Mostrando las entradas para la consulta fiebre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fiebre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2026

Sindic - Sizami

Sindic, s. m., lat. syndicus, syndic.
Procurador e sindic.
(chap. Procuradó y síndic. Lo chapurriau del 2026 no se diferensie mol del ocsitá de Burdeos de 1413.)
Tit. de 1413, de Sainte-Eulalie de Bordeaux. 
Procureur et syndic.
Qu' els cossols puescan far, e la universitat, sindic.
Charte de Gréalou, p. 108.
Que les consuls et l'universalité puissent faire syndic.
CAT. Sindic. ESP. Síndico. PORT. Syndico. IT. Sindaco. (chap. Síndic, sindics.)

2. Sindicat, Sendicat, Sendegat, s. m., syndicat.
Am lo cosselh del sendegat 
E dels clergues de la cieutat.
V. de S. Honorat.
Avec le conseil du syndicat et des clercs de la cité.
Sera inscrit en sendicat los noms. Fors de Béarn, p. 1077.
Il sera inscrit en syndicat les noms.
No se puescon escuzar del uffici de sindicat. Cartulaire de Montpellier, fol. 43.
Ne se puissent excuser de l'office de syndicat.
CAT. Sindicat. ESP. Sindicado (sindicato). PORT. Sindicado, syndicado. IT. Sindicato. (chap. Sindicat, sindicats. A Valderrobres ña un edifissi en este nom, allí está la escola de música.)

Sinedoche, s. f., lat. synecdoche, synecdoche, figure de rhétorique.
Voyez Diomedis, de Orat., lib. II, col. 453, éd. Putsch.
Sinedoches…., cant hom pauza lo tot per la part.., cant hom pauza la part per lo tot.
Leys d'amors, fol. 131 et 132.
La synecdoche..., quand on pose le tout pour la partie..., quand on pose la partie pour le tout.
CAT. Sinechdoque. ESP. Sinecdoque (sinécdoque). PORT. Synecdoque. 
(chap. sinécdoque : cuan se pose la part pel tot o lo tot per la part.)

Singlar, Senglar, Cynglar, s. m., sanglier.
Tornejet al fuec un senglar. Roman de Jaufre, fol. 12.
(chap. Tornejabe al foc un jabalí. Típic de Astérix y Obélix.)
Il tourna au feu un sanglier.

Tornejabe al foc un jabalí. Típic de Astérix y Obélix.

Aissi s volvs e s vira cum fai singlars feritz. Guillaume de Tudela.
Ainsi se tourne et se vire comme fait sanglier blessé.
Anc cynglar no vim plus irat,
Quan l' an brocat ni l' an cassat.
Bertrand de Born: Ieu chan qu' el reis.
Oncques nous ne vîmes sanglier plus irrité, quand ils l'ont piqué et l'ont chassé.
Loc. Val mais leos de singlar.
P. Cardinal: Ieu volgra.
Vaut mieux lion que sanglier.
ANC. FR. Si orent pris II cers et un singler.
Roman de Gérard de Vienne, v. 356.
IT. Cinghiale. (chap. Jabalí, jabalins, jabalina, jabalines. CAT. Porc senglar. ESP. Jabalí, jabalíes, jabalina, jabalinas; cría: jabato, jabatos.)

Singular, adj., lat. singularis, singulier, seul, unique.
Singulars de valor
Fo, et es
De totz bes
Complida.
G. Riquier: Aissi cum es.
Unique en mérite elle fut, et est de tous biens accomplie.
- Particulier.
Si el non a singular razo. Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
S'il n'a pas particulière raison.
- Terme de grammaire.
Al vocatiu singular. Gramm. provençal.
Au vocatif singulier.
Subst. Lo singular e 'l plural. Gramm. provençal.
Le singulier et le pluriel.
CAT. ESP. PORT. Singular. IT. Singulare, singolare. (chap. Singulá o singular, singulás.)

2. Singularment, adv., singulièrement, individuellement. 
Per qual causa hom pot demandar totas causas singularment.
Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Par quelle cause on peut demander toutes choses singulièrement.
CAT. Singularment. ESP. PORT. Singularmente. IT. Singularmente, singolarmente. (chap. Singulamen o singularmen.)

3. Singularitat, s. f., lat. singularitatem, singularité, individualité.
An pluralitat et singularitat. Gramm. provençal.
(chap. Tenen pluralidat y singularidat.)
Ont pluralité et singularité.
- Bizarrerie, originalité. 
Singularitat; cant hom es ayssi sobrecuiat, que cuia plus valer et saber que los autres que valon mays. V. et Vert., fol. 8.
Singularité; quand homme est ainsi présomptueux, qu'il pense plus valoir et savoir que les autres qui valent davantage.
CAT. Singularitat. ESP. Singularidad. PORT. Singularidade. IT. Singularità, singularitate, singularitade, singolarità, singolaritate, singolaritade.
(chap. Singularidat, singularidats.)

4. Single, Sengle, adj., lat. singuli, singulier, unique, seul, individuel.
Totas las causas universas e singlas. Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17.
(chap. Totes les coses universals y singulás.)
Toutes les choses universelles et singulières.
Loc. Noms divizables es aquel qu' es a sengles, so es a cascu. 
Leys d'amors, fol. 48.
Le nom divisible est celui qui est à singulier (commun), c'est-à-dire à chacun.

Sinocha, Synocha, s. f., lat. synochum, synoque, sorte de fièvre.
Engendra si febre nomnada sinocha inflativa.
Synocha, ruptura de vena.
Eluc. de las propr., fol. 90 et 266.
S'engendre fièvre nommée synoque enflative.
Synoque, rupture de veine.
L'ESP. fait usage de l'adj. sinoco. (N. E. Fiebre sínoca, del griego sýnochos, continuo.)

2. Synochides, s. f., synochide, sorte de fièvre.
Engendra si febre dita sinochides. Eluc. de las propr., fol. 91.
S'engendre fièvre dite synochide.

