champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Agüelo Sebeta chapurriau de Valjunquera, Valchunquera: Benicasim (Castelló), coranta añs anán de vacasions, al prinsipi cada añ a un puesto. Pillaem un apartamén y cada día en lo coche a la playa, sempre a la mateisa playa. Pasán los añs, te vas fen més cómodo y al remat troves un puesto al que tornes un añ y un atre. Y, com está prop de la playa, te acostumbres a aná caminán hasta l’arena y l’aigua, encara que tingues que portá a encostes la sombrilla y les hamaques. Ña que tindre en cuenta que has tingut la sort o la vista de buscá un poble en kilómetros y kilómetros de playa, totes o la machoria mol bones. Desde lo primé camí ham tingut la costum de que los díes de vacasions, cada día se compre lo Heraldo pa tindre notisies de la nostra tiarra y lo Marca, pa veure los fichajes dels equipos y cuáns añs més Saragosa seguirá en segunda. Compraem los diaris al puesto que mos quedae més prop de a on montaem lo campamén. Desde fa més de diau añs, anem a la playa de Heliopolis, en fron dels apartamens, al mateis puesto sempre, que está mol propet de “casa”, a uns dosens metros. La playa está a un costat de la carretera, al atre está lo hotel Trinimar y “la Tasca del Pollo (pollastre)”, seguidamén cap a Castelló ña uns baisos, que deuen está casi al mateis nivell qu’el mar, allí ña una tendeta a on venen la prensa y lo nesesari pa la playa, hasta “chuches” p’als chiquets. Desde que yo vach allí la porte una dona que li diuen Emilia, es baiseta, com si haguere pasat fam cuan ere lo tems de creise. Ademés es primeta, com si escomensá pronte a trevallá, o al está tan tems navegán en los papes no li haguere dixat engordís. Deu de tindre uns setanta y pico añs. Cada temporada del estiu, al ravés que mols que als sincuanta o avans ya se prechubilen, ella renunsie a la pensió, se torné a doná de alta als autónomos y a la Seguridat Sosial y se pegue cuatre o sinc mesos trevallán al kiosco, en la idea de podé achudá al fill, que ya es gran com un mayo, a portá lo negosi. No sé quina aigua van veure o qué bonansa va ñaure an aquelles añades dels coranta als sesanta, que van doná mares y pares com estos, en esta forsa que tenen, en los sentimens que sentisen. Ya tos vach di a un atra charrada que, cuan vach vindre per primera volta, me va alegrá veure que a Benicasim parlaen igual que a la Aldea, exactamen igual; sin embargo a castelló, que está a vuit kilómetros, ya ere un atra cosa pues los infinitivos de los verbos los faen acabá en r. O sigue algo paregut a lo que pase als nostres pobles que a cada un lo parlém un poc diferén, encara que mos entenem igual. Ara, al cap dels añs, la cosa se ha “normalisat” més, se va notán la influansia del catalá “estándar”, que no del valensiá, per desgrasia. U parlaba en un amic de allí, sensibilisat en este problema, y me die que de un tems, aquí no se aclarís. Te uns nevots als que algún camí los achude a fe los trevalls de la escola. Que se torne no sap si boch o tonto perque tots los llibres venen en catalá y ña algunes asignatures que no trove la manera de esplicalsu als menuts. Pel cambi de les palabres técniques que ell ya no enté. Que no se aclarís pos li pareis una animalá que a Cristobal Colón li tinguen que dí Cristobol o algo paregut, en lo fasil que ere avans. Que li pareis una barbaridat tindre que estudiá los llibres ténics tots sansés en catalá. Que li agradáe més cuan a escola estudiaen en castellá que lo enteníen tots, encara que cuan arriváen al carré o a casa seua parláen valensiá. Y faen aná les dos llengües sense cap de problema. Que al estudiá en castellá tenies la fasilidat de podé trevallá a cualquier part de España o de la part del mon que admitis lo castellá, mentres que lo catalá está reduit y no te la mateisa eixida ni mol menos. Afechie ademés que, cuan ell estudiáe, deu de tindre uns sincuanta añs, la historia diebe que van sé los aragonesos los que los van furtá lo terreno als moros y van repoblá la machó part de este territori. Que ara los enseñen que los aragonesos sol van conquista un poco de tiarra de la part de dintre, la pobra; que la part de la costa, que ere la més rica, la va recuperá chen de Lérida y Cataluña.
