Mostrando las entradas para la consulta carrera ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta carrera ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 23 de agosto de 2026

Ulcus, Ulceracio, Ulcerar, Ulceros, Ulceratiu, Ultim, Ultimar, Penultim, Denanpenultim

Ulcus, s. m., lat. ulcus, ulcère.
Es fayt ulcus, e no es consolidat. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Est fait ulcère, et n'est pas consolidé.
 
Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales; Ulcus, s. m., lat. ulcus, ulcère
 
 
 
 



2. Ulceracio, s. f., lat. ulceratio, ulcération, formation d'ulcère.
Ulceracio mala. Trad. d'Albucasis, fol. 48.
(chap. Ulserassió roína)
Mauvaise ulcération.
CAT. Ulceració. ESP. Ulceración. PORT. Ulceração. IT. Ulcerazione. 
(chap. Ulserassió, ulserassions.

3. Ulcerar, v., lat. ulcerare, ulcérer.
Part. pas. Es senhal qu' el pulmo es ulcerat. Eluc. de las propr., fol. 45.
(chap. Es siñal que lo pulmó está ulserat.)
C'est signe que le poumon est ulcéré.
CAT. ESP. PORT. Ulcerar. IT. Ulcerare. (chap. Ulserá, ulserás; llagá, llagás; ulserat, ulserats, ulserada, ulserades.)

4. Ulceros, adj., lat. ulcerosus, ulcéreux.
Pulmo ulceros et nafrat. Eluc. de las propr., fol. 45.
(chap. Pulmó ulserós y nafrat o ñafrat.)
Poumon ulcéreux et blessé.
CAT. Ulceros. ESP. PORT. IT. Ulceroso. (chap. Ulserós, ulserosos, ulserosa, ulseroses.)

5. Ulceratiu, adj., ulcératif, propre à ulcérer.
Humor laytenca, ulcerativa. Eluc. de las propr., fol. 207.
Humeur laiteuse, ulcérative.
ESP. Ulcerativo. (chap. Ulseratiu, ulseratius, ulserativa, ulseratives.)
 
Ultim, adj., ultimus, dernier.
Si es plaitz d' autra voluntat ultima que non sia testamen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 28.
S'il est plaid d'autre volonté dernière qui ne soit pas testament.
CAT. Ultim. ESP. (último) PORT. IT. Ultimo. (chap. últim, ultims, última, últimes; radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera carrera a la zurda, zagueres, a La Codoñera, o a Luesia.)

2. Ultimar, v., lat. ultimare, mettre à fin, terminer.
Cauterizero sobre la cavilla, et ultimero en la cauterizacio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Ils cautérisèrent sur la cheville, et en terminèrent la cautérisation.
ESP. PORT. Ultimar. IT. Ultimare. (chap. Ultimá, acabá, portá a fin.)

3. Penultim, adj., lat. penultimus, pénultième.
Subst. Han lor accen principal en la penultima. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Tenen lo seu acento prinsipal a la penúltima - sílaba.)
Ont leur accent principal à la pénultième.
CAT. Penultim. ESP. (Penúltimo) PORT. IT. Penultimo. (chap. Penúltim,  penultims, penúltima, penúltimes.)

 

4. Denanpenultim, adj., antépénultième.
Subst. L' accens principals es en la denanpenultima. Leys d'amors, fol. 10.
L'accent principal est à l'antépénultième.
(chap. Denan : dabán : ante + penúltim : antepenúltim, antepenultims, antepenúltima, antepenúltimes.)

lunes, 27 de abril de 2026

Rozina - Rua, Ruga - Ruda, Rutha

Rozina, s. f., lat. resina, résine.
Rozina, es tota goma liquida.
(chap. Raína, es tota goma líquida.)
Pinhe... ha humor que... convertish si en rozina.
(chap. Lo pi té saba que se convertix en raína : resina.)
Eluc. de las propr., fol. 221 et 218.
Résine, c'est toute gomme liquide.
Le pin... a séve qui... se convertit en résine.
CAT. Resina, rehina. ESP. Resina. PORT. Rezina, resina. IT. Resina.
(chap. Raína, raínes. En raína se prepare tamé una pega pera empeltá.)

melis, fusta, pi, oliosa, tea; Rozina, s. f., lat. resina, résine.

2. Rozinos, adj., lat. resinosus, résineux.
Frug plazent, gras et rozinos. Eluc. de las propr., fol. 224.
Fruit agréable, gras et résineux.
CAT. Resinos. ESP. PORT. IT. Resinoso. (chap. Resinós, resinosos, resinosa, resinoses; rainós, rainosos, rainosa, rainoses; apegalós, apegalosos, apegalosa, apegaloses.)

