Mostrando las entradas para la consulta nit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nit ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 29 de abril de 2026

Rude - Rutela

Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.
Es rudes en fahs e en paraulas.
Qui a la cara grossa e plena, es de ruda natura.
(chap. Qui té la cara grossa y plena, es de ruda naturalesa. Per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 127.
Est rude en faits et en paroles.
Qui a la face grosse et pleine, est de nature rude.
Non es degus homs, per can que sia durs e rudes. Leys d'amors, fol. 148.
Il n'est aucun homme, pour combien qu'il soit dur et rude.
CAT. ESP. Rudo. PORT. IT. Rude. (chap. Rudo, rudos, ruda, rudes.)

Mario Sasot Escuer; Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.

2. Rudeza, s. f., rudesse, rusticité, grossièreté.
Qui a las aurelhas grans, es signifiansa de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
(chap. Qui té les orelles grans, es signo - o marca - de rudesa.)
Qui a les oreilles grandes, c'est marque de rudesse.
CAT. Rudesa. ESP. PORT. Rudeza. IT. Rozzezza. (chap. Rudesa, rudeses; rustissidat, rustissidats; grossería, grosseríes.)

3. Ruditat, s. f., lat. ruditatem, rudesse, rusticité, grossièreté.
Aurelhas per exces longas... denoto d' entedement ruditat.
Eluc. de las propr., fol. 40.
Oreilles par excès longues... dénotent grossièreté d'entendement.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

4. Rudament, adv., grossièrement.
Uelhs negres, le jorn vezo agudament..., mas la nuech vezo rudament.
(chap. Los ulls negres veuen agúdamen - en agudesa - pel día..., pero per la nit veuen rúdamen - en rudesa.)
Eluc. de las propr., fol. 38.
Yeux noirs, le jour voient finement..., mais la nuit voient grossièrement.
(ESP. Rudamente. Chap. Rudamen o rúdamen.)

Ruf, adj., raboteux, rude, âpre.
Ac grans e rufas las mas. Roman de Jaufre, fol. 27.
Il eut grandes et raboteuses les mains.

Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.
Ancmais tan bon rofian
Non vim.
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Oncques plus si bon rufien nous ne vîmes.
Que nengun rufian non ause habitar en aquest pays.
(chap. Que cap rufián no oso habitá an este país. La Provensa tamé ere y es un país. La llengua dels inexistens “paísos catalans” es la provensal, lenga d'òc.)
Statuts de Provence. Bomy, p. 205.
Que nul maquereau n'ose habiter dans ce pays.
Que sia acusat de fach criminel (criminal) ni rufian.
(chap. Que sigue acusat de fet criminal ni rufián.)
Statuts de la Confr. du Saint-Esprit.
Qu'il soit accusé de fait criminel et rufien.
CAT. Rufiá. ESP. Rufián. PORT. Rufião. IT. Ruffiano. (chap. Rufián, rufians.)

Gabriel Rufián; constitución española, 1978; Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.

Rugir, v., lat. rugire, rugir.
Leos rugish. Leys d'amors, fol. 46.
(chap. Lo león rugix o rugish. Los leons rugixen o rugishen.)
Le lion rugit.
Subst. Pueys son dos (dous) chant torn' en rugir.
T. de Guillaume et de G. Riquier: Guiraut.
Puis son doux chant tourne en rugir.
Part. prés. Coma leons rugens.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.
Comme lion rugissant.
ESP. PORT. Rugir. IT. Ruggire. (chap. Rugí.)

2. Rugit, s. m., lat. rugitus, rugissement.
Fa XII rugitz, o critz. Eluc. de las propr., fol. 255.
(chap. Fa dotse rugits, o crits.)
Fait douze rugissements, ou cris.
CAT. Rugit. ESP. PORT. Rugido. IT. Rugito. (chap. Rugit, rugits.)
- Flatuosité, borborygme.
Fa ronha et pustulas els efans, rugit et ventozitatz excita.
(chap. Fa roña y pústules als infans (chiquets), rugit (petera) y ventosidats (pedorrines) exite o excite.)
Eluc. de las propr., fol. 274.
Fait rogne et pustules aux enfants, flatuosité et ventosités excite.

3. Rug, Ruch, s. m., rugissement.
Rug far et clamors. Eluc. de las propr., fol. 81.
Faire rugissement et clameurs.
IT. Ruggio, rugghio.
- Flatuosité, borborygme.
Ayga, la qual preza otra mezura, fa ruch el ventre.
Exces de vianda... engendra rug. Eluc. de las propr., fol. 54 et 73.
Eau, laquelle prise outre mesure, fait borborygme au ventre.
Excès de nourriture... engendre flatuosité.

