Mostrando las entradas para la consulta lingüista ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta lingüista ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 20 de febrero de 2025

Antoni Maria Alcover Sureda

Antoni Maria Alcover Sureda (Manacor, 1862-Palma de Mallorca, 1932) fue un religioso, escritor modernista, profesor, lingüista, folclorista y publicista español.


Antoni Maria Alcover Sureda (Manacor, 1862-Palma de Mallorca, 1932) fue un religioso, escritor modernista, profesor, lingüista, folclorista y publicista español.

Nació en Santa Cirga, finca situada entre Manacor y Porto Cristo, hijo de labradores acomodados. Tras estudiar latín y cultura clásica se trasladó, a los quince años de edad a Palma para estudiar en su seminario

Muy rápidamente se dio a conocer como polemista intransigente, puesto que su carácter recio le hizo intervenir en furiosas polémicas.

Su vocación literaria se despertó primero en español, y a partir del 1879 en catalán y mallorquí. A partir de este año inició la tarea de recoger en el mallorquín coloquial de Mallorca las fábulas, que empezó a publicar el 1880 con el pseudónimo de "Jordi d'es Racó". La primera fábula aparece en la revista La Ignorancia. En 1885 publica Contarelles, un recuento de narraciones de tema popular. En 1886 fue ordenado presbítero. Fue vicario de la parroquia de Manacor, y en 1888 obtuvo la cátedra de Historia Eclesiástica del Seminario. Más adelante llegaría a ser vicario general y canónigo de la Sede de Mallorca.

En 1906, por iniciativa suya, y bajo su presidencia se celebró el Primer Congreso Internacional de la Lengua Catalana. Cuando se constituyó la Sección Filológica del Instituto de Estudios Catalanes fue nombrado presidente. Debido a la feroz disputa que mantuvo con los miembros del Instituto, esta relación terminó pronto. Claro, con catalanistas no se puede juntar uno.

Su obra magna fue el Diccionario Catalán Valenciano Balear, que no vio terminado, y que acabó su colaborador Francesc de Borja Moll

Fuertemente enfrentado a Pompeu Fabra (Pompeyo) por su gramática de laboratorio,​ Alcover llegó a afirmar que Fabra había sido uno de los gramáticos más funestos que había tenido jamás la lengua catalana, que había pretendido imponer una ortografía exótica y que había creado un estado de violencia entre los estudiosos del catalán, haciendo de la lengua una bandera de separatismo y de odio contra España

Entre otros, tuvo el cargo de corresponsal de la Academia de Buenas Letras de Barcelona y mantenedor de los Juegos Florales de Barcelona.

En política fue uno de los principales promotores del partido integrista en Mallorca. Inicialmente dio apoyo al movimiento autonomista de la Solidaridad Catalana. Jodó con la solidaridad catalana, dinero para el proceso, millones de euros que no van a los pobres o enfermos.

No obstante, tras su intensa pelea con el Instituto de Estudios Catalanes y la Liga Regionalista hacia finales de la década de 1910, se opuso al catalanismo político y se hizo maurista

Su producción literaria, dirigida a la investigación lingüística, la historia, la descripción de costumbres populares, la recogida de materiales folclóricos, cuando no se dedica a la polémica, es de pocos artificios, prosa sin voluntad estética, se reduce a la Recopilación de Rondallas Mallorquinas de Jordi des Racó, algunas biografías, como la Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa, una novela de tono costumbrista (Arnau), y los dietarios de sus viajes.

Fue impulsor del Diccionari Català-Valencià-Balear, obra lexicográfica que recoge el conjunto del léxico catalán, mallorquín, valenciano en todos los dialectos y todas las épocas. Los tres son idiomas muy próximos al aragonés y occitano antiguo.

http://dcvb.iec.cat/results.asp

seguramente está más que manipulado, no es como el original, aparece País Valencià, por ejemplo, dudo mucho que Alcover escribiese o dijese País Valencià.

  1.  Laínz Fernández, Jesús (2012). Desde Santurce a Bizancio: El poder nacionalizador de las palabras. Encuentro. p. 405. ISBN 978-84-9920-095-8.
  2. Massot i Muntaner, Josep (1985). Antoni M. Alcover i la llengua catalana: II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 49. ISBN 84-7202-745-7.
  3.  Mayurqa, n.º 23. Universitat de les Illes Balears. 1990-96. p. 112.



 
  • https://web.archive.org/web/20010814220339/http://www.terra.es/personal6/scabello/cope1.htm Además de describir el fenómeno de la popularidad de los programas de radio incluye un catálogo de las Rondallas publicadas y las grabaciones.
  • http://rondalles.uib.es/ Biblioteca virtual de la Universidad de les Illes Balears dedicada a las Rondallas Mallorquinas
  • http://www.uoc.edu/lletra/obres/rondaies/index.html 
    Un artículo de crítica literaria de Josep A. Grimalt en las páginas de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC
 
 
Josep Massot Muntaner, nascut a Palma el 1941, es va llicenciar en Filologia romànica a la Universitat de Barcelona i és monjo de Montserrat des de 1962. Des de 1971 dirigeix les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. És director també de les revistes Serra d’Or, Randa i Llengua i Literatura, i codirector de la Catalan Historical Review. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i responsable de publicacions de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat una seixantena de llibres i més de mil articles, pròlegs i ressenyes extenses sobre temes de llengua, literatura i història dels inexistents Països Catalans. És doctor honoris causa per la Universitat de ses Illes Balears i ha rebut un bon nombre de premis, entre els quals destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’any 2012.

