Mostrando las entradas para la consulta etarra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta etarra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de agosto de 2026

Trapenar, Tras, Trassa, Estraissa, Retrah, Retrag, Atras, Detras, Trasmeliar, Trau, Travar - Tregan

Trapenar, v., s'évanouir, chanceler.
Al premier uc
Trapenar sa valensa.
Sordel: Non pueis mudar.
Au premier cri sa vaillance s'évanouir.
ANC. ESP. Traspellar. IT. Trapelar.

Tras, s. m., trace.
Voyez Denina, t. III, p. 83.
Greu i ve pas, cami, tras ni esclaus.
Serveri de Girone: A greu pot.
Difficilement y voit passage, chemin, trace ni vestige.

2. Trassa, s. f., trace.
Tot segrai trassa
Dels pus avinens.
G. Riquier: En re.
Entièrement je suivrai la trace des plus avenants.
Fig. Tant seguetz trassa 
D' aquest lengier chantars, 
G. Riquier: A Sant Pos, 
Tant vous suivez la trace de ce léger chanter.
CAT. Trassa. ESP. Traza. IT. Traccia. (chap. Trassa, trasses; trassada, trassades; trassa : maña. No tens trassa pera cuiná.)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau

3. Estraissa, s. f., trace, vestige.
Ab grant trebalia, trobaras l' estraissa.
Segre las estraissas dels majors.
(chap. Seguí les trasses dels majós.)
Trad. de Bède, fol. 38 et 7.
Avec grand tourment, tu trouveras la trace.
Suivre les traces des plus grands.

4. Retrah, Retrag, s. m., du lat. retractus, récapitulation, récrimination, bavardage.
Apres venon retragz, quan l' us retras al autre sas vergonhas.
Mesclas e bregas, retrah, contensos et omicidis. 
V. et Vert., fol. 25 et 22.
Après viennent les récriminations, quand l'un reproche à l'autre ses vergognes. 
Brouilleries et rixes, récriminations, contestations et homicides.
CAT. ESP. (Retracto) PORT. Retrato. (chap. Retracte, retractes; recapitulassió, recapitulassions; recriminassió, recriminassions.)

5. Retrassar, v., récapituler, récriminer, reprocher, retracer, raconter.
Quan l' un retras al autre sas vergonhas. V. et Vert., fol. 25.
(chap. Cuan la un (li) reproche al atre ses (les seues) vergoñes.)
Quand l'un reproche à l'autre ses vergognes.
(chap. Retractá, retractás; recriminá; recapitulá; reprochá.)

Tras, prép., du lat. retro, derrière.
Ab aitan un nain issi,
Que estava tras un boison.
Roman de Jaufre, fol. 12.
En même temps un nain sortit, qui était derrière un buisson.
Li an sos huelhs bendatz,
E las mas tras lo dos estreytamen liatz.
Roman de Fierabras, v. 2962.
Lui ont ses yeux bandés, et les mains derrière le dos étroitement liées. 
Adv. comp. Avetz tan de mal pres
Aras e d' aissi en tras.
Garins d'Apchier: Cominal. 
Vous avez pris tant de mal maintenant et d'ici en arrière.
CAT. ESP. PORT. Tras. IT. Tra.

2. Atras, adv., arrière, en arrière.
Si per so vauc atras o avan.
P. Cardinal: Totz temps.
Si pour cela je vais arrière ou avant.
Vertatz es atras tirada,
E messonja enantida.
G. Riquier: Vertatz es.
Vérité est tirée en arrière, et mensonge honoré.
CAT. ESP. (Atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás.)

3. Detras, prép., derrière.
Detras l' autar de Nostra Dona. Philomena.
(chap. Detrás del altá de Nostra Dona.)
Derrière l'autel de Notre-Dame.
Adv. El lo portet detras. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 112.
(chap. Ell lo va portá detrás.)
Il le porta derrière.
Adv. comp. Dessus e dessotz, denan detras. V. et Vert., fol. 59.
(chap. Damún y daball, dabán detrás.)
Dessus et dessous, devant derrière.
Tal li det per detras qu' en terra l' a tombat. Roman de Fierabras, v. 4092.
Tel (coup) il lui donna par derrière qu'à terre il l'a tombé.
Loc. Quant er so denan detras.
Garins d'Apchier: Cominal.
Quand il sera ce devant derrière.
CAT. ESP. (Detrás) PORT. Detras. IT. Dietro. (chap. Detrás.)

