Mostrando las entradas para la consulta Juan Aragón ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Juan Aragón ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 19 de septiembre de 2026

Francisco Javier Lázaro Gimeno, Cataluña, moneda medieval

Javier Lázaro: "La palabra ‘Cataluña’ no aparece en ninguna moneda medieval".

Francisco Javier Lázaro Gimeno


Nacido en Calatayud, Francisco Javier Lázaro Gimeno ejerce de asesor laboral desde 1976 en su despacho en Zaragoza. Cursó estudios de graduado social en la Universidad de Zaragoza, es Titulado Superior en Relaciones Industriales y también experto internacional por la Universidad de Alcalá de Henares. Licenciado en Ciencias del Trabajo por la Universidad Internacional de Cataluña, cursando el programa de doctorado en la Universidad Abad Oliba, es aficionado a la numismática desde hace décadas. Ahora acaba de publicar un libro en el que recorre el pasado de Aragón a través de sus monedas: 'Cincuenta monedas que cuentan la historia de Aragón' (Editorial Comuniter). 

'Cincuenta monedas que cuentan la historia de Aragón' (Editorial Comuniter).


¿Qué se considera ‘moneda aragonesa’?

La acuñada por los Reyes de Aragón. La celtíbera, romana, visigoda y árabe no lo es, en sentido estricto, aunque se acuñara en territorio que hoy es Aragón. La moneda aragonesa surgió en el reinado de Sancho Ramírez, a partir de 1085, en un periodo de esplendor del reino y de la ciudad de Jaca. Las primeras acuñaciones de Jaca se hicieron en unas casas frente a la catedral, y se cree que la primera moneda jaquesa pudo acuñarse en 1077, coincidiendo con la concesión del fuero de Jaca.

¿Cómo eran esas monedas?

El dinero jaqués era de vellón (aleación de plata y cobre) y tenía ley cuaternal: una parte de plata por dos de bronce. Pesaba teóricamente 1,08 gramos, y tenía un divisor, el óbolo o miaja. De ahí viene la expresión, que aún se emplea, de ‘Dame una miaja de...’, porque con el paso del tiempo tuvo una peor aleación y peso.

El sueldo jaqués...

No existió nunca como moneda, era una unidad de cuenta que equivalía a 12 dineros. El dinero jaqués es una moneda con una larga pervivencia en el tiempo, llega hasta el reinado de Felipe V.

Usted extrae mucha información de las monedas.

Porque en ellas nada es casual, todo tiene una motivación. Por ejemplo: cuando empezó a representarse de forma habitual el rey aragonés coronado fue con Pedro II, y era porque el monarca había viajado a Roma y había sido coronado allí por el Papa, ceremonia que luego se repetiría en la catedral del Salvador de Zaragoza. Otro ejemplo: cuando años más tarde Pedro III tuvo problemas con el Papa, hasta el punto de que llegó a ser excomulgado, mandó que en las monedas se incluyeran junto a su título leyendas como ‘por la gracia de Dios’, o ‘el mayor poder está en Dios’, para minimizar así la influencia del Papa.

LA CORONACIÓN DE PEDRO II EN ROMA

A usted le sirven incluso para desmontar algunos de los mitos de los nacionalismos.

tv3, 3%, aborregamiento masivo

Las monedas reflejan periodos de esplendor y de crisis, son el legado de cada época y nos dan información que a menudo no viene en otro tipo de documentos, o estos no son de la misma época, condición que sí ostentan las monedas. Durante siglos han sido la máxima expresión del poder político y el principal medio de propaganda de reyes y emperadores. El Rey aragonés acuñó monedas en todos los territorios que se fueron incorporando a la Corona, y en todas se plasmaba la denominación del monarca como rey de Aragón, que era el principal de los títulos, si bien se añadían en segundo lugar otros títulos y símbolos diferentes a los utilizados en Aragón. En territorios que hoy no son Aragón circulaba moneda aragonesa. Incluso en la propia Lérida, porque los aragoneses la consideraban una ciudad aragonesa, y allí el Rey de Aragón acuñó dinero jaqués. La palabra ‘Cataluña’ no aparece en ninguna moneda medieval, puesto que este nombre fue un concepto geográfico. Lo que existió fue el Condado de Barcelona.

Las monedas desmienten las manipulaciones...

Por supuesto. Por ejemplo: es un error y una manipulación la manía que tienen en Barcelona de restar un ordinal a los ‘pedros’ y ‘alfonsos’.
El condado de Barcelona nunca tuvo como rey a Pedro I o a Alfonso I. en cualquier caso se les podría citar con ese numeral si se les citara como ‘condes’ de Barcelona. Esta manía explica que a los reyes de la corona de Aragón haya tenido que ponérseles un adjetivo (el Cruel, el Magnánimo etc. ..) para poder entendernos.

Rey de Aragón, Valencia, Mallorca, Cerdeña y Córcega, Conde de Barcelona, Rosellón y Cerdaña.

Y también evidencian olvidos.

Claro. Casi nadie menciona que Alfonso I el Batallador acuñó moneda en Castilla. En ellas aparecía él solo o junto a su esposa Urraca, por cuyo matrimonio fue coronado Rey de Castilla. La historiografía castellana lo ha ninguneado, cuando debería haber pasado a la historia como Alfonso VII, título que más adelante recayó en su hijastro, Alfonso Raimúndez.

En su libro recoge muchos datos curiosos, como que en el valle de Arán circuló moneda aragonesa.

Y allí Alfonso el Batallador era reconocido como rey. Primero como reino, y luego como Corona, Aragón intentó crear un estado a caballo de los Pirineos, como habían hecho los visigodos, y la moneda aragonesa circuló y fue acuñada en diversos lugares de lo que hoy día es Francia, o en los reinos de Sicilia, Nápoles, Córcega...

¿Cuándo aparecen las barras en una moneda de Aragón?

Todos los símbolos del actual escudo de Aragón han tenido su representación numismática y su explicación en la oportunidad del momento. Con Jaime I el Conquistador se introdujo la representación de las barras en una moneda acuñada en Barcelona, que era de mala calidad y tuvo que ser retirada. Mi teoría al respecto es que el monarca quiso utilizar el símbolo real para justificar la acuñación. En las monedas acuñadas en Aragón las barras no aparecen hasta que Juan II acuña algunas de plata diferentes a las habituales. El árbol de Sobrarbe aparece en la moneda de Aragón en el año 1612, durante el reinado de Felipe II de Aragón y III de Castilla; y la cruz de San Jorge y las cuatro cabezas con Carlos I y Juana la Loca y, como esta seguía siendo reina, se la representaba junto a su hijo y se les citaba como ‘Ioana et Karolvs’ como si ambos reinaran en común, cuando no era así.

Carlos II, Barcino civi, ciudad de Barcelona, 1674.

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex, Carlos II, rey, Carles II, rei

sábado, 5 de septiembre de 2026

Verruga, Veruca, Verrucaria, Vers, Verset, Versifiar, Versifiayre, Versifiador, Versifiadura, Versificadura

Verruga, Veruca, s. f., lat. verruca, verrue.
S' a vostr' auzel naisson verrugas.
(chap. Si a vostre muixó li naixen (ixen) verrugues.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si à votre oiseau naissent verrues.
Veruca, es eminencia petita. Trad. d'Albucasis, fol. 40.
Verrue, c'est éminence petite.
Elytropia... cura de verrugas. Eluc. de las propr., fol. 206.
Héliotrope... guérit de verrues.
CAT. Verruga, berruga. ESP. PORT. Verruga. IT. Verruca. 
(chap. Verruga, verrugues; verrugueta, verruguetes.)

Verruga, verrugues; verrugueta, verruguetes



2. Verrucaria, s. f., lat. verrucaria, herbe aux verrues, sorte de plante.
Elytropia... es dita verrucaria, quar cura de verrugas.
Eluc. de las propr., fol. 206.
Héliotrope... est dite herbe aux verrues, parce qu'elle guérit de verrues.
PORT. Verrucaria. (chap. Verrugaria, verrugaries, planta que trau una lleit com les figues. Petro, Javier Boix de Beseit, ne va vore una a la vora del assut.)

De la comisió de les tres figues.

