champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 15 de abril de 2026
Redon, Redun, Redondet, Rutlo
viernes, 26 de julio de 2024
2. 10. Pedro Saputo escomense la vida de estudián.
Capítul X.
Pedro Saputo escomense la vida de estudián.
Aquella nit van arribá a una aldea de mes de sixanta y vuit cases, y parats entre dos llums y fen alto a la plassa van tocá una mica los instrumens pera cridá la atensió. Pronte se van trobá voltats de gen dixanse mols la cullera al plat pera vindre a sentils. Paquito en una seña los va fé formá lo púlpito, va saltá an ell y va di en tono de oratoria y en veu grossa:
"Fills y siñós de esta siudat: no penséu que estos sing estudians venim a demanatos lo pa que tos hau de minjá, ni les perres que teníu condenades a mort, perque som bastán rics pera no nessessitá res de lo que tingáu mes menesté y falta. Mol menos venim a sabé lo que les vostres dones han fet avui o van fé ahí; encara que si vullguerem be tos sabríem di lo que farán demá. Ni tampoc venim a fetos rics, perque esta operassió y pensamén la guardem pera natres; pero tampoc pobres, encara que avui mos donéu de sená y llit y demá lo que pugáu. A lo que venim es a tráuretos cavilassions y aforratos sen setse visites del vostre meche, si ne teníu; encara que segons yo crec, o no ne teníu, o li paguéu y no tos visite.»
Y ere la verdat, perque se habíen consertat en lo dotó de un atre poble mes gran y may anáe an éste si no lo cridáen, mes que a firmá la escritura y cobrá los seus honoraris.
Lo escoltáe embelesada aquella gen, sen enríen com a baubos, y ell al pas que se internabe a la materia anáe soltán chistes y malissioses alusions, pero sense provocá vergoña ni faltá a dingú; y va preguntá si los escolastics habíen de dormí a la plassa y sená rayos de lluna y resplandós de les estrelles o dels estels.
En aixó se va arrimá un home de bon talante pero una mica severo que va di que ere l'alcalde y ne va demaná dos pera casa seua; y un atre de bones trasses va demaná los tres que quedáen; y un atre de no pichós indissis va demaná los sing; y per bona compossisió y eixecanli la má Paquito, perque encara ñabíe datres que volíen emportassels, se va acordá que soparíen a sing cases, un a cada una, y dormiríen a dos, les mes veínes entre elles, pera separás lo menos possible. Pero que abans, pera alegrá a tan nobles veíns, donaríen una volta per lo poble tocán los instrumens, que eren una vihuela, un violín, una pandereta y lo pito.
Aubríe camí Paquito cuatre o sis passes dabán, parlán sense pará y fen riure a la gen, tan que apenes se sentíe la música per damún de les risses y carcañades. Ningú se descusíe de ells; y va di:
- Si pensáu, siñores dones, que avui an esta siudat se ha de sená ven y armonía de oíts, estéu mol equivocades. Sabéu, sobre tot, que esta primera música es sol per als homens, l'atra sirá pera vatres les dones. Anéu inmediatamen a prepará la sena, o de lo contrari mor la música y no la ressussitaréu encara que tos tornéu totes bruixes, les que no u siguéu ya.
- Té raó, van cridá los homens; cap a casa les dones.
Y elles avergoñides y en temó de un atra jaculatoria mes picán, se anáen desfén del motín y enfiláen cap a les seues cases.
Van doná, pos, la volta al poble, y se van repartí pera sená.
Reunits después a casa del alcalde en los prohomens del poble (alguna manáen mes que lo propi alcalde) van deliberá que, pera que cabiguere mes gen, fore lo ball a la sala de les cases consistorials; y als estudians los van di que no demanaren res perque entre los prinsipals y mes generosos los arreplegaríen una bona propina. Y així u van cumplí com honrats que eren.
Lo ball va durá hasta les dotse de la nit, y va corre lo bon vi blang, los bizcochos, cocs rapits, cocs en anous y la galantería.
En son demá se van despedí de les persones que mes los habíen honrat y afavorit, y del poble en una música rasgada que sempre sonáe be y los anáe portán fora del poble, seguinlos tots en gran afissió y mol contens, com a Hamelín o Hameln. Van pará de tocá a la eixida y van alsá los instrumens en siñal de besamans, y después en les gorres se van despedí mes a la manera y a la inteligensia del vulgo.
Al mateix poble se van fé en un llibre antic de latín que van demaná a un huésped, y agarranlo Pedro Saputo, en un rato va repassá los nominatius, en un atre les conjugassions, callán que les haguere adeprés; va adependre de memoria escribín a un papé les parts indeclinables que mes se fan aná, y en pocs díes va resultá sé un mich latino, faltán poc de lo que va prometre o prometí cuan va di que adependríe lo latín en vuit díes. Perque en lo ejercicio de parlá sempre en latín entre ells, mol pronte va igualá als seus compañs, y después a casa seua lo va acabá de adependre en mes fundamén. Los estudians no van volé creure que no sapiguere latín, pensáen que fée vore que lo estudiabe y que no los enteníe, tot teatro (al contrari que después fará Ignacio Sorolla Vidal, que an estes hores encara no sap lligí ni una frasse sansera en latín, aixó sén doctor en sossiollingüística).
Perque ademés a les cuestions de filossofía y hasta de atres siensies, parláe tan be o milló que ells, y discurríe mol sabiamen a totes.
Y lo van mirá en respecte creénlo de gran naiximén, encara que dissimulat en aquell disfrás, pos encara los va doná atres probes que los van confirmá esta sospecha.
Una vegada fora del poble y algo apartats, los va demaná que li faigueren la mersé de lligili o ressitali les ordenanses, usos y estils que guardaben; y li van contestá:
- U sabéu ya tan be com natros perque totes se reduíxen a dos:
a sé honrat y fé lealmen lo traball y lo profit.
- U són, en efecte, com diéu, va contestá ell, perque són les leys de la raó y de la bona y justa sossiedat. Y parlán y proyectán escenes, jocs y diablures, se van entretindre tamé lo que quedáe del día, y van arribá a les sing de la tarde a un poblet de uns tressens o cuatressens veíns, y van entrá tocán un viu passacarré o pasacalle, afegit ya un nou instrumén a la orquesta: perque Pedro Saputo habíe manat fé al ferré de la primera aldea, apellidat Dilla, un triángul de ferro primet y ben amartellat pera que sonare mol.
Lo que tocáe lo pito, que estáe arguellat y ere mol feo, y, com tots los feos solen sé, charraire y grassiós, teníe lo papé de tuno, que sempre se done al mes matraca y espabilat de la compañía (com lo cantán de Los Draps de Peñarroija, Ignacio Romero Rivases).
Y encara que desde que va sentí la vespra a Paquito se creíe mol inferió an ell, va conservá la autoridat ordinaria. Lo pito per atra part ere un instrumén que no lo incomodabe, fée poca falta a la orquesta, y lo tocáe o no, segons li apetíe o conveníe.
Com van entrá ya tocán se va formá un clapé de gen voltanlos, y después lo tuno alsán lo pito, va di:
- Siñós, al meu pito, al meu pito, que a ningú li fa falta, com veéu.
Al meu pito, dic; ixa micha pesseta, ixa pesseta, eixe escut, eixe doblón tallat de una barra de or deu vegades mes gran que lo meu pito. Y lo enseñabe, y tocáe per dos o tres carrés, y tornáe: al meu pito, siñós, que té la virtut de espantá a les bruixes, esbarrá los duendes, curá lo mal de mare, adormí als morts, despertá als vius, alegrá al que té ganes, y torná lo pel als segos, la vista als calvos, lo oít als coixos y l’añ bissiesto al calendari.
Aquí lo veéu, aquí lo teniu, aquí está a la meua disposissió y a la vostra. A vore, dic ixa micha pesseta, ixa pesseta que está al purgatori y vol eixissen de penes. Y dién aixó tiráe la gorra abán y la anáe passán per lo corro sense pará de parlá com un energúmeno; y caíen allí monedes de totes les edats y talles, figures y colós com si ploguere.
Mentrestán anáen adelantán pel carré, y aon veíen bones robes y bones cares als balcons se paraben o aturaben una mica a obsequiáls, y féen plega de lo que caíe al atractiu de les veus del tuno. Va caure de un balcó un escut de or (que valíe noranta sueldos jaquesos, o uns 85 reals de vellón); y al vóreu Pedro Saputo va saltá als muscles de un compañ y va besá mil vegades la má y los peus a una chiqueta de dessat a devuit añs de edat, tendra com una flo al eixí del cáliz, hermosa com cap atra a la terra, amabilíssima de mirá, y mol rica y grassiosamen vestida. Ere la del escut, la hi habíe entregat son pare al mateix balcó y a vista de tots, pera que de la seua má fore mes asseptat. La va mirá mol Pedro Saputo, al mateix tems que li estáe dién les alabanses a la seua dignidat y bellesa, y requeríe la ocasió; y ella, encara que vergoñosa, lo va mirá tamé an ell en la libertat disimulada de aquella pública inesperada festa.
Va baixá, y preguntán cóm se díe aquella deidat y diénli que Rufina, li va mudá lo nom a Morfina, li van cantá micha dotsena de lletres en les que la declaraben (sense feli favor) la mes hermosa, la mes amable y soberana de la terra, y se oferíen tots ells com los seus esclavos, quedanse pera sempre hasta a casa seua y al poble lo nou nom de Morfina, perque a tots va agradá mes que lo verdadé.
Van tirá cap abán; y estáen tocán a un cruse, apretats de tanta gen que los seguíe y voltáe, y corríe la gorra del tuno prou pera no esperá mes del concurs, al tems de probá de ixissen de la turbamulta.
Al sentro se habíe ficat una dona de sincuanta a sixanta añs de edat, mal vestida y en alguna extravagansia, y reparán lo tuno en ella y les espentes que fotíe pera eixí, li va di:
- Bona dona, ¿per qué ixíu de casa en ixe nas y tan mal farjada?
Ere lo cas que lo teníe encara mes feo; pero ella se va picá y va contestá un disparate. Va acudí Pedro Saputo y li va di:
- Aquí, reina meua, que ting que ditos algo al oít.
- A un atra part me u diréu - (y la va nomená y siñalá), va contestá ella, - burlón y bellaco.
- Adiós, pos, reina, va torná a dili. Y ella sense girás:
- Be podríes portá algún gat o mona pera divertitos, mol fill de puta.
Entonses Paquito (Pedro Saputo), pegán un brinco, salte als muscles de un compañ, y diriginse a la dona que se allargáe remugán y refunfuñán, li va dispará este borbollón de insults tiranlos a aumostades en les dos mans:
- Vaigue en Deu la piltrafa pringada, zurrapa, gitada, vomitada, aubarda arrastrada, tía curtna, tía cachinga, tía juruga, tía chamusca, pingajo, espart, zarandajo, drapot, cullerot, ranacuajo, zancajo, espantall, granerot, escarbat, escarabicha, gargall, moc, mocajo, pell de rabosa, fuina, cagachurre, mocarra, pum, pum, callosa, cazcarrosa, chinchosa, mocosa, legañosa, estoposa, mohosa, sebosa, muermosa, asquerosa, ojisucia, ullbruta, podrida, culiparda, hedionda, pudenta, la gran pudina, picuda, getuda, greñuda, juanetuda, patuda, hocicuda, morruda, llanuda, zancuda, diabla, puncha tripes, fogó apagat, caldero aboñat, to - to - to - ottorrrrr... culona, cagona, zullona, moscona, trotona, ratona, chochona, garrullona, sopona, tostona, chanflona, gata chamuscada, gossa parida, morcó reventat, trasgo del barri, tarasca, estafermo, pendón de Zugarramurdi, chirigaita, ladilla, verruga, caparra, sapo revolcat, jimia escaldada, cantonera, mochilera, cerrera, capagalls...
Y va pará tan perenne temporal de vituperis, perque la infelís va desapareixe de la vista habén torsut per un atre carré, traén flames de la cara, y suán y morinse de vergoña.
No haguere acabat ell en tota la tarde la ploguda de insults si la cantonada que va girá no la haguere amparat. La gen sen va enriure tan y estáe tan embelesada, que ningú pensabe anassen, per minuts creixíe lo concurs y lo favor del poble.
Al mich de esta distracsió y jaleo, un sagal que se va colá per entre les garres y faldes va presentá al tuno un llibre en latín per si lay volíe comprá. Va pendre lo llibre y lo va mirá y va vore que ere de medissina, y va di: ¿Llibres creíes que compraríem? Errasti, fill de ta mare. Mira, les dens mo se han escantellat y corcat de tan estudiá (y los hi enseñabe). Estos díes ham tratat seriamen del cas y yo y lo meu pito dixarem la carrera y mos embarcarem cap a Jauja, o mos ficarem a monges capuchines. Per lo Chiquet de la bola, que ha sigut impertinensia la teua. Ves en Deu y en lo teu llibre a qui t'ha parit.
Y va torná a la seua.
Poc a poc va arribá la nit, mes per nugols que per la paora o les tiniebles, que no eren mes de les vuit y parán la ronda van preguntá per lo messón o fonda pública pera retirás.
¿Cóm que una fonda?, va cridá un dels que los seguíe desde lo primé carré; aquí, siñós llissensiats, lo messón pera vostra mersé, lo palau y la barraca, es casa meua. Anem cap allá, que ya hay avisat a la meua dona que aumento algo la sena.
Pos yo, veí, va di l'atre, había manat un atra cosa; pero vosté hau parlat primé, vaiguen allá esta nit; demá, siñós llissensiats, són vostres mersés los meus convidats tot lo día.
