Mostrando las entradas para la consulta pera ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pera ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 21 de junio de 2026

Soritz - Sieua

Soritz, Sorritz, s. f., lat. soricem, souris.
Carn de cato o de soritz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Chair de petit chat ou de souris.
(chap. Carn de gatet o de ratolí - rateta.)
D' on non issic mas la sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
De la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris.
IT. Sorice. (chap. Ratolí, ratolins; rateta, ratetes. Vore Rat, etc, mes amún.)

Soritz, Sorritz, s. f., lat. soricem, souris.


2. Soritz penada, s. f., souris-pennée, chauve-souris.
La soritz penada queretz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cherchez la chauve-souris.
(chap. Rata penada, perque té plomes, lo rat penat; vore pena y pluma; ESP. murciélago.)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,

3. Soriguer, s. m., crécerelle, sorte d'oiseau de proie.
Conoysson li caval e 'l ca,
E l' auzel lor venon a ma,
Soriguer et esmerilho.
Brev. d'amor, fol. 63.
Ils connaissent les chevaux et les chiens, et les oiseaux leur viennent à la main, autour, épervier et faucon, crécerelle et émérillon.
ANC. CAT. Soriguer. CAT. MOD. Xuriguer. (N. E. Xoriguer, varios halcones como el Falco tinnunculus. Xoriguer es una ginebra famosa de Menorca. Soriguer recibe el nombre porque caza ratones; ratonero.)

Xoriguer, varios halcones como el Falco tinnunculus



Sorn, adj., sombre, obscur.
Quan viron lo temps sorn. V. de S. Honorat.
Quand ils virent le temps sombre.
Fon plus sorna la piscina. Trad. d'un Évangile apocr.
Fut plus sombre la piscine.
Fig. Gaug ni dol non camja lor cor sorn.
G. Olivier d'Arles, Coblas esparsas.
Joie ni douleur ne change leur coeur sombre.
Loc. Can nasquet, non fon pas sorn,
Qu' els angels i son tot entorn.
Trad. d'un Évang. apocr.
Quand il naquit, il ne fut (fit) pas sombre, vu que les anges y sont tout à l'entour.

2. Sornura, s. f., ténébrosité, obscurité.
La balma era tan escura
Totas vetz, et am tal sornura,
Que lum de jorn non y avia.
Es en la sornura intrada.
Trad. d'un Évang. apocr.
La baume était si obscure toutes fois, et avec telle ténébrosité, que lumière du jour il n'y avait pas.
Elle est entrée dans la ténébrosité.

Sort, s. f;, lat. sortem, sort, destin.
Ar se camja ma sortz.
(chap. Ara se cambie ma sort.)
Aimeri de Peguilain: Quan.
Maintenant se change mon sort.
- Magie, sortilége.
En lor sortz an trobat, senes falhir,
Que crestias devon sobr' els venir.
Elias de Barjols: Qui saubes.
Dans leur sortilége ils ont trouvé, sans faillir, que les chrétiens doivent sur eux venir.
Non ai mais fizansa
En agur ni en sort.
(chap. No ting mes confiansa en augurio ni en sort.)
B. de Ventadour: Lanquan vei.
Je n'ai plus confiance en augure ni en sort.
Loc. Cant ac gitat totas sas sorts. V. de S. Honorat.
Quand il eut jeté tous ses sorts.
Giteron sortz que obraria
Caduna ni que faria.
Trad. d'un Évang. apocr.
Ils tirèrent au sort quoi ouvrerait chacune et quoi elle ferait.
CAT. Sort. ESP. Suerte. PORT. IT. Sorte. (chap. Sort, sorts. Tamé es una parada de terra bona; a Beseit, la sort de Garsía, la de San Llorens.)

la sort de Garsía

2. Sortilhier, s. m., sorcier, devin.
Los heretges e los sortilhiers.
Aysi coma fan encantadors e sortilhiers.
V. et Vert., fol. 15 et 26.
Les hérétiques et les sorciers.
Ainsi comme font enchanteurs et sorciers.
(chap. Encantadó, adivino, sortílego, nigromán. Ne ixen uns cuans al Decamerón en chapurriau.)

3. Sortejayritz, s. f., sorcière.
Veronica, sortejayritz del diable, que ab sas sortz la guerit.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 10.
Véronique, sorcière du diable, qui avec ses sorts la guérit.  
(chap. Encantadora, adivina, sortílega.)

4. Sorrolharia, s. f., sorcellerie.
Lo rey demanda si encantamens ni sorrolharias podo nozer o aprofechar.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Le roi demande si enchantements et sorcelleries peuvent nuire ou profiter.
ANC. FR. Par les enchantemens et par les sorceries d'une vieille.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 231.
Par sorceries, maléfices et superstitions.
Monstrelet, t. I, fol. 65.
(chap. Encantamén, sortilegio, nigromansia.)

Don Gianni, a instansies de compare Pietro, fa un encantamén pera convertí a la seua dona en una yegua; y cuan va a apegáli la coa, compare Pietro, dién que no volíe cap coa, fa malbé tot lo encantamén.

