Mostrando las entradas para la consulta Folquet ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Folquet ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 26 de octubre de 2026

Folquet de Lunel. Tant es lo mons ar ples d'engan,

Folquet de Lunel.

Folquet de Lunel. Per amor e per solatz,

Tant es lo mons ar ples d'engan,
c'om auci si e son paire,
e l paires lo filh mal menan
e l cozin german e l fraire;
la maire auci son enfan
e l clerc tolon escumenjan
de so que lur es veiaire.
E l'emperador grans tortz fan
als reis, sol c'o puescon faire,
e l rei als comtes atrestan;
e l comte de gran afaire
dezereto ls baros tot l'an,
e l baro mant bel repaire
de lors cavaliers a tort an;
e l cavalier a gran aire
vivo ils caitieus pages pluman.
Tals n'i a, neus de l'araire
lur levo ls buous, non dreg gardan.
E l pages per bolas traire
se perdon, e l pastor talan,
que no s'en sabon estraire;
e l fossor, car demandon gran
loguier, per lur fals maltraire;
e l metge lur mestier falsan;
aquilh que no sabo gaire,
cuion guerir et auciran,
per qu'es mal c'om lor o paire.
E l menestral e l mercadan
tug so mentidor o laire,
l'us vas l'autre ab bel semblan
d'amor, per aver atraire.
E l joglaret e l viandran
si perdon per mal retraire.
E veus d'aquest segle truan
com engana mant peccaire!
Tant es aquest segle farssitz
de gens mot dezordenadas
qu'engana molhers e maritz
tan c'aucis l'us l'autr' en badas.
Mas las molhers enganairitz, (les dones engañadores
can son dels drutz emprenhadas, (cuan están dels amans preñades
fan entendre las trichairitz, (fan entendre les traidores
de lurs maritz son cargadas; (que dels seus marits están carregades
e cuion aver escarnitz
lurs maritz, las desastradas,
cant an perdutz lurs esperitz,
e remanon enganadas
per jovensels enfoletitz,
e mais per sels c'an clergadas.
Aras parlem dels descausitz
alberguiers, co son malvadas
gens; mot seretz ben aculhitz
per els e per lurs mainadas,
al venir, e mot obezitz;
las ostas auretz privadas,
e las sirventas peccairitz
tenran vos apparelhadas;
e can vos seretz reculhitz
ab els, e seran sermadas
las viandas, er faitz l'envitz,
que manjon totas vegadas
ab vos, que seretz gen noiritz!
E lur trametetz onradas
prentalhas, segon que aizitz
ne seretz; e s'enviadas
lur avetz auca ni perditz
e carns frescas e saladas
e pans blancx e vis esclarzitz,
vendran vos avols sivadas
mal lieuradas e fes poiritz
e manjadoiras traucadas.
Pueis auran vos los porcx aizitz
e truiassas afamadas.
E can vos seretz adormitz,
manjaran a grans goladas.
E jairetz en lensols blezitz
e en cossers dezonradas
e seretz mal e lag cabitz
de coissis e de flessadas.
Pueis al comtar seretz malditz,
si de las doas soudadas
non lur datz quatre sous complitz
de lurs falsas denairadas.
Veus co us er lo prezens grazitz
de las viandas delgadas
de que vos los auretz servitz!
Tant son gens desarengadas
en aquest segle qu'esbaitz
sui don seran restauradas
las armas dels angels marritz,
c'ab Lucifer son dampnadas.
Grans deu esser lo cossiriers
c'aver devem, ses falhensa,
car al Senhor qu'es drechuriers
de nos fam desconoissensa,
qu'el nos es francx e drechuriers
e nos ses obediensa
ves lui, que mans tormens sobriers
sofri per nostra guirensa.
Pauc fam dels mandamens premiers
qu'el nos fei, per negligensa
nos en laissam, per qu'els derriers
jutjamens n'aurem pendensa.
L'us es vaudes e liauniers (Vaud, vaudois, Baudes)
e de mala conoissensa,
l'autr' eretges, l'autr' usuriers,
l'autre rete ses temensa
cartas pagadas o deniers
comandatz en sa plevensa.
L'autr' es molheratz bagassiers
ses lei e ses penedensa,
e l'autre dels quatre cartiers
de Dieu dira descrezensa:
per cass' o per joc, per estiers
a son tort pren defalhensa.
L'autr' es a sas gens mals terriers,
l'autre son senhor bistensa
de son dreg. S'el es corturiers,
s'es d'un rei en mantenensa.
L'autr' es a senhor lauzengiers
tan que met peleg' e tensa
entre lui e sos companhiers,
tro'n geta la bevolensa.
L'autr' es ricx hom que volontiers
servissials covenensa,
que a cap de trent' ans entiers
non auran mas lur vivensa.
L'autre ve paures almoiniers
a senhor que l fa valensa
tan qu'es ricx, e pueis si mestiers
li fa, no n a sovinensa.
L'autr' es bailes o peatgiers,
c'al senhor fai tot creissensa
de rendas, tan l'es plazentiers,
qu'en met s'arm' en nonchalensa;
e l'autr' es corrieus o bandiers,
que tot l'an en mal despensa
per gatjar pastors o boviers
e d'autres, ses conoissensa.
L'autr' es trobaires messongiers,
que non a ges d'estenensa
de mal dir, qui dons ufaniers
no l vol dar ses retenensa.
L'autr' es de penre prezentiers
draps o deniers a crezensa,
pueis al pagar sera frontiers
que us dira, ses reverensa,
que vos es us grans renoviers,
si l'avetz fag avinensa.
L'autr' es alcavotz mercadiers
de femnas, ses essiensa,
que d'als non a sa chalensa.
L'autr' es paures, ricos parliers,
que totz jorns bregas comensa,
l'autr' es maldizens lagotiers
d'autres e de sa naissensa,
l'autr' es ribautz e taverniers,
que tot l'an fa sa despensa
per tavernas e per seliers, (per tabernes o per bodegues; cellers)
qu'en als non a s'entendensa.