Sinodal, adj., du lat. synodicus, synodal, qui appartient, qui a rapport au synode.
Per constitutio sinodal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 11.
(chap. Per constitussió sinodal.)
Par constitution synodale.
CAT. ESP. Sinodal. PORT. Synodal. IT. Sinodale. (chap. Sinodal, sinodals, de sínodo, assamblea, consili.)

2. Cenede, s. m., lat. synodus, synode, assemblée, concile.
Lo premier sainht cenede universal que fos tengutz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 36.
Le premier saint synode universel qui fut tenu.
CAT. ESP. (sínodo) Sinodo. PORT. Sinodo, synodo. IT. Sinodo. 
(chap. Sínodo, sínodos; assamblea, assamblees; consili, consilis.)

la iglesia iba a celebrar en Viena un concilio general por el año 1311, durante el pontificado de Clemente V

Sinopis, s. m., lat. sinopis, sinope, sorte de craie rouge.
Sinopis, es color roia trobada pres la ciutat dita Sinopis.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Sinope, c'est couleur rouge trouvée près la cité dite Sinope.
ESP. Sinople. PORT. Sinopla. IT. Sinopia, senopia.

Siphat, s. m., arab. siphac, péritoine.
Spatia inter intestina et pelliculam quæ siphac dicitur.
Constantinus Afr., lib. V. Du Cange, t. VI, col. 533.
Hernia es per crebadura de la tela dita siphat. Eluc. de las propr., fol. 99.
Hernie est par rupture de la toile dite péritoine.
(chap. ESP. Peritoneo. Hernia es per trencadura de la tela dita siphat : peritoneo.)

Siroc, s. m., siroc, vent de sud-est sur la Méditerranée.
Voyez Aldrete, p. 181 et 365; et Muratori, Diss. 33.
Siroc e labech feron mala tempesta.
Syroc e labech los parton de la terra.
V. de S. Honorat.
Siroc et vent de sud-ouest firent affreuse tempête.
Siroc et vent de sud-ouest les séparent de la terre.
ANC. FR. L'ung loue le siroch, l'aultre le besch. 
Rabelais, liv. IV, ch. 43.
Les vents de note, d'auster, de siroch.
Hist. maccaronique, t. 1, p. 332.
CAT. Xaloc. ESP. PORT. Siroco, jaloque. IT. Sirocco, sciroco, scilocco.
(chap. Siroco, ven del sur-este o sur-est. Modelo de Volkswagen. Ne té un Germán Gil, de la gasolinera Cepsa de Valderrobres.)

2. Eyssiroc, Issalot, s. m., eyssiroc, siroc, vent de sud-est.
Tempesta d' aquilon, eyssiroc e labech. V. de S. Honorat.
Tempête d'aquilon, eyssiroc et vent de sud-ouest.
Los principals aissi nomnam
En nostra lengua romana:
Levan, grec e trasmontana,
Maestre, ponent e labec, 
Mieg jorn, issalot.
Brev. d'amor, fol. 41.
Les principaux ainsi nous nommons dans notre langue romane: Levant, grec et tramontane, mistral, ponent et labech, midi, siroc. 
ANC. CAT. Axaloc. 

Siroc, s. m., siroc, sorte d'échalas. 
Sirocs, qui so pals agutz. Eluc. de las propr., fol. 223.
Sirocs, qui sont pieux aigus.

Sirtite, s. f., lat. syrtides, sirtite, sorte de pierre précieuse.
Saphirs... apelon la eyssamen sirtite, per so quar en la riba de Sirtes fluvi las troba hom. Trad. du lapidaire de Marbode.
Saphir... ils l'appellent également sirtite, pour cela que sur la rive du fleuve Sirtes on les trouve.

Sirventes, Serventes, s. m., sirvente, sorte de poésie.
Un sirventes fatz dels malvatz barons.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je fais un sirvente sur les mauvais barons.
Fes sirventes joglaresc, que lauzava l' uns e blasmava los autres.
V. d'Augier.
Il fit sirventes joglaresques, vu qu'il louait les uns et blâmait les autres.
Qui volra serventes auzir
Tescut d' enueitz, d' antas mesclat.
P. Cardinal: Qui volra.
Qui voudra ouïr sirvente tissu d'ennuis, de hontes mêlé.
IT. Serventese. (chap. Sirventés, classe de poema.)

2. Sirventesc, s, m., sirvente.
Ni sirventesc
Ni balaresc
Non t' aug dir e nuilla sazon.
Giraud de Cabreira: Cabra joglar.
Ni sirvente ni ballade je ne t'entends dire en nulle saison.
E 'l rei d'Arago donet per molher las cansos d' En Guiraut de Bornelh als sieus sirventesc. V. de Bertrand de Born.
Et le roi d'Aragon donna pour femme les chansons du seigneur Giraud de Borneil aux siens sirventes.

3. Sirventesca, s. f., sirvente.
Va, sirventesca,
Al bon rey d' Arago.
(Ves, sirventesca o sirventés, al bon rey d'Aragó.)  
Pierre Basc: Ab greu.
Va, sirvente, vers le bon roi d'Aragon.
ANC. FR. 
N'entendi mie à gas ne à fere serventoiz. Roman de Rou, v. 4889.

Sisclar, v., gazouiller, fredonner, crier.
L' auzel son de sisclar mut.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Les oiseaux sont de gazouiller muets.
Aras no siscla ni canta
Rossinhols.
Rambaud d'Orange: Aras.
Maintenant ne gazouille ni chante rossignol.
(chap. Chulá; piulá los muixons; cridá.)

2. Siscle, Ciscle, s. m., gazouillement, fredonnement.
D' on vey mortz quitz, cris, brais e siscles.
Rambaud d'Orange: Ar s' espan.
D'où je vois morts piaillements, cris, braillements et gazouillements.
- Clameurs.
Ab critz et ab ciscles et ab grans colps mortals. Guillaume de Tudela.
Avec cris et avec clameurs et avec grands coups mortels.