Rua, Ruga, s. f. lat. ruga, ride.
Eu peing la rua de sotz l' uoill.
Le Moine de Montaudon: Quant tuit.
Je peins la ride dessous l'oeil.
Macula ni ruga. Doctrine des Vaudois.
Tache ni ride.
Grayssha… es... de las ruas del cuer extensiva.
Eluc. de las propr., fol. 65.
La graisse... est... des rides de la peau extensive.
ANC. FR. Les cheveulx blancs des vieillars, leurs ruges et ridez visaiges.
Laurent du Premier Faict, trad. du Traité de la Vieill. de Cicéron, fol. 40.
ANC. CAT. ESP. (arruga) PORT. IT. Ruga. (chap. Arruga, arrugues.)

2. Ruar, v., lat. rugare, rider.
La pelz li rua, hec lo kap te tremblant. Poëme sur Boèce.
La peau lui ride, voici que le chef tient tremblant.
Part. pas. Lo solelh le ret negre et ruat. Eluc. de las propr., fol. 219.
Le soleil le rend noir et ridé.
Quan son vielhas ruadas. Brev. d'amor, fol. 131.
(chap. Cuan són velles arrugades.)
Quand elles sont vieilles ridées.
ANC. CAT. ESP. Rugar. (ESP. Arrugar; chap. Arrugá, arrugás.)

3. Ruament, s. m., ride.
Atenuacio del front et ruament denota defalhiment del cervel.
Eluc. de las propr., fol. 39.
Rétrécissement du front et ride dénote défaillance du cerveau.

4. Rugos, adj., lat. rugosus, ridé.
Per forsa del foc rema negre et rugos.
Per defauta de calor et d' humor natural es rugoza.
Eluc. de las propr., fol. 219.
Par force du feu reste noir et ridé.
Par manquement de chaleur et d'humeur naturelle elle est ridée.
ESP. PORT. Rugoso. (chap. Rugós, rugosos, rugosa, rugoses; arrugat, arrugats, arrugada, arrugades.)

5. Rugatiu, adj., ridatif, propre à rider.
Es rugativa, per que les vielhs so ruats. Eluc. de las propr., fol. 26.
Est ridative, c'est pourquoi les vieux sont ridés.

6. Rugacio, s. f., lat. rugatio, ride.
Pel... pren..., per defauta d' humor, rugacio. Eluc. de las propr., fol. 65.
La peau... prend..., par manque d'humeur, ride.

7. Rugozitat, s. f., lat. rugositatem, rugosité. 
La scorsa aspra et granda rugozitat. Eluc. de las propr., fol. 217.
L'écorce rude et grande rugosité.
ESP. Rugosidad. (chap. Rugosidat, rugosidats.)

Rua, s. f., rue.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 64; Denina, t. III, p. 142.
La nuhs era negra, e fai escur,
E perprendo la ruas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
La nuit était noire, et il fait obscur, et ils prennent les rues.
ESP. (rúa, calle, vía) PORT. Rua. (chap. Carré, carrés; carrera, carreres; rúa, rúes.)

13, Rue del Percebe; Carré, carrés; carrera, carreres; rúa, rúes



Ruda, Rutha, s. f., lat. ruta, rue, plante.
Grana de ruda.
Suc de ruda.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Graine de rue.
Suc de rue.
Rutha... es herba...; contraria es a vere. Eluc. de las propr., fol. 221.
La rue... est herbe...; contraire elle est à venin.
CAT. ESP. PORT. Ruda. IT. Ruta. (chap. Ruda, rudes, planta de una auló mol espessial, mol intensa, desagradable pera casi tot hom; es abortiva.)

Ruda, Rutha, s. f., lat. ruta, rue, plante.


2. Ruthat, adj., lat. rutatus, mêlé de rue.
Les Romas buvio antiquament vi ruthat contra vere.
(chap. Los Romanos bebíen antigamen vi rudat o rutat contra veneno.)
Eluc. de las propr., fol. 221.
Les Romains buvaient anciennement vin mêlé de rue contre venin.
(chap. Rudat, rudats, beguda rudada, begudes rudades; rutat, rutats, rutada, rutades. Preferixco lo vi quinat, en quina o kina, que lo vi rudat o rutat, aixó que no lo hay probat may.)

domingo, 12 de abril de 2026

Rauc, rauch - Razimar

Rauc, rauch, adj., lat. raucus, rauque, enroué.

Be m' enueia, per sant Salvaire,

D' ome raucx, que s fassa chantaire.

Le moine de Montaudon: Be m' enueia.

Bien il m'ennuie, par le saint Sauveur, d'homme rauque, qu'il se fasse chanteur.