sábado, 24 de octubre de 2026

Folquet de Romans. Far vuelh un nou sirventes,

Folquet de Romans.

Folquet de Romans si fo de Vianes, d'un borc que a nom Romans.

e dirai de pretz on es,
s om tot no l demanda.
Pretz sojorn' ab los cortes
e no i quier liuranda
mas joi e valor,
e ten celui per senhor
qui l da tal vianda.
Pretz vol ome conoissen
ab fina largueza,
franc et umil e plazen
e ses avoleza;
a celui se don' e s ren
e i a s'amor meza.
Mas paucs n'a conques,
qu'en cen baros non a tres
complitz de proeza.
Ja mais negus mos amics
no vuelh rics devenha,
pos mos senher Frederics,
que sobre totz renha,
era larcs ans que fos rics;
er li platz que tenha
la terr' e l'aver:
aisso m'en comta per ver
cascus qui que n venha.
Mas d'una re si acert (sia cert?)
qu'als savis aug dire:
qui tot vol tener tot pert.
En aiso se mire
e tenha donar ubert,
que l roda no s vire
so desus desotz,
qu'al virar faria totz
sos enemics rire.
E lau Deu que sus l'a mes
e l'a dat corona,
e son cosin lo marques,
que cascus razona
que venir l'en deu grans bes;
e il razos es bona,
qu'ieu vi, so us autrei,
l'amor que cel d'Est li fei
e l coms de Verona,
Per qu'eu li vuelh cosselhar,
car l'am ses bauzia,
que sos amics tenga car
e rics tota via,
que ben a poder de far,
miels c'om qu'el mon sia,
fatz d'ome valen:
vec vos doble falhimen
si non o fazia!
Emperair', ie us vuelh preiar
que ja mal no us sia,
s'ieu s dic mon talen,
que car vos am coralmen,
vos mostr' aital via.
N'Otz del Carret, be us tenc car,
car en Lombardia
no sai plus valen,
ni negus no m'en desmen
de ben qu'eu en dia.

Romans-sur-Isère

viernes, 23 de octubre de 2026

Chanson de la Croisade Albigeoise (Murel, Muret)

Chanson de la Croisade Albigeoise.

