Boecio, códice, monasterio de Ripoll

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141. La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi. Lo II capitol. - Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui he tresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant en benanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -  

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra.

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeament ab ella. E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la I^a I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada. Lo V^e capitol. En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlos. Axi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirents. E apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix - o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VI^e capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. - Lo VII^e capitol. E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de raho. Exoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat. Lo VllI^e capitol. E qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....

Jerusalén, Vespasiano

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO. (1).

(1 ) Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fol. 36.

Apres XL anys que Deu fo levat en creu en Jherusalem Vespesia lemperador qui fo fill de Just Sesar emperador de Roma e de la maior part de tota Lombardia e tenia en destret
Jherusalem Roma era cap de tot paganisma e lemperador creya
e adorave les idoles e feya adorar per tot son emperi
e ell era be guarnit de la riquesa dequest mon e ell
ama bona cavaleria sobre tots los altres barons del mon
e avia un fill sert e savi qui havia nom Titus e
ell stave en aquest delit en aquesta
abundancia del segla e no pensave dals sino delitar
son cos. Deus reguarde la sua gran error car pres per
els pasio e mort. En aquell temps era mantenguda e
continnade dels
continnamens dels idoles e dels dimonis e la perdicio del
poble. E trames Deus una malaltia qui havia nom cranch
en la cara de Vespesia lemperador que tot lo nas e les
galtes li menjaven tro a les dens e caygerenli les
maxeles e la barba tot en axi com hom la li
hagues palade tota que anc noy romas pels.
Lemperador fou dolent de sa malaltia e tots los
seus barons stegeren ne fort meravelats e
feren venir metges tots los milos que hom poc
trobar e com aquels metges com mes obraven en ell lavos
ell pigorave mes si que tots los metjes lo
desenpararen e digueren que res no li podien valer mas
que lo cranch li havia donat li menya totes les galtes
e al nas e ac per tot lo cors lebrosia qui tot
lespeseiave e era ten mal adobat que nos podie
tenir als peus ans li covenia ajaure de nit e de
dia en aquel temps que Deus vench e anave ab sos
dexebles I daquells lo cual avia nom Climent fou
vengut en Roma e aquell per la malesa dels pagans e per la duresa del
emperador no gosave preycar scondidament e amegade
e un senescal del enperador qui sepelave Gays en lo
qual lemperador se fiave sobre tots los altres barons seus
veent preycar Sent Climent e les gents menudes
scoltavenlo molt volentes. E quant parti de qui vench
denant lemperador e guardalo e viulo
malament adobat e comensa a plorar greument e lemperador dixli - bel
amich no plos car los deus man
donade aquesta stremetat els lem tolran
cant los plaura e pregemlos ne fort que
sim garexen iols bastire un temple lo
pus bel que hanc bastit fos. - Senior
- so dix Gays lo senescal - no creu que agen
negun poder mas al temps de Just Sesar vostre pare hoy
preycar e dir que en Jherusalem avia un sant profeta qui avia nom
Jhesu-Christ e feya grans miracles que ell mundave los
lebrosos que eren ferits daquela maleutia e als
sechs donave lur veer e als sorts donave loyr
e als muts feya parlar e als contrets feya anar e als
morts resusitar e tots los malalts daquella maleltia
aguesen sanave e los juheus per enveya e per
miracles que li veyen fer levarenlo en creu e Pilat lo teu prebost justicialo a mort e e hoit
preicar que al terç
jorn resusita e mes he hoit dir que qui podia
aver alguna cosa que al cors del profeta hages tocat de
qualque malaltia que agues seria guarit ab
que agues fiança e ferma fe e
ferma creença en lo profeta e
yo creu be aso que si res ne podien aver que sin
aviets que sempra seriets guarit. - So dix
lemperador - vull que digues si saps aquell profeta si creya
ni adorave los nostros deus. - Respos lo senescal e dix -
Senyor maravel me fort com podets dir que aquell
sant profeta aso agues ne adoras los deus ques
senyor major dels e de tot lo dit sant profeta - aso
dix lo senescal al emperador - e ana per la terra e avia LXXVI
dexebles qui anaven tots els e avieni daquels triats
XII qui eren de son sacret e de aquels XII avia
ni un qui havia nom Judes e aquell traylo e venel
als Juheus per XXX dines e quant aquest dexeble viu que
havia liurat a mort lo sant profeta als Juheus penedisen
e torna los dines als judeus e els nol
volgeren pendra e ell gitals al mig del
templa e puys penjas e anasen a infern
tot aso e hoit preicar. Totes aquestes demandes - so
dix lo senescal - senyor jaquits anar mas
tremetets en Jherusalem si trobarets res daquell sant
profeta o que agues tocat al cos del sant profeta car
siats sert que mantinent serets guarit
car e gran fe que trobarets alcuna cosa que ell tocade
ho tengude al seu beneyt cors axi
com he hoit preycar.
- Dix lemperador - si axi es
com tu dius nou halergem mes mas que tentost
sies aperallat per anar la e si res trobes que
mo aports e si lo sant profeta me vol
garir iol vengere per sert que aytantes
dinades fare dels juheus XXX per I diner com ell fo
venut per XXX dines. Mas aso vull que digues a
Pilat mon prebost que molt mes greu com nom ha trames
lo traut nol ma tremes que solia
trametre a mon pare com nol ma tremes sino per
tres anys e no li perdonare car per set anys lo ma
falit.
- Senyor - so dix lo senescal - be complire lo
vostro manament si a Deu plau.
- Cant lo
senescal vae le volentat de son senyor
aparellas anar al pus honradement que poch
axi com a mitsatger denperador e com ell
pretenia de fer que era noble al major quel emperador agues
mas ell no volch anar ab grans compayes ni ab gran
berga mas pres IIII caveles seus nobles axi com
pertanya aytal baro apres pres scudes e
atzembles e gran re daltre meynade e pres
comiat del emperador e van cavalcar en lus
pelafrens e van partir de Roma e vengeren per tera tro
a Berlet e aqui age feit aparellar una nau e vas
reculir ab tota sa gent e pensaren de navegar tant que
per la volentat de Deu van aribar a Nacre. E
cant foren venguts a Nacre vas reculir en un
leny e ana tro a Sesaria (Cesárea) e de Seseria
anasen en Jherusalem e elberga privadament en
selade en la ciutat ab un savi juheu qui havia nom
Jacob. Aquest Jacob era pare de Maria Jacobi e cant lo
senescal ach sejornat en la ciutat III jorns que no
sere feyt conexer a Jacob son sta lo
pres per la ma e dixli - hoste senyor noble hom parets
digats me saladement don sots ne ne
qual tera sosts
ne a que sots vengut a demanar si jous hi puch
aconselar de neguna
cosa axi com es de mercaderia jou fare molt volentes. - Lo
senescal respos - gracies oste Jacop yo son
hom del enperador e son senescal e planeix
lemperador se de mi mes que altra amich que ell
haia e car vos semblats prous hom direus
la veritat. Vespesia lemperador per lo qual Jherusalem se destreny
es sobrepres de una gran maleutia qui ha nom cranch
qui li ha menyade e guastade tota la cara e tot los
ha lebros e espeseiat que nos pot sostenir an
peus que ia ans li cove ajaure de nit e
de dia. E a ten gran ira en si matex ell e sos
barons e tota se gent que no saben ques fasen
e no poden trobar metges quil pusquen garir
cascun jorn. E jo havia hoit parlar del sant
profeta que los juheus ausieren a gran tort en aquesta
ciutat e ich pres pasio que ten grans miracles
feya en sa vida e apres sa mort que si pogesem trobar alcuna
cosa que ell agues tocade que tentost com
lemperador leuria ne le tocaria fos gorit per la
vertut del sant profeta. E sapiats que io som
asi vengut e si vos ne sabets res ni alcuna cosa de so
que io deman enseiatsmo que gran be e gran honor
vos fare aver del emperador mon senior e faraus
be en sa cort sobre tots los altres per que si sabets
coses pofitables a mon senior enseiatslesme e no les me
selets perque tentost quey anem que io no
tornare denant ell tro que aja consell trobat -
Jacop respos - mon senior lemperador creu en lo sant profeta ni
ladora. - Lo senescal respos - ell adore les idoles e
no lexeria los caltivemens de sos deus
per negune res. - Jacob respon -
amich
tornatsvosen a vostro emperador que si ell no creya
en lo sant profeta qui pres pasio que iol viu
davalar de la creu e metre al moniment a Josep
son amich puys lo viu com fo
resucitat e preicar als dexebles e dix anats
preicar a totes criatures lavangeli e digatslos qui
creura lo fil de la Verge e sera batayat salvat sera e
qui nou creura sera comdempnat. Per aço
vos dich que si ell
aso no creya e nol adorave axi com a tot poderos senyor com
ell es ja ell no pot guarir mas si ell ho vol creure el
sera tost guarit de la lebrosia (leprosia,
lepra) axi com ne son gorits daltres
molts. E io direus un eximpli de veritat. Una
fembra qui ha nom Veronica qui es de Galileya
(Galilea) era lebrosa fort que no gosave star ab
laltre gent e cant (quant) ella sabe que
Jhesu-Christ fo levat en creu e ach gran dol que ella
se pensave e avia se creensa que ell la sanas e la mundas
de sa malautia e vench a monti Calvari e
viu que los juheus agueren penyat Jhesu-Christ en creu e al