4. Rugiment, s. m., flatuosité, borborygme.
Inflacio de ventre e rugiment.
(chap. Unfló de ventre y rugimén.)
Eluc. de las propr., fol. 210.
Enflure de ventre et flatuosité.
(chap. Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines. Les tripes rugixen per gana.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines


Rugle, s. m., globe.
Dos rugles si encontro en l' ayre, cum dos calhaus eflamatz, fasem granda collizio. Eluc. de las propr., fol. 138.
Deux globes se rencontrent en l'air, comme deux cailloux enflammés, faisant grande collision.
(chap. Rogle, rogles : sírcul, sirculs; lo globo es esféric; los globos són esferics.)

Rumor, rimor, s. m, lat. rumor, rumeur.
Fon gran rumors
Entr' el poble e gran clamors.
Trad. d'un Évangile apocr.
Il fut (y eut) grande rumeur parmi le peuple et grande clameur.
Non aiatz paor
De crit ni de rimor.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
N'ayez peur de cri ni de rumeur.
ANC. FR. De quatre lieues oïsiez la rumor.
Roman de Roncevaux, Monin, p. 11.
CAT. ESP. PORT. Rumor. IT. Romore, rimore. (chap. Rumor, rumors; rumó, rumós.)

2. Rumoros, adj., agité, tumultueux, grondeur, mugissant.
Mar... es tempestuoza, rumoroza.
(chap. La mar es tempestuosa, rumorosa. En castellá se escriu y diu igual.)
Eluc. de las propr., fol. 153.
La mer... est tempétueuse, mugissante.
IT. Romoroso. (chap. Rumorós, rumorosos, rumorosa, rumoroses; tumultuós, tumultuosos, tumultuosa, tumultuoses.)

Rundir, v., grogner. 
Parlon aissi cum porcs rutz.
(chap. Parlen així o aixina com lo gorrino (porc) gruñ o gruñix.)
Torcafols: Cominal.
Ils parlent ainsi comme cochon grogne.
(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñs o gruñixes, gruñ, gruñim, gruñiu, gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides; yo gruñiré; yo gruñiría; si yo gruñiguera o gruñira.)

Rural, adj., lat. ruralis, rural, rustique, grossier. 
Cobes e rurals. Leys d'amors, fol. 39.
Convoiteux et grossier.
CAT. ESP. PORT. Rural. IT. Rurale. (chap. Rural, rurals; menos mal que tenim la (caixa) Rural.)

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José

Rusca, Ruscha, s. f., écorce.
Per la rusca non pueia
La dous' umor de la saba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Par l'écorce ne monte pas la douce humeur de la séve.
Rusca... de pomier.
(chap. Crosta... de pomera.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Écorce... de pommier.
- Tan.
Als cuers que adobaray farai dar III ruscas novas..., lo quals cuers tenrai... en cascuna rusca per XV dias al mens. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Aux cuirs que je préparerai je ferai donner trois tans neufs..., lequel cuir je tiendrai... dans chaque tan pendant quinze jours au moins.
- Fig. Ventre, bedaine, panse.
Joglars, imple la ruscha.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.
Jongleur, emplis la panse.
Loc. Apela G. vil fola ruscha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Appelle Gérard vieille folle bedaine.
CAT. Rusca. (chap. Crosta, crostes. Mon pare de jove anabe a buscá crosta de pi cuan tallaben algún piná pel port, demanán permís al amo, y después se reveníe. Tamé va mol be com a ensenall, pera ensendre lo foc. ESP. Corteza de los árboles.)

Ensenall es per a ensendre lo foc, fulla de pi, crosta, piñes, rametes, tea, flocs de fusta, papé, clasca de amela, anous, clofos, etc.

2. Ruschal, s. m., écale.
En la notz tres causas ha:
L' escorsa, la testa, 'l nogalhs;
L' escorsa, so es lo ruschals,
Qu' es mot d' amara natura.
Brev. d'amor, fol. 80.
En la noix il y (a) trois choses: l'écorce, la coque, le cerneau; l'écorce, c'est l'écale, qui est moult d'amère nature.
(chap. Clasca, clasques, de anou, anous, amela, ameles; del marisc.)

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

3. Ruscalh, adj., débile.
Apele los paubres rancs,
Frevols e secs, ruscalhs e mancs.
Brev. d'amor, fol. 138.
Qu'il appelle les pauvres contrefaits, faibles et aveugles, débiles et manchots.

Rustic, Rostic, adj., lat. rusticus, rustique, villageois, grossier.
Engannar... lo poble rostic. Traité de l'Antecrist.
(chap. Engañá... al poble rústic. Tratat del Antecristo o Anticristo.)
Tromper... le peuple rustique.
Subst. Gran companhia de rustics e de vilas.
(chap. Gran compañía de rustics y de vilans - villanos. Ascuma, IEC, AVL.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 30.
Grande compagnie de villageois et de vilains.
CAT. Rustic (N. E. sin tilde). ESP. (rústico) PORT. IT. Rustico. 
(chap. Rústic, rustics, rústica, rústiques. Al Decamerón en chapurriau ne ix un que li enseñe a Alibech a embutí al dimoni al infern.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Ruste, adj., grossier, rude, violent.
Adoncxs viratz d' espaza man ruste colp donat.
Lo bran dichen a terra per mot rusta fertat.
Roman de Fierabras, v. 4318 et 4805.
Alors vous verriez d'épée maint rude coup donné.
Le glaive descend à terre par moult rude férocité.
ANC. FR. 
Par mult ruiste vertu a son caup avalé. 
Roman de Fierabras en vers français.
CAT. Rustec.