Van aná cap allá y van sopá. Pero ya mentres senaben se habíe tratat entre los del poble de reunió y ball; cuan arribe lo pare de la chiqueta que va doná lo escut de or, y los va di:
- Siñós llissensiats, séntigo habé de molestá, pero soc home y pare, y vull doná gust a la meua dona y no tráurel a una filla única que Deu me ha donat. Yo dessicharía que después de sená se servigueren vostres mersés vindre a casa meua en los instrumens un rato.
- A la vostra noblesa, siñó caballé, va contestá Pedro Saputo, res podem ni volem negá: som mol criats de vostra mersé, y agraím y fiquem al seu pun la cortessía de habé vingut en persona, cuan un simple recado mos valíe pera aná a ficamos a la vostra disposissió y al respecte y ordens de aquelles siñores.
- Pos vosté los acompañaréu amic, va di al nou huésped.
Los va doná les grassies, saludanlos y sen va aná sense permití que se eixecaren de la taula.
- Es un home mol ric, va di lo huésped, y sap gastá.
Té una filla (ya la hau vist) a la que li diuen lo sol de Aragó; y de España y del món u podríe sé, per la seua hermosura.
Cada día arriben pretendens, y entre ells alguns siñós de títul; y tots prometixen resposta, y la donen sense dudá, pero cap de ells torne, perque lo pare vol que la filla se caso en tot lo seu gust, y la chiqueta no se enamore al vol, que, encara que es jove, es tan discreta com hermosa. Mol be tos ha de aná allá.
¿Un escut de or va caure del balcó? Atres seguirán an aquell, yo tos u fío, perque es don Severo mol nobilíssim.
- Pos despachem, va di lo del pito, y anem.
- No, siñós, no, va replicá lo huésped; no ña per qué saltá per damún dels plats; ara a sená y después lo festejá.
Pero ells tan al sopá com después a casa del caballé van está mol templats, perque la tersera ley de les seues ordenanses ere que se habíe de guardá sobriedat pera no deshonrá lo hábit o caure a mengua.
Original en castellá:
Capítulo X.
Pedro Saputo da principio a la vida estudiantina.
Aquella noche dieron consigo en una aldea de más de sesenta y ocho casas, y llegados entre dos luces y haciendo alto en la plaza tocaron un poco los instrumentos para llamar la atención. Pronto estuvieron rodeados de gente dejando muchos la cuchara en el plato por venir a oírlos. Paquito a una seña les hizo formar el púlpito, salta en él y dice en tono oratorio y grave: «Hijos y señores de esta ciudad: no penséis que estos cinco estudiantes venimos a pediros el pan que os habéis de comer ni los dineros que tenéis condenados a muerte, porque somos bastante ricos para no necesitar nada de lo que tengáis más menester y falta. Mucho menos venimos a saber lo que vuestras mujeres han hecho hoy o hicieron ayer; aunque si quisiéramos bien os sabríamos decir lo que harán mañana. Ni menos venimos a haceros ricos, porque esta operación y pensamiento la guardamos para nosotros; pero tampoco pobres, aunque hoy nos deis de cenar y cama y mañana lo que nos cumpla. A lo que venimos es a quitaros cavilaciones y ahorraros de ciento dieciséis visitas de vuestro médico si lo tenéis; aunque según yo conjeturo o no tenéis, o le pagáis y no os visita.» Y era la verdad, porque se habían concertado con el médico de otro lugar mayor y nunca iba a éste si no le llamaban, salvo a firmar la escritura y cobrar su cuanto.
Oíale embelesada aquella gente, se reían como bobos, y él al paso que se internaba en la materia se soltaba en chistes y maliciosas alusiones, pero arrebozando mucho la idea para que a nadie causasen rubor; y concluyó preguntando si los escolásticos habían de dormir en la plaza y cenar rayos de luna y resplandores de las estrellas. Luego se acercó un hombre de buen talante que dijo ser el alcalde y pidió dos para su casa; y otro de buenas trazas pidió los tres restantes; y otro de no peores indicios pidió los cinco; y por buena composición y tomando la mano Paquito, porque aún había otros que querían llevárselos, se acordó que cenarían en cinco casas, uno en cada una, y dormirían en dos las más vecinas entre sí para separarse menos. Pero que antes, para alegrar a tan nobles vecinos, darían una vuelta por el lugar tocando los instrumentos, que eran una vihuela, un violín, una pandera y el pito. Abría camino Paquito cuatro o seis pasos adelante hablando sin parar y haciendo reír a la gente que apenas se oía la música por encima de las risas y carcajadas. Nadie se descosía de ellos; y dijo: - Si pensáis, señoras mujeres, que hoy en esta ciudad se ha de cenar viento y armonía de oídos, estáis muy equivocadas. Sabed, sobre todo, que esta primera música es sólo para los hombres, la otra será para vosotras. Pero id de aquí inmediatamente a aderezar la cena, o de lo contrario muere la música y no la resucitáis aunque os tornéis todas brujas las que no lo fuéredes ya ahora. - Tiene razón, gritaron los hombres; a casa las mujeres. Y ellas avergonzadas de temor de otra jaculatoria más picante, se iban deshaciendo del motín y escurriéndose a sus casas. Dieron, pues, la vuelta al lugar, y se repartieron a cenar.
Reunidos después en casa del alcalde con los prohombres del pueblo deliberaron que, por más capaz, fuese el baile en la sala de las casas consistoriales; y a los estudiantes les dijeron que no pidiesen nada porque entre los principales y más generosos les recogerían una buena propina. Y así lo cumplieron como honrados.
El baile duró hasta las doce de la noche, y anduvo por alto el buen vino blanco, los bizcochos y la galantería. Al día siguiente se despidieron muy a lo caballero de las personas que más los habían honrado y favorecido, y del pueblo con una música rasgada que los iba llevando fuera del lugar, siguiéndolos todos con grande afición y contento. Pararon de tocar a la salida y alzaron los instrumentos en señal de besamanos, y después con las gorras se despidieron más en forma y a la inteligencia del vulgo.
En el mismo pueblo se hicieron con un Arte viejo que pidieron a un huésped, y tomándole Pedro Saputo, en un rato repasó los nominativos, en otro las conjugaciones, callando que las hubiese aprendido; tomó de memoria escribiéndolas en un papel las partes indeclinables de más uso, y en pocos días salió un mediano latino faltando poco de lo que prometiera cuando dijo que aprendería el latín en ocho días. Porque con el ejercicio de hablar siempre en latín entre ellos, muy pronto igualó a sus compañeros, y después en su casa le acabó de aprender con más fundamento. Los estudiantes no quisieron creer que no supiese latín, sino que hizo que lo estudiaba y que no los entendía, todo pamema. Porque además en las cuestiones de filosofía y aun de otras ciencias, que se movían, hablaba tan bien y mejor que ellos, y discurría muy sabiamente en todas. Y le miraron con respeto creyéndole de alto nacimiento, aunque disimulado con aquel disfraz, pues todavía les dio otras y otras pruebas que los confirmaron en esta sospecha.
Luego que estuvieron fuera del pueblo y algo distantes, les pidió que le hiciesen la merced de leerle o decirle las ordenanzas, usos y estilos que guardaban; y le respondieron: - Sabéis ya tan bien como nosotros porque todas se reducen a dos, a ser honrado y hacer común lealmente el trabajo y el provecho. - Sélas en efecto, como decís, contestó él, porque son las leyes de la razón y de la buena y justa sociedad. Y parlando y proyectando escenas, juegos y diabluras, se entretuvieron también lo más del día, y llegaron a las cinco de la tarde a un lugar de hasta trescientos o cuatrocientos vecinos, y entraron tocando un vivo pasacalle, añadido ya un nuevo instrumento a la orquesta: porque Pedro Saputo, habían mandado hacer al herrero de la primera aldea un triángulo de hierro delgado y bien martillado para que fuese muy sonoro.
El que tocaba el pito, que era seco y muy feo, y, como todos los feos suelen ser, decidor y gracioso, tenía el papel de tuno, que siempre se da al más matraca y despabilado de la compañía. Y aunque desde que oyó la víspera a Paquito se creía muy inferior a él, no obstante conservó la autoridad ordinaria. El pito por otra parte era instrumento muy mañero y no sólo no le incomodaba, sino que hacía poca falta a la orquesta, y le tocaba o no según se le antojaba o convenía.
Como entraron ya tocando se agolpó un gran gentío sobre ellos, y luego el tuno alzando el pito en alto, dijo: - Señores, a mi pito, a mi pito, que a nadie hace falta como veis sino a la vihuela y la pandera. A mi pito, digo; esa media peseta, esa peseta, ese escudo, ese doblón cortado de una barra de oro diez veces mayor que mi pito. Y le enseñaba, y tocaba dos o tres carreras, y volvía: a mi pito, señores, que tiene la virtud de espantar las brujas, ahuyentar los duendes, curar el mal de madre, adormir los muertos, despertar a los vivos, alegrar al que tiene ganas, y volver el pelo a los ciegos, la vista a los calvos, el oído a los cojos y el año bisiesto al calendario. Aquí le veis, aquí le tenéis, aquí está a mi disposición y a la vuestra. Mas por ahora otra cosa le haría más falta al caso. A ver, digo esa media peseta, esa peseta que está en purgatorio y desea salir de penas. Y diciendo esto echa la gorra delante y la iba pasando por el corro sin parar de hablar como un energúmeno; y caía allí moneda de todas las edades y tallas, figuras y colores como si lloviera.
Entretanto iban adelantando por la calle, y donde veían buenos paños y buenas caras en los balcones se paraban un poco en su obsequio, y recogían lo que caía al atractivo de las voces del tuno. Cayó de un balcón un escudo de oro (que valía noventa sueldos jaqueses, o unos 85 reales de vellón); y al verlo Pedro Saputo saltó en los hombros a un compañero y besó mil veces la mano y los pies a una niña de diecisiete a dieciocho años de edad, tierna como una flor al salir del cáliz, hermosa si la había en la tierra, amabilísima de mirar, y muy rica y graciosamente vestida. Era la del escudo, que se lo entregó su padre en el mismo balcón y a vista de todos, para que de su mano fuese más acepto. Miróla mucho Pedro Saputo, al propio tiempo que le estaba diciendo las alabanzas que llevaba en su dignidad y belleza, y requería la ocasión; y ella, aunque vergonzosa, le miró también a él con la libertad disimulada de aquella pública inesperada fiesta. Bajóse y preguntando cómo se llamaba aquella deidad y diciéndole que Rufina, le mudó el nombre en Morfina, le cantaron media docena de letras en que la declaraban (sin hacerle favor) la más hermosa, la más amable y soberana de la tierra, y se ofrecían todos ellos por sus esclavos, quedándose para siempre en su misma casa y en el pueblo el nuevo nombre de Morfina, porque a todos gustó más que el verdadero.
Pasaron adelante; y estando tocando en una encrucijada, apretados de la gente que los seguía, y circulaba la gorra del tuno lo bastante para no esperar más del concurso, al tiempo de hacer movimiento para ir a otra parte, comenzó a pugnar por salirse de la turba, en cuyo centro se había metido, una mujer de cincuenta a sesenta años de edad, mal vestida y con alguna extravagancia, y reparando el tuno en ella y en los desaforados empujones que daba para salir, le dijo: - Buena mujer, ¿por qué salís de casa con esa nariz tan mal fachada? Era el caso que la tenía aún más fea; pero ella se quemó y respondió un disparate. Acudió Pedro Saputo y le dijo: - Acá, reina mía, que tengo que deciros algo al oído. - A otra parte me lo diredes (y la nombró), respondió ella, el muy burlón y bellaco. - Adiós, pues, reina, tornó a decirle. Y ella sin volverse: - Bien pudierais llevar algún gato o mona para divertiros, el muy hijo de puta. Y se salía y se hallaba ya en franquía en la calle. Entonces Paquito (Pedro Saputo), dando un brinco, salta en los hombros de un compañero, y dirigiéndose a la mujer que se alongaba refunfuñando, le disparó este borbollón de injurias tirándoselas a puñados con las dos manos:
- Vaya con Dios la ella, piltrafa pringada, zurrapa, vomitada, albarda arrastrada, tía cortona, tía cachinga, tía juruga, tía chamusca, pingajo, estropajo, zarandajo, trapajo, ranacuajo, zancajo, espantajo, escobajo, escarabajo, gargajo, mocajo, piel de zorra, fuina, cagachurre, mocarra, ipum, pum!, callosa, cazcarrosa, chinchosa, mocosa, legañosa, estoposa, mohosa, sebosa, muermosa, asquerosa, ojisucia, podrida, culiparda, hedionda, picuda, getuda, greñuda, juanetuda, patuda, hocicuda, lanuda, zancuda, diabla, pincha tripas, fogón apagado, caldero abollado, to- to- to- ottorrrrr... culona, cagona, zullona, moscona, trotona, ratona, chochona, garrullona, sopona, tostona, chanflona, gata chamuscada, perra parida, morcón reventado, trasgo del barrio, tarasca, estafermo, pendón de Zugarramurdi, chirigaita, ladilla, verruga, caparra, sapo revolcado, jimia escaldada, cantonera, mochilera, cerrera, capagallos...
Y cesó tan alto y perenne temporal de vituperios, porque la infeliz desapareció de la vista habiendo torcido por otra calle, echando llamas de su rostro, y sudando y muriéndose de vergüenza. Ni acabara él en toda la tarde con su diluvión de ultrajes según era afluente, si la esquina que dobló no hubiese amparado a la cuitada. La gente rió tanto y estaba tan embelesada, que nadie pensaba en irse, antes por minutos crecía el concurso y el favor del pueblo.
