Mostrando las entradas para la consulta membrillo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta membrillo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 29 de abril de 2026

Sabata

Sabata, s. f., soulier.
Voyez Muratori, Diss. 33 et 25; Mayans, Orig. de la leng. esp., t. 1, p. 233; t. II, p. 246.
Soven compissas ta sabata.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Souvent tu compisses ton soulier.
Si non disia la messa, sabatas non caussava. V. de S. Honorat.
(chap. Si no díe la missa, sabates no calsabe.)
S'il ne disait pas la messe, souliers il ne chaussait.

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

Loc. Del suc entro la sabata.
Rambaud d'Orange: Als durs.
Du haut de la tête jusqu'au soulier.
Loc. fig. Pot liar en sa sabata
Que, si puosc, ie 'l vendrai l' erguel
Que fes en la cort de Carduel.
Roman de Jaufre; fol. 52.
Il peut lier dans son soulier (il peut être sûr) que, si je puis, je lui vendrai l'insolence qu'il fit à la cour de Cardueil.
CAT. Sabata. ESP. Zabata (zapato). IT. Ciabatta. (chap. Sabata, sabates.)

- Lo chiquet nessessite sabates. - Que les hi compro lo Espíritu San ! - Ay, José, per favor, supérau.

2. Sabataria, s. f., cordonnerie, fabrication de souliers.
Levar obraduy de sabataria.
Statuts des Cordonniers de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 451.
Lever boutique de fabrication de souliers.
ANC. CAT. Sabateria. ESP. Zapatería. PORT. Sapataria. (chap. Sabatería, sabateríes. Són les tendes o botigues favorites de José Miguel Gracia Zapater, de La Codoñera, un membrillo catalanista sossio de Òmnium mes sompo que la sola de una sabata.)

Cendròs, Òmnium Cultural; José Miguel Gracia Zapater,

3. Sabato, s. m., soulier. 
C' ades vulhatz bos sabatos
Portar e caussas benestans.
P. Vidal: Abril issic.
Qu'incessamment vous veuilliez (veuillez) de bons souliers porter et des chausses bienséantes.
El pe portet un sabato.
(chap. Al peu portabe un sabató, una sabata.)
P. Vidal: Lai on cobra.
Au pied il porta un soulier.
ANC. FR. Vieil savaton, vieil cabas.
Rabelais, Épître à la première Vieille.
ESP. Zapato. PORT. Sapato. (chap. Sabató, sabatons; sabata, sabates.)

4. Sabatier, s. m., cordonnier.
E 'l sartr' e 'l sabatier.
(chap. Y los sastres y los sabatés.)
G. Riquier: Pus Dieu.
Et les tailleurs et les cordonniers.
Ballestiers e sabatiers.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Arbalétrier et cordonnier.
CAT. Sabater. ESP. Zapatero. PORT. Sapateiro. IT. Ciabattiere. 
(chap. Sabaté, sabatés, sabatera, sabateres.)

5. Sabatat, adj., ensabaté, nom d'une secte religieuse.
Co fan sobr' els eretges e sobr' els sabatats. 
Guillaume de Tudela.
Comme ils font sur les hérétiques et sur les ensabatés.

6. Ensabatat, Essabatat, s. m., ensabaté, nom d'une secte religieuse.
Cassar los eretges e los ensabatatz. Guillaume de Tudela.
(chap. Acassá als herejes y als ensabatats : que porten sabates.)
Chasser les hérétiques et les ensabatés.
D' eretj' o de baudes o dels essabatatz. 
Izarn: Diguas me tu.
D'hérétiques ou de vaudois ou des ensabatés.
(chap. Ensabatat, ensabatats, ensabatada, ensabatades : que porten sabates, calsat en sabates. Estos baudes o vaudois són una secta antiga del cantón del Vaud, a Suiza; se troben textos en chapurriau antic sobre l'añ 1100.)

La nobla leyczon

domingo, 26 de abril de 2026

Ribaut

Ribaut, s. m., ribaud, goujat, libertin.
Son filh de trotiers,
De ribautz o d' autres pautoniers.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Sont fils de coureurs, de ribauds ou d'autres gueux.
Co son joglars, ribautz et alcavotz e jogadors. V. et Vert., fol. 80.
Comme sont jongleurs, ribauds et maquereaux et joueurs.
ANC. FR. C'estoit ung beau ribault,
Franc, frais, frasé comme un oignon.
Coquillart, p. 106.
Le bouta hors de la chambre en disant: 
Vous estes un mauvais ribault.
Monstrelet, t. 1, fol. 163.
ESP. PORT. IT. Ribaldo.

Lo reguer, lo pena de Marcel, Markel Bringuè, Marcel Pena; Ribaut, s. m., ribaud, goujat, libertin.

2. Ribauda, s. f., ribaude, gourgandine.
Negun peccat non es pus orres ni pus lags que tractar sa molher ayssi coma 1 ribauda vilana. V. et Vert., fol. 92.
Nul péché n'est plus horrible ni plus laid que de traiter sa femme ainsi comme une vilaine gourgandine.
ANC. FR. Que la ribaude le menroit par l'ost en chemise, une corde liée aux genetaires. Joinville, p. 106. 
Adj. et fig. Pueys que las paraulas son arrezas e vilanas e ribaudas.
V. et Vert., fol. 85. 
Puisque les paroles sont impures et vilaines et ignobles.

