champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 6 de mayo de 2026
Sanct, Sant, Sanh, San, Saint, Sayn
viernes, 24 de abril de 2026
Reire, Reyre - Detras
Reire, Reyre, adv., lat. retro, arrière, postérieurement, de nouveau.
Non deu reyre maldire. Regla de S. Benezeg, fol. 18.
Ne doit pas arrière médire.
Las attestations presas... non si podon recensar, ni reire auzir.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.
Les attestations prises... ils ne peuvent être recensés, ni être entendus de nouveau.
Reine ausir... reire examinar. Statuts de Provence. BOMY, p. 201.
Ouïr postérieurement... examiner postérieurement.
Adv. comp. Noble Arnal Baras, senher de Reduer, filhs en reire del noble, etc.
Charte de Gréalou, p. 60.
Noble Arnal Barras, seigneur de Beduer, arrière-fils du noble, etc.
Que avia sa en reire.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Qu'il avait çà en arrière.
Tota obligansa sai en reire facha. Tit. de 1270 de la famille Gasc.
Toute obligation çà en arrière faite.
Que sia estat negligens de sa en reyres. Leys d'amors, fol. 88.
Qui soit été négligent de çà en arrière.
Coma es acostumad d' aissi en reire.
Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., J, 310.
Comme il est accoutumé d'ici en arrière.
Prép. Pueys l' estaquetz, quan l' aguetz reire vos.
Passio de Maria.
Puis vous l'attachâtes, quand vous l'eûtes derrière vous.
Buou... geta reyre si, quatre passes, sa egestios. Eluc. de las propr., fol. 240.
Boeuf... jette derrière soi, quatre pas, sa déjection.
Voyez Garar, v°. Garda; Rendre, v°. Renda.
(chap. Detrás, detrás de, cap atrás, etc.)
![]() |
2. Redier, adj., dernier.
En lo redier tractat. V. de S. Honorat.
Dans le dernier traité.
(chap. Vésten a la part d'atrás, de detrás.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 37.
Va-t'en à la partie dernière.
(chap. Radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera, zagueres a La Codoñera. Vore lo pun 7.)
3. Reiratge, Reyratge, s. m., arrérage.
Li dreytz, o reyratges.
Autres reiratges, o dreytz.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13 et 14.
Les droits, ou arrérages.
Autres arrérages, ou droits.
4. Areire, Arreire, Areyre, Areires, adv., arrière, en arrière.
Arreire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Arrière se retire pour mieux sauter en avant.
Mes li la corona en la testa e trames lo areyre que fezes complir lo peccat.
V. et Vert., fol. 98.
Lui mit la couronne sur la tête et le transmit en arrière pour qu'il fit accomplir le péché.
Ilh tornero areires, e repauzero se V dias. Liv. de Sydrac, fol. 4.
(chap. Ells van torná cap atrás, y van reposá sing (5) díes.)
Ils retournèrent en arrière, et se reposèrent cinq jours.
Prov. Qui avan no garda, areyre cay. Leys d'amors, fol. 138.
Qui en avant ne regarde, en arrière tombe.
ANC. FR. Une heure avant, une heure arrières.
G. Guiart, t. II, p. 169.
CAT. Arrera. (chap. Atrás, cap atrás.)
5. Areyrage, Arreyrage, s. m., arrérage.
Rendas e reyrerendas,... e areyrages.
Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 187.
Rentes et arrière-rentes,... et arrérages.
Que aquels dits deutors non sian tenguts de pagar los dits arreyrages.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.
Que ces dits débiteurs ne soient tenus de payer lesdits arrérages.
(chap. Atrás, atrasos; llogué atrasat, interesos atrasats, renta atrasada, rentes atrasades.)
6. Dereire, Dareyre, prép., derrière, en arrière, par derrière.
Qui dereir' autrui
Cavalgua, non baiza qui vol.
(chap. Qui detrás de un atre cavalgue, no bese a qui vol.)
