Mostrando las entradas para la consulta coses ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta coses ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 5 de septiembre de 2024

Pasta - Pacha

Pasta, s. f., pâte.

Voyez Denina, t. III, p. 57, et Muratori, Diss. 33.

Si com lo levat corromp la pasta, e la torna a sa sabor.

V. et Vert., fol. 85.

Ainsi comme le levain corrompt la pâte, et la tourne à sa saveur. 

Que non aia blat ni vi ni pan ni pasta. 

Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.

Qu'il n' ait blé ni vin ni pain ni pâte.

Aquest pa apellan nostre, car fo fag de nostra pasta.

V. et Vert., fol. 43. 

Ce pain nous appelons nôtre, car il fut fait de notre pâte. 

CAT. ESP. IT. Pasta. (chap. Pasta, pastes; pastera, pasteres: aon se guardabe la pasta o lleute pera a fé pa. Pasteta, pastetes : ademés de diminutiu de pasta, ere lo fang que féem cuan erem chiquets; pasterada, pasterades.)

lleute

2. Pastela, s. f., pastille.

De vipra se fan pastelas... contra veir. Eluc. de las propr., fol. 162.

De vipère se font pastilles... contre venin.

(chap. Pastilla, pastilles; en este cas, de escursó se fan pastilles... contra veneno; antídoto.)

3. Pastar, v., faire de la pâte, gâcher, délayer, broyer.

De barutelar..., de pastar. Cartulaire de Montpellier, fol. 59.

De bluter..., de faire de la pâte. 

Part. pas. L' onhemen es complitz 

E pastatz e pestritz.

P. Cardinal: Sel que fes. 

L' onguent est composé et délayé et pétri.

CAT. Pastar. (chap. pastá: pasto, pastes, paste, pastem o pastam, pastéu o pastáu, pasten; pastat, pastats, pastada, pastades.)

4. Pestre, s. m., lat. pistorem, pétrisseur, boulanger.

Sai esser pestres e cocx.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je sais être boulanger et cuisinier. 

Li pestres que fan lo pan a vendre.

Coutume d'Alais. Arch. du Roy., K, 704. 

Les pétrisseurs qui font le pain à vendre. 

IT. Pistore. (chap. Pastadó, pastadós.)

5. Pastoressa, Pestoresa, s. f., pétrisseuse, boulangère.

De cada pastoressa, que fassa pan a vendre. 

Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse. 

De chaque pétrisseuse, qui fasse pain à vendre. 

De pestres e de pestoresas de Monpeslier. 

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

De boulangers et de boulangères de Montpellier.

(chap. Pastadora, pastadores.)

6. Pestoria, s. f., boulangerie.

Perda e cesse de tot en tot de son ofizi de pestoria per tres ans.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Qu'il perde et qu'il se désiste de tout en tout de son métier de boulangerie pendant trois ans.

7. Pestrir, Prestir, v., du lat. pistrina, pétrir, façonner.

De cela aiga prestiron. Guillaume de Tudela.

De cette eau ils pétrirent.

Fig. Als clercx se laisso pestrir.

P. Cardinal: Qui vol sirventes.

Par les clercs ils se laissent pétrir.

8. Empastar, v., empâter.

Fig. Empastatz coblas

Ab soill de descovinensa.

Lanfranc Cigala: Lantelm qui us.

Vous empâtez des couplets avec fange d' inconvenance.

- Part. pas. substantiv. Pâté.

An aste o empastat. Brev. d'amor, fol. 130. 

Ont broche ou pâté. 

De salsas de girofle e de bos empastatz.

Izarn: Diguas me tu.

De sauces de girofle et de bons pâtés.

ANC. CAT. ESP. PORT. Empastar. IT. Impastare. (chap. Empastá; fanguejá; fé pastetes; fé paté; fé empastres.)


Pastenaga, s. f., lat. pastinaca, carotte.

Herbas ab razitz trop nutritivas, quals so raba et pastenaga.

(chap. Herbes en arraíls mol nutritives, com son raba (o churuvía) y safranoria, sanfandoria y varians.)

Eluc. de las propr., fol. 220 et 221.

Herbes avec racines fort nutritives, telles que sont rave et carotte. 

CAT. Pastanaga. PORT. IT. Pastinaca. (ESP. Zanahoria. 

Chap. safranoria : del coló del safrá : taronja, sanfandoria y varians).

safranoria : del coló del safrá : taronja, sanfandoria y varians

2. Pastenegla, s. f., carotte.

Prenetz pastenegla, verben' e cost,

E cozetz lo fort tot ensemps.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Prenez carotte, verveine et coq, et cuisez-le fort tout ensemble.


Patac, s. m., patart, sorte de monnaie.

En moneda de papa XXIII gros, VII patacs bons.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.

En monnaie de pape vingt-trois gros, sept patarts bons.


Pataris, s. m., paterin, sectaire vaudois.

Los truans pataris, que van per lo setgle..., tan enportunamens mostron lurs paupertatz. V. et Vert., fol. 69.

Les gueux paterins, qui vont par le monde..., si importunément montrent leur pauvreté.


Patena, Padela, s. f., lat. patena, patène. 

La patena era hornada entorn de noblas peyras presiosas. Philomena.

(chap. La patena estabe adornada en rogle (voltada) de nobles pedres pressioses.)

La patène était ornée autour de nobles pierres précieuses.

Las causas sagradas ni la padela del calix.

(chap. Les coses sagrades ni la patena del cáliz.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.

Les choses sacrées ni la patène du calice.

CAT. ESP. PORT. IT. Patena. (chap. Patena, patenes.)


Patent, adj., lat. patentem, patent.

Exemple patent e manifest. Arbre de Batalhas, fol. 70. 

Exemple patent et manifeste.

Baylar sas lettras patentas en forma authentica.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426. 

Bailler ses lettres-patentes en forme authentique.

Doas letras patens e doas clauzas. Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

(chap. Dos lletres patentes y dos tancades.)

Deux lettres-patentes et deux closes.

CAT. Patent. ESP. PORT. IT. Patente. (chap. Patén, patens, patenta, patentes.)


Pati, s. m., pays.

Depopulet lo pati arvernicimi.

El pati de Lemotjas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.

Dépeupla le pays auvergnat.

Au pays de Limoges.

Pierre, Peire; d' Alvernha, Alverne, Auvergne (1130 – 1190)

Patir, v., lat. pati, pâtir, souffrir.

A luec en meillura

Qui pas amesuradamen.

B. Zorgi: Totz hom qu'enten.

Parfois en améliore qui pâtit raisonnablement. 