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

3. Ribaudalha, s. f., ribaudaille, canaille.
Aquesta ribaudalha. Leys d'amors, fol. 54.
Cette ribaudaille.
IT. Ribaldaglia.

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix

4. Ribaudia, s. f., dévergondage, débauche, effronterie.
So es apert senhal que la ordura e la vilania e la ribaudia es dedins el cor. 
Vilanas paraulas que tornon en ribaudias et en deshonestetat.
V. et Vert., fol. 85 et 84.
C'est évidente marque que l'ordure et la vilenie et le dévergondage est dans le coeur.
Vilaines paroles qui tournent en dévergondages et en déshonnêteté.
ANC. FR. Après garde que tu ne dies
Ces ors moz ni ces ribaudies.
Roman de la Rose, v. 2120.
Pour çou ont li gent si poi de foi
Et voit-on tant de ribaudie
On monde et tant de trékerie
De renardie et de dolour.
Roman du Renart, t. IV, p. 344.
PORT. Ribaldia.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

5. Ribaudaria, s. f., ribauderie, dévergondage, immoralité.
Desiriers de vilezas, de ribaudarias, de glotonias.
Folas parlarias e vils ribaudarias.
V. et Vert., fol. 12 et 91.
Désirs de vilenies, de dévergondages, de gloutonneries.
Fous bavardages et viles ribauderies.
ESP. Ribaldería. PORT. Ribaldaria. IT. Ribalderia.

Natxo Sorolla Vidal; Ribaudaria, s. f., ribauderie, dévergondage, immoralité.

6. Ribaudesca, s. f., ribauderie, libertinage, débauche.
Vilanesca 
An fag...
E ribaudesca
Nostres maritz.
P. Basc: Ab greu.
Vilenie ont fait... et débauche nos maris.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

7. Ribaudir, v., débaucher, dévergonder.
Part. pas. Proensa es ribaudida,
E son malvatz li meillors.
(chap. La Provensa está desvergoñida, y són malvats los millós.)
Marcabrus: Per l'aura.
La Provence est dévergondée, et sont mauvais les meilleurs.

Els idiotas de catalan news - Manel Riu Fillat

miércoles, 2 de octubre de 2024

Poeta - Preposteratio

 

Poeta, s. m., lat. poeta, poëte.

Las ficxios dels poetas. Eluc. de las propr., fol. 114.

(chap. Les ficsions dels poetes.)

Les fictions des poëtes.

Fortunat, poeta, noble hom. Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.

Fortunat, poëte, noble homme.

CAT. ESP. PORT. IT. Poeta. (chap. Poeta, poetes.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Poges, Pogues, s. m,, pougeoise, monnaie du Puy.

Ad IV pougeisses minoris legis, sicut debet fieri moneta.

Tit. de 1253. Hist. de Languedoc, t. III, pr., col. 492.

Ditz hom que, per dos poges,

Sai si logua e lai si ven.

P. d'Auvergne: Chantarai.

On dit que, pour deux pougeoises, ici il se loue et là se vend.

Nég. expl. No us er prezat un pogues.

Marcabrus: Ans que.

Ne vous sera prisé une pougeoise.

2. Pogeza, s. f., pougeoise.

Totz hom que passa aquest mandamen, es tengutz a restitutio entro a 1 pogeza.

Pagar entro a la derieyra pogeza.

(chap. Pagá hasta la radera pugesa.)

V. et Vert., fol. 3 et 53.

Tout homme qui passe ce commandement est tenu à restitution jusqu'à une pougeoise.

Payer jusqu'à la dernière pougeoise.

ANC. FR. Seront li dis deniers à 3 deniers poigeoise.

Charte de 1282. Du Cange, t. V, col. 614.


Poirir, Poyrir, v., lat. putrere, pourrir.

Recemblan lo malvat que vol mays poyrir en la carcer pudenta que aver lo trebalh de montar l' escalier, per issir de la carcer. V. et Vert., fol. 12.

Ils ressemblent au méchant qui veut davantage pourrir dans la prison puante que d'avoir la peine de monter l'escalier, pour sortir de la prison. Part. pas. Sembla frug que par bells e sas deforas, e dins es poyritz.

1 poma poyrida entre las sanas corromp las autras.

(chap. Una poma podrida entre les sanes corrom (podrix, pudrix) les atres.)

V. et Vert., fol. 94 et 85.

Il ressemble à fruit qui paraît beau et sain dehors, et dedans est pourri.

Une pomme pourrie entre les saines corrompt les autres. 

Fig. Aisi avols hom ben vestitz

Es bels defors, e dins, poiritz.

Roman de Jaufre, fol. 30.

Ainsi méchant homme bien vêtu est beau dehors, et dedans, pourri.

CAT. ESP. Podrir, pudrir. IT. Putridire. (chap. Pudrí, pudrís, podrí, podrís: yo me pudrixco o pudrixgo, pudrixes, pudrix, pudrim, pudriu, pudrixen; pudrit, pudrits, pudrida, pudrides; podrit, podrits, podrida, podrides. Podrit, pudrit tamé se li diu a un pesat, cansino com Carlos Rallo, que está mol estorbadet per lo catalanisme.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

2. Poyre, s. m., lat. putrorem, pus, humeur purulente, virus.

Quan es corromput, de leu se transmuda en poyre venenos.

Aquels qui escupo sanc et poyre.

(chap. Aquells que escupiñen sanc o sang y pus - carcassos de humor purulenta, flema, flemes.)