4. Trasmeliar, v., troubler.
Part. pas. M' en vau trasmeliatz,
Pessieus, cossiros e marritz.
Amanieu des Escas: A vos qu' ieu. 
Je m'en vais troublé, pensif, soucieux et marri.

Trau, s. m. et f., lat. trabs, poutre, solive.
E 'n fon levatz el trau qu' er' en la fanha.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Et il en fut levé à la poutre qui était dans la fange.
Prov. En l' autrui oill sabon pel descobrir,
E non senton la trau qu' en lor oill an.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
En l'oeil d'autrui savent poil découvrir, et ne sentent pas la poutre que dans leur oeil ils ont.
ANC. FR. Porquoi vois-tu un festu en le oel toun frère, et ne veis un tréef en toen oel? Trad. de l'Évangile de S. Mathieu, ch. VII, vers. 3.
Alors les trabs et les chevrons de la maison et aussi les pierres se commencèrent incontinent à désassembler.
Hist. de Giglau et de Geoffroi.
ESP. Trabe. PORT. IT. Trave. (chap. Viga, vigues; barró, barrons; llumera, llumeres.)

esgorfa, algorfa, desván, buhardilla, tejado, teulada, tellat, pergola

2. Travar, v., entraver, attacher, unir.
Fig. Ges bos sens no us trava.
G. Riquier: D' Astarac.
Point bon sens ne vous attache.
CAT. ESP. Trabar. PORT. Travar. (chap. Trabá.)

3. Traut, Trahut, Trau, s. m., embarras, bagage. 
Remas ins el camp trastotz lo lor trautz.
Ditz lor que companho que defors son ichu
E mo senher Bochartz an perdu lor trau.
Guillaume de Tudela.
Reste dans le camp tout le leur bagage.
Leur dit que les compagnons qui dehors sont sortis et mon seigneur Bochard ont perdu leur bagage.
- Train, convoi.
Per aver companhia gran, 
Gran trahut e gran mazan.
Brev. d'amor, fol. 121.
Pour avoir compagnie grande, grand train et grande magnificence.

4. Entravar, v., entraver, enchaîner, mettre des entraves
Entravatz lo coma caval.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Entravez-le comme cheval.
Fig. Si m pren mi dons e m' entrava
Tot als sieus comans.
Rambaud d'Orange: Aras no siscla.
Ainsi me prend ma dame et m'enchaîne tout à ses ordres.
Le mot français entraves a été forme du roman Trau, qui a fourni entravar: 
on mettait les jambes des prisonniers dans des ouvertures faites à des poutres, Traus, qu'on resserrait et rapprochait de manière qu'ils ne pouvaient plus se déplacer.
Victi carceris... trabes illa quæ victorum pedes coarctabat, repulsis obicibus, scinditur media, confractisque catenis omnes pariter dissolvuntur.
Gregor. Turon. V. Patrum. - Vita S. Gregorii ep. ling. act. SS. 4 januarii, t. I, p. 169.

Trauc, s. m., trou.
Ieu non lur puesc lur traucs omplir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Je ne leur puis leurs trous remplir.
Compliro lo trauc de la coronda,... pueys clausero lo trauc. Philomena.
Ils remplirent le trou de la colonne... puis fermèrent le trou.
ANC. FR. Soris ki n'a c'un trau poi dure. Lai d'Ignaurès, p. 19.
ANC. CAT. Troc.

2. Traucar, Trauquar, v., trouer, percer, ouvrir, pénétrer.
Escutz traucar e desguarnir.
Bertrand de Born: Be m play lo.
Écus trouer et dégarnir.
Traucar murs nous et anticx.
(chap. Foradá (trabucá, obrí, penetrá) muros nous y antics.)
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Percer murs neufs et antiques.
Lo gran evesques, lo cal trauquet los cels.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Le grand évêque, lequel ouvrit les cieux.
Fig. Dolor lur traucava 'l cor. Passio de Maria.
La douleur leur pénétrait le coeur.
Part. pas. Per mas e per pes clavellatz,
Lo cap encli, traucatz lo latz.
Passio de Maria.
Par mains et par pieds cloué, le chef incliné, le côté percé.