peu de la creu era la Verge Maria ab un disipol qui ha nom
Johan e Veronica nos gosave apropiar (apropar)
a la Verge Maria ne al dexeble qui era ab ella per la gran
malautia que era en ella e la Verge Maria cant viu que la fembra
plorave adresas e signali que venges a ella e
ella vench tentost e la Verge Maria pres una tovallola que la
Veronica portave en son cap e espendili la cara del seu beneyt
fil e axi demostrali tentost la cara de la presiose
ymage de nostro Senyor Jhesu-Christ e donala a la dita
Veronica e aytentost cant le Veronica tench la
tovalola on era la fas afaysonade de
Jhesu-Christ fo senade e muda de tota se
lebrosia e ella te
aquella tovallola encara. - Senyor - so dix lo senescal - tot aso
creu verament e tramatam per la fembra e manemle
a mon senyor lemperador que io se be que el creura aso
fermament e cant sera guarit tota crestiandat sera exelsade
per ell e es me fe que ell vengera la mort de
Jhesu-Christ. - Jacob lo savi juheu trames a I seu misatge
per demanar le dita Veronica que vinges denant
ell que mester levie e cant fo vengut Jacob en quina
manera era vengut de la lo senescal del emperador era
en Jherusalem queus nirets ab ell en terra de Roma per guarir
lemperador que era fort destrouit de la lebrosia quil avia
tot spenseiat e trencat que no avie membre sobre
si e ella respos que volentera hi hiria car creu
quella virtut de Deu garira lemperador e tot son poble
creura en Deu Jhesu-Christ. E Gays lo senescal ac gran
goig e aperalaranse de tornar en lur terra e lemperador
mas lo senescal se recorda e dix a Jacob - yo vull parlar ab
Pilat - E Jacob dix - jous hi segire molt volenteses
e anem hi. - E enasen abdosos a Pilat e trobarenlo
denant lo temple de Salamo lo senescal lo saluda
e dixli - Senyor Pilat yo son misatger del emperador de
Roma mon senior e vostre que es e manaus per mi que vos li
anviets lo traut (un impuesto) de VII anys e
avetsho mal fet car vos per cascun any no ley avets
trames e dixme que mal sen te per pagat empero
car sta terra stant luny nous ho
tendre en mal e trametets lo li e io
rahonar vos he ab ell e axi senyor Pilat ajats vostre
bon consel e trametets lo li per mi al vostre bon
senyor lo traut - Pilat cant ach scoltat
e entes lo senescal molt li feu lega cara e respongeli
argulosament e ab manases e dixli quen auria
consey e I maligne hom qui era del consel de Pilat el
senescal que era e avia nom Barabas (Barrabás) e dixli
ha vista de tots que li donave per consel que ia lo traut ne
lomenatge no regoneges al emperador mas ques
fes senyor de Jherusalem e de tot lo poble pus que els
los volen per senyor e lemperador que romanges senior
de Roma e de Lombardie. E per so dix Barabas a Pilat - pus
certament que si lemperador dessa vol pasar ab ses
gens noy pot venir per freytura daygua
que non ich trobaran. - E Pilat crege lo consell
que Barabas li donave e volch ausiure tentost
Gays lo senescal mas Barabas li dix que misatger no
devia mal pendra ans devia recaptarse misatgeria
al milor que pogues. Sobre aso Gays lo senescal se parti
felonament de Pilat lo primer jorn del mes de maig e pres
comiat de Jacob son oste e comanall a Deu e isquese
de Jherusalem ab Veronica e ab tota se companya enansen
dret a Sesaria. E puys dequi vingeren a Nacre e
puys reculirense en lur nau e Deus donals bon
temps e vingeren al port de Barlet ab gran goig que
ageren de venir en lur terra e sobre tots ague goig lo
senescal car ell avie *sa creensa fermament que Deus li fayia
tanta donor de sos trebays serien sans e cant foren
aribat ageren asajornats II jorns e van cavalcar
en lus palafrens e metense al cami ab lus
atzembles e vengeren sen en Roma hon era lemperador
molt destret de la maleutia. E cant lemperador hoy
le venguda de son senescal ac gran goig e fo mol
desitgos de parlar ab ell. En aquella fayso que Gays fo
vengut Vespesia lemperador avia manade se cort
ab tots los barons de son imperi axi
reyes princeps comtes e duchs e portes e
capitals e de tota laltre cavaleria
de sa los munts del emperador car ell era axi
turmentat e menyscabat de sos membres per la
gran maleutia qui era en ell e que no cuydave aver
sperança
de la benenansa e del honrament dequest segle e
vole coronar Titus son fil emperador e
que governas limperi e tots los barons.
El
segon dia que Gays lo senescal fo vengut devia eser coronat
Titus emperador. Gays vench denant lo senyor emperador e saludalo e
lemperador demanali si avia trobade alcuna cosa que li
poges donar salut e ell resposli - senior alegrauvos
e fets gracie a nostro Senyor Deus car yo
he trobade una bona fembra e santa que ha la fas
de Jhesu-Christ en una bela tovallola e aquesta
presiosa tovallola que aquesta santa fembre queus
he amanade vos en garira. Car en sta manera matexa ella
era tocade malament de lebrosie si que tota sa
cara nevie speseiade axi com vos
aveu de tot lo vostro cors e axi senyor ab que vos ajau
ferma fe e ferma creensa en Jhesu-Christ que cant veyats
la sua fas que cregats vertaderement que es ver
Deus tot poderos senyor
sobre tot quant es e aquell cregats e quel adorets
e tornarets a la sua
lig e vos serets tentost guarit e si aso
no creets tots temps starets en aquesta tristicia.

E lemperador respos - certes jou creu be tot
aso que tum dius e si ell me fa tanta de grasia
e de honor que ell me do sanitat jo
venjare la sua mort e fetsme venir la fembra e
aport la tovallola santament axi com si tanye. - Senyor
- dix lo senescal - quant tota le baronia sera ajustade
jo fare aparellar la santa fembra e farele venir denant
vos e tota la baronia veura lo gran miracle e creura tuyt
mils Jhesu-Christ e vos senior porets coronar vostro
fil Titus. - E lemperador crech aso que son senescal li
dix e dix lemperador - a pler de Deu sia fet. - E son
senescal sen torna en son alberch e lemperador romas
en son palau. - E cant lo senescal fo vengut troba la santa dona
Veronica e dixli - dema vol mon senyor lemperador que vos anets
a ell e pregarets nostro Senyor que li demost
miracle en ell per tal que tot lo poble crega en tot lo poderos Deus.
- E la bona de dona hoy e gitas en oracio e
prega molt devotament nostro Senior Jhesu-Christ en
aytal manera - Senyor Deus qui volguist exalsar
lo teu sant nom e ell benenuyrat Pere e ell benenuyrat
Pau e en tots los teus dexebles posist la tua
vertut els donist poder de sanar les gens
e de encalsar los diables tu sana aquest gentil hom per
tal quel crega en sol Deus vertader per tal quell
poble vinga a sant batisma. Senyor Deus salvalo
axi com salvist a mi per la tua gracia e per honor de
la tua presiosa mare quem dona la tua
fas.
- Mentre orave e pregave Deus fortment un
dexeble de nostro Senior Jhesu-Christ pasa denant la
porta e Veronica giras e viulo e conechlo e
dixli - not temes ne aias pahor
que santa crestiendat sera exelsade per tu e tu nom
coneys gens sino to deya sapies te que io son
aquella fembra qui era lebro en Galilea e cant
yo hoy dir que Jhesu-Christ fo levat en creu animen
la hon era e la sua benenuyrade mare pres Ia
tovallola que io portave en mon cap e mostrala denant
la fas de nostro Senyor e mantinent hi fo feta en la
tovallola la sua fayso e la sua semblança
del seu presios vull e eytentost com lagui
tocade io fuy tota garida e ara son
venguda en sta terra per manament del emperador e vos anats ab
mi e fets vostro sermo de nostro Senyor Jhesu-Christ -
Lo dicipol conech que per lordonament de
Deu sera feyt - mas vuul quem diges com
as nom. - E la dona li dix - yo e nom Veronica. - E lo
dicipol pres comiat de Veronica e vasen. E cant vench
lemperador no volch adorar sos deus que solia adorar
car noy havie ferma creensa per aso que li dix
lo senescal e cant vench lendema en tota
la terra e tota la cort e tots los barons foren ajustats per
coronar Titus emperador e Vespesia lemperador feu ajustar la hon era
la baronia e feu si portar un noble lit e puys
feu se venir son senescal e Veronica e Sent Climent vench ab ella e
Veronica porta la tovalola en la ma dreta e liurala
denant tots a Sent Climent e cant foren denant lemperador Veronica lo
saluda - Senior entenam lo sermo e apres lo
sermo rebrets sanitat dequest sant hom qui fo dexeble
de Jhesu-Christ - E lemperador feu fer manament a tota la sua gent e
baronia que hom lescoltas benignament e sens brugit
e apres Sent Climent puiasen en un alt cadafal e
comensa a
preycar e preica de la incarnacio de nostro
Senior e de la nativitat e de la circunsicio e del batisma
e com volch esser bataiat en flum Jorda e de la
quarentena quant lo diable lo volch temptar en
lo desert e com Judes lo trahi ell vene
per XXX dines als judeus e de la pasio com lo
puiaren en creu e com Pilat lo jutga a mort en
Jherusalem e com Josep I gentil cavaller lo mes al sepulcre e
el deyeble de la creu e com spolia linfern
en trague lomanal linage e de la resureccio
e de la asensio e cant sen puia als cels
e puyes com trames lo sant sperit sobre los
apostols e com deuen venir al derer jorn jutgar
los vius e als morts. E cant ac longament
preycat ell feu son sermo e dix - amen.- Apres se
jonola (s´aginolla) e reclama a Deu e a Santa
Veronica e atresi e cant foren levats de la orasio
ell desplega la tovallola a veent de tots e apropias a lemperador e feuli adorar la fas e tentost
lemperador ague tocade la tovalola ell fo gorit
e mundat de tota se maleutia en aytal
manera que anch clapa ne altra cosa no ague ne
parech que sobre son cos agues aut altre mal axi
fo bel e mudat. Cant fo gorit lemperador e curat de sa
malaltia no poch aver maior goig ell e sa
baronia e en axi deliurantment e poderosa com si no agues
aut negu mall nec re e fo
ayten leuger com negun dels altres cavales.
