en 1 livra de cera. Cout. de Condom.

Deux onces de mèche dans une livre de cire.


Padela, Padena, s. f., lat. patella, poêle.

Rimas... in ela..., padela. Gramm. provençale.

Rimes... en ele..., poêle.

La padena de infern en que lo diable fa sas fregiduras.

V. et Vert., fol. 8.

La poêle d' enfer en quoi le diable fait ses fritures. 

ANC. FR. Paelles, chauderons. Eustache Deschamps, p. 211.

(chap. Paelles, calderons.)

CAT. Paella. IT. Padella. (chap. Paellapaelles: es tan lo plat de arrós com la paella aon se fa o cuine. A Beseit ña un mote: matapaelles.

(ESP. Paellera.)

2. Padeleta, Padeneta, s. f. dim., petite poêle.

Es cotz en una padeleta.

Soritz vivas li datz gan re... 

En una padeneta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Est cuit dans une petite poêle.

Souris vives vous lui donnez beaucoup... dans une petite poêle.

CAT. Paelleta. IT. Padelleta. (chap. Paelleta, paelletes.)

3. Padelada, s. f., poêlée.

Padeladas de luec en luec

Li deu hom dar d' ueus cueitz en fuec.

Deu hom faire la padelada

En fort escudela crozada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Poêlées de temps en temps on lui doit donner d'oeufs cuits en feu.

On doit faire la poêlée dans une forte écuelle creusée.

CAT. Paellada. IT. Padellata. (chap. Paellada, paellades.)

(N. E. Hay que advertir que Raynouard no conocía, o no quería conocer, la lengua valenciana. Antes de su tiempo hay muchos textos escritos explícitamente en lengua valenciana, y no los nombra. No voy a nombrar otros fallos que tuvo, porque esta obra que estoy todavía editando es vastísima; es muy pesada pero saca a la luz muchas verdades, para quien las quiera ver.)

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)


Pagina, s. f., lat. pagina, page.

Aquesta present pagina. Cout. de Condom, de 1314. 

(chap. Esta presén página.)

Cette présente page.

En l' autra pagina. Trad. d'Albucasis, fol. 7.

En l'autre page.

CAT. ESP. (página) PORT. IT. Pagina. 

(chap. Página, págines; v. paginá; paginassió, paginassions.)

2. Compaginacio, s. f., du lat. compago, assemblage, emboîtement.

So del corrs ligament et compaginacio. Eluc. de las propr., fol. 61.

Sont du corps ligament et assemblage.

CAT. Compaginació. ESP. Compaginación.

(chap. Compaginassió, compaginassions.)

3. Compaginar, v., lat. compaginare, assembler, relier, emboîter.

Part. pas. Dels nervis en els compaginatz et ligatz.

Eluc. de las propr., fol. 61. 

Des nerfs en eux assemblés et liés.

CAT. ESP. Compaginar. (chap. Compaginá: compagino, compagines, compagine, compaginem o compaginam, compaginéu o compagináu, compaginen; compaginat, compaginats, compaginada, compaginades.)


PairePayre, s. m., lat. patrem, père.

Aquelas causas per que pot lo paire e la maire, e l' avis e la avia deseretar sos enfans. 

La falcidia qu' el paire, o la maire, o las autras subeiranas personas sont destreitas de laissar a lor enfans. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 16 et 15.

Ces causes pourquoi peut le père et la mère, el l' aïeul et l' aïeule déshériter ses enfants.

La falcidie que le père, ou la mère, ou les autres personnes ascendantes sont obligées de laisser à leurs enfants. 

Fig. De joven eratz capdels e paire.

Bertrand de Born: Mon chant. 

D' amabilité vous étiez chef et père. 

Selh qu'era de valor caps e paire, 

Lo rics, valens Richartz, reys dels Engles. 

G. Faidit: Fortz chausa. 

Celui qui était chef et père de valeur, le puissant, vaillant Richard, roi des Anglais.

- Le chef d'une suite de générations.

Del pom 

Que manget Adam nostre payre.

(chap. De la poma que va minjá Adán lo nostre pare.)

Los VII Gaugs de Maria.

De la pomme que mangea Adam notre père.

Adam, lo premiers payres, fon mes en paradis. V. de S. Honorat. 

Adam, le premier père, fut mis en paradis.

- Nom donné aux membres des différents ordres religieux.

Del onrat payre en Crist, 

Monsen Gauselm, l' abat, agut en ay mandat. V. de S. Honorat. 