Eluc. de las propr., fol. 29 et 52.

Quand il est corrompu, facilement il se change en pus vénéneux.

Ceux qui crachent sang et pus.

3. Poiridura, Puiridura, Puridura, s. f., pourriture.

Si vostr' auzel a poiridura.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau a pourriture.

A la puiridura de la charn a at fers e coitura. Trad. de Bède, fol. 50.

Pour la pourriture de la chair, il est besoin de fer et de brûlure.

Fig. Terga las puriduras de las malas obras. Trad. de Bède, fol. 29.

Nettoie les pourritures des mauvaises œuvres.

CAT. Podridura, pudridura. (ESP. Podredumbre. Chap. Podridura, podridures; pudridura, pudridures.)

4. Poiridier, s. m., pourriture, saleté.

Be sera bos lo metges, e ricx lo despessiers,

Si sap donar metzina que n' iesca 'l poiridiers.

Izarn: Diguas me tu.

Bien sera bon le médecin, et riche le droguiste, s'il sait donner une médecine pour qu'en sorte la pourriture.

Pel poiridier d'aquestas bestias, tot l' aer ne fo corromputz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.

Par la pourriture de ces bêtes, tout l'air en fut corrompu.

5. Poyrimen, Puirimen, s. m., pourriture.

Tola cauza apta a poyriment. Eluc. de las propr., fol. 276.

Toute chose apte à pourriture. 

Vida de las charns es sandaz del cors, e puirimens dels os, enveia.

Trad. de Bède, fol. 33. 

La vie des chairs est santé du corps, et pourriture des os, l'envie.

CAT. Podriment. ESP. Podrimiento, pudrimiento. 

(chap. Podrimén, podrimens; pudrimén, pudrimens.)

6. Poyregos, adj., formé de pourriture.

Eruca... verm es mol et poyregos. Eluc. de las propr., fol. 250.

Chenille... est ver mou et formé de pourriture.

7. Putrid, adj., lat. putridus, putride.

D' humors putridas consumptiva.

Especia de febre... la segunda... es dita putrida.

Eluc. de las propr., fol. 193 et 87. 

D' humeurs putrides consomptive. 

Espèce de fièvre... ia seconde... est dite putride.

CAT. Pudrite. ESP. (pútrido, pútridos, pútrida, pútridas) PORT. IT. Putrido.

(chap. Podrit, podrits, podrida, podrides; pútrid, putrids, pútrida, pútrides. Tomás Bosque y José Miguel Gracia Zapater, aragonesos catalanistes analfabetos de La Codoñera, tenen codoñs pudrits a la punta dels dits.)

codoñ, codony, membrillo, cydonia oblonga, dulce de membrillo, codoñat

8. Putrefaccio, Putrefactio, s. f., putréfaction.

Si atrobaz en la codena putrefactio.

Lepra, que es fayta per putrefaccio de flecma.

Trad. d'Albucasis, fol. 41 et 10.

Si vous trouvez dans la couenne putréfaction. 

Lèpre, qui est causée par putréfaction de flegme. 

Per putrefaccio... de membre mort. Eluc. de las propr., fol. 17. 

(chap. Per putrefacsió... de membre mort.)

Par putréfaction... de membre mort. 

CAT. Putrefacció. ESP. Putrefacción. PORT. Putrefacção. IT. Putrefazione.

(chap. Putrefacsió, putrefacsions.)

9. Putrefact, adj., lat. putrefactus, putréfié.

Febre... simpla es la que si engendra de una materia, en un loc, putrefacta. Eluc. de las propr., fol. 90.

Fièvre... simple est celle qui s'engendre d'une matière, en un lieu, putréfiée.

PORT. (ESP.) Putrefacto. IT. Putrefatto.

(Chap. Putrefacto, putrefactos, putrefacta, putrefactes : podrit, podrits, podrida, podrides; corromput, corromputs, corrompuda, corrompudes.)


Pois, Puois, Pueis, Pos, Pus, adv., lat. post, puis, après, ensuite, depuis.

Pens e repens, e pueis sospir,

E pueis me levi en sezens.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je pense et repense, et puis je soupire, et puis je me lève en séant.

Quar si fai mal, pois abena.

T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amic. 

Car s'il fait mal, ensuite il améliore. 

Cui encubit al prim vezer e puois.

A. Daniel: Sols sui que. 

Qu'il convoita au premier voir et depuis. 

Adv. comp. Pois apres de gra en gra dissen.

(chap. Después de grasó en grasó (o graó) dessén : baixe.)

Sordel: Qui be s membra. 

Puis après de degré en degré descend.

- Conj. Puisque.

Pos vas me s' orguelha 

Cilh qu'ieu plus volgr' aver.

B. de Ventadour: Lanquan vey.

Puisque vers moi s'enorgueillit celle que plus je voudrais avoir.

Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers.

(chap. Pos de cantá m' han entrat ganes, faré un vers : cansó.)

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Puisque de chanter il m'est pris désir, je ferai un vers.

Conj. comp. Pos que del tort no s' afraing

Ni s pentis del faillimen.

La Dame Almuc de Châteauneuf: Domna.

Puisque du tort il ne se soumet pas et ne se repent pas de la faute.

De son bec dese adeza

Sus en la carn pueis que l' a presa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De son bec incessamment il frappe sus en la chair après qu'il l'a prise.

Anc pueys, pos que la vi,

Sa fina fresca color,

Non dezirei autr' amor.