E 'l mal qu' el pat li nede sa propria colpa..., el s' auci, cant lo mal que pat non reconois aver deservit. Trad. de Bède, fol. 11.

Et que le mal qu'il souffre lui nettoie sa propre faute..., il se tue, quand il ne reconnaît pas avoir mérité le mal qu'il souffre.

CAT. Patir. ESP. PORT. Padecer. IT. Patire. 

(chap. Patí: patixgo o patixco, patixes, patix, patim, patiu, patixen; patit, patits, patida, patides.

A Beseit ñabíe un chiquet que los va demaná una bissicleta als reixos.
Li van portá un patí o patinet. Lo chiquet plorabe y díe: “no vull patí”, y son yayo li va contestá: “pos no patixques o patixgues.”

los reixos de Orient eren cataláns

2. Patient, Pacient, Pascien, Passien, adj., lat. patientem, patient, endurant, souffrant, tolérant, paisible.

S' afina e s' adoussis

Lo bons paupres paciens

En las trebalhas cozens.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Le bon pauvre patient s'épure et s'adoucit dans les tribulations cuisantes.

Devem esser patient vers los mals que hom nos fai. 

Trad. de Bède, fol. 21. 

Nous devons être endurants à l'égard des maux qu'on nous cause.

Fig. Patz passien ven del Senhor

Que, per nos, pres carn, e moric.

Gavaudan le Vieux: Patz passien.

Paix paisible vient du Seigneur qui, pour nous, prit chair, et mourut.

Subst. Si 'l pasciens es vigoros. Brev. d'amor, fol. 95. 

Si le patient est vigoureux. 

Vianda deu estre ministrada segon la diversitat de la malautia, segon la virtut del pacient. Eluc. de las propr., fol. 74. 

Nourriture doit être administrée selon la diversité de la maladie, selon la force du patient. 

CAT. Pacient. ESP. PORT. Paciente. IT. Paziente. 

(chap. Passién, passiens, passienta, passientes.)

3. Paciencia, Pasciensa, s. f., lat. patientia, patience, tranquillité d'âme. Per que Dieus fa, ses pro, far penedensa 

Als crestias crestatz de paciensa.

G. Riquier: Fortz guerra. 

C'est pourquoi Dieu fait, sans profit, faire pénitence aux chrétiens privés de patience.

Pasciencia es lo escut daurat que sosten totz los colps per la amor de Dieu, e cobriss home de totas partz. V. et Vert., fol. 65. 

La patience est l' écu doré qui soutient tous les coups pour l'amour de Dieu, et couvre l'homme de toutes parts. 

Adv. comp. Li requeron que portes

Sos mals en vera pacienza. V. de S. Honorat. 

Lui requièrent qu'il portât ses maux en véritable patience.

Loc. Los fatz de Jhesu Crist non as en pacienza. V. de S. Honorat. 

Les faits de Jésus-Christ tu n' as en patience (ne peux supporter).

CAT. ESP. PORT. Paciencia. IT. Pazienza. (chap. Passiensia, passiensies.)

4. Patienment, Pacienmen, adv., patiemment.

Si pacienmen o soste. Brev. d'amor, fol. 59. 

Si patiemment il le supporte. 

Ieu te pregui que mi auias patienment.

(chap. Yo te demano que me escoltos passienmen.)

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 26. 

Je te prie que tu m'écoutes patiemment. 

CAT. Pacientment. ESP. PORT. Pacientemente. IT. Pazientemente.

(chap. Passienmen : en passiensia.)

5. Passio, s. f., lat. passio, passion, souffrance, maladie.

Verbs es una part d'oratio significans actio o passio. 

Leys d'amors, fol. 73.

Le verbe est une partie d'oraison signifiant action ou passion.

Suffriron passion per mans de Sarrazins. V. de S. Honorat.

(chap. Van patí passió a mans dels Moros.)

Souffrirent passion par mains de Sarrasins.

Greus passios et mortals. Eluc. de las propr., fol. 31. 

Graves maladies et mortelles.

Il se dit plus particulièrement en parlant de Jésus-Christ.

Venc, per nostre salvamen, 

Recebre mort e passio.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher. 

Vint, pour notre salut, recevoir mort et passion.

Creessen Deu que sostenc passio. Poëme sur Boèce. 

Qu'ils crussent Dieu qui supporta passion.

- Mouvements charnels.

Aquel deu donar issemple en totas maneiras, que es morz en totas las passios de la charn. Trad. de Bède, fol. 80. 

Celui-là doit donner exemple en toutes manières, qui est mort pour toutes les passions de la chair.

Al cor me toca una tals passios.

P. Vidal: Aissi m'ave. 

Au coeur me touche une telle passion. 

CAT. Passió. ESP. Pasión. PORT. Paixão. IT Passione. 

(chap. Passió, passions.)

6. Passionar, v., tourmenter, supplicier.

Part. pas. Fon passionatz fora la porta.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux. 

Fut tourmenté hors de la porte.

Motz sanhs son passionatz per diversas provincias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 21.

De nombreux saints sont martyrisés dans diverses provinces.

IT. Passionare. (chap. atormentá, causá suplissi, torturá, martirisá.)

7. Passibilitat, s. f., lat. passibilitatem, passibilité, sensibilité.

Terra... ha major passibilitat. Eluc. de las propr., fol. 157.

La terre... a plus grande sensibilité.

CAT. Passibilitat. ESP. Pasibilidad. PORT. Passibilidade. IT. Passibilità, passibilitate, passibilitade. (chap. Sensibilidat, sensibilidats: passibilidat, passibilidats.)

8. Passiu, adj., lat. passivus, passif.

L' autre es dit entendement passiu. Eluc. de las propr., fol. 22.

L'autre est dit entendement passif.

- Subst. Terme de grammaire.

L' actiu, lo passiu e 'l neutri.

Tres significatios... l' activa, la passiva, la neutrals.

Leys d'amors, fol. 74 et 100.

L' actif, le passif et le neutre.

Trois significations... l' active, la passive, la neutre.

CAT. Passiu. ESP. (pasivo) PORT. IT. Passivo. 

(chap. Passiu, passius, passiva, passives.)

9. Passivamen, adv., passivement.

Doas manieras de significar, so es activamen e passivamen.

Leys d'amors, fol. 74. 

Deux manières de signifier, c'est-à-dire activement et passivement.

ESP. Pasivamente. PORT. IT. Passivamente. (chap. Passivamen.)

10. Inpacient, adj., lat. impatientem, impatient.

Els so inpaciens, et fan rezistencia. Eluc. de las propr., fol. 32.

Ils sont impatients, et font résistance.

