Mostrando las entradas para la consulta monasteri ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta monasteri ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.
Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

sábado, 23 de mayo de 2026

Sexe, Sezer, Cezer, Seire, Sentar

Sexe, s. m., lat. sexus, sexe.
Servada entre lor prerogativa de sexe.
Fors de Béarn, p. 1088.
Conservée entre eux prérogative de sexe.
CAT. ESP. PORT. Sexo. IT. Sesso. (chap. Sexo, sexos; sexe, sexes; tamé se pot escriure secso, secsos, secse, secses, com lo verbo sacsá o saxá.)

Al fútbol, com al sexo, no ña prou en está damún tot lo rato, ña que fótrela a dins !

Sezer, s. m., lat. cicer, pois chiche.
Del gran d' un sezer bel e plas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Du grand d'un pois chiche beau et uni.
(chap. Sigró, sigrons. ESP. Garbanzo, garbanzos.)

farinetes, guixes, guijas, almorta, sigrons, garbanzos, cigrons

Sezer, Cezer, Seire, v., lat. sedere, seoir, asseoir, siéger, être assis.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 177; J. Lipse, Epist. ad. Belg., 44.
Lo coms la 'n levet, fetz la sezer. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 105.
Le comte l'en releva, il la fit asseoir.
Si tan viu qu' aprusmar e sezer 
Me puesc' als pes.
Deudes de Prades: El temps.
Si tant je vis qu'approcher et asseoir je me puisse aux pieds.
Hom non deu far pas lo paure estar d' em pes e far seire lo ric.
(chap. literal: No se deu fé al pobre está de peu y fé assentá al ric.)
Liv. de Sydrac, fol. 39.
On ne doit pas faire le pauvre être sur pieds et faire asseoir le riche.
Ja non volgra sezer a lor fogal.
P. Cardinal: D' un sirventes faire. Var.
Jamais je ne voudrais être assis à leur foyer.
Aissi seguem denan lui com
Seziam eras denan vos. 
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
Ainsi nous fûmes assis devant lui comme nous étions assis tantôt devant vous.
A son peiron, on ella s vai sezer. 
Giraud de Calanson: A lieys cui.
À son perron, où elle va s'asseoir.
Part. prés. loc. En pes se levet de sezentz. Roman de Jaufre, fol. 87.
En pieds elle se leva de séant.
Soven mi leve en sezens. 
E 'l nas qu' es dreitz e be sezens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Souvent je me lève en séant.
Et le nez qui est droit et bien séant.
Fon levatz
En sezens de jazens que era.
P. Vidal: Abril issic.
Il fut levé en séant de gisant qu'il était.
ANC. FR. Et tan i sistrent que renduz lor fu. Villehardouin, p. 137.
Quex hom estes-vos, beax amis,
Qui tote jor avez ci sis? 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 208.
Seez-vos ci, moi conseilliez.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 207.
Dist à la royne et aux aultres dames: See: vous toutes cy.
Hist. de Jehan de Saintré, t. III, p. 672.
ANC. CAT. Seser, siure. CAT. MOD. Seurer. IT. Sedere.

2. Sentar, v., être assis.
Part. pas. Fo sentatz a parlamen ab sa domna.
V. de Pierre de Barjac.
Il fut assis pour conversation avec sa dame.
CAT. ESP. PORT. Sentar. (chap. Sentá, assentá, assentás.)

3. Ses, Sez, s. f., lat. sedes, siége, place.
Dieus destrui la sez dels ergolios dux, e fai i sezer los suaus per els.
Trad. de Bède, fol. 78.
Dieu détruit la place des orgueilleux ducs, et y fait asseoir les modestes pour eux.
Aquest es l' albert e 'l ses (N. E. Albert: Alberch, alberc, albergue.)
On fan lur mul establar.
B. Martin: A senhors. 
Celui-ci est la demeure et la place où ils font leur mulet établir.
CAT. ESP. Sede. PORT. Sé, sée. IT. Sede. (chap. Seu, seus : aon se assente lo obispo; catedral si té cadira; a Saragossa, la catedral de San Salvadó, la Seu, aon se coronaben alguns reys y reines de Aragó (vore les ordonacions, ordenanses de Pedro IV); sede, sedes de una assossiassió, equip de fútbol, etc.)