Cuan me van doná lo premio lliterari de la Facao, va vindre la meua neta a veurem, segur que no se va enterá de res, pero a la eixida me va demaná que li enseñara Chapurriau.
Un día li vach enseñá lo del melic, la pulsa y lo cabrit. Un atre día, me enrecordo que ere estiu, están los dos chuns, a un racó plovíe y al atre costat ñabíe sol. Ella me va preguntá cóm podía se aisó. Entonses yo me vach enrecordá de una cansó que dieben a la escola, cuan ma chermana ere menuda, y li u vach enseñá.
Ton enrecordeu, fa més de sesanta añs:
Plau y fa sol, les bruixes se pentinen, plau y fa sol, les bruixes van de dol. No sé per qué eisa cansoneta se habíe quedat a la meua memoria y li u vach enseñá. Tamé a ella li va fe grasia y se la va dependre a la seua manera, en la pronunsiasió de Vallchunquera. Ya sap dos coses en chapurriau. Ah! y cuan eixiem per de tarde a doná una volta la pulsera del chapurriau sempre estáe a la seua muñica. Pero estáem parlán de Emilia. De sempre yo la había sentit parlá en valensiá en lo seu fill y tamé en algún compradó si li parláe en eisa llengua. Encara que a natres y a la demés chen, mol educada, sempre mos ha parlat en castellá. Tots los díes cuan anaba a comprá los diaris, la meua neta, de nau añs, me acompañáe y un día, pot sé que fore lo primé camí pan ella, va sentí a Emilia com parláe en lo seu fill en valensiá. Se va quedá de pedra y al anamon me va di, en castellá claro.
Yayo, ¿per qué Emilia parle en Chapurriau?.
Vach intentá esplicali que ella parláe en valensiá que ere mol paregut al chapurriau, que los dos eren mescla de unes atres llengues y que, encara que pareisien iguals, eren diferents.
No sé si u va entendre o es que yo no li u vach sabé esplicá, perque cuan vam arrivá al apartamén, li va di a s’agüela.
Yaya: saps que Emilia parle lo Chapurriau com lo yayo.
Més tart, en un momén que estáem ella y yo sols, com a cría que es, me va preguntá:
Yayo: y si demá li canto una cansó en chapurriau a Emilia, ¿me entendrá?. Yo li vach di: “U pots intentá, a ver qué pase”.
Al matí siguien, com tots los díes, lo agüelo y la neta a comprá los diaris; cuan vam arrivá Emilia estáe sola, ere pronte. Li vach preguntá, en castellá,:
Emilia: la meua neta li vol cantá una cansó, pot?