CAT. Impacient. ESP. PORT. IT. Impaciente. 

(chap. Impassién, impassiens, impassienta, impassientes.)

11. Inpaciencia, Enpaciencia, s. f., lat. impatientia, impatience.

Non pot esser soptatz ni torbatz per ira ni per inpaciencia.

Per sa enpaciencia.

V. et Vert., fol. 58 et 13.

Ne peut être surpris ni troublé par colère ni par impatience.

Par son impatience.

CAT. ESP. PORT. Impaciencia. IT. Impazienza. 

(chap. Impassiensia, impassiensies.)

12. Compatir, v., lat. compatiri, compatir, avoir pitié.

Part. prés. Fos piatos ni compaciens ni misericordios. V. et Vert., fol. 82.

Fut sensible et compatissant et miséricordieux.

CAT. Compadexer. ESP. PORT. Compadecer. IT. Compatire.

(chap. Compadí, compadís: co + patí : patí en algú : tindre piedat, misericordia.)

13. Compassio, s. f., lat. compassio, compassion. 

Ab pietat et ab compassio. V. et Vert., fol. 61. 

Avec pitié et avec compassion.

- Douleur, souffrance, affliction.

Cant 1 membre es malautes o nafratz, gran compassio n' a lo cors.

V. et Vert., fol. 57.

Quand un membre est malade ou blessé, grande souffrance en a le corps.

CAT. Compassió. ESP. Compasión. PORT. Compaixão. IT. Compassione.

(chap. Compassió, compassions.)


Patz, s. f., lat. pax, paix, repos, tranquillité. 

Bona patz mi platz, quan dura,

E patz forsada no m platz ges.

Bertrand de La Barthe: Foilla ni flors. 

Bonne paix me plaît, quand elle dure, et paix forcée ne me plaît point.

Ben volgra qu' el reis dels Frances 

E 'l reis engles fezeson patz.

Pons de Capdueil: En onor. 

Je voudrais bien que le roi des Français et le roi anglais fissent paix.

Loc. Ilh escoutan, e feron patz. V. de S. Honorat. 

Ils écoutent, et firent paix.

Adv. comp. Ieu n' am mais soffrir en patz

Penas e dans e dolor.

Alfonse II, Roi d'Aragon: Per mantas.

J'aime mieux en souffrir en paix peines et dommages et douleur. 

Joves, deu far guerra e cavalaria, 

E, quant er veillz, taing ben qu' en patz estia.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d'Aragon. 

Jeune, il doit faire guerre et chevalerie, et quand il sera vieux, il convient bien qu'il soit en repos.

ANC. CAT. Patz (MOD. Pau). ESP. PORT. Paz. IT. Pace. (chap. Pas o pau.)

2. Pazibletat, s. f., tranquillité, paix.

La segurtatz de princes fai plus certana pazibletatz.

Tals deu esser pazibletatz de prince.

Trad. de Bède, fol. 8 et 6. 

La sûreté de princes fait tranquillité plus certaine.

Telle doit être tranquillité de prince.

(chap. Tranquilidat : pas o pau.)

3. Pazible, Paizible, Paisible, adj., paisible, tranquille, calme.

Per aysso especialmens son appellatz homes pazibles filhs de Dieu.

Cant elhs seran en pazibla possessio de l' heritatge de lur payre.

V. et Vert., fol. 105. 

Pour cela spécialement les hommes paisibles sont appelés fils de Dieu.

Quand ils seront en paisible possession de l'héritage de leur père.

Mais val hom seglars paizibles que morgues iraissables.

Trad. de Bède, fol. 62. 

Mieux vaut homme du monde paisible que moine irascible.

Subst. Bonazuratz son los pazibles, car ells seran appellatz fils de Dieu.

V. et Vert., fol. 105. 

(chap. Benaventurats són los passifics, ya que ells sirán nomenats fills de Deu.)

Bienheureux sont les paisibles, car ils seront appelés fils de Dieu.

(chap. Passífic, passifics, passífica, passífiques; calmat, calmats, calmada, calmades; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles.)

4. Paziblament, Paziblamen, adv., paisiblement, tranquillement.

Tro, a tota lur voluntat, 

Paziblamen aio pauzat

Sant Alexi al monimen.

V. de S. Alexis. 

Jusqu'à ce que, selon toute leur volonté, ils aient posé tranquillement saint Alexis au tombeau.

Vera pacientia, es cant hom sufri los mals que hom li fai paziblament.

Trad. de Bède, fol. 21.

Véritable patience, c'est quand l'homme souffre paisiblement les maux qu'on lui fait.

5. Pacific, Passific, Passiffic, adj., lat. pacificus, pacifique, paisible, tranquille.

El es pacific senhor de la dita terra. Chronique des Albigeois, col. 20. 

Il est tranquille possesseur de ladite terre.

Devon tenir la Gleysa passifica. Arbre de Batalhas, fol. 161. 

Ils doivent tenir l'Église paisible.

CAT. Pacific. ESP. (pacífico) PORT. IT. Pacifico. (chap. Passífic.)

6. Pacificar, v., lat. pacificare, pacifier, tranquilliser.

Semenan discordias, e non pacifican. La Confessio.

Sèment discordes, et ne pacifient pas. 

CAT. ESP. PORT. IT. Pacificare. (chap. Passificá: passifico, passifiques, passifique, passifiquem o passificam, passifiquéu o passificáu, passifiquen; passificat, passificats, passificada, passificades.)

7. Pacifficament, Pacificamen, adv., pacifiquement, tranquillement.

Los tractar ben e pacificamen. Chronique des Albigeois, col. 8. 

Les traiter bien et pacifiquement.

Pacifficament, bonament, en pacz.

Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil. 

Pacifiquement, bonnement, en paix.

CAT. Pacificament. ESP. (pacíficamente) PORT. IT. Pacificamente.

(chap. Passíficamen : en pas o en pau.)

8. Pagar, Paguar, Paiar, Payar, v., lat. pacare, payer, satisfaire, acquitter. Voyez Denina, t. III, p. 54.

Quan Peire Pelissiers volc l' aver recobrar, lo Dalfins no 'l volc pagar.

V. de Pierre Pélissier. 

Quand Pierre Pélissier voulut recouvrer l'argent, le Dauphin ne voulut pas le payer. 

Los deutes que devia trastotz li vai paguar. V. de S. Honorat.

Les dettes qu'il devait toutes il va lui acquitter. 

Coblas e motz, cordos, anel e guan

Solian pagar los amadors un an.

H. Brunet: Pus lo dous. 

Couplets et mots, cordons, anneaux, et gants soulaient satisfaire les amoureux un an.