La Codoñera, Tomás Bosque Peñarroya, Be m' enueia, per sant Salvaire,  D' ome raucx, que s fassa chantaire.


Raucha vos don cridatz en chantant.

Bertrand de Born: Fuilhetas.

Voix enrouée dont vous criez en chantant.

Ieu sui del castiar raucx.

Pierre d'Auvergne: Belh m' es qu' ieu.

Je suis rauque du châtier.

Canto entro so raucs (o raucz). Eluc. de las propr., fol. 32.

Chantent jusqu'à ce qu'ils sont rauques.

CAT. Ronc. ESP. Ronco. PORT. Rouco. IT. Rauco. (chap. Ronco o ronc, roncos o roncs, ronca, ronques; ronquera; está engorgossat, casi afónic, afónics, afónica, afóniques.)

2. Rauquilhos, adj., rauque, enroué.

Es rauquilhos,

E non sabes dir aut ni clar.

Marcabrus: D' un estru.

Tu es rauque, et ne sais parler haut ni clair.

3. Rauquamen, adv., rauquement.

Dis totz sos vers raucamen.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Dit tous ses vers rauquement.

Parlava mot raucament. Passio de Maria.

Parlait moult rauquement.

ESP. Roncamente. (chap. parlabe mol roncamen.)

4. Rauquet, adj. dim., rauque, sourd, rude.

Adverb. Quant aug dire...

Mo sonet rauquet e clar.

Giraud de Borneil: A penas sai.

Quand j'entends dire... mon sonnet rauquement et clair.

ESP. Ronquito. (chap. Ronquet, ronquets, veu ronqueta, veus ronquetes.)

5. Rauquiar, v., crier d'un cri rauque.

Capo... finh votz de galinas cloquian..., las galinas apela rauquian.

Eluc. de las propr., fol. 146.

Chapon... il feint voix de poules en gloussant..., les poules il appelle en criant d'un cri rauque.
ESP. Ronquear. (chap. Ronquejá.)
6. Rauquiera, Rauqueria, s. f., enrouement.

Rauquiera si engendra quan la canal del pulmo es trop humida.

Rauqueria en la votz.

Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 26.

Enrouement s'engendre quand le canal du poumon est trop humide.

Enrouement en la voix.

CAT. ESP. Ronquera. (chap. Ronquera, ronqueres; engorgossamén, engorgossamens.)
7. Rauqueza, s. f., enrouement.

Han... en la arteria trachea aspreza et rauqueza. Eluc. de las propr., fol. 100.

Ont... en la trachée-artère âpreté et enrouement.
8. Rauguelhar, v., râler.

Si 'l mals loindans li dura,

Pauc viura, qu' ades rauguelha.
P. Rogiers: Al pareissen.

Si le mal lointain lui dure, peu vivra, vu que incessamment il râle.
9. Raumat, s. m., râle, râlement.

Si vostr' auzel suefre raumatz

Per polvera o per frimatz.

Raumatz l' en ve qu' el trebola.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau souffre râlements par poussière ou par frimats.

Râle lui en vient de sorte qu'il frissonne.
10. Enraumar, v., enrouer.

Part. pas. subst. Pero si m val mais d' afan

Mos sos levatz

Qu' uns enraumatz.

T. de Lignaure et de Giraud de Borneil: Ara m.

Pourtant ainsi me vaut plus de peine mon son élevé qu'un enroué.
11. Enraumezar, v., enrouer.

Part. pas. Cant auzels es enraumezatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand oiseau est enroué.

Raus, Ros, s. m., roseau.

Voyez Ihre, Diss. alt., p. 231.

Secha 'l joncx e 'l glats e 'l raus.

G. Adhemar: Quan la.

Le jonc et le glayeul et le roseau sèche.
Meiro lo fuc (: fuoc, foc) el borc cubert de ros.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.

Mirent le feu au bourg couvert de roseau.

Loc. En R., ab sa lansa,

Lo mes el raus.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Le seigneur R., avec sa lance, le mit sur le roseau (par terre).
(ESP. Caña o junco. Chap. Caña, cañes, jung o junc, jungs o juncs. Aon ñan moltes cañes se li diu cañá; a Beseit los cañerets o los Escañerets es un tros del camí cap al assut, aon abunden les cañes que chupen de la sequia. Cañís, Cañisos o Cañissos; Alcañís. Aon ñan mols juncs se li diu junquera, chunquera a Vallchunquera, Valjunquera.)

La Aldea, Valjunquera, Valljunquera, Vallchunquera

2. Rauzel, Rauzeu, s. m., roseau.

En un vergier claus de rauzel.

