Mostrando las entradas para la consulta ajuntamén ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ajuntamén ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 26 de noviembre de 2025

Portulaca - Posicio - Enterpositiu

Portulaca, s. f., lat. portulaca, pourpier, sorte de plante.

Portulaca es... linitiva, humectativa..., val contra constipacio.

Cum so... portulaca, solatri e semlans.

Eluc. de las propr., fol. 220 et 104.

Le pourpier est... lénitif, humectatif..., il vaut contre constipation.

Comme sont... pourpier, solandre et semblables.

(chap. Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén (constipacio, com encara se diu en rumano, constipat, fransés constipation) y contra la inflamassió del sistema urinari dels pixapins.)

Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén

Posicio, Positio, s. f., lat. positio, position, situation.

La penultima es longa per positio.

(chap. La penúltima es llarga per posissió.)

Leys d'amors, fol. 11.

La pénultième est longue par position.

Que la posicio del membre sia posicio am la qual sia asegurada la dolor.

Trad. d'Albucasis, fol. 57. 

(N. E. Me pregunto si algún catalanoparlante entenderá esta frase en occitano o plana lengua romana.)

Que la position du membre soit position avec laquelle soit fixée la douleur.

CAT. Posició. ESP. Posición. PORT. Posição. IT. Posizione. 

(chap. Posissió 69, les posissions del Kamasutra.)

2. Positiu, adj., lat. positivus, positif. 

Subst. Positius es aquel que no pren l' una forma d' autre, mas que el mezeys se pauza. 

Leys d'amors, fol. 49. 

Le positif est celui qui ne prend pas l'une forme d'autre, mais qui 

lui-même se pose. 

CAT. Positiu. ESP. PORT. IT. Positivo. 

(chap. Positiu, positius, positiva, positives.)

3. Ponent, s. m., lat. ponentem, ponent, couchant, ouest.

De levant entro a ponent.

(chap. De Lleván hasta Ponén; la franja del meu cul ponén.)

V. de S. Honorat.

De levant jusqu'à couchant.

Levan, grec e trasmontana

Maestre, ponent.

Brev. d'amor, fol. 41.

Levant, grec et tramontane, mistral, couchant.

CAT. Ponent. ESP. Poniente. IT. Ponente. (chap. Ponén : Oeste.)

4. Pondre, v., lat. ponere, pondre, faire des oeufs.

Irunda... nul auzel manjant carn pon doas vetz l' an, sino ela.

(chap. Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella.)

Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella

 

Eluc. las propr., fol. 278.

Hirondelle... nul oiseau mangeant chair ne pond deux fois l'an, sinon elle.

Part. pas. Cant l' estrus a post son huou.

(chap. Cuan l' avestrús ha post son ou; lo seu ou. Ara men fotría un en una barra de pa de mich.) 

Naturas d' alcus auzels.

Quand l'autruche a pondu son oeuf.

ANC. FR. Alcyons,... pounent et esclouent leurs petits lez le rivaige.

Les cocques des deus oeufs jadis ponnus et esclous par Leda.

Rabelais, liv. V, ch. 6 et 10.

CAT. Pondrer. ESP. Poner. PORT. Pôr. IT. Porre. 

(chap. Pondre: pong, pons, pon, ponem, ponéu, ponen; post, posts, posta, postes; pongut, ponguts, ponguda, pongudes.)

5. Postillar, v., apostiller, annoter.

Maestre de theologia que tota la Biblia postillet utilmen.

(chap. Maestre o mestre de teología que tota la Biblia va apostillá útilmen. Bonifaci o Bonifacio Ferrer va traduí la Biblia al valensiá; sol quede la radera fulla, aon fique ben cla que está en llengua valensiana. Lo cafre aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal té una réplica facsímil penjada al váter, no sigue que se quedo algún día sense papé pera torcás la franja.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 187.

Maître dé théologie qui toute la Bible apostilla utilement. 

ESP. Postilar (apostillar). PORT. Postillar. IT. Postillare. 

(chap. Apostillá, fé apostilles o notes; postillá: apostillo, apostilles, apostille, apostillem o apostillam, apostilléu o apostilláu, apostillen; apostillat, apostillats, carta o lletra apostillada, apostillades; si yo tinguera una llapissera, cuántes coses apostillaría; apostillaré; si yo apostillara.)

6. Appozicio, Appositio, Apositio, s. f., lat. appositio, adjonction, apposition. 

Haia plex diferens per appozicio de diversitat.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Ait plis différents par apposition de diversité.

- Figure de grammaire.

Appositios es ajustamens de dos noms sustantius ses tot meia.

(L' apossisió es ajuntamén de dos noms sustantius sense cap nexo  - mediadó.)

Ajustatz per apositio.

Leys d'amors, fol. 127 et 12. 

L'apposition est l'union de deux noms substantifs sans aucun médiateur.

Unis par apposition.

CAT. Aposició. ESP. Aposición. PORT. Apposição. IT. Apposizione.

(chap. Aposissió, ajuntamén, unió.)

7. Aponher, Apondre, v., joindre, unir, atteindre, parvenir, redoubler d'efforts, apposer. 

Anc malvestatz en vos no poc caber, 

Ni nulhs mals ayps acostar ni apondre. 

Izarn Rizols: Aylas tan. 

Oncques méchanceté en vous ne put contenir, ni nulle méchante qualité aborder ni atteindre. 

Auzit ai dir que vassals, pos desreia, 

Deu aponher tan tro fassa colp onrat. 

Raimond de Miraval: Dona ben sai. 

J'ai ouï dire que vassal, depuis qu'il dévie, doit redoubler d'efforts tant jusqu'à ce qu'il fasse coup honoré.

M' enseignon qu' ab joi m' aponga.

A. Daniel: Lanquan.

Ils m'enseignent qu'avec plaisir je m'unisse.

Flac cor ab lui non s' apon.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

Lâche coeur avec lui ne s'unit pas. 

Part. pas. Tela poirida ni aposta ni cozida ni traucada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Toile pourrie ni rejointe ni cousue ni trouée. 

Adonc cant no son apostas, son doas dictios.

Leys d'amors, fol. 12. 

Alors quand elles ne sont pas apposées, elles sont deux mots.

ANC. ESP. Aponer. IT. Apporre.

8. Apostiza, s. f., apposition, rapprochement.

Vescoms..., zo es apostiza de ves e de coms.

Gramm. provençal. 

Vicomte..., c'est rapprochement de vi et de comte.