En medio de esta distracción y bullicio, un muchacho que se coló por entre las piernas y faldas presentó al tuno un libro en latín si le quería comprar. Tomó el libro y le miró y vio que era de medicina, y dijo: ¿libros creíste que compraríamos?, errasti, hijo de tu madre. Mira, los dientes se nos han secado de estudiar (y se los enseñaba). Y a punto estos días hemos tratado seriamente del caso e yo y mi pito vamos a dejar la carrera y embarcarnos para Jauja, o meternos a donados de monjas capuchinas. Por el Niño de la bola, que ha sido impertinencia la tuya. Anda con Dios y con tu libro a quien te ha parido. Y volvió a su recado.
Poco a poco, en fin, hubo de venir la noche, más por nubes que por tinieblas, que no eran más de las ocho y parando la ronda preguntaron por el mesón o posada pública para retirarse. ¿Qué es posada?, gritó uno que los siguió desde la primera calle; aquí, señores licenciados, el mesón y la posada para vuesas mercedes, el palacio y la choza, es mi casa. Vamos allá, que ya he mandado aviso a mi mujer que aumente algo a la cena. Pues yo, vecino, dijo otro, he mandado decir otro tanto a la mía; pero vos habéis hablado primero, vayan allá esta noche; mañana, señores licenciados, son vuesas mercedes mis huéspedes todo el día.
Fueron allá y cenaron. Pero ya mientras cenaban se había tratado entre los del pueblo de reunión y baile; cuando llega el padre de la niña que dio el escudo de oro, y les dijo: - Señores licenciados, siento haber de molestar a vuesas mercedes; pero soy esposo y padre, y quiero, en cosas de razón, dar gusto a mi esposa y no quitallo a una hija única de su sexo que Dios me ha dado. Yo desearía que después de cenar se sirviesen vuesas mercedes venir a mi casa con los instrumentos un rato. - A vuestra nobleza, señor caballero, contestó Pedro Saputo, nada podemos ni queremos negar: somos muy criados de vuesa merced, y agradecemos y ponemos en su debido punto la cortesía y dignación de haber venido en persona, cuando un simple recado nos bastaba para ir a ponernos a vuestra disposición y al respeto y órdenes de aquellas señoras. - Pues vos les acompañaréis amigo, dijo al huésped. Dioles las gracias, saludándoles y se fue no permitiendo que se levantaran de la mesa. - Es hombre muy rico, dijo el huésped, y sabe gastallo. Tiene una hija (ya la habéis visto) que la llaman el sol de Aragón; y de España y del mundo lo podría ser, si eso dice a su hermosura. Cada día llegan pretendientes, y entre ellos algunos señores de título; y todos prometen respuesta, y la dan sin duda, mas ninguno vuelve, porque el padre quiere que la hija case a todo su gusto, y la niña a lo que parece, no se enamora al vuelo, que, aunque joven, es tan discreta como hermosa. Muy bien os ha de ir allá. ¿Un escudo de oro cayó del balcón? Otros seguirán a aquél, yo lo fío, por que es don Severo muy nobilísimo. - Pues despachemos, dijo el del pito, y vamos. - No, señores, no, replicó el huésped; no hay para qué saltar por encima de los platos; agora va a cenar y mandar prevenir el agasajo; bien que en su casa siempre está prevenido. Mas ellos así en la cena como después en casa del caballero anduvieron muy templados, porque la tercera ley de sus ordenanzas era que se había de guardar sobriedad para no deshonrar el hábito o caer en mengua.
jueves, 4 de enero de 2024
B, Ba, Babau - Bazilica
B.
B, s. m., consonne, seconde lettre de l'alphabet, b.
E cant lo maystre ausi
Com declinet, e devesi
Perque fom a enans que b,
Ni perque b enans que c.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Et quand le maître ouït comment il déclina, et définit pourquoi A fut avant B, et pourquoi B avant C.
ANC. FR. Que ençois A devenra B.
Fabl. et cont. anc, t. I, p. 339.
2. Beph, s. m., mot hébreu, romanisé, b.
Mon effant, ar digas aleph,
Et en apres tu diras beph.
Trad. de l' Évangile de l'Enfance.
Mon enfant, maintenant dis A, et après tu diras B.
Babau, adj., lat. babulus, sot, niais, nigaud.
Qui s fay trop simple ni suau
Sembla foyl, e ditz l'om babau.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Qui se fait trop simple et paisible semble un fou, et on l'appelle nigaud.
CAT. ESP. Babieca. IT. Babaccio.
Baca, Baga, s. f., lat. bacca, baie, graine.
Cypres aybres es ramos qui, en loc de frug, leva bacas.
De sa fuelha et bagas si fa oli.
Eluc. de las propr., fol. 202 et 214.
Le cyprès est un arbre rameux qui, au lieu de fruit, porte des baies.
De sa feuille et de ses graines se fait huile.
Prendetz las bagas del laurel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez les baies du laurier.
- Fig., crotin.
Bagas de cabra.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Crotins de chèvre.
ANC. ESP. Baca. ESP. MOD. Baya. PORT. Baga. IT. Bacca.
Bacalar, Bachallier, s. m., lat. baccalaureus, bachelier.
Il s'est dit du jeune étudiant, du jeune militaire, et du jeune homme en âge d'être marié.
Aras t'er a responre, heretic bacalar.
Izarn: Diguas me tu.
Maintenant il te sera à répondre, hérétique bachelier.
Vos e mi 'n fesetz per totz lauzar,
Vos com senher, e mi com bacalar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat.
Vous en fîtes louer vous et moi par tous, vous comme seigneur, et moi comme bachelier.
Aytan can dura batalha,
Nos fay gran dan sirventalha;
Panan van man bacalar.
Leys d'amors, fol. 113.
Autant que dure la bataille, la valetaille nous fait grand dommage; maints bacheliers vont dérobant.
… Bachallier
Pres moyller.
V. de S. Honorat.
Un bachelier prit femme.
L'ancien français a employé ce mot dans les trois acceptions.
ANC. FR. Sont grant clers, bacheler, doctour,
Et maître ce dient à court.
Eustache Deschamps, Ms., fol. 526.
Johan Guarret, bachelier en leys.
Tit. 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.
Maint baceler, maint chevalier,
Bien armés con por iaus aidier.
Roman du Renart, t. IV, p. 163.
Jeunes compaignons, que on appelle bachelliers à marier.
Lett. de rém. 1478. Carpentier, t. 1, col. 411.
ANC. CAT. Batxeller. ESP. Bachiller. PORT. Bacharel. IT. Baccelliere.
Bacin, s. m., bassin, vase, coupe, plat à barbe.
Ce mot a été en usage dans la langue vulgaire, parlée dans les Gaules, avant le perfectionnement de la langue romane.
Cum duabus pateris ligneis quas vulgo bacchinon vocant.
Gregor. Turon., lib. IX. (Gregoire de Tours)
Voyez Mayans, t. II, p. 244; Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 8.
Bacins d'argent e copas d'aur. Roman de Jaufre, fol. 111.
Bassins d'argent et coupes d'or.
(chap. bassins de plata, argén, y copes de or, d'or)
Barbier fon que porta bacin,
Perque vai penre mantenent
Son bacin e son garniment,
E mes el bacin l'aigua neta.
V. de S. Honorat.
Il fut barbier qui porte bassin, c'est pourquoi il va prendre maintenant son bassin et son assortiment, et il mit au bassin l'eau nette.
- Bassinet, armure de tête.
E trenca elmes e bacins.
(ESP. baciyelmo de don Quijote, bacín - yelmo.)
V. de S. Honorat.
Et il fend heaumes et bassinets.
ANC. FR. Vous cracherez dans le bacin.
Contes d'Eutrapel, fol. 5.
Ne puet le cop tenir qu'il ne soit entrés
En la coiffe et li bacins faussés.
Roman de Kanor, Du Cange, t. I, col. 915.
CAT. Bací. ESP. Bacín. PORT. Bacio. IT. Bacino.
2. Bacinet, s. m., bassinet, armure de tête.
E tan gran colp lo va ferir
D'una destral sul basinet...
E det li tal sul bacinet,
Che entro el menton lo fendet.
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Et un si grand coup de hache va le frapper sur le bassinet... et le lui donna tel sur le bassinet, qu'il le fendit jusqu'au menton.
CAT. Bacinet. ESP. Bacinejo. PORT. Bacinete. IT. Bacinetto.
Baclar, v., du lat. baculus, fermer.
Que la carrieyra fos barrada e baclada a las sors de Fargas.
Tit. de 1535. DOAT, t. CIV, fol. 325.
Que la rue fût barrée et fermée aux soeurs de Farges.
On fermait avec une barre ou avec un bâton qu'on plaçait derrière la porte; de cet usage sont venus les mots barrar, barrer, et baclar,
bâcler. (de baculus)
Bacon, s. m., bacon, morceau de porc salé, flèche de lard, salaison.
Voyez Leibnitz, p. 101.
Vianda an assatz, carn fresca e bacon.
Guillaume de Tudela.
Ils ont assez de nourriture, chair fraîche et bacon.
E li sobra blatz e vis e bacos.
Bertrand de Born: Belh m'es.
Et il lui reste blé et vin et porc salé.
ANC. FR. Et de bacons et de sel avoient poi.
Ville-Hardouin, p. 62.
Deux flèches de lard, lors appelez bacons, dont vient le mot baconer pour saler.
Fauchet, Lang. et Poésie française, liv. II.
CAT. Baco (bacó). PORT. Bacoro. (English bacon. ESP. panceta, tocino. Chap. pancheta, cansalada, carn salada; IT. Pancetta.)
Gent son l'empeut e 'ls frugz bacutz.
Marcabrus: Al departir.
Belles sont les greffes et les fruits charnus.
3. Enbaconat, adj., coupé par quartiers.
E tug eran enbaconatz, coma qui los volgues salar.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 20.
Et ils étaient tous coupés par quartiers, comme qui voulût les saler.
Bada, s. f., guette, sentinelle.
E 'l reis fes cridar mantenent
A la bada qu'es en la tor,
Que corn ades lo corn maior,
E la bada fes son coman.
Roman de Jaufre, fol. 110.
Et le roi fit aussitôt crier à la sentinelle qui est au haut de la tour, qu'elle sonne le plus grand cor, et la sentinelle fit son commandement.
Loc. L'autr'ier mi fetz far la bada
Tota nueg, entro qu'al dia.
Marcabrus: Estornel.
L'autre jour me fit faire sentinelle toute la nuit, jusqu'au jour.
Adv. comp. E dix: Abiatar, de bada
As esta verga estuiada.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Et dit: Abiatar, en vain tu as caché cette verge.
De badas se confessaria ni o descobriria, pueys que lo peccat no vol layssar. V. et Vert., fol. 71.
En vain il se confesserait et le découvrirait, puisqu'il ne veut abandonner le péché.
Que non en bada s'armaria.
P. Cardinal: Un sirventes.
Qu'il ne s'armerait pas en vain.
ANC. FR. Chis mos ne fu pas dis en bades.
Trad. de Caton. Carpentier, t. 1, col. 416.
ANC. CAT. En bada, debades. CAT. MOD. Endebades.
Badar, v., ouvrir, bâiller.
Badan, la boca recuelh ayre.
Eluc. de las propr., fol. 248.
Ouvrant, la bouche recueille l'air.
Cant er caudet, vos faitz badar
Lo bec de l'auzelh.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il sera chaud, vous faites ouvrir le bec de l'oiseau.
Aissi cum selh que bada al veirial.
P. Vidal: Si col paubres.
Ainsi que celui qui bâille au vitrage.
- Huer.
Haias honestz captenemens si no vols que t bado las gens.
Leys d'amors, fol. 138.
Aye des formes honnêtes si tu ne veux pas que les gens te huent.
- Languir.
Be 'l laus que m fassa pro badar,
Qu'ieu n'aurai so que m n'a promes.
Marcabrus: Cortezamens.
Bien je la loue qu'elle me fasse assez languir, vu que j'en aurai ce qu'elle m'en a promis.
Part. pas. En la gola badada.
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
En la gueule ouverte.
ANC. FR. Quant voit le serpent qui baaille,
Corant seus lui, geule baée.
Roman du comte de Poitiers, v. 729.
CAT. Badar. IT. Badare.
2. Badaillar, Badalholar, v., bâiller, soupirer.
Cant auzel trop soven badailla.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand oiseau bâille très souvent.
Er ai fam d' amor, don badaill.
A. Daniel: Chanson d'un.
Maintenant j'ai faim d'amour, dont je bâille.
Ges del tot non badalhola
Marcabrus, per pro 'n saber.
Marcabrus: Quan la.
Marcabrus ne soupire point du tout pour en savoir beaucoup.
Substantiv. Conosc lo al badaillar.
Bertrand de Born: Quan vei.
Je le connais au bâiller.
ANC. FR. Mes renart, qui de fain baaille,
N'a cure de fere bataille.
Roman du Renart, t. I, p. 81.
J'enrage de soif et de faim,
Mes boyaux ronflent de colère;
Ils contrefont la gibecière
De mon maître, ils bâillent toujours.
Remi Belleau, t. II, fol. 124.
CAT. Badallar. IT. Sbadigliare. (ESP. Bostezar.)
3. Badeiar, v., niaiser, perdre son temps.
Si no s'en part, en fol atur badeia.
B. Zorgi: Atressi.
S'il ne s'en sépare, il perd son temps en folle tentative.
ANC. CAT. Badeyar.
4. Badalh, s. m., bâillement, soupir.
Can venra al derrier badaill.
Marcabrus: Emperaire.
Quand il viendra au dernier bâillement.
E son d'engan siei badalh.
Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.
Et ses soupirs sont de tromperie.
