Mostrando las entradas para la consulta membrillo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta membrillo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 14 de agosto de 2026

Tric, Tricharia, Trichamen, Trichaire, Trichador, Trichairitz, Trichar

Tric, s. m., tricherie, tromperie.
Anc no il plac engans ni tric.
P. Vidal: Pois ubert.
Oncques ne lui plût fourberie ni tromperie.
Lo tric de las trichairitz.
B. Martin: Companho.
La tromperie des trompeuses.
Adj. Ie us trob vas mi mal e fellon e tric. 
La Dame Castelloze: Amics.
Je vous trouve envers moi méchant et félon et trompeur.
Silh que son ves Amor tric e vaire.
R. Jordan, Vicomte de S. Antonin: No puesc.
Ceux qui sont vers Amour trompeurs et changeants.
(chap. Truco rumano, trucos catalanistes; engañ, engañs; fraude, fraudes.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

2. Tricharia, s. f., tricherie, tromperie, fourberie.
En me non es enjans ni tricharia.
Richard de Barbezieux: Tot atressi.
En moi n'est fraude ni tromperie.
Mayestres de tot barat e de tota tricharia. V. et Vert., fol. 15.
Maîtres de toute fraude et de toute fourberie.
Adv. comp. Vostr' om suy ses tricharia.
Augiers: Per vos.
Je suis votre homme sans tromperie.
IT. Treccheria.

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

3. Trichamen, s. m, tricherie, tromperie.
Tant es grans lur trichamen.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Tant est grande leur tromperie.
Ai vist nozer chauzimens
A trop valer ab trichamens.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
J'ai vu discernement nuire à beaucoup valoir avec tromperies.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

4. Trichaire, Trichador, s. m., tricheur, trompeur, traître.
Greu m' es c' uns trichaire
D' amor aia, ab enjan,
O plus o atrestan
Cum sel qu' es fis amaire.
B. de Ventadour: Quan la.
Il m'est pénible qu'un tricheur d'amour ait, avec fourberie, ou plus ou autant comme celui qui est fidèle amant.
Las trichairitz e 'ls fals trichadors vars.
Guillaume de Saint-Didier: Ben chantera.
Les trompeuses et les faux trompeurs changeants.
Adjectiv. Fals es e felos e trichaire.
Pons de Capdueil: En honor del.
Il est faux et félon et trompeur.
Fig. L' am ses cor trichador.
Gaubert, Moine de Puicibot: Si res valgues.
Je l'aime sans coeur trompeur.
ANC. FR. Moult a esté toz jors trichierres. Roman du Renart, t. 1, p. 251.
A l'avare usurier ny au plaideur tricherre. Œuvres de Du Bellay, fol. 555.
IT. Trecchiero. (chap. engañadó, engañadós, engañadora, engañadores; defraudadó, defraudadós, defraudadora, defraudadores; traidó, traidós com los de la Ascuma, traidora, traidores com les ascumites.)

Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite

5. Trichairitz, s. f., tricheuse, trompeuse, traîtresse.
Lo tric de las trichairitz.
B. Martin: Companho.
La tromperie des trompeuses.
Las trichairitz e 'ls fals trichadors vars.
Guillaume de Saint-Didier: Ben chantera.
Les trompeuses et les faux trompeurs changeants.
Adjectiv. Roma trichairitz,
Cobeitatz vos engana.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome trompeuse, convoitise vous égare.
Vieillas trichairitz.
P. Vidal: Dieus en sia.
Vieilles traîtresses.
ANC. FR. Qui molt fu fausse et trecheresse. Roman de la Violette, p. 21.
IT. Trecchiera.