Ella, pensan que serie una cansó moderna, va contestá:
Claro home, no faltaríe més. La neta al costat de defora del mostradó, Emilia dintre, yo, entre les dos: La cría se pose pita y escomense: “Plau y fa sol… Al sentila, la cara de Emilia se illumine, yo crec que es la sorpresa per sentila parlá en chapurriau. La sagala seguis: les bruixes se pentinen….. Ara la sorpresa es meua, los labios resecs, no sé si p’els añs o per la caló, de la dona escomensen a maures, a mi me pareis com si tremolaren. La neta no pare: Plau y fa sol … Aquells labios resecats no sol se mauen, a mi me pareis que de mol adintre d’ells is un ruido com si parlaren. SÍ, amics, parlen y no sol parlen, canten. Y les dos veus, chuntes, de una sagaleta de Aragó y de una dona gran de Castelló, en un coro sol de dos veus y una sola lletra, acaben chuntes la cansó: les bruixes van de dol. La dona acabe de cantá y als seus ulls ha puchat la marea del mar Mediterrani que está a uns metros, la congoja no li dise parlá. Al remat, en la veu emosionada, is de detrás del mostrado, abrase a la menuda y li done un beset y mos esplique: Eisa cansó, cuan yo era menudeta, mos la enseñáen a la escola, no soc de Benicasim, soc de Vila-Real. May més me había enrecordat d’ella, pero la chiqueta me la fet reviure, hay tornat a se sagala y la lletra ha tornat al meu cap. Grasies, per fem enrecorda de aquells momens tan bons pa mi. Después li va regalá a la cria un reloche de juguete. Sel va posá a la muñica y va torná contenta a casa enseñanlu a s’agüela. Eise matí va ñaure ademés, com si fore un sis de chiné, día dels Reys Magos, uns atres regalos, pa Emilia lo recuerdo y pa mi la gran pregunta: ¿Com pot sé que la mateisa cansó, fa sesanta o setanta añs, se enseñare, al mateis tems, a les escoles de la Aldea y voltans y a Vila-Real, sense cap relasió coneguda entre elles, a casi dosens kilómetros de distansia, cuan apenes ñabíe transports? ¿Serie esta una de les coses que, fa mols añs, los aragonesos o los almogávars de la nostra comarca van porta a la tiarra conquistada de Castelló? Nem a raoná un poc, a la vora dels añs sincuanta del sigle pasat, en tems de la dictadura, a unes escoles de diferentes provinsies, separáes per un grapat de kilómetros, los maestres ENSEÑÁEN als chiquets cansons en chapurriau o en valensiá, cuan, segón diuen, tota la enseñansa ere en castellá y les atres llengües estáen PROHIBIDES. No u enteng. Eises enseñanses, eises cansons eren ofisials. ¿Ñabie llibertat pa les nostres formes de parlá? ¿encara que sol ne fore una poqueta?.
Chaics, lo Chapurriau no dise de donám sorpreses, y a camins, com este, grans alegries.
Les aventures del agüelo “Sebeta”, seguisen donan que pensá. A mi esta charrada, me ha fet ensomiá. Y ¿a vatres? Lo sol, que está a pun de chitás, encara te forsa pa donamos uns rades rayos de llum, de esperansa, mos diu que demá tornará, renaiserá. Com lo nostre Chapurriau que, encara que algún camí paregue que se li va fen de nit, lo día de demá tornará a reviure, a renaise a illuminá, en tota la seua forsa, a esta tiarra nostra; no tos desanimeu, los seus rayos encara tenen forsa, encara tenen llum.
Mon yayo, mon pare y yo ham parlat sempre chapurriau, pero se perden paraules, se castellanisen algunes (pedí, amarill, cuchillo), aixó es normal en los idiomes.
La vergoña de parlá, que te miron mal, catalanisassió, castellanisassió, es lo que está matán al chapurriau.
No s'ha escrit casi mai, pero mols que lo escriuen lo desfán.
Hay lligit llibres de autós de la zona y la mayoría no conserven la essensia del chapurriau.
"Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlar May lo catala que digen lo que buigen estos sabidonsos !!!"
//
Sol dieu tontades , teniu los mateixos insults y paraules per a tots los que no son catalanistes independentistes com vatros, hasta als catalans que no volen sé independens los marginéu. Yo no lligixco el mundo, ni abc, ni La Vanguardia. Tots los diaris y televisións tenen una política. Vach naixe dp de Franco, al 78, antes que la constitusió, mon yayo mol antes que naixquere ell, y mos parlae en chapurriau, cuan la guerra mundial , la sivil, la posguerra, dictadura, continuae parlán en chapurriau. Només calíe parlá en castellá als grisos, alcalde, algún ric de les fábriques. Escriure ne sabíe mol poc, en castellá, com la mayoría de agüelos de allacuanta. Encara vach sentí botovadeu a un agüelo de Beseit, Aniceto. "M'en vach a gitá" per "vach a vomitá" ya no u hay sentit may. Lo chapurriau ha cambiat en uns añs, lo catalá u hauríe de fe, com u fan tots los idiomes, pedre lo "pas", fes mes simple, pero lo estau intentán mantindre com antes. La castellanisassió no la parareu , aon natros ya se diu amarill, pedí, cuchillo (gaviñet), lunes. Yo voldría vore Cataluña independén, de verdat, ne está molta gen hasta la coroneta de vatres. La llengua, com si només ne tinguereu una, no la fareu may mes UNA, com díe Maragall lo yayo de Pascualet, y atres poetes, normalisanla, sol tos carregareu lo parlá dialectal , mol ric, de mols pobles, ya tos ha passat dins de Cataluña.