P. Vidal: Lai on cobra.

En un verger clos de roseau.

Sui ieu, si la vostra lauzors

No m val, plus frevols que rauzeus.

Giraud de Borneil: Quan lo fregz.

Je suis, si votre louange ne me protége, plus faible que roseau.

ANC. FR. Lou rosel ne resembloit mie

Qui à toz venz veincre se laisse.
Nouv. rec. de fabl. et cont. ant., t. II, p. 14.

Rauzel, Rauzeu, s. m., roseau.


3. Rauza, s. f., jonchaie, roseau.

On anc no calc rausa ni sesca.

P. Vidal: Lai on cobra.

Où oncques ne foula roseau ni jonc.

El temps que fulha e flors par en la rauza.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.

Au temps que feuille et fleur paraît dans la jonchaie.

4. Rausan, Rausa, s. m., natte de roseaux.

Evolopatz d' un bell rausa

Si co fazian l' ancia.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Enveloppé d'une belle natte ainsi comme faisaient les anciens.

5. Rauzier, s. m., nattier, ouvrier en roseaux.

Lo sagramental dels rauziers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 148.

Le serment des nattiers.


Raustir, v., rôtir.

Voyez Denina, t. III, p. xviij; Muratori, Diss. 33.

Fet lo cor raustir.
(chap. Va fé rostí lo cor.)

V. de Guillaume de Cabestaing.

Fit le coeur rôtir.

Prengam mo filh e trenquem lo, e raustiscam ne 1 cartier, e mangem lo.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.

Prenons mon fils et dépeçons-le, et rôtissons-en un quartier, et mangeons-le.

Qui prendia la lhimatz e la raustia en oli. Liv. de Sydrac, fol. 77.

Qui prendrait la limace et la rôtirait dans l'huile.

- En parlant d'un martyr.

El si fes raustir sai.

Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.

Il se fit rôtir ici.

Part. pas. Cabritz raustitz. Brev. d'amor, fol. 126.
(chap. Cabrits rostits.)

Cabris rôtis.

Carns trop grassas hom no deu manjar sino raustidas.
(chap. Carns mol grasses no se deuen minjá mes que (sino) rostides.)

Eluc. de las propr., fol. 233.

Chairs trop grasses on ne doit manger sinon rôties.

Fig. Fregitz e raustitz el turmen de la crotz. V. et Vert., fol. 43.
(chap. figurat: Fregit y rostit al tormén de la creu. San Lorenzo o Llorens va sé rostit a una griella.)

San Lorenzo o Llorens va sé rostit a una griella

Frit et rôti au tourment de la croix.

CAT. ANC. ESP. Rostir. (chap. Rostí: rostixco o rostixgo, rostixes, rostix, rostim, rostiu, rostixen; rostit, rostits, rostida, rostides; yo rostiría; yo rostiré; si yo rostiguera o rostira.)

Una história en final felís, cordé, mar, brasa

2. Raust, adv., rôti, brûlé, aride, roide, rude.

Zo qu' es raust aplana ben.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Ce qui est rude il aplanit bien.

Roca redonda,

Auta et rausta e tailant.

Vos venretz en una plaina

On a una rausta montaina.

Roman de Jaufre, fol. 3 et 55.

Roche ronde, haute et roide et escarpée.

Vous viendrez en une plaine où il y a une aride montagne.

Substantiv. Issic del ostal tan bona odor del raust, que tota la carrieyra ne flayret.
(chap. Eixíe del hostal tan bona auló del rostit (la rostifarra), que tota la carrera (lo carré) ne flairabe (ne fée auló.)

La chiqueta María teníe un corderet; rostifarra

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.

Il sortit de l'hôtel si bonne odeur du rôti, que toute la rue en fut odorante.

Causas salsas ni frichura ni raust. Eluc. de las propr., fol. 86.

Choses salées ni friture ni rôt.

ANC. CAT. Rost. (chap. Rostit, rostits; cuan es mol abundán: rostifarra, rostifarres; rostidissa, rostidisses.)

3. Rostidor, adj., rôti, frit.

Un tros de peis rostidor. Brev. d'amor, fol. 176.
(chap. Un tros de peix rostidó.)

Un tronçon de poisson rôti.
(chap. Rostidó : aon se rostix, rostidós; que está preparat pera rostí; qui rostix; rostidora, rostidores. Los de Monroch no són bons rostidós, perque u fan tot sucarrat.)


Rauza, Rausa, s. f., lie.

Ieu pretz mais ...

... Aigua fresca ab bon vi que rauza.

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.

Je prise davantage... eau fraîche avec bon vin que lie.

- Tartre.