Vers, s. m., lat. versus, vers.
Ce mot signifiait chez les troubadours une espèce de poésie; ils n'en faisaient pas usage dans l'acception que nous lui donnons aujourd'hui.
Vers, es us dictatz en romans que compren de V (5) coblas a X (10), amb una o am doas tornadas. Leys d'amors, fol. 40.
Vers, c'est une composition en roman qui comprend de cinq couplets à dix, avec un ou avec deux refrains.
Compagnon, je ferai un vers convenable.
En aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. V. de Marcabrus.
En ce temps-là on ne disait pas chanson, mais tout ce qu'on chantait étaient vers.
ANC. FR. Lors chanta Chantecler un vers.
Et le sengler chanta le vers
Et à l'endroit et à l'envers.
Roman du Renart, t. 1, p. 60; t. III, p. 346.
- Verset. 
VI (6) psalmes ab lur antiphonas et en apres lo vers.
Regla de S. Benezeg, fol. 30.
Six psaumes avec leurs antiennes et par après le verset.
CAT. Vers. IT. Verso. (ESP. Verso. Chap. Vers o verso, versos. Antigamen, cansó, cansons.)




2. Verset, s. f. dim., verset, petite pièce de vers, couplet.
Com auzi dir
Al joglaret en son verset.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Comme j'ouïs dire au petit jongleur dans son couplet.
Chantaran un verset de plazensa.
Pujols: Dieus.
Chanteront un verset de contentement.
VI psalmes ab lur antiphonas,... e 'l verset. Regla de S. Benezeg, fol. 29.
Six psaumes avec leurs antiennes,... et le verset.
ANC. FR. Puis distrent eus deus le verset,
Li uns en gros, l'autre en faucet.
Roman du Renart, t. III, p. 344.
CAT. Verset. IT. Versetto. (ESP. Versito. Chap. Verset, versets; cansoneta, cansonetes, com les que fa lo capsot de Tomás Bosque de La Codoñera.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

3. Versifiar, v., lat. versificare, versifier, faire des vers, chanter les vers.
Segon art de versifiar. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Segons l'art de versificá. )
Selon l'art de versifier.
Senhors, esta canso es faita d' aital guia
Com sela d' Antiocha, et ayssi s versifia.
Guillaume de Tudela.
Seigneurs, cette chanson est faite de pareille manière comme celle d'Antioche, et ainsi se versifie.
Part. pas. Fetz III (3) libres versifiatz en la maniera hebraica.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.
Fit trois livres versifiés en la manière hébraïque.
CAT. ESP. PORT. Versificar. IT. Versificare. (chap. Versificá : versifico, versifiques, versifique, versifiquem o versificam, versifiquéu o versificáu, versifiquen; versificat, versificats, versificada, versificades; versificaré; versificaría; si yo versificara la Biblia en chapurriau.)

4. Versifiayre, Versifiador, s. m,., lat. versificator, versificateur.
Sabo li versifiayre. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Saben los versificadós o versificaires.)
Les versificateurs savent.
(chap. Versificadó o versificaire, versificadós o versificaires, versificadora, versificadores; poeta, poetes, com Juan Carlos Abella de Valderrobres.)

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña, amics del chapurriau

5. Versifiadura, s. f., versification.
Motas sillabas alcunas vetz en una dictio longas e breus en versifiadura.
Leys d'amors, fol. 10.
De nombreuses syllabes aucunes fois dans un mot longues et brèves en versification.

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

6. Versificadura, s. f., versification.
Lonc o breu, segon versificadura. Leys d'amors, fol. 10.
Long ou bref, selon versification.
(chap. Versificassió, versificassions; versificadura, versificadures.
No confondre o confundí en “vore si se fique dura”.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

domingo, 23 de agosto de 2026

Ulular, Ullular, Udolar, Udolament, Uns, Us, Un, Unitat, Unament, Unadamen - Upel

Ulular, Ullular, v, lat. ululare, hurler.
Trop soven ulula o crida. Eluc. de las propr., fol. 143.
(chap. Mol assobín ulule o cride - quirde.)
Trop souvent hurle ou crie.
Los autres ullulavan. Libre de Tindal.
(chap. Los atres ululaben.)
Les autres hurlaient.
ANC. FR. Les chiens huller en nocturnes abbois.
Œuvres de Du Bellay, fol. 280.
ESP. PORT. Ulular. IT. Ululare, ulolare, urlar. (chap. Ululá; udolá; soroll del llop; los del gos són lladrits, clapits, lladrá, clapí. ESP. Aullar.)

Creu del llop, cruz del lobo, Peñarroya, Tastavins, Pena-Roja

2. Udolar, v., hurler.
Cridar, udolar e fremir. Contricio e Penas infernals.
Crier, hurler et frémir.
Ill udolet aixi com can. Trad. d'un Évang. apocr.
Elle hurla ainsi comme chien.
Part. prés. Vi una anima entre VII diables ploran et udolan.
Revelatio de las Penas dels yferns.
Vit une âme entre sept diables pleurant et hurlant.
CAT. Udolar. (chap. Udolá: udolo, udoles, udole, udolem o udolam, udoléu o udoláu, udolen; udolat, udolats, udolada, udolades; udolaré; udolaría; si yo udolara siría un llop, o un home llop, com lo del llibre Licantropía, de Carlitos Terés Bellés. ESP. Aullar. Chap. Aullá.)

Carles Terés Bellés, licantropia

3. Udolament, s. m., hurlement.
Udolament designa adversitat. Eluc. de las propr., fol. 149.
Hurlement désigne adversité.
ANC. CAT. Udolament. (chap. Udol, udols; aullit, aullits; udolamén, udolamens. ESP. Aullido, aullidos.)

Víctor Hugo; el hombre que ríe, doctor universitario, tonto, lobo, aullido

Uns, Us, suj. sing.; Un, U, rég. sing., adj. num., lat. unus, un, unique, seul.
Una, suj. et rég. sing., une, unique, seule.
Lo coms de Peitieus si fo uns dels maiors del mon.
V. du comte de Poitiers.
Le comte de Poitiers se fut un des plus grands du monde.
Cercamons,... uns joglars de Gascoingna,... trobet vers e pastoretas.
V. de Cercamons.
Cercamons,... un jongleur de Gascogne,... trouva vers et pastorelles.
Pair', en tres personas us.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Père, en trois personnes un.
Us cavaliers se jazia
Ab la res que plus volia.
Bertrand d'Allamanon: Us cavaliers.
Un cavalier se gisait (était couché) avec l'objet que plus il voulait.
Un sirventes fatz dels malvatz barons.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Un sirvente je fais des mauvais barons.
Un decret fauc drechurier.
P. Cardinal: Un decret.
Un décret je fais droiturier.
Eras es una sazos
Que hom ren mal guazardos.
Hugues de Saint-Cyr: Nulha res que.
Maintenant est une saison qu'on rend mal récompense.
Una domna de gran valor...
Qu' anc non amet.
T. de H. de la Bachelerie et de B. de Saint-Félix: Diguatz.
Une dame de grand mérite... qui oncques n'aima.
Una sirventesca,
En Raynier, tota fresca
Vos metrai en cabal.
Bernard de Rovenac: Una sirventesca.
Un sirvente, seigneur Reynier, tout frais je vous mettrai à chetel. 
Pres per molher una soudadeira. V. de G. Faidit.
Il prit pour femme une soudadière.
Subst. Ses la decima, no n' es
Us tant caut que n' armes un lenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Sans la décime, il n'en est pas un si chaud qui en armât un navire.
Anc non vist u que tan en retegues. Poëme sur Boèce.
Oncques tu ne vis un qui tant en retint.
Una 'n sai qu' es de las melhors
La meiller.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Une j'en sais qui est des meilleures la meilleure.
Employé corrélativement à Altre.
L' us en l' autre no s puesca fizar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Que l'un à l'autre ne se puisse fier.
Loc. Un a un los avia pres.
De totz aicels de Montbrun
Feratz altretal un e un.
Roman de Jaufre, fol. 23 et 83.
Un à un les avait pris.
De tous ceux de Montbrun vous feriez également un à un.
Home ric e paubre... a la mort son tot un. Liv. de Sydrac, fol. 25.
Homme riche et pauvre... à la mort sont tout un.
- Même, égal.
Son amdui d' un pretz e d' un paratge.
Rambaud de Vaqueiras: Senher Coines.
Sont tous deux de même mérite et de même parage.
E 'ls motz d' amdos d' un gran e 'l chan d' un to.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
Et les mots de tous deux de même grain et le chant de même ton.
Doas cartas d' una tenor. Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.
Deux chartes de même teneur.
Adv. comp. Us tans 
Torna en amaror
Sens de bona sabor.
Nat de Mons: Sitot non.
Une (fois) autant sens de bonne saveur tourne en amertume.
Misericordia queron trastut a una voutz. V. de S. Honorat.
Miséricorde ils requièrent tous (tout) d'une voix.
El mielhs del mon s' es perdut en un lans.
Aimeri de Peguilain: S' ieu anc *chanticz.
Le meilleur du monde s'est perdu d'un (seul) élan.
Ieu dic qu' el bes amoros
Es maier qu' els mals per un dos.
T. d'Albert (,) Marquis (,) et de G. Faidit: Gaucelm.
Je dis que le bien amoureux est plus grand que les maux deux (fois) pour une.
Fairetz,
Mais qu' ieu dir non poiria,
De mal per un detz.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vous ferez, plus que je ne pourrais dire, de mal dix (fois) pour une.
Vos am per un cen. 
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
Je vous aime cent (fois) pour une.
CAT. Un. ESP. Un, uno. PORT. Um, hum. IT. Uno. (chap. Un, uns; una, unes.)