Chanson de la Croisade Albigeoise (Murel, Muret)



Histoire de la croisade contre les hérétiques Albigeois, écrite en vers provençaux, publiée par M. C. Fauriel, Paris 1837, p. 212-224, v. 2970-3139 (F). La chanson de la croisade contre les Albigeois p. p. P. Meyer, Paris 1875/79, I, 133-140 (M). Le passage choisi raconte la bataille de Muret (1213). Cf. L. Kraack, Ueber (über) die Entstehung und die Dichter der Chanson de la croisade contre les Albigeois, Marburg 1884. 
Grdr. § 16, p. 16. St. p. 38.

Li donzel van tost diire al conselh principal
qu'els fassan de Murel issir l'ost comunal
e que no i trenquen plus ni bareira ni pal, (barreira : barrera)
mas que ls laisso lains estar totz de cabal,
e que s'en torn cascus als traps per son cabal, (traps : tendes)
que l bos reis lor o manda ab cor emperial;
qu'en Simos i vindra avan de l'avespral, (Simón de Monfort, Montfort)
e vol lo lains pendre mais qu'en autre logal.
E ls baros, cant o auzo, eisson tuit comunal 
e van s'en per las tendas, cascus vas son fogal,
e manjuio ne bevon, li pauc e l maioral.
E cant agron manjat, viron per un costal
lo comte de Montfort venir ab so senhal
e mout d'autres Frances, que tuit son a caval.
La ribeira resplan co si fosso cristal
dels elmes e dels brancs, qu'eu dig, per sant Marsal,
anc en tan pauca gent no vis tan bon vassal.
E intran a Murel per mei lo mercadal
e van a las albergas com baron natural
e an pro atrobat pa e vi e carnal.
E pois a l'endema, can viro lo jornal,
lo bos reis d'Arago e tuit li seu capdal (Pedro II, al 1213)
eison a parlament defora en un pradal,
e lo coms de Tholoza e l de Foih atertal, (Toulouse; Foix; atretal)
e lo coms de Cumenge ab bon cor e leial
e mout d'autres baros, en Ugs, lo senescal,
e ls borzes de Toloza e tuit li menestral: (burguesos de Toulouse)
e l reis parlet primers.
Lo reis parlet primers, car el saup gent parlar.
"Senhors", so lor a dit, "auiatz que us vulh monstrar.
Simos es lai vengutz e no pot escapar.
Mas pero eu vos vulh d'aitant asabentar,
que la batalha er abans de l'avesprar.
E vos autres siats adreit per capdelar (vos autres : vosaltres; vatres)
e sapjatz los grans colps e ferir e donar,
que, si eran detz tans, si ls farem trastornar."
E lo coms de Toloza se pres a razonar:
"Senher, reis d'Arago, si m voletz escoutar,
eu vo n diirei mo sen ni que n'er bo per far. (yo vos diré mon señ)
Fassam entorn las tendas las barreiras dressar,
que nulhs om a caval dins non posca intrar.
E si venoi lh Frances, que vulhan asautar,
e nos ab las balestas les farem totz nafrar.
Cant auran les cabs voutz, podem los encausar (los caps girats)
e poirem los trastotz aisi desbaratar."
So ditz Miquel de Luzia: "Jes aiso bo no m par
so que ja l reis d'Arago fassa cest malestar.
E es mout grans pecatz, car avetz on estar,
per vostra volpilhia us laichatz deseretar."
"Senhors," so ditz lo coms, “als non pusc acabar.
Ers sia co us vulhatz, c'abans de l'anoitar
veirem be cals sira darriers al camp levar.”
Ab tant cridan: "Ad armas!" e van se tuit armar,
entro sus a las portas s'en van esperonar
si que an los Frances trastotz faits ensarrar.
E per meia la porta van las lansas gitar,
si que l d'ins e l de fora contendon sul lumdar
e s gieten dartz e lansas e s van grans colps donar,
d'entrambas las partidas ne fan lo sanc raiar,
que trastota la porta veiratz vermelheiar.
Can aicels de la fora no pogron dins intrar,
dreitament a las tendas s'en prendo a tornar;
ve ls vos asetiatz totz ensems al dinnar!
Mas Simos de Montfort fai per Murel cridar,
per trastotz los osdals, que fassan enselar
e fassan las cubertas sobre ls cavals gitar,
que veiran dels de fora si ls poiran enganar.
A la porta de Salas les ne fan totz anar.
E cant foron de fora pres se a sermonar:
"Senhors, baro de Fransa, no us sei nulh conselh dar,
mas qu'em vengutz trastuit per nos totz perilhar.
Anc de tota esta noit no fi mas perpensar,
ni mei olh no dormiron ni pogron repauzar.
E ai aisi trobat e mon estuziar
que per aquest semdier nos covindra passar,
c'anem dreit a las tendas com per batalha dar;
e si eison de foras, que ns vulhan asaltar,
e si nos de las tendas no ls podem alunhar,
