Mostrando las entradas para la consulta pera ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pera ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de mayo de 2026

Semblar, Semlar

Semblar, Semlar, v., lat. simulare, ressembler.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Pel paire semblar
Si deu mout esforsar.
(chap. Per al pare assemellás se deu mol esforsá. Físsicamen yo no me ting que esforsá gens per a assemellám a mon pare. Un atra cosa es esforsás pera assemellás al Pare Deu.)
B. Calvo: Mout.
Pour ressembler au père il doit moult s'efforcer.

Ramón Guimerá Caballé; Físsicamen yo no me ting que esforsá gens per a assemellám a mon pare.


Mal sembla d' ardimen Galvaing.
Bertrand de Born le fils: Quant vei.
Il ressemble mal pour le courage à Gauvain.
- Sembler, paraître.
(chap. Ascuma.)
Arnaud de Marueil: Tot quant.

Ascuma; Tug silh qu' ieu vey mi semblan folh.

Que m fai semblar lo jorn an.
Le Moine de Montaudon: Aissi cum.
Qui me fait paraître le jour an.
Mi dons sap far de joi semblar pezansa.
H. Brunet: Cortezamen.
Ma dame sait faire de joie paraître tristesse.
Ai! quant mal sembl', a qui la ve,
Que aquest caitiu deziron...
Laisse morir.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Ah! combien il semble mal, à qui la voit, que ce chétif désireux... elle laisse mourir.
Part. prés.
Tramet al rei messatge semblan romieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Transmet au roi messager ressemblant à pèlerin.
CAT. ESP (asemejar). Semblar. IT. Semblare, sembrare, sembiare.
(chap. Assemellá, assemellás; pareixe, pareixes, apareixes an algú.)

2. Semblant, Semblan, Semlant, Semlan, s. m., semblant, apparence, mine, façon.
Irai per tot acaptan
De chascuna un bel semblan.
Bertrand de Born: Domna pois.
J'irai partout empruntant de chacune un beau semblant.
No m' en rancur, ni non fauc mal semblan.
Pons de Capdueil: Per joi d' amor.
Je ne m'en plains, ni n'en fais mauvaise mine.
Car tug cilh que pretz an,
Non l' an ges d' un semblan.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Car tous ceux qui mérite ont, ne l'ont point de même façon.
- Avis, sentiment.
Assatz seretz ambedui d' un semblan.
Elias de Barjols: Belhs Guazans.
Assez vous serez tous deux de même avis.
Loc. Gent me trai
Ab semblan cueg et ab cor cru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Gentiment elle m'attire avec semblant cuit et avec coeur cru.
Vos non poirias sofrir,
A mon semblan, tant lonc sermo.
P. Vidal: Abril issic.
Vous ne pourriez souffrir, à mon avis, si long discours.
Ella no 'l pren, ni no l' en fai semblant. Poëme sur Boèce.
Elle ne le prend, ni ne lui en fait semblant.
Anc no m fo semblan
Qu' ieu laisses per amor,
Solatz, ni per joi, chan.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Oncques il ne me fut semblant que je laissasse pour amour, allégresse, ni pour plaisir, chant.
Ai! cum cugey fos dins d' aital color
Cum m' aparec deforas per semblan.
Cadenet: Longa sazo.
Ah! comme je crus qu'elle fut dedans de telle couleur comme elle m'apparut dehors en apparence.
ANC. FR.
Tel li fist bel semblant ki gaires ne l'out chier. Roman de Rou, v. 3338.
Les beaux semblans qu'elle soulloit faire à son mary.
Les Quinze Joyes du Mariage, p. 170.
Et demourèrent bons amis l'un avec l'autre comme ils monstrèrent les semblans. Monstrelet, t. II, fol. 146.
CAT. Semblant. ESP. PORT. Semblante. IT. Semblante, sembiante.
(chap. Apariensia, apariensies; semblán, semblans; cara, cares; manera, maneres.)

Héctor Moret Coso; Apariensia, apariensies; semblán, semblans; cara, cares; manera, maneres.

3. Semblansa, Semlansa, s. f., ressemblance, apparence, manière.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Dieu te fit à sa ressemblance.

Mario Sasot Escuer; Dieus te fes a sa semblansa.

La gran folor
Que fals clergues fan sotz bela semblansa.
B. Carbonel: Per espassar.
La grande folie que faux clercs font sous belle apparence.
Marcabrus, per gran dreitura,
Trobet d' atretal semblansa.
Pierre d'Auvergne: Belh m'es.
Marcabrus, par grande droiture, trouva de pareille manière.
Loc. A semblansa de jorn.
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
A ressemblance de jour.
Qui trop vai servizi reprochan,
Semblansa fai qu' el guazardon deman.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Qui trop va reprochant service, fait apparence (a l'air) que la récompense il demande.
Ieu no sai cor jutgar per semblansa.
H. Brunet: Cortezamen.
Je ne sais juger coeur par apparence.
ANC. FR. Jupiter prins naguères la semblance
Du dieu Vulcain, son fevre et boutefeu. 
Saint-Gelais, p. 162.
Dieu a fait l'homme à son image et semblance.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 286.
CAT. Semblansa. ESP. Semblanza. IT. Semblanza, sembianza.
(chap. Assemellansa, assemellandes; semblansa, semblanses; adj. paregut, pareguts, pareguda, paregudes; assemellat, assemellats, assemellada, assemellades.)