Sisclaton, Sisclato, s. m., sisclaton, sorte d'étoffe.
Golius, dans son Dictionnaire arabe, dit au mot Siglat:
Operimentum laneum quod mulieres pilento suo camelino injiciunt, lene ac molle panni genus, colore pictum.
Estrecha venc en un mantel
D' un drap de seda bon e bel,
Que hom apela sisclato.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Elle vint serrée en un manteau d'un drap de soie bon et beau, qu'on appelle sisclaton.
- Tunique. 
Mota jupa de seda e mot ric sisclaton. Guillaume de Tudela.
Nombreuses jupes de soie et nombreuses riches tuniques.
ANC. FR. Et cauces de présumption
Faites de viermeil siglaton.
Roman du Renart, t. IV, p. 294.
Armez de haubregon, couvert d'un singlaton. 
Poème sur Bertrand Du Guesclin.
ANC. ESP.
En cuerpos è en camisas e en ciclatones. Poema del Cid, v. 2731.
Todos vestidos eran de blancos ciclatones.
Vida de santa Oria, cop. 143.

Sitot, conj., quoique, bien que. 
Ieu vos am, sitot vos no m' amatz.
Hugues de la Bachelerie: Ses totz enjans.
Je vous aime, quoique vous ne m'aimiez pas.
Ades m' agr' ops, sitot s' es bos,
Mos chans fos melhers que non es.
B. de Ventadour: Ja mos chantars. 
Incessamment me serait besoin, bien qu'il soit bon, que mon chant fût meilleur qu'il n'est.

Situar, v., du lat. situs, situer.
Part. pas. En lo loc ont la pessa venduda sera situada. Fors de Bearn, p. 1073.
Dans le lieu où la pièce vendue sera située.
CAT. ESP. PORT. Situar. IT. Situare. (situá, colocá, posá : sitúo, sitúes, sitúe, situem o situam, situéu o situáu, sitúen; situat, situats, situada, situades; situaré; situaría; si yo situara.)

2. Situament, s. m., situation, position.
Situament dels osses. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Position des os.
IT. Situamento. (ESP. Situación, posición. chap. Situamén, Situassió, possisió.)

Sivals, Sivaus, Savals, adv., au moins, du moins.
Elh er amicx sivals o drutz clamatz.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Il sera ami au moins ou galant avoué.
Totz temps n' aurai bon cor sivaus.
B. de Ventadour: Chantars.
Toujours j'en aurai bon coeur du moins.
O metre l' escut denan,
Savals entre lui e se.
Cadenet: Amors e com.
Ou mettre l'écu devant, du moins entre lui et soi.
Savals mezeus l' esforsamens es honestes. Trad. de Bède, fol. 2.
Du moins l'effort même est honnête.

Sizami, s. m., lat. sesamum, sésame, jugéoline, sorte de plante.
Am farina de sizami. Trad. de Albucasis, fol. 60.
(chap. En farina de sésamo o séssamo - pronunsiem les dos S fortes, al escomensamén se escriu sol 1 s, entre vocals, ss.)
Avec farine de sésame.
- Adj. De sésame.
Oli violat o sizami.
En oli sizami o en mucellage de altea.
Trad. d'Albucasis, fol. 14 et 38.
Huile de violette ou de sésame.
En huile de sésame ou en mucilage de gui mauve.
(ESP. Sésamo.) PORT. Sesamo. IT. Sisamo, sesamo. (chap. Sésamo o séssamo.)

En farina de sésamo o séssamo - pronunsiem les dos S fortes, al escomensamén se escriu sol 1 s, entre vocals, ss.

viernes, 12 de abril de 2024

Integre, Entegre - Insercio, Insertion

Integre, Entegre, adj., lat. integer, intègre, entier, accompli.

Cartas publicas..., sanas, integras.

(chap. Cartes públiques..., sanes, íntegres.)

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXIX, fol. 48.

Chartes publiques..., saines, entières.

Virtut qu'om apela caritat, que ret home entegre en toz bes.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 12. 

Vertu qu'on appelle charité, qui rend l'homme accompli en tous biens.

Benefici de restitution in integre. 

Tit. de 1330, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

Bénéfice de restitution en entier. 

CAT. ESP. (íntegro) IT. Integro. (chap. íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

El gordo cae en Beceite, Teruel; íntegre, íntegres, íntegra, íntegres

2. Integral, adj., intégral, entier. 

Volon esser tos temps entiers aytal nom, per que son dig integral. 

Li nom integral, coma bras.

Leys d'amors, fol. 64 et 43. 

De tels noms veulent toujours être entiers, c'est pourquoi ils sont dits intégraux.

Les noms intégraux, comme bras. 

CAT. ESP. PORT. Integral. IT. Integrale. (chap. Integral, integrals. Lo pa se diu integral perque se fa del gra sansé, íntegre.)

3. Entegrament, adv., intégralement, entièrement.

Pagat et entegrament satisfait.

Terrier de la confrairie du S.-Esp. de Bordeaux, fol. 187. 

Payé et intégralement satisfait.

Ben e entegrament pagat. Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 223.

Bien et intégralement payé.

CAT. Integrament. ESP. (íntegramente) IT. Integramente. 

(chap. íntegramen; completamen.)

4. Entegradamens, adv., intégralement, entièrement.

Cel enclau los tres tot entegradamens.

Pierre de Corbiac: El nom del. 

Le ciel enclot les trois tout entièrement.

5. Integritat, s. f., lat. integritatem, intégrité, santé.

Petit val integritat del cors ses la integritat del cor. V. et Vert., fol. 95.

Peu vaut la santé du corps sans la santé du coeur. 

Si havia integritat et puritat. Eluc. de las propr., fol. 235. 

S'il avait intégrité et pureté.

- Intégralité.

La integritatz del nominatiu. Leys d'amors, fol. 11. 

L' intégralité du nominatif. 

CAT. Integritat. ESP. Integridad. PORT. Integridade. IT. Integrità, integritate, integritade. (chap. Integridat, integridats.)

6. Entier, Entieyr, Enteir, adj.., lat. integer, entier, parfait.

Car es enteira, 

C' anc no s frais.

Bertrand de Born: Domna puois. 

Car elle est entière, vu que oncques elle ne se brise. 