no i a mas que fugam tot dreit ad Autvilar."
Ditz lo coms Baudois: "Anem o esaiar; (le compte Bauduen)
e si eisson de fora, pensem del be chaplar,
que mais val mortz ondrada que vius mendigueiar." (honrada)
Ab tant Folquets l'avesques los a pres a senhar, (Folquet de Marsella)
Guilheumes de la Barra los pres a capdelar
e fe ls en tres partidas totz ensems escalar
e totas las senheiras el primer cap anar; (y totes les señeres, siñals)
e van dreit a las tendas.
Tuit s'en van a las tendas per meias las palutz,
senheiras desplegadas e ls penos destendutz,
dels escutz e dels elmes on es li ors batutz,
e d'ausbercs e d'espazas tota la plasa'n lutz.
E l bos reis d'Arago, cant los ag perceubutz,
ab petits companhos es vas lor atendutz.
E l'ome de Tolosa i son tuit corregutz,
que anc ni coms ni reis no n fon de ren creutz.
E anc non saubon mot tro ls Frances son vengutz,
e van trastuit en la on fo l reis conogutz.
El escrida: "Eu so l reis?" Mas no i es entendutz
e fo si malament e nafratz e ferutz
que per meia la terra s'es lo sancs espandutz;
e loras cazec mortz aqui totz estendutz.
E l'autri, cant o viro, teno s per deceubutz;
qui fug sa, qui fug la, us no s'es defendutz.
E li Frances lor corro e an totz los destrutz
e an les malament de guiza combatutz,
c'aicel que vius n'escapa se te per ereubutz.
Entro sus al Rivel es lo chaples tengutz,
e l'ome de Tolosa, c'als traps son remazutz,
estero tuit ensemps malament desperdutz.
E'n Dalmatz d'Enteiselh es per l'eiga embatutz (l'aiga : aigua)
e crida: "Deus, aiuda! grans mals nos es cregutz,
que l bos reis d'Arago es mortz e recrezutz,
e tant baro dels autres que so mortz e vencutz:
ja mais tan grans dampnatjes non sera receubutz.
Ab tant es de Garona fors de l'aiga issutz,
e l pobles de Toloza, e lo grans e l menutz,
s'en son trastuit ensems ves l'aiga corregutz,
e passon cels que pogon, mas mouts n'a remazutz,
l'aiga qu'es rabineira n'a negatz e perdutz,
e remas ins el camp trastotz le lor trautz:
don fo lo grans dampnatges per lo mon retendutz,
car mans om i remas totz mortz e estendutz,
don es grans lo dampnatges.
Mout fo grans lo dampnatges e l dols e l perdemens,
cant lo reis d'Arago remas mort e sagnens,
e mout d'autres baros, don fo grans l'aunimens
a tot crestianesme et a trastotas gens.
E ls omes de Tholosa, totz iratz e dolens,
aicels qui son estortz, que no son remanens,
s'en intran a Tolosa dedins los bastimens.
E'n Symos de Montfort, alegres a jauzens,
a rentengut lo camp, don ac mans garnimens,
e mostra e retra trastotz sos partimens.
E lo coms de Tolosa es iratz e dolens
ez a dig al capitol, ez aquo bassamens,
que al mielhs ques els poscan fassan acordamens,
que el ira al papa far sos querelhamens,
qu'en Simos de Montfort ab sos mals cauzimens
l'a gitat de sa terra ab glazios turmens.
Poih issic de sa terra e sos filhs ichamens;
e ls homes de Tolosa, cum caitius e dolens,
s'acordan ab Simo e li fan sagramens,
e redo s a la gleiza a totz bos cauzimens.
E l cardenals trames a Paris ichamens
al filh del rei de Fransa c'ades venga correns.
Ez el i es vengutz, bautz e alegramens,
ez intran a Toloza trastot comunalmens
e perprendo la vila e los albergamens
ez albergon ab joia dedins los pazimens.
E ls omes de la vila dizon: "Siam suffrens;
suffram so que Deus vol trastot paziblamens;
que Deus nos pot aidar que es nostre guirens."
E l filhs del rei de Fransa, qu'es de mal consentens,
Simos e l cardenals e'n Folcs mescladamens
an dig en lor secret c'an lo barreiamens 
per trastota la vila e pois lo focs ardens. 
E'n Simos se perpensa, que es mals e cozens,
que, si destrui la vila, non er sos salvamens;
que mais val sia seus totz l'aurs e totz l'argens.
E poih fo entre lor aitals emprendemens
ques umplan los valatz, e nulhs om defendens
no si posca defendre ab negus garnimens,
e trastotas las tors e ls murs e ls bastimens,
que sian derrocatz e mes en fondemens.
Aisi fo autreiatz e dig lo jutjamens,
e'n Simos de Montfort remas terra tenens
de trastotas las terras ques eran apendens
al comte de Tholosa ni als seus ben volens,
qu'el es dezeretatz ab fals prezicamens;
e l reis torna s n'en Fransa.