Paulet de Marseille: Er que 'l jors.

Oncques après, depuis que je la vis, sa fine fraîche couleur, je ne désirai autre amour.

ANC. FR. Unkes nus homs poiz ne avant

N'en eustrent ne cunquistrent tant. Roman de Rou, v. 49.

Car onques mais puis que fuz né

Je ne fuz tant enamouré.

Roman de la Rose, v. 961.

ANC. CAT. Puys. CAT. MOD. Pus. ESP. Pues. IT. Poi. (chap. Pos : ya que. Después, mes abán, post, del latín post.)

2. Despuois, Depueis, Depos, conj., puisque, depuis que. 

Ben es dreig qu'ieu fass' ueimai

Un vers, depos talans m' en ve.

(N. E. Aquí arriba leemos al conde de Poitiers:

Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers.)

B. Martin: Ben es dreitz.

Il est bien juste que je fasse désormais un vers, puisque l'envie m'en vient.

Tos temps me suy per sieu tengutz 

Depos la vi.

(chap. Tots tems (sempre) me soc per seu tengut o tingut, después de que la vach vore.)

Giraud d'Espagne: Qui en pascor.

Toujours je me suis tenu pour sien, depuis que je la vis.

Despuois vos vi, ai fag vostre coman.

La Dame Castelloze: Ja de chantar.

Depuis que je vous vis, j'ai fait votre commandement.

ANC. CAT. Depus, depuys, depux (N. E. ¿Dónde está el catalán inventado després, no lo encontró Raynouard? Pero sí que encontró variantes de la lengua valenciana (p. ej. Ausiàs March) que creía que eran catalanas). ESP. Después. PORT. Depois. IT. Dopo. (chap. Después.)

3. Poissas, Pueissas, Pueyssas, Poisas, adv., depuis, ensuite. 

Cum poisas cuida montar per l' eschalo. Poëme sur Boèce.

Lorsqu' ensuite il pense monter par l' échelon.

Cantarai, a mon escien, 

D' aquels que pueissas an trobat.

Le moine de Montaudon: Pus Peyre.

Je chanterai, à mon escient, de ceux qui depuis ont trouvé.

Apres sant Vincent

E pueyssas sant Amanz.

V. de S. Honorat.

Après saint Vincent et ensuite saint Amant.

4. Apost, adv., après.

O apost tot en seria afolada. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.

Ou après entièrement elle en serait dissipée.

5. Posteritat, s. f., lat. posteritatem, postérité.

A tota ta posteritat.

(chap. A tota ta (la teua) posteridat.)

Tit. de 1185. Arch. du Roy., J. 326.

A toute ta postérité.

CAT. Posteritat (N. E. Algún catalanoparlante avispado o catalanista superdotado se dará cuenta de que posteritat catalán es igual a posteritat occitano, plana lengua romana, provenzal, romance, romans, lemosín, gascón, etc).

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

ESP. Posteridad. PORT. Posteridade. IT. Posterità, posteritate, posteritade. (chap. Posteridat, posteridats. Yo traduíxco y lucho pera que lo chapurriau se quedo pera la posteridat, encara que ella no ha fet res per mí.)

¿Per qué hauría de preocupám per la posteridat? ¿Qué ha fet la posteridat per mí?


6. Preposteratio, s. f., ordre renversé, confusion, terme de rhétorique.

La preposteratio, so es la dezordenatio d'aytal oratio o d' aytal sentensa.

Leys d'amors, fol. 134.

La confusion, c'est-à-dire le défaut d'ordre de tel discours ou de telle pensée.

ESP. Preposteración. (chap. Preposterassió, preposterassions : desorden o desorde de orassions o frasses; confusió, terme de retórica. De Pre : abans, antes y Post : después.)

jueves, 15 de agosto de 2024

Par - Contrapar

 

Par, adj., lat. par, pair, pareil, semblable, égal.

Ieu no sui pars

Als autres trobadors.

Gavaudan le Vieux: Ieu no sui. 

Tomás Bosque, La Codoñera, Teruel, Aragó; Ieu no sui pars als autres trobadors

Je ne suis pas semblable aux autres troubadours.

Substantiv. Ieu fora pars d' un dels sans. 

Cadenet: Bel volgra. 

Je serais l'égal d'un des saints.

No us sap par ni companho, 

Car tug li valen baro 

Valon per vostra valensa.

P. Vidal: Pus tornat. 

Je ne vous sais pair ni compagnon, car tous les vaillants barons valent par votre valeur. 

El mon non sai sa par.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Au monde je ne sais sa pareille. 

Loc. Nostre reys qu' es d' onor ses par.

(chap. Lo nostre rey que es de honor sense par.) 

Bernard d'Auriac: Nostre reys. 

Notre roi qui est en honneur sans pareil. 

De cella qu' entre las gensors, 

Esta de beutat ses par. 

Raimond de Miraval: Anc non atendiei. 

De celle qui, parmi les plus gentilles, est de beauté sans pareille. 

ANC. FR. Sovent li fesoit ses oeilles

Non per, s' eles erent pareilles; 

Et sovent les rapareilloit, 

Se non pareilles les trovoit.

Roman du Renart, t. 1, p. 275.

Par le nombre par ou impar des syllabes.

Rabelais, liv. IV, ch. 37.

- Compagnon, époux.

Puey que la tortre a perdut son par, jamays no se ajusta ab autra.

