
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 9 de febrero de 2018
AQUELL PASTORET VALÉN
Juan Carlos Abella
AQUELL PASTORET VALÉN
Avui vull parlá dun temps pasat
que fa mol que am olvidat
de eixe pastoret valen
que cuidae lo vestiá conten
cuans añs tendrá eise pastoret
pocs sol es un chiquet
que per nesesitat te que trevallá
a la familia ña que ajudá
se aiseque mol dematí
cuan lo sol no a vuigut eisí
amorse, y baise al corral
a vore que tot estigue normal
la primera cosa que fá
apartá los cordés que va ficá asormá
ya están les ovelles a pun
pera puija montaña amun
estos dies no porte gos
pos un llop lo va ferí dun mos
lo pastoret toque lo flariol
pera no sentís tan sol
esta tarde sa fet una tronada
de les que tenen a la gen asustada
a cap casalisi se pot amagá
a la intemperie la de pasá
a unes roques va trová amagatall
com va podé se va posá devall
asustat pensé en sa mare
no sap si la tornará a vore
mare no vull que ploros per mi
no soportaría voret patí
yo estic mol orgullos de tu
pos mas ajudat a se mes du
la tronada va pasá
esta la poguda contá
pero lo atre dia mes prop
va tindre la visita del llop
lo llop esta famolenc
aixo lo fa mes violen
a la rabera a atacat
y una ovella sa emportart
lo llop la ovella donan la voltera
esta violencia asuste a cualquiera
pero lo nostre pastoret no te pó
capa lo llop se tire en determinasió
lo pastoret sol es un chiquet
no masa alt, mes be menudet
lo llop a la ovella a soltat
cara a cara en ell sa quedat
un bon mos a la cama li a pegat
de tan doló casi sa desmallat
com a pogut li a pegat una garrotá
que lo llop no a pogut mes que soltá
y marche en la coa entre les garres
sempre recordará com te les gastes
y aiso que es un llop mol gran
una bestia enorme, impresionan
coiseisan a casa torne
sa mare la cama li cure
asustada sol fá que pensá
en alló que aguere pogut pasá
varios añs an pasat
y lo nostre pastoret sa enamorat
ilusionat lo dia de demá
la seua familia creará.
viernes, 9 de marzo de 2018
Que ve lo llop
Les aventures del agüelo “Sebeta”: ¡Que ve lo llop!!!.
+Bon día, Yayo. ¿Qué pase? Lo vech cabrechat.
-Qué be me coneises, Luiset. No sé si estic cabrechat o acollonit y que me perdono si la palabra li moleste a alguna persona.
+¿Es algo que un crio pugue arregla?
-No chiquet, asó han arrivat a un pun en que no te arreglo. Farie falta que algún grapat de valens se eisecaren sense armes, sense espades, pero tenen que tindre molta forsa, molta unió, molta ilusio, chens de desánimo, chens de po, estem al terreno dels almogávars, encara que tamé los cataláns los volen fe sol dells. Pos no!, natres tamé sabem luchá o per lo menos mos sabem defendre, mos volem defendre y mos defendrem.
+Vech que la cosa es seria, mol seria, may li había vist aisina.
-Pos si Luiset, eise grapat de chen tindrá que se com la chen de don Pelayo, cuan la reconquista. Que se van fe forts, van escomensá per un troset de tiarra y después, poc a poc, van aná despertán a la demés chen dels terrenos dominats. U van sabe fe y los van pasá la seua forsa, perque sabíen que tots luchaben contra lo mateis enemic, lo que los habíe invadit, lo que se habíe aprofitat de la seua tiarra hasta disals casi sense res, a pun de desapareise.
+Hasta aquí li enteng, aisó u hay estudiat a la escola.
-Pos es lo mateis, la mateisa situasió que ara tenim natres y cuan dic natres me referisco a tots los que ham sufrit la invasió del “condat” catalá, en les seus garrames de dinés, política, llengua, y buscán a una chen nostra que se disare comprá, en una o en la atra cosa.
+Me u tindrá que esplicá un poc més, sap que soc un crio y algunes coses me coste entendreles.
-Nesesitem eise grapat de chen, chen de tots los colos, de tots los pobles, de totes les edats, de tots los trevalls, perque tot aisó mos fara falta, que tingue la forsa, la idea, la ilusio y la unió y ademés una bandera, una bandera que podríe se lo chapurriau.
+Yo vull se de eisa chen, achudom a fem un soldat més, yo vull luchá en ells. Yo confio en vuste, en lo que diu y cuan se ha posat tan serio, segur que te los seus motivos.
-Mira menut, es verdat que un gra no fa grané, pero achude al compañé; pero avui nesesitem molta més chen, no es cosa sol de un chiquet y un agüelo, avui nesesitem a tot lo mon, a totes les dones, a tots los homes y a tots los sagals, tota la chen, tots firmes als seus puestos y no rebla per res del mon y, encara aisina, no se lo que pasará. Y lo picho es que si no u fem natres, tot estará perdut. No ñaurá remei. Es lo momén; ña que saltá de un camí. Ña que di PRAU.