5. Consortia, s. f., du lat. consortium, association.
Jamais non era estat, ni sos predecessors, de la consortia dels... heretys.
Chronique des Albigeois, col. 17.
Jamais il n'avait été, ni son prédécesseur, de l'association des... hérétiques. 
(chap. Consorcio, consorcios; assossiassió, assossiassions. May no habíe sigut, no son predecessó, del consorcio dels herejes o heretics. Pre + deceso, lo que se ha mort abans.)

Asociación cultural Amics del Chapurriau

Sortir, v., sortir, bondir, sauter, jeter.
Li malvays la levon d' aqui,
Dins la mar la volon sortir.
V. de S. Honorat. 
Les méchants la lèvent de là, dans la mer ils la veulent jeter.
Fer lo en l' escut un colp ta fort
Que del chaval lhiart a terra 'l sort.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 30.
Il le frappe sur l'écu un coup si fort que du cheval gris-pommelé à terre il le jette.
ANC. FR. Mais la royne Blance, sa mere, l'aperçut bien et le vint prendre par la main, lui disant: Venez-vous-en, car vous ne faites rien icy, et le sortit hors de la chambre. Joinville, p. 241. Coll. des Mémoires.
CAT. ESP. Surtir. PORT. Sortir. IT. Sortire. (chap. fé eixí; fé saltá del caball.)

2. Ressort, s. v., ressort, juridiction.
Sotz autrui ressort.
G. Riquier: Ancmais per.
Sous juridiction d'autrui.
Domna, vos m' avetz et Amors
El vostre rich, leial ressors.
T. de Jauris et d'une Dame: Domna vos.
Dame, vous et Amour vous m'avez sous votre noble, loyale juridiction.
(chap. Ressort, jurisdicsió, poder.)

Sos, pron. poss. m. 3° pers., lat. suus, son, ses.
Voyez la Grammaire romane, p. 204.
Sing. suj. Sos rics pretz es en l' aut capduelh.
Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh.
Son puissant mérite est dans le haut rang.
Mill tan es doblatz sos bes
Qu' el comtes del escaquier.
P. Vidal: Tant an ben.
Mille fois autant est doublé son bien que le compte de l'échiquier.
ANC. FR. Molt estoit granz ses patremoines.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 292.
Plur. rég. Cels que fan sos comans.
Folquet de Marseille: Si cum sel qu' es.
Ceux qui exécutent ses commandements.
En mos ditz totz sos afars abays.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
En mes discours tous ses mérites j'abaisse.
CAT. Sos. (chap. Son germá, sons pares (lo seu, los seus); sa mare, san germana, san germanes, - la seua, les seues -)

2. Son, pron, poss. 3° pers. sing., lat. suum, son.
Rég. Com batalhiers qu' a perdut son basto,
Que jai nafratz sotz l' autre campio.
G. Magret: En aissi m.
Comme combattant qui a perdu son bâton, qui gît blessé sous l'autre champion.
Pres suy...
... De son pretz tenir en car,
E de son laus enavantir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Je suis près... de son mérite tenir en prix, et de son éloge mettre en avant.
CAT. Son.

3. Sieus, Seus, pron. poss. m. 3° pers., lat. suus, sien.
Sing. suj. Tant es sobr' els aussors fuelhs
Lo sieus pretz, e senhoria.
Arnaud de Marueil: Us guays amoros.
Tant est sur les plus hauts feuillages le sien prix, et domine.
Sieus sui e sieus serai jasse.
Peyrols: Atressi.
Sien je suis et sien je serai toujours.
Rég. Deus! lo sieu tort m' ochaizona.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Dieu! le sien tort elle me reproche.
Be m' estera s' ades vis
Lo sieu bel cors gais, joios.
Folquet de Marseille: Ja no volgra.
Bien il me serait si incessamment je visse le sien beau corps gai, joyeux.
Subst. Per domna ai ja vist ieu
A mant hom despendre lo sieu.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
Pour dame j'ai déjà vu par maint homme dépenser le sien.
CAT. Seu. ESP. Suyo. PORT. Seu. IT. Suo. (chap. Seu, seus, seua, seues.)
Plur. suj. Li sieu belh huel traidor
Que m' esgardavon tan gen.
B. de Ventadour: Era m conseillatz.
Les siens beaux yeux traîtres qui me regardaient si gentiment.
Cant Honoratz o saup e li sieu compagnon. V. de S. Honorat.
(chap. Cuan Honorat y los seus compañs u van sabé.)
Quand Honorat le sut et les siens compagnons.
Rég. Qui 'ls sieus bos aips vos volia comtar.
Aimeri de Peguilain: Anc no cugei.
Qui les siennes bonnes qualités vous voulait conter.
Confessarai lo sieu nom davant los angels sieus. Trad. de l'Apocalypse.
(chap. Confessaré lo seu nom dabán dels seus angels.)
Je confesserai le sien nom devant les anges siens.
Subst. Sitot son greu e perillos li fais
Que fai als seus soven Amor soffrir.
P. Raimond de Toulouse: De fin' amor.
Quoique soient griefs et périlleux les faits que fait aux siens souvent Amour souffrir.
Las meravillas grans que Dieus fai per los sieus. V. de S. Honorat.
(chap. literal: Les maravilles grans que Deu fa per los seus.)
Les grandes merveilles que Dieu fait pour les siens.
ANC. FR. Or est travers entre les suens. Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 237.
ESP. Sus. PORT. Seus.

