Mostrando las entradas para la consulta catalán dialecto ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta catalán dialecto ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 5 de septiembre de 2026

El Gobierno de los rojos del PSOE, etarras, secesionistas, UE

El Gobierno de los rojos del PSOE con sus socios etarras y secesionistas avisa a la UE:
no aceptará las lenguas de la ampliación hasta que el dialecto occitano catalán, el vascuence y el dialecto portugués gallego o galego sean oficiales.

El Gobierno de los rojos de PSOE con sus socios etarras y secesionistas avisa a la UE:

Exteriores asegura que apoya la entrada de nuevos miembros, pero cree que primero hay que resolver su solicitud. Está bien que entren más países a la Unión Europea, ya que Alemania se largará pronto.

https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2026/09/05/gobierno-avisa-ue-no-aceptara-lenguas-ampliacion-hasta-catalan-euskera-gallego-sean-oficiales-2049725.html

El Gobierno ha decidido elevar el tono en su pugna para conseguir que el infecto dialecto occitano catalán, el vascuence y el galleguiño se conviertan en lenguas oficiales de la UE para advertir de que no le será "posible aceptar" que se incluyan lenguas adicionales en el reglamento lingüístico de la UE como resultado de la entrada de nuevos Estados miembro si antes no se ha dado luz verde a su petición.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

"No es posible para España aceptar nuevas lenguas oficiales si antes no se ha aprobado la oficialidad del barceloní, el vascuence batúa y el galego-portugués", han trasladado fuentes del Ministerio de Asuntos Exteriores, después de que el Gobierno haya solicitado incluir en el próximo Consejo de Asuntos Generales como punto varios la cuestión de las "lenguas oficiales y ampliación".



España solicitó formalmente a la UE en agosto de 2023, como resultado del acuerdo con Junts para lograr su respaldo en la nueva legislatura, que se considere como lenguas oficiales de la UE al dialecto pompeyano, el euskara y el galeguinho. Para que esto ocurra, es necesaria la unanimidad de los Veintisiete, algo que no se ha conseguido alcanzar hasta la fecha.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Junts y PNV quieren sacar tajada

El Gobierno ha dejado claro en todo momento a sus socios europeos que es una prioridad alcanzar este objetivo y el ministro de Exteriores, Josep Manel Alosbares, ha asegurado que es solo una cuestión de tiempo, como el morirse, convencido de que se terminará consiguiendo luz verde.

José Manuel Albares; Josep Manel Alosbares


Ya este jueves, el secretario de Estado para la UE, Fernando Sampedro, había deslizado esta nueva condicionalidad en relación con la ampliación, habida cuenta de que la entrada de nuevos países traería aparejada la inclusión de nuevas lenguas oficiales que vendrían a sumarse a las 24 que hay en la actualidad.

Ahora, las fuentes consultadas han querido dejar claro que "España apoya firmemente el proceso de ampliación", como han venido manifestando tanto Albares como el presidente del Gobierno, Perro Saunas, cuando ha habido ocasión y han esgrimido que "la incorporación de nuevas lenguas oficiales a la UE es un aspecto muy positivo dada la estrecha vinculación entre el reconocimiento de las lenguas y el sentimiento de pertenencia de la ciudadanía europea".

Urge avanzar en la reforma.

Así las cosas, desde Exteriores han defendido que "en este contexto urge avanzar en la reforma que permitirá que las lenguas oficiales españolas sean también lenguas oficiales de la UE". Para que esto suceda, es necesario que se produzca una votación, algo que hasta el momento no ha ocurrido tras constatar España que no contaba con la unanimidad de sus socios para que su propuesta no fuera rechazada.

dialèctes occitans, catalan comprés; unidad de la lengua catalana; ja ja ja !

Por lo pronto, el Gobierno tendrá ocasión de exponer su postura en la cita del 22 de septiembre, si bien no se espera que haya un debate de fondo sobre la cuestión. Con todo, será la primera vez que se vuelva a poner sobre la mesa la oficialidad del occitano-catalán, vasco y galleguinho desde julio de 2025.

Francisco Franco Bahamonde; PSOE, PP, Ciudadanos

Entonces, la propuesta española se topó con el rechazo de una decena de socios, encabezados por Alemania, sin que se hayan tenido noticias de que quienes se mostraban reticentes a dar luz verde hayan cambiado de posición. De hecho, el pasado mes de mayo, tras un encuentro entre Albares y su homólogo alemán, el Ministerio de Exteriores germano recalcó que seguía teniendo dudas.