Fig. Tro qu' ieu n' aya

Lo ric dezir qu'ieu n' aten tot entier;

Pero ab meyns faria patz entieyra.

G. Pierre de Cazals: A trop. 

Jusqu'à ce que j'en obtienne le riche désir que j'en attends tout entier; pourtant avec moins je ferais paix parfaite.

Tug sei fag son entier.

B. de Ventadour: La doussa. 

Tous ses faits sont parfaits. 

Subst. Fig.

Mon entier s'en fraing per sobramar. 

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Mon entier s'en brise pour suraimer. 

Adv. comp.

Ar agra guasaynat la palma per entier. V. de S. Honorat. 

Maintenant aurait gagné la palme en entier. 

CAT. Enter. ESP. Entero. PORT. Inteiro. IT. Intero. (chap. Sansé, sansés, sansera, sanseres; íntegre, íntegres, íntegra, íntegres.)

7. Entieramen, Entieiramen, adv., entièrement, parfaitement. 

Las! qui sabra mais tan entieiramens

Far ad autrui honramens ni honor.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc. 

Hélas! qui saura davantage si entièrement faire à autrui politesse et honneur.

Que totz temps l'ames entieramen. 

T. de Rofian et d' Izarn: Vos que amatz. 

Qui toujours l'aimât entièrement.

CAT. Enterament. ESP. Enteramente. PORT. Enteiramente. 

IT. Interamente. (chap. sanseramen, completamén; íntegramen.)

8. Enteiradamens, adv., entièrement, complètement.

Dotz Cesars ac Roma tot enteiradamens.

(chap. Dotse Cessars van tindre Roma completamén.)

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Douze Césars eut Rome tout entièrement.

9. Enteirar, v., lat. integrare, intégrer, renouveler. 

Part. pas.

Qui 'n franh un, pert son joc enteirat.

Giraud de Calanson: A leis cui am. Var. 

Qui en brise un, perd son jeu intégré. 

CAT. Integrar, entegrar. ESP. Integrar. PORT. Inteirar. IT. Integrare.

(chap. Integrá, renová: integro, integres, integre, integrem o integram, integréu o integráu, integren; integrat, integrats, integrada, integrades.) 

10. Enterin, Entayrain, adj., entier.

Mas natura s meravelha

Com remazetz enterina.

(chap. Pero la naturalesa se maraville de com vau permaneixe sansera: virgen.)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels.

Mais nature s'émerveille comment vous restâtes entière.

Fig. Que pres carn neta e entayraina

De la santa Verges reyna.

V. de S. Honorat. 

Qui prit chair pure et entière de la sainte Vierge reine.

ANC. FR. Moult empense Constance de vrai cuer enterrin. 

Com cele qui ert plaine de foy très entérine.

Roman de Berte, p. 78 et 79.

CAT. ESP. PORT. Interino. (chap. Sansé; interino, interinos, interina, interines: se li diu al funsionari que encara no té plassa fixa.)

11. Enterrinamen, s. m., entérinement. 

An requerit... l' enterrinamen e complemen de la dita lettra clauza.

Tit. de 1475. Ville de Bergerac. Ont requis... Y entérinement et complément île ladite lettre close. 

ESP. Interinamento (IT. PORT.) (interinamiento aparece en Labernia, 1867).

12. Reintegrar, v., lat. redintegrare, réintégrer, se renouveler. 

Quan es talhat, no pot recreyssher ni reintegrar.

(chap. Cuan es tallat (se talle), no pot recreixe ni reintegrá – reintegrás : renová, renovás, llansá, brostá, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 65.

Quand il est taillé, il ne peut recroître ni se renouveler.

CAT. ESP. Reintegrar. PORT. Redintegrar. IT. Reintegrare. 

(chap. Reintegrá: reintegro, reintegres, reintegre, reintegrem o reintegram, reintegréu o reintegráu, reintegren; reintegrat, reintegrats, reintegrada, reintegrades; lo reintegro de un joc de azar com la lotería.)

 

Intelligencia, Entelligencia, s. f., lat. intelligentia, intelligence.

Aquo que recep la sua intelligencia. Trad. d'Albucasis, fol. 30. 

(chap. Aixó que ressibix la seua inteligensia.)

Ce que reçoit la sienne intelligence.

Entelligencia de sainta Escriptura. Trad. de Bède, fol. 37.

(chap. La inteligensia (comprensió) de la Santa Escritura.)

Intelligence de sainte Écriture. 

CAT. Intelligencia (N. E. Sin l·l, l geminada.)

ESP. Inteligencia. PORT. Intelligencia. IT. Intelligenzia. 

(chap. Inteligensia, inteligensies; comprensió, comprensions; v. entendre, compendre o comprendre.)

2. Entellectio, s. f., lat. intellectio, synecdoche, figure de rhétorique. Entellectios... cant una partz es pausada per motas. 

Leys d'amors, fol. 132.

Synecdoche... quand une partie est posée pour plusieurs. 

IT. Intellezione. ESP. Intellección (sinécdoque). (N. E. Designación de una cosa con el nombre de otra, de manera similar a la metonimia, aplicando a un todo el nombre de una de sus partes, o viceversa, a un género el de una especie, o al contrario, a una cosa el de la materia de que está formada, etcétera, como en cien cabezas por cien reses, en los mortales por los seres humanos, en el acero por la espada, etcétera.)

3. Intellectual, adj., lat. intellectualis, intellectuel.

Cognicio intellectual. Eluc. de las propr., fol. 1. 

(chap. Cognissió o coneiximén intelectual; es algo que no coneixen los catalanistes.)

Connaissance intellectuelle.

- Spirituel, immatériel.

Anima es substancia intellectual, ses dimencio et extencio.

(chap. L'alma es una sustansia intelectual, sense dimensió ni extensió. Alguns diuen que pese 21 grams, los que se fotíe Julio Micolau de La Fresneda en un parell de díes. Aixina está lo pobret, que pareix lo gosset de Quintaneta.)

Eluc. de las propr., fol. 13.

L'âme est substance immatérielle, sans dimension et étendue.