9. Apostit, adj., du lat. apositus, postiche, faux, usurpateur, intrus.

Reis apostitz, Marselha us ochaisona. 

Giraud de Luc: Ges sitot m'ai. 

Roi intrus, Marseille vous accuse.

Pels amadors apostitz.

B. Martin: Companho. 

Par les amants faux.

Ricx malvatz de pretz apostitz.

Arnaud de Cotignac: Mout desir.

Riche méchant de mérite usurpateur.

ANC. ESP. Apostizo. (MOD. Postizo.) (chap. Postís, postisos, postisa com una peluca, postises com unes peluques de shaolín.)

10. Apostura, s. f., adjonction, application.

Ses apostura de mays o de plus.

Leys d'amors, fol. 49.

Sans application de davantage ou de plus.

11. Aposturar, v., adjoindre, réunir.

Per aytal adjectio, so es per aposturar. 

Leys d'amors, fol. 115. 

Pour pareille adjonction, c'est-à-dire pour réunir.

12. Composicio, Compositio, Compozicio, Composition, s. f., lat. compositionem, composition, arrangement.

Dieus en si ha summa simplicitat ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Dieu en soi a suprême unité sans nulle composition.

Final compositio et accordi sobre los dichs contratz.

(chap. Final compossisió y acord sobre los dits contrats; collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún.)

collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún

 

Tit. de 1276, de la cité de Périgueux.

Finale composition et accord sur lesdits contrats.

Far compositions o confections de medicinas.

(chap. Fé composissions o confecsions de medissines.)

Fors de Bearn, p. 1078.

Faire des compositions ou confections de médecines.

- Terme de grammaire.

Ajustar per appositio o per compositio.

Leys d'amors, fol. 101.

Réunir par apposition ou par composition.

CAT. Composició. ESP. Composición. PORT. Composição.

IT. Composizione. (chap. Composissió, compossisions.)

13. Componedor, s. m., compositeur.

Amigables componedors.

Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. 

Amiables compositeurs.

ANC. CAT. ESP. Componedor (MOD. Compositor). PORT. Compoedor. (chap. Compositó, componedó, compositós, componedós, compositora, componedora, compositores, componedores.)

14. Compondre, Componrre, v., lat. componere, composer, accommoder, arranger, disposer.

En la man senestra non li lec ajostar

Ni componrre los detz.

(chap. A la ma esquerra o zurda ella no li dixe ajuntá ni compondre los dits; acomodá, disposá)

V. de S. Honorat.

En la main gauche elle ne lui permit d'ajuster ni d'accommoder les doigts.

- Terme de grammaire.

So es can se compo, coma descortes.

(chap. Aixó es cuan se compón, com descortés : des + cortés, es un adjetiu o adjetivo compost.)

Leys d'amors, fol. 101.

C'est-à-dire quand il se compose, comme discourtois.

Part. pas. Figura, o es simpla o es composta.

Gramm. provençal. 

Figure, ou elle est simple ou elle est composée. 

ANC. FR. Dist qu'il voloit prouver que Dex ne fust mie divisibles ne départiz en diverses parties ne compost.

Le Liv. de la loi au Sarrazin, p. 97.

CAT. Compondrer. ESP. Componer. PORT. Compôr (compor). 

IT. Componere, comporre. (chap. Compondre, potsé composá: compong, compons, compón, componem, componéu, componen; compost o composat, compostos o composats, composta o composada, compostes o composades.)

15. Compostamen, adv., conjointement.

Hom es 

Faitz de diversas res

Compostamens.

Sazos

Se fa compostamens

Del temps e d' elemens.

Nat de Mons: Al bon rey.

L'homme est fait de diverses choses conjointement.

Saison se fait conjointement du temps et d'éléments.

16. Emposicio, Impositio, Enpozitio, Enposition, s. f., lat. impositionem, imposition, impôt.

Quitis de totas questas e de totas malas enpositions.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

Quitte de toutes questes et de toutes mauvaises impositions.

Metre emposicios... sus sos homes.

Arbre de Batalhas, fol. 102. 

Mettre impositions... sur ses hommes.

- Application.

Hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom.

Nom de la segonda impositio.

Leys d'amors, fol. 41 et 43.

On pourrait bien se tromper dans l'application du nom.

Noms de la seconde imposition.

CAT. Imposició. ESP. Imposición. PORT. Imposição. IT. Imposizione.

(chap. Imposissió, imposissions : algú impose algo, per ejemple lo dialecte ocsitá catalá a Aragó, Valensia, Balears.)

17. Impost, s. m., lat. impositum, impôt, imposition.

Lo impost ho lo carc... mes sus.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422. 

L'impôt ou la charge... mis dessus.

CAT. Imposit. ESP. Impuesto. PORT. IT. Imposto. 

(chap. Impost, impostos; v. imposá: imposo, imposes, impose, imposem o imposam, imposéu o imposáu, imposen; imposat o impost, imposats o impostos, imposada o imposta, imposades o impostes.)

18. Empost, Enpost, adj., lat. impositus, organisé, bâti, constitué.

Cavalliers non es el mia, 

Ni o par, que que hom s'en dia,

Qu' el mon non a plus mal enpost 

Que fezes vilania plus tost.

Roman de Jaufre, fol. 100.

Chevalier il n'est point, et il ne le paraît pas, quoi qu'on en dise, vu qu'au monde il n'y a pas plus mal organisé, qui fît vilenie plus tôt.

- Subst. Contrefait, infirme.

Pueis s' es mes en balans

L' empost e 'l benestans.

Giraud de Borneil: Be m' era bels.

Depuis que s'est mis en balance le contrefait et le bienséant.

19. Enpostamen, adv., adjonctivement, par adjonction.

Alcunas vetz l' habitutz se lia enpostamen am son cazual.

Leys d'amors, fol. 117. 

Aucunes fois l'article se lie adjonctivement avec son régime.

20. Expositio, Expozitio, Espositio, Espozetio, s. f., lat. expositio, exposition, explication.

S. Augusti nos despon en la espozitio del Avangeli.

(chap. San Agustín - Agustí - mos explique a la exposissió del Evangeli - Evangelio.)

V. et Vert., fol. 96.

Saint Augustin nous explique en l'exposition de l'Évangile.

Lor diray l' expozitio

D' est albre d' amor, declaran 

Tot so que ay tocat denan.

Brev. d'amor, fol. 6.