De l'honoré père en Christ, monseigneur Gaucelm, l'abbé, j'en ai eu mandat.

- Confesseur, directeur de conscience.

Nos devem portar honor a nostres payres esperitals que an la cura de nos ensenhar et endressar en cors et en arma. V. et Vert., fol. 2.

Nous devons porter honneur à nos pères spirituels qui ont le soin de nous enseigner et diriger en corps et en âme.

A vos, car payre esperitals. La Confessio. 

A vous, cher père spirituel.

- Loc. Désignant la première personne de la Trinité.

El nom del payre omnipoten. Los VII Gaugs de Maria.

Au nom du Père tout-puissant. 

Lo Payre del cel dont nos ve tota veraya nobleza. V. et Vert., fol. 37. 

Le Père du ciel dont nous vient toute vraie noblesse.

- Désignant le pape.

Lo santz Payres cavalca e ven son dreg camin.

En ayssi lo sanz Payres descautz volia intrar. V. de S. Honorat.

Le saint père chevauche et vient son droit chemin.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Par ainsi le saint père voulait entier déchaussé.

- Désignant les docteurs de l'Église. 

La doctrina dels sanhs paires. Trad. de. la Règle de S. Benoît, fol. 38.

La doctrine des saints pères.

CAT. Pare. ESP. PORT. IT. Padre. (chap. Pare, pares.)

2. Pater noster, Pater Nostre, Patre nostre, s. m., patenôtre, chapelet, pater noster.

No portavan pater nostres

Ni autre senhal.

P. Vidal: Abril issic. 

Ne portaient chapelets ni autre marque. 

El legia chascun dia lo Salteri, e disia C e L (150) patres nostres.

V. de Guillaume de la Tour. 

Il lisait chaque jour le Psautier, et disait cent et cinquante patenôtres.

Quan ieu cuig dire patre nostre, 

Et ieu dic: Domna, totz soi vostre.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Quand je pense dire patenôtre, et je dis: Dame, je suis tout vôtre.

Loc. fig. Canta lo pater noster del cimi. V. et Vert., fol. 26. 

Chante la patenôtre du singe.

Prov. Aysso es vers coma lo pater noster. V. et Vert., fol. 27. 

Ceci est vrai comme le pater noster.

CAT. Pare nostre. ESP. Padre nuestro. PORT. Padre nosso. IT. Paternostro.

(chap. Padre nuestro; en teoría se diríe pare nostre, pares nostres.)

3. Pairi, Payri, s. m., lat. patrinus, parrain.

La tenc a las fons e fo son payri. La enseynhava son payri. Philomena.

La tint sur les fonts et fut son parrain. Son parrain l' instruisait.

Mal desmens ton pairi et la crema que y mes. (N. E. crisma.)

Izarn: Diguas me tu.

Mal tu déments ton parrain et le chrême qu'il y mit.

CAT. Padri. ESP. Padrino. PORT. Padrinho. IT. Patrino. 

(chap. Padrípadrins són los dos, tan home com dona; padrina, padrines. Ma padrina es tamé ma cusina germana, y mon padrí lo seu home. Yo soc son fillol.)

4. Paterna, s. f., Dieu le père, Créateur.

Per tal que miels puscam la veraya paterna

Preyar.

V. de S. Honorat.

De sorte que nous puissions mieux prier le vrai Créateur.

La vera paterna

vos confonda

E us rebonda.

Gavaudan le Vieux: Aras quan plou.

Le vrai Créateur vous confonde et vous ensevelisse.

5. Pairastre, s. m., parâtre.

E 'l pairastre contra son filhastre.

Si lo pairastre noiris son filhastre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28 et 7.

Et le parâtre contre son fillâtre.

Si le parâtre nourrit son fillâtre.

CAT. Padastre. ESP. Padrastro. PORT. Padrasto. (chap. Padrastro, padrastros, padrastre, padrastres; madrastra, madrastres.)

6. Paternitat, s. f., lat. paternitatem, paternité.

Paternitat... solament al payre conveniens. Eluc. de las propr., fol. 7.

Paternité... seulement au père convenant.

CAT. Paternitat. ESP. Paternidad. PORT. Paternidade. IT. Paternità, paternitate, paternitade. (chap. Paternidat, paternidats.)

7. Pairenal, Payrenal, adj., paternel.

Luxuria desplaz a Deu, e es perdicios de la pairenal benecio.

C' ame ab pairenal pietat cels que chastia. Trad. de Bède, fol. 41 et 56. Luxure déplaît à Dieu, et est perdition de la bénédiction paternelle. 

