Mostrando las entradas para la consulta cup arran ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cup arran ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 3 de septiembre de 2026

Verge, Vergi, Virgi, Vergena, Vergina, Virgina, Virginal, Virginenc, Vergenetat, Virginitat, Desvergenar, Desvergenaire

Verge, Vergi, Virgi, s. f., lat. virgo, vierge.
Domna, verges pura e fina,
Ans que fos l' enfantamens,
Et apres tot eissamens.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dame, vierge pure et fine, avant que fût l'enfantement, et après tout également.

LA VIRGEN DEL PILAR SALVA A FERNANDO II  (SIGLO XV. ZARAGOZA)

Vergis vol dire pura e neta de son cors e de son coratge e de totz sos membres et de sas cogitacios. Liv. de Sydrac, fol. 83.
Vierge veut dire pure et nette de son corps et de son coeur et de tous ses membres et de ses pensées.
- Signe du zodiaque.
Del seize signe sapchatz
Qu' el es per so virgis nomnatz,
Car vergis no fructifia.
Brev. d'amor, fol. 27.
Du sixième signe sachez qu'il est pour cela vierge nommé, parce que vierge ne fructifie pas.
Es verge nomnat, quar, lo solelh estant en aquest signe, la terra no fa frug.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Est vierge nommé, parce que, le soleil étant dans ce signe, la terre ne produit pas de fruit.
Adjectiv. La donna ac una filha
Qu' era verges e belha.
V. de S. Honorat.
La dame eut une fille qui était vierge et belle.
Joseph fo verges atressi. Brev. d'amor, fol. 82.
Joseph fut vierge pareillement.
Par extens. Aytal cera es dita verges. Eluc. de las propr., fol. 273.
Pareille cire est dite vierge.
CAT. Verge. ESP. Virgen. PORT. Virgem. IT. Vergine. (chap. Virgen María, les deu mil virgens.)

El virgo de Visanteta (o también en castellano El virgo de Vicentita)

2. Vergena, Vergina, Virgina, s. f., vierge.
(chap. Vera virgen María; vera : verdadera, vore més amún.)
P. Cardinal: Vera.
Vraie vierge Marie.
Dieu que enfantes vergina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dieu que vous enfantâtes vierge.
Adjectiv. et fig. L' arma qu'es virgina. Trad. de Bède, fol. 32.
L'âme qui est vierge.

3. Virginal, adj., lat. virginalis, virginal, de vierge.
Lamias, que han... cap virginal. Eluc. de las propr., fol. 357.
Lamies, qui ont... tête de vierge.
CAT. ESP. PORT. Virginal. IT. Virginale. (chap. Virginal, virginals. Ojo a Beseit en lo freginal o friginal, que es contrari a virginal.)

4. Virginenc, adj., de vierge, virginal.
Cara virginenca et feminal. Eluc. de las propr., fol. 35.
Face virginale et féminine.

5. Vergenetat, Virginitat, s. f., lat. virginitatem, virginité.
Per ver fon la vergenetatz
Clausa quan Dieus y fon intratz.
G. Folquet: A te Verge.
Pour vrai fut la virginité close quand Dieu y fut entré.
Senes perdre virginitat. Brev. d'amor, fol. 81.
(chap. Sense pedre o perdre la virginidat.)
Sans perdre virginité.
CAT. Virginitat. ESP. Virginidad. PORT. Virginidade. IT. Virginità, virginitate, virginitade. (chap. Virginidat, virginidats.)

6. Desvergenar, v., lat. devirginare, dévirginer, dépuceler, déflorer.
Si alcus desvergena neguna femna per forsa.
(chap. Si algú desvirgue (desflore) alguna femella (dona) per forsa.)
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si aucun déflore nulle femme par force.
Part. pas. Vergis o desverginada. Brev. d'amor, fol. 120.
(chap. Virgen o desvirgada, desflorada.)
Vierge ou dévirginée.
IT. Disverginare. (chap. Desvirgá, desflorá, despubillá : desvirgo, desvirgues, desvirgue, desvirguem o desvirgam, desvirguéu o desvirgáu, desvirguen; desvirgat per detrás, desvirgats, desvirgada, desvirgades; desvirgaré; desvirgaría; si yo desvirgara.)

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP

7. Desvergenaire, s. n., dévirgineur, dépuceleur, défloreur, qui déflore, qui dépucelle.
Si la femna desvergenada es plus pros e plus rica qu' el desvergenaire.
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si la femme déflorée est plus méritante et plus noble que le défloreur.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

//

XV.


Vera vergena Maria,

Vera vida, vera fes,

Vera vertatz, vera via,

Vera vertutz, vera res,

Vera maire, ver' amia,

Ver' amors, vera merces,

Per ta vera merce sia

Qu' estenda en me tos heres. 

De patz, si t plai, dona, traita 

Qu' ab ton filh me sia faita.


Tu restauriest la follia

Don Adam fon sobrepres;

Tu yest l' estela que guia

Los passans d' aquest paes,

E tu yest l' alba del dia

Don lo dieus filhs solelhs es,

Qu' el calfa e clarifia,

Verais de dreitura ples.

De patz, si t plai, dona, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Tu fust nada de Suria

Gentils e paura d' arnes,

Umils e pura e pia

E fatz, en dis et en pes,

Faita per tal maestria

Ses totz mals, mas ab totz bes,

Tant fust de doussa paria

Per que dieus en tu se mes.