2. Un, U, suj. pl.; Uns, Us, rég. pl. adj. num., uns, uniques, seuls.
Unas, suj. et rég. pl., unes, uniques, seules.
C'était par idiotisme, et d'une manière absolue, que cet adjectif numéral était employé au pluriel, encore semble-t-il qu'on ne faisait usage que du féminin, car on ne trouve que des exemples de ce genre dans lesquels le mot Unas a l'acception de la particule française Des.
Unas novas vos vuelh contar.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Unes (des) nouvelles je veux vous conter.
Manda lui unas letras de part lui. Liv. de Sydrac, fol. 2.
Lui envoie unes (des) lettres de part lui.
Ieu veg unas forcas en cel tertre fermar. Roman de Fierabras, v. 3085.
Je vois unes (des) fourches sur ce tertre fixer.
L'ancien français faisait usage de cette forme:
En unes isles de mer qui sont apelées les isles Baléaires.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 247.
Unes joues rondes et vermeilles. Coquillart, p. 28.
Uns espourons à or li cauche. Roman de la Violette, p. 88.
Luy présenta unes lettres apostolicques.
Monstrelet, t. 1, fol. 49.
Cette forme fut aussi employée en espagnol et en portugais.
ANC. ESP.
Mandó facer unas letras que avien tal tenor. Poema de Alexandro, cop. 735.
ANC. PORT.
Tem m' amor preso en huãs redas d' ouro. 
A. Ferreira, son. XL, 63.
- Subst. Par corrélation à Altre.
Li cavalier an pretz,
Si cum auzir podetz:
Li un son bon guerrier,
L' autre bon conduchier;
L' un an pretz de servir,
L' autre de gen garnir...
Las donas eissamens
An pretz diversamens:
Las unas de belleza,
Las autras de proeza;
Las unas son plazens,
Las autras conoissens.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les cavaliers ont mérite, ainsi comme ouïr vous pouvez: Les uns sont bons guerriers, les autres bons hôtes; les uns ont mérite de servir, les autres de 
bien s'équiper.
Les dames également ont mérite diversement: Les unes de beauté, les autres de prouesse; les unes sont agréables, les autres connaissantes.
Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir. Liv. de Sydrac, fol. 17.
(chap. Los uns fa rostí, y los atres fa bullí.)
Les uns il fait rôtir, et les autres il fait bouillir.

3. Unitat, s. f., unitatem, unité.
Lo rey de terr' e del cel
Qu' es trinus et unitatz.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Le roi de la terre et du ciel qui est triple et unité.
Es en substancia unitatz. Brev. d'amor, fol. 1.
Est en substance unité.
ANC. FR. E la unitet en la trinitet et la trinitet en unitet seit à onorer.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, Symb. de S. Athanase.
CAT. Unitat. ESP. Unidad. PORT. Unidade. IT. Unità, unitate, unitade.
(chap. Unidat, unidats.)

4. Unament, adv., uniquement, isolément.
Solelh... si mov unament et drech el cercle zodiac.
Eluc. de las propr., fol. 113.
Le soleil... se meut uniquement et droit au cercle zodiaque.
(chap. únicamen.)

5. Unadamen, adv., uniquement.
Tan ames unadamen.
Aimeri de Peguilain: Per solatz.
Qu'il aimât si uniquement.
6. Unanimitat, s. f., lat. unanimitatem, unanimité. 
Angel... ha en si tota puritat... unanimitat... et tranquillitat.
Eluc. de las propr., fol. 9.
Ange... a en soi toute pureté... unanimité... et tranquillité.
CAT. Unanimitat. ESP. Unanimidad. PORT. Unanimidade. (chap. Unanimidat, unanimidats.)

7. Universitat, Universitad, s. f., lat. universitatem, universalité, ensemble de tous les citoyens d'une commune.
Avem mandat et autreiad a la universitad d' Agen.
(chap. Habem manat y otorgat a la universidat de Agen : tot lo poble.)
Tit. de 1221. Hist. de Languedoc, t. III, col. 271.
Nous avons mandé et octroyé à l'universalité d'Agen.
La dicha universitat de la dicha vila de Grialon. Charte de Gréalou, p. 62.
Ladite universalité de ladite ville de Gréalou.
CAT. Universitat. ESP. Universidad. PORT. Universidade. IT. Università, universitate, universitade. (chap. Universidat, universidats : conjún de tot lo poble, la poblassió. Después van passá a dís aixina los estudis, com lo de Lerida, Leyda, Lleida, al 1300, Jaime II de Aragó.)

Jaime II de Aragón, el Justo, reg. 197, fol 180, 5 septiembre 1300

8. Universal, adj., lat. universalis, universel.
Del papa qu' es aissi present,
Que te lo loc universal.
V. de S. Alexis.
Du pape qui est ici présent, qui tient la place universelle.
Mon paire, del qual so heritiers universals.
(chap. Mon pare, del cual soc hereu universal.)
Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876.
Mon père, duquel je suis héritier universel.
ANC. FR. Dont la renommée fut si grande et glorieuse par le monde universal.
Ord. des R. de Fr., 1417, t. X, p. 437.
CAT. ESP. PORT. Universal. IT. Universale. (chap. Universal, universals.)

9. Universalment, Universalmen, adv., universellement.
Universalmen per totz devem Dieu pregar. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Universalmen per tots debem a Deu resá.)
Universellement pour tous nous devons Dieu prier.
Aquel hom te la heretat universalment, que te las causas de la heretat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Cet homme tient l'héritage universellement, qui tient les choses de l'héritage.
CAT. Universalment. ESP. PORT. IT. Universalmente.
(chap. Universalmen.)

10. Unio, Union, s. f., lat. unionem, union.
Las partidas del mon han ta granda connexio, unio et conveniencia que la una 
ajuda a mantener l' autra. Eluc. de las propr., fol. 2.
Les parties du monde ont si grande connexion, union et convenance que l'une aide à maintenir l'autre.
D' aquesta vera unio. Brev. d'amor, fol. 8.
De cette vraie union.
Per la union de sancta Gleyza.
(chap. Per la unió de la santa Iglesia.)
Mandement de 1394. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 126.
Par l'union de sainte Église.
Unio de diverses pobles. Eluc. de las propr., fol. 152.
Union de divers peuples.
CAT. Unió. ESP. Unión. PORT. União. IT. Unione. (chap. Unió, unions.)
- Perle en forme de poire.
Perlas mot grossas, ditas unios. Eluc. de las propr., fol. 171.
(chap. Perles mol grosses, dites unions. Com la perla del llibre de John Steinbeck que vach traduí al chapurriau.)
Perles moult grosses, dites unions.

Juan Segura, de Torrevelilla. L' ASSOSSIASSIÓ DE LA UNIÓ.

11. Unial, adj., unique, intime.
Auras unial amistat. Trad. de Bède, fol. 75.
(chap. (Haurás) tindrás única (íntima) amistat.)
Tu auras unique amitié.
Subst. En Jhesu Crist, filh del Unial nostre Senhor.
Cartulaire de Montpellier, fol. 171.
En Jésus-Christ, fils de l'Unique notre Seigneur.

12. Unitiu, adj., unitif, propre à unir, à rendre un, homogène.
Solelh... ha unitat et simplicitat, aysshi ha virtut unitiva.
Eluc. de las propr., fol. 115.
Le soleil... a unité et simplicité, ainsi il a vertu unitive.
CAT. Unitiu. ESP. PORT. IT. Unitivo. (chap. Unitiu, unitius, virtut unitiva, unitives; unidó, unidós, unidora, unidores.)