Folquet de Marseille. En chantan m'aven a membrar + Sitot me sui a tart aperceubutz,

Folquet de Marseille.

Folquet de Marseille. Fulco. Foulques. Marselha.

I. 

so qu'eu cug chantan oblidar;
e per so chant qu'oblides la dolor
e l mal d'amor;
et on plus chan plus m'en sove,
qu'a la boca nulha res no m'ave
mas sol merce:
per qu'es vertatz e sembla be,
qu'ins el cor port, domna, vostra faisso
que m chastia qu'eu no vir ma razo.
E pos amors mi vol honrar
tan qu'el cor vos mi fai portar,
per merce us prec que m gardetz de l'ardor,
qu'eu ai paor
de vos mout maior que de me.
E pos mos cors, domna, vos a en se,
si mals l'en ve,
pos dins etz, sufrir lo cove;
empero faitz del cors so que us er bo,
e l cor gardatz si cum vostra maizo,
Qu'el garda vos e us ten tan car
que l cors en fai nesci semblar,
que l sen i met l'engenh e la valor,
si qu'en error
laissa l cor pel sen qu'el rete:
qu'om me parla, maintas vetz s'esdeve,
qu'eu no sai que,
e m saluda qu'eu non aug re.
Per so ja mais nuls hom no m'occaizo,
si m saluda et eu mot non li so.
Pero l cors non si deu clamar
del cor per mal que il sapcha far,
que tornat l'a al plus honrat senhor
e tout d'alhor 
on trobav' enjan e non fe.
Mas dreitz torna vas son senhor ancse:
per qu'eu non cre
que m denh, si merces no m mante,
que lh intr' el cor tant qu'en loc d'un ric do
denh' escoutar ma veraia chanso.
E si la m denha escoutar
mi donz, mercei degra trobar;
pero obs m'es qu'oblide la ricor
e la lauzor 
qu'eu n'ai dig e dirai jasse:
pero ben sai mos lauzars pro no m te,
cum que m mal me,
que l'ardors mi creis e'm reve,
e l focs, qui l mou, sai que creis a bando,
e qui no l mou, mor en pauc de sazo.
Morir posc be,
n'Aziman, qu'eu no m clam de re,
neis si m doblava l mals d'aital faisso
co s dobla l poins del taulier per razo.
Chansos, desse
vas Monpeslier vai de part me,
a don Guillem dir, sitot no il sap bo,
sos pretz, car creis, li m fai querre perdo.

II.