V. et Vert., fol. 93.

Depuis que la tourterelle a perdu son compagnon, jamais elle ne s' accouple avec autre. 

Costa si fe sezer regina Floripar, 

De l'autra part rey Gui, que l' a presa per par. 

Roman de Fierabras, v. 5003.

A côté de soi il fit asseoir la reine Floripar, de l'autre part le roi Gui, qui l'a prise pour épouse.

- Pair, en parlant des seigneurs d'une noblesse égale, sorte de dignité.

La fo Boecis, e foren i soi par. Poëme sur Boèce. 

Là fut Boèce, et y furent ses pairs.

Ce nom se donnait plus particulièrement aux membres de la cour que les romans disent avoir été instituée par Charlemagne.

Alexandres vos laisset son donar, 

Et ardimen Rotlan e 'lh dotze par. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Alexandre vous laissa sa largesse, et la hardiesse Roland et les douze pairs. 

Elhs XII pars de Fransa. Philomena. 

Les douze pairs de France. 

ANC. FR. Entres ces pars de France. 

Les nobles pars de France. 

Roman français de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 9 et 15. 

Adv. comp. Adonc saubr' ieu lo vostre afar, 

E vos lo mieu, tot par e par. 

B. de Ventadour: Quan lo boscatges. 

Alors je saurais la votre affaire, et vous la mienne, tout égal à égal.

CAT. ESP. PORT. Par. IT. Pare, pari. (chap. Par, pars; parella, parelles.)

2. Paria, s. f., comparaison, ressemblance, parité, égalité. 

Si cum l' estela jornaus 

Que non a paria, 

Es vostre ric pretz ses par. 

Richard de Barbezieux: Atressi cum Percevaus (Persevaus, Perceval, Perseval). 

Ainsi comme l'étoile du jour qui n' a pas de comparaison, voire riche mérite est sans pareil. 

Aquest parelh fai paria.

Bernard de Venzenac: Lanquan. 

Ce couple fait égalité.

- Alliance, accouplement, compagnie, société, familiarité, accointance. Manda sos amics, cels qu' ab lui an paria.

Guillaume de Tudela. 

Mande ses amis, ceux qui avec lui ont alliance. 

Mais vueil estar al vostre mandamen, 

Que d'autr' aver s' amor e sa paria.

Cadenet: Per jois. 

J'aime davantage être au votre commandement, que d'avoir d'une autre son amour et son accointance.

Aras no us plai mos chans ni ma paria. 

Giraud de Borneil: Rei glorios. 

Maintenant ne vous plaît mon chant ni ma compagnie.

Mais valria cen tans aver paria 

D' ome paubre, e mais proficharia.

R. Gaucelm: Un sirventes. 

Davantage vaudrait cent fois avoir la compagnie d'homme pauvre, et elle profiterait davantage.

A tota gens play sa paria.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

A toutes gens plaît sa société. 

Loc. Ans li falsa paria.

T. d'une dame et de son ami: Amicx. 

Mais lui fausse compagnie.

3. Parier, adj., égal, pareil, semblable, comparable, accointé.

Per que negus no l' es de pretz pariers.

T. de Rambaud, d'Adhemar et de Perdigon: Senher.

C'est pourquoi nul ne lui est en mérite comparable.

Toz' ab qui etz parieira?

En l' enfant?

G. Riquier: L' autr' ier. 

Fillette, avec qui êtes-vous accointée? Avec l'enfant?

- Accointant, familier.

Ieu lo jutge per dreg a traydor, 

Si s fai pariers, e s det per servidor. 

T. de Gui d'Uisel et de Marie de Ventadour: Gui d'Uiselh. 

Je le juge justement pour traître, s'il se fait accointant, et se donna pour serviteur.

- Copropriétaire, copartageant, sociétaire.

Era molher d' un cavayer ric e poderos de Cabaret, pariers del castel.

V. de Raimond de Miraval. 

Était femme d'un chevalier riche et puissant de Cabaret, copropriétaire du château. 

Substantif. De ben amar non ai parier.

Deudes de Prades: En un sonet.

Pour bien aimer je n' ai pas pareil.

Enueia m, par sant Marcelh,... 

Trop pariers en un castelh.

Le moine de Montaudon: Mot m' enueia. 

M'ennuie, par saint Marcel,... trop de copropriétaires dans un château.

(chap. Parell, parells; parello, parellos; igual, igualat, comparable; aparellat, aparellats, aparellada, aparellades.)

4. Pariaire, s. m., sociétaire, associé, confrère, compagnon.

Non vuelh esser parsoniers,

Pars, pariaire ni pariers.

G. Adhemar: Comensamen.

Je ne veux être copropriétaire, pair, sociétaire ni pareil.

(chap. Sossio, sossios, sossia, sossies; assossiat, assossiats, assossiada, assossiades; copropietari, copropietaris, copropietaria, copropietaries.)

5. Pariadge, s. m., pariage, sorte de contrat. 

Dedens los termes del pariadge. Cout. de Condom. 

Dedans les termes du pariage.

6. Paritat, s. f., lat. paritatem, parité, égalité.

Si tant es que haian paritat, so es engaltat. Leys d'amors, fol. 26. 

Si tant est qu'ils aient parité, c'est-à-dire égalité. 

CAT. Paritat. ESP. Paridad. PORT. Paridade. IT. Parità, paritate, paritade.

(chap. Paridat, paridats; igualdat, igualdats.)