Qu'il aime avec piété paternelle ceux qu'il châtie. 

A totz autres bens payrenals e mayrenals. 

Justel, Hist. de la maison de Turenne, pr., tit. de 1399. 

A tous autres biens paternels et maternels.

8. Paternal, adj., paternel.

Ver regard de paternal dilection et amor. 

Tit. de 1468, Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37.

En considération d'affection et amour paternel.

Per lo dreg paternal e maternal. Tit. de 1262. DOAT, t. VIII, fol. 39.

Pour le droit paternel et maternel.

CAT. ESP. PORT. Paternal. IT. Paternale. (chap. Paternal, paternals; maternal, maternals.)

9. Pairon, Pairo, Payro, s. m., chef de famille, supérieur, patron. 

Ades an clergues aital uzansa 

Que, quan trobon pairo de gran puisansa, 

Tut cant il vol fan ben et umilmen. 

Bertrand d'Allamanon III: D'un sirventes. 

Maintenant les clercs ont telle habitude que, lorsqu'ils trouvent chef de famille de grand pouvoir, tout ce qu'il veut ils font bien et humblement.

Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58. 

Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.

- Au plur. Ascendants au premier degré, les père et mère. 

Volc que fos faitz ses pairos 

Lo premier peccaire.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum. 

Voulut qu'il fût créé sans ascendants le premier pécheur.

Vieu ne meills 

Austors, can es de pairons vieills.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

L'autour en vit mieux, quand il est (né) de vieux pères.

Prov. Meyns an fe l'enfant qu' els pairos.

Bernard de Venzenac: Iverns vai.

Moins ont de foi les enfants que les pères.

(chap. Patró, patrons; pares.)

10. Pairona, s. f., patronne.

Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58.

Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.

(chap. Patrona, patrones.)

11. Patron, Patro, s. m., lat. patronus, patron, ancien maître d'un affranchi.

Lo libertz non pot clamar son patron en plait, ses mandament de la poestat.

Lo patros non es tengutz per so libertin, ni lo libertin non es tengut per son patron. Trad. du Code de Justinien, fol. 3 et 37. 

L' affranchi ne peut appeler son patron en justice, sans la permission de l'autorité.

Le patron n'est pas tenu pour son affranchi, ni l' affranchi n'est pas tenu pour son patron.

- Protecteur.

De l' isla de Lerins patrons e governayres. V. de S. Honorat. 

(chap. De la isla de Lerins patró y gobernadó.)

De l' île de Lerins patron et gouverneur. 

L' apostol S. Andrieus, 

Mot gran patros dels amics sieus. Brev. d'amor, fol. 184. 

L' apôtre saint André, moult grand protecteur des siens amis.

- Guide, conducteur.

Si en una nau no y a un patro, mal vai a la nau. 

Arbre de Batalhas, fol. 185.

Si dans un navire il n'y a pas un patron, mal il va au navire.

- Modèle.

Architipe... quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat.

Eluc. de las propr., fol. 105.

Archétype... car il est principal patron et figure exemplaire du monde créé.

Los consolz an avut lo patron d'aquela marca, et l'an portat e mes en l' ostal del comun. Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.

Les consuls ont eu le patron de celle marque, et l'ont porté et mis dans l'hôtel du commun. 

CAT. Padró, patró. ESP. Patrón. PORT. Patrono. IT. Padrone.

(chap. Patró, patrons; tamé los que se seguixen per a tallá roba, construí, pintá, etc.)

12. Patronat, s. m., lat. patronatus, patronat, sorte de dignité. 

Que agues la dignitat del patronat de Roma.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.

Qu'il eût la dignité du patronat de Rome.

(chap. Patronat, classe de dignidat. ESP. Patronato.)

13. Patrocin, s. m., lat. patrocinium, patrocine, sorte de salaire, de droit de patronage.

Latas ni patrocins non si demandan apres cinq ans.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 481.

Lates ni patrocines ne se demandent après cinq ans.

Per exegir las dichas latas et patrocins. 

Statuts de Provence. BOMY, p. 235. 

Pour exiger les dites lates et patrocines. 

CAT. Patrocini. ESP. PORT. IT. Patrocinio. (chap. Patrossini, patrossinis.)

14. Patrocinar, v., lat. patrocinari, protéger, servir de patron, répondre. Las pauras gens per las quals patrocinon.

Statuts de Provence. BOMY, p. 8. 

Les pauvres gens pour lesquels ils répondent.

CAT. ESP. PORT. Patrocinar. IT. Patrocinare.