Els inicis del Diccionari català-valencià-balear a través de l'espistolari d'A. M. Alcover i F. de B. Moll amb J. Calveras (Textos i Estudis de Cultura Catalana)

Narcís Iglésias Franch

El Diccionari català-valencià-balear i les seves fonts bibliogràfiques (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver)

Maria Pilar Perea Sabater

lunes, 29 de julio de 2024

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ.

Braulio Foz, Fórnoles, Matarraña, Teruel

Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs, va pendre les armes contra la invasió fransesa y, después de distinguís a la acsió de Tamarite, va sé detingut al puesto de Lérida y conduít a Fransa.
Ere la seua primera estansia allí, y pareix habela aprofitat - segons propi testimoni - pera completá los estudis y ejersí lo professorat. Acabada la guerra, torne a Huesca y entre 1814 y 1816 dicte la cátedra de Latinidat a la agonisán Universidat Sertoriana. Después de una llarga ressidensia a Cantavella, al 1822 es catedrátic de Griego a la de Saragossa, encara que lo final del Trieni Constitussional al 1823 lo torne a portá a Fransa, ara com exiliat per dotse añs, hasta después de la mort de Fernando VII. 

A la tornada, se reintegre a la dossensia y al 1838 funde Lo Eco de Aragó, diari liberal, que redacte casi en exclusiva y que parle elocuenmen de les seues convicsions. Ocupe lo decanat de la facultat de Lletres saragossana (abans va habé de obtindre lo grado, com prescribíen los decrets ministerials que van acabá en la libertat universitaria en la que sempre se va moure Foz) l’añ 1861, dos abans de la seua jubilassió y cuatre abans de la seua mort.

Curta biografía de Braulio Foz. Mussol en ulleres.

Lo seu folleto reflexions a M. Renan (Barselona, 1864) incluíx una relassió de les seues obres que ilustre mol be sobre les dimensions intelectuals de uns homens que van viure lo final del antic régim, van enseñá a una Universidat transitoria y van contemplá lo reemplás de les velles dissiplines clásiques per atres mes técniques, per mich de la discussió política y siudadana. 

Se trate, en suma, de un currículum bastán frecuén entre los universitaris de provinsies que incluíx tituls professionals 

(Plan y método pera la enseñansa de les lletres humanes, 1820; Literatura griega, 1849; Art latino, 1842), obres de alcans filossófic y jurídic (Lo verdadé dret natural, 1832; Drets del home, 1834; documens filosofo - religiosos y morals, 1861), esbossos historics (com lo quinto tomo, Del gobern y fueros de Aragó, 1850, que va afegí a la Historia de Aragó de Antonio de Sas, reimpresa per los seus cuidats al tallé de Roque Gallifa, en lo que sempre va treballá). La seua hostilidat en les noves correns filossófiques, compatible en lo seu peleón liberalisme, es vissible a la impugnassió a la Vie de Jesus de Ernest Renan que ham sitat mes amún, o la Terre et ciel del teólogo condenat per la Iglesia, Jean Reynaud. An elles se tenen que afegí les de una llarga llista que lo autó done com "imprimides y no publicades»: un Modelo perpetuo de inaugurales. Discurs satíric, aon se burle de estes liturgies académiques; uns documens religiosos, morals, historics y politics per al radé período de la primera enseñansa, etc. Declare habé perdut a la seua azarosa vida unes exelensies de llengua española, un dicsionari históric - crític español (revolussionari) desde 1808, y traducsions de Demóstenes, Esquines y Anacreonte.

Sing comedies teníe preparades pera la imprenta y de elles conservam los manuscrits: Quinse hores de un liberal de 1823 

(en prosa y verso), La palaura de un pare (prosa) y una trilogía sobre la homeopatía, Lo homeópaten fingit, Los homeópates de provinsies y La derrota de la homeopatía, totes elles en prosa. 

Aixó, mes alguns versos de sircunstansies, siríe tota la obra de Foz (destinada per los seus merits a un benévolo olvit), si no haguere publicat al 1844 la seua Vida de Pedro Saputo, natural de Almudévar, fill de dona, ulls de vista clara y pare de la agudesa. Sabia Naturalesa la seua maestra, impresa per Roque Gallifa. 

Al nostre siglo ha sigut reimpresa en varies ocasions y es difíssil regatejali la condissió de la obra de autó aragonés mes importán desde Gracián. Entre les reedissions, nomená la de 1927 per lo S. I. P. A.; a 1959, al cuidado de Francisco Ynduráin, per la institussió "Fernando lo Católic»; a 1973, Ed. Laia, de Barcelona, va reproduí la anterió, en un prólogo de Sergio Beser; al 1980, la Nova Biblioteca de autós aragonesos edite lo estudi y texto de Ynduráin, mol enmendats, en un texto epilogal de Rafael Gastón Burillo.