Ascuma, IEC, català, Calaseit, Calaceite

6. Trichar, v., tricher, tromper, trahir.
Pus cascus sa molher tricha,
Qu' elas los vazan trichan.
B. Carbonel de Marseille, Coblas esparsas.
Puisque chacun sa femme trompe, qu'elles les aillent trompant.
Tricharan sai e lai vas totz latz.
G. Faidit: Chant e deport.
Tricheront çà et là vers tous côtés.
Substantiv.
Lo reis Mansfreis a cui non platz trichars.
Raimond de la Tour: Ar es ben.
Le roi Mainfroi à qui ne plaît pas le tricher.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
ANC. FR. Elle ne pensoit ne nuyt ne jour fors de trischer Merlin.
Prophéties de Merlin, fol. XLVIII.
Kar unc ben ne finat ki trichat sun seignur. Roman de Horn, fol. 20.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

jueves, 6 de agosto de 2026

Trachea, Tractar, Tractat, Tractayre, Tractador, Tractayritz, Tractament, Tractamen - Maltractar

Trachea, s. f., lat. trachea, trachée.
Fum caut dezicant la trachea arteria.
Nulla bestia forma votz si no ha arteria trachea et pulmo.
(chap. Fum calén secán la tráquea arteria.
Cap bestia forme veu si no té arteria tráquea y pulmó.)
Eluc. de las propr., fol. 31 et 231.
Fumée chaude desséchant la trachée-artère.
Aucune bête ne forme voix si elle n'a trachée-artère et poumon.
(chap. Tráquea, tráquees. ESP. Tráquea.)
 
El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.
 
Tractar, v., lat. tractare, traiter, s'occuper de, s'appliquer à.
Voyez Muratori, Diss. 33; Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Plus leugier tractar en lati que dir en romans. Brev. d'amor, fol. 6.
Plus facile à traiter en latin qu'à dire en roman.
Sirventes e chansos lais,...
Que ja no 'n tractarai mais.
Pierre de Bussignac: Sirventes.
Sirventes et chansons je laisse,... vu que désormais je n'en traiterai pas davantage.
Mentre K. tractava et adordenava aysso, lo comte de Flandres deisxendec del pueg. Philomena.
(chap. Mentres Carlos tratabe y ordenabe aixó, lo comte (conde) de Flandes va dessendí (dessendre, baixá) del puch.)
Tandis que Charles traitait et combinait ceci, le comte de Flandre descendit de la montagne.
Ni m lais, per abril ni per martz,
Qu' ieu non tracte cum venha dan.
Bertrand de Born: Ges de far. Var.
Et je ne laisse, par avril ni par mars (en nul temps), que je ne traite comment vient dommage.
- Négocier, conférer.
Sui agut mandat per tractar patz am vos. V. de S. Honorat.
J'ai été mandé pour traiter paix avec vous.
De patz, si t plai, dona, traita
Qu' ab ton filh me sia faita.
P. Cardinal: Vera vergena.
De paix, s'il te plaît, dame, traite qu'avec ton fils elle me soit faite.
- En user bien ou mal envers quelqu'un.
Tractar sa molher aissi coma 1 ribauda vilana.
Cant hom tracta irreverenmens lo precios cors de Jhesu Crist.
V. et Vert., fol. 15 et 92.
Traiter sa femme ainsi comme une ribaude vilaine.
Quand on traite irrévéremment le précieux corps de Jésus-Christ.
- Manier, faire usage, employer.
Fig. Saup ben tractar mals e bens. V. de Bertrand de Born.
Il sut bien traiter maux et biens.
ANC. FR. L'avoient villement treitiet. Chronique de Cambray.
CAT. ANC. ESP. Tractar. ESP. MOD. Tratar. PORT. Tractar, tratar. IT. Trattare.
(chap. Tratá : trato, trates, trate, tratem o tratam, tratéu o tratáu, traten; tratat, tratats, tratada, tratades; trataré; trataría; si yo tratara. Vendre animals, tratán, tratans.)
 
qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

2. Tractat, s. m., lat. tractatus, traité, dissertation, accord.
Si legon lo tractat
Noble de Sancta Trinitat.
(chap. Si lligen - llichen - lo tratat noble de la Santa Trinidat.)
Brev. d'amor, fol. 2. 
S'ils lisent le noble traité de Sainte-Trinité.
Ayssi finis lo tractat dels articles. V. et Vert., fol. 6.
Ici finit le traité des articles.
Per lo tractat de donar argent.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237.
Par le traité de donner argent.
CAT. Tractat. ESP. PORT. Tratado. IT. Trattato. (chap. Tratat, tratats.)

