Mostrando las entradas para la consulta Marseille ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Marseille ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 22 de enero de 2026

Pulvina - Repugnancia

Pulvina, s. f., lat. pulvinus, coussin.
Estreyssec la fractura sobre la plaga am pulvinas.
Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Étreignit la fracture sur la plaie avec coussins.
2. Pulvil, Polvilh, s. m., lat. pulvillus, petit coussin, coussinet.
Que tu pauses pulvils embegutz am aigua et oli.
Pausa dejos la palpebra polvilhs petits de coto.
Trad. d'Albucasis, fol. 24 et 16.
Que tu poses coussinets imbibés avec eau et huile.
Pose dessous la paupière coussinets de coton.
(chap. Cuixí, cuixins; cuixinet, cuixinets : com los que se fan aná per a punchá les agulles y les agulles de cap o alfilers. ESP. Cojín, almohada.)

Pulvina, pulvinus, coussin, cuixí, cuixins, cojín, cojines, almohada, almohadas



Punh, Poing, Poinh, Ponh, s. m., lat. pugnus, poing.
L' estrenh tan el punh tro que l' aussi.
Folquet de Marseille: Aytan gent.
L'étreint tant au poing jusqu'à ce qu'il l'occit.
Tans ponhs trencatz e tanta testa. V. de S. Honorat.
Tant de poings coupés et tant de têtes.
La lansa al punch. Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
(chap. La llansa al puñ.)
La lance au poing.
- Poignée. 
Nég. expl. El non val un poing de cendre. 
B. Zorgi: S'ie us trobes. 
Il ne vaut pas une poignée de cendres.
Loc. Ple ponh de linos solamen
Faretz fort cozer e buillir.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Pleine poignée de graine de lin seulement vous ferez cuire et bouillir fort.
Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d'ayga, cent d'ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105. 
De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.
ANC. FR.
E çaint l'espée au pont d'or flamboiant
Roman d'Agolant, v. 814.
CAT. Puny. ESP. Puño. PORT. Punho. IT. Pugno. (chap. Puñ, puñs; cop: puñada, puñades; puñeteo; los de Queretes, gen de puñetes.)
2. Pogalh, s. m., poignet. 
L'escut lhi trenquet sot lo pogalh.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 55.
L'écu lui coupa sous le poignet.
3. Ponhat, s. m., poignée, ce que peut contenir la main.
Del ple ponh de terra, si engendro X ponhatz d'ayga, de X d' ayga, cent d' ayre, de C d'ayre, mil de foc. Eluc. de las propr., fol. 105.
De pleine poignée de terre, s'engendrent dix poignées d'eau, de dix d'eau, cent d'air, de cent d'air, mille de feu.
CAT. Punyat. ESP. Puñado. PORT. Punhado. IT. Pugneto. (chap. lo que cap a dins del puñ tancat es un grapat, de garra, carpe, no una puñada.)
4. Ponhada, Punchada, s. f., poignée, ce que peut contenir la main.
Una ponhada d'arena.
Liv. de Sydrac, fol. 56.
Une poignée de sable.
(chap. Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans, etc.)

Un grapat d'arena o de sauló, - com lo fransés sable, sablon - que es una arena fina que se fee aná per a rentá cacharros, les mans