HYGRÓPHORUS RÚSSULA, família, babós, Matarraña, Fórnols

4. Semble, Semle, adj., lat. similem, semblable, pareil.
Anc no cug qu' en nasques semble
En semblan, del gran linh N Adam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Oncques je ne pense pas qu'il en naquit de semblable en semblant, de la grande lignée du seigneur Adam.
(chap. Similá, similás; paregut, aparegut, semellán, etc.)

5. Semblable, Semlable, adj., semblable.
Lo semblable sera servat. Fors de Béarn, p. 1078.
Le semblable sera conservé.
IT. Semblabile, sembiabile.

6. Semblamen, Semblantment, Semlanment, Semlanmen, adv., semblablement.
Aissi cum am pus finamen
De negun autre aimador,
Degr' atressi far semblamen
Chanso pus gaya e melhor.
B. Carbonel: Aissi cum.
Ainsi comme j'aime plus purement que nul autre amoureux, je devrais pareillement faire semblablement chanson plus gaie et meilleure.
Dels autres reys ha dic semblantment. L'Arbre de Batalhas, fol. 192.
Des autres rois a dit semblablement.
CAT. Semblantment.

7. Semblablament, adv., semblablement.
Semblablament si lo dit. Tit. de 1388, DOAT, t. XIV, fol. 250.
Semblablement si le dit. 

8. Assemblar, Asemblar, Assemlar, v., lat. assimilare, assembler, rapprocher, réunir, concentrer.
Fig. Ieu mezeys, tan tem falhir,
No l' aus m' amor fort assemblar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Moi-même, tant je crains de faillir, je ne lui ose mon amour fort rapprocher.
Fals' amor que no s' asembla 
Lai on leiautatz asoma.
A. Daniel: Lanquan son.
Faux amour qui ne se concentre pas là où loyauté domine.
Part. pas.
On tug li ben del mon son assemblat.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Où tous les biens du monde sont assemblés.
CAT. Assemblar. ANC. ESP. Asemblar. IT. Assemblare, assembiare.
(chap. Assemellá, assemellás.)

9. Assemblatiu, adj., assimilatif, comparatif.
Assemblativas, coma: Si co, ayssi co. Leys d'amors, fol. 100.
Assimilatives, comme: si comme, ainsi comme.
(chap. Comparatiu, comparatius, comparativa (com li díe lo membrillo de Tomás Bosque a la cooperativa de La Codoñera), comparatives.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

10. Dessemblar, Desemblar, Dessemlar, v., lat. dissimulare, changer, modifier, opposer, différer, rendre dissemblable.
E 'lh fai sa bela color mudar e dessemblar. Liv. de Sydrac, fol. 79.
Et il fait sa belle couleur muer et changer.
Retardo la votz de la pronunciatio en tan que fan dessemblar lo compas del bordo. Leys d'amors, fol. 9.
Retardent la voix de la prononciation en tant qu'ils font modifier la mesure du vers.
Part. prés. Lo cors dels fols es desemblans dels sabis.
(chap. Lo cor dels sompos es diferén al dels sabis o sabios o sabuts.
Lo atontat de Artur Quintana Font entén la frasse en ocsitá de dal, y aixó que es catalá de naiximén, de Barchinona.)

Artur Quintana i Font; Lo cors dels fols es desemblans dels sabis.

Trad. de Bède, fol. 43.
Le coeur des fous est différent des sages.
Part. pas. Els quatr' elemens
Agron dessemblatz semblans.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Les quatre éléments eurent opposées apparences.
De totz mestiers es dessemblad' amors,
Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays.
Gui d'Uisel: Anc no cugei.
A tous métiers est opposé amour, car moins y a de profit celui qui en sait plus.
CAT. Dessemblar. (N. E. Entre los verbos dessemblar, desemblar, dessemlar, el dialecto occitano catalán ha preferido dessemblar.)

11. Dessemblanza, Dessemlansa, s. f., dissemblance.
Dessemblanza en aysso. Leys d'amors, fol. 47.
Dissemblance en ceci.
CAT. Dessemblansa. ANC. ESP. Desemblanza. (N. E. Entre Dessemblanza y Dessemlansa, el dialecto occitano catalán ha formado dessemblansa, y el castellano, desemblanza. Todo es lo mismo. Con estos parecidos, se podría afirmar que el catalán es un dialecto más del castellano, o del leonés, y estos dos últimos a su vez dialectos de la plana lengua romana, el occitano o chapurriau antiguo.)