7. Paralel, s. m., lat. parallelos, parallèle.

Le ters cercle apelam paralel septentrional. Eluc. de las propr., fol. 108.

(chap. Lo tersé sírcul anomenem paralelo septentrional.)

Le troisième cercle nous appelons parallèle septentrional.

Adjectiv. Cercles paralels, que vol aitan dire, com cercles qui han entre si egal distancia. Eluc. de las propr., fol. 108. 

Cercles parallèles, (ce) qui veut autant dire, comme cercles qui ont entre soi égale distance. 

CAT. ESP. Paralelo. PORT. Parallelo. IT. Parallelo, paralello. 

(chap. Paralelo, paralelos, paralela, paraleles.)

8. Pario, adj., pareil, égal, correspondant.

Per que amduy sian pario d' accen.

Novas rimadas parionas son can, aqui on termena la razo o la materia, finisho amdui li verset que son pario per accordansa.

Leys d'amors, fol. 121 et 18.

Pour que les deux soient pareils d'accent.

Les nouvelles versifiées correspondantes sont quand, là où le sujet ou la matière finit, finissent les deux versets qui sont correspondants par accordance.

- Substantiv. Correspondance.

L' empeutatz bordos ha pario amb autre. Leys d'amors, fol. 17.

(chap. Lo vers empeltat es paregut al atre.)

Le vers enté a correspondance avec l'autre.

CAT. Pario. (chap. Paregut, pareguts, pareguda, paregudes.)

9. Pariar, v., copartager, coposséder, être copossesseur.

Que cadaus y tenga sa dreichura, e qu' en pario bonamen aissi coma lo parier deu o far. Tit. de 1242. DOAT, t. IV, fol. 68.

Que chacun y tienne sa droiture, et qu'ils en soient copossesseurs de bonne foi ainsi comme le copropriétaire doit le faire.

10. Apariar, v., apparier, unir, lier, accointer, accoupler.

Us ab son par no s pot apariar 

Ses decebre.

G. Riquier: Fortz guerra.

Un avec son pair ne se peut unir sans décevoir. 

La tortre... jamais no s' apariaria ab autra.

Naturas d'alcus auzels. 

La tourterelle... ne s'accouplerait jamais avec autre. 

Fig. Malvestat ab pretz no s' aparia.

Bertrand du Puget: De sirventes. 

Méchanceté avec mérite ne s' apparie pas. 

Part. prés. Es ne pieitz apparians,

C' ades li par que 'l vengua dans. 

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Il en est pire accointant, vu qu'il lui paraît toujours que lui vienne dommage.

Part. pas. N' es hom pus cortes 

E gen apairiatz.

Amanieu des Escas: El temps de. 

On en est plus courtois et gentiment accointé. 

CAT. Apariar. ESP. Aparear. (chap. Aparellá, aparellás: yo me aparello, aparelles, aparelle, aparellem o aparellam, aparelléu o aparelláu, aparellen; aparellat, aparellats, aparellada, aparellades.)

11. Despariar, v., lat. disparare, dépareiller, déranger, diviser.

Adonc l' obra desparia. Leys d'amors, fol. 18. 

Alors il divise l'oeuvre. 

IT. Dispaiare. (chap. Despará, contrari de pará, com per ejemple, la taula, una ratera.)

12. Disparitat, s. f., lat. disparilitatem, disparité.

Podon haver paritat o disparitat de sillabas. Leys d'amors, fol. 17. Peuvent avoir parité ou disparité de syllabes.

(chap. Poden tindre paridat o disparidat de sílabes.)

CAT. Disparitat. ESP. Disparidad. PORT. Disparidade. IT. Disparità, disparitate, disparitade. (chap. disparidat, desparidat; disparidats, desparidats.)

13. Parelh, s. m., paire, couple. 

Anc no vitz plus bel parelh 

Del donzel et de la donzela.

R. Vidal: Lai on cobra. 

Vous ne vîtes oncques plus beau couple que le damoisel et la damoiselle.

Noe intret en l' archa, e pres de cascuna bestia e dels auzels un parelh, que mestier avia de metre en l' archa. Liv. de Sydrac, fol. 49.

Noé entra dans l'arche, et prit de chaque bête et des oiseaux une paire, qu'il avait besoin de mettre dans l'arche.

De II parelhs de barras la porta es establia. 

Roman de Fierabras, v. 3967.

Par deux paires de barres la porte est assurée. 

CAT. Parelh. (chap. Parell, parells.)

- Pareil, mesure équivalente au setier.

.VIII. .M. parelhs de grans e pro vianda. Philomena. 

Huit mille pareils de grains et assez de victuaille.

Ce mot fut aussi employé adjectivement, et signifia pareil, semblable, comparable.

Tan pros domna, e quar no i truep parelh, 

M' enten en lieis.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Si noble dame, et parce que je n'y trouve semblable, je m' affectionne à elle.

14. Parelha, s. f., compagne, femelle. 

El temps qu'el rossinhol s' esjau 

E fa sos lays sotz lo vert fuelh 

Per sa parelha, can l' acuelh.

Deudes de Prades: El temps. 

Au temps que le rossignol se réjouit et fait ses lais sous la verte feuille pour sa compagne, quand elle l' accueille. 

CAT. Parella. ESP. Pareja. PORT. Parelha. (chap. Parella, parelles.)

15. Parelhar, Pareyllar, Pareiar, Parejar, v., apparier, assortir, accointer, unir.

Parelhar parelhadura 

Devem, ieu e vos, vilana, 

Al abric, lonc la pastura.