+”Sebeta” crec que lo enteng, pero no se si los demés lo entendrán.
-Mira pa que u entengues y sobre tot pa que me u entenguen, te vach a contá un cuento.
+Venga, venga que a mi me encanten los seus cuentos.
-A lo milló la chen se creurá que lo coneis, pero ya saps que lo agüelo es mol complicat; ña que llichili totes les palabres que escriu pa trovali lo sentit, tot lo sentit.
Ñabie un camí a la Aldea un pastoret que li dieben Javier que se creie que ere lo que més sabio, lo més presumit del poble, perque lo habíen triat, entre tots, com a pastó jefe per un añ.
+Home, yayo, quína casualidat com lo presidén de la…..
-Calla charraire, que igual es una casualidat.
A ver anaba contán: com bon jefe ell se va tría los pastisals més bons y més prop del poble, als seus amics los dels costats y als demés los de llun.
Un día lo pastoret M. que estáe als campos de la dreta del poble, va escomensá a cridá: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier no li va fe cas, estáe llun y encara que se li minchare alguna ovella, lo pobre llop teníe fam.
Va pasá una semana y cada día M. cridán: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Y Javier, chitat davall de un albre. Pensán que fáe be en disá que lo llop se alimentare, al fin y al cap, estáe mol llun encara.
Hasta que un día se va presentá lo ramadá (aprendis de pastó) de M. y li va contá que lo llop se habíe fet lo amo del bestiá y dels campos del seu amo. Que per allí ñabíe grapats de ovelles perdudes; que si podíe achudals.
Javier se va fe lo sort, alló estáe mol llun encara y qué més donáe uns campos més o menos.
Un poc més tart se va enterá que M. pa no morí se habíe fet amic del llop y ya no li diebe res perque anare buscán les ovelles per lo seu terreno, sempre que a ell li disare alguna cuisa pa alimentás.No va sabé entendre que aisí estáe perdén lo bestiá y lo terme.
Al poc un atre pastoret, V. li dieben, éste de un poc de davall dell, va escomensá a crida: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier ya estáe fart, sempre los mateisos crits, nol disáen dormí, nol disáen tartí. Per qué nols disáen unes ovelles pan eisos llops y tots viurien tranquils.
Un poc més tart atre camí: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier pensáe: qué chen no me disen tranquil, tindrem que conviure en eise animalet, si es tan manset, pareis un gos.
Entonses sen va enrecordá que allí a la seua dreta, tenie un pastoret CH. li dieben, que pasturáe un troset menut dels seus campos.
Se va entrevistá en los llops y van desidí quels disaríe eise troset a cambi de que lo disaren en pas, que no se ficaren en ell. Volíe seguí sen lo jefe dels pastós y volie la pau, no sen donáe cuenta que entre pastós y llops, es imposible la pau. Pero se va ficá una venda als ulls y no va voldre mirá més.
Com portaé la venda, ésta li tapáe les orelles y per aiso tampoc pa podre o no va voldre escoltá a V. que li demanáe achuda, que li estáe pasán lo mateis que a M.
Lo pastoret CH. ya habíe vist al llop, voltán per allí y tamé cridáe: ¡lo llop!, ¡lo llop!.
Javier se diebe: ¿per qué tots estos me venen a demaná a mí?.
Y ells li conestáen: enrecórdaten cuan tots erem un campo sol y un únic bestiá, lo be que estáem, hasta lo terreno del que ara baise lo llop ere nostre y allí tamé ñabíe bestiá. Pero en un tems va arribá lo llop y sen ha anat estenén, estenén, y si no mos achudes mos acotolará a tots, a tú lo radé, pero tamé caurás, vol fes en tot lo terreno que entonses ere teu.
Javier seguie a la seua, fense fotos en tot lo mon, sense importali la heransia, ni la historia, pero lo carrec sí, eise per damún de tot.
+Vaya cuento mes desastrós que me ha contat avui. Tot ha eisit mal.
-Mirá te vach a esplicá algo:
Ñabíe un camí un llop (Catalá) que estáe dormit al seu terreno, pero de momén se va despertá y li van entrá les ganes de creise, volie se lo més grán y sol u podíe se a costa de anás emportán als demés per daván.
Se vestíe en la pial del corde y se presentáe donán gra gratis a tot lo món a cambi de pasturá un poquet. Aisi va escomensá en M. (Isles Balears) cuan se van doná cuenta se habíe fet lo amo del bestiá y de tots los gosos. Encara que quedaren alguns pastorets menuts defenen los seus pastos y que los seus bestiás pugueren bialá com a ells los agradáe.
Va arriva, ha arribat un momén que pa podé pasturá an aquell terme te exigisen que sapies gruñi com un llop, pero no que u imitos en los sonidos dels llops vells del terreno, sino que tens que tindre lo carnet ofisial de “gruñidó” que te lo han de doná ells, que tel tens que traure en ells y lo exámen tame tel fan ells pa que gruñisques igual que al seu terreno, si no es aisí estás perdut. Inclus, según pa lo que vullgues trevallá, tens que conseguí lo carnet número dos, que es més difisil encara pos ademés de gruñí, tens que fe lo auuuuuu en una entonasió espesial.