3. Rustat, s. f., grossièreté, rusticité, rudesse.
Adoncxs venc l' us vas l' autre de gran, fera rustat.
Roman de Fierabras, v. 1594.
Alors vint l'un vers l'autre avec grande, farouche rudesse.
4. Rusticitat, s. f., lat. rusticitatem, rusticité.
Rusticitat, utilitat. Leys d'amors, fol. 68.
Rusticité, utilité.
CAT. Rusticitat. ESP. Rusticidad. PORT. Rusticidade. IT. Rusticità, rusticitate, rusticitade. (chap. Rustissidat, rustissidats.)

Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda

5. Rustegamens, adv., grossièrement, rudement.
Lur parlet mot rustegamens. Hist. de la Bible en prov., fol. 17.
Leur parla moult rudement.
CAT. Rusticament. ESP. (rústicamente) PORT. IT. Rusticamente.
(chap. rústicamen o rusticamen.)

Rutela, s. f., lat. rutela, tarentule.
Percussio… de vipera o de rutela. Trad. d'Albucasis, fol. 46.
(chap. Picotada... de escursó o de tarántula.)
Piqûre... de vipère ou de tarentule.
(chap. Tarántula, tarántules. ESP. Tarántula, tarántulas. En chapurriau se li diu escursó a la víbora; se li diu arraclau, arreclau al “escorpión”.)

Picotada... de escursó o de tarántula

martes, 31 de marzo de 2026

Raire, Rayre, Raure, Reire - Enramar

Raire, Rayre, Raure, Reire, v., lat. radere, rayer, retrancher.
Ras me del libre.
Aquel que peccara contra me, ieu lo rayray.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 13.
Raye-moi du livre,
Celui qui péchera contre moi, je le rayerai.
Autre no l' en pot un mot raire.
Marcabrus: Auiatz.
Autre ne lui en peut un mot retrancher.
Us no s' en pot raire
Que mal se sabon venjar.
Guillaume de Berguedan: Bernard ditz.
Un ne s'en peut retrancher, vu que mal ils se savent venger.
 
destraleta, destraletes; Raire, Rayre, Raure, Reire
 
- Trancher, couper.
Tal donet a 'N Aimar qu'el cap en * res. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Tel (coup) il donna au seigneur Aimar que la tête il en trancha.
ANC. FR.
La teste me vouloit jus des espaulles raire.
Roman de Berte, p. 186.
- Raser, racler, effleurer.
Prumier lo fan banhar e tondre e raire. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Premièrement le font baigner et tondre et raser.
C' om vos rase e tonda 
En redon. 
Sordel: Non puesc mudar.
Qu'on vous rase et tonde en rond.
L' un esperon
Li trenquet, razen lo talon.
Roman de Jaufre, fol. 13.
L'un éperon lui coupa, en rasant le talon.
Loc. No i es uns no 'l poscatz tondr' e raire.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Il n'y en a pas un que vous ne le puissiez tondre et raser. 
Un rics malvatz a cui sofranh merces
Tan qu'om no pot del sieu raire ni tondre.
P. Vidal: No m fai chantar. 
Un riche méchant à qui manque merci tant qu'on ne peut du sien raser ni tondre.
Subst. Son tondut et an paor del raire.
E. Cairels: Pus chai.
Ils sont tondus et ont peur du raser.
ANC. FR. Renart dit: Mès rere et tondre.
Roman du Renart, t. 1, p. 42.
Il les faisoit raire et plumer comme cochons.
Rabelais, liv. V, ch. 25.
- Part. prés. empl. subst. Rasoir.
E 'l cor plus dolz per sentir
C' uns prims *rausans sus car nuda.
L'évêque de Bazas: Cor poder.
Et le coeur plus délicat pour sentir qu'un fin rasoir sur chair nue.
Part. pas. Prec qu' els motz fals en sian ras.
Bernard de Venzenac: Iverns vay.
Je prie que les mots faux en soient retranchés.
Lo reis fon tondutz, bainatz e raus.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90.
Le roi fut tondu, baigné et rasé.
Fig. Totz paubres e ras.
Garins d'Apchier: Cominal.
Tout pauvre et rasé (dénué).
Es coma taula rasa. Brev. d'amor, fol. 53.
Est comme table rase.
Subst. et prov. Atertan (atretan) vos es del ras
Com del tondut.
Amanieu des Escas: Dona per cuy.
Pareillement vous est du rasé comme du tondu.
Adv. comp. Prendetz 1 vaissel et empletz lo tot ras e ras d' oli.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Prenez un vaisseau et emplissez-le tout ras et ras (à ras) d'huile.
Perdras la testa ras e ras del costat. Roman de Fierabras, v. 922.
Tu perdras la tête ras et ras (au ras) du côté.
Fay un nos a la corda rais et rais de l' ayga.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 35.
Fais un noeud à la corde ras et ras (au ras) de l'eau.
ANC. FR. Tot contreval reiz à reiz dou roignon.
Roman de Gérard de Vienne, v. 2375.
Et pristrent si rez à rez que il lessièrent sa fame à grant povreté.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 245.
ESP. Raer. IT. Radere. (chap. afeitá, rasurá, chollá, pelá, esquilá, tallá lo pel, tonsurá.)
 