Rauza, o fetz del vi en l' estrem del tonel indurzida.

Eluc. de las propr., fol. 193.

Tartre, ou lie du vin dans le fond du tonneau endurcie.
(chap. Solada, solades del vi al carretell, o del oli al tinet. La mare del vi.)
(ESP. Lía, lías, sedimentos.)


Raynart, s. m., renard.

Voyez Denina, t. III, p. 64; et Journal des Savants, octobre 1826, p. 334.

Ben pot hom dir qu' ancmais filhs de lhaupart

No s mes en crotz a guiza de raynart.

E. Cairels: Pus chai.

On peut bien dire que jamais fils de léopard ne se mit en croix à guise de renard.

- Fig. Fin, rusé, matois.

Anc non fon, En Sordel, que hom ten per raynart,

Cavaliers.

P. Bremon Ricas Novas: En la mar.

Oncques le seigneur Sordel, qu'on tient pour renard, ne fut chevalier.

Prov. La penedensa del raynart. Brev. d'amor, fol. 109.
(chap. La penitensia de la rabosa.)

La pénitence du renard.

ANC. CAT. Ranart. (chap. Rabosa, raboses. ESP. Zorro, zorra, raposa, raposas. Vore la cansó ocsitana - provensal: “Ai vist lo lop, lo rainard, la lebre”.)



Rayssar, v., scier, couper, déchirer, tourmenter.

Fig. So que tant lo cor mi rayssa.

B. Alahan de Narbonne: No puesc mudar.

Ce qui tant le coeur me tourmente.

2. Raissos, adj., tourmenté, désireux.

Tan suy d' apenre raissos

So que d' amar ai falhensa.

G. Riquier: Pus astre no.

Tant je suis tourmenté d'apprendre ce que d'aimer j'ai faute.


Raza, s. f., race.

Voyez Mayans, Orig. de la Lengua española, t. II, p. 253.

Lo coms G. vos manda, raza leial. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 66.

Le comte Gérard vous mande, race loyale.

CAT. Rassa. ESP. Raza. PORT Raça. IT. Razza. (chap. Rassa, rasses, com la catalana y la vasca.)

Albert Moliner, Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.


Razim, Rasim, Razain, s. m., lat. racemus, raisin.

Ja non creirai, qui que m' o jur,

Que vins non esca de razim.

Marcabrus: Bel m' es quant.

Jamais je ne croirai, qui que ce soit qui me le jure, que vin ne sorte pas de raisin.

Semblon razains preins en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull.)

Lantelm: Lanfran qu' ill.

Semblent raisins pressés en treuil.

Lo quintal de rasims secs.
(chap. Lo quintal de raíms secs : pansa, panses.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 116.

Le quintal de raisins secs.

CAT. Rahim. ESP. PORT. Racimo. IT. Racemo. (chap. Carroll de raím, carrolls de raíms.)

raím, vi, racimo, carroll, vins

2. Razimet, s. m. dim., petit raisin.

Per som del ram met tal espiga

Que resembla un razimet.

Dels razimets de l' avaisa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Au sommet du rameau met tel épi qui ressemble un petit raisin.

Des petits raisins d'avaisse.

CAT. Rahimet. ESP. Racimito. (chap. Raimet, raimets; carrollet, carrollets.)

3. Razimar, v., produire des raisins.

De bona vit, quan razima,

Deu hom amar son razim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.

De bonne vigne, quand elle produit des raisins, on doit aimer son raisin.

- Vendanger.

E 'l guartz qu' estai sotz lo banc,

Qu' apres los autres, razima.

Giraud de Calanson: Sitot l' aura.

Et le goujat qui se tient sous le banc, qui, après les autres, vendange.

Razimar... las vinhas.

Tit. du XVe siècle, entre les seigneurs et les habitants de La Roche.

Vendanger... les vignes.

ESP. Racimar. (chap. Fé carroll, fé raím; “acarrollá, arraimá”.)

viernes, 6 de febrero de 2026

L'OMBRA. Tomás Aguiló Forteza.

L'OMBRA.

L'OMBRA. Tomás Aguiló Forteza.


¿Veus aquella polsaguéra

Qu'alsa corrent un cavall?

Sents que trota? Sents que trota?

Qui li cualca no 's Don Juan? (cavalca, caualca)

- Ay mare, la meua mare,

Prest a la torre pujau,

Y mirau si'l cavaller

Demunt la terra ombra fá.

¿Qué me dius, filleta meua,

Que 'm vols di' ab aquest esglày?

Ton marit es el qui vé.

- Mon marit qui 'm vé a matar.


LA SOMBRA.