12. Ressemblar, Recemblar, Ressemlar, v., ressembler, représenter.
Per so que nos donassem a vos forma a recemblar nos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Thessaliens.
Pour ce que nous donnassions à vous forme de ressembler à nous.
Mal ressembla lo filh Robert Guiscart,
Qu' Antiocha conques e Mongizart.
E. Cairels: Pus chai la.
Il ressemble mal au fils de Robert Guiscard, qui Antioche conquit et Monguizard.
Una toza que m ressemblet
Silh cui ieu vezer solia.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Une fillette qui me représenta celle que voir je soulais.
Fig. Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen.
Peyrols: Quoras que.
Son discours ressemble à la mienne pensée.
Part. prés. Qui es suaus e paciens es ressemblans de Deu.
Trad. de Bède, fol. 22.
Qui est doux et patient est ressemblant à Dieu.
ANC. ESP. Resemblar. IT. Risembrare. (chap. Assemellás, pareixes a, sé similá, paregut a.)

13. Ressembelador, Recemblador, s. m., imitateur, semblable.
Adjectiv. Doncas sias ressemblador de mi aisi com ieu sui de Crist.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Donc soyez semblables à moi ainsi comme je suis à Christ.
Fraire, siatz recemblador de mi.
(chap. Germans (flares), siguéu pareguts a mi; assemelleutos a mí.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.
Frères, soyez semblables à moi.

14. Ressemblament, Ressemblamen, Ressemlament, s. m., ressemblance.
Assiduos dormirs es resemblamens de mort. Trad. de Bède, fol. 3.
Le dormir assidu est ressemblance de mort.

15. Simulacio, Simulacion, s. f., lat. simulacionem, simulation, dissimulation. 
Lauzengeria, symonia, simulacio. V. et Vert., fol. 8. 2° Ms.
Flatterie, simonie, dissimulation.
Simulations e fatz d' ipocrisia. V. de S. Honorat.
(chap. Simulassions y fets de hipocressía; dissimulassions; lo que fa lo doctoret Ignacio Sorolla Vidal.)
Simulations et faits d'hypocrisie.
CAT. Simulació. ESP. Simulación. PORT. Simulação. IT. Simulazione.
(chap. Simulassió, simulassions; dissimulassió, dissimulassions.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, lo catalanisme li done de mamá an este mamón

16. Simulacra, s. f., lat. simulacrum, simulacre. 
Las simulacras de lor. Doctrine des Vaudois.
(chap. Los simulacres d'ells.) 
Les simulacres d'eux.
CAT. Simulacre. ESP. PORT. IT. Simulacro. (chap. Simulacre, simulacres.)
(N. E. El dialecto occitano catalán, incluso post Pompeyo Fabra, usaba plurales en AS, como bonas Pasquas, las festas, las casas, etc; incluso hoy en día en Barcelona sobre todo se pronuncia simulacra.)

Bonas Pasquas, Nada, Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la IGLESIA Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

17. Simular, v., lat. simulare, simuler.
Part. pas. Las causas... non simuladas, non procuradas per los debitors.
(chap. Les causes... no simulades, no procurades per los deudós o debitós.)
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 462.
Les causes... non simulées, non procurées par les débiteurs.
ANC. CAT. ESP. PORT. Simular. IT. Simulare. (chap. Simulá; fé vore.)

18. Assimilacio, s. f., lat. assimilatio, assimilation, ressemblance, conformité.
Dona assimilacio. Eluc. de las propr., fol. 19.
Donne assimilation.
ESP. Asimilación. PORT. Assemelhação. IT. Assimilazione, assimigliagione, assomigliagione. (chap. Semellansa, semellanses; paregut, pareguts; conformidat, conformidats. Assimilassió té un atre sentit, assimilassions; v. assimilá : assimilo, assimiles, assimile, assimilem o assimilam, assimiléu o assimiláu, assimilen; assimilat, assimilats, assimilada, assimilades; assimilaré; assimilaría; si yo assimilara.)

19. Asimilatiu, adj., assimilatif, de comparaison.
Las autras, asimilativas. Gramm. provençal.
(chap. Les atres, assimilatives. Hau de vore que la gramática provensal es la nostra antiga, la del chapurriau antic u ocsitá.)
Les autres, de comparaison.
ESP. Asimilativo. (chap. Assimilatiu, assimilatius, assimilativa, assimilatives; comparatiu, comparatius, comparativa com la del “codoñ” catalanista aragonés Tomás Bosque Peñarroya de La Codoñera, comparatives.)

20. Versemblansa, s. f., vraisemblance. 
E 'l motz fan de versemblansa. 
Marcabrus: Dirai vos.
Et ils font les mots de vraisemblance.
ANC. CAT. Versemblansa. PORT. Verisimilhansa. IT. Verisimiglianza.
(chap. Versemblansa, versemblanses : que pareix ver, verdadé o verdat.)

PEDRO II, Roma; Versemblansa, versemblanses : que pareix ver, verdadé o verdat.) (ESP. Verosimilitud.)

domingo, 10 de mayo de 2026

Seis, Sex (sis, 6, setse, 16)

Seis, Sex, n. de nomb., lat. sex, six.
Una, doas, tres e quatre,
Cinc e seis e set e ueich.
(chap. Una, dos, tres y cuatre, sing y sis y set y vuit; 8, huit, huyt; 7 : set, sat, siat.)
Guillaume de la Tour: Una, doas.
Une, deux, trois et quatre, cinq et six et sept et huit.
ANC. CAT. ESP. PORT. Seis. IT. Sei. (chap. Sis, 6).