13. Unible, adj., unible, propre à être uni, joint.
Totz nombres ab autre nombre, segon natural dispozicio, ses meia, unibles. 
Eluc. de las propr., fol. 280.
Tous nombres avec autre nombre, selon naturelle disposition, sans milieu, unible.
ESP. Unible. IT. Unibile. (chap. Unible, unibles; ajuntable, ajuntables, com dos bueys o bous al jou; com Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat.)

14. Unir, v., lat. unire, unir, joindre.
Part. pas. XV es la meytat de XIIII et de XVI ab si unitz.
Eluc. de las propr., fol. 280.
Quinze est la moitié de quatorze et de seize avec soi joints.
CAT. ESP. PORT. Unir. IT. Unire. (chap. Uní, unís; ajuntá, ajuntás.)

15. Unenc, adj., uni, joint.
Vaca,... camel han dens egals, continuadas et quaysh unencas per mielh talhar herba pres de terra. Eluc. de las propr., fol. 230.
Vache,... chameau ont dents égales, continuées et quasi jointes pour mieux tailler herbe près de terre.

16. Aunar, v., lat. adunare, réunir, rassembler.
E 'l reis frances aunet sa gran ost. V. de Richard-Coeur-de-Lion.
Et le roi français rassembla sa grande armée.
ANC. FR. A un vilain m'ont doné mi parent
Qui ne fet fors aüner or et argent.
Richard de Semilli. Essai sur la Musique, t. II, p. 216.
Qui ot les nonnains aünées.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 323.
ANC. CAT. Aunar. ANC. ESP. Adunar. ESP. MOD. Aunar. IT. Adunare, aunare.
(chap. Auná, unificá, reuní, ajuntá.)

17. Auneza, s. f., réunion, assemblage.
Reumus,... si es provenient per liquiditat et l' auneza d' humors, superfluitat geyssh per la boca et pel nas. Eluc. de las propr., fol. 80. 
Rhume,... s'il est provenant par liquidité et la réunion d'humeurs, superfluité sort par la bouche et par le nez.

18. Adunatiu, adj., unitif, propre à réunir, à rassembler.
Negror,... qualitat de la vista confortativa et adunativa.
Eluc. de las propr., fol. 37.
Noirceur,... qualité confortative et unitive de la vue.

19. Adunacio, s. f., lat. adunatio, réunion, assemblage.
Dona agregacio et adunacio.
Pols fort et sopte per adunacio de natural calor.
Eluc. de las propr., fol. 32 et 22.
Donne agrégation et réunion.
Pouls fort et prompt par réunion de naturelle chaleur.
ANC. ESP. Adunación. IT. Adunazione.

20. Desuneiar, v., désunir, séparer.
Fort ven
Las nieus cargadas combaten
Que las romp e las desuneia,
E aissi fai se la plueia.
Brev. d'amor, fol. 42.
Fort vent combattant les nues chargées qui les rompt et les désunit, et ainsi se fait la pluie.

21. Negus, Nengus, Nesus, Neus, pron. indéf., lat. nec unus, non-aucun, nul.
Subst. suj. Nengus non es bons, mas sol Deus.
Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 10.
Nul n'est bon, excepté seulement Dieu.
Car neguna a lei no s' apareilla.
P. Vidal: S' ieu fos.
Car nulle à elle ne se compare.
Rég. Non las auzava dir a ela ni a negun.
V. d'Arnaud de Marueil.
Il ne les osait dire à elle ni à nul.
Ilh val mais que neguna del mon.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum es.
Elle vaut davantage que nulle du monde.
Adjectiv. suj.
Negus vezers mon bel pensar no m val.
B. de Ventadour: Quan par la.
Nul voir mon beau penser ne me vaut.
Negus om no pot desfar neienz. Poëme sur Boèce.
Nul homme ne peut rien défaire.
Neguna cauza del mon no la pot comprar. Liv. de Sydrac, fol. 86.
Nulle chose du monde ne la peut acheter.
Rég. Reprendre
Nesun om de sun trobar.
Hugues ne Saint-Cyr: Canson.
Reprendre nul homme de son trouver.
Non i trobet nenguna cauza. Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 11.
Il n'y trouva nulle chose.
Mortz de negun peccador.
Folquet de Marseille: Si cum selh.
Mort de nul pécheur.
A nulle femme... n'y donnera ni n'y vendra.
ANC. FR. C'onques ne l sot beste nesune.
Roman du Renart, t. III, p. 374.
Oncques d'Euriaut n'ot eu
A nesun jour carnelment part.
Roman de la Violette, p. 288.
ANC. ESP. Que non dé diezmo de vino a ningunt. Fuero de Molina, adic. 4.
Ningun vicino. Fuero de Llanes.
ANC. IT. Nessun maggior dolore. Dante, Inf., c. V.
ANC. CAT. Negú. CAT. MOD. Ningú. ESP. MOD. Ninguno. PORT. Nenhum. 
IT. MOD. Nessuno. (chap. ningú; no cap = 0.)

22. Degus, Deguns, pron. indéf., nul, aucun.
Substantiv.
Deguns no s' en corrosa, tant lo fay humilmen. V. de S. Honorat.
Nul ne s'en courrouce, tant il le fait humblement.
Degunas de las armas no metatz en omblit. 
Si degus m' es laupart, ieu li serai leos. Guillaume de Tudela.
Nulles des âmes ne mettiez en oubli.
Si aucun m'est léopard, je lui serai lion.
Adj. No m membra degun mal pessamen.
T. de G. Riquier et de Raynier: Raynier.
Je ne me rappelle nul mauvais penser.
Per deguna maneira vos esmanentiretz. Guillaume de Tudela.
Par aucune manière vous (ne) vous enrichirez.
ANC. CAT. Degú. (chap. Dingú.)

Upa, Upupa, Upega, s. f., upupa, puput, huppe.
Quan la upa es mal enpenada, jamay no s mudara, co fay autr' auzel.
Naturas d' alcus auzels.
Quand la huppe est mal empennée, jamais elle ne se muera, comme fait autre oiseau.
Upupa, o upega... ha cresta;... tos temps habita en sepulcres.
Eluc. de las propr., fol. 149.
Puput, ou huppe... a crête;... (en) tous temps elle habite dans les sépulcres.
IT. Upupa. (chap. Puput, la putput fa pudó o pudina : put, poput. 
ESP. Abubilla.)

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

2. Upel, s. m. dim., huppeau, petit de la huppe.
Venon los upels, et arabon li las vielhas plumas. Naturas d' alcus auzels.
Viennent les huppeaux, et lui arrachent les vieilles plumes.
(chap. Puputet, puputets, puputeta, puputetes; putputet, putputets, putputeta, putputetes.)

miércoles, 27 de mayo de 2026

Sicomor, Sicamaur - Signe

Sicomor, Sicamaur, s. m., lat. sycomorus, sycomore.
Plus que serps de sicomor
M' en deslong.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Plus que serpent de sycomore je m'en éloigne. 
Ac fer en sa lansa de sicamaur.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75.
Eut fer en sa lance de sycomore.
ANC. FR. Qui gist mors lès le sicamor.
Roman du comte de Poitiers, v. 639.
CAT. ESP. Sicomoro. PORT. Sycomoro. IT. Sicomoro. (chap. Sicomoro,  ficus sycomorus, abre o albre de la familia dels morés o moreres y del género de la figuera, figueres. Va sé mol importán a Egipto o Egipte, pero ya no sen trobe casi cap allí.)