Es sabut que lo origen de Pedro Saputo se trobe a un personache folclóric, héroe de refrans y anécdotes que se apleguen ya a finals del siglo XVI y que Foz va pugué sentí de viva veu a les seues llargues estansies a Huesca. Pero, evidenmen, pera la novela de 1844 aixó es sol un pun de partida. Encara que publicada en plena época romántica, poc de ixa escola té lo autó que abomine del adjectiu “pintoresco” tan fet aná per aquella y que - en ple momén del relato históric - excluíx consevol datassió temporal y ambiental de una novela que se pretén atemporal: no sabem quí es lo virrey de Saragossa (rasgo que apuntaríe al XVI o XVII, encara que seguix mol poc exacte) al que visite al final, ni lo Rey que vol vórel a Madrid. Foz habíe lligit mol be les noveles del Siglo de Or y, particularmen, a Cervantes: la seua desenvoltura narrativa, lo seu to de ironía, les seues reflexions com narradó, se atenen a ixa progenie, com la seua ideología - la idea algo estoica de la vida ("sempre portáe lo Manual de Epicteto”), lo consepte de Naturalesa com espontaneidat, les seues crítiques anticlericals y los seus rasgos epicúreos - pareixen tamé cervantinos, pero mitigats per lo espíritu laico y burgués, socarrón y crític, de un siglo XVIII que seguix están presén a la seua obra, a mitat del XIX.

La Vida de Pedro Saputo se dividix en cuatre llibres, en sincuanta y cuatre curts capituls en total. Se narre com la crónica de un personache ya mol conegut y de ahí que la seua caminata tingue a vegades un aire temátic (segons les virtuts y habilidats del protagonista) que, sin embargo, está per damún de un relato de viache - técnica que es la del Quijote, mes que la de la novela picaresca; - viache que recorre - y aquí la pressisió toponímica y descriptiva es extrema - tot lo Semontano de Huesca.

Poques aventures són estrictamen originals, pero totes delissioses: la entrada al convén de monges disfrassat de dona (y lo enamoramén de dos novissies) va sé empleada per Ramón J. Sender al verdugo afable; lo milagre de Alcolea, lo cuento de la justissia de Almudévar o lo pleite al sol tenen una antiga prosapia, igual que lo registre de novies y novios, calcat de atres de la literatura áurea española. Lo secret del art de Foz está, pos, al conjún, que sap mesclá rasgos de observassió mes “novelescos”: la relassió en la mare, lo amor per Morfina..., que donen an eisse personache, divertit pero algo irreal, una dimensió mes humana. Y un atre secret es la perfecta adecuassió de un llenguache de ressonansies clássiques que sap esquichá de modismos aragonesos que convertixen la novela en un filó per al lingüista (Sender va fe aná al Réquiem per un llauradó español, tamé traduít al chapurriau, una ringlera de insults que allí fique en boca de una agüela y que están a un tros de la novela de Foz), y pera qui estudie la imache que los aragonesos han tingut de ells mateixos (abunden, en efecte, les caracterisassions morals de pobles concrets).

Réquiem per un llauradó español.

Atres llibres, en castellá:

Plan y método pera la enseñansa de les lletres humanes, 1820.

Paraules de un viscaí als liberals de la reina Cristina, que ha publicat a París M. J. A. Chaho, traduídes y contestades per don Braulio Foz, 1835.

Lo testamén de don Alfonso lo batalladó, 1840, drama.

Art latino sensill, fássil y segú, 1842.

Literatura griega, 1849. (Editat per Moncho.)

LITERATURA GRIEGA, ESTO ES,  SU HISTORIA, SUS ESCRITORES Y JUICIO CRÍTICO DE SUS PRINCIPALES OBRAS, POR DON BRAULIO FOZ.

Historia de Aragó (Revisió y ampliassió en un quinto tomo titulat Idea del Gobern y Fueros de Aragó de la Historia de Aragó de Antonio de Sas, 1850).

Método pera enseñá la llengua griega, 1857.

Lo verdadé dret natural, 1832.

Los drets del home deduíts de la seua naturalesa y explicats per los prinsipis del verdadé dret natural, 1834.

Dret natural Sivil, Públic, Polític y de Gens, 1842.

Cuestions cosmogónico - geológiques, 1854.

Cartes de un filóssofo sobre lo fet fundamental de la religió, 1858.

Reflexions a M. Renán, 1853.

Novíssisma Poética, 1859.

Los franciscans y lo Evangelio, 1864.

Dicsionari Biográfic del Trieni Liberal. Madrid: Lo Museu Universal.

martes, 12 de marzo de 2024

Lexique roman; Forbir - Septiforme

 


Forbir, v., fourbir, aiguiser, polir, nettoyer, orner. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Cant a manjat, el lo forbis 

A peira o a fust ronhos.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il a mangé, il l'aiguise sur pierre ou sur bois raboteux. 

Fig. Polira,

Forbira

Mon chan.

Giraud de Borneil: Eras si m. 

Polira, aiguisera mon chant. 

Substantiv. Del forbir non es avars, 

Ans ters son bec sai e lai. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

N'est pas avare du nettoyer, au contraire il essuie son bec çà et là.

Part. pas. Las forbidas alamellas

Lur meton ins en las cervellas. 

V. de S. Honorat. 

Les épées fourbies leur enfoncent dedans les cervelles.

Fig. No m nogon clercx ab fals mots forbitz. 

G. Anelier de Toulouse: El nom de. 

Ne me nuisent clercs avec faux mots aiguisées. 

ANC. FR. Eve rose dont se forbissent.

Dit d'un Mercier. 

ANC. CAT. Forbir. IT. Forbire. (chap. esmolá, afilá, pulí, llimpiá, ordená.) 

Forca, s. f., lat. furca, fourche, fourches patibulaires.

Saumada de forcas, I forca. Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge de fourches, une fourche.

(chap. Cárrega de forques, 1 forca; impost que se pagabe en espessie.)

Ne seras a forcas pendutz.