Seis, Sex, n. de nomb., lat. sex, six.



2. Sext, adj. num., lat. sextus, sixième.
La sexta partida del cel. Eluc. de las propr., fol. 110.
La sixième partie du ciel.
ANC. FR. La siste leçon conmença.
(chap. La sexta llissó escomense.)
Roman du Renart, t. III, p. 345.
CAT. ESP. PORT. Sexto. IT. Sesto. (chap. Sexto, sextos, sexta, sextes; la hora sexta, la de la michdiada.)

3. Sextament, adv., sixièmement.
Sextament, per alcunas paraulas de Crist. Doctrine des Vaudois.
Sixièmement, par aucunes paroles de Christ.

4. Seizen, Seysen, Seyzen, Seize, Seyze, adj. num., sixième.
Ora seizena. Cat. dels apost. de Roma, fol. 160.
(chap. Hora sexta : hora de la michdiada : siesta en castellá.)
Heure sixième.
Lo seyze mandamen de la ley. V. et Vert., fol. 3.
(chap. Lo sexto manamén de la ley : no cometrás actes impuros o impurs.)
Le sixième commandement de la loi.
Cant venc a l' hora seyzena. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Quand vint à l'heure sixième.
Substantiv. El seizen, N Elias Gasmars.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le sixième, le seigneur Élias Gasmard.
(N. E. Raynouard no ha citado ningún texto hasta ahora de Elias Gasmars, Élias Gasmard, o Elías, que tuvo que ser uno de los trobadores o trovadores contemporáneos a Peire, Peyre, Pere, Pierre d'Auvergne, donde se da el dialecto occitano Auvergnat y variantes.)
Per que retrairai co
Entendi la seizena.
G. Riquier: Als subtils.
C'est pourquoi je retracerai comment j'entends la sixième.
- Sixain, sorte de droit qui consistait dans la sixième partie des fruits.
Quartz, quints, seysens.
Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.
Quart, quint, sixain.
(chap. Cuart, quin, sexto; la cuarta part, la quinta, sexta; 1/6 dels fruits, de les cullites, un mes dels drets que se teníen que pagá als siñós.)

5. Seizena, Seyzena, Sheyzena, s. f., sixaine.
CC LXXVI dias, lo qual nombre conte XLVI sheyzenas de jorns.
Eluc. de las propr., fol. 68.
Deux cent soixante-seize jours, lequel nombre contient quarante-six sixaines de jours.
- Strophe de six vers.
En ayssi poyria hom dire seizenas.
En tres bordos de seyzena.
Leys d'amors, fol. 33 et 15.
Par ainsi on pourrait dire sixaines.
En trois vers de sixaine.
(chap. Sexteto o sextet, sextetos o sextets : estrofa de sis versos. 
ESP. Sexteto, sextetos, estrofa de seis versos.)

6. Sextil, adj. num., sextil, sixième.
Regardament sextil, quar te la sexta partida del cel.
Eluc. de las propr., fol. 110.
Regard sextil, car il tient la sixième partie du ciel.
ESP. PORT. Sextil. IT. Sestile.

7. Bissextil, adj., lat. bissextilis, bissextil.
L' an a CCCLXV dias et un quadrant, qui fa VI horas..., las quals... no so comptadas en l' an comu, mas so reservadas entro l' an bissextil.
(chap. L'añ té 365 díes y un cuart, que fa 6 hores..., les cuals... no són contades o computades al añ comú, sino que són resservades hasta l'añ bissiesto - que es cada cuatre añs, y se afegix un día al mes de Febré.)
Eluc. de las propr., fol. 123.
L'année a trois cent soixante-cinq jours et un quart, qui fait six heures..., lesquelles... ne sont pas comptées en l'année commune, mais sont réservées jusqu'à l'an bissextil.
Intra 'l taur, l' an bissextil,
Tot dreg lo treze jorn d' abril.
Brev. d'amor, fol. 27.
Il entre dans le taureau, l'an bissextil, tout juste le treizième jour d'avril.
ESP. Bisextil (Bisiesto). PORT. Bissextil. IT. Bisestile. (chap. Bissiesto, bissiestos.)

8. Bissext, Bisest, s. m., lat. bissextus, bissexte.
An bissextil... apelat bissext. Eluc. de las propr., fol. 122.
An bissextil... appelé bissexte.
Lo bisest se fay
Tos temps de III en IIII ans. (IV en IV, 4 en 4.)
Brev. d'amor, fol. 29.
Le bissexte se fait toujours de quatre en quatre ans.
Al quinzeisme jorn sex oras en son mentz;
D' aquellas es un jorn el quart an acreissentz,
Q' hom apella bisest.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Au quinzième jour, six heures en sont moins; de celles-là est un jour au quatrième an accroissant, qu'on appelle bissexte.
ANC. FR.
De partir les ans et trouver les bisextes. 
Eustache Deschamps, p. 263.
CAT. Bixest (sic). ESP. Bisiesto. PORT. Bissexto. IT. Bisesto.
(chap. Bissiesto, bissiestos.)