CAT. Intellectual. ESP. Intelectual. PORT. Intellectual. IT. Intellettuale.

(chap. Intelectual, intelectuals.)

4. Intellectiu, adj., intellectif, propre à comprendre.

La tersa virtut es intellectiva. Eluc. de las propr., fol. 14.

La troisième faculté est intellective.

CAT. Intellectiu. ESP. Intelectivo. PORT. Intellectivo. IT. Intellettivo. (chap. Que comprén, entén; intelectiu, intelectius, intelectiva, intelectives.)

 

Intercutane, adj., du lat. intercus, intercutané.

Humor intercutanea. Eluc. de las propr., fol. 98. 

Humeur intercutanée.

ESP. (intercutáneo) IT. Intercutaneo. (chap. intercutáneo, intercutáneos,  intercutánea, intercutánees: entre + pell : cutis. Lo mes conegut es una injecsió o inyecsió intercutánea.)

 

Interesse, s. m., du lat. interesse, intérêt.

Pot li demandar l' interesse, so es lo pro que el n' agra, si la causa li fos livrada. Trad. du Code de Justinien, fol. 38. 

Peut lui demander l'intérêt, c'est-à-dire le profit qu'il en aurait, si la chose lui fût livrée. 

CAT. Interes. ANC. ESP. Interesse. ESP. MOD. Interes (interés). PORT. IT. Interesse. (chap. Interés, interesos.)

2. Interessar, v., intéresser. 

Part. pas. La partida interessada. Fors de Béarn, p. 1088. 

La partie intéressée. 

CAT. Interessar. ESP. Interesar. PORT. Interessar. IT. Interessare.

(chap. Interessá, interessás: yo m' interesso, interesses, interesse, interessem o interessam, interesséu o interessáu, interessen; interessat, interessats, interessada, interessades.) 

 

Interpolar, v., lat. interpolare, interpoler, être intermittent. 

Part. pas. Febre interpolada o no continuada.

Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne.

Eluc. de las propr., fol. 88 et 79.

Fièvre intermittente ou non continue.

Si elle est intermittente, c'est-à-dire que maintenant elle cesse et puis revienne. 

CAT. ESP. PORT. Interpolar. (chap. Interpolá: interpolo, interpoles, interpole, interpolem o interpolam, interpoléu o interpoláu, interpolen; interpolat, interpolats, interpolada, interpolades; sé intermitén, no continuat o continuo, com los intermitens del coche, una fiebre.)

2. Interpolacio, s. f., lat. interpolatio, interpolation, intermittence.

Si es ses interpolacio. Eluc. de las propr., fol. 79. 

Si elle est sans intermittence.

CAT. Interpolació. ESP. Interpolación. PORT. Interpolação. 

(chap. Interpolassió, interpolassions.)

 

Interpretar, Enterpretar, v., lat. interpretari, interpréter, traduire, expliquer.

Enterpretar en be o en mal. V. et Vert., fol. 59. 

Interpréter en bien ou en mal. 

Cherub s' enterpreta saber. Brev. d'amor, fol. 19. 

Cherub s'interprète savoir. 

Interpreta en mal lo be que lur ve far. V. et Vert. fol. 8. 

Interprète en mal le bien qu'il leur voit faire. 

Part. pas. Atrobem Messias, lo qual es enterpretat Crist.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 1. 

Nous trouvons Messie, lequel est interprété Christ. 

Puescan esser interpretadas et specificadas pel juge del senhor.

Charte de Gréalou, p. 124.

Puissent être interprétées et spécifiées par le juge du seigneur.

CAT. ESP. PORT. Interpretar. IT. Interpretare. (chap. Interpretá: traduí, explicá, glosá o glossá, fé un papé de teatro, sine: interpreto, interpretes, interprete, interpretem o interpretam, interpretéu o interpretáu, interpreten; interpretat, interpretats, interpretada, interpretades.)

2. Interpretacio, Enterpretacio, s. f., lat. interpretatio, interprétation, traduction, explication.

Segon la interpretacio de justa guera. L'Arbre de Batalhas, fol. 111. 

(chap. Segons la interpretassió de justa guerra o guiarra.)

Selon l' interprétation de juste guerre.

Enterpretacio de l'Escriptura. Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre. Interprétation de l'Écriture.

CAT. Interpretació. ESP. Interpretación. PORT. Interpretação. 

IT. Interpretazione. (chap. Interpretassió, interpretassions.)

3. Enterpretamen, s. m., interprétation, traduction, explication.

Lor enterpretamens et declaramens.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 16.

Leur interprétation et déclaration.

IT. Interpretamento. (chap. Interpretamén, interpretamens.)

4. Enterpretaire, Enterpretador, s. m., lat. interpretator, interprète, traducteur.

Jeronime, enterpretaire de la sanhta lei.

Fo lo segons enterpretaire de la ley. 

Segon los LXX enterpretadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 36, 17 et 3. 

Jérôme, interprète de la sainte loi. 

Fut le second interprète de la loi. 

Selon les soixante-dix interprètes.

ANC. CAT. ESP. PORT. Interpretador. IT. Interpretatore. 

(chap. Interpretadó, intérprete, traductó al chapurriau com Moncho, glossadó; interpretadós, intérpretes, traductós, glossadó; interpretadora, intérprete, traductora, glossadora; interpretadores, intérpretes, traductores, glossadores.)   

5. Interpretatiu, adj., lat. interpretativus, interprétatif, explicatif.

Virtut interpretativa de passios de l' anima. Eluc. de las propr., fol. 42. Faculté interprétative des passions de l'âme.

CAT. Interpretatiu. ESP. PORT. IT. Interpretativo. (chap. Interpretatiu, interpretatius, interpretativa, interpretatives; explicatiu, explicatius, explicativa, explicatives.)

6. Interpretable, adj., interprétable, explicable.

Del cal grans paraula es a nos interpretabla.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Hébreux. 

Duquel grande parole est interprétable pour nous.

(chap. Interpretable, interpretables; explicable, explicables.)

 

Intimar, v., lat. intimare, intimer, notifier. 