A causa de aisó un mun de pastós y de gosos que estáen cuidan de les ovelles del terreno, sen han tingut que aná fora. Com es normal eisos carnets los tenen los llops del terreno C., més trevall pan ells, més paro pals atres terrenos.
Com la chugada los ha eisit be, casi al mateis tems han estirat les garres pa fe lo mateis als terrenos de V. (Valensia) ya están mol adelantats, los seus pastós a cambi de grá y alguna cuisa de cuan en cuan han sedit al invasó; més val seguí manán aisina que te tiron al carré y te quedos sense bestía y sense terreno.
Pero aquí han aparegut un mun de pastorets que defenen als seus bestiás y la seua forma de bialá. Han fet tot lo que poden fe, inclus demaná achuda als pastós dels atres termes, enseñán les garres que te lo llop. Hasta ara dingú los ha fet cas, ya están desesperats se veuen perduts, y no pasán mol tems acabarán tenín que gruñí com los de M.
La chen está asustada los llops han ficat los seus protocolos pancatalanistes, en una forma que asustaríe al més pintat.
Lo rade que han fet es fe un caldo envenenat a les escoles, amagat com si fore unes preguntes sense importansia. Pero no u son, en primé puesto los crios tenen que firmá lo papé de les preguntes. Y ara ve lo gort, les preguntes:
Si parle español o valensiá, que en realidat es catalá, ell, a seua casa, al carré y en los amics.
Si sons pares parlen en español o en lo valensiá-catalá, en ell, entre ells y en los veins.
De a on son sons pares, de a ón venen.
Después están les mentires históriques, lo valensiá no conte, tot lo que ña y ha ñagut es catalá.
Als menuts los fan parlá en catalá a tots los puestos y catalá es lo que los enseñen a la machoria de les escoles, instituts y universidats.
Tenen doblegats als mandamasos de tots los terrenos y estos, en lo cap acachat, apretat per lo chinoll del que los domine, diuen que si a tot.
Aiso es lo que li espere a Javier y al pobre pastoret CH. ¿U permitirem? ¿Podem fe algo, encara ara? O dintre de poc ¿bialarem tamé com los llops?. Ahí tos diso eises preguntes y les demés que tos vullgau fe. Y yo tos fach la radera: ¿Sabén asó, dormireu be esta nit?.
FIN.
jueves, 5 de septiembre de 2024
Pasca, Pascha, Pasqua - Depascer
Pasca, Pascha, Pasqua, s. f., lat. Pascha, Pâque.
Pascha, en ebroyt, vol dire... passagge. Eluc. de las propr., fol. 129.
(chap. Pascua, en hebreu, vol di... passache o passaje, pas.)
Pâque, en hébreu, veut dire... passage.
Davan lo jorn festival de Pasca. Frag. de trad. de la Passion.
Avant le jour solennel de Pâque.
La vespra de Paschas se mogron ans del dia. Guillaume de Tudela.
Le soir (la nuit) de Pâque ils se murent avant le jour.
Fig. Gran desirier ai dezirada penre aquesta Pascha ab vos.
V. et Vert., fol. 51.
Grand désir j'ai de prendre cette pâque désirée avec vous.
Prov. Cre far Pasca o Nadal
Quant son XX dinz son ostal.
Bertrand de la Tour: Mauret.
Croit faire Pâque ou Noël quand ils sont vingt dans son hôtel.
- Loc. Servant à désigner le printemps.
Atressi chan quan l' ivers es vengutz
Cum faz l' estatz ni la Pasca floria.
P. Vidal ou P. Guillem: No m fai chantar.
Pareillement je chante quand l'hiver est venu comme je fais (dans) l'été et (à) la pâque fleurie.
CAT. ANC. Pasca. CAT. MOD. Pasqua (plural Pasquas). ESP. Pascua. PORT. Pascoa. IT. Pasqua. (chap. Pascua, Pascues.)
2. Pascal, adj., lat. paschalis, pascal.
Cant Dieus comandet ad aquels que sacrificarian l' anhell pascal que senchesson be lurs loms. V. et Vert., fol. 97.
Quand Dieu commanda à ceux qui sacrifieraient l'agneau pascal qu'ils ceignissent bien leurs reins.
Lo jorn paschal es dia de gauch. Eluc. de las propr., fol. 128.
(chap. Lo día pascual (de Pascua) es día de goch.)
Le jour pascal est jour de joie.
CAT. Pasqual. ESP. Pascual. PORT. Pascal, pascoal. IT. Pasquale.
(chap. pascual, pascuals; noms propis: Pascual, Pascuala.)
Pasmar, Palmar, v., du grec *gr, pâmer, se pâmer.
Aissi pasmei qan vos vi dels oills rire.
G. Faidit: Mon cor. Var.
Ainsi je pâmai quand je vous vis des yeux sourire.
Si que no s poc tener que non pasmes de dolor. V. de Bertrand de Born.
De sorte qu'il ne se put tenir qu'il ne pâmât de douleur.
Part. pas. Vos caires pasmada.
T. de Montant et d'une Dame: Ieu venc.
Vous tomberez pâmée.