De patz, dona, si t platz, traita 

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Aquel qui en te se fia

Ja no 'l cal autre defes,

Que, si tot lo mon peria,

Aquel non penria ges,

Car als tieus precx s' umilia

L' auzismes, a cuy que pes,

E 'l tieu filhs non contraria

Ton voler neguna ves.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


David en la prophetia

Dis, en un salme que fes,

Qu' al destre de dieu sezia,

Del rey en la ley promes,

Una reyna qu' avia

Vestirs de var e d' aurfres;

Tu yest elha, ses falhia,

Non o pot vedar plaides.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Pierre Cardinal.

//

Vita Christi.

Kempis Vita Christi POR Sor Ysabel DE Villena Letra Gotica. Libro Rarisi* Impreso año 1497. Incunables 1973 (BNE)

martes, 1 de abril de 2025

Anna Gabriel, trabajo, un país sin paro, Suiza

Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro, Suiza

 
Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro
 
 

https://m.es.investing.com/economic-calendar/unemployment-rate-sa-296

2,9% 29.04.2018

La tasa de desempleo es una medida del porcentaje de la fuerza de trabajo total que está desempleada, pero que buscan activamente empleo y dispuestos a trabajar en Suiza.

Un alto porcentaje indica debilidad en el mercado laboral. Un bajo porcentaje es un indicador positivo para el mercado de trabajo en Suiza y debe tomarse como positivo para la CHF.

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP
 
Sobrevivir en su exilio dorado en Suiza, Ginebra, 5000€ al mes alquiler del apartamento de ocupa, okupa, profesora universitaria, ayuda solidaria, pringados, salario mínimo, mientras haya burros los listos irán
a caballo.
 
Hay que ser muy idiota para ingresarle un solo euro por Paypal (o con Wise : Savi : Sabio : Sabut : Saputo)
Mucho mejor pagarle con Bizcoin.

Me pregunto si los catalanes fueron a la Suiza actual a enseñarles a los Vaudois, del cantón del Vaud, su lengua milenaria.


La nobla leyczon


O frayres, entende una nobla leyczon:
Sovent deven velhar e istar en oreson,
Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon;
Mot curios deorian esser de bonas obras far,
Car nos veyen aquest mont de la fin apropriar.
Ben ha mil e cent ancz compli entierament
Que fo scripta l' ora car sen al derier temp;
Poc deorian cubitar, car sen al remanent.
Tot jorn veyen las ensegnas venir a compliment,
Acreisament de mal e amermament de ben.
Ayczo son li perilh que l' escriptura di:
L' evangeli o reconta, e sant Paul asi
Que neun home que viva non po saber sa fin;
Per czo deven mais temer, car nos non sen certan
Si la mort nos penre o encuey o deman;
Ma cant venre Yeshu al dia del jujament,
Un chascun recebre per entier pajament,
E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben.
Ma l' escriptura di, e nos creire o deven,
Que tuit home del mont per dui chaminz tenren:
Li bon iren en gloria e li mal al torment.
Ma aquel que non creire en aquel departiment,
Regarde l' escriptura del fin commenczament,
Depois que Adam fo forma entro al temps present;
Aqui poire trobar, si el aure entendament,
Que poc son li salva, a ver lo remanent.
Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar,
Lo nom de dio lo paire deo esser al commenczar,
E apellar en ajuda lo seo glorios filh car,
Filh de sancta Maria,
E lo sant Spirit, que nos done bona via.
Aquisti trey, la sancta trinita,
Enayma un dio devon esser aura
Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta.
Aquest deven sovent aurar e requerir

Que nos done fortalecza encontra l' enemic,
Que nos lo poisan vencer devant la nostra fin,
Co es lo mont e lo diavol e la carn,
E nos done sapiencza acompagna de bonta,
Que nos poisan conoisser la via de verita,
E gardar pura l' arma que dios nos ha dona,
L' arma e lo cors en via de carita,
Enayma que nos aman la santa trinita
E lo proyme, car dio ho ha comanda,
Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal,
E aver ferma sperancza al rey celestial
Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal:
Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon
Non intrare en la sancta maison.
Ma czo es de greo tenir a la cativa gent
Lical aman trop l' or e l' argent,
E han las empromessions de dio en despreziament,
E que no gardan la ley e li comandament
Ni la laissan gardar a alcuna bona gent,
Ma, segont lor poer, hi fan empachament.
E per que es aguest mal entre humana gent?
Per czo que Adam peche del fin comenczament,
Car el manje del pom otra deffendament
E a li autre germene lo gran del mal semencz;
El aquiste a si mort e a l' autre enseguador.
Ben poen dire que aqui ac mal bocon.
Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion,
Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon
Que Adam fo mescresent a dio lo seo creator;
De ayci poen ver que ara son fait peior,
Ce il habandonan dio lo paire omnipotent,
E creon a las ydolas al lor destruiment,
Co que deffent la ley que fo del comenczament,
Ley de natura s' apella, comuna a tota gent,
Lacal dio pause al cor del seo primier forma;
De poer far mal o ben li done franqueta;
Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda:
Aiczo poes vos ben veer qu' es ista mal garda,
Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra,
Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam,
Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason,
Ma car el era bon
E avia sa fe al segnor e non a creatura;
Ayci poen penre exemple de la ley de natura
Lacal haven coropta, passa haven la mesura;
Pecca aven al creator e offendu a la creatura.
Nobla ley era aquela lacal dio nos done,
Al cor d' un chascun home scripta la pause,
Que el leges e gardes e ensegnes dreitura,
Ames dio al seo cor sobre tota creatura,
E temes e serves, non hi pauses mesura,
Ce non es atroba en la santa scriptura;
Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent;
Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent,
Ayres arguelh e ames humilita,
E fes a li autre enayma volria esser fait a si;
E, si el fes per lo contrari, qu' el en fossa puni.
Pauc foron aquilh que la ley ben garderon,
E moti foron aquilh que la trespasseron;