Part. pas. Las supplications... intimadas. Fors de Béarn, p. 1083.

(chap. Les suplicassions o súpliques... intimades o notificades.) 

Les suppliques... notifiées. 

CAT. ESP. PORT. Intimar. IT. Intimare. (chap. Intimá: notificá: intimo, intimes, intime, intimem o intimam, intiméu o intimáu, intimen; intimat, intimats, intimada, intimades.)

2. Intimation, Inthimatio, s. f., lat. intimationem, intimation, notification. Tal intimation sera feyta. Fors de Béarn, p. 1094.

(chap. Tal intimassió sirá feta.)

Telle intimation sera faite.

Al encontre dels dits tres estats am inthimatio.

Tit. de 1473. DOAT, t. CXXXIX, fol. 284.

A l' encontre desdits trois états avec intimation.

CAT. Intimació. ESP. Intimación. PORT. Intimação. IT. Intimazione.

(chap. Intimassió, intimassions; notificassió, notificassions.)

 

Intz, Ins, Inz, prép., lat. intus, dans, dedans, au dedans.

La dolors qu' ins el cor s' espan. 

(chap. La doló que a dins del cor s' escampe, expandix, eixamplix.)

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

La douleur qui dans le coeur s'épand.

Inz el cor ai dolorosa pezanza.

B. Zorgi: Non lassarai.

Dans le coeur j'ai douloureuse pensée.

Adv. Las alas desotz n' ongeretz,

E la carn ins li moillaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous en oindrez les ailes par dessous, et vous lui mouillerez la chair dedans. 

ANC. FR. Je pleure ens et me ry par dehors.

(chap. Yo ploro adins y men enric per fora.)

Œuvres d'Alain Chartier, p. 532. 

Prép. comp. Ans qu' ieu la vis, la vezia 

Inz e mon cor cascun dia. 

Pons de Capdueil: Quoras que. 

Avant que je la visse, je la voyais au dedans de mon coeur chaque jour.

Intz en l' aiga l' a balansat. Roman de Jaufre, fol. 84.

(chap. Adins del aigua l' ha balansat: aventat, aviat, espentat, etc.) 

Au dedans de l'eau l'a précipité.

Ins en mon cor l'amarai a rescos. 

Folquet de Marseille: S' al cor plagues. 

En dedans de mon coeur je l'aimerai en cachette. 

Chantars no pot guaire valer,

Si d' ins del cor no mov lo chans.

B. de Ventadour: Chantars.

Chanter ne peut guère valoir, si le chant ne part du dedans du coeur.

2. Dintz, Dins, prép., dans, dedans.

Ab tant Jaufre es dintz intratz. Roman de Jaufre, fol. 21. 

En même temps Jaufre est entré dedans. 

Es dins mon cor espandida.

Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Est épanouie dans mon coeur. 

Jauzirai joy dins vergier o dins cambra... 

Que m cossentis a celat dins sa cambra. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Je jouirai de joie dans verger ou dans chambre... 

Qu'elle me souffrît en cachette dans sa chambre. 

Adv. Dins es poirida e sembla vert.

(chap. Adins está podrida y pareix verda.)

Pierre d'Auvergne: Abans que.

Dedans est pourrie et semble verte.

Si secors non an 

Sylh que dins estan.

(chap. Si socorro no tenen los que adins están.)

P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 

Si secours n'ont ceux qui dedans sont. 

Prép. comp. Dins en la boissera.

Garins d'Apchier: Veillz Comunal.

En dedans de la buissière. 

ANC. FR. Denz ses chambres l' en mena.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 193.

Car dens la ville les mettroient.

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 53. 

CAT. Dins. ESP. PORT. IT. Dentro. (chap. Dins, a dins o adins.)

3. Dedintz, Dedins, Dedis, prép., dedans, au dedans.

Dedintz las flamas grantz. V. de S. Honorat. 

(chap. Adins de les flames grans.)

Dedans les grandes flammes.

Dedins e fors son repaire. V. de Raimond de Miraval. 

Dedans et hors sa demeure. 

Adv. Es malvatz defors e dedins.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Est mauvais dehors et dedans. 

S' espan defors e dedis. 

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu' em. 

S' épand dehors et dedans. 

Per dedins en l'arma. V. et Vert., fol. 94. 

Par dedans en l'âme. 

ANC. FR. Finies dedenz un an.

Ord. des R. de Fr., 1355, t. III, p. 26. 

Dedens certains limitez jours.

Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 53. 

ESP. De dentro.

4. Saintz, Sains, Sayns, adv. formé de Sai et d' Intz, céans, çà dedans, ici dedans.

Pilatz apella son corrieu:

“Aduy sayns lo fil de Dieu.”

(chap. Pilatos cride a son correu: “Porta aquí dins al fill de Deu.”)

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Pilate appelle son messager: “Amène céans le fils de Dieu.”

Sains es vostre dreg camis. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Çà dedans est votre droit chemin. 

Substantiv. Els frayres de saintz as trastotz enugatz. V. de S. Honorat. Les frères de céans tu as tous ennuyés.

Adv. comp. De sains tenetz, bels amics.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Par ici venez, bel ami.

5. Laintz, Lains, Layns, Lainz, (N. E. También es apellido, LaínzLaín) adv., formé de Lai et d' Intz, léans, là dedans.

D'una donzella fo lainz visitaz. Poëme sur Boèce. 

Par une demoiselle il fut léans visité. 

Can non l' an lains trobat.

Raimond Vidal: Unas novas. 

Quand ils ne l'ont pas là dedans trouvé. 

Cayran layns el foc d'infern arden.

Folquet de Romans: Lo dous. 

Tomberont léans dans le feu d'enfer ardent.

Substantiv.

Las gentz en fetz issir de lainz mantenent. V. de S. Honorat.

Les gens en fit sortir de léans incontinent.

ANC. FR. Laienz avoit quarante chevalier. Villehardouin, p. 192.

Le tien feu père estant enclos léans. J. Marot, t. V, p. 228.

(chap. Allí, allá dins.)

6. Dintre, prép., dans, dedans.

Per que, dintre mon cors, en suy era dolens.