esquilá a estisora; Raire, Rayre, Raure, Reire

 

2. Ras, s. m., ras, sorte de mesure.
Caveron la lauza
Mais d' un ras e de miey.
De tal vertut que la grossa lansa...
Passet un ras fora l' esquina.
V. de S. Honorat.
Creusèrent la roche plus d'un ras et demi. 
De telle force que la grosse lance... passa un ras hors l'échine.
ESP. Ras.
 
3. Razor, s. m., rasoir.
Razors non es plus trencantz. Roman de Jaufre, fol. 18.
Rasoir n'est pas plus tranchant.
Fig. Apres lo fer am lo razor de disciplina. V. et Vert., fol. 57.
Après il le frappe avec le rasoir de discipline.
ANC. FR. E razur ne li montera el chief.
Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.
En sa main lo razor *prant. (prend)
Nouv. rec. de Fabl. et cont. ant., t. Ï, p. 121.
ANC. CAT. Rasó. IT. Rasoio. (ESP. Navaja, cuchilla, afeitadora, maquinilla de afeitar, máquina de afeitar; rasuradora; navaja de afeitar.) (chap. Navalla, cuchilla, afeitadora, maquineta, máquina de afeitá, rasuradora.)
 
Xavier Tarzán; Navalla, cuchilla, afeitadora, maquineta, máquina de afeitá, rasuradora
 
4. Rasura, Razura, s. f., lat. rasura, rapure, raclure, rature.
En la rasura de dents. Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Dans la rapure de dents.
Boysh..., sa razura... restrenh cors de ventre. Eluc. de las propr., fol. 201.
Buis..., sa raclure..., estreint cours de ventre.
Prenetz razura de veill lart. Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenes raclure de vieux lard.
Charta ses razura, ses tranchadura. Charte de Montferrand, de 1273.
Charte sans rature, sans coupure.
(chap. Carta sense rasura, sense trencadura : que no estigue tallada ni trencada. Comparéu lo chapurriau de 2026 en lo ocsitá de Monferrán del añ 1273.)
ANC. CAT. Razura. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. Rasura. (chap. Rasura, rasures; tall, talls. Ratat, ratats, ratada, ratades; rossegat, rossegats, rossegada, rossegades. Se trobe a mols escrits : “non rasa”.)
 
5. Razedor, s. m., raseur, coupeur, rogneur.
A razedors de pargamis, lo portal de la blancaria.
Cartulaire de Montpellier, fol. 43.
À rogneurs de parchemins, le portail de la tannerie.
ESP. Raedor. (chap. Rossegadó, rossegadós, rossegadora, rossegadores; ratadó, ratadós, ratadora, ratadores; talladó, talladós, talladora, talladores.)
 
6. Rasibus, prép., rasibus, tout contre, tout près.
Rasibus de las possessions. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 24.
Rasibus des possessions.

 

7. Abrader, v., lat. abradere, racler, ratisser, retrancher, tondre.
Que tu inquiras la corruptio... e que abradas aquela.
Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Que tu cherches la pourriture... et que tu racles celle-là.

 

8. Arasar, Arassar, v., araser, raser, combler, niveler.
La a faita abatre e arasar.
Per emplanar et arassar los fossatz.
Chronique des Albigeois, col. 41 et 15.
Il l'a faite abattre et raser.
Pour aplanir et niveler les fossés.
ANC. FR. Tout le porpris voil embraser,
Tors et torneles arraser.
Roman de la Rose, v. 20932.
CAT. ESP. Arrazar. (CAS. Arrasar, a ras.) PORT. Arrasar, arrazar. (chap. Arrassá, abatre, enruná, tombá, aplaná, dixá algo a ras de terra: yo arrasso, arrasses, arrasse, arrassem o arrassam, arrasséu o arrassáu, arrassen; arrassat, arrassats, arrassada, arrassades; yo arrassaré; yo arrassaría; si yo arrassara.)
 