Cant lemperador ab tota se baronia agueren fetes grasies
e lahos a nostro Senyor Jhesu-Christ axi com Sent
Climent los adoctrina els ansenia e lendema
lemperador lo sentdema corona son fil Titus emperador
molt honradament e Sent Climent qui preyca a lemperador e a tots sos
barons e lescoltaren ab gran devosio e diligentment
volentes e cant ac dit son sermo ell dix
a hoint de tuit a lemperador
- Senior si
Jhesu-Christ vos a fayta gracia de la vostra malautia de queus
a gorit de la qual vos erets fort destret
plasieus per la vostra beneyta amor queus fasats
bataiar (batejar) a la sua santa lig
(ley, llei) e axelserem crestiandat e fets ho
saber a tota vostra gent ques fasen batayar e
negu qui batayar se vulla no li sia
contrastat. - Aso respos lemperador - jo deig donar
gran galardo en aquesta santa dona que ses trebalade per mi. -
Apres parlali - dona prenets de mon enperi tot
so queus vullats que ious he do
sien viles sien castels sien siutats
fora Roma que es mon cap de tot mon imperi de tot
laltre que io aia prenetsne so
queus placia. - E Veronica respos - gracies a Deu de
tot so quem volets dar mas donats
ho a la santa fas de Jhesu-Christ car vos vets que io
mi son donade e comanade a ella. - E
lemperador dix - jous ho atorch. Clama Sent Climent.
Senior vos e aquesta dona prenets so queus
vuulats de mon inperi. - E Sent Climent dixli -
Senyor de vos avem tant queus bataiets eus fasats
bataiar e tota vostra gent - E lemperador respos - senyer
yo vuull que siats apostoli tot
primerament e siats cap de crastiandat e preicats
e fets preycar per tota la terra la santa fe e tot
aquells quey porets tornar molt me pleurie mas sapiats
senyer que io nom batayare entro que aia
vegade la mort de Jhesu-Christ mas comvench tentost com
yo sere tornat de lla si plau a Deu yom batayare e a nostro
Senyor e tots los barons e tota la gent de ma terra mas primerament
si plau a nostro Senyor Jhesu-Christ que ma faita tanta de
honor pendre venjance de la sua mort e tro que
laye vengade yo no aure gran alegria car
ell pres pasio a tort - Lemperador leva Sent
Climent apostoli e puys feu fer una sgleya de
Sent Simon Justus e sus en laltar ell mes la
tovallola entre dos pilas e aqui ses encare. E
cant lesgleya fo fayta e stablides les fonts
Sent Climent bataya Santa Veronica e no li cambia son
nom e sovent la preicave en part vayros e molts
batajavense e cant tot aso fo feyt Gais lo
senescal vench denant Vespesia lemperador e dixli - Senyor gran goig
devets aver car vos sots ten be garit de
vostra maleutia e vul vos comtar de Pilat
vostre prebost com me respos com li digui queus trametes lo
traut ell feume lega care e respos me
argulosament e dix que iames nous
en trametria ni en res nous conexia en la siutat e dic vos
que si io res li agues tornades noves volentat avie quem ausies
e io de gran goig que havie per ço
com avie trobat so per que hi era vengut nom volgui contrestar
ab ell mas lo el manasi de part vostra e cant jo
havie ab ell aquestes noves ab ell se leva I savi juheu e
profetiza denant Pilat e dix que ten gran carestia auria e tendrie
poch de temps en Jherusalem que la mare menjaria son fill de
fam quey aurie. E un judeu qui havie nom Isach dix
atresi que verament Jhesu-Christ ho havie dit de sa
boca que en breu temps vendria la destreccio de Jherusalem que
noy romandria pedra sobre pedra e auria leyns ten
gran carestia e ten gran fam que la mara mataria son
infant. E Pilat quant hoy fo fort
despegat e dixlos que si mes ne parlaven ell los
faria justiciar. E dix - Senior veiats vostre prebost
com vos es leyal. - Cant lemperador ho hoy ach
gran maravella e mana cridar ses ots (osts, hosts,
huestes) per tota la terra que vingesen tuit en
Roma. Mantinent fo complide sa volentat
e tots los barons e altres vingeren aperallats
al pus honradament que pogueren pasar en
Jherusalem aqui vingeren reis comtes duchs
marquesos
e potestats e capitans sens comta ab tanta cavalaria
que be ni ach CC milia cavales part laltre gent.
Lemperador ac son navili aperalat
entre naus lenys e galeas eren XX milia e
feren vele ensemps a cap de V setmanes vingeren
a Nacre I dia mayti cant lo sol exia
e aytentost aquels qui staven en Acre
reteren la vila a lemperador a sa volentat
e cant agueren aqui refrescat anaren en I castel
qui avie nom Jafel aquest castel era molt
gran e forts e tenienlo juheus e cant
veren que ten gran gens eren ajustades
per els a destrouir els se reteren
volentes si lemperador los volges pendra a merce
e cant lost fo entrade en torn del castell
nostro Senior trames tante de neu
e tan gran
vent que apenes poch durar nul hom en la ost. E
ell castel fo be bestit que un
savi juheu lo feu bastir qui fo de
Natseret (Nazaret) qui avia nom Jafell
qui era cosin germa de Jacob lo noble
cavaller qui mes nostro Senior al seu sepulcre
aquest senior del castell era molt bo
cavaller e noble e savi hom de gerra e dix a lemperador quel preses
a merce e lemperador dixli que ia merce no li aurie e
cant vench apres poch de temps lemperador pres lo castell e feu
ausiura tots los juheus levats deu quis amagaren en una
cova sua ab Jafell qui era dins lo castell e aqui stegeren
amagats III jorns e cant veren que morir los covenia
aqui de fam los VIII juheus enprengueren queus
osisiesen los uns als altres ab los coltels
salvant Jafell e un seu cosi qui nou volgeren fer e
cant los VIII juheus se foren morts Jafel dix a
son cosi - io era senior dequest castell era
tengut per molt savi gran folia seria si axins lexam
morir iscam de si e anem a lemperador clamar
merce que cant sabra que som nos nons ausiura
lemperador.
Pilat e lo rey Arquilaus fan cridar per la
ciutat cant tots se foren desermats que tuit que
portasen pedres o cantals sus per los
descenys e per les bastides dels murs los quals era be guarnit
Jherusalem e ab aytant foren LX milia e mes que
tots aporten pedres e cantals per garnir los
murs de la ciutat. E Pilat e lo rey Argilaus puiaren
sus al mur ab X cavallers sens pus. E Pilaut
e lo rey Arquilaus foren en cors e cascu ac
vestit un brial de faxe de un vermel sisclato.
E Pilat tench en la ma un basto pelat e Vespesia
lemperador ab Jafel e ab Gais son senescal e ab XV cavalles
que manave vench al mur de la ciutat la on viu Pilat e lo rey
Arquilaus e demana a Gais son senescall qual dequels
era Pilat e Gais li dix que aquell qui tenia la verga pelade
qui stave sobre la bastida del mur e Vespesia lemperador
comensa de rahonar ab Pilat e dixli - lo meu noble pare Just
Sesar te comana Jherusalem que le li gordases be e
volch que foses son prebost e que guardases tota la terra per ell e
quant tu sabist que fo mort no regoneguist traut
ni senyoria per III anys era stat VII anys que ans gens
no men as volgut trametra e Gais mon senescal
cant jol te tramis reposistli
argulosament e diguistli que no temes res per mi
mas que yo gordas be Roma que tu gordaries
be Jherusalem de mi e de tots tos anamichs e que nom
regonexies traut ne senyoria e per so
vuul que tum fases obrir les portes de Jherusalem que
vull fer mes volentats de tu e de tots aquels qui de
dins son.