E lo segnor habandoneron, non donant a li honor,

Ma creseron al demoni e a la soa temptation:
Trop ameron lo mont, e poc lo paradis,
E serviron al cors maiorment que a l' esprit;
Emperczo nos troben que moti en son peri.
Ayci se po repenre tot home que di
Que dio non fe las gencz per laisar li perir;
Ma garde se un chascun que non entrevega enayma a lor,
Ce lei dulivi venc e destruis li fellon.
Ma dio fey far archa en lacal el enclaus li bon;
Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma
Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva:
Grant exemple poen penre en aquesta sentencza
Que nos nos gardan de mal e faczan penedencza.
Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script,
Que tuit aquilh que no la faren periren tuit;
Ma aquilh que scamperon, dio lor fey empromession
Que jamais en aiga non perera lo mont.
Aquilh creisseron e foron multiplica;
Del ben que dio lor fey poc foron recorda,
Ma agron tan poc de fe e tant grant la temor,
Qu' illi non creseron ben al dit de lor segnor,
Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont;
E disseron de far torre per redure se aqui,
E ben la comenczero segont czo qu' es script,
E dician de far la larga e tan hauta e tant grant
Qu' ilh pervengues entro al cel, ma non pogron far tant,
C' ela desplac a dio, e lor en fey semblant.
Babelonia avia nom aquella grant cipta,
E ara es dicta confusio per la soa malvesta.
Adonca era un lengage entre tota la gent,
Ma qu' ilh non s' entendesan dio fey departiment,
Qu' il non fessan la torre qu' ilh avian comencza.
Li lenguage foron per tot lo mont scampa.
Poi pecheron greoment, habandonant la ley, co es ley de natura,
Enayma se po provar per la santa scriptura;
Que cinc ciptas periron lascal fasian lo mal;
En fuoc e en solpre dio li condampne;
El destruis li fellon, e li bon deslivre
Co fo Loth e aquilh de son hostal que l' angel en gitte;
Quatre foron per nombre, ma l' un se condampne,
Co fo la molie, pur car se reguarde otra defendement.
Aysi ha grant exemple a tota humana gent
Qu' ilh se dean gardar de czo que dio deffent.
En aquel temp fo Abram, baron placzent a dio,
E engenre un patriarcha dont foron li Judio:
Nobla gent foron aquilh en la temor de dio;
En Egips habiteron entre autra mala gent;
Lay foron apermu e costreit per lonc temp,
E crideron al segnor, e el lor trames Moysent,
E delivre son poble e destruis l' autra gent:
Per lo mar ros passeron, com per bel eysuyt;
Ma li enemic de lor, lical li perseguian, hi periron tuit.
Motas autras ensegnas dio al seo poble fey;
El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley;
En doas taulas peyrientes la trames per Moysent:
E troberon la y scripta e ordena noblament.
Un segnor demostra esser a tota gent,
E aquel deguessan creyre e amar de tot lo cor,
E temer e servir entro al dia de la fin;
E un chascun ames lo proyme enayma si,
Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir,
Alberguesan li paure, e li nu revestir,
Paguesan li fameiant e li errant endreycesan,
E la ley de lui mot fort deguessan gardar;
E a li gardant promes lo regne celestial.
Lo serviment de las ydolas lor mes en defension,
Homecidi, avoteri e tota fornigacion,
Mentir e perjurar e falsa garentia,
Usura rapina e mala cubiticia,
Enamps avaricia e tota fellonia;
A li bon enpromes vita, e li mal aucia.
Adonca era justicia en la soa segnoria,
Car aquilh que trapassavan ni faczian malament
Eran mort e destruit sencza perdonament:
Ma l' escriptura di, e mot es manifest
Que trenta milia foron li remas al desert;
Trenta milia e plus, segont que di la ley,
Ilh foron mort de glay, de fuoc e de serpent;
E moti autre periron del destermenament,
La terra se partic, e li receop l' enfern.
Ayci nos nos poen repenre del nostre grant soport.
Ma aquilh que feron ben lo placzer del segnor
Hereteron la terra de l' enpromession.
Mot fo de nobla gent en aquela faczon,
Enayma fo David e lo rey Salamon,
Ysaia, Jeremia e moti autre baron,
Lical combatian per la ley e faczian deffension,
Un poble era a dio eyleit de tot lo mont:
Li enemic qui li perseguian eran moti d' entorn;
Grant exemple poen penre en aquesta leyczon:
Cant ilh gardavan la ley e li comandament,
Dio combatia per lor encontra l' autra gent;
Ma cant ilh peccavan ni faczian malament,
Ilh eran mort e destruit e pres de l' autra gent.
Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor
Qu' el vay traire li caucz encontra son segnor:
Emperczo nos troben en aquesta leyczon
Que lo rei de Babelonia li mes en sa preyson;
Lai foron apermu e constreit per lonc temp,
E crideron al segnor au lo cor repentent:
Adonca li retorne en Jerusalem;
Pauc foron li obedient que gardesan la ley
Ni aguessan la temor d' offender lo lor rey:
Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita;
Co foron li Pharisio e li autre scriptura;
Qu' ilh gardesan la ley mot era de mostra,
Que la gent o veguessan, per esser plus honra;
Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon:
Ilh perseguian li sant e li just e li bon;
Au plor e au gemament oravan lo segnor
Qu' el deisendes en terra per salvar aquest mont,
Car tot l' uman lignage anava a perdicion.
Adonca dio trames l' angel a una nobla donczella de lignage de rey;
Noblament la saluda, car s' apartenia a ley;
Enamps li dis: “Non temer, Maria,
Car lo sant Sperit es en ta companhia;
De tu nayssere filh que apellares Yeshu;
El salvare son poble de czo qu' el ha offendu.”
Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa, (noo : 9, seo : seu)
Ma qu' ilh no fos represa, de Joseph fo sposa:
Paura era Nostra Dona e Joseph atresi;
Ma ayczo deven creire, car l' evangeli ho di,
Que en la crepia lo pauseron, cant fo na lo fantin,
De pan l' enveloperon, paurament fo alberga:

Ayci se pon repener li cubit e li avar

Que de amassar aur non se volon cessar:
Moti miracle foron, cant fo na lo segnor,
Car dio trames l' angel annunciar a li pastor,
Et en Orient aparec una stella a li trey baron;
Gloria fo dona a dio al cel, e en terra pacz a li bon;
Ma enamps un petit sufferc persecution;
Ma lo fantin creisia per gracia e per eta
E en sapiencia divina en lacal el era ensegna;
E (*) apelle doze apostol lical son ben nomna, (La E falta)
E volc mudar la ley que devant avia dona;
El non la mude pas, qu' il fos habandona,
Ma la renovelle, qu' ilh fos malh garda.
El receop lo baptisme per donar salvament,
E dis a li apostol que baptegesan la gent;
Car adonca comenczava lo renovellament.
Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar,
Ma la novella repren veser e cubitar:
La ley velha autreia partir lo matrimoni,
E carta de refu se deguessa donar;
Ma la novella di non penre la leysa,
E neun non departa co que dio a ajosta:
La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta,
Ma la novella conselha gardar vergeneta:
La ley velha deffent solament perjurar,
Ma la novella di al pos tot non jurar,
E plus de si o de no non sia en ton parllar:
La ley velha comanda combater li enemis e render mal per mal;
Ma la novelha di: “Non te volhas venjar,
Ma laisa la venjancza al rey celestial,
E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal,
E trobares perdon del rey celestial.”
La ley velha di: “Ama li tio amic, e aures en odi li enemic.”

Ma la novella di: “Non fares plus en aisi,
Ma ama li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,

E aura per li perseguent e per li acaisonant vos.”
La ley velha comanda punir li mal faczent;
Ma la novella di: “Perdona a tota gent,
E trobares perdon del paire omnipotent;
Car si tu non perdonas, non aures salvament.”
Neun non deo aucir ni irar neuna gent;
Manc ni simple ni paure non deven scarnir,
Ni tenir vil l' estrang que ven d' autrui pais,
Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin;
Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit dio servir.
Co es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir.
E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament
Que annesan per lo mont, et ensegnesan la gent,
Judios e Grec prediquesan e tota humana gent;
E done a lor posta desobre li serpent,
Gittesan li demoni e sanesan li enferm,
Rexucitesan li mort e mondesan li lebros,
E fesan a li autre enayma el avia fait a lor;
D' or ni d' argent non fossan possesent,
Ma au vita e vistimenta se tenguesan content;
Amesan se entre lor e aguesan bona pacz:
Adonca lor enpromes lo regne celestial,
E aquilh que tenren poverta spiritual;
Ma qui sabria cals son, ilh serian tost numbra,
Que volhan esser paure per propria volunta.
De czo que era a venir el lor vay annunciar,
Cossi el devia morir e pois rexucitar,
E lor dis las ensegnas e li demonstrament
Lical devian venir devant lo feniment;
Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent
Lascals foron scriptas al novel testament.
Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina,
Nos convent a velhar, e legir l' escriptura.
Aqui poyren trobar, cant nos auren legi,
Que solament per far ben Xrist fo persegu;
El rexucitava li mort per divina virtu,
E faczia veser li cec que unca non havian vist;
El mundava li lebros e li sort faczia auvir, (: auzir : oír; audire)
E gittava li demoni, faczent totas vertucz;
E cant el faczia mais de ben, plus era persegu:
Co eran li Pharisio lical lo perseguian
E aquilh del rey Herode e l' autra gent clergia;
Car ilh avian envidia car la gent lo seguia:
E car la gent creyan en li e en li seo commandament,
Penseron lui aucire e far lo trayment,
E parlleron a Juda, e feron con li convenent
Que, si el lo lor liores, el agra trenta argent,
E Juda fo cubit e fey lo tradiment,
E liore son segnor entre la mala gent.
Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron;
Li pe e las mas forment li clavelleron,
corona de spinas en la testa li pauseron;
Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron:
El dis que avia se, fel e aci li abeoreron. (N. E. fel y vinagre aci, aceto)
Tan foron li torment amar e doloyros (N. E. amar : amaro : amarc)
Que l' arma partic del cors per salvar li peccador.
Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz (N. E. crotz, creu, cruz, croix)
Al mecz de dui layron.
Quatre plagas li feron, sencza li autre batament,
Poys li feron la cinquena, per far lo compliment;
Car un de li cavalier vent e li uberc la costa:
Adonca ysic sanc e ayga ensemp mescla.
Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne,
E era aqui au las Marias istant josta la crocz.
Gran dolor avian tuit, ma Nostra Dona maior
Cant ilh veya son filh mort, nu, en afan sus la crocz.
De li bon fo sebeli, e garda de li fellon;
El trays li seo d' enfern e rexucite al tercz jorn,
E aparec a li seo, enayma el avia dit a lor.
Adonca agron grant goy, cant vigron lo segnor,
E foron conforta, car devant avian grant paor,
E converse cum lor entro al dia de l' acension.
Adonca monte en gloria lo nostre salvador,
E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador
Que entro a la fin del mont fora tota via au lor.
Mas cant venc a Pendecosta, se recorde de lor,
E lor trames lo sant Sperit local es consolador;
E ensegne li apostol per divina doctrina,
E saupron li lengage e la santa scriptura.
Adonca lor sovenc de czo qu' el avia dit,
Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist;
Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz,
E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist.
Adonca fo fait un poble de novel converti:
Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist.
Ma czo troben que l' escriptura di,
Mot for li perseguian Judios e Saragins;
Ma tant foron fort li apostol en la temor del segnor,
E li home e las fennas lical eran cum lor,
Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit,
Tant que moti n' auciseron enayma ilh avian Yhesu Xrist:
Grant foron li torment segont czo qu' es script,
Solament car ilh demostravan la via de Yeshu Xrist;

Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor,
Car ilh non avian la fe de nostre segnor Yeshu Xrist,
Coma d' aquilh que queron ara caison e que perseguon tant,
Que Xrestian devon esser, ma mal en fan semblant,
Ma en czo se pon reprener aquilh que persegon, e confortar li bon;
Car non se troba en scriptura santa ni per raczon
Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson;
Ma enamps li apostol foron alcun doctor
Lical mostravan la via de Xrist lo nostre salvador.
Ma encar s' en troba alcun al temp present,
Lical son manifest a mot poc de la gent,
La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar,
Ma tant son persegu que a pena o poyon far;
Tan son li fals Xristian enceca per error,
E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor,
Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor,
E laysan en pacz li fals e li enganador!
Ma en czo se po conoyser qu' ilh non son bon pastor,
Car non aman las feas sinon per la toyson;
Ma l' escriptura di, e nos o poen ver,
Que si n' i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist,
Que non volha maudire ni jurar ni mentir,
Ni avoutrar ni aucir ni penre de l' autruy
Ni venjar se de li seo enemis,
Ilh dion qu' es Vaudes e degne de punir,
E li troban cayson en meczonja e engan.
Cosi ilh poirian toller czo qu' el ha de son just afan:
Ma forment se conforte aquel que suffre per l' onor del segnor;

Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d' aquest mont:
Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor;
Ma en czo es manifesta la malvesta de lor,
Que qui vol maudir e mentir e jurar,
E prestar a usura e aucir e avoutrar,
E venjar se d' aquilh que li fan mal,
Ilh diczon qu' el es prodome, e leal home reconta;
Ma a la fin se garde qu' el non sia enganna:
Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar,
El demanda lo prever e se vol confessar;
Ma, segont l' escriptura, el ha trop tarcza, lacal di:
“San e vio te confessa e non atendre a la fin.”
Lo prever li demanda si el ha negun pecca;
Duy mot o trey respont e tost ha despacha.
Ben li di lo prever que el non po esser asot,
Si el non rent tot l' autruy e smenda li seo tort.
Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament,
E pensa entre si que, si el rent entierament,
Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent;
E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort,
E fay pat au lo prever qu' il poisa esser asot:
Si el a cent liuras de l' autruy o encara dui cent,

Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz,
E li fai amonestancza e li promet perdon;
Qu' el faca dire mesa per si e per li sio payron,
E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon:
Adonca li pausa la man sobre la testa;
Cant el li dona mais, li fai plus grant festa,
E li fai entendament que el es mot ben asot:
Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort.
Ma el sere enganna en aital asolvament;
E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment.
Ma yo aus o dire, car se troba en ver,
Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest,
E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba,
Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta
Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal:
Solament dio perdona, que autre non ho po far.
Ma ayczo devon far aquilh que son pastor:
Predicar devon lo poble e istar en oracion,
E paiser li sovent de divina dotrina,
E castigar li peccant, donant a lor disciplina,
Co es vraya amonestancza qu' ilh ayan pentiment;
Purament se confesson sencza alcun mancament,
E qu' ilh faczan penitencia, en la vita present,
De junar, far almonas e aurar au cor bulhent; (: dejunar)
Car per aquestas cosas troba l' arma salvament
De nos caytio crestians lical haven pecca;
La ley de Yeshu Xrist haven habandonna,
Car non haven temor ni fe ni carita:
Repentir nos convent e non y deven tarczar;
Au plor e au pentiment nos conven smendar
L' offensa que haven fayta per trey pecca mortal,
Per cubitia d' olh, e per deleyt de carn,
E per superbia de vita per que nos haven fait li mal;
Car per aquesta via nos deven segre e tenir,
Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist,
Paureta spiritual de cor deven tenir,
E amar castita, e dio humilment servir;
Adonca segrian la via del segnor Yeshu Xrist,
E aurian la victoria de li nostre enemics.