A sos pes s' es palmada sus los marbres listratz.
Roman de Fierabras, v. 2990.
A ses pieds s'est pâmée sur les marbres jaspés.
ANC. FR. Qu'elle quéy pausmée desus le pavement.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 20.
CAT. ESP. PORT. Pasmar. (chap. Pasmá, pasmás: yo me pasmo, pasmes, pasme, pasmem o pasmam, pasméu o pasmáu, pasmen; pasmat, pasmats, pasmada, pasmades.)
2. Pasmazon, s. f., pamoison.
Quant el revenc de pasmazon, el crida e dis, en ploran.
V. de Bertrand de Born.
Quand il revint de pamoison, il crie et dit, en pleurant.
3. Espalmar, v., pâmer.
Doncx s' espalma lo rey sus lo col del destrier,
Floripar s' espalmet, que tant a grans beutatz;
Gui, l'anet redressar, sos novels maridatz.
Roman de Fierabras, v. 3898 et 2819.
Alors le roi se pâme sur le cou du destrier.
Floripar, qui a de tant grandes beautés, se pâma; Guy, son nouveau marié, alla la relever.
ANC. ESP. PORT. Espasmar. IT. Spasimare.
4. Plasmar, v., pâmer.
Ieu no puesc la pena durar,
De tal dolor mi fai plasmar.
B. de Ventadour: Quan lo.
Je ne puis endurer la souffrance, de telle douleur elle me fait pâmer.
Aissi plasmei quan vos vi dels oills rire.
G. Faidit: Mon cor. Var.
Ainsi je pâmai quand je vous vis des yeux sourire.
Part. pas. Mi lais soven plasmat el sol chazer.
G. Faidit: Molt mi.
Je me laisse souvent tomber pâmé au sol.
Ad aquesta paraula, cay del caval plasmatz.
Roman de Fierabras, v. 120.
A cette parole, pâmé il tombe du cheval.
CAT. ESP. PORT. Pasmar. (chap. Pasmá, pasmás.)
5. Plasmazo, s. f., pamoison.
Quan de plasmazo en revenc.
Guillaume de Berguedan: Lai on hom.
Quand de pamoison il en revint.
6. Esplasmar, v., pâmer.
IIII vetz s' esplasmet desotz un olivier.
Tal dol ac e tal ira c' a terra s' esplasma.
Roman de Fierabras, v. 3640 et 4373.
Quatre fois il se pâma dessous un olivier.
Telle douleur il eut et tel chagrin qu'à terre il se pâme.
Passer, s. f., lat. passer, passereau, moineau.
Las pasers non oblides.
Li done passer o perditz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que tu n' oublies pas les passereaux.
Qu'il lui donne passereau ou perdrix.
ANC. FR. Pinsons, pivers, passer et passerons.
Cl. Marot, t. I, p. 328.
IT. Passere. (chap. Vilero, vileros (perque ne ñan mols per les viles o pobles); pardal, pardals. ESP. Gorrión, passer domesticus.)
2. Passerat, s. m., passereau, moineau.
E 'l reys Felips cassa lay, ab falcos,
Sos passeratz e 'ls petitz auzelhos.
Bertrand de Born: S'ieu fos.
Et le roi Philippe chasse là, avec faucons, ses passereaux et les petits oiseaux.
3. Passera, s. f., passereau, moineau.
Las passeras que pitavan
Mot cochosamen e manjavan.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Les passereaux qui becquetaient et mangeaient moult avidement.
ANC. FR. Et la passe défend de son bec courroussé
Ses moineaux assaillis dans le mur crevassé.
Du Bartas, p. 248.
IT. Passera.
4. Passaretta, s. f. dim., petit passereau, petit moineau.
O, si vols, una passaretta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ou, si tu veux, un petit passereau.
IT. Passaretta. (chap. Vileret, vilerets; pardalet, pardalets, pardaleta, pardaletes.)
5. Passerin, adj., de passereau, de moineau.
D' egestio passerina.
Deudes de Prades, Auz. cass.
D' éjection de passereau.
Past, s. m., lat. pastus, pâture, nourriture, pâtée, mangeaille.
Apres voillatz que soven tast
D' aquella polvera en son past.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après veuillez que souvent il tâte de cette poussière dans sa pâtée.
Sai ne motz que, dinz lai on estan,
S' acluzon plus no fa son past auzel.
R. Gaucelm de Beziers: A penas vau.
J'en sais de nombreux qui, là-dedans où ils sont, se cachent plus que ne fait oiseau sa pâture.
ANC. FR. Nul past, tant soit-il sauvoureux,
Ne vin, tant soit-il délectable.
Ronsard, t. I, p. 118.
Pour la haste qu'il a de taster du past.
Les quinze Joyes du Mariage, p. 16.
Avant le past ou après. Rabelais, liv. III, ch. 38.
CAT. Past. ESP. PORT. IT. Pasto.
2. Pastura, s. f., lat. pastura, pâture, nourriture.
Ayssi co buou romia sa pastura. V. et Vert., fol. 42.
(chap. Així com lo bou (o buey) rumie sa (la seua) pastura.)