3. Tractayre, Tractador, s. m., lat. tractator, négociateur, traitant, commentateur.
De tractar, tractayres, tractadors, tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.
De traiter, négociateur, négociateur, négociatrice.
Doctors de theologia et... tractadors de philosophia.
(chap. Doctós de teología y... tratadós (comentadós) de filosofía; per ejemple, Ernesto Nazario Martín Peris, de Monroch - La Sorollera, Cerollera.)
Eluc. de las propr., fol. 1.
Docteurs de théologie et... commentateurs de philosophie.
CAT. Tractador. ESP. Tratador. IT. Trattatore. (chap. Tratadó, tratadós, tratadora, tratadores; tratán, tratans; negossiadó, negossiadós, negossiadora, negossiadores; negossián, negossians, negossianta, negossiantes; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores.)

4. Tractayritz, s. f., lat. tractatrix, négociatrice, commentatrice.
Tractayres,... tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.
Négociateur,... négociatrice.

5. Tractament, Tractamen, s. m., traité, délibération, convention, arrangement. 
Avut diligent consell et tractament ab los consols.
(chap. Hagut diligén consell y tratamén - tratat, deliberassió, convensió, acord - en los consuls.)
Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.
Eut diligent conseil et délibération avec les consuls. 
Per amicable tractamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 53.
Par amiable convention.
Sobre 'l tractamen de la patz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 186.
Sur le traité de la paix.
CAT. Tractament. ESP. Tratamiento. PORT. Tratamento. IT. Trattamento. 
(chap. Tratamén, tratamens; tratat, tratats.)

6. Tractable, adj., lat. tractabilem, traitable, maniable, ductile.
Coma aur que, cant plus es el fuoc, e plus se merma, e plus es purs e tractables.
Tractable coma cera amolegada.
V. et Vert., fol. 65 et 36.
Comme or qui, quand plus il est au feu, et plus il s'amoindrit, et plus il est pur et ductile.
Maniable comme cire amollie.
CAT. Tractable. ESP. Tratable. PORT. Tratavel. IT. Trattabile. (chap. Tratable, tratables; contrari: intratable, intratables.)
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

7. Contractar, v., lat. contractare, contracter.
Que cascun puesca contractar, vendre e comprar.
(chap. Que cadaú pugue contratá, vendre y comprá o crompá.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV pr., col. 426.
Que chacun puisse contracter, vendre et acheter.
CAT. ANC. ESP. Contractar. ESP. MOD. PORT. Contratar. IT. Contrattare. 
(chap. Contratá : contrato, contrates, contrate, contratem o contratam, contratéu o contratáu, contraten; contratat, contratats, contratada, contratades; contrataré; contrataría; si yo contratara un payasso com Juaquinet Monclús pera lo meu cumpleañs.)

8. Contract, s. m., lat. contractus, contrat.
Si ela me sera vencuda per natura del contract.
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Si elle me sera évincée par la nature du contrat.
CAT. Contracte. ANC. ESP. Contracto. ESP. MOD. Contrato. PORT. Contracto, contrato. IT. Contratto. (chap. Contrate, contrates.)

9. Pertractar, v., lat. pertractare, traiter, arranger, négocier. 
Las causas... se deion pertractar et determinar. 
Statuts de Provence, Bomy, p. 5.
Les choses... se doivent traiter et déterminer.
IT. Pertrattare.

10. Maltractar, v., maltraiter.
Ay! filh, be vos vech maltractar. Passio de Maria. 
(chap. Ay! fill, be vos (te) vach vore maltratá.)
Ah! fils, bien je vous vis maltraiter.
CAT. Maltractar. ESP. PORT. Maltratar. IT. Maltrattare. (chap. Maltratá, tratá mal o malamen : maltrato, maltrates, maltrate, maltratem o maltratam, maltratéu o maltratáu, maltraten; maltratat, maltratats, maltratada, maltratades; maltrataré; maltrataría; si yo maltratara.)

martes, 2 de junio de 2026

Soc, Soca, Societat, Soda, Sodomita, Sufflar, Sofisme

Soc, s. m., lat. soccus, socque, sabot, brodequin.
Non porta soc ni sanca.
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.
ANC. CAT. Soch. CAT. MOD. Soc. PORT. Soco, socco. IT. Socco.
(chap. Soc, socs; de una forma pareguda está la soqueta, zoqueta, per a la ma cuan se segue.) (ESP. Zueco; madreña asturiano, madreñes; gallego zoco, zoca.)