palabres, paraules, de atres pobles (no Beseit) a cascarrulles, a costelles, a cuestas (Valderrobres)
perchi, esgorfa, algorfa, desván (Portellada)
barrala,
chorrillo,
pitxella, pichella,
cantrella a Beseit, cantrelles, tamé mamelles
botijo en castellano
mansana se diu a tots los pobles, a Beseit poma, manzana en castellano, castellano antiguo poma
amostrá, te l' amostrem, enseñá, te l' enseñém ,
te lo mostramos, te lo enseñamos
lleus, ulls,llengua, dens, tripew, servell, potes, pota, cap, cor, estómec, dits, mans, peus, orelles, nas, pel, pels, ginoll, ginolls, turmell, turmells, dits dels peus, dits de les mans, dits del Bicho de Valderrobres,
butifarra (morcilla), butifarra de sang, piñons, seba,
catalá en bigot, ojo , muixonot
duc, búho real
caro, cárabo
chuta, lechuza muixó negre, estornino trong de Nadal, cagatió, tronc de Nadal monflorito caragol, borraina, bleda, espárrec, tomata, pa en tomata, magre, cansalada, formache, llom, llom embuchat, pruna, préssec, bresquilla, sirera, poma, pera, abrecoc, plátano, falaguera, (helecho) se fa (no es fa) ya s'ha fet de nit, s'ha feito de nuey ....
català a la punta de la Berga m'ha sortit una verruga, per què fagi bona olor la frego amb matafaluga. matafaluga, comino, paregut al fonoll, anís.
carrascal un agüelo y una agüela pujaen paret amún, y l'agüelo que se enrabie va y li fot un mos al cul. la manta al coll y un cabasset la manta al coll y un cabasset, mon anirem cap a Beseit les chiquetes de este poble s'han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegades a la semana (vegaes) y si vols que te la enclaba ficat pancha per amún, que vorás les polseguines que ixen del forat del cul. estolladó, caixé, regadora, estanca, séquia, regá, botes de goma, chanclos, boquera, era, caballó, sembrá, plantá, gram, regalísia,
No sé si mos donem cuenta de la sort que tenim de parla lo chapurriau, lo gran capital que supose podre entendret en un mun de chen que te vas trovan a la vida.
M'agradarie sabre escriure com u feu vatres. Es aquí a un me hay estrenat y atrevit a posa los meus pensamens en lletra.
Com hay escrit un atre camí, ting mols añs. En eise temps me hay trovat en molta chen que parlabe lo chapurriau y sempre ha segut una alegria el podre entendremos en lo nostre parla. Sol p'el fet de parla en chapurriau ya ñabie una confiansa entre natres ere com si fueres de la mateisa familia.
La millo proba de aiso es que cuan hay demanat entra aquí, ningú m'a preguntat de que poble era, si tenía lo carnet de algún partit, a qué comarca estaba o si sabía escriure'l, ha ñagut prau en di que parlaba (NO que el escribía) lo chapurriau. Grasies y enhorabona a tots, als que han tengut la idea y als que, poc a poc, mos anem apegan.
Aventures del agüelo "Seveta": Cuan yo era menudet, fa mols añs, la megua familia ere mol pobra. Teniem animals de carrega (besties) al fiat, los anabem pagan cuan arrivaen les cullides (de llao y de olives) si eren bones. Ñabie camins que avans se faen vells qu'els acababen de paga.