Ainsi comme boeuf rumine sa pâture.
Serem de verms pastura.
(chap. Serem o sirem de cucs pastura : mo se fotrán los cucs.)
Sordel: Puois trobat ai.
Nous serons pâture de vers.
Fig. La pastura de la paraula de Dieu. Trad. de Bède, fol. 53.
La pâture de la parole de Dieu.
- Pacage, pâturage.
Al abric, lonc la pastura.
Marcabrus: L'autr'ier.
A l'abri, le long du pâturage.
CAT. ESP. PORT. IT. Pastura. (chap. Pastura, pastures; v. pasturá: pasturo, pastures, pasture, pasturem o pasturam, pasturéu o pasturáu, pasturen; pasturat, pasturats, pasturada, pasturades.)
3. Pastural, Pastorau, s. m, pacage, pâturage.
Las erbas e 'ls pasturals e las aigas. Tit. de 1259. Arch. du Roy., J. 330. Les herbes et les pacages et les eaux.
En uns pastoraus, lonc un riu.
Marcabrus: L' autr' ier.
Dans des pâturages, le long d'un ruisseau.
4. Pastenc, s. m., pâturage, pacage.
Vergiers, bosc, pastencs. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 216.
Vergers, bois, pâturages.
Prengan per tots locs lenhas, aigas e pastenxs.
Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 151.
Qu'ils prennent en tous lieux bois, eaux et pacages.
Cavals et autras bestias copiozament han pastencs.
Eluc. de las propr., fol. 129.
Chevaux et autres bêtes ont copieusement pâturages.
- Aliment, pâture.
Peysshos... so pastenc et vianda d'home.
Eluc. de las propr., fol. 154.
Poissons... sont aliment et nourriture d'homme.
5. Pasturgue, s. m., pâturage, pacage.
Aigas et erbas e pasturgues.
Tit. de 1198. Arch. du Roy. Toulouse, J. 328.
Eaux et herbes et pâturages.
CAT. Pasturatge. ESP. Pasturage (pasturaje). (chap. Pastura, pastures.)
6. Pasquier, Pascheir, s. m., lieu de commun pacage, parcours.
(N. E. Ver Les recherches de la France, de Étienne Pasquier.)
Cams o vinhas o cazas o devezas o pasquiers.
V. et Vert., fol. 15.
Champs ou vignes ou cases ou devèzes ou parcours.
Donat et altreiat los pascheirs els bos cuminals.
Charte de Besse, en Auvergne.
Donné et octroyé les parcours dans les bois communaux.
ANC. FR. Terre... qu'on appelle chaume et paschier de bestes.
Cout. de la Marche, art. 425. Du Cange, t. V, col. 230.
7. Pascuos, adj., lat. pascuosus, fécond en pâturage, propre au pâturage.
Fructuos et pascuos.
Terra... fertil en herba pascuoza.
Eluc. de las propr., fol. 160 et 175.
Fructueux et fécond en pâturage.
Terre... fertile en herbe propre au pâturage.
8. Pascual, adj., de pâturage, propre au pâturage.
Herbas pascuals. Eluc. de las propr., fol. 221.
Herbes propres au pâturage.
9. Paissiu, Passiu, s. m., droit de pâturage, de pacage.
Senhorias e paissius. Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325.
Seigneuries et droits de pâturage.
Passius, cassius, pesquius. Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 330.
Droits de pacage, droits de chasse, droits de pêche.
10. Paichio, s. f., pacage, pâturage.
Aigas e paichios. Tit. de 1248. Arch. du Roy., J. 323.
Eaux et pâturages.
11. Pascitiu, adj., alimentaire.
Virtut pascitiva es ministra de virtut nutritiva. Eluc. de las propr., fol. 19.
Vertu alimentaire est instrument de vertu nutritive.
12. Pastoral, adj., lat. pastoralis, pastoral.
Offici pastoral. Doctrine des Vaudois.
Office pastoral.
Recebre la pastoral cura. Trad. de Bède, fol. 56.
Recevoir le soin pastoral.
CAT. ESP. PORT. Pastoral. IT. Pastorale. (chap. Pastoral, pastorals.)
13. Pastori, s. m., pâturage, pacage, herbe.
Crey que m det Dieus aquest parelh
Joy de cambra en pastori.
Gavaudan le Vieux: L'autre dia.
Je crois que Dieu me donna cette joie pareille de chambre sur l' herbe.
14. Pastre, Pastor, s. m., lat. pastorem, pâtre, pasteur, berger.
El pastre, qu' el mal sentia,
Tornet son cantar en plor.
Gui d'Uisel: L'autre jorn.
Le pâtre, qui sentait le mal, tourna son chanter en pleur.
Belh m'es quan vey que boyer e pastor
Van si marrit q' us no sap vas on s' an.
B. Arnaud de Montcuc: Ancmais tan.
Il m'est beau quand je vois que bouviers et pâtres vont si marris qu'un ne sait où il s'aille.
Pastre, lauzengier gilos
M' onron chascun dia.
Cadenet: L'autr' ier lonc.
Berger, les médisants jaloux m' honorent chaque jour.
E 'n tenria neys per senhor
Un pastor que vengues de lai.