Marcabrus: L' autr' ier. 

Apparier accouplement nous devons, moi et vous, villageoise, à l' abri, le long du pâturage. 

Dombre Dieus crei que m' o parelh.

Gavaudan le Vieux: L' autre dia. 

Je crois que le seigneur Dieu me l' assortit. 

Ben sai pareyllar e far motz 

Plas e clars.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Je sais bien assortir et faire mots simples et clairs.

- Se comparer, s'égaler.

Una dona sai que no troba par

Que de beutat puesc' ab lei pareiar.

Aimeri de Peguilain: Totz hom qui. 

Une dame je sais qui ne trouve pareille qui de beauté puisse s'égaler avec elle. 

ESP. Parear. IT. Pareggiare. (chap. Parellá, fé algo parello, igualá. Aparellá: fé parella, parelles; prepará, adobá, cuiná una minjada.)

16. Parelhadura, s. f., accointance, accouplement.

Parelhar parelhadura

Devem, ieu e vos, vilana,

Al abric, lonc la pastura.

Marcabrus: L' autr' ier.

Apparier accouplement nous devons, moi et vous, villageoise, à l' abri, le long du pâturage. 

ANC. ESP. Fue a mi appareiada por esta razon. 

Poema de Alexandro, cop. 344.

17. Aparelhar, Aparellar, Apareillar, Apareylar, Apparelhar, Apparellar, Appareillar, Appareyllar, v., appareiller, apprêter, préparer.

Ni ren que puesca apareyllar,

Car segner, a nostre dinar.

V. de S. Honorat.

Ni rien que je puisse apprêter, cher seigneur, pour notre dîner.

Fan apparelhar caras viandas et en tantas de manieyras.

V. et Vert., fol. 21.

Ils font préparer aliments rares et en tant de manières.

Fig. Ay apareyllat gauch a tu et a ton frayre. V. de S. Honorat. 

J'ai apprêté joie pour toi et pour ton frère. 

Can sos sens miels l' aparelha 

Romans, o lenga latina.

Pierre de Corbiac: Domna dels.

Quand sa raison lui apprête mieux roman, ou langue latine.

- Arranger, disposer, combiner, faire des préparatifs pour.

K. Magnes fe aqui aparelhar sas tendas. Philomena. 

Charlemagne fit disposer là ses tentes.

Honorat appareylla mantenent son camin. V. de S. Honorat. 

Honorat aussitôt fait des préparatifs pour sa route. 

Fig. En mas chansos no puesc aparellar 

Dos motz, qu' al ters no m lays marritz chazer.

Folquet de Romans: Meravil.

Dans mes chansons je ne puis disposer deux mots, qu'au troisième je ne me laisse choir marri. 

Gen m' apareill 

De far leu chanson grazida. 

G. Raimond de Gironella: Gen m' apareill. 

Je m' apprête gentiment à faire promptement chanson agréable.

Que s' apareillon de ferir. Roman de Jaufre, fol. 62.

Qu'ils se disposent à frapper.

Chascun jorn s' armavan e s' apareillavan de venir a la batailla.

V. de Bertrand de Born. 

Chaque jour ils s' armaient et s' apprêtaient pour venir à la bataille.

- Comparer.

Meravilhas 

Vas cuy res no si aparelha.

Los XV signes de la fi del mon.

Merveilles vers qui rien ne se compare. 

Non truep qui ab mi s' aparelh.

B. Martin: Farai un. 

Je ne trouve qui avec moi se compare.

Car negun' autra ab lieis no s' apareilla 

De pretz entier.

P. Vidal: S' ieu fos en. 

Car nulle autre avec elle ne se compare en mérite accompli.

- Appareiller, terme de marine.

Pueys an apareillat barcas. V. de S. Honorat.

Puis ont appareillé barques.

- S'apparier, s'accointer.

Per Crist, fort mal s' aconseilla 

Drutz qu' ab vieilla s' apareilla.

Augier: Era quan.

Par Christ, s' avise fort mal galant qui avec vieille s' accointe.

Part. pas. En aissi apareillat a lei de fol. V. de S. Honorat. 

Par ainsi arrangé à manière de fou.

Aparelhat e volontos 

… de far e de dir.

Brev. d'amor, fol. 18. 

Disposé et désireux... de faire et de dire.

CAT. Aparellar. ESP. Aparejar. PORT. Apparelhar. IT. Apparecchiare.

(chap. Aparellá.)

18. Aparelh, s. m., appareil, préparatif, apprêt.

Ac fah tot son aparelh,

Portan de tortres 1 parelh.

Brev. d'amor, fol. 85. 

Eut fait tout son apprêt, portant une paire de tourterelles.

ANC. CAT. Aparell. ESP. Aparejo. PORT. Apparelho. IT. Apparecchio.

(chap. Aparell, aparells.)

Lo agüelo y lo Mar.

19. Aparelhamen, Aparellamen, s. m., appareil, apprêt, ajustement. 

Qu' en paradis sanht aparellamen 

De corona de vida dignamen 

L' aparelletz.

Pons Santeuil de Toulouse: Marritz cum. 

Qu'en paradis saint appareil de couronne de vie dignement vous lui prépariez.

Avia fag son aparelhamen de nossas. V. de Raimond de Miraval. 

Avait fait son apprêt de noces. 

Deu aver son lieg ab son aparelhamen. Regla de S. Benezeg, fol. 38. Doit avoir son lit avec son ajustement. 