Roman de Jaufre, fol. 14.

Tu en seras pendu à fourches.

- Colonne, poteau.

A las forcas de la cortina. V. de S. Honorat. 

Aux colonnes de la courtine.

ANC. FR. Et tes cors puist as forces pendre. 

Roman du comte de Poitiers, v. 1112. 

Sur un mont les forques drechier... 

Ont les ostages amenés, 

Et as forques les ont levés.

Roman de Brut, t. I, p. 147.

CAT. ANC. ESP. Forca. ESP. MOD. Horca. PORT. IT. Forca. (chap. forca, forques; está la forca per a penjá y la forca per a repartí palla, traure fem, punchá al cul als catalanistes, etc. Forcó, forcons, forconet, forconets : són tochos en dos puntes per a tallá romigueres; forqueta, forquetes; forcacha, forcaches : a un abre, aon se dividixen dos branques o simals; a una persona, - forcadura al pun 7 -, la cadera, aon ixen los dos camals, les dos cames. Los catalans li diuen forquilla al tenedó, per la forma que té de forca.)

2. Forquel, s. m., fourchon.

Un forquel es agut, l'autre forquel es gros et redon.

Eluc. de las propr., fol. 42.

Un fourchon est aigu, l'autre fourchon est gros et rond.

3. Furcula, s. f., lat. furcula, fourcelle, clavicule.

La continuacio de la furcula.

Dislocacio de la furcula.

(chap. Dislocassió de la clavícula.)

Trad. d'Albucasis, fol. 67. 

La continuation de la fourcelle.

Dislocation de la clavicule. 

PORT. Furcula.

4. Forsela, s. f., fourcelle, le haut fourché du sternum, poitrine.

En Eblos lo feri sotz la forsela...

E trauca 'lh costat desotz l' aiscela.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Le seigneur Ébles le frappa sous la fourcelle... et perce le côté dessous l'aisselle.

Mais la lur forsela

Gardon ben de lamela,

E l' autri servela

Non planhon, si s' espan.

P. Cardinal: El mon non a.

Mais leur poitrine ils gardent bien d'épée, et ne plaignent pas la cervelle d'autrui, si elle se répand.

ANC. FR. Ung cop la fiert soubs la fourcelle.

Roman d'Athis. Du Cange, t. III, col. 755.

Batant son piz et sa forcele.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 118.

IT. Forcella.

5. Forcoil, s. m., fourcelle.

Tal lhi donet el pietz sobr' el forcoil, 

Que de sa lansa volen lhi gran asclen.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81. 

Il lui frappa tellement à la poitrine sur la fourcelle, que de sa lance volent les grands éclats.

ANC. FR. Que encore tenoit le cotel

Qu' Ismaine avoit sous le fourcel.

Roman de la Violette. Du Cange, t. II, col. 755.

6. Forc, s. m., raie, assemblage d'oignons ou d'aulx en plusieurs rangées réunies par le haut.

Saumada de cebas e d'alhs dona cascuna I forc, et si son engrunadas, que non sian en forc, paga de la saumada II deners.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge d'oignons et d'aulx donne chacune une raie, et s'ils sont séparés, qu'ils ne soient pas en raie, paie de la charge deux deniers.

CAT. Forc. ESP. Horco. (chap. En este cas: restra, ristra. Un forc es la mida del dit gros y lo índice estirats.)

7. Forcadura, s. f., enfourchure.

Ac tan corta forcadura,

Que non ac jes un palm entier

Del talo entro al braguier.

(N. E. Buena descripción de Mario Sasot Escuer, el panfletista del panfleto catalanista Temps de Franja.)

Roman de Jaufre, fol. 14.

Eut si courte enfourchure, qu'il n'eut pas une palme entière du talon jusqu'au brayer.

Lonc cors e delgatz per sentura, 

E fon larcs per la forcadura.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Long corps et délié par la ceinture, et il fut large par l'enfourchure.

ANC. FR. Lungs braz et grant furchéure.

Lai d'Haveloc, v. 744.

Pour se bien tenir à cheval, il faut s'y tenir assis droit sur l'enfourchure ou la fourchure et non sur les fesses.

Écuyer françois, Trévoux, v°. Enfourchure. 

ESP. Horcadura. PORT. Forcadura. IT. Forcatura. (chap. Forcadura, forcadures, forcacha, forcaches.)

8. Forcat, adj., fourché, dévié.

Una vena a el membre del home que es forcada. Liv. de Sydrac, fol. 76.

Une veine a au membre de l'homme qui est fourchée.

Fig. La ententios es forcada, quant hom entent d'una part en Dieu, et d'autra part a sa honor. V. et Vert., fol. 62.

L'intention est fourchée, quand on s'affectionne d'une part à Dieu, et d'autre part à son honneur.

Loc. Lengua forcat, engres.

Lengua forcat, de mal linh.

B. Martin: A senhor.

Fourchés de langue, fâcheux.

Fourchés de langue, de mauvaise race. 

CAT. Forcat. ESP. Horcado. IT. Forcato. (chap. forcat, forcats, forcada, forcades; desviat, desviats, desviada, desviades; forcada y forcades tamé són cops de forca, o lo que se pot agarrá de una tongada en la forca.)

9. Bifurcar, v., bifurquer.

Part. pas. La extremitat d'aquels es bifurcada.

(chap. La extremidat d'aquells es o está bifurcada.)

Eluc. de las propr., fol. 42.

L'extrémité de ceux-ci est bifurquée.