Arnaud de Marueil: A guiza.
Et j'en tiendrais même pour seigneur un pâtre qui viendrait de là.
Moral. Es vida, guitz e consolamens,
Pastres e lutz.
A. Brancaleon: Pessius pessan.
Il est vie, guide et consolation, pasteur et lumière.
Ill las fan morir e dechazer
Ist fals pastor.
G. Figueiras: No m laissarai.
Ils les font mourir et déchoir ces faux pasteurs.
ANC. FR. Si coiement uns mouton prist
Que li paistres ne s' en parçut.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 4.
Mès tost l' aperçut le pastor,
E li a hué deus mastins.
Roman du Renart, t. I, p. 173.
CAT. ESP. PORT. Pastor. IT. Pastore.
(chap. Pastó, pastós, pastora, pastores.)
15. Pastoret, s. m. dim., bergerot, pastoureau.
Pueis li pastoret, que gardavan
Lur fedas, e las pastorgavan.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Puis les pastoureaux, qui gardaient leurs brebis, et les faisaient paître.
CAT. Pastoret. (chap. Pastoret, pastorets, pastoreta, pastoretes.)
16. Pastoriu, s. m. dim., pastoureau, bergerot.
Auzi la votz d' un pastoriu
Ab una mancipa chantar.
Marcabrus: L'autr' ier.
J'entendis la voix d'un pastoureau chanter avec une jeune fille.
17. Pastorel, s. m. dim., pastoureau, bergeret.
Quan vos foratz natz vengro los pastorels. Passio de Maria.
Quand vous fûtes né, vinrent les pastoureaux.
Gaya pastorella...
E 'l pastorel.
J. Esteve: El dous temps.
Gaie pastourelle... et le pastoureau.
ANC. FR. Sovent regrète un pastorel...
Lessiez ester
Cel
Pastorel.
Jean Errars. Ess. sur la Mus., t. II, p. 190 et 191.
ESP. Pastorcillo. IT. Pastorello.
18. Pastora, s. f., pastourelle, bergère.
En un pradet, culhen flor,
Encontrei pastora ses par.
J. Esteve: L'autr' ier el.
Dans un petit pré, cueillant des fleurs, je rencontrai pastourelle sans pareille.
E 'l pastora moc sas rasos.
J. Esteve: El dous temps.
Et la pastourelle produisit ses raisons.
ANC. FR. Sans pastorel
Pastore trouvai.
Perrin d'Angecourt. Ess. sur la Mus., t. II, p. 151.
Truis pastore soz un pin.
Jean Errars. Ess. sur la Mus., t. II, p. 190.
CAT. ESP. PORT. (chap.) Pastora.
19. Pastorella, s. f. dim., pastourelle, bergerette.
Ieu vi denan, ab un pastor,
Gaia pastorella.
J. Esteve: El dous temps.
Je vis devant, avec un pâtre, joyeuse pastourelle.
D' una pastorella que vi.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
D'une pastourelle que je vis.
- Pastorelle, sorte de poésie.
La primiera pastorella facha en l' an MCCLX, Ms. 7226, art.
Giraud Riquier.
La première pastorelle faite en l'an 1260.
En aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas. V. de G. Riquier.
Par ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles.
CAT. ESP. IT. Pastorella. (chap. Pastorada, com la de Torres del Obispo; pastorades : classe de poema de la literatura bucólica.)
20. Pastoreta, s. f. dim., petite pastorelle.
Trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. V. de Cercamons.
Il trouva vers et petites pastorelles à la manière antique.
21. Pascor, s. m., retour du pâturage, renaissance de la verdure, primevert, printemps, saison nouvelle.
So fo, issen pascor, quan intra mais.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.
Ce fut, sortant primevert, quand entre mai.
Be m play lo gais temps de pascor,
Que fai fuelhas e flors venir.
Bertrand de Born: Be m play.
Bien me plaît le gai temps de la saison nouvelle, qui fait feuilles et fleurs venir.
Colora 'l pascors
Los verdiers e los pratz.
Giraud de Borneil: Qui chantar.
Le printemps colore les vergers et les prés.
Bel' e fresca com rosa en pascor.
B. de Ventadour: En amors.
Belle et fraîche comme rose en printemps.
- Prairie.
L'autr' ier sompniey en pascor.
Giraud de Borneil: Non pues (puesc) sufrir.
L'autre jour je fis un songe en prairie.
ANC. FR. Ne chantent fors en pascour.
Le Châtelain de Coucy. Ess. sur la Mus., t. II, p. 260.
L' erbe verdoi soz la flor
Com el novel tens de pascor...
Plus bel et plus fine blanchor
Que flor d'espine en pascor.
Parthonopex de Blois. Du Cange, t. V, col. 226.
(chap. Primavera.)
22. Pascer, Paiscer, v., lat. pascere, paître, repaître, nourrir, rassasier. Senes manjar, domna, m poiriatz pascer
Ab gent parlar.
Aimeri de Peguilain: Sens mon.
Sans manger, dame, vous pourriez me rassasier avec gentil parler.
Pueis de la cueisa paiseretz
L' auzel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis de la cuisse vous repaîtrez l'oiseau.