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Qui derrière autrui chevauche, ne baise pas qui il veut.
Met si dareyre algu fort aybre. Eluc. de las propr., fol. 240.
(chap. Se fique detrás de algún fort abre, albre, arbre.)
Se met derrière aucun fort arbre.
Cat. Derrèra, darrera. (chap. Detrás (de))
7. Derrier, Derrer, Derier, Derer, Darrier, adj., dernier.
Quan venra al derrier badaill.
(chap. Cuan vindrá al radé badall : cuan estirará la garra.)
Marcabrus: Emperaire.
Quand il viendra au dernier bâillement.
Auiatz la derreira chanso
Que jamais auziretz de me.
(chap. Escoltéu la radera cansó que may mes escoltaréu de mí.)
Giraud le Roux: Auiatz la.
Écoutez la dernière chanson que jamais vous ouïrez de moi.
Subst. An ne mais li derrier
Qu' ieu que n' ai fag lonc badatge.
B. de Ventadour: La doussa.
En ont davantage les derniers que moi qui en ai fait longue attente.
Adv. El cap derrier e 'l pes avan,
Lor coven dels palaiz issir.
Marcabrus: Emperaire.
La tête derrière et les pieds avant, il leur convient de sortir des palais.
Di 'l que, d' anz e deriers,
Tal amor ai clausa e centa.
B. Zorgi: Entro.
Dis-lui que, de devant et (de) derrière, tel amour j'ai clos et ceint.
An mes derer so qu' anava denan.
(chap. Han ficat detrás lo que anabe dabán.)
H. Brunet: Pois lo dreich.
Ils ont mis derrière ce qui allait devant.
Adv. comp. En derreir, perseveransa de totz be. Trad. de Bède, fol. 16.
En dernier, persévérance de tous biens.
En darrier fo fahtz papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
(chap. Al final va sé fet Papa; pera postre. Lo cardenal que parle chapurriau, Omella de Queretes, no ha sigut elegit Papa al radé cónclave.)
En dernier il fut fait pape.
Subst. No s' en gauzish al en derrier. Leys d'amors, fol. 65.
Ne s'en réjouit pas à la fin.
ANC. FR. Ilz trouvèrent ledit Loiz de Bueil qui, par cas d'aventure, estoit demouré plus derrier. Œuvres d'Alain Chartier, p. 152.
CAT. Derrer, darrer. (chap. Radé, radés, radera, raderes.)
8. Derreiramen, adv., par derrière, dernièrement, en dernier.
Ab que m fier derreiramen.
Lanfranc Cigala: Un avinen.
Avec quoi elle me frappe par derrière.
Aquel a cui es la causa messa en penhora derreiramen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 88.
Celui à qui la chose est mise en gage dernièrement.
(chap. Raderamen; per detrás. A Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat los agrade mol esta paraula.)
9. Deren, adj., dernier.
Adv. comp. Pueis en deren, levet las mas. Passio de Maria.
Puis en dernier, leva les mains.
10. Derrairia, s. f., fin, achèvement.
Adv. comp. Lur dis a la derrairia. Brev. d'amor, fol. 177.
Leur dit à la fin.
(chap. A les raderíes, al fin o final, al cap del tems.)
11. Dereiran, Darrairan, (Darreiran) adj., dernier.
La darreirana volontat del testator. Cout. de Gourdon, de 1244.
(chap. La radera voluntat del testadó : qui fa lo testamén; últim, últims, última, últimes.)
La dernière volonté du testateur.
Si... alcuna derairana dispozition fara.
(chap. Si... alguna radera disposissió fará - o faiguere.)
Statuts de Montpellier, de 1258.
Si... aucune dernière disposition il fera.
12. Aderairar, Aderrairar, v., arriérer.
Non... aderairaray las fazendas del cossalat (cossolat) per las mieuas.
(chap. No... retrasaré o atrasaré les faenes del consulat per les meues.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 83.
Non... arriérerai les affaires du consulat pour les miennes.