Sicomor, Sicamaur, Sicomoro, Sycomoro, sycomorus, sycomore



Signe, s. m., lat. signum, signe, marque, indice.
En signe de victoria e d' absolution. 
Signe li fes
Aissi com raire si volgues.
V. de S. Honorat.
En signe de victoire et d'absolution. 
Il lui fit signe ainsi comme s'il voulût se raser.
Ni parlo mas ab signes. Eluc. de las propr., fol. 250.
Ni (ne) parlent excepté avec signes.
Loc. Signes de croz el front. Trad. de Bède, fol. 79.
Signes de croix au front.
(chap. La siñal de la creu al fron.)
- Miracle, phénomène.
Nos trobam escrich 
C' oms pecayres non fai tals signes
Ni miracles.
Trad. d'un Évang. apocr.
Nous trouvons écrit qu'homme pécheur ne fait tels signes ni miracles.
Gran signe en vi antan un dia
Que ploc terra e sanc verayamen.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Grand signe j'en vis l'an dernier un jour qu'il plut vraiment de la terre et du sang.
- Insigne, marque de distinction.
Los signes que hom portava
Denant Pilat, cora jutjava,
S' enclinero tug al intrar. 
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Les insignes qu'on portait devant Pilate, lorsqu'il jugeait, s'inclinèrent tous à l'entrer.
- Constellation.
Lo sol e' ls signes del cel.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Le soleil et les signes du ciel.
Al movemen dels signes e de las planetas. Liv. de Sydrac, fol. 42.
Au mouvement des signes et des planètes.
CAT. Signe. ESP. PORT. Signo. IT. Segno. (chap. Siñal, siñals; signo, signos, com los del zodiaco o la llengua de signos; insignia, insignies; sello, sellos; cuño, sig+num, firma.)

STOP  - y per qué dius que la siñal está escrita en chapurriau ? - Perque son les sigles de : Si Tens Ous Passa.

2. Seing, Seng, s. m., signe, marque.
Si que dos mes hi paregra lo seings.
B. de Ventadour: Quant erba.
Tellement que deux mois y paraîtra le signe.
Loc. Lo seng de la crotz al peit. Doctrine des Vaudois.
(chap. La siñal de la creu al pit. Lo de dal es chapurriau de Suiza, del Vaud.)
Le signe de la croix à la poitrine.
ANC. CAT. Seny.

3. Signaso, s. f., lat. signatio, signe, marque.
Pos Dieus t' en a mostrat la signaso.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Puisque Dieu t'en a montré la marque.

4. Signa, Segna, Seinha, Seynha, Senha, s. f., signe, marque, indice.
Per lieys que m fa de desgrat senha.
T. d'un Marquis et de G. Riquier: Guiraut.
Pour celle qui me fait de mauvais gré marque.
Las signas del mieu apostolat son faches en vos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Les signes du mien apostolat sont faits en vous.
- Enseigne, étendard.
Si no vezem vostra seinha destorta
Contra Frances.
Montant Sartre: Coms de.
Si nous ne voyons votre enseigne déployée contre Français.
Vei de senhas bruelha.
G. de Montagnagout: Bel m' es.
Je vois d'enseignes une forêt.
Loc. Aqui auzim vas manthas partz sonar
Manh corn, manh grayle, manta senha criar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor, maint clairon, mainte enseigne crier.
Comensec a cridar autament sa seynha. Philomena.
Il commença à crier hautement son enseigne.
CAT. Senya. ESP. Seña. PORT. Senha. (chap. Siñal, com la del rey d'Aragó, la Siñal real; insignia; estandart; bandera.)

5. Signet, s. m., seing, signature, signet.
Signada de mon signet acostumat.
Tit. de 1361. DOAT, t. XIII, fol. 298.
Signée de mon seing accoutumé.
IT. Segnetto. (chap. Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.)

Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.

6. Senet, s. m., concile, assemblée convoquée par des lettres closes scellées d'un sceau.
Devetz saber qu' el senet que papa Esteve avia fah contra papa Formos, fo en aquest senet revocat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 124.
Vous devez savoir que le concile que le pape Étienne avait fait contre le pape Formose, fut en ce concile révoqué.

7. Senh, Sen, Cen, s. m., bas. lat. signum, seing, cloche.
Daus la basse latinité le mot signum fut employé pour désigner la cloche qui appelait les fidèles aux églises.
Signum ecclesiæ, statuta hora, sicut mos erat pulsare coepit... nullam ad pulsantis nisum, signum reddidit sonum.
V. S. Eligii. Spicil., t. II, p. 108.
Duas turres ad signa dependenda in fronte ecclesiæ.
Hist. mon. nov. pict. Martenne, Th. nov. anecd., t. II, col. 1212.
Van s' en a la gleiza, e fan los senhs sonar. Guillaume de Tudela.
(chap. Sen van a la iglesia, y fan les campanes soná; campana : señ.)



Ils s'en vont à l'église, et font sonner les seings.
Sonan clocas e sens. V. de S. Honorat.
Sonnent cloches et seings.
A la cloca del sen meian venrai.
A la cloca del cen major.
(chap. Al toc del señ majó : campana mes gran.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 119.
Je viendrai à la cloche du seing moyen.
À la cloche du seing majeur.
Fig. Om es lo senhs del batalh.
(chap. L'home es lo señ del batall. Suposo que no se referix a que lo home es la campana del batall, que li penge.)
Gavaudan le Vieux: Lo vers.
L'homme est le seing du battani.
ANC. FR. Les sains tot avant soneras,
Car on ne doit messe chanter
Devant qu'ait fet les sains soner.
Roman du Renart, t. I. p. 126.
Le mot tocsin a été formé en français de toc, racine de tocar, toucher, et de sin, cloche.
ANC. CAT. Seny. PORT. Sino. ANC. IT. Segno. (chap. Señ, señs, campana, campanes; no confondre o confundí en lo señ : raó, coneiximén.)

La campana de Huesca, políticos catalanes


8. Segnal, Senhal, Seynal, s. m., signe, marque, sceau.
Il n' ai mostrat maint seignal.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Je lui en ai montré mainte marque.
Aquo fo senhal que sos peccatz li eron perdonatz. V. et Vert., fol. 78.
(chap. Aixó va sé una siñal de que sons pecats li eren perdonats : se li perdonaben.)
Cela fut signe que ses péchés lui étaient pardonnés.
Desliar los VII senhals d' aquel. Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 5.
Délier les sept sceaux de celui-là.
Loc. Lo segnal de la crotz.
Fetz lo seynal de Crist, non vol autra armadura.
V. de S. Honorat.
Le signe de la croix.
Il fit le signe du Christ, il ne veut pas autre armure.
- Enseigne, bannière, étendard.
Portaretz armas de mon segnal.
(chap. Portaréu armes de mon (o ma) siñal.)
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Vous porterez armes de mon enseigne.
Non es mieus lo senhal ni 'l ranson.
Bertrand de Born: Non estarai.
N'est mien l'étendard ni la troupe.
CAT. Senyal. ESP. Señal. PORT. Sinal. IT. Segnale. (chap. Siñal, siñals, per ejemple lo real, del rey d'Aragó.)



9. Seigneira, Seinhera, Seynhieira, Senheira, s. f., bannière, enseigne.
Seigneiras e cavals armatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Enseignes et chevaux armés.
Trompas, tabors, seinheras e penos.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Trompettes, tambours, enseignes et pennons.
Fig. Tort porta la senheira,
Et Erguelh la guia.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Tort porte l'enseigne, et Orgueil la guide.
Quan ma seynhieira despley.
(chap. Cuan ma señera desplego.)
Un Troubadour Anonyme: Ar el mes.
Quand mon enseigne je déploie.
Voyez Levar.
ANC. CAT. Senyera. ESP. Señera. (chap. señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts.)

CORONA DE ARAGÓN; señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts

10. Signar, Sinhar, Seignar, Segnar, Senhar, Senar, Cenar, v., lat. signare, signer.
Amors lo lor ha sagellat...
E segnet lo de sa man destra.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Amour le leur a scellé... et le signa de sa main droite.
- Faire signe, appeler.
Senet c' om mot no i sones. Roman de Jaufre, fol. 123.
Il fit signe qu'on n'y sonnât mot.
La reina cenet un comte Bertalais. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
La reine appela un comte Bertalais.
Fig. Dirai vos d' amor cum sinha;
De sai guarda, de lai guinha.
Marcabrus: Dirai vos.
Je vous dirai d'amour comme il fait signe, de çà il regarde, de là il guigne.
- Faire le signe de la croix, bénir par un signe de croix.
Ab tant Folquetz l' avesques los a pres a senhar. Guillaume de Tudela.
En même temps Folquet l'évêque les a pris à signer.
L' ermitas lo senh e 'l beneditz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 85.
(chap. L'ermitaño lo signe y lo beneíx.)
L'ermite le signe et le bénit.
No us poiretz adreg segnar. 
Bertrand de Born le Fils: Pos sai es.
Vous ne vous pourrez droitement signer.
Loc. Genser dona no s senh.
A. Catalan: Amors ricx.
Plus belle dame ne se signe.
Be m seignei ab bona ma,
Lo jorn qu' eu venc al bon prebost, son oncle.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Bien je me signai avec bonne main, le jour que je vins au bon prévôt, son oncle.
Part. pas. Escricha aquesta polissia e senhada de ma propra man.
(chap. Escrita esta pólissa y firmada de ma propia ma : sig+num se solíe trobá als textos antics, lo + es una creu.)