Sitot me sui a tart aperceubutz,
aissi com cel qu'a tot perdut e jura
que mais no joc, a gran bon' aventura
m'o dei tener, car me sui conogutz
del gran engan qu'amors vas mi fazia;
qu'ab bel semblan m'a tengut en fadia
mais de detz ans, a lei de mal deutor
qu'ades promet, mas re non pagaria.
Ab bel semblan que fals' amors adutz,
s'atrai vas leis fols amans e s'atura,
co l parpaillos qu'a tan fola natura
que s met el foc per la clartat que il lutz:
mas eu m'en part e segrai autra via,
sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria,
e segrai l'aip de tot bon sofridor,
cum plus s'irais e plus fort s'umilia.
Pero no s cuit, si ben sui irascutz 
ni faz de lei en chantan ma rancura,
ja l diga ren que si' outra mezura;
mas ben sapcha qu'a sos ops sui perdutz,
qu'anc sobre fre no m volc menar un dia,
ans mi fetz far mon poder tota via:
et anc sempre cavals de gran valor,
qui l beorda, trop soven colh feunia.
Fols for' eu ben, mas sui m'en retengutz,
quar qui ab plus fort de si s desmezura
fai gran foldat, e n'eis en aventura
neis de son par, qu'esser en pot vencutz,
e de plus freul de si es vilania:
per c'anc no m plac ni m platz sobransaria;
pero en sen deu hom gardar honor,
car sen aunit no pretz plus que folia.
Per so, amors, me sui eu recrezutz
de vos servir, que mais no n aurai cura;
c'aissi com mais prez' om laida peintura
de lonh, no fai quand es de pres vengutz,
prezav' eu vos mais quan no us conoissia:
e s'anc n'aic pauc, mais n'ai qu'eu non volria;
c'aissi m n'es pres com al fol orador
que dis qu'aurs fos tot quant el tocaria.
Bels n'Azimans, s'amors vos destrenhia,
vos e'n Tostemps, eu vos conselharia;
sol vos membres, quant eu n'ai de dolor,
ni quant de ben, ja mais no us en calria.
En Plus Leial, s'ab los olhs vos vezia
aissi com fatz ab lo cor tota via,
so qu'eu ai dig poiri' aver valor,
que us quier conselh e conselh vos daria.

martes, 20 de octubre de 2026

Chrestomathie provençale, Karl Bartsch, Eduard Koschwitz, Eduard Wechssler (Index)

Chrestomathie provençale
(Xe-XVe siècles)
par
Karl Bartsch,
sixième édition entièrement refondue
par
Eduard Koschwitz.

Marburg. 
N. G. Elwert, libraire-éditeur. 
1904.


G. Otto, Imprimerie aulique, Darmstadt. 

Chrestomathie provençale, Karl Bartsch, Eduard Koschwitz, Eduard Wechssler



Avant-propos.