Fig. Longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas.

V. de Savari de Mauléon.

Longuement le paya cette dame avec ses folles promesses.

Que m fai del mieu turmen pagar.

B. Calvo: Tant auta. 

Vu qu'elle me fait du mien tourment payer. 

Loc. Ieu am trop mais frug que flor, 

E mais ric don de senhor

Que si m pagava del ven.

T. de Blacas et de Rambaud de Vaqueiras: En Raimbaud.

J'aime beaucoup plus fruit que fleur, et plus riche présent de seigneur que s' il me payait du vent.

Prov. Vos mi paguatz d'autrui borsel.

Cercamons: Car vei. 

Vous me payez de la bourse d'autrui. 

Subst. Ben pot esser fis qu' al pagar 

Venra centismes gazardos.

Giraud de Borneil: Ben es adregz. 

Il peut bien être sûr qu'au payer viendra centuple gain.

Part. pas. Si 'l fetz tan d'onor qu'el s'en tenc fort per pagatz.

V. de Bertrand de Born.

Ainsi lui fit tant d'honneur qu'il s'en tint fort pour payé.

K. iratz e mal paguatz de la mort de sa compainha. Philomena.

Charles chagriné et mal satisfait de la mort de sa compagne.

Non es dona el mon que no s degues tener per pagada de sa amor.

V. de Gaucelm Faidit.

Il n'est dame au monde qui ne se dût tenir pour payée de son amour.

ANC. FR. Tout son despens li a payet.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 100.

Les parchoniers qui auroient paiet leur part de l' héritaige.

Paix de Valenciennes, 1114, p. 434.

CAT. ESP. PORT. Pagar. IT. Pagare. 

(chap. Pagá: pago, pagues, pague, paguem o pagam, paguéu o pagáu, paguen; pagat, pagats, pagada, pagades.)

9. Paga, Pagua, Paia, Paya, s. f., paie, paiement, solde.

Recebon paga temporal. Brev. d'amor, fol. 68. 

Reçoivent paie temporelle. 

En Uc, lo sart, o sap qui fe la paia.

Lanfranc Cigala: Ramon Robin. 

Le seigneur Hugues, le tailleur, qui fit le paiement, le sait.

Deziron la mort ayssi co fay lo logadier la hora de sa paga.

V. et Vert., fol. 33. 

Désirent la mort ainsi comme fait le mercenaire l'heure de sa paie.

Loc. fig. Quar a la pagua van tut

L' enganat e l' enganaire.

P. Cardinal: Razos es.

Car à la paie ils vont tous le trompé et le trompeur.

CAT. ESP. PORT. IT. Paga. (chap. Paga, pagues; pagueta, paguetes.) 

10. Pagamen, Paguamen, Paiamen, Payamen, s. m., paiement, rétribution.

Cel que non fai paiamen.

B. Zorgi: Atressi cum. 

Celui qui ne fait pas paiement. 

Ses payamen o ses jauzir.

Raimond de Miraval: Res contr' amors.

Sans rétribution ou sans jouir.

CAT. Pagament. ESP. PORT. IT. Pagamento. (chap. Pagamén, pagamens.)

11. Pagaire, Pagador, s. m., lat. pacator, payeur. 

Deveire e pagaire. Tit. de 1198. Arch. du Roy., J. 320. 

Débiteur et payeur.

Devedor e pagador principals. Tit. de 1278. Château de Capdenac. Débiteur et payeur principaux.

- Adj. Payable.

Quinze livras de cens... pagaduyras cascun an.

Tit. de 1386. Bordeaux. Cab. Monteil. 

Quinze livres de cens... payables chaque année.

(chap. Pagable, pagables; pagadó, pagadós, pagadora, pagadores.)

12. Apagar, Apaguar, Apaiar, Apaziar, v., apaiser, calmer, pacifier.

Apagaran se entre lor. Trad. du lapidaire de Marbode. 

S' apaiseront entre eux. 

Lengua suaus apaia ira. Trad. de Bède, fol. 21. 

Langue douce apaise colère. 

Pens e sospir, e puois m' apai.

B. de Ventadour: Ara no. 

Je pense et soupire, et puis je m'apaise. 

Us dous dezirs me ten guay e m' apaya.

Pons de Capdueil: Humils e fis. 

Un doux désir me tient gai et me calme. 

Part. pas. Lo cors toz apasiaz.

La pessa ben apaziada e serena. 

Trad. de Bède, fol. 12 et 18. 

Le coeur tout calmé. 

La pensée bien apaisée et sereine.

Subst. Om troba en l' Avangeli: Benaurat li apaziat.

Trad. de Bède, fol. 18.

On trouve dans l'Évangile: Bienheureux les pacifiés.

- Se complaire, s'affectionner, s'attacher, s'appuyer.

Vielha la tenc si de dos drutz s' apaya. 

Bertrand de Born: Belh m'es. 

Je la tiens vielle si elle s'affectionne à deux amants.

Ges per so, dona, no us cal temer,

En dreg d'amor, qu'ieu vas autra m' apays.

Pons de Capdueil: Tant m' a donat. 

Point pour cela, dame, il ne vous faut craindre, en justice d'amour, que vers autre je m' affectionne. 

Vei mort jovent e valor

E pretz, que non trob' on s' apays.

P. Vidal: Per pauc de. 

Je vois morte grâce et valeur et mérite, vu qu'elle ne trouve où elle s' appuye. 

Si la guerra no s' apaia,

Crestiantatz greu sera que non caia.

Lanfranc Cigala: Quan vei far. 

Si la guerre ne s' apaise, il sera difficile que chrétienté ne tombe pas.

Leu s' apai e leu s' ira.

Raimond de Miraval: Er ab la. 

Facilement s'apaise et facilement s'irrite. 

ANC. FR. De ce mon coeur s'apaie

Qu'en nul païs n' a gent plus douce ne plus vraie.

Roman de Berte, p. 13. 

Li autre pélerin... se tenroient touz apaiés de faire leur pélerinage. Joinville, p. 116.

CAT. ESP. PORT. Apagar. IT. Appagare.

(chap. Apagá, apagás; aplacá, aplacás. Apago, apagues, apague, apaguem o apagam, apaguéu o apagáu, apaguen; apagat, apagats, apagada, apagades.)

13. Apagansa, s. f., satisfaction, contentement.

No us cal aver doptansa

De mi, c' ab leu d' apagansa

M' auretz del tot tos temps a vostre latz.

Raimond de Miraval: Ben aia 'l.

Il ne vous faut avoir doute de moi, vu qu'avec peu de contentement vous m'aurez entièrement toujours à votre côté.