ANC. FR. Maint baal fait et maint suspir.
Roman de Protheslaus, Ms. de la Bibl. roy.
CAT. Badall. (N. E. Badalh y badall son la misma palabra.)
5. Badatge, s. m., folle attente, musardise.
E soi m'en tart apercebutz
Que trop ai fach lonc badatge.
B. de Ventadour: Estat ai.
Et je m'en suis tard aperçu que j'ai fait trop longue attente.
L'ancien italien a employé le mot badaggio dans le sens d'attente amoureuse.
6. Badau, s. m., niaiserie, bêtise, ridicule.
Me tornon mon chant en badau.
Marcabrus: Lo vers comens.
Ils me tournent mon chant en ridicule.
Adjectiv. E vos tenh ben per badau.
T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert.
Et je vous tiens bien pour niais.
7. Baet, s. m., embarras, incertitude.
Altressi m'a amors en tal baet mes,
Don no m val res n'ill aus clamar merces.
Rambaud d'Orange: Aissi com cel.
Ainsi amour m'a mis en tel embarras, où rien ne me vaut et je n'ose lui crier merci.
8. Badahec, s. m., bâillon.
Lhi meiron I badahec en la boca.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 128.
Lui mirent un bâillon en la bouche.
9. Badarel, s. m., badauderie, badaudage.
E gelos bada et musa
E fai badiu badarel.
Marcabrus: Cant l'aura.
Et le jaloux bâille et muse et fait niaise badauderie.
10. Badoc, adj., niais, sot, benêt, fou.
Al rei engles que hom ten per badoc,
Quar suefr' aunitz qu'om del sieu lo descoc.
Durand Tailleur de Paernes: En talent ai.
Au roi anglais qu'on tient pour benêt, parce qu'il souffre honni qu'on le chasse du sien.
- Fou, pièce de jeu des échecs.
Substantiv.
Mas En Sordel joguet adoncs ab lo badoc...
Per que fon del tot matz.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Mais le seigneur Sordel joua alors avec le fou... c'est pourquoi il fut entièrement mat.
ANC. CAT. Badoc.
11. Badiu, adj., sot, niais, badaud.
Quar de gent badiva
E de la senada
Conquer benvolensa.
G. Riquier: Voluntiers.
Car je conquiers la bienveillance de la gent sotte et de la sensée.
Subst. E 'ls savis e 'ls fols e 'ls badius
De la franca regio.
Raimond de Miraval: Entre dos.
Les sages et les fous et les sots de la région française.
12. Badaul, adj., niais, badaud, dupe.
Substantiv. Perdet tres cavals e un mul...
Qu'els perdet com badaul.
Guillaume de Berguedan: Mal o fe.
Il perdit trois chevaux et un mulet... qu'il les perdit comme un niais.
13. Baduel, adj., niais, indécis.
N'ay triat, ses dig baduel,
La gensor e la pus bona.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
J'en ai choisi, sans parole niaise, la plus belle et la meilleure.
14. Badaluc, adj., musard, niais.
… El segles es badalucx,
Don mal aven e destorbier.
Marcabrus: Al departir.
Le siècle est musard, d'où advient mal et trouble.
IT. Badaluceatore.
15. Esbadar, v., bâiller, s'ouvrir.
Apres s'esbadara mout fort.
Quatrains moraux en provençal.
Après s'ouvrira très fort.
Bafa, s. f., bourde, moquerie.
… Aquestas paraulas,
Que no son ges bafa ni faulas.
Trad. de l' Évangile de Nicodème.
Ces paroles, qui ne sont point moquerie ni fables.
Il est vraisemblable que de bafa est venu le mot français bafouer.
ANC. FR. Ils ne servirent pas de beffe.
Roman du Renart, t. II, p. 18.
ANC. ESP. (MOD. Befa, burla)
La bafa, dixó Dario, en vero es tornado.
Poema de Alexandro, cop. 777.
CAT. ESP. MOD. Befa. IT. Beffa.
Bafomet, s. m., nom propre, Mahomet. (ESP. Mahoma)
E Dieus er honratz et servitz
On Bafometz era grazitz.
Gavaudan le Vieux: Senhors per.
Et Dieu sera honoré et servi où Mahomet était honoré.
2. Bafomairia, Baffumaria, s. f., mosquée, temple de Mahomet.
Raimundus de Agiles dit des Mahométans: “In ecclesiis autem magnis bafumarias faciebant... Habebant et monticulum... ubi duae erant bafumariae.”
Enans fara bafomairia
Del moster de Sancta Maria.
Le chevalier du Temple: Ira e dolor.
Il fera auparavant mosquée du couvent de Sainte-Marie.
On a dit bafomeria, pays des Mahométans, comme on a dit chrétienté.
Lo rei de payania
Ostz fes miravillosas, grantz,
Am sa baffumaria.
V. de S. Honorat.
Le roi de païennie fit des armées merveilleuses, grandes, avec son mahométisme.
Bagua, s. f., bagage, équipage.
Dans la langue anglo-saxonne, bage signifie sac.
(N. E. English bag, Deutsch Sack)
Voyez Denina, t. III, p. 9.
Vidas e baguas salvas.
Chronique des Albigeois, col. 37.
Vies et bagages saufs.
ANC. FR. Des haubers, heaulmes et bons écus...
Et plusieurs aultres bagues nobles et riches.
Roman français de Fierabras.
Il eut perdu toute son artillerie, sa vaisselle et toutes ses bagues, etc.
Chronique scandaleuse, p. 251.
2. Bagatge, s. m., bagage, équipage.
Carretas et autres bagatges.
Chronique des Albigeois, col. 45.
Charrettes et autres bagages.
ANC. FR.
Après nous vient nostre bagage et harnois.
Roman français de Fierabras.
CAT. Bagatge. ESP. Bagage (bagaje). PORT. Bagagem. IT. Bagaglio.
Baguassa, s. f., prostituée, catin.
Vilis persona, ut sunt publicae meretrices vel bagaseae.
Titre de 1208. Du Cange, t. 1, col. 926.
Alcunas publicas bagassas.
Statuts de Montpellier du XIIe sièc.
Quelques prostituées publiques.
Adjectiv. Ta moler es falsa, baguassa e delial.
Philomena.
Ta femme est fausse, prostituée et déloyale.
ANC. FR. Lors s'est la bagasse parée
E de ses dras bien acesmée.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 59.
Tant qu'elle estimeroit que l'on voulût donner l'honneur dont elle se verroit privée, à cette bagasse de Gabrielle.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 536.
CAT. Bagassa. ANC. ESP. Bagasa (prostituta, puta). IT. Bagascia.
2. Bagassier, adj., libertin, débauché.
L'autr' es molheratz bagassiers.
Folquet de Lunel: El nom del.
L'autre est un mari libertin.
CAT. Bagasser. (ESP. Libertino, putero.)
3. Embaguassar, v., livrer aux prostituées.
Part. pas. Quar el ges enamoratz
Non es, mas embaguassatz.
Raimond de Tors de Marseille: Bel erguelhos.
Car il n'est point amouraché, mais livré aux prostituées.
ANC. CAT. Embagassir.
Bai, Bay, adj., bai.
Faitz m'aduir' un bel caval bay.
T. de Richard et de Gui: Cabrit.
Fais-moi amener un beau cheval bai.
Loc. Bay e bru e blanc e ros.
P. Cardinal: De sirventes.
Bai et brun et blanc et rouge.
ANC. FR.
Orent Berte montée sur un palefroi bai.
Roman de Berte, p. 12.
ESP. PORT. Bayo. IT. Baio.
2. Baiart, s. m., cheval bai.
Venrai armat sobr' el baiart.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je viendrai armé sur le cheval bai.
Baian, adj., trompeur, menteur.
Peger es que gualiana
Amors que guespilla
Cruzels, cozens e baiana.
Marcabrus: Belh m'es quan.
Est pire que tromperie amour cruel, cuisant et trompeur qui taquine.
Bailar, v., livrer, donner.
Mas aquel es honratz ses failla
Que promet lor deniers e 'ls bailla.
Un troubadour anonyme: Senior vos que.
Mais celui-là est certainement honoré qui leur promet deniers et les livre.
Baylon lurs deniers als mercadiers, e son parsoniers el gazanh e non en la perda. V. et Vert., fol. 14.
Ils livrent leurs deniers aux marchands, et sont associés au profit et non pas dans la perte.
ANC. FR. Puis li a quinze solz bailliet.
Roman du Chastelain de Couci, v. 3132.
Vez ci la règle qu'il en baille. Roman de la Rose, v. 8343.
On parle de l'enfer et des maux éternels baillez pour châtimens à ces grands criminels. Malherbe, liv. V.
2. Balhansa, s. f., don, action de livrer, concession.
Aquesta balhansa et infeudacion.
Tit. de 1402 de Bordeaux. Bibl. Monteil.
Cette concession et inféodation.
ANC. FR. Par la baillance de ces presentes lettres.
Tit. de 1288. Carpentier, t. 1, col. 424.
3. Rebailar, v., redonner, rendre.
Lhi dig cossol seran tengut bailar las claus, mas tantost als cossols seran rebailadas. Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 36.
Les dits consuls seront tenus de livrer les clés, mais aussitôt elles seront rendues aux consuls.
ANC. FR. Rebailler aux muets la parole perdue.
Malherbe, liv. I.
Baile, Bailon, Bailidor, Bailieus, s. m., lat. bajulus, bailli, gouverneur, intendant.
E 'l vescoms lo fetz baile de tuta la sua terra.
V. de Pierre Pelissier.
Le vicomte le fit bailli de toute sa terre.
Bailles et maestre de la maio del Temple.
Tit. de 1175. DOAT, t. CXXIV, fol. 288.
Bailli et maître de la maison du Temple.
E aussi cuocx e bivers e bailos.
P. Cardinal: Un sirventes.
Et il occit cuisiniers et sommeliers et intendants.
Clamar m'en deu com de mals bailidors.
G. Faidit: Tant ai.
Je m'en dois plaindre comme de mauvais gouverneurs.
Fig. La servela es castels e bailieus que tot o a en garda.
Liv. de Sydrac, fol. 34.
La cervelle est le château et le gouverneur qui a tout cela en garde.
ANC. FR. Henris le balz de l'empire.
Ville-Hardouin, p. 161.
ANC. CAT. Baile. ESP. Bayle. PORT. Bailio. IT. Bailo.
2. Sobrebaile, s. m., bailli supérieur.
Sobrebaile en Albeges.
Tit. de 1275. Arch. du Roy., J, 323.
Bailli supérieur dans l'Albigeois.
3. Sotz-baile, s. m., sous-bailli.
Bailes, sotz-bailes, jutges et viguiers.
Statuts de Montpellier de 1204.
Baillis, sous-baillis, juges et viguiers.
4. Baylla, s. f., gouvernante, nourrice.
Bayllas fes mantenen venir
Que deguesson l'enfan noirir.
V. de S. Honorat.
Il fit sur-le-champ venir des nourrices qui dussent nourrir l'enfant.
Fig. Lauzengiers son las baylas del diable, que li alachon sos efans.
V. et Vert., fol. 28.
Les flatteurs sont les nourrices du diable, qui lui allaitent ses enfants.
ANC. FR. Et quant fu nés, sachiés sans falle,
Encor n'i avoit eu balle.
Mirac. de N.-D. Carpentier, t. 1, col. 421.
IT. Balia.
5. Baillessa, s. f., gouvernante, intendante.
La baillessa d'Amor a presa
Honor, dejost' Amor l'a mesa.
Un troubadour anonyme: Senior vos que.
L'intendante d'Amour a pris Honneur, elle l'a mis auprès d'Amour.
6. Baileyar, v., gouverner.
Si ab enjan baileyas,
Ab erguelh et ab enveyas.
P. Cardinal: Jhesum-Crist.
Si tu gouvernes avec tromperie, avec orgueil et avec envie.
7. Baillir, v., gouverner, traiter.
Mas ab los sieus, qui los sap gen baillir,
Pot hom lo sieu gardar, e conquerir.
B. Arnaud de Montcuc: Anc mais.
Mais avec les siens, qui les sait bien gouverner, on peut garder le sien, et conquérir.
Part. pas. Joven es mal bailitz.
P. Vidal: Dieus.
La gaîté est maltraitée.
ANC. FR. Crestienté ont malement bailli.
Roman de Garin le Loherain, p. 1.
Ge cuit que cuer vous est faillis,
Mès vous en serés malbaillis.
Roman de la Rose, v. 3737.
ANC. CAT. Baillir.
8. Bailia, s. f., puissance, gouvernement, administration.
Conquis lo mon e l'ac en sa bailia.
Perdigon: Aissi cum selh.
Il conquit le monde et l'eut en sa puissance.
En cui BAILIA me laisset mos paire.
Tit. de 1231. DOAT, t. CXIV, fol. 168.
Sous la puissance de qui mon père me laissa.
Que aia bailia de las soas causas.
Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Qu'il ait l'administration de ses choses.
E giet de sa bailia totz los Juzieus.
Guillaume de Tudela.
Et chasse de son gouvernement tous les Juifs.
Fig. Per qu'ieu me suy mes en vostra bailia.
Pons de la Garde: D'un sirventes.
C'est pourquoi je me suis mis en votre puissance.
ANC. FR. Jetés estes de le baillie
La bele fée vostre amie.
Partonopeus, t. I, p. 138.
Touz li miens cuers remaint en sa baillie.
Le Châtelain de Couci, chans. 22.
Li tens, qui toute a la baillie
Des gens viellir, l'avoit viellie.
Roman de la Rose, v. 387.
CAT. Baillia. ESP. Baylia (bailía).
- Bailliage.
En los caps de vigarias et baylias.