Ram, Ramp, s. m., lat. ramus, rameau, branche, verge, brin, baguette, tige.
Aissi com lo rams se pleia. 
B. de Ventadour: Lo rossignols.
Ainsi comme le rameau se ploie.
Quan si cargo 'l ram de vert fueilh.
Aimeri de Sarlat: Quan si.
Quand se chargent les rameaux de vert feuillage.
Aquest instrument havent dos ramps.
Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Cet instrument ayant deux branches.
Fig. Uns rams de joi plens de dousor.
Cercamons: Ges per lo.
Un brin de joie plein de douceur.
Ab un ram de fadeza.
G. Riquier: Si m fos.
Avec un brin de fadaise.
Loc. fig. El mieu gen non plei ram
Qui tan leu fraing ni trenca.
Folquet: Vermillon.
(N. E. Vermillon clam vos fac d'un' avol pega pemcha
Qe m'a una chancon degolad' et estencha
Qe de qe fi de lei, e s'es vanad' e feimcha
Q'eu l'appellei Aut-Ram don il s'es aut empencha:
Il men, q'eu non plei ram qi tan leu fraing ni·s trencha
Ni voil branca tochar de qe leu ma man tencha.
À ma manière je ne ploie rameau qui si facilement casse et rompt.
ANC. FR. La batoit d'un rain d'aiglentier. Roman de la Violette, p. 212.
Flors e raims verz des paumiers portoient le jor de la feste.
Anc. trad. des Livres des Machabées, fol. 189.
Comme li rains qui est nouvellement trenchés d'un très bon arbre. 
Annales du Règne de S. Louis, p. 165.
Comme deux raims en une tige. Œuvres d'Alain Chartier, p. 627.
- La fête des rameaux.
So que Dieus dis lo jorn de Rams, cant el intret en Jherusalem.
Ce que Dieu dit le jour des Rameaux, quand il entra dans Jérusalem.
La vespre d' a Rams.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.
Le soir d'aux rameaux.
(chap. La vespra de Rams : dissapte per la vesprada - nit, abans del Domenge de Rams, antigamén tamé dita “Ram e Palma” o Rampalm.)
 
La vespra de Rams : dissapte per la vesprada - nit, abans del Domenge de Rams, antigamén tamé dita “Ram e Palma”
 
 
- Signe et gage de paix.
Lai lhi ret terra plana per un ram fulh.
Lo coms pel ram del rei recep so fieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
Là il lui rendit la terre entière par un rameau feuillé.
Le comte par le rameau du roi reçut son fief.
CAT. Ram. ESP. PORT. IT. Ramo. (chap. Ram, rams.)
2. Ramet, s. m. dim., petit rameau, baguette.
A m ferut d'un ramet el costat.
(chap. Me ha ferit en un ramet al costat; me ha futut, pegat, esbatussat en un vime, en una sarguera, pullís, a les costelles.)
Giraud le Roux: Ara sabrai.
M'a frappé d'une baguette au côté.
CAT. Ramet. ESP. Ramito (ramillete). PORT. Raminho. IT. Rametto. 
(chap. Ramet, ramets.)
3. Rama, s. f., rame, ramée, feuillée, jet, pousse.
Far pot de me son talen
Mielz no fa 'l venz de la rama,
Qu' en aissi vau lieis seguen
Com la folla sec lo vent.
B. de Ventadour: Amors.
Faire peut de moi son désir mieux que ne fait le vent de la ramée, vu qu'ainsi je vais la suivant comme la feuille suit le vent.
Hom enten vi de tres fuelhas
E de tres ramas, so es de tres ans.
Leys d'amors, fol. 129.
On entend vin de trois feuilles et de trois pousses, c'est-à-dire de trois ans.
CAT. ESP. PORT. IT. Rama. (chap. Rama, rames; chit, chits : rechito, rechitos; brosta, brostes; pullís, pullissos; chupón, chupons : mamón, mamons, com los de la Ascuma.)
 
Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès
 
 
4. Ramilla, s. f. dim., petite branche, petite ramée.
E 'l rossinholet s' asaia
Sotz la ramilla.
Marcabrus: El mes.
Et le rossignol s'essaie sous la petite ramée.
(ESP. Ramilla, ramita. Chap. Rameta, rametes; branqueta, branquetes; pullisset, pullissets; chuponet, chuponets : mamonet, mamonets, com los pobrets que seguixen al gran mamón : Juaquín Monclús.)
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2
 