- E aquesta paraula resposli Pilat e dixli que
aurien son consell. E feu venir tots sos barons e lo rey
Arquilaus dixli que no li calia aver por de les manases
que lemperador li fayia car ell se podie be defensar a
ell encara que ell havie tanta de bona cavalleria e seria gran onta
si nos nos retiem al emperador per fer ses volentats e
mananli a qui aquest consell nos donara. Apres que lo rey Arqailaus
ac parlat se leva en peu Barabas un conseller de Pilat
lo qual creya molt fort e dix - lo rey Arquilaus vos dona bon consell
e creetslon per tal que mils Ion cregats
e direus e fareus conexer com lemperador no pora
conquerir ni pendra la ciutat de Jherusalem car sapiats
que ell no inch pot star gayre ab sa
baronia al pus luny de dos mesos
entreges que els com vos sabets no han aygua
ne le poden aver sino van mes de miga
jornade so es al flum (río, riu, flumen)
del diable la on periren dues ciutats Sedoma
e Samagora (Sodoma y Gomorra) e serienlos luny
pertret a tanta gent e per so creu lemperador noy pora
molt star entorn de nos perque ious do per
consell queus desiscats del rey Arquilaus - E tots los
cavalles tengerenho a bon consell. E Pilat partis
del consel ab lo rey Argilaus e vengeren la hon
lemprador Vespesia los tenia ab sos barons. E Pilat respos comensa a
parlar al emperador e dixli - Senior emperador tornatsvosen e
guardats be vostra terra e io gordare aquesta be
de vos e de tots mos anamichs e sapiats que la ciutat
nous retria mas asos consel que no
volgesets vos ne vostra gent asi star e queus entornasets.

- Tornar – dix lemperador - non me manets
tornar mas aso vuul quem digues sim
retrets la ciutat axi com aquell qui som axi
com a senyor lo cual tu no la deus tenir en aytal
manera que tu ne hom qui leyns sia non pendre a merce. - E Pilat li
dix - molt parlats argulosament sapies que la
ciutat not retria gens ans de aquesta ora anant
vos acuyde que io fare pits de vos que vos no
cuydats fer de mi e fets tot vostro poder que
nous enpreu un diner. - Lemperador se partex de qui
henasen ves lost e comtaho a Titus son fill e Titus age
gran goig e dix - beneyt ne sia Jhesu-Christ car
ell no vol que lo treydor de Pilat venga a nostra merce
que io avie dupte que vos li agesets merce e vuy mes no
pot esser que ia merce pusque trobar pus que Jhesu
Christ no la trovade ab ell.
- Senior emperador - so dix Titus -
entendets be que Deus ho vol per veritat que axi sia car Pilat
soferi la tresio de Jhesu-Christ que ell hi consenti e
ell ne sera destrouit e tota la ciutat ne sera enderocade
e tota la gent ne sera liurade a mort. - Cant aso ac
dit Titus vingeren los trotes qui pensaven dels cavals
e dels palafrens e dels atzembles e digueren al emperador - Senyor
que farem que dasa a XV miles no trobam aygua
per abeurar vostres bisties ne res que mester nos
es sia e nos no podem durar que cant som mogots en
lalba es mes dora nona ans que siam
tornats e no trobam aygua
sino al flum dels diables on periren II siutats Sadoma e
Samagora. E sapies que la ost no porets sostenir sino avets
aygua pus prop. - Lemperador ach molt gran meravella e
demana a Jafel de Jafe quin consell li donaria e ell dix que lo li
donare bo. - Senior – ço dix
Jafell - vos aurets gran bestiar de bous e de vaques e de
brofols e de camels e fetsho tot scorxar
e salar e puys fetsho be adobar los cuys e cosir
be los uns ab los altres fort e ferm e fetne encuyrar tot lo
val de Josofas e puys aurets moltes atzembles e
fara hom portar aygua cascun jorn del flum del diable. - E cant
lemperador hoy aso a bon consell bo crech o feu scorxar bous e vaques
e brofols e camels be LX milia e feulos salar e
adobar tots los cuys e cosir fort la I ab laltre e feulos
tenir e feu encuyrar tot lo val de Josofas. E cant la val fo
encuyrade e sponjade be e aparallade lemperador
dix a Jafel de Jafe que pensas de omplir lo val. E
Jafel feu aparellar II milia atzembles cascun portaven aygua del
flum del diable entro que agueren complida tota
la val de ras a ras e tenchse ayten be
com si fos sisterna e vole Deus que layga se tench
ten bona e ten fresca com si fos flum corrent.
Pilat e al rey Arquilaus ageren gran maravella e tots sels
de Jherusalem cant veren la vall de Josofas ten
gran ajustament dayga e albirasen que Jafel de
Jafe ho avie trectat e feit car sapien
que molt era hom savi e de gran engin e cant viu Pilat ten
gran ajustament avien daygua lus anamichs
imajinarense fort e volgeren eser fora la ciutat ab un
peu e penedis fort com la ciutat no havie retude al
emperador cant loy dix per fer a totes ses
volentats asasi que no saben ques facen ten fort
sesmayave. Lo rey Arquilaus e Barabas qui li havien donat lo
consell volgeren confortar Pilat e diguerenli - perqueus
smayat que si lemperador avie stat ab tota sa gent VII anys
sobre la ciutat no la aurie pressa per forsa e ell no
pot asi star tant temps e no ajats por que tots ne
serem honrats. - Cant Jacob hoy aso molt ho tench a gran folia e dix
a Pilat - Senior molt me do gran maravella com podets creure so que
aquests vos dien car sapies per cert que nos nons podem tenir contra
lemperador nostro senior mas jous donaria bon consell si vos lo
volets creure. - E Pilat volch saber quin consell ly
donaria e dixli Jacob - Senyer trametets al emperador
vostro ardit que vos li retrets la ciutat per fer ses
volentats e axi jo creu e e fe que ell
vos aura bona merce. - Pilat respos - tu est condempnat e as
renegade nostra lig e not deu hom creure tu ne ton consell car si
lemperador avie aquesta ciutat aytentost creuries en la lig que es
pega e per ço deute hom creure meins car se que tu li emviist la
malvade fembre Veronica sorterra del diable que ab sort la
garit e axi jo pendre be venjançe
de tu. - E axi feulo pendra e ligar ab I cadena e feulo metre en I
volta soterranya sots lo palau maior.
Cant Jacob fou en Ia preso scura molt reclama Jhesu-Christ que ell
per sa merce nol jaques aqui morir. Sancta Maria Jacobi qui era sa
filla hoy dir que son pare ere pres en la preso e que era mal menat
per Pilat reclama fort Jhesu--Christ e dix en axi - Senior Deus pare
glorios regarde lo meu pare ton amich qui
es en la preso per tu quels seus anamichs no li puxen
dan tenir quel deliurets de preso de Pilat can
los malvats juheus lageren enclos per
justiciarlo e tu per te merce deliurel de les
mans de sos anamichs e axi sia te merce que
deliures mon pare de la preso e de les mans de Pilat. -
Cant ague fayta se oracio I angel vench
a la porta on stave pres Jacob e trobal abocat
que dormia e langell apalalo per son nom e
Jacob se leva e reguardalo e viu gran claredat
e ac gran pahor e langel dixli - no ages
por car io son misatge de
Jhesu-Christ quet vench deliurar de tes
penes per son manament car tu e ta filla Maria
Jacobi lo reclamas de bon cor e ara am tremes
asi quet deliura. - So dix Jacob -
Deus naie gracies car no ma volgut oblidar. - E langell dix a
Jacob - deliurat de les cadenes e seguexme. - E ell dix
que no ho podie fer.