4. Seti, s. m., siége, place.
Dieus fetz lo mon per omplir los setis del cel, des que foron cazeh lh' angel malvatz...
Non cuietz pas que tuh aquilh que so e seran s' aseto en aquels setis.
Liv. de Sydrac, fol. 44-45.
Dieu fit le monde pour remplir les siéges du ciel, dès que furent tombés les mauvais anges....
Ne pensiez pas que tous ceux qui sont et seront s'asseyent sur ces siéges. 
Loc. fig. Cor qui es seti de vita. Eluc. de las propr., fol. 231.
Coeur qui est siége de vie.
- Action d'investir et d'attaquer une place de guerre.
Quan lo reis fo al seti de Rossilho. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
(chap. Cuan lo rey estabe al sitio de Rosselló.) 
Quand le roi fut au siége de Rossillon.
No li eran vengutz a secors al seti de Narbona. Philomena.
Ils ne lui étaient pas venus à secours au siège de Narbonne.
ANC. CAT. Seti. CAT. MOD. Siti. ESP. PORT. Sitio (asedio). IT. Sedio. 
(chap. Sitio, sitios, com los famosos de Saragossa a la guerra de la independensia; assedio, assedios.)

5. Seza, s. f., siége, en parlant de la capitale d'un empire.
Costanti mudet de Roma la seza del emperi.
(chap. Constantino va mudá de Roma la seu del imperi - a Constantinopla : Constantino + polis : Bizancio, Istambul o Estambul.)
Eluc. de las propr., fol. 178.
Constantin changea de Rome le siége de l'empire.

6. Cezelha, Cezella, s. f. dim., lat. sedecula, petit siége, banquette.
Sobre una cezella... Que aia doas cezellas.
Sezer... sobre alcuna cezelha elevada.
Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 33.
Sur une banquette... Qu'il ait deux banquettes.
S'asseoir... sur aucune banquette élevée.
(chap. Cadireta, cadiretes; banqueta, banquetes.)

7. Setje, Sege, s. m., siége d'une place de guerre.
Bos feridors,
Seges e calabres e pics.
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Bons frappeurs, siéges et calabres et pics.
Loc. El marques vai ost e setjes tener
Sobr' el sodan.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Le marquis va armée et siéges tenir contre le soudan.
ANC. CAT. Setje. (N. E. El dialecto occitano catalán, entre setje y sege prefirió setje.)

dialèctes occitans, catalan comprés; El dialecto occitano catalán, entre setje y sege prefirió setje

8. Cizia, s. f., assise, jugement.
Al jorn de las grans cizias, so es al jorn del juzizi. V. et Vert., fol. 76.
Au jour des grandes assises, c'est-à-dire au jour du jugement.

9. Assezer, Assire, Assir, v., asseoir, siéger, être assis, placer.
Si uns si presenta
Qu' ilh denh lonc se assire. 
P. Rogiers: Tan no plou.
Si un se présente qu'elle daigne à côté de soi asseoir.
Pres me pel ponh, josta si
Assec me a l' ombra d' un telh.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Elle me prit par le poing, à côté d'elle elle m'assit à l'ombre d'un tilleul.
Daus lo latz dreg vos anatz assezer. (N. E. Daus o dans, no atino.)
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Devers le côté droit vous allez vous asseoir.
Ieu conosc de cavaliers cinc cens
Qu' anc un no 'n vi sobre caval assire.
T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.
Je connais de cavaliers cinq cents que oncques un je n'en vis sur cheval être assis.
Fig. En plus franca senhoria
No pogra mon cor assire.
(chap. En mes franca siñoría no podría mon cor apossentá  - assentá. Pogra ocsitá pot sé en chapurriau podría o puguera.)
Augier: Per vos.
En plus franche seigneurie je ne pourrais mon coeur asseoir.
Lai on Dieu volc totz autres bes assir.
Folquet de Marseille: Ben an mort.
Là où Dieu voulut tous autres biens placer.
Tan m' abellis l' amoros pessamen
Que s' es vengutz en mon fin cor assire.
Fouquet de Marseille: Tan m' abellis.
Tant me charme l'amoureux penser qui s'est venu dans mon pur coeur placer.
Part. pas. Las dens grantz, mal assegudas. Roman de Jaufre, fol. 33.
(chap. Les dens grans, mal assentades : colocades, formades.)
Les dents grandes, mal assises.
Fig. Ai! caitiu mal assis,
Cum vos etz tuit aucis!
G. Faidit: Era nos.
Hélas! chétifs mal assis, comme vous vous êtes tous occis!
ANC. FR. Où sur les bancs berbus ces vieux pères s'assisent. 
Ronsard, t. II, p. 1595.
Pour parler au pape, je t'aprendrai trois mots de latin bien assis, que quand tu les auras dit, il croira que tu sois le plus grand clerc du monde.
Bonaventure Desperiers, nouv. 7.
- Assiéger.
Lo reis Henrics d' Englaterra si tenia assis En Bertrand de Born dedins Autafort. 
V. de Bertrand de Born.
Le roi Henri d'Angleterre ainsi tenait assiegé le seigneur Bertrand de Born dans Hautefort.
ANC. FR. Li autre allèrent devant Naples, si l'asistrent. Villehardouin, p. 134.
Puis revint à Tournay et asist son frère dedens la cité.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 214.
Tost après fut assise desdits Anglois la forteresse de S.-Martin-le-Gaillart.
Monstrelet, t. 1, p. 280.
ANC. CAT. Assiure. CAT. MOD. Asseurer. IT. Assedere. (chap. Assentá, assentás; sitiá una fortalesa, un castell.)