5. Ramage, s. m., ramée, branchage.
Lo vergier era gratios
E de ramage ben fulhos.
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Le verger était gracieux et de branchage bien feuillu.
CAT. Ramatge. ESP. Ramaje. IT. Ramage. (chap. Ramache, ramaches; brancache, brancaches; fulladissa, fulladisses; fullamenta, fullamentes; brostadissa, brostadisses; verdó, verdós : verdura, verdures.)
- Adj. Branchier, terme de fauconnerie.
Un esparvier ramatge
Que s' era sus mon pung pauzatz.
(chap. literal: Un esparbé branqué que se habíe damún de mon puñ posat.)
Giraud de Borneil: No m puesc mudar.
Un épervier branchier qui s'était posé sur mon poing.
6. Ramel, s. m., rameau, branche.
Lo gens temps m' abellis e m platz,
E 'l ramel carguat de verdor.
Arnaud de Marueil: Lo gens.
Le beau temps me charme et me plaît, et le rameau chargé de verdure.
Tal colp li vay donar sus l' escut de cartier,
Que l' escut no li valc un ramel d' olivier.
Roman de Fierabras, v. 4697.
Tel coup va lui donner sur l'écu écartelé, que l'écu ne lui valut un rameau d'olivier.
ANC. FR. Lorsque florissent li ramel...
E gent florirent li ramel.
B. de Sainte-Maure, Archeologia of London, t. XII.
7. Ramada, s. f., ramée, branchage.
M' es belh dous chan per l' ombratge
Que fan desus la ramada
L' auzelet per la verdura.
Marcabrus: Lanquan.
Il m'est beau le doux chant sous l'ombrage que font dessus la ramée les oiselets à cause de la verdure.
- Baraque.
Tro al jorn que vist lo pueg
E 'l castel e las albergadas
E las tendas e las ramadas.
Roman de Jaufre, fol. 53.
Jusqu'au jour qu'il vit la montagne et le château et les campements et les tentes et les baraques.
ESP. PORT. Ramada. (chap. Barraca, barraques : caseta feta de rames. Mol coneguda la valensiana de Vicente Blasco Ibáñez.)
8. Ramil, s. m., ramée, bourrée.
Mortz son li bon albre premier,
E 'ls vius son ramils e festucs.
Marcabrus: Al departir.
Morts sont les bons arbres les premiers, et les vivants sont ramées et scions. 
9. Ramenc, adj., branchier, qui va de branche en branche, terme de fauconnerie.
Ramencx es sel c' om pren el ram
Ab latz, ab ret.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Branchier est celui qu'on prend sur la branche avec lacet, avec réseau.
(N. E. Ramenc es Ignacio Sorolla Vidal, el aragonés catalanista de las redes “xarxes”, y los lacitos amarillos, al que no le vendría mal una caricia de branca en el costillar. Es sociolingüista, doctor, y vive del dialecto occitano catalán.)
 
Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal
 
 
enllassos, webs en dialecte occità catalá
 
 
Subst. Destriansa d' auzel nizaic e de ramenc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Distinction d'oiseau niais et de branchier.
10. Ramier, s. m., rameau, feuillée, ramée, fourré.
Seguet tant la via per los ramiers,
Que trobet a un fuc dos charboniers. (N. E. foc, fuoc.) 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87.
Il suivit tant le chemin à travers les fourrés, qu'il trouva à un feu deux charbonniers.
- Adjectiv. Rameux, branchu.
Per mal talent s'en torna desotz un pi ramier.
Roman de Fierabras, v. 210.
Par mauvais désir il s'en retourne dessous un pin rameux.
- Branchier, terme de fauconnerie.
Son petit,
Ramier, fort, e son abelit. 
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Ils sont petits, branchiers, forts, et sont agréables.
11. Reynh, s. m., rameau.
Son de flor cubert li reynh.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es.
Sont de fleurs couverts les rameaux.
12. Ramos, adj., lat. ramosus, rameux, branchu.
Aybres..., la calor exten la humor, e 'l ret may ramos.
Eluc. de las propr., fol. 196.
Arbre..., la chaleur étend la sève, et le rend plus rameux.
CAT. Ramos. ESP. PORT. IT. Ramoso. (chap. Ramós, ramosos, ramosa, ramoses : ramut.)
13. Ramut, adj., rameux, branchu.
Passeron l' espeissa del boi ramut.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Passèrent l'épaisseur du bois rameux.
(chap. Ramut, ramuts, ramuda, ramudes : que té molta rama, ufanós; fullat, fullats, fullada, fullades.)
14. Ramis, adj., branchu, rameux.
Vic los traps de Karle desotz us pis ramis. Roman de Fierabras, v. 629.
Vit les tentes de Charles dessous un pin branchu.
15. Ramificar, v., ramifier.
Ramifica si en quatre brancs, qui si expando per diversas partidas.
Eluc. de las propr., fol. 63.
Se ramifie en quatre branches, qui se répandent par diverses parties.
(ESP. Ramificar, ramificarse. Chap. Ramificá, ramificás.)
16. Ramar, v., verdir, reverdir, se couvrir de feuilles.
Quan branca 'l brondels e rama
Per vergiers.
Giraud de Borneil: Quan branca.
Quand pousse des branches le rameau et verdit dans les vergers.
Quan si raman li verjans.
Giraud de Borneil: Tos temps m' es.
Quand se couvrent de feuilles les vergers.
Fig. Car, per solatz e per chan, 
Creis amors e brot' e rama.
Raimond de Miraval: Sitot s'es.
Car, par soulas et par chant, croît amour et bourgeonne et reverdit.  
Part. pas. Marimonda traspassa, don li mons son ramatz.
Roman de Fierabras, v. 586.
Outrepasse (Marrimonde) Marimonde, dont les monts sont verdis.
(chap. Ramá, brostá, fullá, reverdí.)
17. Desramar, Deramar, Derramar, v., effeuiller, dégarnir de feuilles.
Pel brau temps sec qu'els desrama.
G. Adhemar: Al prim pres.
Par le dur temps sec qui les effeuille.
- Fig. Délabrer, ruiner.
Car us cascus la desrama
E 'l fer e las dentz li brisa.
Alegret ou Marcabrus: Bel m' es.
Car un chacun la délabre et la frappe et les dents lui brise. 
Part. pas. Per qu' el cons es derramatz.
(chap. Perque lo coñ está desramat; la figa, chona está desramada.)
Marcabrus: Dirai vos.
C'est pourquoi le vagin est délabré.
Ventres deramaz non dira ja: Aonda per lo vezi.
Trad. de Bède, fol. 54.
Ventre délabré ne dira jamais: Abonde pour le voisin.
(chap. Desramá, desramás, desfullá, desfullás : pedre la rama, fulla.)
18. Enramar, v., planter, garnir de branches, de rameaux.
Part. pas. fig.
Car de Sarrazis vey totz los pratz enramatz.
(chap. Ya que de Moros (sarracenos) vech tots los prats enramats.)
Roman de Fierabras, v. 1712.
Car de Sarrasins je vois tous les prés garnis.
Eluc. de las propr., fol. 63. 
CAT. ESP. PORT. Enramar. (chap. Enramá; enramás; enramat, enramats, enramada, enramades.)