3. Traucable, adj., incisif.
Fig. Paraula de Dieu es viva... e plus traucabla de tot glazi.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
La parole de Dieu est vive... et plus incisive que tout glaive.

4. Trauquilos, adj., plein de trous.
Fromage... sec, dur, trauquilos. Eluc. de las propr., fol. 275.
(chap. Formache... sec, du, foradat - ple de forats.)
Fromage... sec, dur, plein de trous.

  quera, querat, querada, carcoma, corcó, corcat

5. Trauquilhar, v., trouer, percer de trous.
Part. pas. Mens mal es fromagge be calcat qu' espongios o trauquilhat.
Eluc. de las propr., fol. 275.
Moins mauvais est fromage bien pressé que spongieux ou percé de trous.

6. Travel, s. m., tarière. 
Travels et autres istrumens de carpentaria. Eluc. de las propr., fol. 12.
Tarières et autres instruments de charpenterie.

Taravel, s. m., du lat. terebra, tarière, trépan.

7. Travelhar, v., transpercer, traverser, déborder.
Fig. Tant l' am q' el cors me travelha.
P. Bremond Ricas Novas: Pois lo bels.
Tant je l'aime que le coeur me transperce.

Trefas, adj., trompeur, perfide, moqueur, railleur.
Ab totz los reys de Crestias
Se combatra ab sos trefas
Andolozitz et Arabitz.
Gavaudan le Vieux: Senhors.
Avec tous les rois de Chrétiens il se combattra avec ses perfides Andalous et Arabes.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vous êtes fausse et perfide.
ESP. Trefe. 

Lo reguer, lo pena de Marcel, Markel Bringuè, Marcel Pena, pro etarra, Bildu, EH Bildu, catalaniste, aragonés, de La Litera, La Llitera

2. Trefanet, adj. dim., imposteur, trompeur, railleur, moqueur.
Subst. E 'ls trefanetz menut vestitz,
Que Dieu ni lei ni ben non an.
Giraud de Borneil: En honor Dieu.
Et les trompeurs vêtus menu, qui Dieu ni loi ni bien n'ont.

3. Trefart, adj., trompeur, traître, moqueur, railleur.
Om no deu appelar lo rei trefart.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.
On ne doit pas appeler le roi traître.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

4. Trefanar, v., railler, se moquer, trahir.
Jovens funei' e trefana. 
Marcabrus: El mes quan.
Jeunesse trompe et se moque.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

Trega, Tregua, Treva, Trev, s. f., trêve, repos.
Voyez Denina, t. I, p. 398; t. III, p. 85.
E m plai quan la trega es fracha.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Et me plaît quand la trêve est rompue.
Que n' esfrangna la tregua.
Sail de Scola: Gran esfortz.
Que j'en rompe la trêve.
La maire Deu nos en fetz patz e treva.
Aimeri de Bellinoy: Cant es d' amor.
La mère de Dieu nous en fit paix et trêve.
Loc. Non aura ni fi ni treva. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
N'aura ni fin ni trêve.
Ab mi non auretz trev ni fi.
Raimond l'Écrivain: Senhors l' autr' ier.
Avec moi vous n'aurez trêve ni fin.
CAT. ESP. Tregua. PORT. Tregoa. II. Tregua, triegua. (chap. Tregua, tregües.)

2. Trevar, v., avoir trêve, faire paix.
Val ben tan totz hom qu' ab elhas treva. 
Aimeri de Bellinoy: Cant es d' amor. 
Vaut bien autant tout homme qui avec elles fait paix.

3. Entregar, Entreguar, Entreugar, v., avoir trêve, faire paix.
Gerra m play ses jamais entreugar.
Blacasset: Gerra mi play.
Guerre me plaît sans jamais avoir trêve. 
Part. pas. Ab Franceis non an ges entregat.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Avec les Français ils n'ont point fait paix.
IT. Intreguare. 