- Respos langel - leve tes
cames e tots tos brasos. - E aytentost leva
e caygerenli les cadenes e langel lo pres per la
ma e veenho les guardes traclon si que negunes de les
guardes nos pogueren veure aytenpoch com si fosen tots
ligats e manalsen per amia res al papalo
de Vespesia lemperador e ab aytant desenperal e anasen e Gays
lo senescal isque del papalo hon lemperador era
e anas decosta Jacob e tentost com lo vee lo
conech e val abrasar e besar e menal al emperador
Vespesia e dixli - Senior aquest es Jacob quim ensenya
Veronica per amor de vos. - E lemperador vali demanar com era
exit de Jherusalem que hoit avie dir que Pilat
levia mes en presso. E Jacob comtali tot per orda
com era stat ne com Pilat levie mes en
presso e per qual raho ne com Jhesu-Christ li
tremes langell quel avia desliurat
del mal de Pilat e tot lo poder dels juheus. Lemperador
cant ac parlat ab Jacob molt lonra e li
porta gran amor e volch que fos de son consell ab Jafel
de Jafe e ab Gais son senescal. Lemperador Vespesia trames quarir
son fill Titus emperador ell lo pres ab I
depart a consel e feu venir Jafel de Jafe e Jacob e XXX
barons qui foren del secret e lemperador Vespesia comensa a
parlar primerament denant aquests e dixlos - segons per
so vos he dit e fets venir e ajustar que aiem consell
com fasam nostres afes (afers)
dequesta ciutat e vull quell me do
primerament Jacob a qui nostre Senior a fayta (ha fet,
feta) tanta de honor que li tramis son angel
quel deliuras de les mans de Pilat e de sa preso
ell mana asi hon es en loch segur. E axi Jacob
digats vos com se capte
Pilat dins ne al rey Arquilaus ne laltre poble qui de dins es ne quin
parlament tenen per nos ne com es ne com no. - Senyor - respos Jacob
- jous dire la veritat per sert. Sapiats que
dins no ha gayre viande nes poden gayre
tenir es ten fort smayat Pilat per la gran gent que dins es
que en tota aquesta terra no ha romas juheu que tots no sien
venguts a tenir la festa en Jherusalem qui es cascun any e cant fos
vengut eus fes mes entorn Jherusalem ab la ost ans
puys negu non poch exir e per aso
son fort smayats e destrets de viandes
perque nos poden tenir longament mas per alcunes
parts creu que sen porien exir si mester los era. E per
aso fets fer entorn la ciutat gran vals e amples e pregons que
no pusquen exir negun juheu sens vostro
voler e cant le viande los falra
els se retran que ia per forsa
negun temps no serie presa per quen do per consel
que so que ious dich no sia pus alongat
mas que sia fet tentost. - Lemperador ab son
fil tengerenho a bo so que Jacob ach dit e tots los
XXX barons qui eren al consell e cant vench lendema ell feu
cridar per la ost que tots los manestrals que sabesen
valegar que vengesen al papalo de Vespesia
lemperador e tantost hi foren e comtal hom que eren be
V milia e lemperador e son fil manaren que tots fesen entorn
Jherusalem grans vals e manaren a Jacob e a Jafell quels ne
fesen caps e ministrados dequella obra e els
respongeren que molt volentes farien son
manaments. E aytantost Jacob e Jafell de Jafe pensaren
desmanar la hon ferien los vals he
manarenhi los obres e vanlos fer comensar
e feren de XV colses de pregont e XXX dample e
manaren ab lus menestrals XXX milia arques escudats
e be garnir per gordar los valajados e
axi obraren axi com Jacob e Jafell de Jafe los manaven obrar. Cant
Pilat viu que axi ten stretament los
asetjaven ac son consell ab lo rey
Arquilaus e ab Josep Abenemacia e un savi juheu Josep dix a
Pilat - Senyer de so quen podem nos alre fer que ious
dire lo malor consell que io hi se si vos me
volets creura com vendra dema mati nos nos alre fer tot
los cavalles (cavallers) e tots los balestes
(ballesters) e tots los servens (servents) e
sils podem svenir creu que els auran talent de
lexarnos e de asatgar ten prop de nos. - Lo consel
tench Pilat e lo rey Arquilaus a bon consell e feren
cridar lo vespre que al mati en lalba fosen tots armats
que vingesen tots denant lo templa de
Salamo (Salomón)
e cant vench lendema en lalba fo
feyt axi com Pilat ac manat e aperallaren
be los balestes e trobaren que XX milia cavelles foren
a caval be aperallats e LX milia entre lanses
e balestes e Pilat mana que saviement isquesen
en la batalla e que degu nos desenrecasen mas
que stigesen tots saviement axi com hom los avie
menat. Pilat e al rey Argilaus capdelaren
los XX milia cavelles e comensaren exir per la
porta de la ciutat e un dels guardes que staven en los vals
veeren que grans gens exiren de dins armats de la
siutat tentost puia a un cavall e brocha
e corech al papalo de Vespesia lemperador e trobal
que jayia encara lo sol no ere exit e comtali
com Pilat era armat ab tota sa gent per combatre e cant
lemperador hoi trames tentosts per Titus son fil
e per Jacob e per Jafel e menals tentost que fesen
cridar per tota la ost armes armes e encontinent
fo fet e gant oiren los cavalles gran
goig negeren (n´hagueren) e els sirvens
e als balestes e demantinent sermaren
(s´armaren) tots e lemperador comtals com lemperador venia
contra els ab tota sa gent e asinestrals
com ordonasen e stablisen la batalas. E cant
lemperador fo armat Titus son fil e tots los cavelles e tota laltre
gent foren tans entre a caval e a peu que nols
pogera armar hom. E cant foren venguts la on la ost
era de Pilat fo be tersia (hora de tercia) e encara no
era exit tot la ost de Pilat de Jherusalem mas
quant foren tots exits de Jherusalem e les batales
foren arengades per amdues les parts els se
mesclaren e ferirense de ten gran poder ab lus
armadures forts que tenien de cade part que la primera batalla
muriren de la ost de Pilat e del rey Arquilaus IIII milia entre
cavalles e sirvens e dequels del emperador DCCC e dura la batalla
fins a hora nona. Apres aquesta batalla tirarense
atras endues les osts e cant se foren
reposats un poch la batalla torna de cap e dendues les
parts en axi que IIII milia DCC moriren de la part de Pilat e del rey
Arquilaus e de la part de Vespesia e de son fill emperador MCC e dura
la batalla entro al vespra quel sol sen volch
entrar mas nostro Senior Deus que volc
que la sua mort fos vengade feu aqui gran miracle que
cant se cuydaven abdues les parts quel
sol fos post e sen tornaven cascun a lus posades
lo sol isque tantost e fo tornat a orient on
solia exir per la volentat de Deu axi com lo
mati fo e lo sol comensa a luir e fer bella matynade.

Vespesia lemperador e son fil lemperador novel veren
aquest gran miracle ageren gran goig e pensarense que
encare Deus no volie que encara isquesen
del camp e axi van capdelar lur gent e aminestrar
e van ferir ves els e dura la batala tro hora nona baxa
e muriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus MCCL qui de
uns e daltres e de la part del emperador ML na moriren qui de
caval qui de peu las osts foren fort scalfats la una
contra laltre e foren molt lasos e cant vench
entorn vespres els tomaren al cap de cascuna part e
dura la batala entro quel sol sen entrave e
muryren de la part de Pilat II milia CCL entre tots e de la
part del emperador moriren CCCL e axi moriren de la part den Pilat
entre totes aquestes batalas XIII milia e de la part del
emperador II milia e de entre cavales e altres gens
darmes (gendarmes,
gen d´Arnes).
E axi vanse e leva lo camp lemperador daquestes batales
ab ses gens encalsaren tro al portal de
la ciutat e cant se feu lencals ausierenhi
un home que tots jorns hi havie cridat vina Vespesia a
Jherusalem per tal quel poble vaie a gran despagament
car alcuns creyen que aso fos profeta
e fon nafrat Josep ab una lansa per les
cuxes non ac tequa. Pilat e lo rey
Arquilaus foren molt lasos e ageren gran despagament
de la perdua que fayta avien e manaven per tota la
ciutat gran doll que anch no fo fet. Lemperador ab son
fil ab ses gens sen tornaren en lur tendes e
papalons (papalo: pabellón) e posarense tant
eren molt lasos e menjaren e refrescaren e cant vench
lendema Pilat e al rey Arquilaus no ageren volentat
de tornar en la batalla e ageren per consel que guardasen be la vila
que prou hi havien fet ab gordar solament. Lemperador e ab
Titus cant se foren levats veeren les gens
per la ost e veren que Pilat nols volia tenir gens camp
feu venir Jacob e Jafel que pensasen de fer los vals e els per tost
anantar ageren mes obres e agueren XV milia qui tots
obraven an poch de temps els ageren fait
lo vall entorn la ciutat si que hanc de leyns
non poch hom exir los vals ageren
XXX peus de pregont e LX dample e quant Pilat viu que de
Jherusalem negun hom non podie exir desconortas fort e tots
los barons de la ciutat uns e altres cridaven e deyen - aquell
que tot oyses cridave e deia vina Vespesia en
Jherusalem es mort e nos creem que alo era profeta
contra nos. Pilat mal consey aguist com la ciutat no
retist a lemperador. Ara veem quel temps se proisma
de so que haquell hom profetitsave. - Cant Pilat hoy
lo cridament de les gens feyen ten gran doll ac son
consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep e Josep respos - Senier
que pot hom fer daso mas que hom fasa calar
la gent als noy se milor e que hom fasa
dos carnes en que meta hom tots los morts qui
apres no sien que gran pahor e farea
seria de nos que no aquesem
gran pudor e iria a ventura que nos no agesem
gran enfermetat en la ciutat e axi stigam be e saviement e
fets streier tota la viande que sapiats que fort