10. Assetar, Asetar, Assestar, v. asseoir, placer.
Fatz assetar los homes. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Fes assentá als homens.)
Faites asseoir les hommes.
S' ieu, per juguar, m' asseti al taulier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Si moi, pour jouer, je m'assieds au tablier.
Loc. No i anetz doptan
Que us en valrai selan ni s' asetan.
T. d'Isabelle et d'E. Cairels: N Elias.
N'y allez pas doutant que je vous en vaudrai cachant et s'asseyant.
Part. pas. Totas vetz assestatz
Lent dedins lor ostal.
Nar de Mons: Sitot non.
Toute fois assis mollement dedans leur hôtel.
CAT. Assentar. ESP. Asentar. PORT. Assentar. (chap. Assentá, tan lo cul com una pedra al solamén o alacet.)

11. Assetjar, Asetjar, Asetgar, Acetjar, Assetiar, Assitiar, Asetiar, v., asseoir, placer.
Fendo lo ventre e geton tot cant a dedins, e salo lo cors e l' asetio apres de la idola. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Fendent le ventre et jettent tout ce qu'il y a dedans, et salent le corps et le placent auprès de l'idole.
Anero se asetiar en un bel banc. V. de S. Alexis.
Allèrent s'asseoir sur un beau banc.
Pren un vaissel de terra, e assitia lo sobre tres fustz. Liv. de Sydrac, fol. 6.
Prends un vaisseau de terre, et assieds-le sur trois bâtons.
Part. pas.
Sus un tapit de ceda se son asetiatz. Guillaume de Tudela.
Sur un tapis de soie ils se sont assis.
Fig. Accens..., en quals syllabas regularmen devon esser pauzat et assetiat. 
Leys d'amors, fol. 10.
Accents..., en quelles syllabes régulièrement ils doivent être posés et assis.
ANC. FR. De joste lui l' a aségié.
Roman du Renart, t. II, p. 205.
- Assiéger.
Quan l' almassors
A Tibaut l' ac fait asetjar.
Bertrand de Born: Quan vei lo.
Quand l'almanzor par Tibaud l'eut fait assiéger.
El temps que Karlle maynes assetjava Narbona.
(chap. Al tems que Carlomagno assediabe (sitiabe) Narbona.)
V. de S. Honorat.
Au temps que Charlemagne assiégeait Narbonne.
Tug van a Rossilho per asetgar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Tous vont à Rossillon pour assiéger.
Part. pas. Quan vey fortz castelhs assetjatz. 
(chap. Cuan vech forts castells assediats : sitiats.)
Bertrand de Born: Be m play.
Quand je vois de forts châteaux assiégés.
Subst. Per secorre los acetjatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 180.
Pour secourir les assiégés.
CAT. Assetjar, assitiar. ESP. Asediar. PORT. Assediar. IT. Assediare.
(chap. Assediá, sitiá: assedio, assedies, assedie, assediem o assediam, assediéu o assediáu, assedien; assediat, assediats, assediada, assediades; assediaré; assediaría; si yo assediara. Sitio, sities, sitie, sitiem o sitiam, sitiéu o sitiáu, sitien; sitiat, sitiats, sitiada, sitiades; sitiaré; sitiaría; si yo sitiara.)

12. Asiza, s. f., assise, assiette, état, situation.
Vei que Dieus comensa
De tornar vos en vostra antig' asiza.
T. de Lanfranc Cigala et R. Robin: Ramon.
Je vois que Dieu commence à vous remettre dans votre antique assiette.
Per mostrar noel' asiza, so es noela maniera. Leys d'amors, fol. 22.
Pour montrer nouvelle assise, c'est-à-dire nouvelle manière.
- Assise, sorte de tribunal.
En sec plaitz et asizas 
E guerras e mazans.
G. Riquier: Als subtils.
En suit plaids et assises et guerres et tumultes.
ANC. FR. Voulons que les bediaus soient nommez en pleinne assise.
Joinville, p. 148.
Les menaces du ciel sont les avant-coureurs 
De Christ qui vient tenir ses dernières assises.
Du Bartas, p. 444.