De mieia punchada de sal. Tit. de 1285. DOAT, t. X, col. 191. 
De demi-poignée de sel.
(chap. De mich grapat de sal.)
5. Punhadiera, s. f., pougnadière, sorte de mesure.
Del moli d' al pont, VIII punhadieras de froment.
Cartulaire du Bugue, fol. 1.
Du moulin du pont, huit pougnadières de froment.
(chap. Del molí del pon, vuit “punhadieras” de fromén : blat candeal o tardá, com lo que se sembrabe a Formenta, masos de Beseit a Fredes, y a la isla Formentera.)
ANC. FR. Item en seigle quatre sextiers,... quarteranche de ponhardière.
Tit. de 1464, Carpentier, t. III, col. 345.
6. Ponhal, adj., gros comme le poing.
Gran quantitat de peiras ponhals per lansar am fondas.
(chap. Gran cantidat de pedres - grosses - com lo puñ per a llansá en fones. Se diu tamé de alguna pedregada o granisada, pedres com lo puñ, com a ous de gallina; com a ous de avestrús espero no vóreu.)
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
Grande quantité de pierres grosses comme le poing pour lancer avec frondes.
7. Pognador, Poingnador, Ponhedor, s. m., lat. pugnator, combattant, guerrier.
En Antioch' als poingnadors.
Hugues de Pena: cora que m.
Dans Antioche aux combattants. 
Rotlan ab sos ponhedors
No saubron tan gen conquerir. 
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Roland avec ses guerriers ne surent si gentiment conquérir.
Adoncx viratz plurar man gentil ponhedor.
E vic venir Richart lo noble ponhedor.
Roman de Fierabras, v. 3904 et 3908.
Alors vous verriez pleurer maint gentil combattant.
Et vit venir Richard le noble combattant.
ANC. FR. Li queus de vos conoist cest poigneor,
Qui tel damage nus a fait hui ce jor.
Roman d'Aubri. Bekker, p. 172.
IT. Pugnatore. (chap. Pugnadó : luchadó, pugnadós : luchadós, pugnadora : luchadora, pugnadores : luchadores. Los catalans tenen la lluita per la truita.)
8. Pugnar, v., lat. pugnare, combattre, guerroyer.
Voyez Denina, t. I, p. 285; Aldrete, p. 181.
Pugnaran matin e ser.
(chap. Pugnarán matí y tarde; lucharán; combatirán.)
Deudes de Prades: En un sonet. 
Combattront matin et soir.
Part. pas. fig.
Molt a pugnat Amors en mi delir.
G. Faidit: Molt a. 
Moult a combattu Amour à me détruire.
ANC. CAT. ESP. PORT. Pugnar. IT. Pugnare. (chap. Pugná: pugno, pugnes, pugne, pugnem o pugnam, pugnéu o pugnáu, pugnen; yo pugnaré; yo pugnaría; si yo pugnara.)
9. Impugnar, Enpugnar, Empunhar, v., lat. impugnare, impugner, combattre.
Per enpugnar los Sarrazis. Cat. dels apost. de Roma, fol. 219.
(chap. Pera impugná - combatre, luchá contra - los sarracenos o sarraíns : moros, mahometans, musulmans, agarenos.)
Pour combattre les Sarrasins.
Angels... malignes impugno vigorozament. 
Eluc. de las propr., fol. 12. 
Anges... les diables ils combattent vigoureusement.
En re empunhar.
Tit. de 1319. DOAT, t. CXXXII, fol. 336.
En rien impugner.
CAT. ESP. PORT. Impugnar. IT. Impugnare. (chap. Impugná : impugno, impugnes, impugne, impugnem o impugnam, impugnéu o impugnáu, impugnen; yo impugnaré; yo impugnaría; si yo impugnara.)
10. Inpugnador, s. m., lat. impugnator, attaquant, assiégeant, qui impugne.
Dels inpugnadors defensar. Eluc. de las propr., fol. 50.
Défendre des assiégeants.
CAT. ESP. PORT. Impugnador. IT. Impugnatore.
(chap. impugnadó, impugnadós, impugnadora, impugnadores.)
11. Impugnacion, s. f., lat. impugnationem, attaque, opposition. Renuncian... a impugnacion d' aquesta present carta.
(chap. Renunsián... a la impugnassió d'esta presén carta.) 
Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.
Renonçant... à l'attaque de ce présent titre.
CAT. Impugnació. ESP. Impugnación. PORT. Impugnação. 
IT. Impugnazione. (chap. Impugnassió, impugnassions.)
12. Repugnar, v., lat. repugnare, répugner, contredire.
La qual causa repugna al drech. Statuts de Provence. BOMY, p. 227.
(chap. La cual cosa repugne al dret: lo contradiu.)
Laquelle chose répugne au droit.
Part. prés. Paraula mot estranha e repugnan al entendemen d' ome.
(chap. Paraula mol estraña y repugnán al entenimén d' home; del home, pero tamé de la dona.)
Leys d'amors, fol. 106.
Parole moult étrange et répugnant à l'entendement d'homme.
CAT. ESP. PORT. Repugnar. IT. Repugnare. (chap. Repugná: repugno, repugnes, repugne, repugnem o repugnam, repugnéu o repugnáu, repugnen; repugnat, repugnats, repugnada, repugnades; repugnán, repugnans; yo repugnaré; yo repugnaría; si yo repugnara.)
13. Repugnancia, s. f., lat. repugnantia, répugnance, opposition, contradiction.
Implicans repugnancia. Eluc. de las propr., fol. 5.
Impliquant opposition.
CAT. ESP. PORT. Repugnancia. IT. Repugnanza.
(chap. Repugnansia, repugnansies; la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit.)

la Repu de José Mota fa menos repugnansia que consevol ascumita, sossio o sossia de la Ascuma, la assossiassió catalanista del Matarraña, disfrassada de cultural, y sol es una sucursal del IEC a Calaseit

miércoles, 21 de enero de 2026

Pudit - Pulegi

Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.