Je leur dirai l'explication de cet arbre d'amour, déclarant tout ce que j'ai touché auparavant.

Las espozetios dels Avangelis.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.

Les expositions des Évangiles.

CAT. Exposició. ESP. Exposición. PORT. Exposição. IT. Esposizione. 

(chap. exposissió, exposissions, explicassió, explicassions).

21. Exponedor, s. m., commentateur, interprète.

Flego, trob bo exponedor de las olimpias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.

Flegon, très bon commentateur des olympiades. 

ANC. ESP. Exponedor. (MOD. comentador, intérprete.) 

(chap. Exponedó, exponedós, exponedora, exponedores; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores; intérprete, intérpretes; interpretadó, interpretadós, interpretadora, interpretadores.)

22. Exponer, Esponer, Expondre, v., lat. exponere, exposer, expliquer, déterminer, donner l'explication. 

Per especificar, expondre e declarar.

Leys d'amors, fol. 118. 

Pour spécifier, exposer et déclarer.

Qui drechamen la espo.

Mathieu de Querci: Tant suy. 

Qui droitement l'explique.

Part. pas. Joan Fabre, ieu ai fach un deman 

A ton fraire, et a m' en ben expos.

T. de B. Carbonel et de J. Fabre: Joan Fabre.

Jean Fabre, j'ai fait une demande à ton frère, et il m'en a bien donné l'explication.

So que dessus vos ay tocat 

E gent expost e declarat.

Brev. d'amor, fol. 18. 

Ce que dessus je vous ai touché et gentiment expliqué et déclaré.

ANC. FR.

Brièment la matère espondre et deviser.

Roman de Berte, p. 6.

ESP. Exponer. PORT. Expôr. IT. Esporre. (chap. Expondre, exposá, explicá, doná la explicassió, determiná.)

23. Dispositio, Despozition, Desposecio, s. f., lat. dispositionem, disposition.

Segon la desposecio de las estelas.

Arbre de Batalhas, fol. 69. 

Suivant la disposition des étoiles. 

Cel qu' es sosmes a la divina dispositio.

Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui est soumis à la disposition divine. 

Derairana dispozition.

(chap. Radera disposissió.)

Statuts de Montpellier, de 1258. 

Dernière disposition.

CAT. Disposició. ESP. Disposición. PORT. Disposição. IT. Disposizione.

(chap. Disposissió, disposissions; v. disposá: disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disposen; disposat o dispost, disposats o dispostos, disposada o disposta, disposades o dispostes.)

24. Desponemens, s. m., exposition, explication.

Los noms e las razos e los desponemens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Les noms et les raisons et les expositions.

25. Desponer, Despondre, v., lat. disponere, disposer, façonner.

Ges la bella qu' ieu plus am no s' albir 

Qu' en re l' ensenh ni 'l casti ni 'l despona. 

Raimond de Miraval: Amors me fai. 

Que la belle que j'aime le plus point ne s'imagine qu'en rien je l'enseigne ni la corrige ni la façonne.

- Expliquer, exposer, signaler. 

Propheta ni apostol en loc non o despo. 

Izarn: Diguas me tu. 

Prophète ni apôtre en (nul) lieu ne l'explique.

Sai que mal lor es 

Quan hom lor ver en cantan lor despon. 

R. Gaucelm de Beziers: A penas. 

Je sais que mal leur est quand leur vérité en chantant on leur signale.

Si col proverbi o despo.

P. Cardinal: Atressi com.

Ainsi comme le proverbe l'explique.

ANC. FR. Vo biauté tesmongne et despont 

Qu'il n' a si bele en tot lo mont.

Roman del conte de Poitiers, v. 175. 

ANC. CAT. Dispondrer. ESP. Disponer. PORT. Dispôr. IT. Disporre. 

(chap. Disposá, dispondre; disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disponen; dispong, dispons, dispón, disponem, disponéu, disponen; disposat, disposats, disposada, disposades; dispost, dispostos, disposta, dispostes.)

26. Deposit, Deposite, s. m., lat. depositum, dépôt.

A far lo deposit.

Fors de Béarn, p. 1094.

A faire le dépôt.

Estrumens que faran de deposite et de regonoissences.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Acte qu'ils feront de dépôt et de reconnaissance.

CAT. ESP. (depósito) PORT. Deposito. IT. Deposito, diposito.

(chap. Depósit, deposits; v. depositá; depósit a una cuenta del bang; depósit de aigua al cap del poble; sisterna, sisternes.)

27. Deposito, s. m., dépôt.

Aquest contratz es appelatz deposito.

Trad. du Code de Justinien, fol. 35.

Ce contrat est appelé dépôt.

28. Depositio, s. f., lat. depositio, déposition.

Que concentisso a la depositio de Hyldebran.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.

Qu'ils consentissent à la déposition de Hildebrand.

CAT. Deposició. ESP. Deposición. PORT. Deposição. IT. Deposizione.

(chap. Deposissió, deposissions; signifique igual declarassió dabán de un juez com evacuassió del ventre, excremens, mes ben dit: caguera, merda.)

29. Deponer, v., lat. deponere, déposer, dégrader.

Qu' el lo toilla del porpal,

E qu' el depona

Lo menscrezens.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes vuoill. 

Qu'il le dépouille de la pourpre, et qu'il dépose le mécréant.

ESP. Deponer. PORT. Depôr. IT. Deporre. (chap. Depondre, deposá, degradá, traure un cárrec. “lo toilla” ocsitá vol di “li trague, li arrebato” ve de tolere, tollere, tolre, que ya se trobe al añ 960, tolra, devedara. 

A Mallorca Miquel Montoro encara fa aná “tondre” les ovelles, esquiláles, o sigue, traurels la llana. Conjugassió: yo depong, depons, depón, deponem, deponéu, deponen; deposo, deposes, depose, deposem o deposam, deposéu o deposáu, deposen; depost, depostos, deposta, depostes; deposat, deposats, deposada, deposades.)

30. Depositari, s. m., lat. depositarius, dépositaire.

Depositaris et commanditaris.

(chap. Depositari y comandatari.)

Fors de Béarn, p. 1081.

Dépositaire et commanditaire.

CAT. Depositari. ESP. PORT. IT. Depositario.

(chap. Depositari, depositaris, depositaria, depositaries; de dinés, documens com un testamén, etc; comandatari, comandataris, comandataria, comandataries.)

31. Depositar v., déposer.

Part. pas. Realmen depositada la soma. 