14. Despagamen, s. m., désappointement, mécontentement.

En despagamen

Venon ades aital afar.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

En désappointement tournent incessamment telles affaires.

ANC. CAT. Despagament. ANC. ESP. Despagamiento.

(chap. Despagamén : mal contentamén : desilusió.)

15. Despagar, Despaguar, v., désappointer, fâcher, mécontenter.

Part. pas. Non deu esser blasmatz,

Car mot n'es despagatz.

G. Riquier: Per re non.

Il ne doit pas être blâmé, parce que moult il en est désappointé.

Tan m' an lunhat li miei peccat

De ton Filh que ieu ay despagat.

Los VII Gaugs de Maria.

Tant les miens péchés m'ont éloigné de ton Fils que j'ai mécontenté.

Estan despagatz 

Entr' els mantas vetz l' an.

G. Riquier: Si m fos. 

Ils sont fâchés entre eux maintes fois l' an.

Ni 'l trobes despaguat en re.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

Ni le trouvât mécontenté en rien.

ANC. CAT. ANC. ESP. Despagar.

16. Pactio, s. f., lat. pactio, paction, pacte.

Ab las pactios e convenensas. Charte de Gréalou, p. 60.

(chap. En los pactes y conveniensies o convensions.)

Avec les pactions et conventions.

ANC. FR. Ainsi fut deffaite cette paction. Chronique de Cambray.

ANC. CAT. Pacció. ESP. Pacción (pacto). (chap. Pacte, pactes.)

17. Pati, s. m., pacte, convention.

Que no acordarian plus los patis en cas que no los volguessen pagar.

Docum. de 1376. Ville de Bergerac.

Qu'ils n' accorderaient plus les pactes en cas qu'ils ne les voulussent pas payer.

CAT. Pacte. ESP. PORT. Pacto. IT. Patto.

18. Pacha, s. f., traité, accord, convention, société.

Parti m de lur pacha.

J. Esteve: El dous temps. 

Je me séparai de leur société. 

Per que totz homs deu refudar la pacha 

D' ome, cant mal ni anta li a facha. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

C'est pourquoi tout homme doit refuser l'accord d'homme, quand mal et honte il lui a fait.

ANC. FR. Avant que je fasse aultre pache à toi.

Roman de Fierabras, liv. II, part. I, ch. 14. 

Je te ferai une pache telle.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 76.

martes, 13 de agosto de 2024

P - Compairesc

P


P, seizième lettre de l'alphabet et la douzième consonne, p.

Soen pauzam p per b. Leys d'amors, fol. 4.

(chap. Assobín posam o posem (ficam o fiquem, escribim) p per b.)

Souvent nous posons p pour b.

Qui be no sapcha que ditz p

Ponchat.

B. Carbonel: Un sirventes.

Qui ne sache bien que signifie p pointé.


Pabalhol, s. m., papillon.

Aytal volatil es dit pabalhol. Eluc. de las propr., fol. 250.

Pareil volatile est dit papillon.

(chap. Maripossa, mariposses. Cuan vach estudiá a Alcañís, anabem al bar papillon a minjá un pincho de truita de pataca en seba, que es de les millós que hay minjat may, y hay repetit moltes vegades; la servíe Julio a un plat, en pa en tomata y oli de oliva, y una mayonesa mol fina. 

ESP. Mariposa, mariposas.)


Pabil, Pabel, s. m., lat. pabulum, mèche.

En la candela son tres causas: la cera e' l pabils e 'l fox.

(chap. A la candela (vela) ñan tres coses: la sera y la mecha y lo foc.)

Sermons en provençal, fol. 23.

Dans la chandelle sont trois choses: la cire et la mèche et le feu.

Ciris ab pabel d' estopas. Cartulaire de Montpellier, fol. 117.

Cierges avec mèche d' étoupes.

CAT. ESP. PORT. Pabulo. (chap. Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.)

Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.

2. Pabilum, s. m., mèche.

Quod omnes et singulae faces... sicut de bona et sufficienti cera et... 

de pabilo lichino vel cotone. Carpentier, t. III, col. 115.

II (2) onsas de pabilum en 1 livra de cera. Cout. de Condom.

Deux onces de mèche dans une livre de cire.


Padela, Padena, s. f., lat. patella, poêle.

Rimas... in ela..., padela. Gramm. provençale.

Rimes... en ele..., poêle.

La padena de infern en que lo diable fa sas fregiduras.

V. et Vert., fol. 8.

La poêle d' enfer en quoi le diable fait ses fritures. 

ANC. FR. Paelles, chauderons. Eustache Deschamps, p. 211.

(chap. Paelles, calderons.)

CAT. Paella. IT. Padella. (chap. Paellapaelles: es tan lo plat de arrós com la paella aon se fa o cuine. A Beseit ña un mote: matapaelles.

(ESP. Paellera.)

2. Padeleta, Padeneta, s. f. dim., petite poêle.

Es cotz en una padeleta.

Soritz vivas li datz gan re... 

En una padeneta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Est cuit dans une petite poêle.

Souris vives vous lui donnez beaucoup... dans une petite poêle.

CAT. Paelleta. IT. Padelleta. (chap. Paelleta, paelletes.)

3. Padelada, s. f., poêlée.

Padeladas de luec en luec

Li deu hom dar d' ueus cueitz en fuec.

Deu hom faire la padelada

En fort escudela crozada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Poêlées de temps en temps on lui doit donner d'oeufs cuits en feu.

On doit faire la poêlée dans une forte écuelle creusée.

CAT. Paellada. IT. Padellata. (chap. Paellada, paellades.)

(N. E. Hay que advertir que Raynouard no conocía, o no quería conocer, la lengua valenciana. Antes de su tiempo hay muchos textos escritos explícitamente en lengua valenciana, y no los nombra. No voy a nombrar otros fallos que tuvo, porque esta obra que estoy todavía editando es vastísima; es muy pesada pero saca a la luz muchas verdades, para quien las quiera ver.)

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)


Pagina, s. f., lat. pagina, page.

Aquesta present pagina. Cout. de Condom, de 1314. 

(chap. Esta presén página.)

Cette présente page.

En l' autra pagina. Trad. d'Albucasis, fol. 7.

En l'autre page.

CAT. ESP. (página) PORT. IT. Pagina. 

(chap. Página, págines; v. paginá; paginassió, paginassions.)

2. Compaginacio, s. f., du lat. compago, assemblage, emboîtement.

So del corrs ligament et compaginacio. Eluc. de las propr., fol. 61.

Sont du corps ligament et assemblage.

CAT. Compaginació. ESP. Compaginación.