Albert Moliner , Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

La unanimidad, principal escollo.

Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017

Desde el primer momento, la necesidad de unanimidad para sacar adelante la medida se convirtió en el principal escollo, pese a los esfuerzos del Gobierno para intentar disipar las dudas entre sus socios, en particular de índole jurídica y sobre todo que pueda convertirse en un precedente que abra la puerta a que lenguas minoritarias en otros Estados miembro puedan intentar lograr el mismo estatus.

Champouirau, chapurriau, chapurriat,xapurrejat, xapurriat,xapurreau, chapurreau

Así, el Gobierno no solo se ha comprometido a sufragar los gastos adicionales -que la Comisión Europea sitúa en torno a los 132 millones de euros anuales, (está todo pagado) basándose en lo ocurrido con el gaélico-, sino que también ha planteado una implementación parcial una vez concedida la oficialidad, para aligerar de este modo la carga.

Aznar, Pujol, bandera, votar, catalanismo

En concreto, el Ejecutivo planteó a sus socios en la primavera de 2025 que el dialecto catalán pompeyano, etarraskera y bengalego sean oficiales de manera parcial desde 2027, de modo que sólo se traducirían a partir de esa fecha los reglamentos del Consejo y del Parlamento Europeo, un 3% del total de actos jurídicos en la anterior legislatura.
Esto lo hace la IA con un coste 0.

Otegi, EH, Bildu, Barcelona

Por lo que se refiere a establecer un precedente, el Gobierno se aferra a que las tres lenguas cooficiales están recogidas en la Constitución ya antes de entrar en la UE, se usan en Congreso y Senado y España tradujo hace años a las tres los tratados, además de buena parte de la legislación europea, algo que no cumplirían otras lenguas minoritarias.
Repito, esto lo hace la inteligencia artificial en un santiamén, con coste 0.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Más webs donde se puede leer esta noticia o parecidas:


20 minutos

Demócrata punto ES

La Razón

el independiente

Caralibro o Facebook

exteriores.gob.es

El castellano en la UE

consellería de presidencia de la Xunta

La tele de los rojos : RTVE

El dialecte occità català a la UE

Equis punto com

infobae

y ya vale.

Verruga, Veruca, Verrucaria, Vers, Verset, Versifiar, Versifiayre, Versifiador, Versifiadura, Versificadura

Verruga, Veruca, s. f., lat. verruca, verrue.
S' a vostr' auzel naisson verrugas.
(chap. Si a vostre muixó li naixen (ixen) verrugues.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si à votre oiseau naissent verrues.
Veruca, es eminencia petita. Trad. d'Albucasis, fol. 40.
Verrue, c'est éminence petite.
Elytropia... cura de verrugas. Eluc. de las propr., fol. 206.
Héliotrope... guérit de verrues.
CAT. Verruga, berruga. ESP. PORT. Verruga. IT. Verruca. 
(chap. Verruga, verrugues; verrugueta, verruguetes.)

Verruga, verrugues; verrugueta, verruguetes



2. Verrucaria, s. f., lat. verrucaria, herbe aux verrues, sorte de plante.
Elytropia... es dita verrucaria, quar cura de verrugas.
Eluc. de las propr., fol. 206.
Héliotrope... est dite herbe aux verrues, parce qu'elle guérit de verrues.
PORT. Verrucaria. (chap. Verrugaria, verrugaries, planta que trau una lleit com les figues. Petro, Javier Boix de Beseit, ne va vore una a la vora del assut.)

De la comisió de les tres figues.

Vers, s. m., lat. versus, vers.
Ce mot signifiait chez les troubadours une espèce de poésie; ils n'en faisaient pas usage dans l'acception que nous lui donnons aujourd'hui.
Vers, es us dictatz en romans que compren de V (5) coblas a X (10), amb una o am doas tornadas. Leys d'amors, fol. 40.
Vers, c'est une composition en roman qui comprend de cinq couplets à dix, avec un ou avec deux refrains.
Compagnon, je ferai un vers convenable.
En aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. V. de Marcabrus.
En ce temps-là on ne disait pas chanson, mais tout ce qu'on chantait étaient vers.
ANC. FR. Lors chanta Chantecler un vers.
Et le sengler chanta le vers
Et à l'endroit et à l'envers.
Roman du Renart, t. 1, p. 60; t. III, p. 346.
- Verset. 
VI (6) psalmes ab lur antiphonas et en apres lo vers.
Regla de S. Benezeg, fol. 30.
Six psaumes avec leurs antiennes et par après le verset.
CAT. Vers. IT. Verso. (ESP. Verso. Chap. Vers o verso, versos. Antigamen, cansó, cansons.)