(chap. Realmen depositada la suma.)

Fors de Béarn, p. 1085.

La somme réellement déposée.

CAT. ESP. PORT. Depositar. IT. Depositare, dipositare.

(chap. Depositá: deposito, deposites, deposite, depositem o depositam, depositéu o depositáu, depositen; depositat, depositats, suma depositada, sumes depositades.)

32. Deponen, s. m., lat. deponentem, déponent, terme de grammaire latine.

En romans non havem deponen.

(chap. En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén; a Aragó no tenim cap franja de Ponén, si acás la franja del meu cul ponén, y no pressisamen un ou blang.)

En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén

Leys d'amors, fol. 74.

En roman nous n' avons pas de déponent.

CAT. Deponent. ESP. Deponente, PORT. Depoente. IT. Deponente. 

(chap. Deponén.)

33. Oppozitio, s. f., lat. oppositio, opposition, résistance.

Fan falsas oppozitios e fan falsas letras per greviar e per trebalhar a tort los autres. (N. E. greviar, greuge, agravi, agravio, agravios.)

V. et Vert., fol. 15.

Font de fausses oppositions et font de fausses lettres pour grever et pour tracasser à tort les autres.

CAT. Oposició. ESP. Oposición. PORT. Opposição. IT. Opposizione.

(chap. Oposissió, oposissions; v. opondre, opondres; oposá, oposás. 

Als examens de oposissions lo opositó u opositora se opón a les preguntes del tribunal; opositó, opositós, opositora, opositores.)

34. Opponer, v., lat. opponere, opposer, objecter.

A cui vol opponer la prescripcion.

Trad. du Code de Justinien, fol. 82.

A qui il veut opposer la prescription. 

Encontra sarrazina gen 

Non vei baro qui s' opona.

Giraud de Borneil: Tals gen prezi.

Contre la gent sarrasine je ne vois pas de baron qui s'oppose.

ESP. Oponer. PORT. Oppôr. IT. Opporre. (chap. Oposá, oposás: yo m' oposo, oposes, opose, oposem u oposam, oposéu u oposáu, oposen. Vore opondre mes amún.)

35. Prepositio, s. f., lat. praepositio, préposition.

De la prepositio e de la conjunctio.

Gramm. provençal.

De la préposition et de la conjonction.

Prepositios es una part d' oratios.

Leys d'amors, fol. 101.

Préposition est une partie de discours.

CAT. Preposició. ESP. Preposición. PORT. Preposição. IT. Preposizione.

(chap. Preposissió, preposissions, es una part de la orassió, del discurs.)

36. Prepositiu, adj., prépositif.

Tant al prepositiu orde quant al subjunctiu.

Leys d'amors, fol. 101.

Tant à l'ordre prépositif qu'au subjonctif.

ESP. IT. Prepositivo.

37. Prebost, s. m., lat. praepositus, prévôt, préposé.

En la sua cort si era lo prebost de Limotges.

V. de Savari de Mauléon. 

En la sienne cour aussi était le prévôt de Limoges

Am lo sagrestan lo prebost consentia. 

V. de S. Honorat.

Avec le sacristain le prévôt consentait. 

CAT. Prebost. ESP. PORT. Preboste. IT. Prevosto. (chap. Prebost, pre + posat, ficat, preposat ; se pot trobá als textos antics en v, prevost.)

38. Prebostat, s. f., prévôté. 

Totas fermas e prebostatz e baylias.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Toutes fermes et prévôtés et baillies.

ESP. Prebostad. (N. E. prebostazgo: en francés: Prévôté, destacamento de policía asignado, en tiempo de guerra, a una unidad) fue durante el Antiguo Régimen el primer grado de la justicia real. Aparecidos en el siglo XI los prebostazgos eran denominados de diferentes maneras según la región: vizcondados en Normandía, veguerías en Provenza, judicaturas o bailías en el Sur. Las personas encargadas de los prebostazgos eran, en principio, muy pocas. Los prebostazgos se fueron ampliando en la Edad Media y comprendían a los consejeros, lugartenientes y procuradores reales. En ellos se juzgaban, normalmente, todos los casos civiles y criminales de su administración, excepto los casos reales (lesa majestad, falsificación monetaria, herejía, desórdenes públicos...) así como aquellos que concernían a la nobleza y a los privilegiados, que eran sometidos a las jurisdicciones señoriales.

En Bélgica el prebostazgo hacía referencia a la policía militar de las Fuerzas Belgas en Alemania.)

39. Preponer, D., lat. praeponere, résoudre, prendre la résolution, se proposer.

Part. pas. Ja agues el preponut de no far cansos entro que agues cobrat lo castel de Miraval.

V. de Raimond de Miraval

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Bien qu'il eût résolu de ne faire de chansons jusqu'à ce qu'il eût recouvré le château de Miraval.

ESP. Proponer. PORT. Propôr. IT. Proporre. (chap. Proposá, proposás: yo me proposo, proposes, propose, proposem o proposam, proposéu o proposáu, proposen; proposat, proposats, proposada, proposades; pendre una ressolusió, com dixá de fumá, de beure alcohol ...)

Desideri Lombarte, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins

40. Propozicio, s. f., lat. propositio, proposition.

Aquesta propozicio: Dieus es, assatz es naturalment a tot entendement manifesta. Eluc. de las propr., fol. 1. 

Cette proposition: Dieu est, assez naturellement est à tout entendement manifeste.

CAT. Proposició. ESP. Proposición. PORT. Proposição. IT. Proposizione.

(chap. Proposissió, proposissions.)

41. Reponer, Reboner, v., lat. reponere, reposer, déposer, coucher, enterrer.

Ira m fai destorbier,

E no sai on me repona.

B. de Ventadour: La doussa.

Tristesse me fait dérangement, et je ne sais où je me repose.

Greu vienrai ses corduelh,

E vuelh c' om vieu mi repona.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Difficilement je vivrai sans chagrin, et je veux qu'on m'enterre vif.

O qu' om tot viu lo rebona.

P. Vidal: Car' amiga.

Ou que tout vif on l'enterre.

Part. pas.

No sia rebost, si mor, plus c' un mastin

Guillaume de Tudela. 

Qu'il ne soit enterré, s'il meurt, plus qu'un mâtin. 

ANC. FR. Et cil qui n' a soing de fabler 

Qui repoz ert en la corbeille.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 183.

ESP. Reponer (reposar). PORT. Repôr. IT. Riporre. 