(chap. Compaginassió, compaginassions.)

3. Compaginar, v., lat. compaginare, assembler, relier, emboîter.

Part. pas. Dels nervis en els compaginatz et ligatz.

Eluc. de las propr., fol. 61. 

Des nerfs en eux assemblés et liés.

CAT. ESP. Compaginar. (chap. Compaginá: compagino, compagines, compagine, compaginem o compaginam, compaginéu o compagináu, compaginen; compaginat, compaginats, compaginada, compaginades.)


PairePayre, s. m., lat. patrem, père.

Aquelas causas per que pot lo paire e la maire, e l' avis e la avia deseretar sos enfans. 

La falcidia qu' el paire, o la maire, o las autras subeiranas personas sont destreitas de laissar a lor enfans. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 16 et 15.

Ces causes pourquoi peut le père et la mère, el l' aïeul et l' aïeule déshériter ses enfants.

La falcidie que le père, ou la mère, ou les autres personnes ascendantes sont obligées de laisser à leurs enfants. 

Fig. De joven eratz capdels e paire.

Bertrand de Born: Mon chant. 

D' amabilité vous étiez chef et père. 

Selh qu'era de valor caps e paire, 

Lo rics, valens Richartz, reys dels Engles. 

G. Faidit: Fortz chausa. 

Celui qui était chef et père de valeur, le puissant, vaillant Richard, roi des Anglais.

- Le chef d'une suite de générations.

Del pom 

Que manget Adam nostre payre.

(chap. De la poma que va minjá Adán lo nostre pare.)

Los VII Gaugs de Maria.

De la pomme que mangea Adam notre père.

Adam, lo premiers payres, fon mes en paradis. V. de S. Honorat. 

Adam, le premier père, fut mis en paradis.

- Nom donné aux membres des différents ordres religieux.

Del onrat payre en Crist, 

Monsen Gauselm, l' abat, agut en ay mandat. V. de S. Honorat. 

De l'honoré père en Christ, monseigneur Gaucelm, l'abbé, j'en ai eu mandat.

- Confesseur, directeur de conscience.

Nos devem portar honor a nostres payres esperitals que an la cura de nos ensenhar et endressar en cors et en arma. V. et Vert., fol. 2.

Nous devons porter honneur à nos pères spirituels qui ont le soin de nous enseigner et diriger en corps et en âme.

A vos, car payre esperitals. La Confessio. 

A vous, cher père spirituel.

- Loc. Désignant la première personne de la Trinité.

El nom del payre omnipoten. Los VII Gaugs de Maria.

Au nom du Père tout-puissant. 

Lo Payre del cel dont nos ve tota veraya nobleza. V. et Vert., fol. 37. 

Le Père du ciel dont nous vient toute vraie noblesse.

- Désignant le pape.

Lo santz Payres cavalca e ven son dreg camin.

En ayssi lo sanz Payres descautz volia intrar. V. de S. Honorat.

Le saint père chevauche et vient son droit chemin.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Par ainsi le saint père voulait entier déchaussé.

- Désignant les docteurs de l'Église. 

La doctrina dels sanhs paires. Trad. de. la Règle de S. Benoît, fol. 38.

La doctrine des saints pères.

CAT. Pare. ESP. PORT. IT. Padre. (chap. Pare, pares.)

2. Pater noster, Pater Nostre, Patre nostre, s. m., patenôtre, chapelet, pater noster.

No portavan pater nostres

Ni autre senhal.

P. Vidal: Abril issic. 

Ne portaient chapelets ni autre marque. 

El legia chascun dia lo Salteri, e disia C e L (150) patres nostres.

V. de Guillaume de la Tour. 

Il lisait chaque jour le Psautier, et disait cent et cinquante patenôtres.

Quan ieu cuig dire patre nostre, 

Et ieu dic: Domna, totz soi vostre.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Quand je pense dire patenôtre, et je dis: Dame, je suis tout vôtre.

Loc. fig. Canta lo pater noster del cimi. V. et Vert., fol. 26. 

Chante la patenôtre du singe.

Prov. Aysso es vers coma lo pater noster. V. et Vert., fol. 27. 

Ceci est vrai comme le pater noster.

CAT. Pare nostre. ESP. Padre nuestro. PORT. Padre nosso. IT. Paternostro.

(chap. Padre nuestro; en teoría se diríe pare nostre, pares nostres.)

3. Pairi, Payri, s. m., lat. patrinus, parrain.

La tenc a las fons e fo son payri. La enseynhava son payri. Philomena.

La tint sur les fonts et fut son parrain. Son parrain l' instruisait.

Mal desmens ton pairi et la crema que y mes. (N. E. crisma.)

Izarn: Diguas me tu.

Mal tu déments ton parrain et le chrême qu'il y mit.

CAT. Padri. ESP. Padrino. PORT. Padrinho. IT. Patrino. 

(chap. Padrípadrins són los dos, tan home com dona; padrina, padrines. Ma padrina es tamé ma cusina germana, y mon padrí lo seu home. Yo soc son fillol.)

4. Paterna, s. f., Dieu le père, Créateur.

Per tal que miels puscam la veraya paterna

Preyar.

V. de S. Honorat.

De sorte que nous puissions mieux prier le vrai Créateur.

La vera paterna

vos confonda

E us rebonda.

Gavaudan le Vieux: Aras quan plou.

Le vrai Créateur vous confonde et vous ensevelisse.

5. Pairastre, s. m., parâtre.

E 'l pairastre contra son filhastre.

Si lo pairastre noiris son filhastre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28 et 7.

Et le parâtre contre son fillâtre.

Si le parâtre nourrit son fillâtre.

CAT. Padastre. ESP. Padrastro. PORT. Padrasto. (chap. Padrastro, padrastros, padrastre, padrastres; madrastra, madrastres.)

6. Paternitat, s. f., lat. paternitatem, paternité.

Paternitat... solament al payre conveniens. Eluc. de las propr., fol. 7.

Paternité... seulement au père convenant.

CAT. Paternitat. ESP. Paternidad. PORT. Paternidade. IT. Paternità, paternitate, paternitade. (chap. Paternidat, paternidats.)

7. Pairenal, Payrenal, adj., paternel.

Luxuria desplaz a Deu, e es perdicios de la pairenal benecio.

C' ame ab pairenal pietat cels que chastia. Trad. de Bède, fol. 41 et 56. Luxure déplaît à Dieu, et est perdition de la bénédiction paternelle. 

Qu'il aime avec piété paternelle ceux qu'il châtie. 

A totz autres bens payrenals e mayrenals. 

Justel, Hist. de la maison de Turenne, pr., tit. de 1399. 