La grana
D' un arbre que a nom puditz.

Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC. CAT. Pudich.


Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.

La remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris. (“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)

Abans que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la perfecsió.)

V. et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.

Loc. fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t. V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT. Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés: pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)

Puigdemont ,mi objetivo es tapar la corrupción de mi partido y de nuestro padrino, Jordi Pujol, los catalanes me la sudan


2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.

Les puiols del mont Liba.

Eluc. de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E. Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los Pujols.)

Jordi Pujol, el hombre andaluz

3. Puiansa, s. f., ascendance.

Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)

4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.

En los autres elevatios et puiamens.

Leys d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig. Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol. 74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap. Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)

Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens : costa, costes, San Roc, San Roque, Beceite, Beseit

5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.

Sus li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh. Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig. Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc. Poiar en dignitat.

V. et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.

Substantiv. Tals es en gran poiar

Cui la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.

Giraud de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue, en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés. Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés en quelque dignité.

L' emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.

Folquet de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté aux plus hauts degrés.

ANC. FR. Contre mont puie le degré.

Fables et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.

Roman du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP. Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge, pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada, pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir, pujar en una puja.)

6. Empuiar, v., monter, s'élever.

Quan enpugiei sus el bar merlat.

G. Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.

7. Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.

Folquet de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne peut penser.

Es fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.

Bertrand de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le voit surmonter.

Part. pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.

Pons de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT. ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá, dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)

Puericia, Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité, bas âge.
Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.

CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)

2. Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril... en la qual intra quascu... quan laissa la popa.

Eluc. de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.

- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.

Pecatz et faytz puerils.

Eluc. de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP. PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)


Pulegi, s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)

Eluc. de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta.)

Puliol menta, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta

viernes, 5 de diciembre de 2025

Probage, Prodigue, Prolix, Prop

Probage, s. m., lat. propaginem, provin.

Probage es novel ram nayshent del flagel o summitat de la vit jazent jus terra. Eluc. de las propr., fol. 217.
Le provin est nouveau rameau naissant du fouet ou sommité du cep de vigne gisant sous terre. (chap. Rechito, rechitos : una nova rama o sarmén de la viña que ix d'enterra.)

Rechito, rechitos : una nova rama o sarmén de la viña que ix d'enterra


2. Propaginar, Probajonar, Probaionar, v., du lat. propagare, provigner.

Probaionar, es le flagel de la vit colgar, qui apres leva novels vitz, e la vinha multiplica... formant... probages. Eluc. de las propr., fol. 217.

Provigner, c'est le fouet du cep coucher, qui après pousse de nouveaux ceps, et la vigne multiplie... formant... provins.

Part. pas. Vit requier que sia descaussida... podada... propaginada.

Eluc. de las propr., fol. 228.
La vigne requiert qu'elle soit déchaussée... taillée... provignée.
ESP. CAT. PORT. Propagar. IT. Propagginare. (chap. Propagá, propagás: yo me propago, propagues, propague, propaguem o propagam, propaguéu o propagáu, propaguen; propagat, propagats, propagada, propagades; propagaría; propagaré; si yo me propagara.)


Prodigue, adj., lat. prodigus, prodigue, dépensier.

Prodigues, so es degastaire de las soas causas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Prodigue, c'est dissipateur des siennes choses.
CAT. Prodig. ESP. (pródigo) PORT. IT. Prodigo.
(chap. lo fill pródigo, pródigos, filla pródiga, pródigues.)

2. Prodigalitat, s. f., lat. prodigalitatem, prodigalité.
Prodigalitat, folla largueza que fay follas despensas per la favor del segle. V. et Vert., fol. 8.
Prodigalité, folle largesse qui fait folles dépenses pour la faveur du siècle.

Donar ses raso ni ses mesura..., es prodigalitat.
(chap. Doná sense raó y sense mida..., es prodigalidat.)

Arbre de Batalhas, fol. 264.
Donner sans raison et sans mesure..., c'est prodigalité.