Reg. des États de Provence de 1401.
Dans les chefs de vigueries et bailliages.
9. Bailliment, s. m., gouvernement.
Senes tota administration ni bailliment de persona.
Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 188.
Sans aucune administration ni gouvernement de personne.
10. Biele, s. f., bailliage, gouvernement.
Nul hom d'esta biele.
For de Morlac de 1088.
Nul homme de ce bailliage.
11. Bailiatge, d. m., bailliage, administration.
Lo qual bailes aia e prenga per son trebalh e per son bailiatge tota la doczena part, etc. Cout. de Fumel. DOAT, t. VIII, fol. 132.
Lequel bailli ait et prenne pour son travail et pour son administration toute la douzième partie, etc.
- Circonscription administrative.
Per los cossols et communa et baillatge.
Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 83.
Par les consuls et commune et bailliage.
ANC. FR. Bailliage ne doit nul avoir, si le fié ne li peut escheir... Celui emporte le bailliage devant tous, etc.
Ass. de Jérusalem. Du Cange, t. I, col. 934.
ESP. Bailiage (bailiaje).
Bais, s. m., lat. basium, baiser.
Le grammairien Donat a dit: Tria sunt osculandi genera, osculum scilicet, basium et suavium: oscula, officiorum sunt; basia, pudicorum affectuum; suavia, libidinum vel amorum. DONAT, in Eun. Terent.
On lit dans Papias: Basia conjugibus, sed et osculadantur amicis;
Suavia lascivia miscentur grata labellis.
Sinner, Cat. des Ms. de Berne, t. I, p. 394.
Si 'l bais emblatz
Mi fos datz
O neys autreyatz.
P. Vidal: Tant me platz.
Si le baiser volé me fût donné ou seulement concédé.
Que m don un bais en guizardon.
Arnaud de Marueil: Lo gens temps.
Qu'elle me donne un baiser en récompense.
CAT. Bes. ESP. Beso. PORT. Beijo. IT. Bacio.
2. Baisat, s. m., baiser.
Quar autre baisatz
No m'es delietz ni sabor.
Alphonse II, Roi D'Aragon: Per mantas.
Car autre baiser ne m'est délice ni saveur.
3. Baizament, s. m., baiser, baisement.
Homenatge, mans junchas e dat baizamens.
Cartulaire de Montpellier, fol. 57.
Hommage, mains jointes et baiser donné.
ANC. CAT. Besament. IT. Baciamento. (ESP. Besamiento)
4. Baisada, s .f., baiser.
Lengua entrebescada (: entremesclada)
Es en la baisada.
B. Martin: Bel m'es.
La langue est entremêlée dans le baiser.
5. Baysaire, s. m., lat. basiatorem, baiseur.
E seria jauzious e baysaire.
De la gensor que hom puesca vezer.
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Et je serais jouissant et baiseur de la plus belle qu'on puisse voir.
ANC. FR.
Mais les baiseurs de bois qui lechent la peinture
Des cailloux safranés de force pourriture,
Périront à bon droit.
H. Estienne, Apol. pour Herod., t. I, p. 22.
ESP. Besador. PORT. Beijador. IT. Baciatore.
6. Baisar, v., baiser, embrasser.
El vas en que Dieus jac baisar.
Deudes de Prades: Si per amar.
Baiser le tombeau où Dieu reposa.
Quan li baisiei dousamen
Son bel col blanc, covinen.
G. Faidit: Gen fora.
Quand je lui baisai doucement son beau cou blanc, avenant.
Il se disait aussi de l'action de baiser lors de la prestation de l'hommage.
S'eu fos seigner, ja no m feir' homenatge
Adrechamen, car sai qu'el no 'l tenria;
Ni m baisera mais de boch' el visatge,
Car autra vetz la m baiset a Pavia,
Pois en baiset lo papa eissamen.
Lanfranc Cigala: Estiers mon grat.
Si j'étais seigneur, jamais il ne me ferait hommage sincèrement, car je sais qu'il ne le tiendrait pas; ni il ne me baiserait plus sur la bouche au visage, car une autre fois il me la baisa à Pavie, puis il en baisa également le pape.
Loc. Merce, mi dons, a cui baisiei las mas.
Pons de la Garde: Farai chanso.
Merci, ma dame, à qui je baisai les mains.
Prov. Qui dereir' autrui
Cavalgua, non baisa qui vol.
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Qui chevauche derrière autrui, ne baise qui veut.
Substantiv. Mas ab un dous baizar m'aucis.
B. de Ventadour: Ab joi mou.
Mais elle me tue avec un doux baiser.
ANC. FR. Elas! il a no huis baisiet.
Roman du Chastelain (Châtelain, castlá, castlan, castellán, castellano, catalán) de Couci, v. 2654.
CAT. Besar. ESP. Bezar. PORT. Beijar. IT. Baciare.
7. Rebayzar, v., rebaiser, baiser de nouveau.
Las sanctas reliquias...
… Li ten, e las rebaysa.
Roman de Fierabras, v. 4352.
Lui tient les saintes reliques, et il les rebaise.
IT. Ribaciare. (ESP. Rebesar, besuquear)
Bala, s. f., anc. allem. Ballen, balle, ballot, paquet.
Voyez Muratori, Diss., 33; Boxhorn, p. 9.
Treis balas d'acier.
Char. Du péage de Valence. Hist. de Val., p. 299.
Trois balles d'acier.
De cada bala de draps.
Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 16.
De chaque balle de drap.
CAT. ESP. PORT. Bala. IT. Balla.
Balach, Balays, s. m., balais, diamant.
Voyez Leibnitz, p. 102.
Balach ha color de carbuncle.
Eluc. de las propr., fol. 185.
Balais a couleur d'escarboucle.
Cum a mais de valor
D'un veir' un ric balays.
G. Faidit: Ges no m tuelh.
Comme un riche balais a plus de valeur qu'un verre.
ANC. FR. Belle espée garnie de pierres, de dyamans, rubis et balays.
Monstrelet, t. III, p. 22.
ANC. CAT. Balay. ESP. PORT. Balax.
Balansa, s. f., lat. bilanx, balance.
Unas balansas e lor pes per pezar las carns.
Tit. de 1422. DOAT, t. LXXIII, fol. 145.
Unes balances et leurs poids pour peser les chairs.
Ans tenc drech la balansa
De liautat.
B. Carbonel: Per espassar.
Mais il tint droit la balance de loyauté.
- Balancier.
Una corda prima per la balansa del reloge.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Une corde fine pour le balancier de l'horloge.
- Fig., agitation, doute, perplexité.
Lo jorn qu'en aital balansa
Volgui mon fin cor assire.
G. Faidit: Coras que.
Le jour où je voulus placer mon fidèle coeur en telle perplexité.
- Balance, signe du zodiaque. (ESP. Libra)
Et intra senes duptansa
Lo solelh en la balansa
En lo dezesete dia
De setembre tota via.
Brev. d'amor, fol. 30.
Le soleil entre toujours sans faute dans la balance au dix-septième jour de septembre.
CAT. Balansa. ESP. Balanza. PORT. Balança, IT. Bilancia.
2. Balans, s. m., perplexité, incertitude, inquiétude.
E m ten en aquest balans.
Marcabrus: Contra.
Et me tient dans cette perplexité.
CAT. Balans. (ESP. Balanceo)
3. Balansar, v., peser, balancer.
Cel que fai pan per revendre
No 'l sap tan prim balanzar.
Giraud de Borneil: Honraz es hom.
Celui qui fait du pain pour revendre ne le sait si finement peser.
E regarda be
Ta vida, e balansa
On vai ni don ve.
P. Cardinal: Non cre que.
Et regarde bien ta vie, et pèse où elle va et d'où elle vient.
Qu'en la onda
Que m fai balansar
Ins en la mar preonda.
Un troubadour anonyme: Flors de paradis.
Qu'en l'onde qui me fait balancer dans la mer profonde.
Sabetz per que no m vir ni no m balans
De vos amar, ma bella douss' amia.
Berenger de Palasol: Tan m'abelis.
Vous savez pourquoi je ne me détourne ni balance de vous aimer, ma belle douce amie.
Part. pas. Las paraulas del sabi balansadas en balansa.
Trad. de Bède, fol. 43.
Les paroles du sage pesées en balance.
ANC. CAT. Balanceyar. ANC. ESP. Balanzar. PORT. Balancear. IT. Bilanciare.
4. Desbalansar, v., renverser, ébranler, trébucher.
Quan veillesa lo rom ni desbalansa.
H. de S.-Cyr: Antan fes.
Quand la vieillesse le casse et l'ébranle.
Can cuia montar, desbalansa.
Libre de Senequa.
Quand il croit monter, il trébuche.
Balaustra, Balaustia, s. f., du lat. balaustrum, balustium, balauste,
grenadier sauvage.
Es assemblada a roza de balaustra.
Trad. d'Albucasis, fol. 18.
Elle ressemble à rose de balauste.
D'escorsa de milgrana et de balaustia.
Eluc. de las propr., fol. 85.
D'écorce de grenadier et de balauste.
ESP. Balaustia. (granado silvestre) IT. Balaustra. (Chap. Mangrané bort)
Balay, s. m., verge, balai.
Si'l coms es d'avol balay soffrens.
Boniface de Castellane: Sitot m'es fort.
Si le comte est souffrant de méchante verge.
- Balle, capsule qui enveloppe le grain.
Que part lo gran e 'l balay.
Marcabrus: L'iverns vai.
Qui sépare le grain et la balle.
ANC. FR. Mesloient laditte avaine avec paille, appelée balais, pour donner aux chevaus. Lett. de rém., 1379. Carpentier, t. 1, col. 436.
2. Balaiar, v., balancer, s'agiter.
Pos que l' espig' es issida,
Balaya lonc temps lo gras.
B. de Ventadour: Lo temps.
Depuis que l'épi est sorti, le grain balance long-temps.
- Frapper.
Proverbe. Om cuoil mantas ves los balays
Ab que mezeis se balaya.
La comtesse de Die: Ab joi.
On cueille maintes fois les verges avec lesquelles on se frappe soi-même.
ANC. FR. Porte l'enseigne
Qui baloie contre le vent.
Roman du Renart, t. III, p. 239.
Lors aux penons qu'on véoit balloyer.
Déposition de Richard II.
Balbt, adj., lat. balbus, bègue.
L'aur' amara...
E 'ls lecx
Becx
Dels auzels ramencx
Te balbtz e mutz.
A. Daniel: L'aur' amara.
Le vent âpre... et tient bègues et muets les friands becs des oiseaux branchiers.
Am Lois lo balb.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 120.
Avec Louis le bègue.
ANC. FR. A Looys le fil Challe le Chauf, qui Loys li baubes fu apelez.
Rec. des Hist. de Fr., t. VIII, p. 326.
PORT. IT. Balbo.
2. Balbucient, adj. v., lat. balbutientem, balbutiant.
Cum vezem els ybres qui so balbuciens.
Eluc. de las propr., fol. 44.
Comme nous voyons aux ivres qui sont balbutiants.
CAT. Balbucient. ESP. PORT. Balbuciente. IT. Balbettante.
Balc, adj., humide.
Una terra trop balca, arenosa, ichi del fondament perfon e se levet en aut.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 99.
Une terre très humide, sablonneuse, sortit du fondement profond et se leva en haut.
Balcon, s. m., goth. Balck, balcon. (all. Balke, Balkon)
Voyez Mayans, t. II, p. 224; Denina, t. III, p. 10; Pougens, p. 132.
La dona ac paor, e fugi al balcon, e se laisset cazer jos, e fo morta.
V. de Guillaume de Cabestaing.
La dame eut peur, et fuit au balcon, et se laissa cheoir en bas, et elle fut morte.
CAT. Balcó. ESP. Balcón. PORT. Balcão. IT. Balcone.
Balena, s. f,. lat. balena, baleine.
Balena porta mais d'amor
Que negus peisos que sia
A sos cadels. (Chap. cadell, cadells: cría, críes de gos o datres mamíferos com la ballena. ESP. literal: “La ballena trae más amor a sus crías, ballenatos, que ningún pez que sea.)
Brev. d'amor, fol. 52.
La baleine porte plus d'amour à ses petits que nul poisson qui soit.
E Jonas del ventre de la balena. Liv. de Sydrac, fol. 118.
Et Jonas du ventre de la baleine.
CAT. Balena. ESP. Ballena. PORT. Balea. IT. Balena.
2. Balenat, s. m., baleineau, petit de la baleine.
Meravelhosament aima balenatz, e 'ls mena ayzeian per mar...
Balenatz fuio ves sa coa.
Eluc. de las propr., fol. 156.
Elle aime merveilleusement ses baleineaux, et les mène en errant par mer... Les baleineaux fuient vers sa queue.
ESP. Balenato (ballenato). PORT. Baleato. IT. Balenetto.
Balesta, s. f., lat. balista, baliste, arbalète.
A presa una balesta, et ung cop a trach al dit conte.
Chronique des Albigeois, col. 90.
Il a pris une baliste, et a tiré un coup audit comte.
Bona balesta ab bon croc.
Tit. de 1302. DOAT, t. XLIX, fol. 311.
Bonne arbalète avec bon croc.
CAT. ESP. Ballesta. PORT. Besta. IT. Balestra.
2. Balestier, s. m., arbalétrier.
Menet ab si X M cavayers e M balestriers.
Philomena.
Il mena avec lui dix mille cavaliers et mille arbalétriers.
Us braus balestiers enicx
Que traisses als enemicx.
H. de S.-Cyr: Messonget.
Un cruel arbalétrier méchant qui tirât aux ennemis.
CAT. Ballester. ESP. Ballestero. PORT. Besteiro. IT. Balestrajo.