Diada dels països catalans, día de La Franja

9. Bissestar, v., retarder.
Per que mon jois on mielhs floris, bissesta.
Bertrand de Born: Non estarai.
C'est pourquoi mon bonheur où mieux il fleurit, retarde.
(chap. Bissiestá, retardá, com fem 4 añs en les 6 hores que no se conten de cada añ, y se acumulen al añ bissiesto. Quín verbo mes majo pera recuperá.)

10. Sedze, adj. num., seize.
La lhieura deu esser de sedze onsas.
Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 142.
La livre doit être de seize onces.
(chap. Setse, 16.)

11. Setzen, Sedzen, adj. num., seizième.
L' an setzen de nostre regne.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 9.
L'an seizième de notre règne.
Subst. La sedzena d' auzels an figurada. Palaitz de Savieza.
La seizième d'oiseaux ils ont figuré.

12. Setzena, s. f., seizaine, sorte de poids.
Esgardarai las mezuras e las setzenas que sian bonas e lials.
Cartulaire de Montpellier, fol. 46.
Je regarderai les mesures et les seizaines qu'elles soient bonnes et loyales.
(chap. Setsena, setsenes.)

13. Sexagezima, s. f., lat. sexagesima, sexagésime. 
Sexagezima commensa la dominica apres la septuagezima.
Eluc. de las propr., fol. 128.
Sexagésime commence le dimanche après la septuagésime.
CAT. Sexagessima. ESP. (sexagésima) PORT. Sexagesima. IT. Sessagesima.
(chap. Sexagéssima, sexagéssimes : escomensen la dominica (domenge o domenche) después de la septuagéssima.)

sábado, 9 de mayo de 2026

Secambrin, Secle, Segle, Secodre, Socodre, Secta, Seda, Ceda, Sedar

Secambrin, s. m., oxymel.
Causas infrigidans, ayssi com... secambrin e julep.
Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Choses rafraîchissantes, ainsi comme... oxymel et julep.

Causas infrigidans, ayssi com... secambrin e julep.



Secle, Segle, s. m., lat. seculum, siècle, monde.
Anc pueys no fe 'l segles mais dechazer.
Pons de Capdueil: Tant m' a.
Oncques depuis ne fit le siècle que déchoir.
Si perdetz en est segle, en l' autre gazanhatz. Guillaume de Tudela.
(chap. Si perdéu an este siglo (món), al atre guañaréu.)
Si vous perdez en ce monde, dans l'autre vous gagnez.
Loc. Volon lo secle redon.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Ils veulent le siècle rond (tout entier).
ANC. CAT. Secle, segle, seggle. CAT. MOD. Sigle. ESP. Siglo. PORT. Seculo.
IT. Secolo. (chap. Siglo, siglos; 100 añs; lo món.)

2. Seglar, adj., lat. secularis, séculier, mondain.
Esvazisson las festas per obras seglars.
D' ome seglar ab femna religiosa.
V. et Vert., fol. 16 et 19.
Envahissent les fêtes par oeuvres mondaines.
D'homme séculier avec femme religieuse.
Subst. Als seglars et als layx. V. de S. Honorat.
(chap. Als seglás y als laicos o laics.)
Aux séculiers et aux laïcs.
ESP. Seglar. (chap. seglá, seglás.)

3. Secular, adj., lat. secularis, séculier, mondain.
En letras seculars et en las esperituals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 41.
En lettres mondaines et dans les spirituelles.
ANC. FR. Mout estoit bons escoliers des lettres divines et des séculars. 
Chronique, Ms. de Berne, t. II, p. 44.
CAT. ESP. PORT. Secular. IT. Secolare. (chap. Seculá o secular, seculás o seculars.)

4. Segleiador, s. m., mondain, homme du monde.
Non puosc sols lo fuoc escantir
Dels segleiadors ufaniers.
Marcabrus: Pus s' enfuleysso. (N. E. Hay variantes)
Je ne puis seul le feu éteindre des mondains présomptueux.

Secodre, Socodre, v., lat. succutere, secouer, agiter.
Ni 'l preires secodra l' isop.
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.
Et le prêtre secouera le goupillon.
“Secor tos pes e tas mas!” Et el los secodet, e las cadenas cazeron li.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11.
“Secoue tes pieds et tes mains!” Et il les secoua, et les chaînes lui tombèrent.
Tira e secot et estort. Roman de Jaufre, fol. 3.
Tire et secoue et arrache.
Loc. Qui dona los sains ordres, secot sa ma de tot guiardo.
Trad. de Bède, fol. 66.
Qui donne les saints ordres, secoue sa main de tout bénéfice.
Loc. fig. No secodra lo jo dels vices. Trad. de Bède, fol. 44.
Il ne secouera pas le joug des vices.
- Rejeter, repousser.
La bona cosdumn' es socodre aquo que la mala esseniet.
Trad. de Bède, fol. 1.
Le bonne coutume est de secouer ce que la mauvaise enseigna. 
- Battre des ailes.
Si ben manja e ben secot,
Aisi es fort ben sas del tot.
Deudes de Prades, Auz. cass.
S'il mange bien et bien bat des ailes, ainsi il est fort bien sain du tout.
Part. pas. loc. Mot etz d' aver secos e plas.
H. Catola: Senher.
Moult vous êtes de richesse secoué et plat.
ANC. FR. Sans estre esbranslé ne secous.
Cl. Marot, t. III, p. 44.
Les fondemens des cieux esbranlez et secouz.
La Boderie, Hymn. eccles., p. 280.
CAT. ESP. PORT. Sacudir. (chap. Sacsá o saxá : sacso, sacses, sacse, sacsem o sacsam, sacséu o sacsáu, sacsen; sacsat, sacsats, sacsada, sacsades; yo sacsaré; yo sacsaría; si yo sacsara.)