Bertrand d'Allamanon: Molt m' es greu.

Par quoi, dans mon coeur, j'en suis maintenant dolent.

7. Laintre, adv., léans, là dedans.

Calor de laintre.

(chap. Caló de allí, allá dins.)

Hugues de Saint-Cyr: Un sirventes. 

Chaleur de là dedans.

8. Intrar, Entrar, v., lat. intrare, entrer.

Vol en Gascoign' intrar.

(chap. Vol a Gascuña entrá.)

B. Calvo: Mout a que.

Veut en Gascogne entrer.

Fig. Non voill intrar en guerra ni en conten. 

Bertrand de Born: Gent fai nostre.

Je ne veux entrer en guerre ni en contestation. 

Per tot lo cors m' intra s' amors, 

Si cum fai l' aigua en l' esponja.

(chap. Per tot lo cos m' entre son amor, així com fa l' aigua a la esponja. Peyrols: Molta gen o chen.) 

Peyrols: Manta gens.

Par tout le corps m'entre son amour, ainsi comme fait l'eau en l'éponge.

Quant lo senhor entrara en possession. Titre de 1080.

(Chapurriau del añ 1080: Cuan lo siñó entrará en possessió.)

Quand le seigneur entrera en possession.

- Commencer.

Abril issic, mais intrava.

(chap. Abril eixíe, Mach entrabe.)

P. Vidal: Abril issic.

Avril sortit, mai entrait.

Substantiv. Veirem al intrar del estor.

Bertrand de Born: Be m play. 

Nous verrons à l'entrer de l'estour. 

Part. prés. Loc. Quan son al yvern intran. 

Bertrand de Born: Greu m'es. 

Quand ils sont à l'hiver entrant.

- Substantiv. Entrée.

Al intran de la ost, K. mandec al arssevesque. Philomena.

A l'entrée de l'armée, Charles manda à l'archevêque.

- Commencement.

Sai, al temps del intran d'avril.

A. Daniel: Lancan son. 

Ici, au temps du commencement d'avril. 

Part. pas. Quan m'en soi entratz el moster. 

Folquet de Romans: Domna ieu pren.

Quand je m'en suis entré au monastère.

Substantiv. Del intrat d'estiu entro yvern.

Eluc. de las propr., fol. 232. 

De l' entrée d'été jusqu'à hiver. 

CAT. ESP. PORT. Entrar. IT. Intrare, entrare. (chap. Entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades.)

9. Intrus, adj., lat. intrusus, intrus, poussé dedans, enfermé, resserré. Tenon encarcerat et intrus. Statuts de Provence. Bomy, p. 199. 

Tiennent incarcéré et resserré. 

CAT. Intrus. ESP. PORT. IT. Intruso. (chap. Intrús, intrusos, intrusa, intruses.)

10. Intrada, s. f., entrée, action d'entrer. 

De lar intrada K. non saup res. Philomena. 

De leur entrée Charles ne sut rien. 

Nos avem entendut que vos avetz voluntat de bastir una tor a l' intrada de nostra terra. Liv. de Sydrac, fol. 2. 

(chap. Natros habem entés que vatros (vosté, tú) teniu voluntat de bastí una torre a la entrada de la nostra terra.)

Nous avons entendu que vous avez volonté de bâtir une tour à l'entrée de notre terre.

- Commencement.

L' autr'ier, a l' intrada d'abril.

(chap. L'atre día, a la entrada d' Abril.)

Guillaume d' Autpoul: L'autr'ier.

L'autre jour, à l'entrée d'avril.

CAT. ESP. PORT. Entrada. IT. Entrata. (chap. Entrada, entrades.)

11. Intramen, s. m., entrée. 

Per lo sanctisme salvamen

E de paradis intramen.

V. de S. Alexis. 

Par le très saint salut et l'entrée de paradis.

(chap. Entramén, entrada. Per lo santíssim salvamén y de paraísso entramén o entrada.)

- Commencement.

El ters dia del intramen del mes de juli. 

(chap. Al tersé día del entramén (de la entrada) del mes de juliol.)

Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 14.

Au troisième jour de l'entrée du mois de juillet.

ANC. CAT. Entrament. ANC. ESP. Entramiento (la entrada). 

IT. Intramento, entramento. (chap. Entramén, entramens; entrada, entrades. A una minjada, entrán, entrans.)

12. Intratge, s. m., entrée.

L' intratges de sa maio sobredicha. Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci. 

L' entrée de sa maison susdite.

Bon encontre m don Deus e bon intratge,

E m lais trobar dona ses cor truan.

G. Faidit: Tant ai sufert.

Bonne rencontre me donne Dieu et bonne entrée, et me laisse trouver dame sans coeur vil.

Mas ges per un pauc d' intratge,

No vol mon despiuzelatge

Camjar per nom de putana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Mais point pour un peu d' entrée, je ne veux changer mon dépucelage pour nom de prostituée.

ANC. FR. La chambre de Floripes, dont l' entrage estoit fait merveilleusement. Roman français de Fierabras, liv. II, chap. 4.

13. Introit, s. m., lat. introitus, entrée, commencement.

Aquel introit de aquest libre. Trad. d'Albucasis, fol. 1. 

Ce commencement de ce livre.

- Introït, terme de liturgie. 

Celesti papa establi los introits e 'ls graduals. 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Le pape Célestin établit les introïts et les graduels.

CAT. Introit. ESP. PORT. IT. Introito. (chap. Introito de la missa; introducsió o proemio d' un llibre.)

14. Intralia, s. m., entraille.

Fig. Las intralias de la divina lei. Trad. de Bède, fol. 83.

Les entrailles de la divine loi.

(chap. Entraña, entrañes. ESP. entraña, entrañas.)

15. Sotzintrar, v., lat. subintrare, s'insinuer.

Li cal sotzintreron en cercar la nostra franqueza.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates. 

Lesquels s'insinuèrent à scruter notre franchise.

16. Subintracio, s. f., introduction, insinuation.

Arch celeste... no es res plus mas subintracio dels rachtz dins la cavitat de la nivol aigoza. Eluc. de las propr., fol. 120.