Teniem un macho (mula) y una burreta.
No teniem carro, perque en aquells tems sol ne tenien los que eren un poc acomodats.
Als animals los cridaven "wesque" cuan volien que anaren capa la isquiarra y "pasalla" cuan voliem que anaren a la dreta.
Com es normal y mols de vatres lo sabeu, los diebem arre pa ana drets y so pa fels detindre. Y atras pa fels recula.
Cuan anabem pels camins (entonses eren camins, no com ara que la majoria son casi carreteres) ñabie que tindre mol ciudao en los grasons (pedres que puchaben del camí) pa que no entropesaren los animals.
Pa mincha a casa, los donabem sibada y molta palla.
Ñabie que aveurals dos camins al día.
Los domenches p'el matí se treballabe y per de tarde, se disabe un moment la colla o la partida de guiñot y los portabem als aveurados de la font, pa que vegueren aigua. No los podiem aveura a les cases perque no teniem aigua correnta.
Seguirem contan cosetes, p'avui ya val de tanta palla.
VORETA DE L´ALBUFERA Choguet
valensiá en dos actes
ORICHINAL DE MARIANO SERRANO
75
séntims cada eixemplar
EDITORIAL ARTE Y LETRAS
AVENIDA
DE VICTORIA EUGENIA, LETRA l´. VALENCIA
OBRAS
PUBLICADAS
1 Carabasa m'han donat... - De José M. Juan
García.
2 El Millor Castíc. - De Enrique Beltrán.
3
El dolor de fer bé. - De J. Peris Celda.
4 La Menga. - De J.
Soler Peris.
5 ¡Aixina debien ser totes!... - De José M.a
Garrido.
6 De Fill a Fill. - De Manuel Navarrete.
7
Fallo a blanques. - De José M.a Juan García.
8 Térra
Fangósa. - De Paco Barchino.
9 Mal instint. - De José M.a
Mateu.
10 ¿Y dihuen qu'el peix es car? - De Visent
Montesino.
11 El tenorio del carrer. - De Eduardo Buil.
12
El marit de la machor y el novio de la menuda. - De José M.a Juan
García y J. Ferrer Vercher.
13 Picardíes d'estudiant - De
Visent Luis Puchol.
14 ¡Ya soc pare, ya soc pare! - De Pepe
Angeles,
15 Les festes d'un poblet o la filla del clavari -
De Salvador Soler Lluch.
16 La Festa de la Flor - De Felipe
Meliá.
17 Les dos chermanes. - De Eduardo Buil.
18 ¡ Ya
no sóna la guitarra! - De Felipe Meliá.
19 Els cuatre séros
- De Pepe Serred Mestre.
20 El llenguache del tabaco y ¡Eixos
Caseros!...- De Felipe Meliá.
21 Hiá que tindre carácter.
- De M. Haro López.
22 Al treballaor, faena. De Pepe
Angeles.
23 Els fills dels vells. - De Felipe Meliá.
24
De sacristá a torero. - De Leopoldo G. Blat y Vicente Broseta
Rosell.
25 ¡Pobres flors! - De Arturo Casinos.
26
En el pecat va la penitensia. - De Francisco Mínguez.
27
Rosa de Valencia. - De Eduardo Buil y Chusep Jover Navarro.
28
més alllá de la lley. - De J. Peris Celda.
29 ¡Ara eres
mare! - De Arturo Casinos.
30 Dos secrets en dos femelles. -
De Francisco Palanca y Roca.
31 Un sastre de... carreró - De
Antonio Virosque.
32 Mariano, toca... ¡Mec! Toca... ¡mec! -
De Ramón y José Morell. - Música de Miguel Asensi.
33
¡Polvos venenosos! - De Francisco Pierrá l´ Luis Candela -
Versió valensiana de José M.a Garrido.
34 En la Nochebuena.
- De Felipe Meliá.
35 Anima valensiana. - De Ignasi y
Concheta Ruiz (pare y filla).