CAT. Prodigalitat. ESP. Prodigalidad. PORT. Prodigalidade. IT. Prodigalità, prodigalitate, prodigalitade. (chap. prodigalidat, prodigalidats.)


Prolix, adj., lat. prolixus, prolixe, diffus, étendu.

Sermo lonc e prolixs. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
(chap. Sermó llarg (llarc) y prolix.)
Discours long et prolixe.
CAT. Prolixo. ESP. Prolijo. PORT. Prolixo. IT. Prolisso.
(chap. prolix, prolixe, prolijo.)
2. Prolixitat, s. f., lat. prolixitatem, prolixité.
S' enueio de prolixitat et de longueza. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
(chap. S'enfaden per la prolixidat y la llargaria.)
S'ennuient de prolixité et de longueur.
CAT. Prolixitat. ESP. Prolijidad. PORT. Prolixidade. IT. Prolissità, prolissitate, prolissitade. (chap. Prolixidat, prolixidats.)

Prop, adv., lat. prope, proche, près, auprès, après.

Anc tant non amey luenh ni prop.

Arnaud de Marueil: Dona sel.
Oncques tant je n'aimai loin ni proche.
Prop a guerra qui l' a en mieg son sol.
P. Cardinal: Prop a guerra.
Proche a guerre qui l'a au milieu de son sol.
Adv. comp. Puesca hom dir doas vetz prop e prop.

Leys d'amors, fol. 54.
Qu'on puisse dire deux fois proche à proche.

Quan, de prop, la puesc remirar.

B. de Ventadour: Quan lo.
Quand, de près, je puis la contempler.
En prop non er vostres mon cor ni mieus.
Aimeri de Peguilain: Nuls homs non.
En proche (bientôt) ne sera vôtre mon coeur ni mien.

Prép. Trespassa lh' una generacios prop l' autra.
Liv. de Sydrac, fol. 14.
Trépasse l'une génération après l'autre.

Prép. comp. Prop de Rolan sai que l' a mes.
Guillaume de Berguedan: Cossiros cant.
Près de Roland je sais qu'il l'a mis.

Ben volgra que Lemozis

Fos plus prop de Mauritainha.

Folquet de Marseille: Ja no volgra.
Bien je voudrais que Limousin fût plus près de Mauritanie.

Hugues de la Bachelerie. Uc de la Bacalaria

Adj. Crei qu' el jorn mi sia props.

Guillaume de Cabestaing: Ar vei qu'em.
Je crois que le jour me soit proche.

Al plus prop dels parens lor.

Charte de Gréalou, p. 88.
Au plus proche des parents leurs.
ANC. FR. Par tuz li champs ki prof esteient. Roman de Rou, v. 6893.

Tu soies prof et aprestez. 2° Trad. du Chastoiement, cont. 13.

CAT. Prop. ANC. IT. Prope. (chap. Prop, prop de.)

2. Propi, adj., proche.

Dix que, per tot quans de propis parens avia, elh no daria 1 denier.

Philomena.
Dit que, pour tout (ce) que de proches parents il avait, il ne donnerait pas un denier.

3. Propdas, adj., proche, prochain, disposé.

Estranhar los pus propdas parens.

Serveri de Girone: Cavayers.
Rendre farouches les plus proches parents.
Fig. Ancmais negus mielhs no poc
A servir Dieu esser propdas.

Gavaudan le Vieux: Senhors.
Oncques plus nul mieux ne put être disposé à servir Dieu.

4. Propchar, v., approcher, avancer.
Quascun jorn propcham del fenimen.

Pons de la Garde: D' un sirventes.
Chaque jour nous approchons de la fin.
Ni s' alsa, ni s propcha de la terra. Liv. de Sydrac, fol. 45.
Ni se hausse, ni s'approche de la terre.
Joglar se propchon del rei.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Les jongleurs s'approchent du roi.
Fig. Propchan si vai lo jorn iros.

Bernard de Venzenac: Iverns vay.
Va s'approchant le jour de colère.
(chap. Aproximá, aproximás: aproximo, aproximes, aproxime, aproximem o aproximam, aproximéu o aproximáu, aproximen; aproximat, aproximats, aproximada, aproximades; arrimá, arrimás.)

5. Probdanamen, Probdenamens, adv., prochainement.

La festa de san Johan Bastista probdanamen venen.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
La fête de saint Jean-Baptiste prochainement venant.