A tous autres biens paternels et maternels.

8. Paternal, adj., paternel.

Ver regard de paternal dilection et amor. 

Tit. de 1468, Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37.

En considération d'affection et amour paternel.

Per lo dreg paternal e maternal. Tit. de 1262. DOAT, t. VIII, fol. 39.

Pour le droit paternel et maternel.

CAT. ESP. PORT. Paternal. IT. Paternale. (chap. Paternal, paternals; maternal, maternals.)

9. Pairon, Pairo, Payro, s. m., chef de famille, supérieur, patron. 

Ades an clergues aital uzansa 

Que, quan trobon pairo de gran puisansa, 

Tut cant il vol fan ben et umilmen. 

Bertrand d'Allamanon III: D'un sirventes. 

Maintenant les clercs ont telle habitude que, lorsqu'ils trouvent chef de famille de grand pouvoir, tout ce qu'il veut ils font bien et humblement.

Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58. 

Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.

- Au plur. Ascendants au premier degré, les père et mère. 

Volc que fos faitz ses pairos 

Lo premier peccaire.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum. 

Voulut qu'il fût créé sans ascendants le premier pécheur.

Vieu ne meills 

Austors, can es de pairons vieills.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

L'autour en vit mieux, quand il est (né) de vieux pères.

Prov. Meyns an fe l'enfant qu' els pairos.

Bernard de Venzenac: Iverns vai.

Moins ont de foi les enfants que les pères.

(chap. Patró, patrons; pares.)

10. Pairona, s. f., patronne.

Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58.

Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.

(chap. Patrona, patrones.)

11. Patron, Patro, s. m., lat. patronus, patron, ancien maître d'un affranchi.

Lo libertz non pot clamar son patron en plait, ses mandament de la poestat.

Lo patros non es tengutz per so libertin, ni lo libertin non es tengut per son patron. Trad. du Code de Justinien, fol. 3 et 37. 

L' affranchi ne peut appeler son patron en justice, sans la permission de l'autorité.

Le patron n'est pas tenu pour son affranchi, ni l' affranchi n'est pas tenu pour son patron.

- Protecteur.

De l' isla de Lerins patrons e governayres. V. de S. Honorat. 

(chap. De la isla de Lerins patró y gobernadó.)

De l' île de Lerins patron et gouverneur. 

L' apostol S. Andrieus, 

Mot gran patros dels amics sieus. Brev. d'amor, fol. 184. 

L' apôtre saint André, moult grand protecteur des siens amis.

- Guide, conducteur.

Si en una nau no y a un patro, mal vai a la nau. 

Arbre de Batalhas, fol. 185.

Si dans un navire il n'y a pas un patron, mal il va au navire.

- Modèle.

Architipe... quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat.

Eluc. de las propr., fol. 105.

Archétype... car il est principal patron et figure exemplaire du monde créé.

Los consolz an avut lo patron d'aquela marca, et l'an portat e mes en l' ostal del comun. Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.

Les consuls ont eu le patron de celle marque, et l'ont porté et mis dans l'hôtel du commun. 

CAT. Padró, patró. ESP. Patrón. PORT. Patrono. IT. Padrone.

(chap. Patró, patrons; tamé los que se seguixen per a tallá roba, construí, pintá, etc.)

12. Patronat, s. m., lat. patronatus, patronat, sorte de dignité. 

Que agues la dignitat del patronat de Roma.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.

Qu'il eût la dignité du patronat de Rome.

(chap. Patronat, classe de dignidat. ESP. Patronato.)

13. Patrocin, s. m., lat. patrocinium, patrocine, sorte de salaire, de droit de patronage.

Latas ni patrocins non si demandan apres cinq ans.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 481.

Lates ni patrocines ne se demandent après cinq ans.

Per exegir las dichas latas et patrocins. 

Statuts de Provence. BOMY, p. 235. 

Pour exiger les dites lates et patrocines. 

CAT. Patrocini. ESP. PORT. IT. Patrocinio. (chap. Patrossini, patrossinis.)

14. Patrocinar, v., lat. patrocinari, protéger, servir de patron, répondre. Las pauras gens per las quals patrocinon.

Statuts de Provence. BOMY, p. 8. 

Les pauvres gens pour lesquels ils répondent.

CAT. ESP. PORT. Patrocinar. IT. Patrocinare.

(chap. Patrossiná: patrossino, patrossines, patrossine, patrossinem o patrossinam, patrossinéu o patrossináu, patrossinen; patrossinat, patrossinats, patrossinada, patrossinades.)

15. Patrimoni, Patremoni, s. m., lat. patrimonium, patrimoine.

Aysso avem de nostre patremoni. Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 3.

Cela nous avons de notre patrimoine.

Los bes de sancta Glieya que son lo patremoni de Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 16.

Les biens de sainte Église qui sont le patrimoine de Jésus-Christ.

CAT. Patrimoni. ESP. PORT. IT. Patrimonio. (chap. Patrimoni, patrimonis.)

16. Patrimonial, Patrimoniau, adj., lat. patrimonialis, patrimonial.

En las causas patrimonials. Abre de Batalhas, fol. 188.

Dans les choses patrimoniales. 

Eretatges patrimoniaus. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, p. 216. 

Héritages patrimoniaux.

CAT. ESP. PORT. Patrimonial. IT. Patrimoniale. 

(chap. Patrimonial, patrimonials.)

17. Patronimic, adj., lat. patronymicus, patronymique.

Noms patronimics... es aquel que s deriva e pren nom dels noms dels payros nostres. Leys d'amors, fol. 48. 

Le nom patronymique... est celui qui se dérive et prend nom des noms de nos pères.

CAT. Patronimic. ESP. Patronímico. PORT. Patronymico. IT. Patronimico.

(chap. Patronímic, patronimics, patronímica, patronímiques.)

18. Patrial, adj., patrial, qui appartient à la patrie. 

Noms patrials es noms d' un pays. Leys d'amors, fol. 47.

Le nom patrial est le nom d'un pays.

19. Parent, Paren, s. m., lat. parentem, parent.

Que dels parenz qu' aten de vas Espagna

Socors ogan non creia qu' a lui venia. 

Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.

Que des parents qu'il attend devers Espagne il ne pense pas qu'il lui vienne secours cette année. 

Anc paire ni autre paren 

No us amero tan finamen.

G. Faidit: Coras que. 

Oncques père ni autres parents ne vous aimèrent si purement.

Soi, ieu, tos parens carnals 

E tos parens espirituals. 

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je suis, moi, ton parent charnel et ton parent spirituel.

Fig. Ar sai e conosc qu'es vertatz 

Que 'l diable son siei paren.