2. Escotir, v., lat. excutere, secouer, agiter.
Escotir el fres e 'scumar. Leys d'amors, fol. 131.
Secouer le frein et écumer.
Don la forsa l' escotz. 
T. de G. Riquier et de Henri: Senher Enric.
Dont la force l'agite.
ANC. FR. Contre Adonis escout la teste. Roman de la Rose, v. 15950.
Escous en a tote la flor. Roman de Berte, p. 194.
IT. Scuotere.

3. Discussion, s. f., lat. discussionem, discussion. 
Las discussions que son accomensadas en las cors.
(chap. Les discussions que són escomensades a les corts.)
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 461.
Les discussions qui sont commencées dans les cours.
CAT. Discussió. ESP. Discusión. PORT. Discução. IT. Discussione.
(chap. Discussió, discussions; v. discutí : discutixgo o discutixco, discutixes, discutix, discutim, discutiu, discutixen; discutit, discutits, discutida, discutides; yo discutiré; yo discutiría; si yo discutiguera o discutira; discutidó, discutidós, discutidora, discutidores.)

Secta, s. f., lat. secta, secte, doctrine.
Ensenha a son filh secta de gran perilh,
E la gran heregia de ley de payania.
V. de S. Honorat.
Il enseigne à son fils doctrine de grand péril, et la grande hérésie de loi de païennie.
Li qual amenaran sectas de perdicio.
Trad. de la 2° Épître de S. Pierre.
Lesquels amèneront sectes de perdition.
CAT. ESP. Secta. PORT. Secta, seita. IT. Setta. (chap. Secta, sectes, com la dels Vaudois; sectari, sectaris, sectaria com la secretaria de la Ascuma, sectaries.)  

Seda, Ceda, s. f., du lat. sericum, soie, étoffe de soie.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Un mot bel vel de seda de que son cap cubria. V. de S. Honorat.
Un moult beau voile de soie de quoi son chef elle couvrait.
En seda et en bos draps. Trad. de Bède, fol. 41.
(chap. En seda y en bons draps. Los de Peñarroija no són mol bons.)
En soie et en bons draps.
Loc. Cozez las telas ab un fil
Que sia de seda sotil.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cousez les toiles avec un fil qui soit de soie fine.
Drap de seda e gris e vair. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Drap de soie et gris et vair.
- Poil de certains animaux.
Sedas de porc queretz granre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Soies de porc vous chercherez beaucoup.
(N. E. Cerda, cerdas del cerdo, los pelos.)
- Par ext. Tamis.
Pa... pur de farina de froment... que es... ab cedas be purgada.
(chap. Pa... puro de farina de formén (blat)... que es... en sedás ben purgada. Sedás, aré, criba, pera porgá o purgá, cribá. ESP. Tamiz.)
Eluc. de las propr., fol. 208.
Pain... pur de farine de froment... qui est... avec tamis bien purgée.
CAT. ESP. PORT. Seda. IT. Seta. (chap. Seda, sedes; adj. sedós, sedosos, sedosa, sedoses.)

2. Cedal, adj., de soie, en soie.
Lansas trencans, forbidas, peno cedal.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.
Lances tranchantes, fourbies, pennons en soie.

Sedar, v., lat. sedare, apaiser, calmer.
Part. pas. Entro que l' apostema sia sedat.
Entro que vegas aquela... sedada per la mordicatio de la medecina.
Trad. d'Albucasis, fol. 53 et 23.
Jusqu'à ce que l'apostème soit calmé.
Jusqu'à ce que vous voyez celle-là... apaisée par l'excitation de la médecine. 
ESP. Sedar. IT. Sedare. (chap. Sedá, tranquilisá, adormí, anestessiá, calmá : sedo, sedes, sede, sedem o sedam, sedéu o sedáu, seden; sedat, sedats, sedada, sedades; sedaré; sedaría; si yo sedara.)

2. Sedacio, Cedatio, s. f., lat. sedatio, calme, tranquillité.
La sedacio del apostema.
Quan es la cedatio de la dolor et la cessatio de la febre.
Trad. d'Albucasis, fol. 62 et 24.
Le calme de l'apostème.
Quand est le calme de la douleur et la cessation de la fièvre.
(ESP. Sedación. chap. Sedassió, sedassions; anestessia, anestessies; tranquilidat; calma.)