2. Verset, s. f. dim., verset, petite pièce de vers, couplet.
Com auzi dir
Al joglaret en son verset.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Comme j'ouïs dire au petit jongleur dans son couplet.
Chantaran un verset de plazensa.
Pujols: Dieus.
Chanteront un verset de contentement.
VI psalmes ab lur antiphonas,... e 'l verset. Regla de S. Benezeg, fol. 29.
Six psaumes avec leurs antiennes,... et le verset.
ANC. FR. Puis distrent eus deus le verset,
Li uns en gros, l'autre en faucet.
Roman du Renart, t. III, p. 344.
CAT. Verset. IT. Versetto. (ESP. Versito. Chap. Verset, versets; cansoneta, cansonetes, com les que fa lo capsot de Tomás Bosque de La Codoñera.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

3. Versifiar, v., lat. versificare, versifier, faire des vers, chanter les vers.
Segon art de versifiar. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Segons l'art de versificá. )
Selon l'art de versifier.
Senhors, esta canso es faita d' aital guia
Com sela d' Antiocha, et ayssi s versifia.
Guillaume de Tudela.
Seigneurs, cette chanson est faite de pareille manière comme celle d'Antioche, et ainsi se versifie.
Part. pas. Fetz III (3) libres versifiatz en la maniera hebraica.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.
Fit trois livres versifiés en la manière hébraïque.
CAT. ESP. PORT. Versificar. IT. Versificare. (chap. Versificá : versifico, versifiques, versifique, versifiquem o versificam, versifiquéu o versificáu, versifiquen; versificat, versificats, versificada, versificades; versificaré; versificaría; si yo versificara la Biblia en chapurriau.)

4. Versifiayre, Versifiador, s. m,., lat. versificator, versificateur.
Sabo li versifiayre. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Saben los versificadós o versificaires.)
Les versificateurs savent.
(chap. Versificadó o versificaire, versificadós o versificaires, versificadora, versificadores; poeta, poetes, com Juan Carlos Abella de Valderrobres.)

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña, amics del chapurriau

5. Versifiadura, s. f., versification.
Motas sillabas alcunas vetz en una dictio longas e breus en versifiadura.
Leys d'amors, fol. 10.
De nombreuses syllabes aucunes fois dans un mot longues et brèves en versification.

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

6. Versificadura, s. f., versification.
Lonc o breu, segon versificadura. Leys d'amors, fol. 10.
Long ou bref, selon versification.
(chap. Versificassió, versificassions; versificadura, versificadures.
No confondre o confundí en “vore si se fique dura”.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

miércoles, 26 de agosto de 2026

La justissia anule lo examen del infecte dialecte ocsitá catalá de ERC, electrissistes

La justissia anule lo examen del infecte dialecte ocsitá catalá de ERC, los hereus de Luisset Companys, pera contratá electrissistes que penalisabe "la pronunsiassió incorrecta". Lo Món.



La justicia anula el examen del infecto dialecto occitano catalán de ERC, los herederos de Companys, para contratar electricistas que penalizaba "la pronunciación incorrecta".


indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

Aquí lo imbéssil charnego : Gabriel Rufián:

Gabriel Rufián , la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea,Forges, cómic

Aquí lo retardat de Joan Tardà en dos assessinos, Otegui y Sastre (lo de detrás no sé quí es, pero sirá mal bicho tamé, com lo pena de Marsel, Marcel Pena. Se assemelle al que está detrás del gorrino Oriol a la primera imache.)

Tardà, Sastre, Otegi

Aquí lo "Himne feixista" de la Esquerra Republicana de Catalunya:

ERC, esquerra, himne feixista

Aquí lo maussoleo de Luisset, calenta, Luis, que ixes.