P. Vidal: Amors pres.

Maintenant je sais et connais qu'il est vrai que les diables sont ses parents.

- Adam.

Per peccatz del premier paren. Los VII Gaugs de Maria. 

Par péché du premier parent. 

Adj. No m'es parens ni vezina.

Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta. 

Ne m'est parente ni voisine. 

CAT. Parent. ESP. Pariente. PORT. IT. Parente. (chap. Parénparens.)

Réquiem per un llauradó español. Traduít per Ramón Guimerá Lorente.  Autó: Ramón José Sender.

20. Parenta, s. f., parente, alliée par le sang.

Mos parens e parentas. Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.

(chap. Mons parens y parentes.)

Mes parents et parentes.

Fig. Pois prez onratz

Non a tan bona parenta.

B. de Ventadour: En aquest gai. 

Puisque mérite distingué n' a pas si bonne alliée. 

Ieu tenc per messongiers 

Cels que cercon sa parenta.

B. Zorgi: Entre totz mos. 

Je tiens pour mensongers ceux qui cherchent sa parente.

CAT. Parenta. ESP. Parienta. PORT. Parenta. (chap. Parenta, parentes.)

21. Parentat, s. m. et f., parenté.

Pres molher outra lo grat

De totz cellz de son parentat. V. de S. Honorat.

Il prit femme outre le gré de tous ceux de sa parenté.

La parentat volgra donar a vendre,

Sol que m pogues latz son bel cors estendre.

T. de Blacas et de Peyrols: Peirols. 

La parenté je voudrais donner à vendre, pourvu que je me pusse étendre à côté de son beau corps.

- Parent, allié.

Car aquel sobrenom avian sos parentatz. V. de S. Honorat. 

Car ce surnom avaient ses parents.

Tug siei parentat 

Naisson d' un fuec de que son aflamat. 

G. Faidit: A lieys cui am. 

Tous ses parents naissent d'un feu de quoi ils sont enflammés. 

IT. Parentado.

22. Parentela, s. f., parenté.

Las personnas plus prochanas en affinitat et parentela.

Statuts de Provence. BOMY, p. 47. 

Les personnes plus proches en affinité et parenté.

CAT. ESP. PORT. IT. Parentela. (chap. Parentela, parenteles.)

23. Parentor, s. m., parenté, famille. 

Sabetz vos cals hom era ni de quin parentor? 

Roman de Fierabras, v. 3651. 

Savez-vous quel homme il était et de quelle famille?

24. Parentiu, s. m., parenté, alliance. 

No fui del vostre parentiu 

Per tal qu'us vis e us baizes tota via.

Raimond de Miraval: Trop a un. 

Je ne fus pas de votre parenté pour cela que je vous visse et vous embrassasse toujours. 

CAT. Parentiu.

25. Parentesc, s. m., parenté, alliance, union.

Aysso es noble parentesc. V. et Vert., fol. 34. 

(chap. Aixó es noble parentesc o parentesco o parentela.)

Ceci est noble parenté.

Per vezinesc ni per parentesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.

Pour voisinage et pour parenté.

ESP. PORT. IT. Parentesco. (chap. Parentesc o parentesco.)

26. Enparentar, v., apparenter. 

Ben s' enparenta qui am bon coratge s' ajosta. Trad. de Bède, fol. 4. 

Bien s' apparente qui s' unit avec bon coeur.

Part. pas. substantiv. 

Ab dels miels de la vila e dels enparentatz. Guillaume de Tudela. 

Avec des mieux de la ville et des apparentés. 

ANC. FR. C'est des barons de France le plus emparentés. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 13. 

CAT. ESP. PORT. Emparentar. IT. Imparentare. 

(chap. Emparentá: emparento, emparentes, emparente, emparentem o emparentam, emparentéu o emparentáu, emparenten; emparentat, emparentats, emparentada, emparentades.)

27. Patrici, s. m., lat. patricius, patrice.

Venc lor ajudar lo patrici dels Romas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.

Vint leur aider le patrice des Romains.

ESP. PORT. Patricio. IT. Patrizio. (chap. Patrissi, patrissis; patricio, patricios; patrissia, patrissies, patricia, patricies.)

28. Patriarcha, s. m., lat. patriarcha, patriarche.

Tro Noe, san patriarcha. Brev. d'amor, fol. 148. 

Jusqu'à Noé, saint patriarche. 

Fon apellat Ysaac patriarcha. 

Serem, en nostre matremoni, en l' orde dels S. patriarchas.

V. et Vert., fol. 79 et 92. 

Fut appelé Isaac le patriarche. 

Nous serons, en notre mariage, au rang des saints patriarches.

- Dignité ecclésiastique.

Trames lo al patriarcha d' Antiocha. Liv. de Sydrac, fol. 1. 

Le transmit au patriarche d'Antioche. 

Pregar n' ei lo patriarcha Jan. 

T. d' Isabelle et d' Elias Cairels: N Elias. 

J'en prierai le patriarche Jean.

CAT. ESP. PORT. IT. Patriarca. (chap. Patriarca, patriarques, com los de Torredarques.)

29. Patriarcal, adj., lat. patriarchalis, patriarcal.

En las autras IIII glyeyas patriarcals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.

Dans les quatre autres églises patriarcales.

CAT. ESP. PORT. Patriarcal. IT. Patriarcale. (chap. Patriarcal, patriarcals.)

30. Papon, s. m., aïeul.

Hereter de Peyre de Lartigua, son papon.

Tit. de 1429, Bibl. du R. Ville de Castres. 

Héritier de Pierre de Lartigue, son aïeul.

(chap. Yayoyayos.)

31. Compaire, s. m., compère. 

Que a 'N Guillem dono breumen enfan

Don, s' a lui platz, yeu sos compaire sia. 

Bernard d'Auriac: En Guillem.

Qu'au seigneur Guillaume ils donnent bientôt enfant dont, s'il lui plaît, je sois son compère. 

S'ieu trobava mon compair' En Blacatz. 

Cadenet: S' ieu. 

Si je trouvais mon compère le seigneur Blacas. 

CAT. Compare. ESP. PORT. IT. Compadre. 

(chap. Compare, compares; comare, comares.)

Dos sienesos volen a una dona comare de un dells. Mor lo compare y torne a visitá al compañ, segóns la promesa y juramén que se habíen fet, y li conte cóm se está al atre món.

32. Compairesc, s. m., compérage.

Ni s layssa ges per compairesc

De far dreg, ni per parentesc.

Contricio e Penas ifernals.

Ni se laisse point par compérage de faire justice, ni par parenté.