L'arc céleste... n'est rien plus qu'insinuation des rayons dans la cavité de la nuée aqueuse.

ESP. Subintración.

17. Penetrar, v., lat. penetrare, pénétrer.

Fai penetrar l' agulha.

(chap. Fach penetrá l' agulla.) 

Entro que penetre aquela entro al autre latz.

(chap. Hasta que penetro aquella hasta l' atre costat; traspasso.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 6.

Fais pénétrer l'aiguille.

Jusqu'à ce que celle-là pénètre jusqu'à l'autre côté.

Part. prés. Penetrant entro a la autra extremitat. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

(chap. Penetrán hasta l' atra extremidat : extrem : costat.)

Pénétrant jusqu'à l'autre extrémité.

CAT. ESP. PORT. Penetrar. IT. Penetrare. (chap. Penetrá: penetro, penetres, penetre, penetrem o penetram, penetréu o penetráu, penetren; penetrat, penetrats, penetrada, penetrades.) 

18. Penetratiu, Penetratieu, adj., pénétratif, qui a la faculté de pénétrer.

Son foc es sobre agut et penetratiu.

Cum lor calor sia suptil et penetrativa.

Eluc. de las propr., fol. 132 et 195.

Son feu est très piquant et pénétratif. 

Comme leur chaleur soit subtile et pénétrative.

Fig. Avia entendement penetratieu.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 252.

Avait entendement pénétratif. 

CAT. Penetratiu. ESP. PORT. IT. Penetrativo. (chap. Penetratiu, penetratius, penetrativa, penetratives; adj. mirada penetrán, mirades penetrans. Penetrán tamé es gerundio.)

19. Penetratio, s. f., lat. penetratio, pénétration.

Si frega ab drap aspre donant al oli penetratio. 

Eluc. de las propr., fol. 224. 

Se frotte avec drap rude donnant à l'huile pénétration.

CAT. Penetració. ESP. Penetración. PORT. Penetração. IT. Penetrazione.

(chap. Penetrassió, penetrassions.)

20. Entestinal, adj., du lat. intestinus, intestinal.

De hernia entestinal. Trad. d'Albucasis, fol. 34. 

(chap. De hernia intestinal.) 

De hernie intestinale.

ESP. PORT. Intestinal. IT. Intestinale. (chap. intestinal, intestinals, del intestino, de les tripes o budells.)

21. Interior, adj., lat. interior, intérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois. 

Par adoration de latrie extérieure et intérieure.

CAT. ESP. PORT. Interior. IT. Interiore.

22. Exterior, adj., lat. exterior, extérieur.

Per adoration de latria exterior et interior. Doctrine des Vaudois.

Par adoration de latrie extérieure et intérieure. 

CAT. ESP. PORT. Exterior. IT. Esteriore. (chap. Exterió, exteriós. Contrari interió, interiós.) 

23. Intrinsec, adj., lat. intrinsecus, intrinsèque, intérieur, interne.

La codena intrinseca.

Intrincequa medecina.

Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 23.

La couenne intérieure. 

Médecine interne. 

CAT. Intrinsec. ESP. (intrínseco) PORT. IT. Intrinseco. (chap. Intrínsec, intrinsecs; interió, intern.)

24. Intrincequament, adv., intrinsèquement, intérieurement. 

Sia la positio de la ma intrincequament sobre la taula.

Trad. d'Albucasis, fol. 68. 

Que la position de la main soit intérieurement sur la table.

CAT. Intrinsecament. ESP. (intrínsecamente) PORT. IT. Intrinsecamente.

(chap. intrínsecamen, de forma o manera intrínseca, interna, interió.)

25. Extrinsec, adj., lat. extrinsecus, extrinsèque, externe.

Inscizio intrinseca o extrinseca. Trad. d'Albucasis, fol. 46.

(chap. Incissió (tall) intrínseca o extrínseca; interió o exterió, interna o externa.)

Incision interne ou externe.

CAT. Extrinsec. ESP. (extrínseco) PORT. Extrinseco. IT. Estrinseco. 

(chap. Extrínsec, extrinsecs; exterió, exteriós, extern, externs.)

26. Forince, adj., lat. forinsecus, extérieur.

Per causa forincea. Eluc. de las propr., fol. 27.

Par cause extérieure.

(ESP. Forínseco, forínseca; chap. forasté, forastés, forastera, forasteres; forínsec, forinsecs, forínseca, forínseques : que está a la part de fora. Forano, foráneo, forastero, etc.) 

27. Inserir, v., lat. inserere, insérer, insinuer, enregistrer.

Inserir procuration o mandament. Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat.

Part. pas. Las quals volem esser inseridas.

Tit. de 1464. DOAT, t. CXXXIX, non paginé.

Lesquelles nous voulons être insérées.

En las cals son insertas letras del loctenen del rey.

(chap. En les cuals són insertes (o insertades) lletres (cartes) del lloctinén del rey. Lo lloctinén es qui té lo puesto del rey cuan ell no hi está; lugarteniente, locumtenentem, etc. Pot sé la reina, lo prínsep o príncipe, o consevol atra persona dessignada per al ofissi.)

Tit. de 1348. DOAT, t. XLVIII, fol. 240.

En lesquelles sont insérées lettres du lieutenant du roi.

ANC. CAT. ESP. Inserir. PORT. Inserir, enxerir. IT. Inserire. (chap. inserí, insertá, empeltá, afegí, etc.)

28. Insercio, Insertion, s. f., lat. insertionem, insertion, ente.

Per insertio o enpeut. Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Per insersió o empelt. v. insertá, empeltá.)

Par ente ou greffe.

- Insinuation, enregistrement.

Inserir procuration o mandament. Per tal insertion... se pagara, etc.

Fors de Béarn, p. 1096.

Insinuer procuration ou mandat. Pour telle insinuation... se paiera, etc.

CAT. Inserció. ESP. Inserción. PORT. Inserção. IT. Inserzione. 

(chap. Insersió, empelt, afegit; registre.)