Malgré la récente publication de trois anthologies rivales, la Chrestomathie provençale de K. Bartsch n'a rien perdu de l'ancienne popularité qu'elle doit à l'heureux choix des textes et aux légitimes sentiments de piété qu'a pour son défunt auteur le public savant. 
La cinquième édition n'en a pas été épuisée plus lentement que celles qui la précédaient. Il a donc fallu entreprendre cette nouvelle édition, qu'après quelques hésitations, faciles à comprendre, je me suis décidé à publier, sur la demande réitérée de son éditeur actuel, M. Braun-Elwert de Marburg.
La dernière édition qu'ait publiée l'auteur a paru en 1879. La cinquième 
édition, de 1892, n'en était qu'une reproduction anastatique. Depuis ce temps-là, la philologie provençale, qui doit tant à K. Bartsch, a fait bien des progrès qu'une nouvelle édition ne pouvait ignorer. Aussi avons-nous soumis toutes les parties de l'ouvrage à une revision attentive, sans toutefois en changer entièrement la forme ni le caractère primitifs. 
Loin d'augmenter le nombre des textes, nous avons, au contraire, supprimé les extraits des traductions du Code de Justinien et du Nouveau Testament, les poésies de Serveri et de Raimon de Cornet, et les six petites chartes insérées par l'auteur, qui ne nous paraissaient d'aucune utilité. Nous avons mis à profit les éditions récentes, critiques ou non, des textes, utilisés par Bartsch et, autant que les circonstances nous le permettaient, enrichi les listes des variantes. Tous les morceaux ont été soigneusement revus et corrigés aussi à l'aide des nombreuses corrections, qu'on a proposées, et qui se trouvent éparpillées dans les Revues de philologie romane. Nous avons fait, en tête des textes, une part plus large à la bibliographie et, dans l'intérêt des autodidactes, nous y avons ajouté des renvois au Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Litteratur de K. Bartsch (Grdr.) et au Précis de la littérature provençale publié par M. Stimming dans le Grundriss de Gröber (vol. II, sect. 2; St.).
L'orthographe régularisée par Bartsch a été généralement conservée; 
cependant, pour plusieurs pièces, nous avons préféré les orthographes établies par les auteurs d'éditions critiques. Les j trop nombreux de Bartsch, au milieu et à la fin des mots, qui correspondaient à des sons bien différents dans les divers idiomes du Midi de la France, ont fait place aux i des manuscrits, qui semblent moins se prêter à des interprétations erronées. Pour faciliter l'entendement des textes provençaux, les enclitiques, que Bartsch avait soudées aux mots précédents, en ont été séparées par des points ou des apostrophes, selon les procédés actuellement en faveur. La ponctuation trop parcimonieuse de l'auteur a été remplacée par une ponctuation plus abondante et qui tâche également de se conformer à l'esprit de la syntaxe médiévale. Dans le numérotage et dans l'arrangement des variantes nous avons introduit quelques petits changements qui permettront de comparer avec moins de peine les lignes du texte aux notes qui y correspondent. 
Nous avons supposé que personne ne se servirait de la Chrestomathie sans avoir au préalable étudié les éléments de la phonétique, de l'orthographe et de la morphologie provençales; aussi nous a-t-il semblé 
inutile de reproduire le Tableau sommaire des flexions provençales, dont les formes, chaque fois qu'elles présentaient des difficultés pour le débutant, ont trouvé une place dans le Glossaire. Celui-ci a été enrichi d'étymologies, et les mots allemands en ont disparu pour faire place à des interprétations françaises plus nombreuses. Autre innovation de la présente édition: les substantifs et les adjectifs sont donnés sous la forme du cas oblique singulier. Exception a été faite pour quelques mots qui, dans les textes, ne se présentaient qu'à un cas sujet très divergent du cas oblique. Enfin nous avons accru l'ancien Index décidément trop maigre de l'auteur. M. Braun-Elwert, de son côté, a eu soin de rendre la lecture de la Chrestomathie plus agréable à l'œil par le choix d'un meilleur papier et de caractères plus grands et plus distincts que ne l'étaient ceux des éditions précédentes.
Nous espérons, l'un et l'autre, que sous cette nouvelle forme, la Chrestomathie de Bartsch demeurera, pour l'étude de la langue et de la littérature provençales, un des plus pratiques instruments de travail. 

Königsberg. E. Koschwitz. 

M. Eduard Koschwitz est décédé subitement le 14 mars dernier. 
C'est par une mort prématurée qu'il a été enlevé aux siens et au travail, le jour même de la fête de Mme (Madame) Koschwitz. Il était encore en pleine activité, qui s'exerçait dans les sens les plus divers. Le matin, il venait de donner ses soins assidus à la nouvelle édition de la chrestomathie provençale, qu'il avait sur le chantier, lorsque une apoplexie du cœur finit sa vie si riche de labeur et de succès.
M. Koschwitz a dû laisser inachevée la chrestomathie provençale, dont 
l'impression était avancé jusqu'à la colonne 606 (plaideiamen).
Restait à revoir les épreuves de ce qui manquait du glossaire. 
Madame Koschwitz et M. Braun-Elwert m'en avaient prié, et je me chargeais, à mon gré, de cette petite tâche, tout en avouant combien le maître regretté aurait conduit à meilleure fin ce livre utile dont il a fait, on peut dire, son œuvre à lui. 

Marburg, août 1904. 

            Eduard Wechssler. 




Table.
(N. E. Los números de página no coinciden en este formato. Se omiten. Tampoco están en orden en el PDF del libro original.)

Avant-propos.

Amanieu de Sescas.
Essenhamen de la donzela.

Domna genser que no sai dir.

Arnaut Vidal. (Castelnoudarri, violeta d'aur, 1324) 
Cirventes. (Mayres de Dieu, verges pura,)

Coindeta sui si cum n'ai greu cossire.

D'amor m'estera ben e gent.

Mort m'an li semblan que ma dona'm fai.

A chantar m'er de so qu'eu no volria.

Be m'an perdut lai enves Ventadorn.
Quan la douss' aura venta.
Quant vei la lauzeta mover.
Tant ai mon cor plen de joia.
Tençon avec Peirol.