¿Ves aquella nube de polvo que levanta un caballo a la carrera? Cómo trota! cómo trota! ¿Quién lo cabalga no es Don Juan?

 

Ay, madre, la mi madre, subid presto a la torre y ved si la sombra del jinete se dibuja sobre la tierra.

- ¿Qué me dices, hija? ¿qué significa tu espanto? Tu marido es el que viene.

- Mi marido que viene a matarme.

- ¿Qué me dius, filleta meua?

Si es éll qui l''estima tant!

- Ay mare, la meua mare,

Tot vos ho hauré de contar.

Ja sabeu qu'un més havia,

Sols un mès qu'eram casats,

Cuant per desgracia a la guèrra

Don Juan s'en hagué d'anar.

Per recordança una prenda

Jo li dehia que 'm deixás;

Que fos gelós no sabia,

Y éll l'ombra seua m' deixá.

Cuant s'en anava, a n'el pàti

Sols fehia ombra el seu cavall,

Y a la pared del meu cuarto

La seua ombra es va quedar.

Sèt senmanas se passaren,

Y un capvespre p'el meu mal

A n'el patge qui 'm lletgia

Fita fit el vatx mirar. (fit a fit)

L'ombra qu'era molt oscura,

Que llavores era igual

A la qu'en punt de mitx dia

Els àrbres en terra fan,

- ¿Qué me dices, hija? si es él, que te ama tanto! - Ay, madre, la mi madre, todo os lo habré de contar.

Ya sabéis que sólo un mes, sólo un mes llevábamos de matrimonio, cuando por desgracia Don Juan tuvo que marcharse a la guerra.

Pedíale yo un recuerdo en prenda de su amor; no sabía que fuera celoso, y él dejóme su sombra.

Al partir solamente su corcel daba sombra en el patio y quedóse la suya fija en la pared de mi estancia.

Siete semanas pasaron, y una tarde, por mi mal, osé mirar de hito en hito al paje que me leía.

La sombra que era muy oscura, que entonces era igual a la de los árboles cuando se halla el sol en el zénit,

Poch a poch, ay, mare meua!

Ménos fosca es va tornar,

Com si una boyrina clara

Baix del sol s'hagués posat.

Sols tres dias se passaren

Y el patge m'besá les mans; ('m besá)

L'ombra era com la dels àrbres

Cuant la lluna está en el cuart.

Sols tres dias se passaren

Y el patge s'ajonollá;

L'ombra era com la dels àrbres

Cuant el cel está estrellat.

Ay, mara, la meua mara! (mare, la meua mare!; errata, sí, sí)

¿Qué mes vos tench de contar?

No havian passat tres dias...

L'ombra del tot s'apagá.

- ¿Sents, sents el cavall que trota? -

El cavallér entra ja,

Y antes qu'el mirás s'esposa,

Totduna en terra mirá.

Y tan prest com mirá en terra

Un crit doná molt amarch,

Y entre els brassos de sa mare

Desmayada va tombar.


Poco a poco, madre mía, menos oscura se volvió, como si por debajo del sol se hubiese esparcido débil niebla.

Solo tres días pasaron y besóme el paje la mano; la sombra era como la de los árboles cuando está la luna en su menguante.

Solo tres días pasaron y a mis pies postróse el paje; la sombra era como la de los árboles cuando brillan no más las estrellas en el cielo.

Ay, madre, la mi madre! ¿qué más os he de contar? No habían pasado tres días, y.... apagóse del todo la sombra.

¿Oyes, oyes como trota el caballo? - Entra el caballero y antes de mirarlo fijó en tierra sus ojos la esposa criminal.

Y tan pronto como la mira, exhala un grito horrible, y cae desmayada en los brazos de su madre.

- Correu, patges, correu, patges,

Veniu prest aquí Don Juan,

Qu' ha causat a vostre esposa

Tanta alegría un desmay.

- Mare, mare descuidada,

D'alegría no será:

Será qu'ha vist la meua ombra

Y li ha féta faredat.

Jo m'en vaig aná á la guerra

Com un cavaller honrat,

El meu còs ombra no fehia,

Sols ne fehia 'l meu cavall.

Sèt senmanas se passaren

Y un poch d'ombra m' va assustar:

L'ombra era com la dels àrbres

Cuant el cel está estrellat.

Sols tres dias se passaren,

Y m' vatx teme qu'en el camp

Fehia ombra com la dels àrbres

Cuant la lluna está en el cuart.

Sols tres dias se passaren,

Y jo m'en venia aviat,

Qu' aquella ombra m' perseguia

Com l'inimich mes fatal;

- Corred, pajes, corred, pajes, acudid pronto Don Juan; la alegría de vuestra llegada causó un desmayo a vuestra esposa.