(chap. Reposá - forses- , descansá, dormí, gitás: reposo, reposes, repose, reposem o reposam, reposéu o reposáu, reposen; reposat, reposats, reposada, reposades. Cuan algo se acabe, se repose, per naixó lo rebost se diu aixina; la despensa en castellá.)

42. Repost, s. m., riposte, ritournelle, refrain.

Dansa, en lo repost, deu haver III bordos.

Al qual repost es la tornada.

Leys d'amors, fol. 26. 

Danse, au refrain, doit avoir trois vers. 

Auquel refrain est le retour.

43. Repostura, s. f., retraite, cachette.

S' es esconduz en sas reposturas.

Trad. de Bède, fol. 49.

S'est caché dans ses retraites.

44. Supponer, v., lat. supponere, supposer. 

Nos supponem terzamen.

Doctrine des Vaudois.

Nous supposons troisièmement. 

ESP. Suponer. PORT. Suppôr. IT. Supporre. (chap. Suposá: suposo, suposes, supose, suposem o suposam, suposéu o suposáu, suposen; suposat, suposats, suposada, suposades.)

45. Suppositori, s. m., lat. suppositorium, support, appui. 

Pueis al auzel lo pauzatz, 

Si com hom fai suppositori.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis à l'oiseau vous le posez, ainsi comme on fait support. 

ESP. Supositorio. PORT. IT. Suppositorio. (chap. Soport, apoyo; Quintaneta, lo supositori tel pots fotre pel cul.)

46. Transpozitio, s. f., transposition, translation.

Aquest vicis se fay regularmen en VII manieras; la primiera es transpositios.

Transpozitios, es cant una o motas dictios son pauzadas en loc no convenable. Leys d'amors, fol. 108.

Ce vice se fait régulièrement en sept manières; la première est transposition.

Transposition, c'est quand un ou plusieurs mots sont posés en lieu non convenable.

CAT. Transposició. ESP. Transposición, trasposicio. PORT. Transposição. 

IT. Trasposizione. (chap. Transposissió, transposissions : posá, ficá a un atre puesto.)

47. Decomponer, Decompondre, v., décomposer.

Part. pas. subst. La decomposta conoysh hom can ve e se deriva de dictio composta. Leys d'amors, fol. 55.

On connaît la décomposée quand elle vient et se dérive de mot composé.

CAT. Descompóndrer. ESP. Descomponer. PORT. Descompôr. 

IT. Discomporre. (chap. Descompondre, una paraula composta; descomposá.)

48. Dezaponher, v., abaisser, humilier.

Qu' om leve lo trachor

E 'l just dezaponha.

P. Cardinal: Falsedat.

Qu'on élève le traître et abaisse le juste.

49. Interpozicio, Enterpozitio, s. f., lat. interpositio, interposition.

Solhel... appar falbent et apres despar per interpozicio de nivols.

Eluc. de las propr., fol. 116.

Le soleil... apparaît roussâtre et après disparaît par interposition de nuées.

La dictios sona miels per la enterpozitio de la letra que no faria, la vocals denan vocal. Leys d'amors, fol. 143.

Le mot sonne mieux par l'interposition de la lettre qu'il ne ferait, la voyelle devant la voyelle.

CAT. Interposició. ESP. Interposición. PORT. Interposição. 

IT. Interposizione. (chap. Interposissió, interposissions; interposá, interposás : interposo, interposes, interpose, interposem o interposam, interposéu o interposáu, interposen; interposat, interposats, interposada, interposades; interpost, interpostos, interposta, interpostes.)

50. Enterpositiu, adj., interpositif, qui s'interpose.

Replicatio... enterpositiva et mitigativa.

Enterpositiva es dicha, quar entrepauza las ditas consonans entre la premiera letra e la vocal subsequen. Leys d'amors, fol. 110.

Redoublement... interpositif et mitigatif.

Est dite interpositive, car elle interpose lesdites consonnes entre la première lettre et la voyelle subséquente.

(chap. Interpositiu, interpositius, interpositiva, interpositives.)


Possessio

miércoles, 7 de agosto de 2024

Nunciar

 

Nunciar, v., lat. nuntiare, annoncer.

Metges deu nunciar breu malaptia. Trad. de Bède, fol. 76.

Médecin doit annoncer courte maladie. 

Part. pas. Sia nunciat

Que man mos albercs penre en la ciptat. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15. 

Qu'il soit annoncé que j'ordonne de prendre mes logements dans la cité. ANC. FR. Tant de paires de robes ne valent une trompe 

Que par les rues nuncent ta venue à grant pompe. 

Jehan de Meung, Test., v. 662. 

Ses conpaignons cuidoit noncier 

Qant lor blez seroit à soier.

Roman du Renart, t. III, p. 10. 

Envoya un de ses héraults à la porte de la ville noncer à ceux de dedans.

Monstrelet, t. 1, fol. 204. 

ANC. ESP. PORT. Nunciar. IT. Nunciare, nunziare. (chap. nunsiá, lo que fa lo nuncio o nunsio, per ejemple lo del Papa de Roma : anunsiá.)

Papa Roma,Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

2. Nonciatiu, adj., annonciatif, propre à annoncer, messager.

Columba de patz es nunciativa. Eluc. de las propr., fol. 143. 

(chap. Coloma es de pas anunsiativa, anunsiadora, mensajera o missachera. Lo colom es de pas anunsiatiu, anunsiadó, mensajero o missaché: la paloma.)

1714, Colom català, viure lliure, cup, esquerra, ANC, Ómnium, Generalitat de Catalunya, tv3%, CIU, independència, escola en català, volem votar, Da Vinci català,

Colombe est de paix messagère.

3. Annunciar, Anunciar, Annonciar, v., lat. annuntiare, annoncer, rapporter.

Can son delhieuradas de pena, annuncio a lor amix. 

Liv. de Sydrac, fol. 99. 

Quand elles sont délivrées de peine, elles annoncent à leurs amis.

Eys Dieus nos anuncia: Qui trop s' yssaussa mens es.

Bernard Martin: D' entier vers. 

Dieu même nous annonce: Qui trop s'exhausse moins est.

Us anunciara las causas. Frag. de trad. de la Passion. 

Vous annoncera les choses. 

Part. pas. Per l' angel annonciada. Brev. d'amor, fol. 83.

Par l'ange annoncée.