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Cette police écrite et signée de ma propre main.
Me donero de l' ayga senhada.
(chap. Me van doná (de l') aigua beneita.)

Matapaelles, Sardina, Curiós insidén,  misa,  San Bartolomé , Beseit

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Me donnèrent de l'eau signée (bénite).
Monge senhatz.
T. de Gui et de Falco: Falco en.
Moine signé (profès).
Loc. Dissi 'l: D' on venetz?
- Senher, tan senhada
Sui de Compostella
Que vos o conoissetz.
G. Riquier: D' Astarac.
Je lui dis: D'où venez-vous? - Seigneur, je suis si signée de Compostelle que vous le connaissez.
ANC. FR. Puis commanda qu'on le segnast du signe de la sainte croix.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 169.
Adoncques ses mains esleva,
Et les seigne, et es cieulx s'en va.
Jehan de Meung, Test., v. 1058.
Ele segna son cief, si se laissa glacier aval le fossé.
Réclamez Dieu, si vos seigniez.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 396, et t. IV, p. 402.
Voyez Crotz.
ANC. CAT. Senyar. CAT. MOD. Signar. ANC. ESP. Señar. ESP. MOD. Signar (firmar). IT. Segnare. (chap. Señá, señás; signá, signás : fé, fés la siñal de la creu; firmá, cuñá en lo signo sig+num; siñalá : ficá una siñal : apuntá en lo dit : marcá.)

11. Assenhal, s. m., bannière, étendard.
No m part de l' assenhal. 
Giraud de Borneil: Jois e chans.
Je ne me sépare pas de la bannière.
Loc. fig. Si m mes al sieu assenhal
Que del sieu colp no m puosc mover.
Giraud de Borneil: Nuilla res.
Tellement elle me mit à sa bannière que du sien coup je ne me puis mouvoir.

12. Assignar, Asignar, v., lat. assignare, assigner, exposer, déterminer.
L' autra razon pot hom assignar. V. et Vert., fol. 47.
L'autre raison on peut assigner.
Assignet li lo jorn que vengues. V. de G. Faidit.
Elle lui assigna le jour pour qu'il vint.
Part. pas. Per lur offici, ells son propriamens assignatz al servizi de Dieu en son 
temple et en son autar. V. et Vert., fol. 96.
Par leur office, ils sont proprement assignés au service de Dieu dans son temple et à son autel.
Deu hom dejunar los divenres assignatz. Declaratio de motas demandas.
(chap. Se deu dijuná (dejuná) los divendres assignats. Declarassió de moltes preguntes : demandes.)
On doit jeûner les vendredis assignés.
La pensio annual a nos assignada.
Hist. de la maison de Turenne, 1482, Justel, p. 227.
La pension annuelle à nous assignée.
CAT. Assignar. ESP. Asignar. PORT. Assignar. IT. Assegnare. (chap. Assigná : assigno, assignes, assigne, assignem o assignam, assignéu o assignáu, assignen; assignat, assignats, assignada, assignades; assignaré; assignaría; si yo assignara.)

13. Assignament, s. f., assignation, indication.
El assignament, empero el do que es faitz.
Tit. de 1278, maison de Courcèle.
A l'assignation, pour cela au don qui est fait.
ANC. FR.
Que se venir poois par nul assenement. Roman de Berte, p. 70.
IT. Assignamento. (chap. Assignamén, assignamens; assignassió, assignassions.)

14. Assignadamen, Asignadamens, adv., ponctuellement, exactement.
Deu se rendre et emendar assignadamen a aquel de cuy fo.
V. et Vert., fol. 3.
Doit se rendre et s'acquitter ponctuellement à celui de qui il fut.
Deu se rendre asignadamens ad aquel de qui es estat.
Les dix Commandements de Dieu.
(chap. Los deu manamens de Deu.)
Doit se rendre exactement à celui de qui il a été.
IT. Assegnatamente. (chap. Assignadamen o assignádamen : puntualmen, exactamen o exáctamen.)

15. Assignation, s. f., lat. assignationem, assignation.
Per assignation a me facha.
(chap. Per assignassió a mí feta. Lo chapurriau actual s'assemelle mol al de Nîmes del añ 1428; facha es feta, no vol di fascista, que ve de feix.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Par assignation à moi faite.
CAT. Assignació. ESP. Asignación. PORT. Assignação. IT. Assegnazione.
(chap. Assignassió, assignassions.)

16. Consignar, v., lat. consignare, contre-signer, contre-sceller.
Sagellem et consignem aquesta carta.
(chap. Sellem y consignem esta carta; consigná : contrassellá : contra + sellá, cuñá, ficá lo contrassello; sig+num. Lo chapurriau actual no se diferensie mol en lo del añ 1268, no sé de quín puesto.)
Tit. de 1268. DOAT, t. CXXVI, fol. 82.
Nous scellons et contre-signons cette charte.
CAT. ESP. PORT. Consignar. IT. Consegnare. (chap. Consigná, contrassellá : consigno, consignes, consigne, consignem o consignam, consignéu o consignáu, consignen; consignat, consignats, consignada, consignades; consignaré; consignaría; si yo consignara una carta y la dividira o dividiguera per alfabeto, la faría mol mes segura, mol difíssil de falsificá, cosa que los agrade mol als catalanistes desde fa siglos.)

17. Dezignacio, s. f., lat. designatio, désignation, signe.
Sompnis..., algus escurs et ab figural dezignagio.
Eluc. de las propr., fol. 77.
Songes..., aucuns obscurs et avec figurative désignation.
CAT. Designació. ESP. Designación. PORT. Designação. IT. Designazione. 
(chap. Designassió, designassions; dessignassió, dessignassions.)

18. Designatiu, adj., indicatif.
O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
(chap. O són... dessignatives o dessignans.)
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
(chap. designatiu, designatius, designativa, designatives; designán, designans, designanta, designantes; en ss: dessignatiu, dessignatius, dessignativa, dessignatives; dessignán, dessignans, dessignanta, dessignantes; indicatiu, indicatius, indicativa, indicatives.)

19. Deseingnaire, s. m., dessinateur.
Era laboraire d' or e d' argen e deseingnaire d' armas. (N. E. fabre, or fabre : órfebre; or : oro; argen : argentum : plata, AG.)
V. d'E. Cairels.
Il était travailleur d'or et d'argent et dessinateur d'armes.
IT. Disegnatore. (chap. Disseñadó, com Carlos Rallo Badet, que fa cochets que no corren, pero són mol majos, Pininfarinetes; disseñadós, disseñadora, disseñadores.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

20. Designar, Dezignar, Desegnar, v., lat. designare, désigner, indiquer.
Lo pairos pot desegnar son libertin, ad un de sos filhs, en son testamen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
Le patron peut désigner son affranchi, à un de ses fils, dans son testament.
Lor designet per rey Henric.
Designan que aquel devia venir.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 127 et 5.
Leur désigna pour roi Henri.
Désignant que celui-là devait venir.
Part. prés. O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
Part. pas. Mas que certa persona no sia nomnada ni dezignada. 
Leys d'amors, fol. 118.
Pourvu que certaine personne ne soit nommée ni désignée.
CAT. ESP. PORT. Designar. IT. Designare. (chap. Designá, dessigná : dessigno, dessignes, dessigne, dessignem o dessignam, dessignéu o dessignáu, dessignen; dessignat, dessignats, dessignada, dessignades; dessignaré; dessignaría; si yo dessignara lo meu criat afranquit a un de mons fills al testamén, cap de ells lo ressibiríe, perque no ting cap fill ni cap criat o siervo.)