Breoment es reconta en aquesta leyczon
De las tres leys que dio done al mont.

La premiera ley demostra a qui ha sen ni raczon,
Co es a conoiser dio e honrar lo seo creator;
Car aquel que ha entendament po pensar entre si
Qu' el no s' es pas forma ni li autre atresi:
D' ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon
Che lo es un segnor dio local a forma lo mont;
E, reconoisent lui, mot lo deven honrar,
Car aquilh foron dampna que non ho volgron far.
Ma la seconda ley, que dio done a Moysent,
Nos ensegna a tenir dio e servir luy fortment,
Car el condampna e punis tot home que l' offent.

Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present,
Nos ensegna amar dio de bon cor e servir purament;
Car dio atent lo peccador e li dona alongament
Qu' el poysa far penitencia en la vita present.

Autra ley d' ayci enant non deven plus aver,
Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer,
E gardar fermament czo qu' el a comanda,
E esser mot avisa cant venre l' Antexrist,
Que nos non crean ni a son fait ni a son dit;
Car, segont l' escriptura, son ara fait moti Antexrist:
Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist.
Motas ensegnas e grant demostrament
Seren dos aquest temp entro al dia del jujament;
Lo cel e la terra ardren, e murren tuit li vivent,
Poys rexucitaren tuit en vita permanent,
E seren aplana tuit li hedificament.
Adonca sere fayt lo derier jujament:
Dio partire lo seo poble, segont czo qu' es script;
A li mal el dire: “Departe vos de mi,
Ana al fuoc enfernal que mays non aura fin;
Per trey greos condicions sere constreit aqui,
Per moutecza de penas e per aspre torment,
E car sere dampna sencza defalhiment.”
Del cal nos garde dio per lo seo placzament,
E nos done auvir czo qu' el dire a li seo enant que sia gaire,

Diczent: “Vene vos en au mi, beneit del mio payre,
A possesir lo regne aperelha a vos del comenczament del mont,
Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors.”
Placza ha aquel segnor, que forme tot lo mont,

Que nos siam de li esleit per istar en sa cort!

Dio gracias. Amen.

lunes, 1 de enero de 2024

At - Atur

At, s. m., besoin, profit, avantage.

Dans l'ancien teutonique, AT, AZ a signifié aliment, nourriture. Wachter, Gloss. german. JUST. LIPS. ep. 44, ad Belgas; en langue francique, possession.

No sai far mon AT ni mon pro.

Folquet de Romans: Mas camjat ai.

Je ne sais faire mon avantage ni mon profit.

E devedon als autres d'aco que fan lor atz.

P. Cardinal. Un estribot.

Et défendent aux autres ce dont ils font leur profit.

AT, joint aux troisièmes personnes du verbe AVER, forme une locution

impersonnelle.

Metges non A AT als sals, mas as malaptes.

Trad. de Bède, fol. 79.

Le médecin n'a pas besoin aux saufs, mais aux malades.

Nos dona Deus so que nos A AT.

Trad. de Bède, fol. 28.

Dieu nous donne ce dont nous a besoin.

 

Atacha, s. f., attaque.

No i ac dressat peirier ni gran atacha,

Ni no i ac colp donat de fust ni d'apcha.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 6.

Il n'y eut pierrier dressé ni grande attaque, et il n'y eut coup de lance ou de hache donné.

CAT. Ataco. IT. Attacco.

2. Atachar, v., tâcher, s'efforcer.

Qu'usquecx ponha e ataca

Quon als fis drutz sia joys lams.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vei escur.

Que chacun prend peine et s'efforce à l'effet que le bonheur soit glissant pour les fidèles amants.

CAT. Atacar. IT. Attacare.

 

Ateigner, Atenher, v., lat. attingere, atteindre.

Rollan lo cuyd' atenher de son bran aceyrat.

Roman de Fierabras, v. 2736.

Roland croit l'atteindre de son glaive acéré.

Que partir no m'en puesc, ni cug que ja y atenha.

G. de S.-Didier: Pus tan mi.

Vu que je ne puis m'en séparer, ni je pense que jamais j'y atteigne.

Part. pas. Si lo malvatz home es pres en mesfah o en malvestat, et es atenhs leyalament, es jutjatz segon que a deservit.

Liv. de Sydrac, fol. 24.

Si le méchant homme est pris en méfait ou en méchanceté, et est atteint légalement, il est jugé selon qu'il a mérité.

CAT. Atenyer. ESP. Atener.

(N. E. Atenher occitano y atenyer catalán son la misma palabra. Las grafías nh, ny, gn, ñ e incluso nn son equivalentes.) 

 

Atomi, s, m., lat. atomus, atome, sorte de division du temps.

Et atomis XLVII

Quascuna de las onsas ret.

Brev. d'amor, fol. 43.

Et chacune des onces rend quarante-sept atomes.

Athomi es la XLVI partida de la unsa.

Eluc. de las propr., fol. 126.

L'atome est la quarante-sixième partie de l'once.

CAT. ESP. (átomo) PORT. IT. Atomo.

 

Atrasag, adv., certainement, de suite.

Doncs pus tuit morem atrasag,

Ben es fols qui viu mal ni lag.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Donc puisque nous mourons tous certainement, est bien fou qui vit mal ou vilement.

Lo sanct lur respont atrasach.

V. de S. Honorat.

Le saint leur répond de suite.