Mas si los autres payssia,
Per aquo valria mais.
P. Cardinal: Pus ma boca.
Mais s'il nourrissait les autres, pour cela il vaudrait davantage.
Fig. Quant era amatz e fis amaire,
E m payssia cortes' amors.
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Quand j'étais aimé et fidèle amant, et (que) me repaissait amour courtois.
Jovens que guerra non pais,
Esdeve leu flacx et savais.
Bertrand de Born: Al dous nou.
Jeune homme que guerre ne nourrit pas, devient bientôt flasque et lâche.
Proverb. Ben sap far paisser erba vert,
Femna qu' el marit incrima.
Pierre d'Auvergne: Abans que il.
Bien sait faire paître herbe verte (faire passer pour bête), femme qui le mari inculpe.
Aras sai que mains fols pais,
So di 'l reprovier, farina.
P. Camor: Iratz chant.
Maintenant je sais que farine nourrit maints fous, cela dit le proverbe.
Part. prés. Ieu donei a son senhor polin payssen.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Je donnai à son seigneur poulain paissant (qui ne tette plus).
Part. pas. Es ben paisutz de manna.
G. Rudel: Quan lo rius.
Est bien repu de manne.
Al ser, cant son plen e pagutz.
Marcabrus: Al prim comens.
Au soir, quand ils sont pleins et repus.
Sa gens vai descausa e nuda,
Mal abeurada e paguda.
Hugues de Saint-Cyr: Tant es de.
Sa gent va déchaussée et nue, mal abreuvée et repue.
ANC. FR. Bien seit abevreiz e péuz.
Marie de France, t. I, p. 190.
Sa jument a fait ensseler
Qui granz estoit et bien péue.
Fables et cont. anc., t. I, p. 96.
ANC. CAT. Peixer. ESP. Pacer. PORT. Pascer. IT. Pascere. (chap. Pasturá.)
23. Pasturar, v., pâturer, paître.
Pren lo caval, e mena 'l pasturar. Leys d'amors, fol. 61.
Prends le cheval, et mène-le paître.
CAT. ANC. ESP. Pasturar. PORT. Pastorar. IT. Pasturare. (chap. Pasturá.)
24. Pastenguar, v., nourrir, repaître.
Part. pas: Paubres... pastenguat et vestit.
Priv. concéd. par les R. d'Angl., p. 14.
Pauvres... nourris et vêtus.
25. Pasturgar, Pastorgar, Pasturiar, Pastoriar, v., faire paître, pâturer, garder, paître.
Aital toza vilana
No pot, ses plazens paria,
Pasturgar tanta bestia
En aital terra solana.
Marcabrus: L' autr' ier.
Pareille fillette villageoise ne peut, sans aimable accointance, faire paître tant de bêtes en semblable terre solitaire.
Am sas fedas que pastorgava
En la montaigna on estava.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Avec ses brebis qu'il faisait paître sur la montagne où il se tenait.
De poder, en tals terradors, lurs avers pastorgar.
Statuts de Provence. BOMY, p. 2.
De pouvoir, en tels terroirs, faire paître leurs troupeaux.
Part. prés. Ieu vau mon aver menant
Per las montaygnas pastorgant.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Je vais menant mon troupeau paissant sur les montagnes.
ESP. PORT. Pastorear.
26. Apaisser, v., repaître, nourrir, rassasier.
Aus, tu qu' en orde t' apaissas
E sejornas e t' engraissas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Écoute, toi qui en ordre (monastique) te repais et te reposes et t' engraisses.
27. Apastencar, v., nourrir, donner la pâture.
Poletz... apastenca; quan troba pastura, sona 'ls.
Eluc. de las propr., fol. 146.
Ses poulets... elle nourrit; quand elle trouve pâture, elle les appelle.
28. Apatiscar, v., gorger, repaître, nourrir abondamment, empâter.
Ben yest fols si non gardas,
Cant t' apatiscas ni t lardas,
Que tu mezeuses non t' ardas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Tu es bien fou si tu ne prends garde, quand tu t' empâtes et te lardes, que toi-même tu ne te brûles.
29. Apastorgar, v., faire paître, faire pâturer, paître.
Aquo fon tot son mestriers
De sas fedas apastorgar.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Ce fut tout son métier de faire paître ses brebis.
30. Apasturar, v., nourrir, faire paître, paître.
De figas... las deu apasturar. Eluc. de las propr., fol. 142.
De figues... les doit nourrir.
Part. prés. Apasturant porcs. Eluc. de las propr., fol. 125.
(chap. Pasturán gorrinos per Fondespala; porcs com los de la Ascuma.)
Faisant paître porcs.
ANC. CAT. ANC. ESP. Apasturar.
31. Depast, s. m., lat. depastus, nourriture, appétit.
Perda 'l durmir e 'l depast.
Giraud de Borneil: L'autr'ier.
Que je perde le dormir et l' appétit.
32. Depascer, v., lat. depascere, paître, dévorer.
Depascera tot lo munt ab sas cruels dents. Trad. de Bède, fol. 44.
Dévorera tout le monde avec ses cruelles dents.