21. Enseigna, Ensegna, Enseyna, Ensenha, Essenha, s. f., marque, indice. 
Tro qu' en trop ensenha.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Jusqu'à ce qu'il en trouve indice.
Non trobero degun' enseyna. V. de S. Honorat.
Ne trouvèrent nul indice.
Sagel commu... et altras enseignas de universitat.
Charte de Gréalou, p. 64.
Sceau commun... et autres marques d'universalité.
- Signe, constellation.
Esgardatz las ensenhas del cel.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Regardez les signes du ciel.
Quant a regardat las ensegnas del cel. V. de S. Honorat.
Quand il a regardé les signes du ciel.
- Enseigne, bannière.
Quan trob tornei ni cembel,
Volontiers desplei m' enseigna.
P. Vidal: Pois ubert.
Quand je trouve tournoi et joûte, volontiers je déploie mon enseigne.
Loc. Escridan lor essenhas tuh a un clas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.
Crient leurs enseignes tous à un cri.
Loc. fig. Fai bobans ab enseigna destorta.
B. Calvo: S' ieu dirai.
Fait ostentation à enseigne déployée.
ANC. FR. Et lui sembla bien que tous ses amis l'abandonneroient aux enseignes qu'il avoit veues déjà à sa première perte de Granson.
Comines, liv. 1, p. 270.
CAT. Insignia. ANC. ESP. Enseña. ESP. MOD. PORT. Insignia. IT. Insegna. 
(chap. Insignia, com lo Opel, insignies.)

22. Ensenhiera, s. f., enseigne, bannière.
Davant XII ensenhieras de diversas colors per significensa dels XII trips d' Israel. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 63.
Devant, douze enseignes de diverses couleurs par signification des douze tribus d'Israël.

23. Ensegnamen, Ensenhamen, Enseignamen, Essegnamen, Essenhamen, 
s. m., enseignement, instruction, éducation, politesse.
La lauzor
E 'ls bos enseignamens
Que Dieus vos a donat.
Arnaud de Marueil: Aissi cum.
La louange et les bons enseignements que Dieu vous a donnés.
Aurion pro de vostr' essenhamen.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Auraient assez de votre éducation. 
Essenhamen e pretz e cortesia
Trobon ab vos lur ops e lur vianda.
Perdigons: Aissi cum selh.
Éducation et mérite et courtoisie trouvent avec vous leur profit et leur nourriture.
ANC. CAT. Enseignament. ESP. Enseñamiento. IT. Insegnamento.
(chap. Enseñamén, enseñamens; amostramén, amostramens; educassió, educassions; instrucsió, instrucsions; bons modos o modals.)


24. Ensegnaire, Essenhaire, Enseinhaire, Enseignador, Essenhador, s. m., maître, instituteur, précepteur.
Vils enseinhaires d' enjans.
(chap. Vil enseñadó d' engañs : lo maestre o mestre dels engañs : Artur Quintana Font, co-fundadó de la Ascuma a Calaseit. Un cohet al cul li fa falta desde lo 1989.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Cadenet: Ben volgra.
Vil maître de fourberie.
Mov del mal enseignador.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Provient du mauvais maître. 
Pro ai del chan essenhadors 
Entorn mi.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi.
ANC. FR. Il vous a baillez enseigneurs par quoy vous cognoissiés quant vous faites le bien et quant vous faites le mal. Joinville, p. 94.
Fut maistre et enseigneur de ceux qui aimoient la vérité.
Contes d'Eutrapel, fol. 209.
Puisqu'il vous plaist tant m'estre enseigneur. Cretin, p. 134.
De tes sentes et adresses
Veuilles moi estre enseigneur.
Cl. Marot, t. IV, p. 266.
ESP. Enseñador. IT. Insegnatore. (chap. Enseñadó, enseñadós, enseñadora, enseñadores; amostradó, amostradós, amostradora, amostradores; maestre, maestres, maestra; mestre, mestres, mestra.)

25. Ensenayrier, s. m., porte-enseigne. 
Campions et ensenayriers
De la Gleysa de Roma.
V. de S. Honorat.
Champions et porte-enseigne de l'Église de Rome.
(chap. Siñalé, siñalés, siñalera, siñaleres; portainsignia, portainsignies. 
Als textos antics podréu trobá: senyaler real.)

26. Ensenhairitz, s. f, maîtresse, institutrice.
Pro ai del chan essenhadors
Entorn mi et ensenhairitz.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi et de maîtresses.
IT. Insegnatrice. (chap. Institutrís, enseñadora, maestra, mestra. ESP. Institutriz.)

Silvia Dilla Vidal; enseñadora, maestra, mestra, professora, ensenhairitz

27. Ensenhable, Enseignable, Esseniable, Esseignable, adj., enseignable, 
capable d'être enseigné, digne d'être instruit.
Aquel es esseniables qu' es suaus a apenre. Trad. de Bède, fol. 78.
Celui-là est digne d'être instruit qui est docile à apprendre.
Seran li home ensenhable de Dieu. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Sirán los homens enseñables de (per) Deu; Deu los podrá enseñá, amostrá, instruí; dignes de sé instruits, enseñats, amostrats per Deu.)
Les hommes seront dignes d'être instruits par Dieu.
ANC. ESP. Enseñable. (chap. enseñable, enseñables.)

28. Enseignar, Enseynar, Ensenhar, Esseignar, Essenhar, v., enseigner,
instruire, apprendre.
Avia tres enfans entre mans,
Qu' els enseynava de clergia.
V. de S. Honorat.
Il avait trois enfants entre les mains, de sorte qu'il les instruisait dans la science.
Mesura essenh' a faire
So per que bos pretz pot durar.
Pons Fabre d'Uzès: Luecx es.
Mesure apprend à faire ce par quoi bon mérite peut durer.
Qu' om no li puesca essenhar
Petit o pro.
Marcabrus: Cortezamens.
Qu'on ne lui puisse enseigner peu ou prou.
Non cre genser s' enseigna.
G. Rudel: Quant lo.
Je ne crois pas que plus belle s'instruise.
Part. pas. Coms, si voletz esser prezatz,
Siatz adreitz et enseignatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Comte, si vous voulez être prisé, soyez juste et enseigné.
Plus franc e plus essegnat.
Rambaud de Vaqueiras: Ges om pres.
Plus franc et plus enseigné.
- Indiquer.
A lur enseynat los deniers aplatatz. V. de S. Honorat.
(chap. Los ha enseñat los dinés amagats.)
Il leur à enseigné les deniers cachés.
Subst. Ieu ai vist en domnas ponhar
D' ensenhatz e de ben apres.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
J'ai vu auprès des dames s'efforcer des enseignés et des bien appris.
CAT. Ensenyar. ESP. Enseñar. PORT. Ensinar. IT. Insegnare. (chap. Enseñá, amostrá, educá, instruí : enseño, enseñes, enseñe, enseñem o enseñam, enseñéu o enseñáu, enseñen; enseñat, enseñats, enseñada, enseñades; enséñam la mostra; enseñaré; enseñaría; si yo enseñara; amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades; amostraré; amostraría; si yo amostrara; vols dependre chapurriau? natros te l' amostrem (penya pork de Fórnols); adependre (aprehendere) se diu a Beseit, a Fórnols dependre.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc


29. Essenhadamens, adv., savamment, en homme bien appris.
Parli essenhadamens
A mos enemics mortals.
(chap. Yo parlo enseñadamen (sabiamen, educádamen) a mons enemics mortals.)
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Je parle en homme bien appris à mes ennemis mortels.

30. Adessenhar, v., apprendre, instruire.
Per nos adessenhar a fugir la lauzor e la favor del pobol e tot movement de vana gloria. V. et Vert., fol. 55.
Pour nous apprendre à fuir la louange et la faveur du peuple et tout mouvement de vaine gloire.

31. Desensenhar, v., désapprendre, ignorer.
Part. pas. Lauzengier fals, enoios, fradel,
Desensenhatz, vilas e malapres.
Bertrand de Born: Quan la novelha. Var.
Faux médisants, ennuyeux, infâmes, ignorants, vilains et mal-appris.
ANC. FR. Maistre qui désensaigne
Son aprenant, mehaigne.
Les Proverbes au comte de Bretagne, p. 174.
CAT. Desensenyar. ESP. Desenseñar. PORT. Desensinar. (chap. Desenseñá, ignorá; adj. desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes.)

Javier Giralt Latorre; desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes

32. Entresenh, Entreseinh, s. f., signe, marque, indice, geste.
Que, s' il plai, de s' amor me denh
Far alque novel entresenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Que, s'il lui plaît, de son amour elle daigne me faire quelque nouveau signe.
Parlar pogram ab cubertz entreseinhs.
B. de Ventadour: Quant erba.
Nous pourrions parler avec des signes cachés.
ANC. FR. Par fois y disnoit de ce qui se trouvoit au pot, sans souffrir que la broche tournast, intersignes de grande familiarité. Contes d'Eutrapel, fol. 18.
- Bannière, enseigne, banderole.
D' entreseingz e de gonfanos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
De bannières et de gonfanons.
Molt m' am entresenh et auberc.
Hameus de la Broquerie: Quan reverdejon (N. E. reverdeion anteriormente).
J'aime moult banderole et haubert.
(chap. Entreseñ, entreseñs : señera, siñal, bandera.)