pocha nich ha e aynch pus de XXX milia
homens stranges queygeren venguts a la festa ni
gitar ni enviar nols hich pot hom per loync que
ynch sia perque cascu serie ops e guardar
so que ha de viande. E com aço
ac dit Josep e Pilat li comana que fees a sa guisa
axi com ell tindria per bo e tantost Josep feu fer fore
los murs de santa ciutat II grans carnes e
gitarenli los morts e ac inch per comte XIII mil
en apres ell feu streier la viande e gardar aquells
quin avien. E cant vench a poch de temps
ague ten gran carstia en la ciutat que noy
romas erba salvatge a menjar que aver la pogesen
e les bisties que morien menjavenles totes fosen cavals
o palafrens o altres bisties car ten gran
era la fam e la carestia que ali era entre le
gent stranya que noy havie comta car nous
podien aver duyta viande. E cant vench
apres poch de temps les gens cridaven et
ploraven per les carreres e morien a grans clapes de
fam que avien e tantost portavels hom en aquels
II carnes. Cant Pilat viu que ten grans gens morien de
fam que sol un jorn ne trobaren de morts CCCLX e ac
molt gran doll tenchse fort per destruch e feu
cridar per la ciutat que tot hom qui no ages que menjar quen prenges
en tot loch on ne trovasen ab tant la pobre gent ac gran goig e
tentost verets anar per les carreres a grans compaies
les pobres gens qui mes colps ne pus stusidament
podia aydar a barajar aquell que valia mes anaven
spiant e scoltant e holent per les carreres
als alberchs dels promens e aytentost com fumar
hi veyen entravensen dintre era tot robat e tolt
e axi an poch de temps fo gostade la viande
solament e anch res ni trobaren que meniar que totes
les portes de Jherusalem eren encuyrades de cuys de
brufols e les gens curien e descuyraven
les portes e coyen los cuys e menjavenlo e en la
ciutat costave I pa LX basans (besans, besantes) e I
poma I basant e I ou V basans e cant vench quel barex
fo fet de les viandes anch noy troba hom res a vendre per aver ne per
argent ans cant trovaben les rates les menjaven los
melos que i fosen e era ten gran la carestia e lo
destret de la fam que sens comta moriren les gens per les
carreres. E al temps de Jhesu-Christ quant fo levat en creu lo
rey Dafrica mori e cant fo mort la regine sa muller
no volch pendre marit ans volch servir Deu e lexa tot son regisme
e ab I filla que avie entrasen en Jherusalem e feuse batajar e
ac nom Maria e manave una richa dona per compaiona ab si qui aquestes
dones soven pregaven Jhesu-Christ que fort avien gran fe que
la regina nach jequida tota sa terra per
servir Jhesu-Christ. Aquesta dona regina ab laltre dona qui la servia
prou viandes meses en Jherusalem per lus ops axi com
pertanyiia a regina e los juheus qui lavien robades totes les
viandes aguerenleli robades e toltes que no lin
ageren res lexat mas sol les erbes de I jardi qui era en son alberch
et aquelles eles les coyen les menjaven. Cant totes les
erbes foren menyades e la filla de la regina fo molt aflebbida
de fam si que mori sens altre malaltia. Cant la donzela fo
morta la regina ague gran dol e comensa a plorar e lo fil de la dona
qui era compaiona de la regina era atresi mort de fam e
cant lo fil fo mort les dones no saberen ques fesen mas que manaren
gran doll e ageren tal fam que apenes se pogueren sostenir. Cant la
compaiona de la regina viu que la dona manave ten gran doll dixli -
dona lexem aso star e prengam mon
fil e trenquemlo. - E cant la regina ho ac hoyt de
farea que ague cayge smortida en terra. Ab
aytant I angell vench en lalberch e confortala e dixli - dona
Deus vos mana per mi que meniets del infant. - Ab aytant fo
complit so que Deus dix als jorns dels rams palmarum
cant ell entrave en Jherusalem ab sos dexebles. - En aquesta
generacio - so dix Jhesu-Christ - sera pastilencia de fam en
Jherusalem que la mara menjara son infant de fam
que auran e sera destrouida la ciutat e noy romandra
pedra sobre pedra sobre altra e la occasio del poble e la dolor dels
sera complida. - E per so dix langel - menjats e sera complit
so que Deus dix que no pot esser als. - Langel se parti
deles e anasen e les dones romangueren plorant e
prengueren linfant e trencarenlo per lo costat dret
ab laspatla e meterenho a rostir e rostirenlo
axi com si fos altra carn e axi com se rostia axia del
alberc tan bona aulor que tota la carrera
confortave aquels quin sentien. Pilat e al
rey Arquilaus anaven per les carreres e gordaven e
regonexien que porien fer e aturarense prop
dequi hon era lalberch de la regina on rostia
linfant e venchna a Pilat ten bona odor
nave - e digats a elles de qui es que men tremeten que
anch de res no agui maior talent. - Los
servens van holent per la carrera e sentiren hon se
rostia la carn e vengeren al alberch de la regina
e tocaren a la porta e la dona obrilos e tentost e cant
foren leyns saludaren molt les dones e digeren a les
dones - Pilat vostre senyor vos diu eus mana que li enviets
de la vostra carn dast que anch no fo ten
volenteros de res a meniar ne ten
desiyos. - E la dona companyona de la regina dixlos
- per Deu amich darvos nem molt volentes.- E
apropias al infant don fo mogut ha lo que rostien e
pres un coltell e dixlos - tenit daltra
part que trametemlin de cru e ell fasellse coure
a sa guisa. - Los servents com veren linfant
spasaiat e que els lo volien spasagar mes
per trametre a Pilat hageren ten gran pahor que ab poch
nos isqueren de lur seny e anch no sen
cuydaren esser tornats vengeren denant Pilat spaordits. E
Pilat los dix - com venits vosaltres axi que ten
fera color avets perque del ast nom avets
aportat. - E els comensaren a parlar com Ia
dona avie speseiat son infant - e rostienlo que
devien menjar e com vos en volien tremetre I poch e nos cant
ho veem agem ten gran fareha que hanc
ten gran no la hagem e vingemnosen per la gran
fareha que hagem. - Pilat com aso entes tenchho
a gran farea e anasen sus al palau e gitas sus
al lit de gran tristor que anch. Les dones foren
romases e comensaren a menjar del infant plorant e llamantagant
cant los covenia a menjar del infant a cascuna
blastomas a la taula tres vegades mentre que menjaven del
infant mas cor Deus ho havie ordenat manat et dit de sa
boca no podie esser alra. Cant lageren tot
menjat menjaren la filla de la regina dona Maria. Aqui hach
maior dol cant la regina comensa a parlar o a menjar de sa
filla e qui veia les dones plorar e fer ten gran desconort era
una pietat que negu quiu ves nos
abstingere de plorar. Cant Pilat ac stat III jorns dins son
alberch yrat e trist axi dequi e vench al rey
Arquilaus denant lo temple de Salomo e feu venir tots
sos barons a si e ach son consell aqui. E Pilat dixlos - senios
no veig que puscam pendre consell contra aquest emperador ne
ses gens e nos som fort destrets de viandes e Ia gran
maravella a sdevenguda en aquesta ciutat que les
mares menjen los infants e axi jo vull e do
per consell que retam la ciutat al emperador e sim vol
destrouir faseu que mes am que jo muyre
que si aquest poble tot lo morie que sab be lemperador
que negu non mer mal dequest fet sino io
e creu que ell aura merce de tots vosaltres. - Cant els
hoyren aquest consel
molt foren dolents e digueren - ay Deus que ferem de
nostro bon senior e de nostro lonch
senior governador. - Los plos e los crits se
levaren ten grans per tota la ciutat que hanch
ten gran desconort no fo fet per negunes gens
que aquells qui eren en la ost ho podien be hoir era
maior la dolor per ço com de dins morien uns ab altres
pus de CCCC persones de fam e Pilat dix que en totes gises
se fes so que ell avie dit e armas e al
rey Arquilaus ab V milia cavales e vengerensen
al vals de la ciutat on era lemperador. E Pilat apella
les companyes del enperador que li fesen que ab
ell volien parlar. Cant lemperador ho sabe feu venir Titus son
fill ab X milia cavalles e ab Jacob e ab Jafell e entren tots
la on Pilat los esperave. Cant lemperador fo
vengut la on era Pilat e lo rey Arquilaus
Pilat comensa a parlar ab lemperador e son senyor e dixli
-
Senior emperador aiats misericordie de mi e de tot
aquest poble si a vos plau e prenets vostra ciutat e tot cuant
hi ha e lexatnos anar a nostres terres e exelatsnos de
tot lo mon. - Lemperador respos e dixli - si tum vols
retre la ciutat ab tu e ab aquels qui
dins son per fer totes mes volentats jou fare a me
guisa que ia e dite e no en altre.
- Aso
respos lo rey Arquilaus e dix - Senior emperador
io fuy fil del rey Erodes senior
de Galileya e cant se mori romas a mi son
regisma e prenetsme a merce e nom vullats
destrouir que anch io ne mon pare
no fom contra vos. - Repos Vespesia lemperador e dix -
qui merce no haura merce no trobara. Cant ton pare ausis
Jhesu-Christ profeta que los juheus ausieren a tort
en Jherusalem tots los infants que anch pot
trobar que eren en son regisma qui eren de II anys
avall que anc negu nom troba merce e
foren per comte CLX milia e per ço
- dix lemperador - tu deus compra la sua iniquitat. -
Cant lo rey Arquilaus hoy aso que lemperador
li dix yradement dexendet de son cavall e
desermas tot e quant fo desermat ell trage
lespase e dix al emperador - ia Deus lo
gran no vulla que vos ne vostres gens paganes
vos puscats venar de me mort - e messe
lespasa sots la mamele (mamella, de mamar,
teta) e donali una gran empenta que tota sen entra per la squena
en axi que passa un gran palm de laltre part e
mantinent caech mort dins en lo vall.