CAT. ESP. Anunciar. PORT. Annunciar. IT. Annunziare. (chap. Anunsiá, nunsiá: anunsio, anunsies, anunsie, anunsiem o anunsiam, anunsiéu o anunsiáu, anunsien; anunsiat, anunsiats, anunsiada, anunsiades.)

4. Annunciatio, Anunciacion, s. f., lat. annunciationem, annonciation, annonce.

Te fetz l' annunciatio. Brev. d'amor, fol. 101. 

Te fit l' annonciation.

Des la anunciacion e des la nativitat. Hist. de la Bible en prov., fol. 67. Dès l' annonciation et dès la nativité. 

CAT. Anunciació. ESP. Anunciación. PORT. Annunciação. 

IT. Annunziazione. (chap. Anunsiassió, com la del ángel o arcángel Gabriel a María, anunsiassions.)

5. Anunciamen, s. m., annonciation. 

Trames son Filh en terra naisser temporalmens 

De una sancta Verge per anunciamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Il envoya son Fils en terre naître temporellement d'une sainte Vierge par annonciation.

ANC. FR. Par l' annunciement du saint angel Gabriel. 

Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. 1, ch. 11. 

ANC. CAT. Anunciament. ANC. ESP. Anunciamiento. IT. Annunziamento.

(chap. Anunsiamén, anunsiamens : anunsiassió, anunsiassions.)

6. Denunciar, Denonciar, v., lat. denuntiare, dénoncer, déclarer, signifier, annoncer.

Ieu t' o venrai denunciar. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Je viendrai te l' annoncer. 

Lo denuncia dampnat. Liv. de Sydrac, fol. 104. 

Le déclare damné.

Si lo compraire no li poc denonciar qu' el li garis la causa qu' el li vendet.

(chap. Si lo compradó no li podíe denunsiá que ell li garantix la cosa que ell li veníe.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 95. 

Si l'acheteur ne lui put déclarer qu'il lui garantit la chose qu'il lui vendit. Part. pas. Atrestan ben cum si li fos denonciat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 95. 

Aussi bien comme s'il lui fut dénoncé. 

CAT. ESP. PORT. Denunciar. IT. Dinunziare. (chap. Denunsiá: denunsio, denunsies, denunsie, denunsiem o denunsiam, denunsiéu o denunsiáu, denunsien; denunsiat, denunsiats, denunsiada, denunsiades. Sinónim de declará, explicá, anunsiá; avui en día sol se fa aná en cas de ficá una denunsia, be al ajuntamén, polissía, guardia sivil, jusgats, etc.)

7. Denunciatio, Denonciatio, s. f., lat. denunciatio, dénonciation. 

Dins lo mes a la denunciatio. Charte de Gréalou, p. 90.

Dans le mois de la dénonciation.

Si clamor n' es facha, o denonciatios.

Cout. de Fumel, de 1265, DOAT, t. VIII, fol. 141.

Si plainte en est faite, ou dénonciation.

CAT. Denunciació. ESP. Denunciación (denuncia). PORT. Denunciação. 

IT. Denunziazione. 

(chap. Denunsiassió : anunsiassió, denunsiassions; denunsia, denunsies.)

8. Denunciamen, s. m., dénonciation, annonciation.

Copia del denunciamen. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Copie de la dénonciation.

Denunciamen del an jubileu.

(chap. Denunsiamén, anunsiamén, anunsiassió del añ jubileu.)

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Annonciation de l'an du jubilé.

ANC. CAT. Denunciament. (chap. Denunsiamén, denunsiamens : anunsiamén, anunsiassió.)

9. Denunciador, s. m., lat. denunciator, dénonciateur.

Si hi a denunciador. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

S'il y a dénonciateur.

CAT. ESP. PORT. Denunciador. IT. Denunziatore. 

(chap. Denunsiadó, denunsiadós, denunsiadora, denunsiadores; denunsián, denunsians, denunsianta, denunsiantes.)

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda, denunsiadó, denunsiadós, denunsiadora, denunsiadores; denunsián, denunsians, denunsianta, denunsiantes

10. Pronunciar, v., lat. pronunciare, prononcer.

Se deu jutgar per los consols, e pronunciar en nom del bayle.

(chap. Se deu jusgá per los consuls, y pronunsiá en nom del bayle, baile, batle, batlle, latín bajulus.)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 127. 

Se doit juger par les consuls, et prononcer en nom du bailli.

CAT. ESP. PORT. Pronunciar. IT. Pronunciare, pronunziare.

(chap. Pronunsiá: pronunsio, pronunsies, pronunsie, pronunsiem o pronunsiam, pronunsiéu o pronunsiáu, pronunsien; pronunsiat, pronunsiats, pronunsiada, pronunsiades.)

11. Pronunciatio, Pronunciation, s. f., lat. pronunciationem, prononciation. 

No reproam aquesta pronunciatio. Leys d'amors, fol. 149. 

(chap. No reprobam esta pronunsiassió.)

Nous ne réprouvons pas cette prononciation.

La pronunciation de la nullitat. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542. La prononciation de la nullité. 

CAT. Pronunciació. ESP. Pronunciación. PORT. Pronunciação. 

IT. Pronunziacione, pronunziazione. 

(chap. Pronunsiassió, pronunsiassions.)

12. Pronunciamen, Prononciamen, s. m., prononciation, décision.

E m gar de barbarisme en pronunciamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Et me garde de barbarisme dans la prononciation.

Lo prononciamen del senhor En Gui. Cartulaire de Montpellier, fol. 53. 

La décision du seigneur le seigneur Gui. 

ESP. Pronunciamiento. IT. Pronunziamento. 

(chap. Pronunsiamén, pronunsiamens.)

13. Pronunciatiu, adj., précursif, présageant.

Coruscacio... de toneyre pronunciativa. Eluc. de las propr., fol. 138. Coruscation... précursive du tonnerre.

(chap. Predictiu, precursiu, preanunsiatiu, preanunsiadó.)

14. Renunciar., v., lat. renunciare, rapporter, annoncer.

Anas renunciar a Johan so que aves vist ni auzit.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7. 

Allez annoncer à Jean ce que vous avez vu et ouï.

- Renoncer.

Renunciam scientalmen ad aquels dreigs. 

(chap. Renunsiam sabudamen an aquells drets. Scientalmen, de sciencia, scientia, siensia, sabé; sabudamen : sabén lo que fem.)

Tit. de 1274, Arch. du Roy., K, 17.

Nous renonçons sciemment à ces droits.