Adv. comp. Aisso vos dic per atrasag.

Aquest tres que an retrag

Que il l'an vist per atrasag.

Trad. de l' Évangile de Nicomède.

Car je vous dis pour certain.

Ces trois qui ont rapporté qu'ils l'ont vu très certainement.

ANC. FR. Vés me chi tout prest entresait

A deffendre tout erreument.

Roman de la Violette, v. 5354.

 

Atrassit, adj., accablé, stupéfait.

Estec coma atrassida de las meravilhas que avia vistas.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 260.

Elle resta comme stupéfaite des merveilles qu'elle avait vues.

 

Atrament, Atremans, Airamenz, s. m., lat. atramentum, encre.

Ta cara es negresida cum atremans.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 111.

Ta face est noircie comme de l'encre.

Humoroza, freia, negra con airamenz.

P. de Corbiac: El nom de.

Pleine d'humidité, froide, noire comme encre.

Atrament es color... scura, et es necessaria tot jorn a scriptura et pictura.

Eluc. de las propr., fol. 267.

Encre est une couleur... obscure, et est toujours nécessaire à écriture et à peinture.

ANC. FR. Et tot son cors delivrement

Lors fu plus noir que atrement.

Roman du Renart, t. III, p. 118.

Plus noirs est d' airement bouli.

Roman du comte de Poitiers, v. 795.

Dans l'ancien espagnol, le mot atramentoso désignait ce qui avait la qualité de teindre en noir.

IT. Atramento.

 

Atur, s. m., application, soin, attachement.

Ieu serai bos

Ves l'amor que m condutz,

E franc e ferm en mos aturs.

Pierre d'Auvergne: Fuelhs e flors.

Je serai bon envers l'amour qui me guide, et franc et ferme en mes attachements.

C'ab gen servir ai vist mains aturs fraitz.

E. Cairel: Lo rossinhols.

Qu'avec gentil servir j'ai vu maints attachements rompus.

2. Aturar, v., fixer, appliquer, appuyer, efforcer.

A greu pot hom lo solelh aturar.

Serveri de Gironne: A greu pot hom.

Difficilement on peut fixer le soleil.

Segle caitiu e de falsa natura,

Soven es traitz aquel qu'ab vos s'atura.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc chantiei.

Siècle méchant et de fausse nature, celui qui s'appuie en vous est souvent trahi.

Qu'en lieis remirar s'atura

Mos cors, que d'als non a cura.

Aimeri de Bellinoi: Per Crist.

Que mon coeur, qui n'a souci d'autres choses, se fixe à l'admirer.

Et avaretatz s'atura

Encontra largessa.

P. Cardinal: Falsedatz.

Et avarice s'efforce contre largesse.

Part. pas. Si ben cofessatz,

De cor aturatz...

Ploran los peccatz.

Un troubadour anonyme: Flor de paradis.

Si bien confessé, appliqué de coeur... pleurant les péchés.

CAT. ESP. PORT. Aturar.

(N. E. Si Cataluña se independiza de España, se acabará el paro: “atur”; no habrá nadie más parado, “aturat”. Trabajarán hasta los de Arran - CUP.)

Quim Arrufat, CUP, At, Atur

sábado, 15 de diciembre de 2018

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis

Purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis.


Jovent republicà, utilitza la llengua per a lleparvos el cul, so marranos
 
purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis

 

 

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.
 
Són mol amiguets de Ignacio Sorolla Vidal de Penarroija de Tastavins y de atres com lo pena de Marsel de La Litera, y encara que sigue bastán agüelo tamé de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera.
 
purna, Arran, Puyalón, Ignacio Sorolla Vidal
 
 
 
YO no chapurrejo res, YO parlo CHAPURRIAU


https://ca.wikipedia.org/wiki/Purna_(organitzaci%C3%B3)

Purna, el jovent revolucionari i independentista, és una organització juvenil de l'esquerra independentista aragonesa que neix el febrer de 2010 fruit de la confluència entre les organitzacions Astral (antiga joventut d'Estat Aragonès) i Chobenalla Aragonesista (joventut de la CHA). Purna es declara independentista, ecologista, revolucionària i feminista, essent els seus eixos principals la independència d'Aragó i el socialisme com a forma d'organització econòmica. Des de la seva naixença ha promogut actes polítics que inclouen xerrades, concerts, mobilitzacions, participació en vagues, etc.

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis
foc, purnes y destral contra los catanazis, nazis aragonesos com tots estos idiotes.


8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem, huelga feminista, la vaga feminista del ajuntamén se passe lo matí al casino  Catalá: si nosaltres ens aturem, vaga feminista, Vall-de-Roures
 
La ideologia de Purna és el socialisme revolucionari i el seu objectiu és aconseguir una República Socialista Aragonesa independent i sobirana. El seu discurs pren elements de la ideologia socialista revolucionària a la que afegeix, com a característica principal, l'independentisme com l'eina específica per lluitar i trencar amb l'Estat espanyol sostenidor del capitalisme i l'imperialisme. Tot i que reconeix Aragó com una nació, Purna no es declara nacionalista, considerant que l'independentisme revolucionari és la superació teòrica i pràctica del nacionalisme d'esquerres. De la mateixa manera es declara ecologista lluitant contra projectes com el recreixement de Yesa o els pantans de Mularroya i Biscarrués. Reconeix la realitat trilingüe d'Aragó provant d'empentar l'aragonès i el català en tots els seus comunicats i textos, i defensa un feminisme de classe.