ANC. FR. Quant il virent l' apareillement que li roial faisoient... Et entra en Aquitaine à grant apareillement de bataille. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 171 et 222.

ANC. ESP. Aparejamiento. IT. Apparecchiamento. 

(chap. Aparellamén, aparellamens.)

10. Desparelhar, v., séparer, désunir, déparier.

A pauc no'ls desparelha.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Peu s'en faut qu'il ne les désunisse.

ESP. Desparejar. PORT. Desparelhar. IT. Sparecchiare.

(chap. Desparellá, desaparellá.)

21. Compar, adj., lat. compar, pareil, égal, semblable.

Compar,... vol dire aytan quo paritatz, so es engals nombre de sillabas.

Leys d'amors, Fol. 145.

Semblable,... veut dire autant comme parité, c'est-à-dire égal nombre de syllabes.

22. Comparatio, Comparaso, s. f., lat. comparatio, comparaison. 

Non deu hom far comparaso. Brev. d'amor, fol. 145. 

On ne doit pas faire de comparaison.

Adv. comp. Tota la vida d' un home, si vivia M ans, es a penas sol 1 momen a comparatio de l' autra vida, que durara ses fi.

(chap. Tota la vida d' un home, si vivíe mil añs, es apenes sol un momén en comparassió de l' atra vida, que durará sense fin.) 

Coma vil ordura en comparatio de 1 bella arma.

De gran gloria e de gran honor ses comparatio.

V. et Vert., fol. 27, 31 et 32. 

Toute la vie d'un homme, s'il vivait mille ans, est à peine un seul moment en comparaison de l'autre vie, qui durera sans fin.

Comme vile ordure en comparaison d'une belle âme.

De grande gloire et de grand honneur sans comparaison.

CAT. Comparació. ESP. Comparación. PORT. Comparação. 

IT. Comparazione. (chap. Comparassió, comparassions.)

23. Comparansa, s. f., comparaison, parallèle.

No s ne pot comparansa

Far. 

T. de Guillaume et de G. Riquier: Giraut.

Ne s'en peut faire comparaison.

CAT. Comparansa. ANC. ESP. Comparanza.

24. Comparamen, s. m., comparaison, parallèle. 

Adv. comp. La misericordia de Dieu

Es majers, ses comparamenz,

Que neguns mortals fayllimenz. 

V. de S. Honorat. 

La miséricorde de Dieu est plus grande, sans comparaison, que nul mortel manquement.

(chap. Comparamén, comparamens : comparassió.)

25. Comparatiu, adj., lat. comparativus, comparatif.

(Son) Comparativas mays... mens, etc. Leys d'amors, fol. 100.

(Sont) comparatives plus... moins, etc.

(chap. Són comparatives mes... menos, etc.)

Substant. Comparatius, es regularmens aquela meteyssa votz de positiu ab aquest adverbi mays o plus. Leys d'amors, fol. 49.

Comparatif, c'est régulièrement cette même voix du positif avec cet adverbe davantage ou plus.

CAT. Comparatiu. ESP. PORT. IT. Comparativo. (chap. Comparatiu, comparatius, comparativa, comparatives. Lo mes membrillo de La Codoñera, Tomás Bosque Peñarroya, díe que treballabe a la comparativa, referinse a la cooperativa. Es un capsot com José Miguel Gracia Zapater, y amiguet del catalá Artur Quintana Font.)

26. Comparar, v., lat. comparare, comparer, égaler.

Lo fa comparar a vils bestias, so es a porcs. V. et Vert., fol. 84. 

Le fait comparer à viles bêtes, c'est-à-dire à porcs

Lo fa comparar a vils bestias, so es a porcs. V. et Vert., fol. 84.

Se... compara a la vera sancta Maire. Doctrine des Vaudois. 

Se... compare à la véritable sainte Mère.

Adv. comp. Sapchatz qu' almorna val may,

Ses comparar, quant hom la fay 

Donan de sos bes temporals. 

Brev. d'amor, fol. 72. 

Sachez qu' aumône vaut mieux, sans comparer, quand on la fait en donnant de ses biens temporels. 

Part. pas. Es comparatz

Al dich terrenal paradis.

Brev. d'amor, fol. 192. 

Est comparé audit paradis terrestre. 

Son be comparatz a volps per barratz e per tricharia. V. et Vert., fol. 23.

Sont bien comparés à renard pour fraude et pour tromperie.

ANC. FR. Richart et roy Henri son père, 

Qui la folie au fils compère.

G. Guiart, t. 1, p. 62.

CAT. ESP. PORT. Comparar. IT. Comparare. (chap. Compará: comparo, compares, compare, comparem o comparam, comparéu o comparáu, comparen; comparat, comparats, comparada, comparades.)

27. Acomparar, v., comparer.

Mas sos maltraitz no s fay acomparar 

Ab sel del croy.

T. de G. Riquier et de Henri: Senher Enric. 

Mais son tourment ne se fait pas comparer avec celui du méchant.

CAT. Acomparar. (chap. acompará, acomparás: acomparo, acompares, acompare, acomparem o acomparam, acomparéu o acomparáu, acomparen; acomparat, acomparats, acomparada, acomparades

28. Contrapar, adj., pareil, égal, semblable.

Mas un rey no 'l sai contrapar

De largueza.

Folquet de Lunel: Al bon rey.

Mais un roi je ne lui sais semblable en largesse.