Cant lo rey Arquilaus fo mort en axi fo
molt dolent e irat Pilat e los juheus qui ab
els eren e tornarensen en la ciutat e aqui verets
molt gran doll e grans plos per los cavalles
de rey Arquilaus e per totes ses gens tots
sesquinsaren es dolien fortment e plangielo tot
lo poble de la ciutat feya atretall que anch
sa par dolor no fo vista ne hoida en neguna ciutat. E cant vench
lendema Pilat feu venir Josep Barabam son senescal e
tots sos cavelles e tot lo poble e voch aver
consell dels e dix - senyos be vets que
nos nons podem tenir molt que Deus nos ha tots
hoplidats (oblidats, olvidados) e no avem viande
que anch mes neguna siutat no fo en maior
tribulasio quem consallats que fasa. -
Senior - so dix Josep - a so quin consell
volets que nol vos podem donar que lemperador nous
vol pendre a merçe bon
consel vos dona sell quius dona
per consell queus levasets contra lemperador car
be podiets saber que contra ell no podiets aver
forsa ni mens podem molt tenir. - Pilat respos - io
no se als quen fasam mas en aquesta ciutat a
gran tresaur daur e dergent (d´or, de
oro, d´argent, de plata) e de pedres presioses. E
lemperador e totes les gens cuydenho haver tot e io
consell que ia res non auran e fasam
polvora de tot lo veer en mortes
(morteros, morters) de coure (cupfer, cobre) e
fasamlo menut fortment
e tot mengemlo e quant laiam menjat ia nol poran
trobar que aytan bona merce trobaran com avien
lo tresaur. - Cant lo consell fo donat tots ho
tingueren a bon consell e amaren mes meniar lo
trasaur que si romanges al emperador ne a sa
gent tentost se partiren dequi e anarensen
a lus alberchs e cascu pren son aur e son
argent e tridarenlo (trit, triturar) e menjarenlo
e sels que no ne avien donavelsne hom
prou per ço que
tost fos menjat e destrouit. Cant aso fo fet
vengeren denant Pilat e digueren - Senior vostro
manament avem fet e nos ha romas aur ne
argent ne pedres presioses que tot avem
menjat e destrouit. - Apres aso digueren -
manatnos que fasam. - Pilat cant hoy molt
comensa a plorar e desconortar si matex denant
tots dix - vosaltres senios mevets
(m´havets)
stablit senior que volges que io fos vostre
governador de vuy *mes de si avant non puch
eser per amor de Deu perdonaume si anch vos fiu
res quius desplages que mo perdonets. -
Cant los juheus hoiren aso molt se
desconortaren e noy ach negu qui
no ploras de gran yra no li pogeren
respondre mas tots ensemps se ploraven es
playien car se pensave que serien destrouits.
E Pilat lur senior los dix - anemnos
retra a merce del emperador que mes val que si morim de fam
que no es negun jorn que en sta ciutat no muyren
CCC persones de fam perque val mes que nos nos retam que
qualcu nescapara e axi non scaparie I que tots
no morisem de fam. Cant aquet consell fo fet Pilat ab
tota se gent isque de la ciutat e vench tro
al vall qui ere fet entorn la ciutat e Titus lemperador novell anave
cavalcant alent ab sos cavalles e Pilat conechlo
en les armes ab sagal daguila e sonalo ab ses
gens e cant Titus ho viu vench corrent ab sos
cavalles la hon Pilat era e Pilat comensa a parlar a dix -
Senior Titus sia vostra merce quem scoltets e pregats
mon senyor lemperador vostre pare queus aie a merce e
misericordie sobre tot aquest poble que axius prega
plorant senior emperador no gordets les nostres malisies
ne les nostres iniquitats mas la vostra bonea e aie
merce de nos. - Com Titus hoi aso que Pilat le dix
trames dos cavalles a son pare lemperador
que li comptasen tot aso. Cant lemperador hoy aso
mana tots sos cavalles armar e vas armar
lemperador de ses nobles armadures e vench a Titus son fill quell
sperave sus al canto del val e Pilat fo
de la una part e Titus de la altre e lemperador son
pare de la altre part e Titus comensa a parlar al emperador -
a Pilat senior ses acordat que volen vos retra
la ciutat mas quell prengats a merce.
- E
respos Vespesia lemperador - bel fil no es ara hora de demanar
merce car ell la demanade e mes no pot. - E lemperador
Vespesia dresas ves (vers, versus) Pilat e dixli
- si tum vols retra la ciutat ab tots quans dins
son per fer totes mes volentats iom so aperellat
de pendre e dicte (te dic) que ayten poch
revem merce com de tots los altres com vosaltres ages merce de
Jhesu-Christ cant lo jutgas a mort e ell penias en la
creu a tort. E fasvos asaber que la sua mort
sera vengade an vosaltres que ia merce de nos no
trobarets. - Pilat cant hoi aso fo molt despagat
e irat fortment ell e tot lo seu poble.
E lemperador no
sabiem altre que fesem mas Pilat dix al emperador - Senier
prenets nostra ciutat e tots cuants som e fetsne
a vostre pler (plaer) asi com a senyor.
-
Cant lemperador viu que Pilat li volch retra
la siutat fou aytentost cesar los vayls
de la ciutat e aytentost com fo feit ell trames IIII
milia cavelles be armats que entrasen en la
ciutat e que tencasen (tancaren, tanquessin, cerrasen)
be les portes si que negu non pogue exir. E Titus lemperador
novell entra dins ab els e Jacob e Jafell e cant foren entrats
en la ciutat Titus pres Pilat e comanall a deu cavalles
quel guardasen e Jacop pres Josep e puis
entra Vespesia ab tota sa gent quant fou entrat feu manament que tots
los juheus prenguesen hom e los ligas e hom los
li manas presos denant e feu aparellar sos cavalles e dixlos
- barons aquesta ciutat avem en nostre poder e axi vull pendre e fe
mercat dels juheus car ells feren mercat de nostre Senyor
Jhesu-Christ lo cual ma garrit e curat mon cors
de la lebrosia de la cual era destret malament e exi
ells lo veneren (vendre, vender) per XXX diners
e io darne dels XXX per un diner e quin volra comprar vinga
anant. - E ab aytant I cavaller vench denant lemperador e dixli -
Senior jou volria. - E aytentost fon fet e feuli liurar e cant lo
caveller ac pres XXX judeus e ac pagat son
diner va trer lespase e vench denant los judeus que ac
comprats e ferin I ab lespasa e isque de la altre
part un palm e tentost caech mort e lo cavaller tira
lespasa del cos e ell tirar quen feu van exir per la nafre
del aur e del argent que avien menjat et lo cavaller ac
gran maravella cant tot ho viu que tot era ple daur e dergent
e pres I daquels juheus per la ma e desligalo e tragelo
a I depart e dixli - diguesme aquesta maravella si o saps com
es dequest juheu que axi era ple daur e dergent.

- Senior - so dix lo juheu - si tum asegures de
mort que tu nom ausies io to dire.
-
Ell cavaller aseguralo ell comtali com Pilat los
avie fet menjar lo tresaur de Jherusalem axi com era aur e argent
e pedres presioses e tota la vaxella daur e dargent que
en la ciutat fose si que res noy romas per tal que
lemperador ne ses gens no pogesen mes valer. - e axi senyor com fo
gostat e partit e tota la gent cominalment que aquels qui non
avien hom les ne donave prou e axi menyas e destrouis tot lo tresaur
que res noy romas. 