10. Enforcar, v., enfourcher, mettre aux fourches patibulaires.

Part. pas. Penretz lo per forsa, e sera enforcatz.

(chap. Lo pendréu per la forsa, y sirá enforcat; lo penjaréu.)

Aurem los Frances, e seran enforcatz.

(chap. Tindrem – pendrem – als fransesos, y sirán enforcats; los penjarem.)

Roman de Fierabras, v. 2547 et 3061.

Vous le prendrez par force, et il sera mis aux fourches.

Nous aurons les Français, et ils seront mis aux fourches.

Si el meteys se ausisia, el seria plus punit d' un autre, car el yria en yfern, e, en aquest monde, lo cors enforcat.

L'Arbre des Batalhas, fol. 162.

S'il se tuait lui-même, il serait plus puni qu'un autre, car il irait en enfer, et, en ce monde, le corps mis aux fourches. 

ANC. ESP.

El alcade dis: Mando, que sea enforcado. 

(MOD. Mando que sea ahorcado.)

Arcipreste de Hita, cop. 1438.

ANC. CAT. Enforcar. ESP. MOD. (ahorcar) Enhorcar. PORT. Enforcar. 

IT. Inforcare. (chap. Enforcáahorcá; se diu mes assobín penjá, te penjaré.)

11. Entreforcar, v., fourcher, tergiverser.

A penas hi truep layc ni clerc 

Qu' el dreg cami non entreforc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

A peine j'y trouve laïque ni clerc qui ne fourche le droit chemin. 

Fig. On sens falh et entreforca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Où sens manque et tergiverse.


Forest, Foresta, s. f., germ. Forst, forêt.

Voyez Leibnitz, p. 114.

En la forest on so ill cabrol.

(chap. Al bosque, bosc, foresta, aon están los cabirols.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

En la forêt où sont les chevreuils. 

Vai cassar en la foresta. V. de S. Honorat.

Va chasser dans la forêt.

CAT. ESP. PORT. chap. Floresta. IT. Foresta.

2. Forestaria, s. f., forêt, bois.

En la forestaria garda mort son marit. V. de S. Honorat. 

Dans la forêt elle garde son mari mort.

3. Forestier, s. m., forestier, garde forestier.

Que aia forestiers et baniers qu'els gardo.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 97.

Qu'il ait forestiers et banniers qui les gardent.

ESP. Florestero. (ESP. chap. guarda forestal; lo forestal, com Espinete, Chere, o Vidal, de Beseit, o lo pelut de Ráfels.)

Chere, Yogui, Bubu, ju ju ju jú, guarda, Latorre

4. Forastatge, s. m., forestage, droit de prendre du bois de construction et de chauffage dans une forêt, et d'y faire paître toute sorte de bétail. Voyez Du Cange, t. III, col. 603. 

Que leyssen, permetan los cossols... tots bestiars estranhs de forestar, et los emoluments del dit forastatge levar.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.

Que les consuls laissent, permettent... de forester tous bestiaux étrangers, et prélever les produits dudit forestage.

5. Forestar, v., forester, avoir, exercer le droit de forestage. 

Voyez Du Cange, t. III, col. 602.

Que leyssen, permetan los cossols... tots bestiars estranhs de forestar, et los emoluments del dit forastatge levar.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. XCIII, fol. 258.

Que les consuls laissent, permettent... de forester tous bestiaux étrangers, et prélever les produits dudit forestage.

6. Aforestar, v., avoir, exercer le droit de forestage, faire paître en forêt.

Qui bestiars aforestan.

Tit. de 1365. DOAT, t. XCIII, fol. 234.

Qui font paître en forêts les bestiaux.


Forestel, Forestol, s. m., pupitre, lutrin.

Adonc sian legidas tres leyssos en lo forestel.

Regla de S. Benezeg, fol. 29.

Qu'alors trois leçons soient lues au lutrin.

Los autres capelas... se trobaran al forestol am surplis vestitz.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 211.

Les autres chapelains... se trouveront au lutrin avec surplis revêtus.

(ESP. Ambónambonesatrilatriles)


Forma, s. f., lat. forma, forme, manière, guise, façon. 

Totz em fag d'una materia e format ad una forma et ad un yssampli, ayssi co es dig desus. V. et Vert., fol. 73.

Nous sommes tous faits d'une même matière et façonnés sur une même forme et sur un même modèle, ainsi comme il est dit dessus. 

Fig. Prelatz que deurian donar forma e yssampli de tota neteza e de tota sanctetat. V. et Vert., fol. 19.

Prélats qui devraient donner forme et exemple de toute pureté et de toute sainteté.

Prép. comp. Enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. V. de Sordel. 

S'enamoura de la femme du comte en manière de passe-temps, et elle de lui.

Can ell se desguiza en forma d'angel, e nos mostra alcun be veray.

V. et Vert., fol. 62.

(chap. Cuan ell se disfrasse en forma d'ángel, y mos mostre o amostre algún be ver, verdadé.) 

Quand il se déguise en forme d'ange, et nous montre aucun bien vrai.

Una flama lusens en forma de colonna. V. de S. Honorat. 

Une flamme brillante en forme de colonne. 

CAT. ESP. PORT. IT. Forma. (chap. Forma, formes; v. formá.)

2. Formatio, s. f., lat. formatio, formation.

Aquestas doas se fan per formatio. Leys d'amors, fol. 44.