- Rétrograder, reculer.
Quar paratges
Si vai aderrairan.
B. Sicard de Marjevols: Ab greu.
Parce que parage se va rétrogradant.
13. Reiropios, adj., rétif.
Bestia espaventosa o reiropia.
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Bête peureuse ou rétive.
14. Retroencha, s. f., retroence, sorte de poésie.
La prima retroencha d' En Giraud Riquier.
Titre de la pièce de Giraud Riquier: Pus astres.
La première retroence du seigneur Giraud Riquier.
Aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas e de retroenchas.
V. de G. Riquier.
Ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles et de retroences.
Voyez Gra.
15. Atras, adv., du lat. a retro, arrière, en arrière, à la renverse.
Torn atras quan cug anar enan.
(chap. Torno cap atrás cuan crec aná cap abán.)
G. Faidit: Mantas sazos.
Je retourne en arrière quand je crois aller en avant.
Si per so vauc atras o avan,
No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh.
P. Cardinal: Totz temps.
Si pour cela je vais arrière ou avant, je ne m'en chagrine, au contraire tout m'est bel et bon.
CAT. ESP. (atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás; cap atrás. Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.)
16. Detras, adv., derrière.
D' autres an 1 huelh davant, d' autres detras.
(chap. Datres (uns) tenen un ull dabán, datres (los atres) detrás.)
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.
D'autres ont un oeil devant, d'autres derrière.
Adv. comp. Quant er so denan detras,
L' avol bo, e bo malvatz.
Garins d'Apchier: Cominal vielh.
Quand elle sera c'en devant derrière, les méchants bons, et les bons méchants.
CAT. ESP. Detras (detrás). PORT. Detraz. (chap. Detrás - de; a detrás ting la franja, entre les molles del cul.)
domingo, 30 de noviembre de 2025
Pres - Archipreire, Archipreyre, Arquipreire
A Calaseit ña una partida que se diu La Fontanella, aon va a beure
Carlos Rallo Badet, milló dit, va a abeurás.)
Castellá: Después... deben jurar a él : jurarle : rendir homenaje, sacramento.)
(lo riu que naix a Horna).
miércoles, 7 de agosto de 2024
Nunciar
Nunciar, v., lat. nuntiare, annoncer.
Metges deu nunciar breu malaptia. Trad. de Bède, fol. 76.
Médecin doit annoncer courte maladie.
Part. pas. Sia nunciat
Que man mos albercs penre en la ciptat.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.
Qu'il soit annoncé que j'ordonne de prendre mes logements dans la cité. ANC. FR. Tant de paires de robes ne valent une trompe
Que par les rues nuncent ta venue à grant pompe.
Jehan de Meung, Test., v. 662.
Ses conpaignons cuidoit noncier
Qant lor blez seroit à soier.
Roman du Renart, t. III, p. 10.
Envoya un de ses héraults à la porte de la ville noncer à ceux de dedans.
Monstrelet, t. 1, fol. 204.
ANC. ESP. PORT. Nunciar. IT. Nunciare, nunziare. (chap. nunsiá, lo que fa lo nuncio o nunsio, per ejemple lo del Papa de Roma : anunsiá.)
2. Nonciatiu, adj., annonciatif, propre à annoncer, messager.
Columba de patz es nunciativa. Eluc. de las propr., fol. 143.
(chap. Coloma es de pas anunsiativa, anunsiadora, mensajera o missachera. Lo colom es de pas anunsiatiu, anunsiadó, mensajero o missaché: la paloma.)
Colombe est de paix messagère.
3. Annunciar, Anunciar, Annonciar, v., lat. annuntiare, annoncer, rapporter.
Can son delhieuradas de pena, annuncio a lor amix.
Liv. de Sydrac, fol. 99.
Quand elles sont délivrées de peine, elles annoncent à leurs amis.
Eys Dieus nos anuncia: Qui trop s' yssaussa mens es.
Bernard Martin: D' entier vers.