Part. pas. Renonciat a totz autres bens payrenals et mayrenals. 

Tit. de la maison de Turenne, 1399. Justel, p. 135. 

Renoncé à tous autres biens paternels et maternels. 

CAT. ESP. PORT. Renunciar. IT. Renunziare, rinunziare.

(chap. Renunsiá: renunsio, renunsies, renunsie, renunsiem o renunsiam, renunsiéu o renunsiáu, renunsien; renunsiat, renunsiats, renunsiada, renunsiades.)

15. Renunciatio, s. f., lat. renuntiatio, renonciation.

Sotz las dichas renunciatios. Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.

Sous les dites renonciations.

ANC. CAT. Renunciació. ESP. Renunciación (renuncia). 

PORT. Renonciação. IT. Rinunziazione, rinungiazione.

(chap. Renunsiassió, renunsiassions; renunsia, renunsies.)

16. Renunciamen, s. m., renonciation.

Totz los generals renunciamens.

(chap. Tots los generals renunsiamens.)

Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.

Toutes les renonciations générales.

ESP. Renunciamiento. IT. Rinunziamento. 

(chap. Renunsiamén, renunsiamens : renunsia : renunsiassió.)

domingo, 28 de julio de 2024

3. 14. Pedro Saputo cride a sa mare a les festes del Pilá.

Capítul XIV.

Pedro Saputo cride a sa mare a les festes del Pilá. De una extraña aventura que los va passá an elles.

Pedro Saputo cride a sa mare a les festes del Pilá.

Desde la Cort habíe escrit al consell de Almudévar donanli cuenta de la seua comisió y diénlos que S. M. agraíe lo regalo, pero encarreganlos que u tingueren callat hasta la seua tornada, per serta raó que los diríe. Y arribat a Saragossa va escriure a sa mare roganli que vinguere a vore les festes y visitá a Nostra Siñora del Pilá.

Se va alegrá mol sa mare, y la resposta va sé presentás en una familia honrada de lo seu poble y emportanse en ella a la filla de sa padrina, que van vullgué aná a Saragossa y en tan bona compañía y al costat de una persona com la pupila no sels podíe negá tan natural y just dessich.

Pedro Saputo va entregá lo plec al Capitá General y li va di lo que de paraula li van encarregá S. M. y lo ministre. Lo preveníen a les seues lletres que ressibiguere mol be al portadó y missaché y que no despressiare los seus consells. En aixó lo virrey lo va convidá a minjá algunes vegades y lo va volé vore tots los díes. Sa mare, veénlo tratá en tan altes persones, donáe seguit grassies a Deu y no sabíe eixí del Pilá, costanlos traball a les pobres sagales tráurela pera fela seguí y vore la siudat.

Van arribá les festes, y lo virrey lo va convidá a vore la correguda de bous al seu balcó, sen entonses lo Cosso aon se corríen y torejáen los bous. Después se van refrescá, y cuan anáe ya a despedís va ressibí un billet. Lo seu sobre díe:

Per al caballé que esta tarde ha estat a la zurda del siñó virrey veén los bous, y portabe una sinta verda al pit. Y a dins va lligí:

"Demá a les dos de la tarde en pun tos aguarde a una casa, la porta es la segona a la dreta al carré de don Juan de Aragó entrán pel Carré Majó. 

- La triste María Mercedes Orante, o sor Mercedes que va está al convén en Geminita

Lo fret de la mort va sentí a les seues entrañes al vore este recado; va sé la nova que mes profunda y cardinalmen lo va sobressaltá y va conmossioná la seua vida. Sen va aná inmediatamen de la casa y visita dién que lo cridáen, y ple de confusió sense podé casi fé eixí la respirassió del pit, anáe diénse:

¿Qué es aixó? ¿Ensomio o es verdat? ¡Sor Mercedes fora del convén! ¡La sensible y tendra sor Mercedes! ¿Qué li passaríe? ¿Qué li ocurriríe a la infelís? ¡Y en tans añs no habé sabut de ella! ¡Secreto gran seríe! Be que ella no sabríe quí era yo. Y ara ya u enteng; ¡me haurá vist, y me ha conegut! Obríu, sels, lo camí de San Pedro, y aquí estic per al sacrifissi que lo cas pugue demaná. Y va doná algunes voltes per los carrés pera calmás una mica, procurán en esfors y valor dissimulá la seua profunda cavilassió y tristesa pera no apená a la seua bona mare ni doná a entendre res a les dos sagales.

¡Quina nit aquella! ¡Quin día lo siguién! ¡Qué cambiat se va vore al espill! Li pareixíe que no ere lo mateix; y entre mil embolicades imaginassions va passá lo día y va sentí tocá les tres de la tarde a la Seo; conque se va disposá a aná a la casa de la sita. Lo cor li martelláe, les cames li fallaben, la espasa lo incomodabe, y hasta lo cos li volíe fugí y seguíe arrastrán la intensió de les passes. Va arribá al carré, y sense volé se va trobá a la porta. Va entrá, va cridá, van obrí, va pujá y a un replá de la escala se va obrí una porta; va entrá per nella donanli a cada pas mes forts y mes ansiosos batecs lo cor, cada vegada mes enarbolat. Va vore a una siñora mol ben vestida a la porta de una sala, que pareixíe aguardál; se va dirigí an ella, pero la siñora sen va aná al mateix pas que ell adelantabe cap an ella. Sén passes detrás, se torne a mirá en algún ressel, y veu a un atra siñora no menos ben vestida y misteriosa. Va seguí a la primera sense sabé si debíe saludales o callá, perque cap de elles parláe y no podíe vóreles la cara per la poca llum que permitíen unes cortines de Damasco a les vidrieres, que tampoc estáen del tot ubertes. La que anáe dabán va arribá hasta la finestra y se va pará; la que veníe detrás se va aturá tamé, y ell al mich de les dos, no adivinabe en qué pararíe alló ni podíe coneixe quina de elles siríe sor Mercedes. Mentres miráe a la una y a l'atra, elles guardán lo mateix silensio, van aná adelantán cada una hasta ajuntás en frente de ell entre dos alcobes que ñabíe y se van quedá a unes sis passes com dos estatues. Lo van está mirán aixina un ratet, y ell an elles: y después la que va vindre dabán va di mich en vers, pero en tono serio y fingín la veu, perque sinó lay haguere conegut:

Hau vingut al terré

ben engañat, per Deu;

no un cor, sino dos,

nessessitéu, caballé.