Companys, calenta, Lluís, que surts

Justicia, examen, catalán, ERC, pronunciación incorrecta

La justicia anula el examen del infecto dialecto occitano catalán de ERC, los herederos de Companys, para contratar electricistas que penalizaba "la pronunciación incorrecta". El Mundo. (Lo Món)



La justicia anula el examen del infecto dialecto occitano catalán de ERC, los herederos de Companys, para contratar electricistas que penalizaba "la pronunciación incorrecta".


indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

Aquí el imbécil charnego : Gabriel Rufián:

Gabriel Rufián , la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea,Forges, cómic

Aquí lo retardat de Joan Tardà con dos asesinos, Otegui y Sastre (el de atrás no sé quién es, pero será mal bicho también. Se parece al que está de detrás del cerdo Oriol en la primera imagen.)

Tardà, Sastre, Otegi

Aquí el "Himne feixista" de la ERC:

ERC, esquerra, himne feixista

Aquí el mausoleo de Luisico, calienta, que sales; calenta, Lluís, què surts.

Companys, calenta, Lluís, que surts

viernes, 17 de julio de 2026

Terra, Terreta, Terral, Terros, Terrier, Terren - Terratremol

Terra, s. f., lat. terra, terre.
Fructifica plus en magra terra que en grassa. V. et Vert., fol. 75.
Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse.
Il fan ficar un albre en terra. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Ils font planter un arbre en terre.

Peñarroya de Tastavins, Pena-roja, Penarroija

- Domaine, propriété.
La vescomtessa donet lo decime de tota sa terra. Titre de 1160.
(chap. La vizcondessa va doná la déssima de tota sa terra. Se entén mol be lo chapurriau del añ 1160.)
La vicomtesse donna le dixième de toute sa terre.
No 'ls laisses terra tenir.
(chap. literal: No 'ls dixare terra tindre.)
Folquet de Romans: Tornatz es.
Ne les laissât terre posséder.
Terra es el mech de la regio del mon pauzada. Eluc. de las propr., fol. 146.
La terre est au milieu de la région du monde posée.

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

- Partie solide du globe.
Tan cum mar clau, ni terra pot estendre.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amors.
Autant comme mer enclot, et terre peut (s') étendre.
Loc. Sebelhit en terra de promissio. V. et Vert., fol. 80.
Enseveli en terre de promission.
Adv. comp. Gran tempesta que met a terra los grans albres.
V. et Vert., fol. 9.
Grande tempête qui met à terre les grands arbres.
Fon lo murs per terra, e 'l castels pres. V. de Bertrand de Born.
Le mur fut par terre, et le château pris.
CAT. Terra. ESP. Tierra. PORT. IT. Terra. (chap. Terra, terres.) 

2. Terreta, s. f. dim., petite terre, petit domaine.
Ab onor pretz mais pauca terreta
Qu' un emperi tener a dezonor.
(chap. En honor apressio mes menuda terreta que un imperi tindre a deshonor.)
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Avec honneur je prise davantage petite terre qu'un empire tenir à déshonneur. 
CAT. Terreta. IT. Terretta. (chap. Terreta, terretes; patria menuda, la terra aon se ha naixcut y un ha creixcut o se ha criat; la meua es Beseit, Beceite, y la comarca del Matarraña, lo riu: aigua de Terrañes.)

Beceite, el pueblo, casco urbano, las eras, les eres

3. Terral, s. m., terreau, terre.
Del loc alsor
Jos al terral.
A. Daniel: Chanson.
Du lieu plus haut en bas à la terre.
ANC. FR.
Del mur e del terrail lor esteut départir. Roman de Rou, v. 4080.

4. Terros, adj., lat. terrosus, terreux.
Fon derieire totz terros. Roman de Jaufre, fol. 39.
(chap. Estabe (anabe) detrás tot terrós : tacat de terra.)
Fut derrière tout terreux.
Tan bon elme brunit veiretz terros,
Envers, jazer sanglens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Tant bon heaume bruni vous verrez terreux, renversé, gésir sanglant.
- Décomposé. 
Una partida del os,... e ja era terros. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Une partie de l'os,... et déjà il était terreux.
CAT. Terros. ESP. IT. Terroso. (chap. Terrós, terrosos, terrosa, terroses; vore tarrós, tarrossos.)