13. Assetjamen, Assietgament, Asietgament, Assetiamen, s. m., assise, place, siége.
Fig. Aquest accens pren loc et assetiamen. Leys d'amors, fol. 10.
Cet accent prend lieu et place.
- Action d'investir et d'attaquer une place de guerre.
Qu' aques duc Marcia fes altre asietgament. V. de S. Amant.
Que ce duc Marcia fit autre siége.
ANC. FR.
Nous avons esprouvé par cet assiégement 
Que les sceptres des rois tombent en un moment.
R. Garnier, Trag. de la Troade, acte III, sc. 2.
Hannibal repoussé... de l'assiégement qu'il avoit faict par surprise à Minutius.
Macault, Tr. des Apopht., fol. 324.
ANC. CAT. Assitiament. IT. Assediamento. (ESP. Asedio, sitio. chap. Assedio, assedios; assediamén, assediamens; sitio, sitios.)

14. Cossetar, v., susciter, exciter.
Lo sete, es cossetar discordia. V. et Vert., fol. 25.
Le septième, c'est susciter la discorde.

15. Dezasezer, v. désasseoir, déplacer, ôter, désassiéger.
Fig. De s' amor mi dezazec.
Rambaud d'Orange: Pus tals sabers.
M'ôte de son amour.
ANC. FR. Et mult s'en hasti que il iroit dessiéger Andrenople. 
Villehardouin, p. 119.
Vueillez l'amant dessiéger
Qui me fait guerres mortelles.
Molinet, p. 131.
ANC. CAT. Desassetiar. (chap. Desapossentá, desposseí, desplassá.)
L'IT. fait usage du participe passé disassediato.

16. Assieta, s. f., assiette, état.
Per far l' assieta... de la tailla.
Petit Talamus de Montpellier, Martin, p. 154.
Pour faire l'assiette... de la taille.

17. Assessor, s. m., lat. assessor, assesseur.
Elegut en assessor de cossols. Cartulaire de Montpellier, fol. 81.
(chap. Elegit, eligit com assessó dels consuls.)
Élu comme assesseur de consuls.
Entor lo papa coma assessor. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Autour du pape comme assesseur.
CAT. Assessor. ESP. Asesor. PORT. Assessor. IT. Assessore. (chap. assessó, assessós, assessora, assessores.)

Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite; assessó, assessós, assessora, assessores

18. Consistori, Concistori, s. m., lat. consistorium, consistoire, assemblée.
En consistori, davan lo papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
(chap. En consistori, dabán de lo papa.)
En consistoire, devant le pape.
Vas lo concistori, joyos
Aney retrayre mas cansos.
Leys d'amors, fol. 132.
Vers le consistoire, joyeux j'allai rapporter mes chansons.
CAT. ESP. (consistorio) PORT. Consistori. IT. Consistorio. (chap. Consistori, Consistoris; tamé se li diu al ajuntamén, sobre tot cuan ña pleno.)

19. Preside, s. m., lat. praesidem, préfet, gouverneur, président.
Cum son li presides o li pretor.
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Comme sont les présidents ou les préteurs.

20. President, Prezident, s. m., lat. praesidentem, président, gouverneur.
Als dits senhors de present presidens.
(chap. Als dits siñós de presén presidens o pressidens.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 427.
Auxdits seigneurs de présent présidents.
En las quals Philip fo prezident. Eluc. de las propr., fol. 181.
Dans lesquelles Philippe fut président.
- Adj. Dominant.
Una substancia es... excellent et prezident sobre totas.
Eluc. de las propr., fol. 2.
Une substance est... excellente et dominante sur toutes.
CAT. President. ESP. PORT. IT. Presidente. (chap. Pressidén, pressidens; presidén, presidens : que se assente dabán, com Juaquinico Monclús a los consistoris o juntes de la Ascuma.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite, dropos

21. Presidencia, Prezidencia, s. f., présidence, préséance, pouvoir, domination, influence, direction.
Dieus sobr' els angels d' aquest ordre per presidencia e senhoria sezen.
Ha especial prezidencia sobre archangels et angels.
So plus excellens en prezidencia et dominatio.
Aquestas VII planetas han prezidencia especial sobre formacio d' home.
Eluc. de las propr., fol. 9, 10, 70 et 113.
Dieu au-dessus des anges de cet ordre par préséance et seigneurie siégeant.
A spéciale domination sur archanges et anges.
Sont plus excellentes en pouvoir et domination.
Ces sept planètes ont influence spéciale sur formation d'homme.
CAT. ESP. PORT. Presidencia. IT. Presidenza. (chap. Pressidensia, pressidensies; presidensia, presidensies.)