Dieu même nous annonce: Qui trop s'exhausse moins est.
Us anunciara las causas. Frag. de trad. de la Passion.
Vous annoncera les choses.
Part. pas. Per l' angel annonciada. Brev. d'amor, fol. 83.
Par l'ange annoncée.
CAT. ESP. Anunciar. PORT. Annunciar. IT. Annunziare. (chap. Anunsiá, nunsiá: anunsio, anunsies, anunsie, anunsiem o anunsiam, anunsiéu o anunsiáu, anunsien; anunsiat, anunsiats, anunsiada, anunsiades.)
4. Annunciatio, Anunciacion, s. f., lat. annunciationem, annonciation, annonce.
Te fetz l' annunciatio. Brev. d'amor, fol. 101.
Te fit l' annonciation.
Des la anunciacion e des la nativitat. Hist. de la Bible en prov., fol. 67. Dès l' annonciation et dès la nativité.
CAT. Anunciació. ESP. Anunciación. PORT. Annunciação.
IT. Annunziazione. (chap. Anunsiassió, com la del ángel o arcángel Gabriel a María, anunsiassions.)
5. Anunciamen, s. m., annonciation.
Trames son Filh en terra naisser temporalmens
De una sancta Verge per anunciamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il envoya son Fils en terre naître temporellement d'une sainte Vierge par annonciation.
ANC. FR. Par l' annunciement du saint angel Gabriel.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. 1, ch. 11.
ANC. CAT. Anunciament. ANC. ESP. Anunciamiento. IT. Annunziamento.
(chap. Anunsiamén, anunsiamens : anunsiassió, anunsiassions.)
6. Denunciar, Denonciar, v., lat. denuntiare, dénoncer, déclarer, signifier, annoncer.
Ieu t' o venrai denunciar. Trad. d'un Évangile apocryphe.
Je viendrai te l' annoncer.
Lo denuncia dampnat. Liv. de Sydrac, fol. 104.
Le déclare damné.
Si lo compraire no li poc denonciar qu' el li garis la causa qu' el li vendet.
(chap. Si lo compradó no li podíe denunsiá que ell li garantix la cosa que ell li veníe.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Si l'acheteur ne lui put déclarer qu'il lui garantit la chose qu'il lui vendit. Part. pas. Atrestan ben cum si li fos denonciat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Aussi bien comme s'il lui fut dénoncé.
CAT. ESP. PORT. Denunciar. IT. Dinunziare. (chap. Denunsiá: denunsio, denunsies, denunsie, denunsiem o denunsiam, denunsiéu o denunsiáu, denunsien; denunsiat, denunsiats, denunsiada, denunsiades. Sinónim de declará, explicá, anunsiá; avui en día sol se fa aná en cas de ficá una denunsia, be al ajuntamén, polissía, guardia sivil, jusgats, etc.)
7. Denunciatio, Denonciatio, s. f., lat. denunciatio, dénonciation.
Dins lo mes a la denunciatio. Charte de Gréalou, p. 90.
Dans le mois de la dénonciation.
Si clamor n' es facha, o denonciatios.
Cout. de Fumel, de 1265, DOAT, t. VIII, fol. 141.
Si plainte en est faite, ou dénonciation.
CAT. Denunciació. ESP. Denunciación (denuncia). PORT. Denunciação.
IT. Denunziazione.
(chap. Denunsiassió : anunsiassió, denunsiassions; denunsia, denunsies.)
8. Denunciamen, s. m., dénonciation, annonciation.
Copia del denunciamen.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.
Copie de la dénonciation.
Denunciamen del an jubileu.
(chap. Denunsiamén, anunsiamén, anunsiassió del añ jubileu.)
Eluc. de las propr., fol. 281.
Annonciation de l'an du jubilé.
ANC. CAT. Denunciament. (chap. Denunsiamén, denunsiamens : anunsiamén, anunsiassió.)
9. Denunciador, s. m., lat. denunciator, dénonciateur.
Si hi a denunciador.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.