4. Siei, Sei, pron. poss. m. plur., lat. sui, ses.
Suj. Don devon aver temor
Siei enemic.
G. Riquier: S' ieu ja.
Dont doivent avoir crainte ses ennemis.
Tug sei fag son entier.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Tous ses faits sont entiers.
IT. Suoi.

5. Sa, pron. poss. f. 3° pers., lat. sua, sa.
Sing. suj. Sap que sa domna 'l trays.
(chap. Sap que sa dona lo traissione : l'engañe, li fot los cuernos.)
P. Rogiers: Al pareissen.
Sait que sa dame le trahit.
Agar, sa esclava. Hist. abr. de la Bible, fol. 6.
Agar, son esclave.
Rég. Sol ma dona m deng voler
E sa paraula atendre.
B. de Ventadour: Amors e que.
Seulement que ma dame me daigne vouloir et sa parole tenir.
Per cobrir sa dolor.
Giraud le Roux: A ley de.
Pour couvrir sa douleur.
L'A s'élidait ordinairement au devant d'un mot qui commençait par une voyelle. 
Dona met mout mal s' amor.
Azalais de Porcairagues: Ar em el freg.
Dame place moult mal son amour.
ANC. FR. Des péchiez que fist en s'enfance. Roman de la Rose, v. 4554.
CAT. Sa. (MOD. La seva, les seves.)
Pl. suj. Sas espatlas semblon trasdossa.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Ses épaules semblent endosse.
El en bec e li sieu filh e sas bestias.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 4.
Il en but et les siens fils et ses bêtes.
Rég. Vol dire que layssadas avia totas sas enfantilhorgas. V. et Vert., fol. 105.
Veut dire qu'il avait laissés tous ses enfantillages.
Quan mi remembre sas beutatz.
Gavaudan le Vieux: Dezemparatz.
Quand je me rappelle ses beautés.
CAT. Sas. (N. E. las sevas : les seves.)

6. Si, pron. poss. f. 3° pers. sing., sa.
Qui plus ama finamen,
De si dons ditz, qu' ilh o enquier.
Deudes de Prades: En un sonet.
Qui plus aime tendrement, de sa dame il dit qu'elle le réclame.

7. Sia, Sua, Soa, Sieua, pron. poss. f. 3° pers., lat. sua, sienne, sa.
Sing. suj. Aquist forest es tota sia. V. de S. Honorat.
Cette forêt est toute sienne.
La sieua vianda sia sorbicio. Trad. d'Albucasis, fol. 67.
Que la sienne nourriture soit breuvage.
Rég. J. C. volc abandonar la sia plazen cara e reveren als orres escopimens dels Juzieys. V. et Vert., fol. 98.
Jésus-Christ voulut abandonner la sienne face gracieuse et vénérable aux dégoûtants crachats des Juifs.
Ni la soa compaigna
No us plassa usar.
Pierre de la Caravane: D' un sirventes.
Ni la sienne compagnie ne vous plaise fréquenter.
En la sua potestat. Titre de 1059.
(chap. En la seua potestat. Lo chapurriau del añ 1059 se entén prou be, ¿a que sí?)
En la sienne puissance.
El vescoms lo fetz baile de tuta la sua terra. V. de Pierre Pélissier.
(chap. Lo vizconde lo va fé baile de tota la seua terra.)
Le vicomte le fit bailli de toute la sienne terre.
A la sieua honor. V. de S. Honorat.
(chap. A la seua honor.)
Au sien honneur.
ANC. FR. La tue aneme iert pur la sue. Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 117.
Dit qu'il en parleroit à la soe gent. Villehardouin, p. 9.
Que il viengne de seue part. Roman du Renart, t. I, p. 335.
Il avoit lessié la seue bataille. Joinville, p. 66.
Avoit la seue forterece.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 168.
CAT. Sua. ESP. Suya. PORT. IT. Sua. (chap. Seua, seues.)
Rég. Fez d' elleis suas cansos. V. d'Elias de Barjols.
Il fit d'elle (les) siennes chansons.
Cant ausirian las trompas sieuas. Philomena.
Quand ils entendraient les trompettes siennes.
Dos cantadors que cantavon las soas cansos. V. de Giraud de Borneil.
(chap. Dos cantadós que cantaben les seues cansons.)
Deux chanteurs qui chantaient les siennes chansons.
ANC. FR. Et me mit mes deux mains entre les seues. Joinville, p. 127.
(chap. Y me va ficá les meues dos mans entre les seues.)
CAT. PORT. IT. Suas.

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.
Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html