33. Entreseigna, Entresenha, Entressenha, s. f., signe, marque, indice.
De voler patz no fan entreseigna.
Lanfranc Cigala: Mos chans. 
De vouloir paix ils ne font signe.
Per qual razo ni per quals entressenhas pot hom conoisser bona manieira ni avol de la gen.
La poma que Adams manget... porta sas entresenhas de la morsura que Adams y fetz.
(chap. La poma que Adán se va minjá... porte les entreseñes (mostres, marques) del mos que Adán hi va fé. Si se la haguere minjat tota, no les portaríe.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 95.
Par quelle raison et par quels indices peut-on connaître la bonne ou la mauvaise manière de la gent.
La pomme qu'Adam mangea... porte ses marques de la morsure qu'Adam y fit. 
ANC. CAT. Entresegna. CAT. MOD. Entresenya. ANC. ESP. Entreseña. ANC. IT. Intrasegna. (chap. Entreseña, entreseñes : marca, marques; mostra, mostres;  indissi, indissis.)

34. Signalar, v., signaler, signer, marquer.
Part. pas. Un escrint signalat del senhal de la cros.
Tit. de 1283. DOAT, t. X, fol. 286.
Un écrin marqué du signe de la croix.
CAT. Senyalar. ESP. Señalar. PORT. Sinalar. IT. Segnalare. (chap. Siñalá, señalá : siñalo, siñales, siñale, siñalem o siñalam, siñaléu o siñaláu, siñalen; siñalat, siñalats, siñalada, siñalades; siñalaré; siñalaría; si yo siñalara. Marcá, apuntá.)

amics del chapurriau, Y Saragossa va respóndre

35. Significamen, s. m., signification.
Entorn los XII signes ab se mescladamens,
D' aquels say yeu los bes e 'ls significamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Autour les douze signes avec lui ensemble, de ceux-là je sais les biens et les significations.
Sos noms es significamens.
(chap. Son nom es significamén : significat.)
Guillaume de Durfort: Quar say.
Son nom est signification.
ANC. FR.
Les perres ont en soi gran signifiement. Bekker, p. 182.
ANC. CAT. Significament. ESP. Significamiento (significado). IT. Significamento. 
(chap. Significamén, significamens : significat, significats; significada, significades.)

36. Significatio, Signification, s. f., lat. significationem, signification.
Transformatios d' una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.
(chap. Transformassió d'una significassió a datra; de un significat a datre.)
Transformation d'une signification en autre.
Loc. Si pren en bona signification. Regla de S. Benezeg, fol. 2.
Se prend en bonne signification.
CAT. Significació. ESP. Significación. PORT. Significação. IT. Significazione.
(chap. significassió, significassions : significat, significats; significamén, significamens.)

37. Signifianza, s. f., signification.
Qui a las aurelhas grans, es signifianza de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
Qui a les oreilles grandes, c'est signification de rudesse.
ANC. FR. Plein est de figure et de signefiance.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 2.
Des choses que véu avez
Vus dirrons la sénéfiance.
Marie de France, t. II, p. 476.
Et cornes en sénéfiance
K'il doivent hurter durement.
Hélinand ou Thibaud de Mally (Marly anteriormente), Vers sur la Mort.
Lorsque nous destournons une diction de sa propre et naïfve signifiance pour l'usurper en une esloignée de sa nature.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 189.

38. Significansa, Significanza, s. f., signification.
De neguna significanza. V. de S. Honorat.
De nulle signification.
Los frayres de Joseph foron mot dolens d' aquesta significansa.
Hist. de la Bible en prov., fol. 9.
Les frères de Joseph furent moult dolents de cette signification.
ESP. IT. Significanza.

39. Significatiu, adj., lat. significativus, significatif.
Entendem de votz significativa que s puesca escriure. Leys d'amors, fol. 2.
(chap. Entenem de veu significativa que se pugue escriure.)
Nous entendons de voix significative qui se puisse écrire.
CAT. Significatiu. ESP. PORT. IT. Significativo. (chap. Significatiu, significatius, significativa, significatives.)

40. Signifiar, v., signifier, marquer, désigner.
Per signifiar son poder. Brev. d'amor, fol. 8.
Pour marquer son pouvoir.
E 'lh IIII cornh signifio los IIII evangilistas. Liv. de Sydrac, fol. 8.
(chap. Y los cuatre racons signifiquen los cuatre evangelistes : Mateo, Marcos, Lucas, Juan.)
Et les quatre coins signifient les quatre évangélistes.

41. Significar, v., lat. significare, signifier, marquer, désigner.
Zo significa del cel la dreita lei. Poëme sur Boèce.
Cela signifie du ciel la juste loi.
Part. pas. Aysso nos fon trop be significat el segon libre de la ley.
(chap. Aixó mos va sé mol be significat al segón llibre de la ley.)
V. et Vert., fol. 77.
Ceci nous fut fort bien signifié au second livre de la loi.
Subst. Per mudamen del accen mudo lur significat. Leys d'amors, fol. 7.
Par mutation de l'accent changent leur signification.
CAT. ESP. PORT. Significar. IT. Significare. (chap. Significá: significo, signifiques, signifique, signifiquem o significam, signifiquéu o significáu, signifiquen; significat, significats, significada, significades; significaré; significaría; si yo significara.)

42. Significativamen, adv., significativement.
Presens del infinitiu... pauzat significativamen, so es am significat..., te loc de nominatiu. Leys d'amors, fol. 66.
(chap. Lo presén del infinitiu... posat significativamen, aixó es en significat..., té puesto o lloc de nominatiu. Les Leys d'amors se podríen considerá la gramática escrita mes antiga del chapurriau. Después de tans siglos encara se entén prou be.)
Le présent de l'infinitif... posé significativement, c'est-à-dire avec signification..., tient lieu de nominatif.
ESP. Significativamente. (chap. Significativamen.)

43. Resignament, s. m., résignation, renonciation.
Ratifiament, resignament.
(chap. Ratificamén, resignamén o ressignamén : ratificassió, ressignassió.)
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Ratification, résignation.
IT. Rassegnamento. (chap. resignamén o ressignamén, resignamens o ressignamens.)

44. Resignatio, Resignacio, Resignacion, s. f., résignation, abandonnement.
De sa electio fo gran meravilha e major de sa resignatio.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
De son élection il fut grande merveille et plus grande de sa résignation.
Las quals donacion, cession, resignacion.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr, col. 37.
Lesquelles donation, cession, resignation.
CAT. Resignació. ESP. Resignación. PORT. Resignação. IT. Rassegnazione. 
(chap. Resignassió o ressignassió, resignassions o ressignassions.)

45. Resignar, v., lat. resignare, résigner, renoncer.
Fetz una constitutio qu' el papa de Roma pogues resignar al papat.
Contra la volontat de la clercia resignet al papat.
(chap. Contra la voluntat del clero va resigná o ressigná (renunsiá) al Papat.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204 et 24.
Fit une constitution que le pape de Rome pût renoncer à la papauté.
Contre la volonté du clergé il renonça à la papauté.
Part. pas. Donat... resignat e transportat per las presens.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr. col. 37.
Donné... résigné et transporté par les présentes.
- Marquer, réprouver.
Sers resignatz d' avols maires.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Serfs réprouvés de mauvaises mères.
CAT. ESP. PORT. Resignar. IT. Rassegnare. (chap. resigná o ressigná; renunsiá : ressigno, ressignes, ressigne, ressignem o ressignam, ressignéu o ressignáu, ressignen; ressignat, ressignats, ressignada, ressignades; ressignaré; ressignaría; si yo ressignara.)

46. Sobreseinal, s. m., plumet, panache, aigrette.
E se garni
D' alberc e de sobreseinal
E d' elme.
Roman de Jaufre, fol. 112.
Il s'équipe de haubert et de panache et de heaume.
ESP. Sobreseñal. IT. Soprassegnale. (chap. Sobresiñal, sobresiñals; penacho, penachos; vore Pena : Ploma, com lo rat penat o rata penada o "empanada".)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,