S'il y a dénonciateur.
CAT. ESP. PORT. Denunciador. IT. Denunziatore.
(chap. Denunsiadó, denunsiadós, denunsiadora, denunsiadores; denunsián, denunsians, denunsianta, denunsiantes.)
10. Pronunciar, v., lat. pronunciare, prononcer.
Se deu jutgar per los consols, e pronunciar en nom del bayle.
(chap. Se deu jusgá per los consuls, y pronunsiá en nom del bayle, baile, batle, batlle, latín bajulus.)
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 127.
Se doit juger par les consuls, et prononcer en nom du bailli.
CAT. ESP. PORT. Pronunciar. IT. Pronunciare, pronunziare.
(chap. Pronunsiá: pronunsio, pronunsies, pronunsie, pronunsiem o pronunsiam, pronunsiéu o pronunsiáu, pronunsien; pronunsiat, pronunsiats, pronunsiada, pronunsiades.)
11. Pronunciatio, Pronunciation, s. f., lat. pronunciationem, prononciation.
No reproam aquesta pronunciatio. Leys d'amors, fol. 149.
(chap. No reprobam esta pronunsiassió.)
Nous ne réprouvons pas cette prononciation.
La pronunciation de la nullitat. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542. La prononciation de la nullité.
CAT. Pronunciació. ESP. Pronunciación. PORT. Pronunciação.
IT. Pronunziacione, pronunziazione.
(chap. Pronunsiassió, pronunsiassions.)
12. Pronunciamen, Prononciamen, s. m., prononciation, décision.
E m gar de barbarisme en pronunciamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Et me garde de barbarisme dans la prononciation.
Lo prononciamen del senhor En Gui. Cartulaire de Montpellier, fol. 53.
La décision du seigneur le seigneur Gui.
ESP. Pronunciamiento. IT. Pronunziamento.
(chap. Pronunsiamén, pronunsiamens.)
13. Pronunciatiu, adj., précursif, présageant.
Coruscacio... de toneyre pronunciativa. Eluc. de las propr., fol. 138. Coruscation... précursive du tonnerre.
(chap. Predictiu, precursiu, preanunsiatiu, preanunsiadó.)
14. Renunciar., v., lat. renunciare, rapporter, annoncer.
Anas renunciar a Johan so que aves vist ni auzit.
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7.
Allez annoncer à Jean ce que vous avez vu et ouï.
- Renoncer.
Renunciam scientalmen ad aquels dreigs.
(chap. Renunsiam sabudamen an aquells drets. Scientalmen, de sciencia, scientia, siensia, sabé; sabudamen : sabén lo que fem.)
Tit. de 1274, Arch. du Roy., K, 17.
Nous renonçons sciemment à ces droits.
Part. pas. Renonciat a totz autres bens payrenals et mayrenals.
Tit. de la maison de Turenne, 1399. Justel, p. 135.
Renoncé à tous autres biens paternels et maternels.
CAT. ESP. PORT. Renunciar. IT. Renunziare, rinunziare.
(chap. Renunsiá: renunsio, renunsies, renunsie, renunsiem o renunsiam, renunsiéu o renunsiáu, renunsien; renunsiat, renunsiats, renunsiada, renunsiades.)
15. Renunciatio, s. f., lat. renuntiatio, renonciation.
Sotz las dichas renunciatios. Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.
Sous les dites renonciations.
ANC. CAT. Renunciació. ESP. Renunciación (renuncia).
PORT. Renonciação. IT. Rinunziazione, rinungiazione.
(chap. Renunsiassió, renunsiassions; renunsia, renunsies.)
16. Renunciamen, s. m., renonciation.
Totz los generals renunciamens.
(chap. Tots los generals renunsiamens.)
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.
Toutes les renonciations générales.
ESP. Renunciamiento. IT. Rinunziamento.
(chap. Renunsiamén, renunsiamens : renunsia : renunsiassió.)