4. Entregamen, s. m., trêve, paix, repos, suspension d'armes.
Cesta fai de las guerras fis et entregamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Celle-ci fait des guerres fins et trêves.
ANC. CAT. Entregament. ESP. Entregamiento. (chap. Entreguamén, entreguamens; pau o pas, paus.)

Tregan, s. m., goujon
Dels peisonetz c' om tot l' an pren,
Que an nom trochas o tregans.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des petits poissons qu'on prend toute l'année, qui ont nom loches ou goujons.

domingo, 11 de enero de 2026

Gerard Bellalta, Empresario, presidente, Círculo Empresarios Tabarnia

Gerard Bellalta. Empresario y presidente del Círculo de Empresarios de Tabarnia.


- Tengo 57 años. Soy empresario y pertenezco a una familia cuyo origen catalán se sumerge en el siglo XVII. Mis antepasados lucharon junto a Ramón Cabrera i Griñó en el bando carlista y también con el general Franco en la guerra contra el comunismo. He trabajado duro desde muy temprana edad. Tengo una gran mujer y dos hijas maravillosas. Soy catalán de nacimiento y de origen; sin embargo, debo decir, no sin dolor, que hoy me avergüenzo profundamente de serlo y también muy cansado de vivir en Cataluña.


Tabarnia, oprimida, Marta Rovira, Tabàrnia
Marta Rovira, la oprimida fugada, cuando le nombran Tabàrnia

Estoy muy harto de tener que convivir a diario con catalanes que odian profundamente a los que pensamos de forma distinta. Estoy harto de puigdemontesoriolescolaus, fachines, pujolestorrentesjunquerasterribaslaportasguardiolasrovirasgabrielasraholastraperosokupasmanteroscuperosyihadistas y demás gentuza que en Cataluña degrada tanto la condición humana.


independencia, no existe, son los padres


Estoy harto de que el Gobierno de España deje sin respuesta los permanentes actos de insurrección que se producen a diario en todas las ciudades catalanas. Estoy harto del abandono sometido durante años a los catalanes que hemos sido siempre fieles a España.

Estoy harto de que me roben los políticos catalanes y que ese dinero vaya a parar a la gente demasiado perezosa para ganarlo.


Tabarnia, autonomía, autonomia, Tabàrnia, CUP, escombrem-los


Estoy harto de que me digan que el movimiento separatista es pacífico, cuando todos los días me llegan decenas de historias de catalanes que son ofendidos, agredidos, amenazados, boicoteados… por no someterse a los dictados ni aceptar el relato mentiroso de los secesionistas.




Estoy harto de los supremacistas catalanes y de aquellos que, para reivindicar su catalanidad, han renunciado a sus raíces procedentes de otros puntos de España, con gran olvido de lo que son.


Boadella, cul, culo, bandera, estelada, La Franja del meu cul
Boadella, Tabàrnia


Estoy harto de lazos amarillos, de insultos a España, de mossos que no sirven por igual a todos los catalanes, de periodistas mercenarios que desinforman deliberadamente, de docentes que enseñan a los niños a interiorizar el odio a España, de los radicales que han tomado el control de nuestras calles, de los políticos que han echado un pulso al Estado con la connivencia y el dinero del mismo Estado.




Estoy harto de que todos nuestros errores y fracasos sean siempre culpa de otros y nunca de nosotros mismos. Estoy harto de que no aceptemos nuestras muchas taras morales.


Bernat Catasús, JNC, matón de Puchcagón
Bernat Catasús, JNC, matón de Puchcagón

Estoy harto de que utilicen nuestro dinero para financiar medios de comunicación que predican el odio contra los catalanes que nos sentimos profundamente españoles, por convicción y por principios.




Estoy harto de la inmersión lingüística. He tenido que matricular a la menor de mis hijas en un centro de enseñanza privada para que conozca la lengua de Cervantes y tenga las oportunidades fuera de Cataluña que la lengua catalana no le ofrecerá nunca.


un dels Jordis, Catalunya


Estoy harto de que me digan que el derecho a decidir de dos millones de catalanes debe imponerse al deseo de cuarenta millones de españoles de permanecer unidos.

Estoy harto de escuchar a los políticos separatistas hablando mal del resto de España, cuando sabemos que le debemos todo cuanto hemos sido.


bar, catalanista


También estoy malditamente harto de que se acuse a España de robarnos, sobre todo cuando los que nos han robado han sido los políticos separatistas que hoy proclaman el desorden y la rebelión, porque no tienen nada que perder.