Madre, madre descuidada, de gozo no será; sin duda ha visto mi sombra, y no ha podido dominar su terror.

Yo me fui a la guerra como honrado caballero, mi cuerpo no daba sombra, dábala solamente mi caballo.

Pasaron siete semanas y aterróme un poco de sombra; la sombra era como la de los árboles cuando brillan no más las estrellas en el ciclo.

Solo tres días pasaron y mi sombra en el camino era igual a la de los árboles cuando está la luna en su menguante.

Solo tres días pasaron y yo venia a todo el correr de mi caballo, porque aquella sombra me perseguía como el más rencoroso enemigo;

Poch a poch s'enfosquí l'ombra

Just com la qu'els àrbres fan,

Cuant una boyrina clara

A n'el sol li está devant.

No havian passat tres dias,

Tota l'ombra fehia ja,

Y es precís que a n' aquesta ombra

La cubresca jo de sanch. -

___

Poco a poco se ennegreció y llegó a ser tan oscura como la de los árboles cuando cubre el sol débil niebla.

No habían pasado tres días, y vi ya dibujarse toda mi sombra en el suelo, y fuerza es que yo la cubra de sangre.

____


La Sombra. Tomás Aguiló Forteza.

Adios. Tomás Aguiló Forteza.

ADIOS! (Tomás Aguiló Forteza.)


Tomás Aguiló Forteza; Adios; ¡Cóm se mostían y cauen, Esfullades baix dels brots,


¡Cóm se mostían y cauen,

Esfullades baix dels brots,

Les flors qu'eran l'alegría

D'aquest jardí tan hermós!

Floretes blanques y blaves,

Floretes de cent colors,

Ramells no faré de voltros

Ni vendré ja a regarvos:

Adios, floretes, adios!


De lluny s'en venen les ones,

De lluny les du la maror,

Y cap n'arriba a la platja

Que totduna no s'en torn.


ADIÓS!

¡Cómo se marchitan y caen, deshojadas bajo del tronco, las flores que eran la alegría de este jardín tan bello! Florecillas blancas y azules, florecillas de cien colores, ramos no haré de vosotras, ni vendré ya a regaros. Adiós, florecillas, adiós!

De lejos vienen las olas, de lejos las lleva el temporal; ninguna hay que no se vuelva en el momento de tocar en la playa. ¿Es que buscan


¿Es que cerquen altre terra?

¿O 's qu'es perden dins els fons?

Si sabeu, mare, d'hont venen,

¿Ahont van ho sabeu vos?

Ay! ones, adios, adios!


Ja s'en van les oronelles,

Que de prest vendrán els tords,

Y aquests dias tan alegres

Serán dias de tristor!

Els penyals de neu blanquetjan,

El mestral despulla els tronchs,

Y a n'el cor també 'l despullan,

També 'l gèlan les fredors.

Adios, alegría, adios!

Aquells qui tasten la vida

Li troban un gust tan dols!

Y quant menos ho esperan

¡Qu'es d'amarch el derrer glop!

Si d'entre les mans mos fujen

Les esperançes del mon,

¿Per qué el cor d'un ple qui 'l mata

N'está sempre desitjos?

Adios, esperança, adios!

¿Per qué hi ha flors que matzinan

Quant tenen tan bon olor?

¿Per qué en lo blau de les ones

El blau del cel se confon?

¿Per qué tot crestall s'entela?


otras tierras, o es que se pierden en el fondo? Si sabéis, madre, de dónde vienen, ¿sabéis quizás a dónde van? Ay! adiós, olas, adiós!

Ya se van las golondrinas, asaz presto llegarán los tordos, y esos días tan alegres serán días de amargura! La nieve blanquea las cimas, el huracán despoja los troncos, y también al corazón despojan, también le hielan los rigores del otoño. Adiós, alegría, adiós!

Es dulce el sabor de la vida para aquellos que liban su copa, y cuando menos lo esperan, ¡cuán amargo es su último sorbo! Si de entre las manos huyen las esperanzas del mundo, ¿Por qué de un placer que le mata está siempre ansioso el corazón? Adiós, esperanza, adiós!,

¿Por qué hay flores de suavísimo olor que envenenan? ¿Por qué se parece tanto el azul de las olas al azul del cielo? ¿Por qué todo cristal se empaña?


¿Per qué tot mirall se romp?

¿Per qué han de venir les ditxes

Si venen per deixarmos?

Adios, ditxa meua, adios!

Del seu cavall que s'allunya

El trapitx qu'es ja de sórd!

Y encara derrera els àrbres

Axeca un nigul de pols.