bonas Pascuas

 

Actualment Purna té al voltant de mig centenar de militants (50 dal o baix) repartits per tot el territori aragonès, tenint especial presència en les principals capitals del país on compta amb assemblees organitzades i en actiu. En concret a Osca, Terol i Saragossa, i també amb presència a les comarques del Baix Aragó, Calataiud, Serra d'Albarrasí i Jacetània. / Jaca /
 
Jacetània, Jaca, Huesca, Osca, Pedro II
 
 
Les relacions sociopolítiques de Purna es fan depenent de les ciutats i del seu context social i polític. En línies generals, Purna té relacions a nivell nacional amb el Bloque Independentista de Cuchas, plataforma de la qual és membre des de la seva creació i que marca la major part de les seves relacions amb l'esquerra independentista. En l'àmbit juvenil treballava al costat de UJCE, CJC i Universidat al Frent de Luita Chovenil d'Aragón, que aplega el jovent revolucionari aragonès. / La creme de la creme dels idiotes aragonesos /

Pel que fa a la lluita estudiantil, s'ha apropat al sindicat independentista Universidat amb qui ha treballat conjuntament participant en l'organització de mobilitzacions estudiantils per tot Aragó. A Terol es relaciona amb el sindicat CNT i amb l'Asambleya d'Estudiants de Teruel en l'autoanomenat Bloque Critico, treballant per organitzar vagues / ya u sou vagos, ya, dropos, mantes, gossos/ i manifestacions. A Osca es relaciona amb el sindicat universitari CEPA també per a manifestacions i vagues.

  1.  (an) Naxe Purna-A Chobenalla Reboluzionaria Independentista, adeban.org.
  2. (an) Consideracions Estratéchicas de Purna t'a «Tobada d'o Nacionalismo Aragonés de Cuchas», www.purna-aragon.org
 
 
 

Lambán subvenciona una revista independentista que promociona a los ‘Arran aragoneses’ El gobierno socialista de Javier Lambán subvenciona la revista independentista Temps de Franja, dirigida a los “catalanoparlantes de Aragón”.

En la publicación se promociona a Purna, una “asociación joven y combativa” que reconoce los ‘Países Catalanes’ y está hermanada con los independentistas radicales catalanes de Arran.

El artículo de la revista reproducido sobre estas líneas habla de la organización juvenil Purna y está firmado por uno de sus miembros. La publicación cuenta por lo tanto, en este caso, con un redactor integrante de Purna que escribe y promociona las acciones de su asociación. La revista Temps de Franja salió a la luz en el año 2000. Está editada por la Iniciativa Cultural de la Franja, ICF, que reúne a las asociaciones pancatalanistas de Aragón: Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Associació Cultural de Matarranya y Centre d’Estudis Ribagorçans

En marzo de este año, Temps de la Franja del meu cul publicó una entrevista en la que las propias preguntas hacían referencia directa a “los países catalanes”, una expresión utilizada por los pancatalanistas que abarca territorios de las comunidades autónomas de Cataluña, las islas Baleares y la Comunidad Valenciana, varios municipios del norte de Murcia, el microestado pirenaico de Andorra, parte del Pirineo francés donde ya se sabe que la lengua es el occitano, y la llamada Franja del meu cul.

Isto no ye España yes en Aragón, Purna, independentista, idiotas, Arran, Puyalón
 
Isto no ye España yes en Aragón.

Purna: Independentista y pro Maduro.

Purna se presenta como “juventud aragonesa, alegre y combativa”. En su cuenta de Twitter apela a la independencia aragonesa respecto a España. Utilizando imágenes con la bandera independentista aragonesa reflejan su actitud ante al separatismo.


Por otro lado, la asociación también apoya a los jóvenes abertzales de Alsasua que dieron una paliza a dos guardias civiles y a sus parejas el pasado mes de octubre.

Aquí ne ix un de estos insultón y amenassadó

La situación de Venezuela también suscita interés entre los jóvenes de Purna. A través de un mensaje en las redes sociales, la asociación se posicionó a favor del dictador Nicolás Maduro y apoyó, dando vivas a la revolución bolivariana, el fraude de las elecciones a la Asamblea Constituyente.

Purna y Arran

Tanto Purna como los antisistema de Arran comparten un objetivo común: defender la independencia de ‘los países catalanes’.
Arran ha sido protagonista de los recientes acontecimientos vandálicos organizados como acto de protesta contra el turismo, tanto en Barcelona como en Palma de Mallorca. Sus miembros acudieron al puerto de Moll Vell de la ciudad para intimidar a los viandantes y a los restaurantes de la zona.

Una delegación de Purna, A Chovenalla Independentista y Revolucionaria, estuvo presente en Barcelona en los actos organizados el 11 de septiembre por la Esquerra Independentista y en la Conferencia Nacional de Arran celebrada en Ulldecona. “Desde Aragón queremos trasmitir toda nuestra solidaridad y agradecimiento a la juventud dels Països Catalans, que vive un momento histórico en la liberación de su pueblo”, rezaba un comunicado emitido por Arran.

No era la primera vez que algo así ocurría. El colectivo de Arran provocó varios desperfectos contra un bus turístico en Barcelona la semana pasada y este martes se dedicó a pinchar las ruedas de las bicis que el Ayuntamiento de Ada Colau ofrece de alquiler a los barceloneses para desplazarse.