Ell, ixquere lo que ixquere, pero adoptán lo sentit cortessano, va contestá en serenidat y rapidés:


Si de amor es lo terré, 

en un ne ting prou, per Deu;

be pot serví a dos,

si se oferix, un caballé.


Y un atra vegada se van quedá mirán. Entonses la mateixa dels versos va di en la seua veu natural y en molta confiansa y ahínco: 

¡Ay, cèlio!, y van corre les dos a abrassál, ressibinles ell una mica dudós, preocupat sempre de la sort y desgrassia de sor Mercedes. Les va acabá de coneixe, y va exclamá:

¡Filles meues! Perque eren... ¿Quí se u habíe de imaginá? 

Eren Juanita y Paulina, que lo van coneixe al balcó del virrey y van discurrí aquella aventura pera fótreli un bon susto y disfrutá de la seua turbassió y zozobra. No acababen de alegrás, de mirál, de satisfé y assossegá lo cor ple de amor y de tendresa. Y agarranli les mans lo van entrá al estrat.

Van vullgué explicás; pero van preguntá tantes coses y tan atropelladamen, que en ves de contestá, perque ere impossible de aquell modo, va soltá ell tamé una llarga ristra de preguntes. Se van calmá poc a poc, y li van aná dién que estáen casades y habíen vingut a les festes en los seus homens; que Paulina teníe un chiquet de dos añs, y a Juanita se li habíe mort una chiqueta de un añ fée tres mesos; que los homens en una criada pera les dos, en lo huésped y atres forastés sen habíen anat als bous y de allí aniríen a les festes del Pilá hasta les nou de la nit anán de passada a refrescás a un atra casa; que habenlo conegut ahí al balcó del virrey habíen acordat cridál del modo que u van fé; y quedás avui a casa en algún pretexto, que may ne faltaben a les dones, pera vórel y dili que elles sempre eren les mateixes.

Les va preguntá si estáen contentes en la seua sort, y van di que no les penabe habés casat; que Juanita estáe entre be y mal, be per la casa y lo home, perque la casa ere mol rica y lo home un bonachón y calsonassos; y mes que be per lo seu sogre, que ere un home mol instruít y amable, pero que estáe mal per la seua sogra, perque en lo seu genio ere tres vegades sogra, igual per als demés que per an ella. Que Paulina habíe trobat gen sensilla y passífica fora de sé lo seu sogre una mica aspre y gorito, encara que de bona raó en general.

- Pero, ¿es possible, va di después Juanita, que en vóret hagam de torná sempre a sé sagales? ¿Y es possible que no sapigam quí eres después de tans añs? Pero lo día ha arribat; cuan estiguéu casades, vas di; y ya hi estem, cumplix la teua paraula.

- La vach a cumplí, va di ell; no tos u faré dessichá mes, perque be u mereixéu. ¿Hau sentit parlá de Pedro Saputo? Al sentí este nom se van quedá estupefactes, en la boca uberta, mudes, miranse la una a l'atra, miranlo an ell, y com recorrén a la seua memoria la historia de les seues aventures en ell desde lo novissiat.

Al final, va exclamá la mateixa Juanita: 

- ¡Tú, Pedro Saputo! ¡Lo Geminita, lo estudián, lo caballé, ara lo cortessano y home de palau! ¡Tú, Pedro Saputo! ¡No podíe sé datre! Ya no me admiro de lo teu mol sabé, de la teua molta agudesa, del teu espabil, ni de res de cuan ham vist desde que te vam coneixe. ¿Qué extrañ que a totes mos vas engañá al convén finginte dona, fen lo que vas fé y que mos encantares de aquella manera?

Pero en fin, a tú te debem lo no habemos quedat allí sepultades pera tota la vida; a tú te debem...

Mira, Paulina, be mos podem perdoná los desatinos y locures que en ell ham fet. ¿Quí se resistix a les teues paraules? ¿Quí pot en ixa grassia? ¿Quí no creu triunfá cuan sense reflexió ni sentit se dixe portá del encán de les teues mirades y té tanta perfecsió y gallardía? - ¿Estás grillada, Juanita?, li va di ell. ¿Acabes y passam a un atre assunto?

- ¿Qué es concluí?, va di Paulina. ¿Quí pot acabá de admirás? 

¡Pedro Saputo, lo nostre antic y primé amán! ¡Oh!, sí que u eres, sí, no u dudem, si no eres algún dimoniet del infern. ¡Y tan segues natres, Juanita! ¡Y tan com ham sentit lo teu nom, no ensertá que sol tú podíes sé! Home y dimoni.

¿De aón has eixit? ¡Ay, cuántes torres haurán caigut als teus peus! ¡Cuántes fortaleses te s'haurán rendit! ¡Cuántes infelises deuen pensá en tú an este mateix instán, y plorá y afligís, mentres estás aquí en natres! Pero eres lo nostre, y de ningú mes; sí, lo nostre, encara que sigue un crimen díu. ¿Per qué te vam coneixe?

Va fé callá tamé a Paulina, y així parlán y tornán sempre al mateix se va passá lo tems hasta les nou; an ixa hora se va alsá y sen va aná cap a la fonda, dién que no podríe torná a vóreles; pero prometinles aná als seus pobles.

Se van acabá les festes del Pilá; van descansá tres o cuatre díes y elles sen van aná en los seus homens als seus pobles, y ell, a Almudévar en sa mare y les sagales.

A la seua arribada lo van visitá tots los del consell o ajuntamén, después de la formalidat y en lo afecte de sempre, los dos hidalgos y mich que ñabíe al poble, y los tres caballés que se donáe a entendre que u eren per tindre dos rucs y una somera y señí espasa los díes de festa. Als del consell va encarregá que parlaren poc de les tres figues, y los va di que pera librás de la baya del vejamen que los donaríen atres pobles no repararen en fótreli treballassos y cascots al simén del obra, y així creuríen que va ñabé an ella algún misteri. Y misteri habíe sigut la seua presensia a la Cort y la seua assistensia a palau.

Pero de habél vist en familiaridat y amic del virrey y de atres personajes no se admiraben, perque, encara que eren aldeans y sense món, be se 'ls alcansabe que Pedro Saputo ere home per an aixó y pera mol mes; ni tampoc se extrañáen de que Sa Majestat li haguere fet tan favor. Y tots se creíen honrats en la fama y gran persona de aquell fill del seu poble.