Can saup que sa mort seria propdenamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
Quand il sut que sa mort serait prochainement.
(chap. Próximamen. ESP. Próximamente.)

6. Prochanament, adv, prochainement.
A Pascas prochanament venent.
(chap. A la Pascua próximamen vinén.)

Rég. des États de Provence, 1401.
A Pâques prochainement venant.
IT. Proccinamente.

Bonas Pasquas, Nada, Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la IGLESIA Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

7. Proyme, Prosme, Prueyme, Pruesme, s. m., lat. proximus, prochain.
D' amor de Dieu et de proyme. Brev. d'amor, fol. 2.
(chap. D'amor de Deu y del prójimo.)
D'amour de Dieu et de prochain.
En l' amor de son prosme. Trad. de Bède, fol. 24.
Pour l'amour de son prochain.
Qui vol mal a son pruesme, homecida es. V. et Vert. fol. 44.
Qui veut mal à son prochain, est homicide.
ANC. FR. Ses plus proismes, où qu'il soit demourens, doit avoir tous ses meubles. Charte de Valenciennes, 1114, p. 411.
ANC. CAT. Pruxme, pruyxme. CAT. MOD. Proxim (pròxim). ESP. (prójimo) PORT. Proximo. IT. Prossimo. (chap. prójimo, prójimos.)

8. Prosman, s. m., prochain.
Sia hereter lo plus prosman. Cout. de Condom.
Soit héritier le plus prochain.
IT. Prossimano.

9. Propinquitat, s. f., lat. propinquitatem, proximité, voisinage.
Aspramen fier per la propinquitat. Leys d'amors, fol. 110.
Frappe rudement par la proximité.

Propinquitat del membre principal. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Proximité du membre principal.
CAT. Propinquitat. ESP. Propincuidad. PORT. Propinquidade.
IT. Propinquità, propinquitate, propinquitade. (chap. Proximidat, proximidats; propinquidat, propinquidats no sé si u fa aná algú; se sol fé aná pera los parens mes proxims, arrimats.)

10. Aprop, adv., près, auprès, proche, après.

Aprop, en un bel drap

L' amaillotatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.
Après, dans un beau linge vous l'emmaillotez.

Lo colps es avans lo fuoc, e 'l fox es aprop.

Liv. de Sydrac, fol. 46.
Le coup est avant le feu, et le feu est après.
IT. Dann' un de' tuoi, a cu' noi siamo à provo.

Dante, Inferno, c. 12.
Adv. comp. En aprob paraulet lo doms B.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Ensuite parla le seigneur B.
CAT. En aprob.
Prép. Aprop l' austor ven esparviers.

Deudes de Prades, Auz. cass.
Après l'autour vient épervier.

S' aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz.

Blacas: Lo belh dous.
Si après cent dures réponses j'en fusse payé d'un plaisir.

Aco sera aprop l' aveniment del filh de Dieu en terra.
(chap. Aixó (assó, açó) sirá prop (después) del avenimén (la vinguda) del fill de Deu a la terra.)

Liv. de Sydrac, fol. 16.
Ce sera après l'avénement du fils de Dieu sur terre.

Prép. comp. Aprop de la crotz cagatz.
(chap. Aprop, prop de la creu caguéu.)
Marcoat: Una ren.
Auprès de la croix vous chiez.

11. Aproche, s. m., approche.

An comensat de far los aproches per donnar lo dit assaut.
(chap. Han escomensat a fé los preparatius pera doná lo dit assalto.)

Chronique des Albigeois, col. 47.

Ils ont commencé à faire les approches pour donner ledit assaut.

ESP. Aproches. PORT. Aproxes. IT. Approccio.

12. Apropchar, Apropjar, v., approcher, avancer.

Ilh aprocho l' autra gen a Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 76.
Ils approchent l'autre gent de Dieu.
Veronica no s' auzava apropjar.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Véronique n'osait s'approcher.
Si m' en luenha desesperansa,
Fin' amors m' apropch' altretan.

Peyrols: Ieu non lauzarai.
Si m'en éloigne désespoir, pur amour m'approche autant.

L' ivern venia e se aprochava.

Chronique des Albigeois, col. 49.
L'hiver venait et s'approchait.
IT. Approcciare. (chap. Apropá, apropás; aproximá, aproximás; arrimá, arrimás: yo me apropo, apropes, aprope, apropem o apropam, apropéu o apropáu, apropen; apropat, apropats, apropada, apropades.)