Estoy harto de que los funcionarios catalanes alineados con el separatismo aparenten ser el mejor ejemplo de compromiso con nuestra gente. Estoy harto de que gente que no ha emprendido nunca nada ni pagado una sola nómina, hayan construido el relato de una Cataluña de buenos y malos.

https://www.youtube.com/watch?v=Ewanuvkqz2Q


catanazi, aviso, aniré i mataré els seus pares davant d´ells
aviso, aniré i mataré els seus pares davant d´ells, xbdn1971


Estoy harto de los catalanes lobotomizados, que son una masa inerte enferma de odio, pero profundamente cobarde. Estoy harto de que se escondan tras los periodistas extranjeros y que cuando tienen que jugársela, deciden huir de la justicia. Estoy harto del permanente relato victimista, que se tergiverse la historia; que se ignore, por ejemplo, que cuando Franco venía a Cataluña, los líderes catalanes acudían rastreramente al palacio de Pedralbes a rendirle pleitesía y los obispos catalanes lo sacaban bajo palio en Montserrat.





Ana Gabriel, CUP, catanazi
Ana Gabriel, ayer, con disfraz de pro etarra, hoy en Suiza


Estoy harto de que se caricaturice permanentemente a España, que se la dibuje como un país culturalmente atrasado, cuando los catalanes no tenemos un solo acontecimiento popular que nos sirva de atracción turística, como por ejemplo lo es Sevilla en su Feria de AbrilValencia en sus FallasMálaga en su Semana SantaHuelva en su Rocío (escarcha, rosada) o Pamplona en sus Sanfermines.


Jordi Pujol, Artur Mas
Jorge Pujol y Arturo Mas

Estoy harto de que se menosprecien las tradiciones españolas y que luego copiemos sus ferias, charangas y romerías. Estoy harto de los hipócritas antitaurinos catalanes que acuden a las principales ferias taurinas del resto de España.


Che Guevara, plaza toros, las ventas, Madrid
Che Guevara, plaza toros, las ventas, Madrid


Estoy harto de que nos sintamos superiores cuando el genio creativo hace tiempo que lo perdimos. Estoy harto de que hablemos mal de todo el mundo, de que hagamos mofa de las costumbres de otras regiones, cuando nuestros bailes, nuestros trajes regionales, nuestra cultura de calle, carece de interés salvo para nosotros mismos.


Jordi Pujol, Quebec, Catalunya


Estoy harto del desprecio a los andaluces, cuando no consta que nuestros compatriotas del sur recurran a las sardanas (un baile sardo, de Sardinia, Cerdeña, Sardenya, etc.) para amenizar sus fiestas, como nosotros recurrimos a su folclore para amenizar las nuestras.



Perros en Jaén, a los diez días de llegar a Cataluña


Estoy harto de que nos creamos el ombligo del mundo cuando no tenemos un solo símbolo cultural e identitario por el que se nos reconozca fuera de España. Quizás la barretinabarret, beret? 

Estoy harto de los curas y obispos que respaldan en las homilías a los que ayer quemaban sus templos.

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.


apoyo, internacional, independentismo, catalán


Estoy harto de que las familias y los amigos no podamos reunirnos civilizadamente sin que las diferencias políticas marquen el desarrollo de la velada.

Estoy harto del fanatismo de miles de catalanes, que interpreten como una victoria lo que no ha sido sino una gran derrota, que se dejen engañar como niños, que consideren héroes a los representantes de la casta más ladrona y corrupta de España.




nazismo, catalanismo, nazionalismo, NAZI, Nationalsozialismus


Estoy harto del escaso valor que tiene la palabra dada en Cataluña, de que hayamos acabado con el seny, de que la desmemoria nos impida reconocer nuestras complicidades históricas con esclavistasterroristas y oligarcas usureros, del cobarde victimismo del separatismo, de que media Cataluña odie a la otra media, de que nuestra adhesión a España haya dependido siempre del dinero recibido. Estoy harto de los empresarios catalanes que ayudaron a Franco a ganar la guerra y que luego se alinearon con el separatismo. Estoy harto de que el voto de la Cataluña rancia valga el triple que el de un barcelonés.


catalanistas, Arnaldo Otegui, etarra, ETA, bildu, EH
La brossa s'ajunte, catalanistes amb l´etarra Arnaldo Otegui
 

También estoy harto de que pocos catalanes se enfrenten a la realidad de una región que, antes de 50 años, será mayoritariamente musulmana.