(chap. Patrossiná: patrossino, patrossines, patrossine, patrossinem o patrossinam, patrossinéu o patrossináu, patrossinen; patrossinat, patrossinats, patrossinada, patrossinades.)

15. Patrimoni, Patremoni, s. m., lat. patrimonium, patrimoine.

Aysso avem de nostre patremoni. Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 3.

Cela nous avons de notre patrimoine.

Los bes de sancta Glieya que son lo patremoni de Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 16.

Les biens de sainte Église qui sont le patrimoine de Jésus-Christ.

CAT. Patrimoni. ESP. PORT. IT. Patrimonio. (chap. Patrimoni, patrimonis.)

16. Patrimonial, Patrimoniau, adj., lat. patrimonialis, patrimonial.

En las causas patrimonials. Abre de Batalhas, fol. 188.

Dans les choses patrimoniales. 

Eretatges patrimoniaus. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, p. 216. 

Héritages patrimoniaux.

CAT. ESP. PORT. Patrimonial. IT. Patrimoniale. 

(chap. Patrimonial, patrimonials.)

17. Patronimic, adj., lat. patronymicus, patronymique.

Noms patronimics... es aquel que s deriva e pren nom dels noms dels payros nostres. Leys d'amors, fol. 48. 

Le nom patronymique... est celui qui se dérive et prend nom des noms de nos pères.

CAT. Patronimic. ESP. Patronímico. PORT. Patronymico. IT. Patronimico.

(chap. Patronímic, patronimics, patronímica, patronímiques.)

18. Patrial, adj., patrial, qui appartient à la patrie. 

Noms patrials es noms d' un pays. Leys d'amors, fol. 47.

Le nom patrial est le nom d'un pays.

19. Parent, Paren, s. m., lat. parentem, parent.

Que dels parenz qu' aten de vas Espagna

Socors ogan non creia qu' a lui venia. 

Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.

Que des parents qu'il attend devers Espagne il ne pense pas qu'il lui vienne secours cette année. 

Anc paire ni autre paren 

No us amero tan finamen.

G. Faidit: Coras que. 

Oncques père ni autres parents ne vous aimèrent si purement.

Soi, ieu, tos parens carnals 

E tos parens espirituals. 

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je suis, moi, ton parent charnel et ton parent spirituel.

Fig. Ar sai e conosc qu'es vertatz 

Que 'l diable son siei paren.

P. Vidal: Amors pres.

Maintenant je sais et connais qu'il est vrai que les diables sont ses parents.

- Adam.

Per peccatz del premier paren. Los VII Gaugs de Maria. 

Par péché du premier parent. 

Adj. No m'es parens ni vezina.

Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta. 

Ne m'est parente ni voisine. 

CAT. Parent. ESP. Pariente. PORT. IT. Parente. (chap. Parénparens.)

Réquiem per un llauradó español. Traduít per Ramón Guimerá Lorente.  Autó: Ramón José Sender.

20. Parenta, s. f., parente, alliée par le sang.

Mos parens e parentas. Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.

(chap. Mons parens y parentes.)

Mes parents et parentes.

Fig. Pois prez onratz

Non a tan bona parenta.

B. de Ventadour: En aquest gai. 

Puisque mérite distingué n' a pas si bonne alliée. 

Ieu tenc per messongiers 

Cels que cercon sa parenta.

B. Zorgi: Entre totz mos. 

Je tiens pour mensongers ceux qui cherchent sa parente.

CAT. Parenta. ESP. Parienta. PORT. Parenta. (chap. Parenta, parentes.)

21. Parentat, s. m. et f., parenté.

Pres molher outra lo grat

De totz cellz de son parentat. V. de S. Honorat.

Il prit femme outre le gré de tous ceux de sa parenté.

La parentat volgra donar a vendre,

Sol que m pogues latz son bel cors estendre.

T. de Blacas et de Peyrols: Peirols. 

La parenté je voudrais donner à vendre, pourvu que je me pusse étendre à côté de son beau corps.

- Parent, allié.

Car aquel sobrenom avian sos parentatz. V. de S. Honorat. 

Car ce surnom avaient ses parents.

Tug siei parentat 

Naisson d' un fuec de que son aflamat. 

G. Faidit: A lieys cui am. 

Tous ses parents naissent d'un feu de quoi ils sont enflammés. 

IT. Parentado.

22. Parentela, s. f., parenté.

Las personnas plus prochanas en affinitat et parentela.

Statuts de Provence. BOMY, p. 47. 