(chap. Estes dos se fan per formassió. En catalá pre Pompeyo Fabra siríe: Aquestas duas se fan per formació, que manipulat pel químic en ínfules de lingüista ix: Aquestes dues es fan per formació.)

Ces deux se font par formation.

Sobre formacio d'home.

Eluc. de las propr., fol. 113. 

Sur formation d'homme.

CAT. Formació. ESP. Formación. PORT. Formação. IT. Formazione.

(chap. Formassió, formassions.)

3. Formal, adj., lat. formalis, formel. 

Causa formal et perficient. Eluc. de las propr., fol. 76.

(chap. Causa formal y efissién o efissienta.)

Cause formelle et efficiente.

CAT. ESP. PORT. Formal. IT. Formale. (chap. Formal, formals.)

4. Formatiu, adj., formatif, organisatif, qui a la faculté de former, d'organiser. 

Dezigna debilitat de natural virtut formativa.

Quar la materia es mal hobedient a virtut formativa.

Eluc. de las propr., fol. 34 et 40.

Désigne faiblesse de naturelle puissance formative.

Car la matière est mal obéissante à puissance organisative. 

ESP. IT. Formativo. (chap. Formatiu, formatius, formativa, formatives.)

5. Formar, v., lat. formare, former, créer.

De cor y entendia 

Dieus, quan formet vostre cors amoros. 

Giraud le Roux: Ara sabrai. 

De coeur s'y appliquait Dieu, quand il forma votre aimable personne.

Ar preguem selh qu'els elemens formet 

E tot quant es.

Folquet de Lunel: Bona. 

Maintenant prions celui qui forma les éléments et tout ce qui est.

Fig. A penas podian sospirar,

Ni motz non podian formar.

Passio de Maria.

A peine pouvaient gémir, ni mots ne pouvaient former.

Part. pas. Tant es nobla sa ricors,

E sos belhs cors gent formatz. 

Paulet de Marseille: Aras qu'es. 

Tant est noble sa puissance, et son beau corps gentiment formé.

CAT. ESP. PORT. Formar. IT. Formare. (chap. Formá: formo, formes, forme, formem o formam, forméu o formáu, formen; format, formats, formada, formades.)

6. Formozitat, s. f., lat. formositatem, beauté. 

Prepauzan... a lageza formozitat. 

De maior puritat, formozitat.

Color dona a cara d' home formozitat o deformatio.

Eluc. de las propr., fol. 1, 106 et 264.

Préférant... à laideur beauté.

De plus grande pureté, beauté. 

Couleur donne à face d'homme beauté ou laideur. 

IT. Formosità, formositate, formositade.

7. Formos, adj., lat. formosus, beau, bien fait.

Formos en figura.

La gent de bela statura et formoza. 

Tres syrenas... tan formozas que los qui pres lor passavo per lor beutat atyravo. Eluc. de las propr., fol. 165 et 258. 

Beau en figure.

La gent de belle stature et bien faite. 

Trois sirènes... si belles qu'elles attiraient par leur beauté ceux qui passaient près d'elles.

ANC. CAT. Fermos. CAT. MOD. Hermos. ANC. ESP. Fermoso. ESP. MOD. Hermoso. PORT. IT. Formoso. (chap. Hermós, majo, guapo.
N. E. Miren cómo se dice en rumano.)

Máximo Fabregat y les seues neures

8. Formatge, Formagge, Fromage, s. f., fromage.

Le lait caillé, étant placé dans une forme pour s'égoutter et se consolider, prit de cette forme le nom de formage (fromage).

Livra huous e formatge 

A jorn carnal.

Bertrand de Born: Bel m'es quan. 

Livre oeufs et fromage à jour gras. 

Quan lur an donat pan e fromage.

P. Cardinal: Un sirventes trametray. 

Quand leur ont donné pain et fromage.

Plus de formagge que layt de vaca.

Eluc. de las propr., fol. 274. 

Plus de fromage que lait de vache. 

ANC. FR. Si a véu

Furmaiges qui dedens esteient, 

É seur une cloie giseient.

Marie de France, t. II, p. 106. 

Et couler le laitage 

Pour faire sur le jonc cailloter le formage, 

Remi Belleau, t. I, fol. 144.

CAT. Formatge. IT. Formaggio. (chap. Formache, formaches.)

9. Fromaggos, adj., fromageux.

La substancia... fromaggoza.

(chap. La sustansia... formachosa : collada.)

Eluc. de las propr. fol. 273.

La substance... fromageuse.

10. Formageira, s. f., fromagère.

La veilla formageira.

(chap. La vella formachera; sa mare de Daniel, al llibre lo camí de Delibes, fée formaches, collada. Lo podéu lligí online o comprá a Amazon.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.

La vieille fromagère.

11. Conformitat, s. f., lat. conformitatem, conformité.

Ab el han semlansa et conformitat. Eluc. de las propr., fol. 73.

Avec lui ont ressemblance et conformité. 

Per que sian d'una conformitat. Leys d'amors, fol. 65.

Pour qu'ils soient d'une même conformité. 

CAT. Conformitat. ESP. Conformidad. PORT. Conformidade. 

(chap. Conformidat, conformidats.)

IT. Conformità, conformitate, conformitade.

12. Conformar, v., lat. conformare, conformer.

Allego e dizo qu' om se deu conformar am lo lati.

Leys d'amors, fol. 65. 

Allèguent et disent qu'on se doit conformer avec le latin.

Meills ab l'autra si conforma.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Se conforme mieux avec l'autre.