3. Cedatil, adj., sédatif, propre à calmer.
Emplastres cedatils. Trad. d'Albucasis, fol. 16.
Emplâtres sédatifs.
ESP. Sedativo. (chap. Sedatiu, sedatius, sedativa, sedatives, com una galtada en la ma uberta; sedán, sedans.)

esplanissada, esplanissades, cop en la má uberta, normalmén a la esquena (espala a Fondespala); alguns brutos saluden aixina.

jueves, 7 de mayo de 2026

Sarrar, Serrar, Serra, Serradura

Sarrar, Serrar, v., lat. serare, serrer, fermer, enfermer, rétrécir, presser, embarrasser.
Quan lo vescoms s' en aperceup..., fes fort serrar e gardar la domna.
V. de B. de Ventadour.
Quand le vicomte s'en aperçut... il fit fort enfermer et garder la dame.
Serreron las portas per lo sieu mandamen. V. de S. Honorat.
(chap. Van tancá les portes per lo seu manamén.)
Fermèrent les portes par le sien commandement.
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.
Avant que la mort lui rétrécisse le visage.
Fig. Si se sarreron ensems per qu'il se deffendesson d' al com Richart.
V. de Bertrand de Born.
Ils se serrèrent ensemble pour qu'ils se défendissent du comte Richard.
Malvestatz estreing e serra e lia.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
Méchanceté étreint et serre et lie.
Part. pas. Si era la porta... sarrada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.
(chap. Si estabe la porta... tancada.)
Si la porte était... fermée.
Es tot entorn claus de fossatz
Ab lissas de fortz pals serratz.
Bertrand de Born: Be m play.
Est tout à l'entour clos de fossés avec palissades de forts pieux serrés.
Fig. No y a cors tan serrat d' erguelh
C' Amors, si s vol, dedins non renh.
A. Daniel: Ab plazer.
Il n'y a coeur si pressé d'orgueil qu'Amour, s'il veut, ne règne dedans.
Torna serratz e cortz.
Nat de Mons: Sitot non es.
Il devint serré et mesquin.
ESP. PORT. Cerrar. IT. Serrare. (chap. Tancá. Serrá es tallá en una serra, en un tronsadó o “pa tú pa mí”.)

2. Serra, s. f., serre, défilé, colline.
En plan o en serra.
(chap. Al pla o a la serra.)
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
En plaine ou en colline.
Que m pendon en una serra.
(chap. Que me penjon a una serra : a un desfiladero. Guillermet del Berguedá ne trobaríe alguna per la seua terra.)
Guillaume de Berguedan: Talans m' es.
Qu'ils me pendent dans un défilé.
ESP. Sierra. PORT. IT. Serra. (chap. Serra, serres.)

3. Serradura, s. f., du lat. sera, fermeture, serrure.
Pessa portas e serradura. V. de S. Honorat.
Brise portes et serrure.
Fig. Quan trais la man de son gan,
Trais del cor la serradura.
(chap. Cuan trau la ma de son guán, trau del cor lo forrollat.)
Aimeri de Bellinoy: Per Crist.
Quand elle tire la main de son gant, elle tire du coeur la serrure.
CAT. Cerradura. IT. Serratura. (ESP. Cerradura, cerrojo. Chap. Forrollat, forrollats; ferro va passá a forro.)

Fardar; Farga, forja, Forges, Fraguas, herrar es humano, errar

4. Serrailha, Serralha, Sarralha, s. f., serrure, fermeture, enceinte, clôture.
Las sarralhas en las portas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 117.
(chap. Los forrollats a les portes.)
Les serrures dans les portes.
Fermar las sarralhas per que, dins mayzo, totas cauzas sio plus seguras.
(chap. Tancá los forrollats pera que, a dins de casa, totes les coses estiguen mes segures.)
Eluc. de las propr., fol. 127.
Fermer les serrures pour que, dans maison, toutes choses soient plus sûres. 
Loc. Lai on sentes raustir moutos,
Vos fas del intrar plus cochos
Qu' al pal ni a la serrailha. 
Bertrand de Born: Maitolin.
Là où vous sentez rôtir mouton, vous vous faites de l'entrer plus empressé qu'à la palissade et à la fermeture.
Fig. Conoissenza e largueza
Son las claus de proeza,
Poder es la serralha.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Connaissance et largesse sont les clefs de prouesse, pouvoir (en) est la serrure.
ESP. Cerraja (cerrojo). IT. Serraglia.

5. Serralh, s. m., arsenal, enceinte, clôture.
Fig. Tot mon sen ten dins mon serralh.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Tout mon sens je tiens dans mon arsenal.
Metrai lo chan en serralh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Je mettrai le chant en clôture.
IT. Serragliò.

6. Sarramen, s. m., rétrécissement.
Contra sarramen 
De nars, faitz autre guerimen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Contre rétrécissement de narines, vous faites autre remède.
ESP. Cerramiento. IT. Serremento. (chap. Tancamén, tancamens; obstrucsió, obstrucsions; tapamén del nas, tapamens dels nassos.)