5. Terrier, s. m., terrier, terrasse.
L' aut mur e 'l terrier.
Giraud de Borneil: Lo doutz chant.
Le haut mur et le terrier.
Ni fossat ni terrier que no destruu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Ni fossé ni terrasse qu'il ne détruise.
ANC. FR.
Li roi d'Aufrique as hui fet trébuchier
Et son cheval abatu el terrier.
Roman d'Agolant, Bekker, p. 179.
ESP. Terrero. (chap. Terré, terrés.)
- Seigneur terrien.
Sai prelatz e terriers e borzes.
G. Gaucelm: A penas.
Je sais prélats et terriers et bourgeois.
E 'l segons es adreg e bons terriers.
Ralmenz Bistors: En Azemars.
Et le second est juste et bon terrier.

6. Terren, Terre, adj., lat. terrenus, terrestre.
En est segle terre.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
En ce monde terrestre.
Pus tota re terrena
S' alegra quan fuelha nais.
(chap. Pos tota cosa terrenal se alegre cuan naix la fulla.)
Arnaud de Marueil: Bel m' es.
Puisque toute chose terrestre se réjouit quand feuille naît.
Fig. Ab trop d' erguelh m' eslais
De tota beutat terrena.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Avec trop d'orgueil je m'enlace de toute beauté terrestre.
Subst. Jamais no veirai ome de mon terren.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Jamais je ne verrai homme de mon territoire.
ANC. FR. Vuider les sens de toute terrienne affection. Rabelais, liv. III, ch. 36.
Desdaignant les sceptres et les couronnes terriennes.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 118.
Propos un peu trop libre en ce qui regarde les puissances terriennes.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 274.
CAT. ESP. PORT. IT. Terreno. (chap. Terreno, adj., de la terra.)

7. Terrenal, adj., terrestre, de la terre.
En mi avetz poder major
Que dona del mon terrenal.
Amanieu des Escas: Dona per.
En moi vous avez pouvoir plus grand que dame du monde terrestre.
S' ieu fos reys terrenals. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Si yo fora (siguera) rey terrenal.)
Si je fusse roi de la terre.
Fig. Non aesma pas los terrenals tems qui espera en la durabletat de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 82.
N'estime pas les temps terrestres qui espère en l'éternité de Dieu.
CAT. ESP. Terrenal. PORT. Terreal. (chap. Terrenal, terrenals.)

8. Terraire (Terrayre), Terrador, s. m., terroir, territoire, pays, contrée.
Encaras s' apella lo terrayres de plan,
Per los gens, al dragon desobre Draguignan.
V. de S. Honorat.
Encore s'appelle le territoire simplement, par les gens, au dragon dessus Draguignan.
Pessa en qual terrador
Emblaran siei guazanhador.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Pense en quel territoire voleront ses pillards.

9. Territori, Terratori, s. m., lat. territorium, territoire.
Del territori de Tholosa. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 36.
Du territoire de Toulouse.
El terratori de Lemotjas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.
(chap. Al territori de Limoges - se parle y se escriu lo lemosí, llemosí, limousin. Vore textos de San Marsial - Saint-Martial - de esta siudat.)
Au territoire de Limoges.
CAT. Territori. ESP. PORT. IT. Territorio. (chap. Territori, territoris.)

Francesc Serès, Serés, sirás franchista, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor, franja

10. Terrestre, Terrestri, Terrest, adj., lat. terrestris, terrestre, de la terre.
Dieus plantet paradis terrestre de bos albres. V. et Vert., fol. 36.
(chap. Deu va plantá un paraísso terrestre de bons abres - albres, arbres.)
Dieu planta le paradis terrestre de bons arbres.
Be semblet rey terrestre, can fo sus el destrier. Roman de Fierabras, v. 157.
Bien il sembla roi de la terre, quand il fut sur le destrier.
Las fueillas de leune terrest. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les feuilles de lierre terrestre.
Fig. D' onor terrestri non an gran cobeetat. Poëme sur Boèce.
D'honneur terrestre ils n'ont pas grande convoitise.
CAT. ESP. PORT. IT. Terrestre. (chap. Terrestre, terrestres; extraterrestre com Gurb, extraterrestres.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

11. Terrestritat, s. f., terrosité, qui est de la nature de la terre.
Maduras,... lor terrestritat es mixta ab alcuna aygosa dossor.
(chap. Mores,... la seua terrosidat está mesclada en alguna aiguosa dolsó.)
Es pura, ses terrestritat.
Eluc. de las propr., fol. 218 et 264.
Mûres,... leur terrosité est mêlée avec aucune douceur aqueuse.
Est pure, sans terrosité.
ESP. Terrestridad (terrosidad). IT. Terrestrità, terrestritate, terrestritade.
(chap. Terrosidat, terrosidats.)