22. Rissidar, Ressidar, Reisedar, Residar, v., éveiller, s'éveiller.
En breu d' ora, entro qu' om lo rissida.
Perdigon: Tot l' an mi.
En peu de temps, jusqu'à ce qu'on l'éveille. 
Quan rissida, non es res.
Peyrols: Ieu nou lauzarai.
Quand il s'éveille, ce n'est rien.
Cant mi ressit lo mati.
G. Rudel: No sap cantar. Var.
Quand je m'éveille le matin.
Quan duerm ho m resida.
G. Magret: Atretan be.
Quand je dors ou je m'éveille. 
Subst. Al rissidar
Trassalh vas vos.
Giraud de Calanson: El mon. 
À l'éveiller je tressaille vers vous.
Part. pas.
Ieu non volgra ja esser rissidatz.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Je ne voudrais jamais être éveillé.
- Revenir, sortir, retirer.
Fig. Tro que m' esfors de far una chanso
Que m rissida d' aquelh turmen on so.
Perdigon: Tot l' an mi.
Jusqu'à ce que je m'efforce de faire une chanson qui me sorte de ce tourment où je suis.
Lo coms reisedet de la freior. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Le comte revint de la frayeur.
(chap. Despertá, despertás; reviscolá, reviscolás - del fret, per ejemple.)

23. Residensa, Rezidensa, Rezidencia, Residencia, s. f., résidence.
Morgues que fai residensa en so mostier.
(chap. Monjo que fa ressidensia a son (al seu) monasteri.)

Blas Flare, Black Friday; Morgues que fai residensa en so mostier. (chap. Monjo que fa ressidensia a son (al seu) monasteri.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 3.
Moine qui fait résidence en son monastère.
Per sa rezidencia. Eluc. de las propr., fol. 58.
Par sa résidence.
El aura fag longa residencia. Statuts de Montpellier, de 1231.
(chap. Ell haurá fet llarga ressidensia.)
Il aura fait longue résidence.
CAT. ESP. PORT. Residencia. IT. Residenzia, residenza. (chap. ressidensia,  ressidensies; v. ressidí, residí, viure, está a un puesto, apossentás.)

24. Resident, adj., lat. residentem, résident, demeurant, qui habite un lieu.
Es contra raso que... gatges sian payatz a las personas non residens.
(chap. Es contra raó que... gaches siguen pagats a les persones no ressidens o ressidentes.)
Hom lo deu reputar per resident. L'Arbre de Batalhas, fol. 126.
(chap. Se 'l deu reputá per ressidén; per ejemple a Arturico Quintana Font a La Codoñera. Lo gos rabiós catalanista es catalá de Barchinona. Se morirá lo gos, pero la rabia continuará, sobre tot la dels dos membrillos del lloc o poble, Tomás Bosque Peñarroya y José Miguel Gracia Zapater.)
Il est contre raison que... gages soient payés aux personnes non résidentes.
On le doit réputer pour résident.
CAT. Resident. ESP. PORT. IT. Residente. (chap. Ressidén, ressidens, ressidenta, ressidentes; residén, residens, residenta, residentes.)

Se 'l deu reputá per ressidén; per ejemple a Arturico Quintana Font a La Codoñera


25. Resieut, s. m., résidence, retraite
Resieut no lhi doniei, castel ni tor.
Lor donet resieut a Sanh Florens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 48 et 65.
Résidence je ne lui donnai, château ni tour.
Leur donna retraite à Saint-Florent.

26. Supercedir, v., lat. supersedere, surseoir, suspendre.
Lo comissari deu supercedir. Fors de Bearn, p. 1081.
(chap. Lo comissari deu supersedí o sobreseí.)
Le commissaire doit surseoir.
Part. pas. Sera superceditz tals encautz per sieys jorns. 
Fors de Bearn, p. 1094.
Sera suspendue telle poursuite pour six jours.
IT. Soprassedere. (ESP. Sobreseer.) (chap. supersedí, sobreseí; suspendre.)

27. Insidia, s. f., lat. insidiae, embûche, surprise, tromperie.
Las insidias que 'l foro mesas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 194.
Les embûches qui lui furent mises.
ESP. PORT. IT. Insidia. (chap. Insidia, insidies; embuste, embustes; mentira, mentires; engañ, engañs, engañifa, engañifes.)

Contra el separatismo, una bandera, España / Les mentires del nassionalisme catalá

Javier Giralt Latorre; Insidia, insidies; embuste, embustes; mentira, mentires; engañ, engañs, engañifa, engañifes