Bertran de Born.
Ges de far sirventes no m tartz.
Ieu m'escondisc, dompna, que mal non mier.
Mout mi platz quan vei dolenta.
Puois als baros enoia e lor pesa.
Si tuit li dol e 'lh plor e 'lh marrimen.
Bertran Carbonel.
Coblas esparsas.
Bertran de Roaix.
Canso de nostra dona.
Bible, histoire abrégée de la.




Citation du consistoire de la gaie science à Toulouse.

Comte de Rodes.

cf. Uc de Saint Circ.
Elucidari de las proprietatz de totas res naturals.

Évangile de l'enfance.

Évangile de Nicodème.

Roman de mondana vida. 

Gaucelm Faidit.
Proverbes de Salomon.

Ben voill que sapchon li pluzor.
Compaigno, non posc mudar qu'eu no m'esfrei.
Farai chansoneta nueva.
Pos de chantar m'es pres talens.

Ops m'agra si m'o consentis.
Quan la brun' aura s'eslucha.
Reis glorios, verais lums e clartatz.
Un sonet fatz malvatz e bo.


Guiraut Riquier.
Breu doble. 
Commentaire d'une chanson de Guiraut de Calanso.
Lettre.
Retroencha.
Serena.

Guiraut de Salinhac. (Salignac) 
Per solatz e per deport.
Helias de Solier.
Plangh del gran foc de Tholosa.
Honoré Bonnet.
Arbre de batailles, traduction.
Huc del Valat.
Canso e dansa mesclada.

Izarn. (Anónimo)
Jaufre Rudel.
Quan lo rius de la fontana.
Jeu parti.
Cf. Guillem et Savaric de Mauleon.
Joan de Pennas.
Un guerrier, per alegrar.
Leys d'amors.
Ludus Sancti Jacobi, mystère.
Lunel de Monteg.
Essenhamen del guarso.

Dirai vos en mon lati.
Marti de Mons.
Sirventes.

L'autrier fui en paradis.
Mystère de Sainte Agnès.

Naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.


Pastorela.



Drogoman, senher, s'eu agues bon destrier.
Pos tornatz sui en Proensa.

Peire de Vilamur.
Dansa d'amors am refranh.

Poème sur la mort de Robert, roi de Naples.

Poésies religieuses.
Pons de Prinhac.
Vers de l'an 1345.

Escoutatz, mas no sai que s'es.
Pos tals sabers mi sortz e'm creis.

Raimon Feraut. (Raimond Féraud)
Sainte Agnès, mystère.

Saint Trophime, vie de.
Sermons. (Deux, 2)

Traité de poétique. Aqestas coblas mostsan...

Non posc mudar, bels amics, qu'en chantanz.

Uc de Saint Circ.
Tres enemics e dos mals senhors ai.
Senh'en coms, no us cal esmaiar. Cf. Comte de Rodes.

Vilanova, la dona de.
Canso.

Glossaire.

Corrections.

Page.
2 l. 6 d'en bas. Corr. Ezns (ou unzs)?
11 l. 21. Corr. trecia que.
33 l. 31. Corr. aiutori.
54 l. 23. Corr. Vatican, et ainsi de suite.
55 l. 5 d'en bas. Ajoutez 40, à la marge.
92 l. 4. Corr. fero l.
137 l. 5. Corr. Ms. du Vatican.
187 l. 1. L. Gui d'Uissel.
191 l. 15. L. Trueia ten.
203 l. 25. Corr. veno ilh. 
207 l. 17. Corr. p. 16.
211 l. 24. Corr. rimas, de romans.
254 l. 1. L. Benoit. (Benoît)   
283 l. 25. L. bastit.
284 l. 12. L. qu'el.
309 l. 38. L. Bels Deportz.
311 l. 5. L. e ls.
321 l. 14. Corr. s'o.
375 l. 30 et 35. Ajoutez 30 et 35, à la marge.
416 l. 16. L. q'uey. 
418 l. 6. L. volgi.
430 l. 3. Corr. no s.
438 l. 18. L. serpenti.
453 l. 13. Insér. acier; as-; ass- (aciarium) s. m. acier 39, 33; 183, 12; 289, 10.