12. Terage, s. m., terre, domaine, territoire.
Magdalena m' a fag issir de mon terage. V. de sainte Magdelaine.
Magdelaine m'a fait sortir de ma terre.

13. Terreisme, s. m., terroir, terrain.
La meitats de tot aicel terreisme, lo qual es outra l' estrada comunal.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXVII, fol. 237.
La moitié de tout ce terroir, lequel est par delà le chemin communal.

14. Aterrar, v., atterrer, renverser.
No sai per que m' aterra. Leys d'amors, fol. 28.
Je ne sais pourquoi elle me renverse.
Fig. Sobra 'l sen et aterra. Leys d'amors, fol. 22.
Surmonte et atterre le sens. 
Part. pas. Tost serem del tot aterrat.
G. Riquier: Be m degra.
Tôt nous serons entièrement atterrés.
Son chaval aucit, lhui aterrat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.
Son cheval tué, lui renversé.
CAT. ESP. Aterrar. PORT. Atterrar. IT. Atterrare. (chap. Aterrá : caure an terra, tombá; aterrisá o aterrissá.) 

15. Aterrir, v., consumer, réduire en terre.
Part. pas. 1 gran femoras vil et aterrit. V. et Vert., fol. 95.
Un grand tas de fumier vil et réduit en terre.
- Fig. Infirme, cassé.
Ieu que suy vieyls et aterritz. V. de S. Honorat. 
Moi qui suis vieux et infirme.

16. Enterrar, v., enterrer.
Far enterrar los que eran morts. Chronique des Albigeois, col. 48.
(chap. Fé enterrá als que (eren) estaben morts.)
Faire enterrer ceux qui étaient morts.
Subst. Devo esser a son servizi d' el, al enterrar.
Ord. pour Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Doivent être à son service de lui, à l'enterrer.
ANC. FR.
Quant il fut enterret et la pere fut mise.
Fragm. du Ms. de la Rés. de J.-C.
CAT. ESP. PORT. Enterrar. IT. Interrare. (chap. Enterrá, enterrás : yo me enterro en arena a la playa, enterres, enterre, enterrem o enterram, enterréu o enterráu, enterren; enterrat, enterrats, enterrada, enterrades; tos enterraré a tots; enterraría la destraleta de guerra; si yo enterrara.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

17. Enteraire, s. m., fossoyeur.
Peire Fabre, enteraire de Nemse.
(chap. Pedro o Pere Fabre, enterradó de Nîmes.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr. p. 227.
Pierre Fabre, fossoyeur de Nîmes.
ESP. (Enterrador) PORT. Enterratore. (chap. Enterradó, enterradós, enterradora, enterradores; fossadó, fossadós, fossadora, fossadores.)

18. Sosterrenh, adj., sous la terre, en dessous de la terre.
La lun' es sosterrenha, que cor plus bassamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La lune est en dessous de la terre, vu qu'elle court plus bas.

19. Subterrane, adj., lat. subterraneus, souterrain.
Cum appar en la subterranea consumpcio de las ribas.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Comme il apparaît en la souterraine destruction des rives.
(chap. Subterráneo, subterráneos, subterránea, subterránees.
ESP. Subterráneo, etc.)

20. Sosterrar, Sotzterrar, Soterrar, v., enterrer, inhumer.
Qu' el poguessan soterrar. V. de S. Honorat.
(chap. Que lo pugueren enterrá - inhumá - sebelí.)
Qu'ils le pussent enterrer.
Pero, quals que s' en sotzterre,
Clerg' en faran a Dieu lau.
Raimond de la Tour: Ar er dregz.
Pourtant, quel qui s'en enterre, les clercs en rendront louange à Dieu.
Fig. Sosterra pretz, e destrui cortesia.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Enterre mérite, et détruit courtoisie.
Veiatz del fals com erra,
Que per aver veda, solv e soterra.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Voyez du faux comme il erre, vu que pour argent il met en interdit, absout et enterre.
P. Vidal: Tant me platz.
CAT. ESP. PORT. Soterrar. IT. Sotterrare. (chap. Enterrá.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