7. Sarradamen, adv., serrément, étroitement, d'une manière serrée, en ligne 
serrée.
Son se comensat de retirar... sarradamen.
Chronique des Albigeois, col. 38.
Ils se sont commencé de (se) retirer... en ligne serrée. 
(chap. Estretamen o estrétamen; tancadamen o tancádamen; apretadamen o apretádamen.)

8. Dessarrar, Deyssarrar, Deyssarar, Desserrar, Deysserrar, Deyserrar, v., desserrer.
Albarestas et arcs deysserar e destendre. (arbalestas)
D' albarestas mantes claus
Et estreyner e deyssarrar.
Lo vestir de son cors deysserra.
V. de S. Honorat.
Arbalètes et arcs desserrer et détendre.
D'arbalètes maintes clefs et étreindre et desserrer.
Le vêtir de son corps il desserre.
- Déployer.
Fai sonar las trombas e fai desserrar los sieus confanos.
(chap. Fa soná les trompes (trompetes) y fa desplegá los seus estandarts.)
V. de Bertrand de Born.
Fait sonner les trompettes et fait déployer les siens gonfanons.
 - Descendre, venir. 
Co folzer can del cel dessera.
Los XV Signes de la fi del mon.
Comme la foudre quand du ciel elle descend.
 - Jeter, lancer.
Brandir lansas e bordos
E cayrels dessarrar espes.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 
Brandir lances et piques et dards lancer épais.
- Accomplir, délier.
Fetz son vot, e lo ventz deysserrar. V. de S. Honorat.
Fit son voeu, et le vint délier.
- Se lever, souffler.
Meton s' en mar, lo venz deyserra. V. de S. Honorat.
Ils se mettent en mer, le vent soufle.
IT. Disserrare, diserrare.

9. Enserrar, Esserrar, Eserar, Essarrar, Eissarrar, Eyssarrar, Issarrar, v., enfermer, enserrer, enclore.
Dedins sos magers cofres las fetz pueys eserar.
Roman de Fierabras, v. 4999.
Dedans ses plus grands coffres les fit ensuite enfermer.
Es cum aurs esmeratz que om essera.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.
Il est comme or épuré qu'on enferme.
Don el n' ac gran gelosia, et enserret la en una tor.
V. de Guillaume de Cabestaing.
De quoi il en eut grande jalousie, et l'enferma dans une tour.
- Envelopper.
Aissi 'l clau e 'ls enserra 
Qu' Engolmes a per fort cobrat.
Bertrand de Born: Jeu chant.
Ainsi il les clôt et les enveloppe qu'Angoulême il a par force recouvré.
En auta votz escridan: Anem los essarrar.
Guillaume de Tudela.
A haute voix criant: Allons les envelopper.
Part. pas.
A 'N Bertrand Folc man, com hom esserat,
Per so qu' el aia de venir volontat,
Qu' el jorn, estam nos el caval armat.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Au seigneur Bertrand Folc je mande, comme homme enfermé, afin qu'il ait de venir volonté, que, le jour, nous sommes sur le cheval armés.
Entre doas postz enserrada
Vos la tenretz dos jorns entiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Entre deux planches enfermée vous la tiendrez deux jours entiers.
Fig. Tenebras li an esseratz los oils. Trad. de Bède, fol. 23.
(chap. Tiniebles o tenebres li han tancat los ulls : lo han segat.)
Ténèbres lui ont enveloppé les yeux.
Non es tan ferm ni tan enseignatz
Qu' en aital pas non fos totz eissarratz.
Giraud de Borneil: Quant creis.
Il n'est si ferme ni si instruit qu'en pareil pas il ne fut tout enserré.
En la mar suy per lieys profundamens (o profondamens)
Eyssarratz.
Sordel: Aitan ses plus.
Dans la mer je suis par elle profondément enclos.
Tan vey que tortz s' affassa
E dreitz es esseratz.
G. Riquier: Res no m val.
Tant je vois que tort se déguise et (que) droit est enfermé.
Ancmais no fui issarratz de causimen.
Le Comte de Poitiers: Companho farai.
Oncques plus je ne fus enfermé (embarrassé) de choix.
ANC. CAT. Enserrar. ESP. PORT. Encerrar. IT. Inserrare. (chap. Tancá, embolicá, empresoná, enclaustrá, etc.)

10. Insercio, s. f., lat. insertio, ente, greffe, écusson.
Es temps de empentar e de insercio.
(chap. Es tems de empeltá y de insersió. Lo castellá té injertar, natros diém empeltá.)
Eluc. de las propr., fol. 129.
C'est temps d'enter et d'écusson.
(chap. Insersió, insersions; empel, empels; v. empeltá : empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten; empeltat, empeltats, empeltada, empeltades; yo empeltaré; yo empeltaría; si yo empeltara. Mon pare ere mol bon empeltadó, yo no ne vach adependre; empeltadós, empeltadora, empeltadores.)

Insersió, insersions; empel, empels; v. empeltá : empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten; empeltat, empeltats, empeltada, empeltades; yo empeltaré; yo empeltaría; si yo empeltara. Mon pare ere mol bon empeltadó, yo no ne vach adependre; empeltadós, empeltadora, empeltadores.