13. Apropchador, s. m., approcheur, en parlant d'un guerrier qui marche hardiment à l'ennemi.

Son be de sembel apropchador.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Ils sont bien de combat approcheurs.

14. Aprosmar, Aprusmar, v., lat. approximare, approcher.
Si tan viu qu' aprusmar e sezer
Me puesc' als pes, ben m' er datz guazardos.

Deudes de Prades: El temps.
Si je vis tant que je me puisse approcher et asseoir aux pieds, bien me sera donné récompense.
Ab que merces s' aprusmes
Tan qu' un pauc de mi 'l membres.

Giraud d'Espagne: S' ieu en pascor.
Pourvu que merci s'approchât tant qu'un peu de moi il lui souvînt.

Mas can la noit s' aprosma e 'l cels es estelatz.
(chap. Pero cuan la nit s'aproxime (arrime) y lo sel está estrelat (estrellat.)
Guillaume de Tudela.
Mais quand la nuit s'approche et que le ciel est étoile.

ANC. FR. Et al saint sépulchre aprisma.
Quant il orent chevalchié tant
K' as Engleis vindrent aprismant.

Roman de Rou, v. 8328 et 13156.
Que ne te deis trop aprimier
De rei qui n'esgarde reison.

2e Trad. du Chastoiement, cont. 31.
IT. Aprossimare. (ESP. Aproximar) (chap. aproximá, aproximás, arrimá, arrimás.)

15. Apropinquar, Aprobencar, Aprobenquar, v., lat. appropinquare, approcher.

On mais s' aprobenqua, plus fort aug la novella.
Lo mejes s' aprobenca lai.
(chap. Lo meche s'aprope - s'arrime - allí).

V. de S. Honorat.
Où plus il s'approche, plus fort il entend la nouvelle.

Le médecin s'approche là.

Part. prés. Et el aprobencant, la vox del senhor fon facha ad el, dizent.

Trad. des Actes des Apôtres, chap. 7.
Et lui approchant, la voix du Seigneur fut faite à lui, disant.

Part. pas. Aprobencat de sa mayson.

Trad. d'un Évangile apocryphe.
Approché de sa maison.

An tant pron apropinquat
De Bethleem.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ils ont (se sont) si promptement approchés de Bethléem.

ANC. CAT. Apropincar. ESP. Apropincuar. IT. Appropinquare.

16. Aprobencament, s. m., rapprochement.

Amb el avem aprobencament.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.
Avec lui nous avons rapprochement.

Per lo cal avem aprobencament a Dieu.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.
Par lequel nous avons rapprochement avec Dieu.
IT. Appropinquamento.

17. Apropinquacio, s. f., lat. appropinquatio, proximité, voisinage.

Per defauta de distancia et apropinquacio.

Eluc. de las propr., fol. 17.
Par défaut de distance et proximité.
ESP. Apropincuación. IT. Appropinquagione.


Prophecia

miércoles, 3 de diciembre de 2025

Princep

Princep, s. m., lat. princeps, prince, principal.
Princeps, ducs e marques.
Giraud de Calanson: A lieys cui.
Princes, ducs et marquis.
Son mandat lhi princep e lhi comtor. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 107.
Sont mandés les princes et les comtors. 
CAT. Princep (príncep). ESP. (príncipe) PORT. IT. Principe.
(chap. Príncipe, príncipes; prinsipal, prinsipals.)
2. Prince, Prinsi, s. m., prince.
Gran prince per que no s prendon cura 
Que no fassan tort. 
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. Var. 
Les grands princes pourquoi ne prennent-ils pas souci qu'ils ne fassent pas tort.
Li plus gran
Si croizavan,
Li rei e li prinsi.
(chap. Los mes grans se crusaben (anaben a les crusades), los reys y los príncipes : prinsipals.)
Bertrand de Born: Fuilheta.
Les plus grands se croisaient, les rois et les princes.
Ai vos ajudat
A conquerir emperi e regnat...
E rey a penre, princes e principat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre rois, princes et principauté. 
IT. Prince.
3. Princessa, s. f., princesse.
Fig. Reina es de joi ses contenso...
E marquesa de ben dir sa razo,
E princessa.
Gausseran de Saint-Leidier: Puois. 
Elle est reine de joie sans contestation..., et marquise de bien dire sa raison, et princesse.
CAT. ESP. Princesa. PORT. Princeza. IT. Principessa (N. E. Buongiorno Principessa! - La vita è bella - Nicola Piovani, Luigi Piovano, Archi di Santa Cecilia). (chap. Prinsesa, prinseses.)