(chap. Devorará tot lo món en les seues cruels dens.)
jueves, 13 de abril de 2017
putput, puput
putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut - allá adal a la montañel cantabe la pupŭt, i me pensabe que ebe un flaril y ebe el boticari brut... brut... brut... Etim.: del latín upupa, modificat per analogía del radical put- (putere, putí, pudó) per la pudina que fa este muixó. |
La putput a la montaña
cante y diu la verdat:
cuan les cabres fáiguen llana
les dones farán bondat.
Pedro J. Bel Caldú:
Ma agüela conte que a un pastoret sa mare li va posar una truita i, quan se la estave minjant al monte, una putput cantave des d’un albre: put...put...put. Lo pastoret responíe: no put no, que me la ha fet la meua mareta.
¡Cuentos de vells!
DCVB:
PUPUT (i dial. putput). m. o f.
|| 1. Ocell de la família de les upúpides, espècie Upupa epops, de devers 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap un bell floc de plomes erèctils, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent; cast. abubilla. «Es puput i es mussol | tots dos fan una tonada; | es puput canta amb so sol | i es mussol de vetlada» (cançó pop. Mall.).
«El puput a la muntanya | canta i diu la veritat: | quan les cabres faran llana, | les dones faran bondat» (cançó pop. val.).
Talp, oroneta, | muçol, putput, Spill 7704. Putput occell. Upupa, Esteve Eleg. p 6. Si preneu lo cor del puput hi'l posau allà, Agustí Secr. 72. Que may receptes de prendre purga són necessàries per cap puput, Roq. 50.
|| 2. Peix de l'espècie Bothus rhomboides (Tarr.).
|| 3. Floc de pèls que sobresurt entre el conjunt de la cabellera (Mall., Men.); cast. penacho. Especialment: a) Bolic de cabells que les fadrines es deixaven fent-lo sobresortir damunt la resta de la cabellera (Mall.). Dur es puputs alts: anar molt pentinat i endiumenjat. Una criada amb sos puputs ben alts, Roq. 26. Fer-se es puputs: pentinar-se. Es fàcil que cobrin gust en so vestir y fer-se es puputs, Ignor. 21.—b) Manat de cabells que el cavall té entre les dues orelles (Mall.).
|| 4. fig. Peresa intensa; gran desgana de treballar o de fer tal o tal cosa (Mall.); cast. modorra. Tenir puput: tenir molta peresa. Anar de puput: obrar amb desgana, molt lentament. Fer puput: produir peresa. «Em fa puput haver d'anar a escola».
«Perendenga, perendenga,
ja t'ho pories pensar:
qui té puput en sa feina,
com té talent, no té pa»
(cançó pop. Mall.).
«L'any coranta vaig segar
devora una jovençana;
mai la vaig sentir cantar,
sinó que sempre va anar
de puput i mala gana»
(cançó de segar, Mall.).
|| 5. Malnom que es dóna als habitants de diferents poblacions, com per exemple als de Vilanova d'Escornalbou, de Les Useres, etc.
|| 6. Joc infantil en què un dels jugadors té els ulls tapats amb un mocador i els altres l'envolten i li peguen procurant no deixar-se agafar del qui para (Bagà, Plana de Vic, Barc.); cast. gallina ciega.
Loc.—a) Anar de puput: tenir diarrea (Mall.).—b) Estar bé, com un puput dins un claper: no estar gaire bé (Mall.). Quan diuen a algú: «Tu estàs molt bé», ell sol contestar: «Sí, com un puput dins un claper», volent significar que ell no troba que estigui gens bé.—c) Esser o Semblar un niu de puputs: esser una cosa o un lloc poc endreçat, massa ple de coses desordenades (Men.).
Refr.—a) «A un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts»: vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure (Men.).—b) «Per sant Macià, es puput ve i es tord se'n va» (Men.).—c) «Quan canta el puput, el matí moll i el vespre eixut» (or., occ.); «En cantar es puput, matí banyat i capvespre eixut» (men.).
Fon.: pupút (Empordà, Gir., Plana de Vic, Vallès, Barc., Penedès, Vendrell, Igualada, Cervera, Tremp, Bot, Calasseit, Valljunquera, Mall., Men.); popút (Calaseit, Benilloba, Biar); pəpút (Eiv.); putpút o puppút (Bagà, Sopeira, Senterada, Tamarit de la L., Falset, Ascó, Vimbodí, Gandesa, Amposta, Ametlla, Tortosa, Maestrat, Val.). El gènere és variable: predomina el masculí (a les Balears és l'únic), però hi ha regions on es diu la puput (per exemple a Besalú o Beseit) o la putput (v. gr. a Ascó, Vimbodí, Amposta, L' Ametlla i gran part del País Valencià). En valencià existeixen també les formes palput i porput.
Intens.:—a) Augm.: pupudàs (puputàs), puputarro.—b) Dim.: pupudet (puputet).—c) Pejor.: pupudot (puputot).
Sinòn.:— || 2, pedaç, rémol.
domingo, 2 de agosto de 2020
Pastorada, Torres del Obispo
farém de llista una ropa...