- Cant lo cavaller hoy aso ac molt gran
maravella e crida a dos scudes seus e manals quel XXVIII
juheus quels tolgesen lo cap que anc noy romas sino aquell que
ach asegurat e tots feulos fendre ab coltell per
lo mig dels ventres e feune tirar tot laur e largent.E tentost
fo sebut per lost quels judeus avien meniat lo
tresaur e que neren plens e axi vench gran re de gent
al emperador e diguerenli cascuns quels ne fes dinade e feune
lemperador liurar a tots los cavalles quin
volgesen a cascun dinade e aytentost com los avien auts
els los ausien e fenienlos per lo ventre tot per lo tresaur
que avien al cors. Mal consell los dona Pilat que gran res ne
moriren per lo tresaur que meniat avien que nos moriren si meniat
nol agesen. Cant lemperador viu que tans compradors
avie als juheus e tans nevien comprats sos barons e viu
que tots los ausien feu comtar quans ni havie romasos e comtarenlos e
noi trobaren dels judeus sino VI dinades que tots los
avien venuts o morts lemperador dix que non volie pus vendre e que
ell los se volie retenir a sos ops. La occasio
fo faita tan gran en Jherusalem dels judeus que foren venuts
XXX per I diner que foren de VI milia que ia per la siutat no pogere
hom anar sino per morts que tots eren sbaconats axi com quils
volges salar perque mala menjaren lo tresaur que Pilat los
consela. Cant la mort fo fayta lemperador los feu aportar
tots als carnes e apres ell feu enderocar los murs de
la ciutat si que anc res noi romas pedra sobre pedre
mas ten solament lo temple de Salomo e la Tora
de Dauvi que Deus no volie que senderocas. Ab aitan
fo complit so que Deus avie dit de sa bocha e al ramis
palmarum Titus lemperador novell ana per la ciutat e feu pendre
totes les armadures e los elm e les cubertes dels cavals
e les spases e tots los altres garniments dels cuals era be
garnida la ciutat e tots los drapes de seda els porpres
els samits els vayrs els gris
que ne avie gran moltitut e molt gran riquea e
feuho tot pendre e ajustar mas negu altra tresaur noy
trobaren car los juheus lageren tot menjat per
lo consell de Pilat. Mal consell fo aquell ops dels que tots
ne foren morts levats les Vl dinades perque lemperador
sen retench a sos ops la regina Drafiga e
la dona na Clarysa que era ab ella de la cual avets
hoit dir contar axi com demunt es scrit trobarenles mortes
ella e sa companyona en lur alberch e daltres
fembres e infants e gent manude molta per tota la
ciutat que tots eren morts de fam axi que noy avie comta. Cant
la ciutat fo destrouide e enderocade e la mortaldat fo
faita dels judeus lemperador sen voch tornar en sa terra
ell e ses gens e menasen Pilat e les sis dinades dels
judeus presos e ligats e vingeren a Nacra. Cants
lemperados ageren saiornat a Nacre IIII jorns Vespesia
lemperador feu aperellar III naus e mes en cascuna nau
LX judeus e ferenlos traure del port de Nacre. E cant vench que foren
denant lo castell qui a nom Cayfas e aqui feren
vele les naus e lexals hom anar a Deus e a sa ventura
mas els no hageren pa ni vi ni ayga ni homens que
sabesen governar les naus ni regir e per la volentat de Deu
car Jhesu-Christ volch que tots temps remenbradre
fos la sua pasio que fosen aspies de nosaltres
quels juheus que avien de lur temps vingeren aribar (riba,
arribar) a Narbona de les tres naus la IIa venc
a Bordeu (Bordeaux, Burdeos) e la terça
vench aribar a Taltra e tots vengeren sans e
saus en les terres de que ageren gran goig e cuidarense
que Deus ho ages fet per amor dells e ell nou feu gens mas volch que
tots temps los reptas hom de la sua pasio e los juheus son
aribats. Lexemlos star e lemperador e parlem
dels emperados qui son a Nacre ab lus gens e volensen tornar
en lur terra e Vespesia lemperador mana a son senescal e a Jacop e a
Jafel que fesen aperellar lur navili e lus marines
e feerenho tentost e levaren aygua e
bescuyt (biscuit) ous e farina e galines e carn
salade e fruita e tot alo que mester avien.
Cant les naus foren agiades de lus viandes que mester les era
feren reculir lus cavalles e les atzembles e
meterenhi tots lus garniments e lus armadures e cant ho ageren
tot recolit los emperados ab totes ses gens se
van recolir en ses naus axi com fo
ordonat e van exir del port e fan vella (vela)
Deus donalls (donals) bon temps e vingeren
navegant e a cap de X jorns a port de Barleta
sans saus e sens que no sajornaven e vengerensen
tentost a Roma. E cant lapostoli sent Climent
sabe quels emperados venien ab totes lurs
gens feusi a carrera ab los clerges
ab gran profaso e ab gran alegria reberenlos
ab gran goig que ach en Roma. E cant lemperador
viu lepostoli venir e ell ab ten gran profaso e ab ten
gran alegria vanse abrasar e basar. E lemperador
novel feu atretall e vasen entrar en Roma
ab gran alegria e pagament que fou en la ciutat per los emperadors
que ageren venjade la mort de Jhesu-Christ nostre
Senyor e son tornats ab lus gens sans e saus e sent Climent
predicave cascun jorn al emperador e a ses gens. Cant
fo vengut ell e sos barons quel scoltaven volentes e cant lemperador
ac seiornat VIII jorns e Sent Climent levas
deves ell e dix - nostre Senior Jhesu-Christ nos ha
fayta gran honor quens ha honrat de vostres enemichs
e nostres. E axi senyer les covinences que avets
fetes en nostre Senior promes atenetslesli
ab bon cor e ab bona volentat alegrament. - E
lemperador dix que era bo. E lepostoli dix ques bataias
(batejare, batejàs, bautizase) com lavie promes. E
lemperador respos - a pler de Deu sie
fet jous ho atorch e fetsho aperallar les
fonts. - Lepostoli sent Climent se parti del emperador
apres IIII jorns ach faytes aperallar les
fonts e comensa a bataiar lemperador Vespesia en nom del pare
e del fil e del sant sperit e anch no li cambia
son nom. E apres el bataia Titus lemperador
novel atresi e apres Jacop e Jafell e Josep e lo senescall
e apres los comtes e als duchs e als merqueses e
totes les altres gens que ali fosen. Cant tota
le cavalerie fo batajade e lo poble veren quels
cavelles seren batajats van dir a sent
Climent quels bataias a la fe de Jhesu-Christ. Cant
sent Climent hoy quell pobles queria batajar
ac gran goig e feu gracias a Jhesu-Christ e feu cumplir
(omplir) C tines daiga e seials e dix al
poble que entrase en layga en nom del pare e del fil
e del sant sperit - e serets batayats. - Cant lo
poble ach entes cascun sana metre a batayar
ab ferma creença
que ageren en Jhesu-Christ e cant negu malalt se
batajave de qualque mal agues mantinent era
gorit. E cant tot lo poble fo bataiat e mostra los
miracles dels malalts no crege hom per tota la terra de Roma
en les ydoles mas sol en Jhesu-Christ. E los temples
qui eren malignes dels dimonis abaterenlos
tots si que anch negu noy romas ans
enderocaven los fonaments per ço que res de mal
noy romanges. Cant le cort se parti e los
barons sen tornaren en lus terres que ageren pres
comiat dels emperados e de sent Climent cascu portave la
creença de Jhesu-Christ nostre
Senyor com es la fe catolica e al credo in Deum
e cascun feu batajar los homens de sa terra e
apres tremes per les terres a preicar e a xelsar
lo seu sant nom glorios. E axi per tota la
terra del emperador fou convertida e gitada de la error
dels idoles e no les adoraven mas solament Jhesu-Christ
pare + e fil + e sant + sperit +. Lemperador Vespesia feu
venir son fill Titus novell emperador e foren al palau un dia
mati cant ageren oida lur missa que sent Climent ac cantade a
lemperador trames misatje als senados de Roma. E cant foren venguts denant lemperador ell
vals manar que justificasen Pilat segons que era mal senior.
Els senados tragerense apart a consell e veren
lo fet e digerenli - nos senior que a mort servida
en Roma per tal com a Just Cesar honorable pare vostre stabli
que asis fesen les justicies
e nos que fosem
en aquest jutyament que sia jutiat 
e mort. - Cant lemperador oy que a mort levien jutiat
mana a XXX cavelles quil tenien en garda que ans
sens alongament lo manasen a Viane
la siutat. E ells cavelles feeren tentost
lur manament e portarenli scrita la sentencia quells
senados del emperador de Roma ageren donade. E
cant foren a Viane los burgesos saberen que aquells
cavelles eren misatges del emperador honrarenlos
fort e reberenlos ab gran honor e ab gran alegria los
cavelles prengeren Pilat de part del emperador e
liurarenlo a la justicya de Viana e donaren la
sentencia scrita quells senados li ageren donade contra Pilat
demantinent lo prengeren ell meteren en un pou pregont prop
layga havie una cadira hon hom lasege puyes
vench una barra ample tornaiade
(tornejada, torneada) de so qui era encastade en la
cadira e mesleli hom sobre los pits e tencay hom
ab cadenat e anch no ach poder ques moges e puys hi mes
hom unes grans pots en ques sostinges los
peus e aqui stech de nit e de die e donali hom a
menjar pa e aigua ben poch que mes ne menjare la
meytat. En aquesta dolor visque II anys e a cap de II
anys la justicia lon trage e trencaren les pots
axi que fo mes que catiu que anch nos pot sostenir e era ten
palos que no li paria uls ne cara la
justicia lo pres e feulo lavar en un rosi
luny part per lo pont de
Roser el los feu portar. E aqui al flum avie una casa en que hom matyia
tots aquells qui avien faita tresio (traició,
traición) e Roser ere environat entorn tota la
casa que noy podie hom entrar mas ab un berqueta
ab aquells quil manaven quel metesen dins e feren obrir la
porta e vanhi metre Pilat e tentost com Pilat fo dins
la casa comensa malament a tremolar e decantas tota la casa e
la justicia cant o viu e tots los altres ageren gran
pahor e fugiren e meterense en la berqueta e noy
gosaren estar. Cant foren de fora la casa sen fo entrade
en abis si que anch no viu hom pedre sobre altre ne
sebe hom que sesdevench mas encara hi conex
hom lo loch en que era la casa e veuhi hom tornajar
layga. Axi com avets hoit dir fo venjade
la mort de Jhesu-Christ per Vespasia lemperador e per Titus
lemperador novel e Jafell de Jafe scrivi tot aquest fet
per consell de Jacop e de Josep que staven en Jherusalem tro
que la ciuta fo presa e ells feren tots aquests fets e tots
tres dictarenho de lur boca axi com fo la
veritat e Jafell scriviho.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.