CAT. ESP. PORT. Conformar. IT. Conformare. (chap. conformá, conformás, de forma; assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; está conforme.)

13. Deformacio, s. f., lat. deformatio, déformation, laideur.

Pren tot home... deformacio.

Color dona a cara d'home formozitat o deformatio.

Eluc. de las propr., fol. 67 et 264.

Tout homme prend... déformation.

Couleur donne à face d'homme beauté ou laideur.

ESP. Deformación. IT. Deformazione. (chap. Deformassió, deformassions; v. deformá, deformás.)

14. Deformitat, s. f., lat. deformitatem, difformité, laideur.

Sa beutat si torna en deformitat.

(chap. La seua bellesa se torne en fealdat, deformidat.)

Fa las juncturas gibbozas ab deformitat.

Eluc. de las propr., fol. 132 et 95. 

Sa beauté se change en laideur. 

Fait les jointures bossues avec difformité. 

CAT. Deformitat. ESP. Deformidad. PORT. Deformidade. IT. Deformità, deformitate, deformitade.

14. Deformatiu, adj., déformatif, désorganisatif, qui a la faculté de déformer, de désorganiser. 

Siccitat... es antiquativa, descolorativa, deformativa.

Eluc. de las propr., fol. 26.

(chap. La sequera, sequía, sequedat... es envellidora, descolorativa, deformativa.)

Sécheresse... est vieillissante, décolorative, déformative.

16. Deformar, v., lat. deformare, déformer, estropier, défigurer.

Cum sia naturalment de bela figura, empero trop la deforma son habit o vestidura. Eluc. de las propr., fol. 180. 

Combien qu'elle soit naturellement de belle figure, pourtant son habit ou vêtement la défigure beaucoup. 

Part. pas. Per que els ac deformatz. V. de S. Honorat.

Par quoi les eut estropiés. 

Son fort layas e defformadas.

(N. E. Se aplica bien a las mujeres de la CUP, algunas precisamente se llaman Laia.)

Lett. du preste Jean à Frédéric, fol. 28. 

Sont fort laides et déformées. 

ESP. Desformar (deformar). PORT. Deformar. IT. Deformare. (chap. Deformá, deformás: yo me deformo, deformes, deforme, deformem o deformam, deforméu o deformáu, deformen; deformat, deformats, deformada, deformades.)

17. Reformacio, Reformation, s. f., lat. reformationem, réformation, réforme.

La reformation e modification de justicia.

Statuts de Provence. BOMY, p. 9. 

La réformation et modification de justice. 

Monestier que besonha de reformacio.

(chap. Monasteri – o convén - que té falta de reforma, reformassió.)

Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 333.

Monastère qui manque de réformation.

- Renouvellement, rétablissement. 

Per la reformation del profich.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Pour le renouvellement du profit.

Entre Dieus et homes, de patz reformacio. 

Eluc. de las propr., fol. 136. 

Entre Dieu et les hommes, rétablissement de paix. 

CAT. Reformació. ESP. Reformación. PORT. Reformação. IT. Riformazione. (chap. Reformassió, reformassions; reforma, reformes. Yo vach estudiá al institut de Valderrobres cuan encara no ere un niu de rates catalanistes dirigides per la CHA de Labordeta.)

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres

18. Reformar, v., lat. reformare, reformer, former de nouveau, faire une réforme, abolir, rétablir.

Reforma ton cor e ton entendement. V. de S. Honorat. 

Réforme ton coeur et ton entendement. 

El reformet l' emperi. Cat. dels apost. de Roma, fol. 49.

(chap. Ell va reformá l' imperi.)

Il reforma l'empire.

Part. pas. Per so que... l' orde fos reformatz.

La patz fo reformada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 210 et 186.

Pour ce que... l'ordre fût réformé. 

La paix fut rétablie. 

CAT. ESP. PORT. Reformar. IT. Riformare. (chap. Reformá: reformo, reformes, reforme, reformem o reformam, reforméu o reformáu, reformen; reformat, reformats, reformada, reformades.)

19. Informacio, Enformacio, s. f., lat. informatio, information.

Totas las enformatios e enquestas.

(N. E. ¿Conocen ustedes a los dos borregos aragoneses catalanistas que hacen o hacían encuestas manipuladas? Son los dos doctores de universidad, Ignacio Sorolla Vidal, Matarraña, y Javier Giralt Latorre, La Litera o Llitera. Ambos viven del dialecto catalán con sueldos públicos.)

En las quals enformacios e enquestas.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 38 et 39.

Toutes les informations et enquêtes.

(chap. Totes les informassions y encuestes.)

En lesquelles informations et enquêtes. 

Si appar als consols per enformacio sufficien. 

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

S'il paraît aux consuls par information suffisante.

- Enseignement.

Instructiva informacio. Eluc. de las propr., fol. 1.

Enseignement instructif. 

CAT. Informació. ESP. Información. PORT. Informação, enformação. 

IT. Informazione. (chap. Informassió, informassions.)

20. Informamen, s. m., information, recherche, trace.

Totz los santz que per aquest informamen an seguit Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 33. (N. E. Folio treinta y tres, como la edad de Cristo.)

Tous les saints qui par cette trace ont suivi Jésus-Christ. 

ESP. Informamiento (crear informes, información, sobre todo para un juicio.)

21. Informatiu, adj., formatif, organisatif, qui a la faculté de former, d'organiser.

(N. E. Sobre todo “els informatius” de Tv3%, que tienen la facultad de adoctrinar a los asnos que la ven. Algunos aragoneses y valencianos son a la par víctimas del tomàtic.)