Les personnes plus proches en affinité et parenté.

CAT. ESP. PORT. IT. Parentela. (chap. Parentela, parenteles.)

23. Parentor, s. m., parenté, famille. 

Sabetz vos cals hom era ni de quin parentor? 

Roman de Fierabras, v. 3651. 

Savez-vous quel homme il était et de quelle famille?

24. Parentiu, s. m., parenté, alliance. 

No fui del vostre parentiu 

Per tal qu'us vis e us baizes tota via.

Raimond de Miraval: Trop a un. 

Je ne fus pas de votre parenté pour cela que je vous visse et vous embrassasse toujours. 

CAT. Parentiu.

25. Parentesc, s. m., parenté, alliance, union.

Aysso es noble parentesc. V. et Vert., fol. 34. 

(chap. Aixó es noble parentesc o parentesco o parentela.)

Ceci est noble parenté.

Per vezinesc ni per parentesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.

Pour voisinage et pour parenté.

ESP. PORT. IT. Parentesco. (chap. Parentesc o parentesco.)

26. Enparentar, v., apparenter. 

Ben s' enparenta qui am bon coratge s' ajosta. Trad. de Bède, fol. 4. 

Bien s' apparente qui s' unit avec bon coeur.

Part. pas. substantiv. 

Ab dels miels de la vila e dels enparentatz. Guillaume de Tudela. 

Avec des mieux de la ville et des apparentés. 

ANC. FR. C'est des barons de France le plus emparentés. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 13. 

CAT. ESP. PORT. Emparentar. IT. Imparentare. 

(chap. Emparentá: emparento, emparentes, emparente, emparentem o emparentam, emparentéu o emparentáu, emparenten; emparentat, emparentats, emparentada, emparentades.)

27. Patrici, s. m., lat. patricius, patrice.

Venc lor ajudar lo patrici dels Romas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.

Vint leur aider le patrice des Romains.

ESP. PORT. Patricio. IT. Patrizio. (chap. Patrissi, patrissis; patricio, patricios; patrissia, patrissies, patricia, patricies.)

28. Patriarcha, s. m., lat. patriarcha, patriarche.

Tro Noe, san patriarcha. Brev. d'amor, fol. 148. 

Jusqu'à Noé, saint patriarche. 

Fon apellat Ysaac patriarcha. 

Serem, en nostre matremoni, en l' orde dels S. patriarchas.

V. et Vert., fol. 79 et 92. 

Fut appelé Isaac le patriarche. 

Nous serons, en notre mariage, au rang des saints patriarches.

- Dignité ecclésiastique.

Trames lo al patriarcha d' Antiocha. Liv. de Sydrac, fol. 1. 

Le transmit au patriarche d'Antioche. 

Pregar n' ei lo patriarcha Jan. 

T. d' Isabelle et d' Elias Cairels: N Elias. 

J'en prierai le patriarche Jean.

CAT. ESP. PORT. IT. Patriarca. (chap. Patriarca, patriarques, com los de Torredarques.)

29. Patriarcal, adj., lat. patriarchalis, patriarcal.

En las autras IIII glyeyas patriarcals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.

Dans les quatre autres églises patriarcales.

CAT. ESP. PORT. Patriarcal. IT. Patriarcale. (chap. Patriarcal, patriarcals.)

30. Papon, s. m., aïeul.

Hereter de Peyre de Lartigua, son papon.

Tit. de 1429, Bibl. du R. Ville de Castres. 

Héritier de Pierre de Lartigue, son aïeul.

(chap. Yayoyayos.)

31. Compaire, s. m., compère. 

Que a 'N Guillem dono breumen enfan

Don, s' a lui platz, yeu sos compaire sia. 

Bernard d'Auriac: En Guillem.

Qu'au seigneur Guillaume ils donnent bientôt enfant dont, s'il lui plaît, je sois son compère. 

S'ieu trobava mon compair' En Blacatz. 

Cadenet: S' ieu. 

Si je trouvais mon compère le seigneur Blacas. 

CAT. Compare. ESP. PORT. IT. Compadre. 

(chap. Compare, compares; comare, comares.)

Dos sienesos volen a una dona comare de un dells. Mor lo compare y torne a visitá al compañ, segóns la promesa y juramén que se habíen fet, y li conte cóm se está al atre món.

32. Compairesc, s. m., compérage.

Ni s layssa ges per compairesc

De far dreg, ni per parentesc.

Contricio e Penas ifernals.

Ni se laisse point par compérage de faire justice, ni par parenté.