Soc, socs, zueco, madreña, madreñes, zoco, zoca, soco, socco



2. Sanca, s. f., cothurne.
Non porta soc ni sanca. 
P. Vidal: Cara amiga.
Ne porte brodequin ni cothurne.

3. Soquier, s. m., sabotier, faiseur de sabots.
Del dimecres son soquiers e freniers.
A ssoquiers et a pairoliers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.
Du mercredi sont sabotiers et fabricants de freins. 
À sabotiers et à chaudronniers.
(chap. Soqué, lo que fa socs; soqués, soquera, soqueres.)



Soc, s. m., de l'allem. Stock, souche, tronc d'arbre.
Voyez Leibnitz, Coll. Etym., p. 65.
Es meravella que verga enpeutada atyre ves si tota la virtut del soc on es enpeutada. Eluc. de las propr., fol. 196.
C'est merveille que rameau greffé attire vers soi toute la force de la souche où il est greffé.
(chap. Soc, socs; dormí com un soc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Soca, s. f., souche.
Loc. Anc no s moc plus c' una soca. Roman de Jaufre, fol. 60.
Oncques il ne se mut plus qu'une souche.
ANC. FR. Icellui Jourdain en fuiant trouva en son chemin une soche de boys.
Lett. de rém. de 1469. Carpentier, t. III, col. 877.
CAT. Soca. (chap. Soca, soques; cap de soca; trong o tronc; soquete, soquetes, soqueta.)

Amor ni societat ab lui non auria. Titre de 1139.
(chap. Amor ni sossiedat en ell no ne tendría.)
Attachement ni société avec lui il n'aurait.
Ab els societat non auran. Titre de 1025.
Avec eux alliance ils n'auront.
CAT. Societat. ESP. Sociedad. PORT. Sociedade. IT. Società, societate, societade. (chap. Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions.)

Sossiedat, sossiedats; aliansa, alianses; assossiassió, assossiassions; amics del chapurriau

2. Associar, v., lat. associare, associer, unir.
Part. pas. Es associada salut. Trad. d' Albucasis, fol. 1.
Le salut est associé.
CAT. Associar. ESP. Asociar. PORT. Associar. IT. Associare. (chap. Assossiá, assossiás: yo me assossio, assossies, assossie, assossiem o assossiam, assossiéu o assossiáu, assossien; assossiat, assossiats, assossiada, assossiades; assossiaré; assossiaría; si yo me assossiara a Òmnium cultural com lo cap de soca, membrillo, de la imache.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, sossio de òmnium cultural, Cendrós



Soda, s. f., migraine.
Voyez Du Cange, v° Soda, t. VI, col. 557.
Dolor capitis, qui dicitur soda sive emigranea.
Mich. Scotus, de Physionomia, cap. 2.
Doas causas, so es causa de soda e multitut de flux.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Deux causes, c'est-à-dire cause de migraine et abondance d'écoulement. 
(chap. Migraña, migrañes, mal de cap mol intens.)

Sodomita, s. m., du lat. sodoma, sodomiste.
O sodomita de mal plach. Trad. d'un Évang. apocr.
Ou sodomiste de mauvaise sollicitation.
CAT. ESP. PORT. Sodomita. IT. Sodomito, soddomito. (chap. Sodomita, sodomites; natural de Sodoma; homens que se donen pel cul.)

Sofflar, Sufflar, v., lat. sufflare, souffler.
Jesu la plaga li sofflet,
E fon guerit.
Trad. d'un Évang. apocr.
Jésus la plaie lui souffla, et il fut guéri.
Aytals serpens nozo morden, firen, sufflan, agardan e shiulan. 
Eluc. de las propr., fol. 236.
Pareils serpents nuisent en mordant, en frappant, en soufflant, en regardant et en sifflant.
ANC. ESP. Suflar. ESP. MOD. Soplar. PORT. Soprar. IT. Soffiare. (chap. Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara.)