viernes, 6 de febrero de 2026

Adios. Tomás Aguiló Forteza.

ADIOS! (Tomás Aguiló Forteza.)


Tomás Aguiló Forteza; Adios; ¡Cóm se mostían y cauen, Esfullades baix dels brots,


¡Cóm se mostían y cauen,

Esfullades baix dels brots,

Les flors qu'eran l'alegría

D'aquest jardí tan hermós!

Floretes blanques y blaves,

Floretes de cent colors,

Ramells no faré de voltros

Ni vendré ja a regarvos:

Adios, floretes, adios!


De lluny s'en venen les ones,

De lluny les du la maror,

Y cap n'arriba a la platja

Que totduna no s'en torn.


ADIÓS!

¡Cómo se marchitan y caen, deshojadas bajo del tronco, las flores que eran la alegría de este jardín tan bello! Florecillas blancas y azules, florecillas de cien colores, ramos no haré de vosotras, ni vendré ya a regaros. Adiós, florecillas, adiós!

De lejos vienen las olas, de lejos las lleva el temporal; ninguna hay que no se vuelva en el momento de tocar en la playa. ¿Es que buscan


¿Es que cerquen altre terra?

¿O 's qu'es perden dins els fons?

Si sabeu, mare, d'hont venen,

¿Ahont van ho sabeu vos?

Ay! ones, adios, adios!


Ja s'en van les oronelles,

Que de prest vendrán els tords,

Y aquests dias tan alegres

Serán dias de tristor!

Els penyals de neu blanquetjan,

El mestral despulla els tronchs,

Y a n'el cor també 'l despullan,

També 'l gèlan les fredors.

Adios, alegría, adios!

Aquells qui tasten la vida

Li troban un gust tan dols!

Y quant menos ho esperan

¡Qu'es d'amarch el derrer glop!

Si d'entre les mans mos fujen

Les esperançes del mon,

¿Per qué el cor d'un ple qui 'l mata

N'está sempre desitjos?

Adios, esperança, adios!

¿Per qué hi ha flors que matzinan

Quant tenen tan bon olor?

¿Per qué en lo blau de les ones

El blau del cel se confon?

¿Per qué tot crestall s'entela?


otras tierras, o es que se pierden en el fondo? Si sabéis, madre, de dónde vienen, ¿sabéis quizás a dónde van? Ay! adiós, olas, adiós!

Ya se van las golondrinas, asaz presto llegarán los tordos, y esos días tan alegres serán días de amargura! La nieve blanquea las cimas, el huracán despoja los troncos, y también al corazón despojan, también le hielan los rigores del otoño. Adiós, alegría, adiós!

Es dulce el sabor de la vida para aquellos que liban su copa, y cuando menos lo esperan, ¡cuán amargo es su último sorbo! Si de entre las manos huyen las esperanzas del mundo, ¿Por qué de un placer que le mata está siempre ansioso el corazón? Adiós, esperanza, adiós!,

¿Por qué hay flores de suavísimo olor que envenenan? ¿Por qué se parece tanto el azul de las olas al azul del cielo? ¿Por qué todo cristal se empaña?


¿Per qué tot mirall se romp?

¿Per qué han de venir les ditxes

Si venen per deixarmos?