3. Balestrada, Balestada, s. f., portée d'arbalète.
Luein d'aqui una balestrada.
Roman de Jaufre, fol. 113.
Une portée d'arbalète loin de là.
Pus d'una balestada an payas reculatz.
Roman de Fierabras, v. 434.
Les païens ont reculé plus d'une portée d'arbalète.
ESP. Ballestada (tiro de ballesta). IT. Balestrata.
4. Arbalesta, Albaresta, s. f., arbalète.
Car Dieus lo reis sap s'arbalesta tendre.
G. Faidit: Cascus hom.
Car Dieu le roi sait tendre son arbalète.
Albarestas et arcs eysserrar e destendre.
V. de S. Honorat.
Desserrer et détendre arbalètes et arcs.
Trazon ab arbalestas los cairels empenats.
(N. E. pena : pluma; empenats: con pluma.)
Guillaume de Tudela.
Ils tirent avec les arbalètes les flèches empennées.
5. Arbalestada, s. f., portée d'arbalète.
Luin una gran arbalestada.
Roman de Jaufre, fol. 100, var. du n° 7988.
Loin une grande portée d'arbalète.
ANC. FR. L'ost au roi Challes tant s'aproche
Qu'il n'a pas une arbalestée
Jusques ceux qui les contratendent.
G. Guiart, an 1264. Carpentier, t. 1, col. 272.
6. Arcbalestrier, s. m., arbalétrier.
E sabran arcbalestrier
Qu'es la patz en la contrada.
Bertrand de Born: Rassa m'es.
Et les arbalétriers sauront que la paix est dans la contrée.
Ballar, v., danser, sauter.
Si quis balationes ante ecclesias sanctorum fecerit.
Conc. Bracar. De 572 (N. E. Segundo concilio de Braga). Aldrete, p. 272. Voyez Mayans, t. II, p. 244; Denina, t. III, p. 10.
El vi lo vedel que li cantavan e li balavan.
Hist. abr. de la Bible, fol. 33.
Il vit le veau devant lequel ils chantaient et dansaient.
(ESP. Él vio el becerro – de oro - al cual le cantaban y bailaban.)
Al son de flaviol
Balar.
T. de B. Gaucelm et de J. de Miralhas: Joan.
Danser au son du flageolet.
(Chap. Ballá o dansá al so del fabriol.)
ANC. FR. Sire, empres le chanter
Déussiez bien baler.
Ysopet, II, fab. 28. (N. E. Libro francés sobre fábulas, ej. de Esopo)
- Élancer.
Aquels aussels...
Los fes trastotz del fanc volar,
Et pueis los fes en haut balar.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Ces oiseaux... il les fit tous voler de la fange, et puis les fit s'élancer en haut.
CAT. ANC. ESP. Ballar. (ESP. MOD. Bailar.) PORT. Bailar. IT. Ballare.
2. Bal, s. m., bal, danse.
M en trobet a trechas... gran bal.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 92.
Il en trouva mille aux danses... grand bal.
- Sorte de poésie.
Bals es divers de dansa... Bals a X coplas o mays.
Leys d'amors, fol. 41.
Le bal est différent de la danse... Le bal a dix couplets ou plus.
CAT. Ball. ESP. Bayle (baile). PORT. Baile. IT. Ballo.
3. Ballada, s. f., ballade.
Dona N' Auda, balladas ni chansons
No vuelh faire que no y parle de vos.
Pons de Capdueil: Per joi d'amor.
Dame Aude, je ne veux faire ballades ni chansons que je n'y parle de vous.
CAT. Ballada. ANC. ESP. Balada, balata. IT. Ballata.
4. Baladeta, s. f., petite ballade.
Va, baladeta, tost de cors ten via,
E saluda me ma douss' amia.
Un troubadour anonyme: Lo fin cor.
Va, petite ballade, tiens ton chemin vite en courant, et salue-moi ma douce amie.
IT. Ballatetta.
5. Balaresc, s. m., ballade.
Ni sirventesc,
Ni balaresc,
Non t'aug dir nuilla fazon.
Giraud de Cabrieras: Cabra joglar.
Je ne t'entends dire en nulle façon, ni sirvente, ni ballade.
6. Entrebalhar, v., bondir autour, sauter autour.
Son semblans a jove lebrier que vol corre apres totas las bestias que ve, e neguna non pren, e laissa se tot entrebalhar, e res no profiecha.
V. et Vert., fol. 61.
Ils sont semblables au jeune lévrier qui veut courir après toutes les bêtes qu'il voit, et n'en prend aucune, et se laisse tout bondir autour, et il ne profite rien.
Balloar, s. m., boulevard.
Grands balloars per se defendre.
Chronique des Albigeois, col. 86.
De grands boulevards pour se défendre.
ANC. FR. Flanquée de bons boulevars de pierre.
Joyeusetez, Facéties, etc., p. 31.
CAT. Baluart. ESP. PORT. Baluarte. IT. Baluardo.
Balma, s. f., grotte, caverne.
Sabran ben las estradas e'l camis traversiers,
Los cluzels e las balmas.
Izarn: Diguas me tu.
Ils sauront bien les estrades et les chemins de traverse, les creux et les grottes.
Fig. La taverna es balma de layros.
V. et Vert., fol. 22.
La taverne est caverne de voleurs.
ANC. FR. Après s'en ala en Bethléem, et en la balme dou Sauveour entra.
(Chap. Después sen va aná a Belén, y a la balma del Salvadó va entrá. Yo les que conec són: la Balma de Zurita, Castelló, la cova de la dona, a Asturies, Covadonga, y la Balma de Peñarroija.)
V. des Saints. Carpentier, t. 1, col. 438.
CAT. Balma.
- Réservoir d'eau.
De la vostra balma de que adagatz los vostres orts.
Tit. de 1276. DOAT, t. CVI, fol. 253.
De votre réservoir duquel vous arrosez vos jardins.
2. Balmeta, s. f., petite grotte.
Aras viron una balmeta
Pres del sentier.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Soudain ils virent une petite grotte près du sentier.
Balme, Basme, s. m., lat. balsamum, baume.
Metez de pur balme un pauc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mettez un peu de baume pur.
On appelle du même nom l'arbre et la liqueur qu'il fournit.
Basme es aybre no plus naut de dos coydatz...
Basme, las partidas del qual totas so redolens.
Eluc. de las propr., fol. 201 et 196.
Baume est arbre non plus haut que deux coudées...
Baume, les parties duquel sont toutes odoriférantes.
Un basme don ton Dieu fo uncatz...
Ar vay, si beu del basme, fay ne tas volontatz,
E seras de tas plaguas mantenen totz sanatz.
Roman de Fierabras, v. 955 et 958.
Un baume dont ton Dieu fut oint... Maintenant, va, et bois du baume, fais-en tes volontés, et tu seras sur-le-champ tout guéri de tes plaies.
ANC. FR. Qui olent plus soef que basme.
Roman de la Rose, v. 10610.
CAT. Balsam (bàlsam). ESP. (Bálsamo) PORT. IT. Balsamo.
2. Enbasmar, Embaymar, v., oindre, embaumer.
D'aquest oli son onchat et enbasmatz aquels que Dieus fay reys.
V. et Vert., fol. 35.
Ceux que Dieu fait rois sont oints et embaumés de cette huile.
E li fazien tug los ricz embaymar.
V. de S. Trophime.
Et y faisaient embaumer tous les riches.
ANC. FR. Qui sans basme s' enbasme.
Cretin, p. 218.
De femmes une troupe
Portoient du baume cher
Et une boete ou coupe
Pour embasmer sa chair.
La Boderie, Hymnes eccl.
CAT. ESP. PORT. Embalsamar. IT. Imbalsamare.
Baltemo, s. m., lat. balteum, baudrier.
De Anastazi l'emperador... tunica e baltemo.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 65.
D'Anastase l'empereur... tunique et baudrier.
Baluc, adj., stupide, malade.
E pus lo caps es balucs,
Dolens son li membre estremier.
Marcabrus: Al departir.
Et lorsque le chef est malade, les membres extrêmes sont souffrants.
IT. Balosco.
2. Esbalauzir, v., abasourdir, ébahir.
Part. pas. Ni sap on s'an ni on se sia,
Ans es totz esbalauzit.
Roman de Jaufre, fol. 46.
Il ne sait où il aille ni où il soit, mais il est tout abasourdi.
Qui es esbalauzitz en sos oils, pessa mal.
Trad. de Bède, fol. 34.
Qui est ébahi dans ses yeux, pense mal.
ANC. CAT. Esbalair.
Ban, s. m., lat. bannum, ban, convocation, ordonnance, autorité.
E meton bans e malas costumas per ocayzon d'aver emendas.
V. et Vert., fol. 15.
Et ils mettent bans et mauvaises coutumes pour occasion d'avoir des amendes.
Mas des que siguem tuit un ban.
Giraud de Borneil: A l'honor de.
Mais puisque nous suivons tous une même ordonnance.
Loc. Yeu m pens de cortesia tan
Que res non es, ni eu no sai
On ja la truep, pus non es lai
On tug m'autreiavon lo ban.
G. de S.-Didier : Companhon ab joy.
Je pense tellement de courtoisie qu'elle n'est rien, et je ne sais où je la trouve jamais, puisqu'elle n'est pas là où tous m'accordaient l'autorité.
CAT. Ban. ESP. PORT. IT. Bando.
2. Bandier, Bannier, s. m., sergent, bannier.
E l'autr' es corrieus o bandiers
Que tot l'an en mal despensa
Per gatjar pastors o boyers.
Folquet de Lunel: El nom del.
Et l'autre est coureur ou sergent qui dépense toute l'année en mal pour gager pâtres (N. E. bergers) ou bouviers.
Que aia forestiers et baniers qu'els gardo.
Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 97.
Qu'il ait gardes champêtres et banniers qui les gardent.
ANC. FR. Bandiers jurés ou messiers jurés de la ville de Narbonne... Survint un messier ou bandier qui gaga le suppliant d'une brebis.
Lett. de rém., 1404. Carpentier, t. 1, col. 446.
ANC. CAT. Banderer. IT. Banditore. (ESP. Pregonero, que pregona los bandos. Chap. Pregoné, qui pregone los pregons, bandos.)
3. Bandir, v., lat. bannire, proclamer.
Quan l'ac facha, dis aitans:
Vuelh que la serf e la banda
Totz temps.
G. Adhemar: Quan la.
Quand il l'eut faite, il dit telles choses: Je veux qu'il la serve et la proclame en tout temps.
- Déployer, agiter.
E tanta bela ensenha e tant peno bandir.
Guillaume de Tudela.
Et déployer tant de belles enseignes et tant de guidons.
Part. pas.
Senheiras desplegadas e 'ls gonfanons banditz.
Guillaume de Tudela.
Enseignes déployées et les étendards flottants.
- Exiler, bannir.
Li senhors, ab la cort, lo podon bandir.
Cout. de Condom de 1313.
Les seigneurs, avec la cour, le peuvent bannir.
Part. pas. substantiv. Las terras dels banditz.
Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. VIII, fol. 219.
Les terres des bannis.
ESP. (Exiliar, prohibir) PORT. Bandir. IT. Bandire.
4. Bandimen, s. m., ban, ordonnance, bannissement.
E can d'aquel rey fo cridatz lo bandimens.
P. de Corbiac: El nom de.
Et lorsque le ban de ce roi fut crié.
Et aprob lo bandiment.
Cout. de Condom de 1313.
Et après le bannissement.
ANC. FR. Aler metre bandiment en une vigne, etc.
Lett. de rém., 1459. Carpentier, t. I, col. 451.
CAT. Bandejament.
5. Baneiament, s. m., saisie, mise au ban.
Baneiament et gatjament de bestials que darian dampnatge.
Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 54.
Mise au ban et saisie des bestiaux qui donneraient dommage.
6. Banda, s. f., troupe, bande.
Avia faita tres bandas de sas gens.
Chronique des Albigeois, col. 53.
Il avait fait trois bandes de ses gens.
CAT. ESP. PORT. IT. Banda.
7. Auriban, s. m., arrière-ban.
Mas lai de vas Montfort
Volgra vezer hueimais son auriban
Contra totz selhs qui 'l van d'onor baissan.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Mais là devers Montfort je voudrais voir son arrière-ban contre tous ceux qui vont le rabaissant d'honneur.
Ab aquestas paraulas, es l'auriban cornatz.
Roman de Fierabras, v. 602.
A ces mots, l'arrière-ban est sonné.
8. Reiban, s. m., arrière-ban.
E Karles a mandat son reiban.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 78.
Et Charles a mandé son arrière-ban.
9. Bandiera, Baneira, s. f., bannière, étendard.
Am la baniera de la ciotat de Roma.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.
Avec la bannière de la ville de Rome.
Ten la bandiera de saint Jordi.
Anc. tarif des monnaies en provençal.
Tient la bannière de S. George.
Cant viron las baneiras desplegadas.
Guillaume de Tudela.
Quand ils virent les bannières déployées.
Loc. Venguet a baniera desplegada.
Chronique des Albigeois, col. 11 (ou II).
Il vint à bannière déployée.
Et enueia m de fort maneira
Hom volpilh que porta baneyra.
Le moine de Montaudon: Be m'enueia.
Et m'ennuie de forte manière homme lâche qui porte bannière.
Fig. Per far sos mandamens,
Segrai sa banera.
Giraud de Borneil: Sol qu'amors.
Pour faire ses commandements, je suivrai sa bannière.
CAT. ESP. Bandera. PORT. Bandeira. IT. Bandiera.
10. Banaire, s. m., qui porte la bannière, banneret.
Aquist banaires
Qu'an castels I o II o tres.