Sí, estoy terriblemente harto de lo que muchos catalanes están haciendo. Estoy profundamente avergonzado de ser catalán y muy harto de vivir en Cataluña.


escola, doctrina, adoctrinament, catalá
adoctrinament a l´escola ? Què va!

Lo lamento por mis hijas. Lamento que se vayan a encontrar con una Cataluña mucho peor que la que nosotros heredamos. Gracias a Dios que aún nos queda el resto de España para liberarnos de este infierno, del que estoy cada día más harto.

jueves, 6 de septiembre de 2018

Máximo Fabregat y les seues neures

Máximo Fabregat y les seues neures, un mes dels catanazis que traten als atres de fascistes, feixistes, paraula inventada per al catalá post laboratoris Fabra, com atres tantes, blavers, botifler, gonella, etc. Seguramén tamé es pro etarra y pro terra lliure com tota esta brossada que se diu de esquerres. No ne enserte ni una, en lo poc que li costaríe copiá y pegá del seu colega pro etarra lo pena de Marcel, lo reguer, o los seus amics catanazis de lafranja.net, pobret, no done per a mes.

Los referens de esta brossa catanazi

Máximo Fabregat y les seues neures; Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.
 
Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.
 

Chapurriau és feixisme

Publicat per USUARI69 on 23 AGOST, 2018

Fa uns dies, a les festes de Vall-de-Roures, a la mitja part del ball, es va celebrar el tradicional bingo. Els diners recollits anaven per a la festa de no se quin sant. / Cóm has de sabé quin san ere si eres de la corda del assessino Luisico Companys

http://chapurriau.blogspot.com/2018/09/maximo-fabregat-y-les-seues-neures.html
vigila lo forat de la franja del teu cul, Maximico. 


Els que gestionaven lo “cotarro” (lo catarro no) eren los que estan més a “full” en lo tema del Chapurriau. I per a fer gala de la seva ignorància han pintat un muro al vell mig de “Valde” (veus com la gen no diu Vall de Roures, sino Valderrobres) on diu “Yo parlo chapurriau”. Un muro que ja va ser tacat / tú si que estás tacat, del servell / i ara han tornat a repintar. / Y totes les vegades que faigue falta, en permís dels amos /


Pues / pues dius? No mu crec, sirá doncs, pos en chapurriau/ a n’ este bingo, los grans defensors del chapurriau, no van dir ni una paraula en chapurriau. Tot en castellà. / Lo bingo no ere de la asoc., sino de una festa de Valderrobres, ignorán, badoc y baubo, y com Valderrobres está a España, se parle castellá


Torra, nazi, catanazi, Hitler, payaso

Torra, catanazi


La veritat és que tot això és un invent feixista / te referixes als paísus cagalans y la unidat de la llengua catalana, no?/ per trossejar un territori, per a confrontar una població, per a destruïr una cultura. És una vella estratègia practicada al Païs Vasc, /al Pays Bas te referixes, lo territori de allá baix en fransés, com lo Pays d´Oc es la Ocsitania ? /
a la Bretanya francesa i a tants altres llocs on s’ ha destruït o volgut destruir una cultura. / Com feu vatros a Ses Illes y Valensia, no? / Consisteix en trossejar el territori i anar confrontant-lo i destruint la llengua i la cultura. Mon iaio havia viscut abans de la guerra civil a Vall-de Roures, mai havia sentit la collonada franquista aquesta del chapurriau. / Pos es anterió a Fabra y a ton yayo, tros de soca, anterió a Franco, agarra un calendari, paleto catalanista. Tú qué collóns has de sentí del chapurriau si no saps ni aon pixes. Ton yayo va viure a Valderrobres, may en los guionets, Valdarrores díen los agüelos de Beseit /