Adios, ditxa meua, adios!

Del seu cavall que s'allunya

El trapitx qu'es ja de sórd!

Y encara derrera els àrbres

Axeca un nigul de pols.

El nigul s'escampa al ayre,

El trapitx es perd del tot;

Ja may mes sobre la terra

Tornarém a veuremós.

Adios, pera sempre, adios!

Sentiu, mare? sentiu, mare?

Aquests aglapits, qué son?

El meu còs tot s'escarrufa;

Ay, mare, quín tremoló!

¿Será ver axó que diuen,

Qu'el cá del nostre pastor,

Cada pich qu'el fosser passa,

Se pòsa a lladrar furiós?

Adios, vida meua, adios!

Allá demunt la muntanya

S'axeca una vermelló;

Si 's el sol que ja 's vol pondre,

¿Cóm axí 's pòn tan dejorn?

Els niguls vermells s'apagan:

¡Quín nigul s'en vé tan fosch!

¿Por qué se rompe todo espejo? ¿Por qué han de venir las dichas, si vienen para dejarnos? Adiós, dicha mía, adiós!

Cuán sordas llegan ya las pisadas de su caballo que se aleja! y todavía tras de los árboles levanta una nube de polvo. El polvo se esparrama por los aires, y piérdese del todo el rumor de su carrera: ya no le veré más en este mundo. Adiós, dicha mía, adiós!

Oís, madre? oís, madre? ese ruido ¿qué significa? Se estremece todo mi cuerpo. Ay! qué susto, madre! ¿Será verdad lo que dicen? ¿será verdad que el perro de nuestro pastor, lanza furiosos ladridos cada vez que pasa el sepulturero? Adiós, vida mía, adiós!

Por encima de la montana resplandece una luz roja: si es el sol que va a ponerse,
¿por qué se pone tan temprano? Las nubes arreboladas se apagan; ¡cuán negra es la que se acerca! Tan oscuro está el cielo como a la media noche. Adiós, luz del cielo, adiós!


Tot el cel es ja tan negre

Com si mitja nit ja fos!

Adios, llum del cel, adios!

Ay, mare, es meus ulls s'aclucan!

Ay, mare, preniume el pols;

¿No 's un ángel d'ales negres

Aquest qu'are m' besa el front?

Vetx una paloma blanca,

Darrera hi vola un falcó;

Y s'en pujan, y s'en pujan,

Ja no vetx a cap dels dos.

Adios, mare meua, adios!

____

Ay, madre, mis ojos se cierran! Tomadme el pulso, madre; ¿no es un ángel de alas negras el que ahora me besa en la frente? Veo una paloma blanca, y tras de ella volando un halcón; y suben, y suben, y suben; a ninguno de los dos veo ya.
Adiós, madre mía, adiós.

___



Nat en Palma de Mallorca, en l'any 1812, de D. Tomás Aguiló Cortés, també distingit poeta mallorquí, ja en sa jovenesa se dexá conduir per una extraordinaria afició a les Belles lletresy a aquesta es deu sens dupte que fós el qui iniciás en Mallorca la moderna poesia castellana, contribuint a formar ab son exemple la distingida córt de poetas qu' avuy l'honra. En l'any 1840, juntament ab D. Joseph Maria Quadrado y D. Antoni Móntis, publica la revista anomenada La Palma, primer periódich literari que ha vist la llum en aquesta illa; y en lo de 1844 fou un dels principals redactors de La Fé, revista mensual relligiosapolítica y literaria que es vá publicar per espay d'algun temps també en la capital de las Balears.

Entre les obres que 'n llengua nacional té publicades en Tomás Aguiló, son las principals: Rimas varias, colecció de poesies, en tres volums in 8.°, estampats en lo establiment tipografich de D. Felip Guasp; La agonia del Redentor, poema relligiós, un petit volum in 16; Á la sombra del ciprés, cuentos y fantasías, un altre volum in 4.°; y la are derrerament impresa que té per titol Escenas episódicas y es aplech de quadros de la passió de Jesucrist, totes eixes obres estampades en lo mateix establiment.

En aquests ultims anys ha sigut un dels mes constants y eloquents redactors de la Unidad católica, periódich que defensava la unidad relligiosa en nostra patria. En diferents revistes y calendáris poden llegirse moltes de ses poesies escrites en la materna llengua, y ja en 1852 en publicá un tomét titolat Poesies fantásticas en mallorquí, qu'es tal vegada la flor millor de sa corona de poeta. En los Jochs florals de Barcelona del any 1865 fou adjudicat lo primer accéssit de l'englantina d'òr a sa poesia El 25 d'octubre, y en los de 1867 guanyá la viola d'or y argent per la qui s'anomena Constança d'Aragó.

Regí aquest poeta per espay de tres anys la cátedra de Historia del Institut de Tarragona, y viu en el dia en Palma entregat a ses ocupacions literaries.

___