Brev. d'amor, fol. 122.
Ces bannerets qui ont châteaux un ou deux ou trois.
CAT. Banderado (senyaler). IT. Banderaio. (ESP. Abanderado.)
11. Bandeiar, Baneyar, v., flotter, s'agiter.
Tan golfayno contra 'l ven baneyar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Tant de drapeaux flotter contre le vent.
Mas eu faz com fe 'l cers... can vi
L'ombra dels banz en la fon bandeiar.
G. de Montagnagout: Non estarai.
Mais je fais comme fit le cerf... quand il vit l'ombre des cornes s'agiter dans la fontaine.
Part. prés.
Los estendards dressatz contra 'l vent banoians.
Guillaume de Tudela.
Les étendards levés s'agitant contre le vent.
- S'amuser, se récréer.
E can ven en apres que levo del dinnar,
Cascus pres son caval per anar baneyar.
Roman de Fierabras, v. 5007.
Et quand il arrive ensuite qu'ils se lèvent de dîner, chacun prit son cheval pour aller se récréer.
ANC. FR. Li quens esteit alé chacier,
El bois s'alout esbanoier.
Roman de Rou, v. 6183.
ESP. Bandear.
12. Desbandir, v., rappeler du bannissement.
Part. pas. Devon esser desbandit.
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 255.
Doivent être rappelés du bannissement.
IT. Sbandire.
Bandon, s. m., permission.
Que m des bando
Que chantes.
G. Riquier: Ar non agui.
Qu'elle me donnât permission que je chantasse.
El rei si 'l det bandon d'anar e met lo en arnes de totas res.
V. d'Aimeri de Peguilain.
Le roi ainsi lui donna la permission d'aller, et le mit en équipage de toutes choses.
ANC. FR. Onques pucele de parage
N'ot d'amer tel bandon cum gié,
Car j'ai de mon père congié
De faire ami e d'estre amée.
Roman de la Rose, v. 5845.
Adv. comp.
No truep selhuy ni selha que mout gen,
Quan la mentau, no la laus a bando.
G. Riquier: Razos m'aduy.
Quand je la mentionne, je ne trouve celui ni celle qui ne la loue sans réserve.
S'amon de bon cor a bandon.
G. Faidit: Dalfins, respondetz.
Ils s'aiment de bon coeur sans réserve.
ANC. FR. Vá, si li di qu'il vigne à mei,
M'amor li metrai à bandun.
Marie de France, t. 1, p. 488.
2. Abandon, s. m., penchant, volonté.
Qui layssa anar l'ayga a son abandon.
V. et Vert., fol. 103.
Qui laisse aller l'eau à son penchant.
ANC. FR. Comme le vent souffle à son abandon
Le duvet blanc du vieux chenu chardon.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 444.
ESP. PORT. Abandono. IT. Abbandono.
Adv. comp.
E totz los mandamentz farai ad abandon.
V. de S. Honorat.
Et tous les commandements je ferai sans réserve.
ANC. FR. Mais tost s' en parte à habandon.
Fabl. et cont. anc, t. 1, p. 70.
3. Abandonar, v., abandonner, quitter, délaisser, livrer.
Drutz qui pros don' abandona.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
Amant qui abandonne noble dame.
Com so folas femnas que se abandonon per un pauc de gazanh.
V. et Vert., fol. 17.
Comme sont folles femmes qui se livrent pour un peu de profit.
Part. pas. adv. comp:
E Frances esperonan lor fres abandonatz.
Roman de Fierabras, v. 410.
Et les Français éperonnent à bride abattue.
CAT. ESP. PORT. Abandonar. IT. Abbandonare.
5. Abandonadamen, adv., en toute hâte, sans réserve.
C'anesson vers lo corn abandonadamens.
P. de Corbiac: El nom de.
Qu'ils allassent vers l'angle en toute hâte.
… Eu non voil abandonadamen
Ome lauzar, s'enan vist no l'avia.
Rambaud de Beaujeu: En Peire.
Je ne veux louer un homme sans réserve, si je ne l'avais vu auparavant.
ANC. FR. De ses hauts dons qu'il a entièrement
En elle mis abandonéément.
Charles d' Orléans, p. 40.
IT. Troppo abbandonatamente t'ho amato.
Volg. delle Pistole d'Ovidio.
Banc, s. m., banc, siége, place.
Voyez Aldrete, p. 363; Denina, t. III, p. 10; Mayans, t. II, p. 227;
Muratori, Diss. 33.
Anero se asetjar en un bel banc.
V. de S. Honorat.
Ils allèrent s'asseoir en un beau banc.
Dorm sobre archa e sobre banc.
Giraud de Borneil: Quant la bruna.
Dort sur coffre et sur banc.
Fig. Cosi us torn en vostre banc.
Gavaudan le Vieux: A la pus longa.
Comment il vous remet en votre place.
Fig. Per que Adams lo pom trazit...
Elh era assis en tal banc, etc.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
C'est pourquoi Adam prit la pomme... il était assis en tel banc, etc.
CAT. Banc. ESP. PORT. IT. Banco.
2. Banca, s. f., siège, banquette.
Ad ops de portar corona
Sus en l'emperial banca.
P. Vidal: Car' amiga.
Afin de porter la couronne sur le siége impérial.
Fig. Baissaretz d'aut banc en banca.
Gavaudan le Vieux: A la pus longa.
Vous baisserez de haut rang en banquette.
ANC. FR. Banque de chesne ou de haistre.
Tit. de 1379. Carpentier, t. I, col. 454.
CAT. ESP. PORT. IT. Banca.
3. Bancal, s. m., banc, siége.
E trais m'a part
Sezer sus un bancal.
Amanieu des Escas: En aquel mes.
Et m'amène asseoir à part sur un banc.
CAT. ESP. PORT. Bancal.
Bandisos, s. f., apprêt, étalage de mets.
Qu'a lui no dol ni s'irais
Si 'l datz faisols ab uignos
Senes autra bandisos.
B. de Miraval, Gloss. occit.
Qu'il ne lui fait peine ni se fâche si vous lui donnez haricots avec oignons sans autre apprêt.
Banh, Bain, s. m., lat. balneae, bain.
Ieu muer si cum fetz el banh
Serena, lo vielh auctor. (Senequa)
Giraud le Roux: A lei de bon.
Je meurs comme fit au bain Sénèque, le vieil auteur.
- Fig., purification, délices.
Apres l'anar c'avem empres
En lai on es comunals bainz.
Giraud de Borneil: En un chantar.
Après le voyage que nous avons entrepris devers là où est la commune purification.
Loc. Ar ai conquist sojorn en banh.
P. Vidal: Neu ni gel.
J'ai maintenant conquis repos en délices.
ANC. CAT. Bayn. EST. Baño. PORT. Banho. IT. Bagno.
2. Balneacio, s. f., balnéation, action de se baigner.
Per balneacio. Eluc. de las propr., fol. 22.
Par balnéation.
3. Banhar, v., baigner, mouiller.
Alcuna vetz lo banharetz.
Si vostr' auzel a trop gran set,
E volontiers en aiga s met,
Per sol beure, non per banhar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quelquefois vous le baignerez.
Si votre oiseau a trop grande soif, et se met volontiers dans l'eau, seulement pour boire, non pour baigner.
Ieu sui aisselh qu'e mieg de l'aiga s bagna (qu'e : qu'en)
E mor de set.
Perdigon: Estat aurai.
Je suis celui qui se baigne au milieu de l'eau et meurt de soif.
- Fig., baigner, délecter.
Quar en valor se banha.
B. de Rovenhac: Belh m'es.
Car il se délecte en valeur.
Tot en aissi quo s banha doussamen
Salamandra en fuec et en ardura.
P. de Cos d' Aorlac: Si quo 'l solelhs.
Tout ainsi que la salamandre se baigne doucement en feu et en brûlure.
Part. pas.
Els li viron tan bellz e los huellz e la cara
Com si se fos banhada.
V. de S. Honorat.
Ils lui virent les yeux et la face aussi beaux comme si elle se fût baignée.
ANC. FR.
De ce que tu es mors mon cuer en duel se bainge.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 17.
Il se baigne en liesse et en félicité.
Desportes, premières oeuvres, p. 46.
Berger Thenot, je suis esmerveillé
De tes chansons, et plus fort je m'y baigne
Qu'à escouter le linot esveillé.
C. Marot, t. III, p. 294.
ANC. CAT. Banyar. ESP. Bañar. PORT. Banhar. IT. Bagnare.
Banz, s. m., corne, bois de cerf.
Mas eu faz com fe 'l cerf... can vi
L'ombra dels banz en la fon bandeiar.
G. de Montagnagout: Non estarai.
Mais je fais comme fit le cerf... quand il vit l'ombre des cornes s'agiter dans la fontaine.
2. Bana, Banda, s. f., corne.
Las banas d'un moton que paissia.
Hist. abr. de la Bible, fol. 7.
Les cornes d'un mouton qui paissait.
II buous e II sonalhs e IIII banas que tenon els caps.
Declaramen de motas demandas.
Deux boeufs et deux sonnettes et quatre cornes qui tiennent aux têtes.
Natura a provezit a cascuna bestia d'alcunas armas, cum a cervis de bandas.
Eluc. de las propr., fol. 230.
La nature a pourvu chaque bête de quelques armes, comme aux cerfs de cornes.
CAT. Banya. (ESP. Cuerno)
3. Enbanamen, s. m., ouvrage à cornes, partie de fortification.
Los enbanamens de la vila.
Tit. de 1382. Ville de Bergerac.
Les ouvrages à cornes de la ville.
Baptisme, s. m., lat. baptismus, baptême.
Los autres que no volgran penre baptisme. Philomena.
Les autres qui ne voudraient prendre le baptême.
E pueys ab totz los reys que baptism' an
Anet venjar Jhesu-Crist en Suria.
Folquet de Lunel: Al bon rey.
Et puis avec tous les rois qui ont baptême, il alla venger Jésus-Christ en Syrie.
CAT. Baptisme. ESP. Bautisme (bautismo). PORT. Babtismo.
IT. Battesimo.
2. Batejamen, s. m., baptême.
Lay el soudan del Cayre, sol pren batejamen.
P. Bremon Ricas Novas: Pus partit.
Là au soudan du Caire, pourvu qu'il prenne baptême.
ANC. FR. Quant li rois fu bauptisiez et li offices du bauptiszement fait, il issi de l'église.
Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 171.
IT. Battezzamento.
3. Baptistili, s. m., baptême.
Que diguas to veiaire: per cal razo descies
Lo nostre baptistili?
Izarn: Diguas me tu.
Que tu dises ton avis: pour quelle raison ignores-tu notre baptême?
4. Babtismal, adj., lat. baptismalis, baptismal.
Han perduda innoscencia babtismal.
Eluc. de las propr., fol. 59.
Ils ont perdu l'innocence baptismale.
CAT. Babtismal. ESP. Bautismal. PORT. Baptismal. IT. Battesimale.
5. Batejar, Bathegar, v., lat. baptizare, baptiser, donner un nom.
E tals es nus
Que non a plus
Qu'aquel c'om porta batejar.
P. Cardinal: Predicator.
Et tel est nu qui n'a pas plus que celui qu'on porte baptiser.
K. magnes mandec a l'arssevesque Turpi que totz los bapteges.
Philomena.
Charlemagne manda à l'archevêque Turpin qu'il les baptisât tous.
Er finisc mon no sai que s'es,
Qu'aissi l'ai volgut batejar.
Rambaud d'Orange: Escotatz.
Maintenant je finis mon je ne sais ce que c'est, car j'ai voulu le baptiser ainsi.
Prov. Car sa cresma pert qu'ilh met e 'l lezer,
Qui filh d'ase bateja.
Aimeri de Peguilain: A lei de fol.
Car il perd son chrême et le loisir qu'il y met, qui baptise un fils d'âne.
Part. pas. Vuelh esser batejatz.
Izarn: Diguas me tu.
Je veux être baptisé.
Substantiv. K. vestic totz los bategatz, e lor donec blat a manjar. Philomena.
Charles vêtit tous les baptisés, et leur donna blé à manger.
ANC. FR. Ne baptise pourtant de plainte déguisée
Les vers que je soupire au bord ausonien.
Du Bellay, p. 402.
CAT. Batejar. ESP. Bautizar. PORT. Babtizar. IT. Battezzare. (chap. batejá o batechá.)
6. Desbatejat, adj., non baptisé.
Sobr'els fals Turcx desbatejatz.
Aimeri de Bellinoi: Cossiros.
Sur les faux Turcs non baptisés.
7. Rebateiar, Rebatizar, v., rebaptiser.
Que s fezes rebateiar... loqual era rebatizatz o doas vetz bateiatz.
Cat. dels. apost. de Roma, fol. 38 et 44.
Qu'il se fît rebaptiser... lequel était rebaptisé ou deux fois baptisé.
ESP. Rebautizar. IT. Ribattezzare. (Chap. rebatejá o rebatechá)
Bar, s. m., rempart.
Quan enpugiei sus el bar merlat.
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
Quand je montai sur le rempart crénelé.
2. Barri, s. m., rempart.
Sarrazi asautero la tor a gran rando;
Tot an conquist lo barri tro a l'ausor dromo.
Roman de Fierabras, v. 3316.
Les Sarrasins assaillirent la tour avec grande impétuosité; ils ont conquis tout le rempart jusqu'à la plus haute approche.
Quan vei fortz castels assetjatz
E 'ls barris rotz e effondratz.
Bertrand de Born: Be m play.
Quand je vois forts châteaux assiégés et les remparts détruits et effondrés.
- Faubourg.
Que negun blat iesca de Monpeslier ni dels barris.