Virtut informativa... dels membres figurativa, ordenativa et distinctiva.

Solelh... ha virtut informativa. Eluc. de las propr., fol. 19 et 116.

Puissance formative... figurative des membres, ordinative et distinctive.

Le soleil... a puissance formative. 

ESP. (formativo) IT. Informativo. (chap. Formatiu, formatius, formativa, formatives; informatiu, informatius, informativa, informatives. 

Al institut de Valderrobres la assossiassió amics del chapurriau volíe fé unes charles informatives y no los van dixá. La brossada catalanista aragonessista de la CHA que treballe allí no u pot permití. La culpa va sé del cha cha cha: Enneco, Ignacio, Iñaki BelancheSilvia Dilla, Pepa Nogués - la dona de Cachol de La Portellada, lo nou pressidén de la assossiassió de empresaris del Matarraña -, etc.)

22. Informar, Enformar, Eformar, v., lat. informare, informer, former, instruire, rechercher.

Nos puscam informar.

Per aquestas vos podetz enformar de totas las autras dictios.

Leys d'amors, fol. 9.

Nous puissions nous instruire.

Par celles-ci vous pouvez vous instruire de tous les autres termes.

En fayt d'armas et de cassar, las eformavo.

(chap. Les formabe en fet (fets) d'armes y de cassá; amostrabe, enseñabe a luchá y los adiestrabe a la cassera.)

Eluc. de las propr., fol. 164.

En fait d'armes et de chasser, les formaient.

Que essenhe lo cor et informe la conciencia que el denhe esser nostres mayestres e nostres bos avocatz. V. et Vert., fol. 48.

Qu'il enseigne le coeur et instruise la conscience de manière qu'il daigne être notre maître el notre bon avocat.

Part. pas. Vos es enformat que...

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

Vous êtes informé que...

Ieu vuelh esser efformat

Abans que ieu al re en fassa.

(chap. Yo ne vull sé informat abans de fé (de que yo faiga) datra cosa. 

Al re : atra cosa; re, res : cosa. No res : no cosa : 0, gens.)

Un troubadour anonyme: El nom de. 

Je veux être informé ayant que j'en fasse autre chose. 

CAT. ESP. Informar. PORT. Informar, enformar. IT. Informare. 

(chap. Informá, informás: yo m' informo, t' informes, s' informe, mos informem o informam, tos informéu o informáu, s' informen; informat, informats, informada, informades.) 

23. Transformatio, s. f., lat. transformatio, transformation.

Transformatios d'una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.

Transformation d'une signification à autre. 

CAT. Transformació. ESP. Transformación. PORT. Transformação. 

IT. Transformazione, trasformazione. (chap. Transformassió, transformassions.)

24. Transformatiu, adj., transformatif, qui a la faculté de transformer.

De las cauzas en las quals ha accio, en sa semlansa transformativa.

Eluc. de las propr., fol. 24. 

Des choses sur lesquelles elle a action, transformative en sa ressemblance.

CAT. Transformatiu. ESP. Transformativo. (chap. Transformatiu, transformatius, transformativa, transformatives.)

25. Transformar, v., lat. transformare, transformer. 

Segon que Dieus permet, si transformo.

Eluc. de las propr., fol. 12. 

Suivant que Dieu permet, se transforment. 

Part. pas. Sera transformatz en la ymage de gloria.

V. et Vert., fol. 100. 

Sera transformé en l'image de gloire.

CAT. ESP. PORT. Transformar. IT. Transformare, trasformare. 

(chap. transformá, transformás: yo me transformo, transformes, transforme, transformem o transformam, transforméu o transformáu, transformen; transformat, transformats, transformada, transformades; transformista, transformistes.)

26. Uniformitat, s. f., lat. uniformitatem, uniformité, homogénéité.

Jasia que... haia en si et en sas partidas uniformitat.

Vianda que ha uniformitat, et es tempradament aministrada.

Eluc. de las propr., fol. 157 et 74.

Bien qu'elle ait homogénéité en elle et en ses parties.

Nourriture qui a uniformité, et est administrée modérément.

CAT. Uniformitat. ESP. Uniformidad. PORT. Uniformidade. IT. Uniformità, uniformitate, uniformitade. (chap. Uniformidat, uniformidats.)

27. Multiformitat, s. f., multiformité, diversité de formes.

Entre si han multiformitat et varietat.

Eluc. de las propr., fol. 107.

Entre soi ont multiformité et variété.

28. Motformable, adj., multiforme.

Per la gracia de la motformabla savieza de Dieu.

(chap. Per la grassia de la multiforme sabiduría de Deu. Pedro Saputo tamé teníe esta multiforme sabiduría, per naixó se diu Saputosabut, sabio.)

Pedro Saputo en chapurriau

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Par la grâce de la multiforme sagesse de Dieu.

29. Septiforme, adj., lat. septiformis, septiforme, à sept formes, de sept façons.

La letania septiforma, so es de VII manieras.

(chap. La letanía septiforme, aixó es de set maneres; siat a ValjunqueraLa Sorollera, Cerollera. M'agradaríe sabé si Ernesto Nazario Martín Peris coneix be la llengua ocsitana y los seus dialectes, catalá incluít, ya que es un políglota, teólogo, maestre o professó de catalá.)

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.

La litanie septiforme, c'est-à-dire de sept manières.