21. Sotolterci, s. m., souterrain.
Per un sotolterci a los comtes menatz 
Dreyt a la sinagoga.
Roman de Fierabras, v. 2841.
Par un souterrain a les comtes menés droit à la synagogue.
22. Mediterrane, adj., lat. mediterraneus, méditerrané, qui est au milieu des terres.
Mar... mediterranea,... pel miech de la terra, corr... entre Asia, Affrica et Europa. Eluc. de las propr., fol. 153.
(chap. Lo mar... mediterráneo,... pel mich de la terra, corre... entre Asia, África y Europa.)
La mer... méditerranée, par le milieu de la terre, court... entre Asie, Afrique et Europe.
(chap. mediterráneo; Mediterráneo, aon va naixe Joan Manuel Serrat; mediterráneos, mediterránea, mediterránees. Lo riu Matarraña naix mol prop del mar, a Terrañes, - ma + Terrañes : Terranyes : terránees - pero primé desemboque al Ebro a Fayó, y “mor” al mar al delta. ESP. Mediterráneo.)

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)

23. Cambaterrar, v., démonter, mettre pied à terre, descendre de cheval.
Part. pas. Com es cambaterratz ?
Avez vostre caval prestatz ? 
Son tuit ensemps cambaterrat. 
Roman de Jaufre, fol. 95 et 107.
Comment êtes-vous démonté? Avez-vous prêté voire cheval?
Ils sont tous ensemble descendus de cheval.
(chap. Cama + terra : camaterrá : desmontá del caball.)

24. Deyssoterrar, v., désenterrer, exhumer. 
Part. pas. La toseta a deyssoterrada. V. de S. Honorat.
(chap. La sagala ha desenterrat - desenterrada)
La jeune fille il a désenterrée.
CAT. Dessoterrar. ANC. ESP. Desoterrar (MOD. Desenterrar, exhumar).
IT. Disotterrare. (chap. Desenterrá, exhumá : desenterro, desenterres, desenterre, desenterrem o desenterram, desenterréu o desenterráu, desenterren; desenterrat, desenterrats, desenterrada, desenterrades; desenterraré; desenterraría; si yo desenterrara un tessoro.)

"L'art estava sepultada 
en sepulcra lemosí, 
mes ara desenterrada 
y molt ben afeyzonada
para tot bon us y fí, 
la us dona un malorquí." 

25. Terragarda, s. f., messiage, fonction du messier, du garde champêtre.
Contra la dita terragarda.
Aprop lo qual dia de terragarda deu respondre lo deffendent et ades sens tota dilatio. Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Contre ledit messiage.
Après lequel jour de messiage doit répondre le défendant et incessamment sans nulle dilation.
(chap. Terraguarda, terraguardes; guarda campestre.)

26. Terragardar, v., faire fonction de garde champêtre, de messier.
Aver sos predits dias... per terragardar. 
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Avoir ses avantdits jours... pour faire fonction de garde champêtre. 
(chap. Terraguardá : guardá la terra : fé la funsió de guarda campestre.)

27. Terramajor, Terramaior, s. f., terre-majeure, terre-sainte.
Nostr' ancessor
Conquesteron terramaior. 
Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.
Nos ancêtres conquirent terre-sainte.
(chap. Terramajó, terra santa.)

28. Terramaire, s. f., mère-terre, terre.
Lo soleilhs, ab sa calor,
Tira terrenal vapor,
E pueis la freior del aire
Empenhen vas terramaire
La vapor terrenal sa jos,
Fai las dichas impressios.
Brev. d'amor, fol. 38.
Le soleil, avec sa chaleur, attire la vapeur terrestre, et puis la froideur de l'air poussant vers la terre la vapeur terrestre en bas, fait lesdites impressions.
(chap. Terra mare.)

Terra lliure, Juaquinico el Torrao, organizador, paradas, país, Catalunya

29. Terratremol, s. m., tremblement de terre.
Quan lo terratremols se fay. Brev. d'amor, fol. 39.
Quand le tremblement de terre se fait.
Venc terratremols per l' engenh del diable. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Vint tremblement de terre par l'engin du diable.
ANC. FR. Ce terretremble... qui esbranla toute la maison.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 6.
ANC. CAT. Terratremol. ESP. Terretremo. (terremoto) (chap. Terremoto,  terremotos : cuan tremole la terra; no diem terratrémol, pero sí “tremola, porró”. Se li diu terremoto a un chiquet o chiqueta mol mogut, com Chicho, o Marcel Pena, lo pena de Marsel.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.