Cartulaire de Montpellier, fol. 140.
Q'aucun blé sorte de Montpellier ni des faubourgs.
Baris es veramen
Ditz so que fora vila
Es bastit senes guiza,
Entorn, e pres del mur.
G. Riquier: A lieis cui.
Faubourg est vraiment dit ce qui hors ville est bâti sans forme, à l'entour,
et près du mur.
ANC. FR. Ladicte ville et les barriz d'icelle ont besoing de reparation et fortification.
Ord. des R. de Fr., 1368, t. V, p. 396.
CAT. Barri. ESP. Barrio.
3. Barrian, s. m., habitant du faubourg, bourgeois.
Ab coisseil et ab voluntat dels barrias del castel de Lautrec.
Tit. de 1209. Hist. De Languedoc, t. III, pr., col. 219.
Avec le conseil et la volonté des bourgeois du château de Lautrec.
Bar, Baron, s. m., lat. vir, virum, homme, mari.
En général, bar est sujet au singulier, et baron régime.
C'est l'acception primitive et restreinte de vir, mari.
Non est creatus vir propter mulierem, sed mulier propter virum.
Lo bar non es creat per la femna, mas la femna per lo baro.
Trad. de l' Épître de S. Paul aux Corinthiens.
L'homme n'est pas créé pour la femme, mais la femme pour l'homme.
ANC. FR. Moult ot lo cuer triste et irié,
De son baro se trest arrière.
Marie de France, t. II, p. 384.
Et à baron prengne son frere
Qu'ele a geté de tel misere...
La sainte fame lor respont
Qu'ele n'aura jamès baron,
Ami, n'espous, se celui non
Qui sires est de tot lou monde.
Nouv. rec. de fables et cont. anc, t. II, p. 88.
On l'a employé pour désigner l'âge viril.
Las set estatz, lasquals so: enfantia, puericia, adolescentia, juventutz, baro, vilheza, decrepitutz. La Cofessio.
Les sept âges, lesquels sont: enfance, puérilité, adolescence, jeunesse, âge viril, vieillesse, décrépitude.
Il a aussi signifié grand, seigneur, et même roi, et spécialement baron.
En Blacatz si fo de Proensa gentils bars e autz e rics.
V. de Blacas.
Le seigneur Blacas fut de Provence gentilhomme et distingué et puissant.
Qu'om li traga lo cor, e qu'en manjo 'l baro;
Premier mange... l'emperaire de Roma.
Sordel: Planher vuelh.
Qu'on lui tire le coeur, et que les princes en mangent; que l'empereur de Rome en mange le premier.
E ill baron e il vavassor.
P. Vidal: Tant ai.
Et les barons et les vavasseurs.
ANC. FR. Moult ere halt ber et honorez.
Ville-Hardouin, p. 18.
CAT. (Baró) ESP. Baro (barón). PORT. Barão. IT. Barone.
2. Baronessa, s. f., baronne.
Contessas e baronessas sobre las autras senhoreyans.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 18.
Comtesses et baronnes dominant sur les autres.
CAT. Baronessa. EST. Baronesa. PORT. Baroneza. IT. Baronessa.
3. Barnat, s. m., noblesse, baronnage.
De lai es proeza e barnatz
Mantengut, larguesa e covitz.
T. de B. de Miraval et de Bertrand: Bertran.
De l'autre côté prouesse et noblesse, largesse et régal sont maintenus.
Merma pretz e barnatz,
E pus las poestatz.
Giraud de Borneil: Si per mon.
Le mérite et la noblesse dégénèrent, et plus les puissances.
- Concours, émulation de galanterie.
Qu'ieu vi que per un gan,
Si lor fos enviatz,
Si mesclav' us barnatz
Que durava tot l'an.
Giraud de Borneil: Lo doutz chans.
Que je vis que pour un gant, s'il leur fût envoyé, il s'établissait une émulation de galanterie qui durait tout 'l'an.
ANC. FR. Tant qu'il fu en la sale amunt,
Où asanblez iert li barnez.
Roman du Renart, t. II, p. 348.
ANC. CAT. Barnatz.
4. Barnage, s. m., baronnage, noblesse.
No tan a rey que a tan ric coratge
Quo 'l reys N'Anfos, e tan noble barnatge,
Lays estar pres home de son linhatge.
Paulet de Marseille: Ab marrimen.
Il ne convient pas à un roi qui, comme le roi Alphonse, a si puissant courage et si noble baronnage, qu'il laisse être prisonnier homme de son lignage.
- Exploit d'armes.
Senhors, so dis Rollan, mot nos deu enugar
Que l'amiran Balan si meta al sopar;
So sera gran barnatge qui lo 'n fara laychar.
Roman de Fierabras, v. 3393.
Seigneurs, ce dit Roland, il doit beaucoup nous fâcher que l'émir Balan se mette à souper; ce sera un grand exploit d'armes qui l'en fera désister.
ANC. FR. Le feu roi oudit siége lors
Faisoit conduire grant barnaige,
Et avoit autour de son corps
Plusieurs de son sang et lignaige.
Vigiles de Charles VII, t. I, p. 181.
IT. Barnaggio, baronaggio.
5. Barnatjos, adj., noble, valeureux.
Als nobles cors barnatjos.
P. Vidal: Abril issic.
Aux nobles coeurs valeureux.
6. Barnil, adj., noble, distingué.
Ieu, que vi son gai cors barnil,
Saludei la.
G. d'Autpoul: L'autr'ier.
Moi, qui vis son agréable personne distinguée, je la saluai.
ANC. FR. Barnilment t'estuet contenir.
Marie de France, t. II, p. 439.
7. Baronia, s. f., baronnie, noblesse.
Tolon cieutatz e castels, terras, fieus e baronias.
V. et Vert., fol. 15.
Ils enlèvent cités et châteaux, terres, fiefs et baronnies.
Anero penre conjat de K. e de tota la baronia que era a la ost.
Philomena.
Us allèrent prendre congé de Charles et de toute la noblesse qui était à l'armée.
ANC. FR. Entour eus ot grant baronie
Ki leur tenoient conpaignie.
Roman du Renart, t. IV, p. 128.
CAT. ESP. (baronía) PORT. IT. Baronia.
Baralh, s. m., trouble, dispute, bruit.
Ab fellona desiransa
Et estranhatg' e baralh
Pays amors los desirans.
Marcabrus: Contra.
Amour nourrit les désirants avec félon désir et étrangeté et trouble.
E guerra e baraill.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Et guerre et dispute.
2. Baralha, s. f., trouble, dispute, bruit.
Bregas e baralhas e d'autras fulhias assatz. (N. E. folhias, no se lee bien)
Liv. de Sydrac, fol. 101.
Querelles et disputes, et assez, d'autres folies.
ANC. FR. Tant que l'en maintint les bereles
Des serjans aus noires gonneles.
G. Guiart, an 1304. Carpentier, t. 1, col. 522.
CAT. Baralla. PORT. Baralha. IT. Baraja. (ESP. En Aragón, León, baraylla, barallar y barajar. Pelea, riña.)
3. Barrei, s. m., querelle, tumulte, dévastation.
E de Mauzac lo barei
Ai ben auzit cossi fo.
P. Cardinal: L'afar del.
Et j'ai bien ouï comment fut le tumulte de Mauzac.
Adv. comp. E tema meyns mort
Qu'el coms de Montfort,
Qui vol qu'a barrey
Lo mons li sopley.
P. Cardinal: Per folhs ten.
Et qu'il craigne moins la mort que le comte de Montfort, qui veut que le monde se soumette à lui par dévastation.
Loc. Menan a fuec e a barrey.
Avian tot effugat e menat a barrey.
V. de S. Honorat.
Ils mènent à feu et à dévastation.
Ils avaient tout incendié et mené à dévastation.
ANC. CAT. Barreig.
4. Guaralha, s. f., dispute.
Que jes de dona que vos valha
No s tanh, c'ab lor aia guaralha
Ni ab pegua gent ufanieira.
Amanieu des Escas: A vos qu'ieu.
Qu'il ne convient point de dame qui vous vaille, qu'elle ait dispute avec eux ni avec sotte gent orgueilleuse.
5. Barreiament, s. m., enlèvement, pillage.
Del barreiament de las fedas et de la occisio que feiro li mieu.
Tit. de 1243. DOAT, t. CXL, fol. 144.
De l'enlèvement des brebis et de la tuerie que les miens firent.
6. Baralhar, v., contester, disputer, attaquer.
C'ab son amic non baralha.
Marcabrus: Cant l'aura.
Qu'elle ne dispute pas avec son ami.
Tot jorn contendi e m baralh,
M'escrim e m defen e m coralh,
C'om me fond la terra e la m'art.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Toujours je conteste et me dispute, je m'escrime et me défends et me courrouce, parce qu'on me détruit la terre et qu'on me la brûle.
CAT. Barallar. PORT. Baralhar. (N. E. Baralhar, tanto romance, como portugués, es la misma palabra que barallar, sólo cambia la ortografía.)
7. Bareiar, v., confondre, troubler.
Dieu prec que trachors barrey,
E los degol e los abays.
P. Cardinal: Rasos es.
Je prie Dieu qu'il confonde les traîtres, et les précipite et les abaisse.
- Attaquer, détruire.
Barreiar iran Tudella,
E 'l Puey e Monferran.
P. Cardinal: Un sirventes trametray.
Ils iront attaquer Tudela, et le Puy et Montferrant.
ANC. FR. Et pour ce souvent on y trouve avantage à fort barroyer la matière... Si rien ne trouve à barroyer au libelle... Si rien n'y peut estre barroyé, peut encore le defendeur demander garand.
Somme rurale. De Laurière, Gloss. du droit fr., t. I, p. 146.
CAT. Barrejar. ANC. ESP. Barajar.
8. Esbaralla, s. f., querelle, tourment.
E mantenent li moc amor esbaralla.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Et maintenant amour lui meut querelle.
Baranda, s. f., barricade, bastion.
Non vuelh esser reis d'Irlanda,
Per tal qu'ieu emble ni tuelha
Castel ni tor ni baranda.
P. Cardinal: A tot farai.
Je ne veux pas être roi d'Irlande, pour tel que je vole et emporte château et tour et bastion.
CAT. Barana. ESP. Baranda.
Barat, s. m., tromperie, fraude, supercherie, ribauderie.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 13.
Peccatz cassa sanctor
E baratz simplessa.
P. Cardinal: Falsedatz.
Le péché chasse sainteté, et la tromperie simplesse.
Et ai ab vos fait maint cortes barat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Et j'ai fait avec vous mainte courtoise supercherie.
ANC. FR. Qui barat quiert, baraz li vient.
Fabl. et cont. anc, t. III, p. 91.
ANC. CAT. Barat. ESP. PORT. Barato. IT. Baratto.
2. Baran, s. m., tromperie, supercherie.
Ben pot chausir domn' un sol fin aman,
Ses malestan,
Son par o pauc major;
Pero no falh si chauzis en menor,
Si 'l ve valor;
Sol no pes lo baran.
G. de Montagnagout: No sap per.
Une dame peut bien, sans inconvénient, choisir un seul amant chéri, son égal ou un peu au-dessus d'elle; pourtant elle ne commet point de faute si elle choisit en moindre, si elle lui voit du mérite; seulement qu'elle ne pense pas la supercherie.
3. Barata, s. f., tromperie, fraude.
Roma, be sapchatz
Que vostr' avols barata
E vostra foldatz
Fetz perdre Damiata.
G. Figuieras: Sirventes vuelh.
Rome, sachez bien que votre méchante perfidie et votre folie fit perdre Damiette.
- Marché.
Fan baratas ad espera. Brev. d'amor, fol. 12.
Ils font marchés à terme.
- Dette.
Entro que sio pagadas las baratas de la maio.
Tit. de 1226. DOAT, t. XXXVIII, fol. 14.
Jusqu'à ce que les dettes de la maison soient payées.
ANC. PORT. Vender ou empenorar ou outra barata far.
Eluc. doc. de 1270.
CAT. ESP. IT. Barata.
4. Barataria, s. f., marché, intérêts.
Son vedadas usuras et autras baratarias.
Les dix Commandements de Dieu.
Sont prohibées usures et autres marchés.
CAT. Barateria. ANC. ESP. Barataria (también la ínsula Barataria, Quijote).
IT. Baratteria.
5. Baratar, v., trafiquer, friponner, gagner, houspiller.
Subtils en autres engannar o decebre o baratar.
V. et Vert., fol. 31.
Subtils à tromper ou décevoir ou friponner les autres.
S'ieu per juguar m'aseti al taulier,
Ja no i puesca baratar un denier.
Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.
Si pour jouer je m'asseois à la table, que je n'y puisse jamais gagner un denier.
Els pastors ab los cas lo cassero e 'l baratero si malamen qu'el en fo portat per mort.
V. de Pierre Vidal.
Les bergers avec les chiens le chassèrent et le houspillèrent si rudement, qu'il en fut porté pour mort.
Ailas! tan mal si barata
Ogiers: Era quan l'ivern.
Hélas! si mal se trafique galant qui avec vieille s'associe.
Nostre cardinals
Sojorna e barata,
E prent bels ostals.
Tomiers et Palazis: De chantar.
Notre cardinal se divertit et trafique, et prend de beaux hôtels.
Compraran ni barataran negu aver.
Tit. de 1221. DOAT, t. CXVI, fol. 2.
Achèteront et trafiqueront aucun avoir.
ANC. FR. Baratent le siècle et engignent.
Fabl. et cont. anc, t. II, p. 388.
C'est cele qui fait l'autrui prendre
Rober, tolir et bareter.
Roman de la Rose, v. 181.