Bufá : bufo, bufes, bufe, bufem o bufam, buféu o bufáu, bufen; bufat, bufats, bufada, bufades; bufaré; bufaría; si yo bufara

2. Sofflamen, Soflamen, Suflament, s. m., souffle.
Lo sofflamens del nas. Liv. de Sydrac, fol. 10.
Le souffle du nez.
Gitant grans hondas e grans soflamens.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 13.
Lançant de grandes vagues et de grands souffles.
Ab un pauc suflament li dona la forma e figura que platz.
Eluc. de las propr., fol. 194.
Avec un petit souffle il lui donne la forme et figure qui plaît.
ANC. FR.
Le vent par coups ses membres descouvroit
Et voleter faisoit ses vestemens,
Qui résistoient contre les soufflemens.
Cl. Marot, t. IV, p. 40.
Le souflement de ce doux vent.
Olivier de Magny, p. 27.
Rembrasa en flambes pestilencieuses par les soufflemens de l'ennemi.
Monstrelet, t. II, fol. 73.
IT. Soffiamento.

3. Issuflar, v., souffler.
Coma los efans que non auzon anar par las carrieyras per paor de las aucas que los issuflon. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Com los infans (chiquets) que no osen aná per les carreres (los carrés) per temó (po) de les oques que los bufen.)
Comme les enfants qui n'osent pas aller par les rues par peur des oies qui les soufflent.

Sofisme, Sophisme, s. m., lat. sophisma, sophisme. 
O apertement o a part o per sofisme. V. et Vert., fol. 25.
Ou ouvertement ou à part ou par sophisme.
CAT. ESP. Sofisma. PORT. Sofisma, sophisma. IT. Sofismo, soffismo, sofisma. 
(chap. Sofisma, sofismes.)

2. Sophismar, v., sophistiquer.
Sophismar e concluire, e tot ginhosamens
Menar mon adversari a desconfezimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Sophistiquer et conclure, et tout adroitement mener mon adversaire à déconfiture.

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix

3. Sophista, s. m., lat. sophista, sophiste.
Bachalier ni sophista.
Un Troubadour Anonyme: Flor de paradis.
Bachelier et sophiste.
Sophista e poeta. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Sophiste et poète.
CAT. ESP. Sofista. PORT. Sofista, sophista. IT. Sofista. (chap. Sofista, sofistes.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico; sofista

4. Sophisticar, v., sophistiquer, subtiliser. 
Cant hom sophistica las causas e fay apparer mielhers que no so.
V. et Vert., fol. 17.
Quand on subtilise et fait apparaître les choses meilleures qu'elles ne sont.
ANC. FR. S'estoit advisé, par le conseil testamentaire de son père, de sophistiquer ce catholicon. Satyre Ménippée, p. 4.
ESP. Sofisticar. PORT. Sofisticar, sophisticar. IT. Sofisticare. (chap. Sofisticá.) 
- Dénaturer, altérer, changer.
Color... am la qual las donas sophistico e pinho lors caras.
Basme... lo sophistico, mesclan cypri et oli o mel.
Eluc. de las propr., fol. 267 et 201.
Couleur... avec laquelle les dames changent et peignent leurs figures.
Baume... ils l'altèrent, mêlant troëne et huile ou miel.
Part. pas. Unguent qui ret tan sophisticadas las caras de las donas. 
(chap. Ungüén que fa tan sofisticades les cares de les dones.)
Eluc. de las propr., fol. 247. 
Onguent qui rend si dénaturées les figures des dames. 

Fraude hecho con tan poco disimulo, que el más ignorante conocerá la enmienda.

5. Sophistication, s. f., détour, supercherie, altération.
Fasson las confeccions ses tota sophistication, aisi con l' antidotaris o comanda. Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
Qu'ils fassent les confections sans nulle supercherie, ainsi comme le donneur d'antidote le commande.
ESP. Sofisticación. (chap. Sofisticassió, sofisticassions; alterassió, alterassions; adulterassióadulterassions.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html