Destapant la farsa aquesta veiem a gentola com un tal Ramón Guimerá, encarregat de la pàgina “Amics del chapurriau” i que ha mostrat públicament agraïments a La Falange, pel seu suport al chapurriau. / Yo no soc encarregat de la página, sol administradó del grupo yo parlo chapurriau y fach esta web del chapurriau aon escric yo sol. /

A la presentació feta a Vall-de-Roures de la asociación cultural amics del chapurriau es va otorgar el premi “Roberto G. Bayod”, que és un franquista de merda. / Tú eres un fill de puta de merda y a casa teua encara no u sap ton pare /
La persona premiada és un tal Luis Arrufat que al seu facebook a / ha, en hache, tarugo/ dit: “El cara el sol es un himno patriòtic molt bonico” ” http://www.lafranja.net/?p=28503 “. / Siteu mol mal, natros fem aná LO, no EL, y Luis Arrufat no escriu may patriòtic, aixó put a mentira y montaje fet en lo paintbrush, inútil. /


Aretha Franquin, cara al soul, Franco, Arethe Franklin
Aretha Franquin, cara al soul
 

En aquesta presentació també assistiren representants del PP i C’s d’ altres pobles de la comarca.
/ Y no tenen dret o es que sol vatros teniu drets, putos catanazis? Per qué no venen los de la CHA, Podemos, PSOE y atres partits? No los u prohibix dingú. Ademés la asoc. ya ha contactat en representans de estos partits per a parlá del chapurriau. / 

Bé, pues ja està clar / igual que l´aigua del Llobregat / qui hi ha detràs de la mandanga aquesta del chapurriau. Son els hereus del feixisme, el Partit Popular i C’s, acompanyats de l’ extrema dreta més rància. / Yo vach sé militán de CDC a Reus, la extrema dreta mes ránsia de Cataluña, ara, lo partit de Pigdemon, no hay militat a datre partit ni voto a cap partit a España. No eres mes babau perque ya no se pot. / 

Gent tant inutil i racista com el que ha pintat “lladres” al cartell fronterer entre la Terra Alta i el Matarranya / lo Matarraña /.
Que faltaria veure que no fossin els mateixos feixistes volent provocar odi “anticatalà”. / Pos en la vista tan bona que tens, garcho, no sé com no u veus, investiga a vore si trobes al de la pintada o a la de la pintada, igual es de Arnes, Gerona o Huesca, ves a sabé. Pregunta a la CATgb de Cataluña, los Mossus de cuadra, cos creat per Felipe V, lo vostre rey preferit. /

Joel Joan, fachas
Este Máximo está mes torrat que Joel Joan y Torra juns.



Cal fer front a aquesta gent, i no oblidar que si aquesta txusma està governant, i tenen via lliure per escampar el seu discurs d’odi és perquè van guanyar la guerra.
/ Com no sigue la de Kosovo, yo vach naixe al 78. Hau guañat alguna guerra los cataláns que ne voleu un atra per a seguí plorán, ploramiques, sen añs mes y aná mamán ? /


Van assassinar i perseguir lo bò i millor del territori, / com a Batiste, no? Deus sé amiguet de Luis Raxadel, bona memoria histórica teniu /
van matar la intel·ligència / la dels rucs catalanistes sirá /.
I d’ aquelles pluges estos fangs. Van de demòcrates
/ com los de la CUP, Partit demócrata de Puchi, ERC, etc, pero ya sabem que són catanazis /
, però alguna gent d’ aquesta tornaria a assassinar per “la puta espanya de los cojones”, que deia Pepe Rubianes. / Pepe Rubianes ere tan gallego com Francisco Franco Bahamonde, lo que tos va guañá la guerra, mes que res perque ere de familia militar y vatros anaeu en espardeñes de espart o abarques, y alguna corbella los segadós. Tú potsé eres tan catalá com l'assessino Companys y los assessinos de ERC, un partit que ara té representans assentats al congrés y a datres escaños. Ademés pareixes bastán pro etarra, tamé assessinos per si encara no u saps, crec que a terra lliure tens futuro, y sinó a comarquesnord.cat o ràdio Matarranya /

Una mica de música de los draps, feixistes : (Youtube)

Com diuen los penosos drapets: No mos faréu callá als chapurriaus.