El nigul s'escampa al ayre,

El trapitx es perd del tot;

Ja may mes sobre la terra

Tornarém a veuremós.

Adios, pera sempre, adios!

Sentiu, mare? sentiu, mare?

Aquests aglapits, qué son?

El meu còs tot s'escarrufa;

Ay, mare, quín tremoló!

¿Será ver axó que diuen,

Qu'el cá del nostre pastor,

Cada pich qu'el fosser passa,

Se pòsa a lladrar furiós?

Adios, vida meua, adios!

Allá demunt la muntanya

S'axeca una vermelló;

Si 's el sol que ja 's vol pondre,

¿Cóm axí 's pòn tan dejorn?

Els niguls vermells s'apagan:

¡Quín nigul s'en vé tan fosch!

¿Por qué se rompe todo espejo? ¿Por qué han de venir las dichas, si vienen para dejarnos? Adiós, dicha mía, adiós!

Cuán sordas llegan ya las pisadas de su caballo que se aleja! y todavía tras de los árboles levanta una nube de polvo. El polvo se esparrama por los aires, y piérdese del todo el rumor de su carrera: ya no le veré más en este mundo. Adiós, dicha mía, adiós!

Oís, madre? oís, madre? ese ruido ¿qué significa? Se estremece todo mi cuerpo. Ay! qué susto, madre! ¿Será verdad lo que dicen? ¿será verdad que el perro de nuestro pastor, lanza furiosos ladridos cada vez que pasa el sepulturero? Adiós, vida mía, adiós!

Por encima de la montana resplandece una luz roja: si es el sol que va a ponerse,
¿por qué se pone tan temprano? Las nubes arreboladas se apagan; ¡cuán negra es la que se acerca! Tan oscuro está el cielo como a la media noche. Adiós, luz del cielo, adiós!


Tot el cel es ja tan negre

Com si mitja nit ja fos!

Adios, llum del cel, adios!

Ay, mare, es meus ulls s'aclucan!

Ay, mare, preniume el pols;

¿No 's un ángel d'ales negres

Aquest qu'are m' besa el front?

Vetx una paloma blanca,

Darrera hi vola un falcó;

Y s'en pujan, y s'en pujan,

Ja no vetx a cap dels dos.

Adios, mare meua, adios!

____

Ay, madre, mis ojos se cierran! Tomadme el pulso, madre; ¿no es un ángel de alas negras el que ahora me besa en la frente? Veo una paloma blanca, y tras de ella volando un halcón; y suben, y suben, y suben; a ninguno de los dos veo ya.
Adiós, madre mía, adiós.

___



Nat en Palma de Mallorca, en l'any 1812, de D. Tomás Aguiló Cortés, també distingit poeta mallorquí, ja en sa jovenesa se dexá conduir per una extraordinaria afició a les Belles lletres; y a aquesta es deu sens dupte que fós el qui iniciás en Mallorca la moderna poesia castellana, contribuint a formar ab son exemple la distingida córt de poetas qu' avuy l'honra. En l'any 1840, juntament ab D. Joseph Maria Quadrado y D. Antoni Móntis, publica la revista anomenada La Palma, primer periódich literari que ha vist la llum en aquesta illa; y en lo de 1844 fou un dels principals redactors de La Fé, revista mensual relligiosa, política y literaria que es vá publicar per espay d'algun temps també en la capital de las Balears.

Entre les obres que 'n llengua nacional té publicades en Tomás Aguiló, son las principals: Rimas varias, colecció de poesies, en tres volums in 8.°, estampats en lo establiment tipografich de D. Felip Guasp; La agonia del Redentor, poema relligiós, un petit volum in 16; Á la sombra del ciprés, cuentos y fantasías, un altre volum in 4.°; y la are derrerament impresa que té per titol Escenas episódicas y es aplech de quadros de la passió de Jesucrist, totes eixes obres estampades en lo mateix establiment.

En aquests ultims anys ha sigut un dels mes constants y eloquents redactors de la Unidad católica, periódich que defensava la unidad relligiosa en nostra patria. En diferents revistes y calendáris poden llegirse moltes de ses poesies escrites en la materna llengua, y ja en 1852 en publicá un tomét titolat Poesies fantásticas en mallorquí, qu'es tal vegada la flor millor de sa corona de poeta. En los Jochs florals de Barcelona del any 1865 fou adjudicat lo primer accéssit de l'englantina d'òr a sa poesia El 25 d'octubre, y en los de 1867 guanyá la viola d'or y argent per la qui s'anomena Constança d'Aragó.

Regí aquest poeta per espay de tres anys la cátedra de Historia del Institut de Tarragona, y viu en el dia en Palma entregat a ses ocupacions literaries.

___