Buongiorno Principessa! - La vita è bella



4. Principat, s. m,, lat. principatus, principauté.
De mantenen fay delivrar
Totz los preysons que van trobar
Crestians en lo principat.
V. de S. Honorat.
Sur-le-champ il fait délivrer tous les prisonniers chrétiens qu'ils vont trouver dans la principauté. 
Ai vos ajudat 
A conquerir emperi e regnat...
E rey a penre, princes e principat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre roi, princes et principauté.
E 'l principat...
Li prec que s gart dels pervers. 
Et la principauté... je la prie qu'elle se garde des pervers.
Fig. El principaz del sabi er istables. Trad. de Bède, fol. 79.
(chap. Lo prinsipat del sabio (sabut, Saputo) sirá (será) estable.)
La principauté du sage sera stable.
- Hiérarchie.
Tres principatz son d'angels sus es cel. V. et Vert., fol. 46.
(chap. Tres jerarquíes d'angels ñan a dal al sel.)
Trois hiérarchies d'anges sont sus au ciel.
CAT. Principat. ESP. PORT. Principado, IT. Principato.
(chap. Prinsipat, prinsipats, com lo de Cataluña, Mónaco, Andorra, Liechtenstein, Antioquía, Kiev, Prinsipats eclesiastics del Sacre Imperi: Besanzón, Sion, etc., Asturies, Gerona, Viana - assignats als hereus de la Corona; lo príncipe de Viana ere lo hereu a la corona de Navarra - Pamplona. En lo cas de Carlos de Viana, ere fill de Blanca I de Navarra y Juan II de Aragó.)

EL PRÍNCIPE DE VIANA ESCAPA DE MALLÉN (SIGLO XV. MALLÉN)

Juan II de Aragó, Aragón


Blanca I de Navarra


5. Principal, adj., principalis, principal.
Auzon la vos del regidor principal. V. et Vert., fol. 54. 
Ils entendent la voix du régisseur principal.
De muzica sai yeu tot aondozamens
Quatre tons principals.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De musique je sais tout pleinement quatre tons principaux.
Subst. Los principals aissi nomnam
En nostra lengua romana.
(chap. Los prinsipals així - aixina nomenam en la nostra llengua romana : ocsitá, plana lengua romana, chapurriau antic.)
Brev. d'amor, fol. 41. 
Les principaux nous nommons ainsi dans notre langue romane.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Un principal ordenant et prezident totz les autres.
Eluc. de las propr., fol. 2.
Un principal ordonnant et président tous les autres.
- Le fond d'une affaire.
Tant de principal que despens. Fors de Bearn, p. 1087. 
Tant de principal que de dépens.
CAT. ESP. PORT. Principal. IT. Principale. (chap. Prinsipal, prinsipals.)
6. Principalitat, s. f., lat. principalitatem, primauté.
Principalitat et dignitat.
En la general comunitat de totas substancias Dieus ha principalitat.
Eluc. de las propr., fol. 2 et 279.
Primauté et dignité.
Dans la générale communauté de toutes substances Dieu a primauté.
7. Principar, v., primer, surpasser, régir.
Li major del ostal del rey de Fransa comencero a principar sobr' els reys de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
Les maires de l'hôtel (du palais) du roi de France commencèrent à primer sur les rois de France.
(N. E.  hôtel : hostel, la ô con acento circunflejo designa el antiguo “os”, las otras vocales con circunflejo suelen tener la s en el francés antiguo, o no tan antiguo, como en Estebanico Pasquier. Ver “maires” en sus “Recherches de la France”, uno de los libros editados por mí. recherchesfrance.blogspot.com)

Recherches de la France, Étienne Pasquier, Esteban, Estebanico, Esteve


8. Principalmen, adv., principalement.
A la honor, principalmen,
De Dieu, lo paire omnipoten.
(chap. A la honor, prinsipalmen,
De Deu, lo pare omnipotén.)
Brev. d'amor, fol. 75.
A l'honneur, principalement, de Dieu, le père tout-puissant.
CAT. Principalment. ESP. PORT. IT. Principalmente.
(chap. Prinsipalmen; los adverbios són una mica complicats de acentuá, o sigue, ficá tilde o no, perque solen tindre varios acentos o cops de veu; yo acentuaría la á, prinsipálmen.)