36 Sense caraseta. - De
Santiago Sallés.
37 El sant de la chica. - De José M.a
Garrido.
38 Els Reys dels chiquets. - De Felipe Meliá.
39
La Oroneta. De Alberto Martín.
Mariano
Serrano Voreta de l´Albufera Choguet en dos actes y en pròsa
rimá.
Estrenat en el "Teatro Moderno" de Valencia,
el día 5 de Chiner de 1928.
IMPRENTA Editorial "ARTE
Y LETRAS" Avenida Victoria Eugenia, letra l´.
VALENCIA. TELÉFONO / 679.
DEDICATORIA:
A
Joaquinito Manglano y Baldoví, fill machor dels Ilustrísims
Señors Baróns de Carcer, en testimòni del entrañable
cariño que li profesa, L´Autor
ES
PROPIETAT: Ningú podrá reproduirla ni representarla sense
autorisasió del autor. "La Sociedad de Autores Españoles",
es la encarregá de consedir o negar el permis pera representarla y
cobrar els drets. Queda fet el depósit que la lley mana.
REPARTO
PERSONACHESACTORS
Toneta
PILAR TENA
Sabeleta
JOSEFINA MATEO
Tía Quica
CARMEN CORRO
Malena
CARMEN CASESNOVES
Voro
PEPE ALBA
Tío Nelo
Paco FERNÁNDEZ
Huiso
LUIS VILAR
Lario (El Sort)
MANUEL ROIG
Don Paco (El meche)
JULIO ESPÍ
Don Cuan (El fransés)
VICENTE GRANCHA
Chaumet
Juan MONFORT
Pere (El carregaor)
TOMÁS TORMO
Pascual (Veu de dins)
Director d´essena, PEPE ALBA.
PREC.
Al més chicotet
d´estatura y més "gran"" dels actors valensiáns,
PEPE ALBA; als simpátics y estudiosos artistes que integren la seua
Compañía, y a la Empresa del "Teatro Moderno", de tot còr
reconegut y obligat, els demana que conten sempre entre els seus bons
amics a M. SERRANO
Época actuaL - En l´ivèrn, de
cuatre a sis de l´esprá. - Dreta y esquèrra les del actor. 676867
ACTE PRIMER
L´acsió, en una casa situá en els llims de l'Albufera. La
essena representará el interior d´esta casa, que tindrá dos pòrtes
de cuarto, practicables, una a la dreta y atra a l'esquèrra. Al
foro, una pòrta ampla y gran, per ahon se podrán vore els cañars,
figurant qu´entre la portalá y el cañar hiá una era. Els
mòbles han de ser com correspònen a esta clase de viviendes.
Cahíres de morera encordaes; una taula de pí, y en ú dels
laterals, un cuadro de una Mare de Deu. En ú dels ánguls, varies
pèrches arrimaes, y en una d´elles, haurá penchat un rall. En
l´atre ángul, un fardo de monòts. Vestirán els actors traches de
faena com els que usen huí en el Palmar. Les chiques, traches aseats
y de mòda corrent. Penchá en un dels laterals haurá una llantèrna
gran, y en l´atre una chicoteta.
Al alsarse el teló, Quica
estará sentá y remendant un rall. VORET cridant desd´el cañar.
Voro ¡Sabeleta! ¡Sabeleta!!... ¡Anguileta de la mar!...
¡Tenqueta del Perelló! ¡Lluna de la matiná! (Pausa). ¡Recristina!
¿Qu'estás sorda, o vòls que pase de llarc?... Quica ¿Qué son
eixos crits, Vaoro? ¡Sabel está en el Palmar!... Voro Desde
fora). ¿Tardará molt, Tía Quica? Quica ¡Qué sap ú!... ¡Ella
hu sabrá! Voro Entrant per el foro en la percha en la ma)
¿H´anat a sòles? Quica A sòles. Voro ¿A rem o a pèrcha?
Quica Perchant. Voro ¡Cristo! Pos la tremuntana es com la
neu de chelá. Quica ¿No l´aguantes tú, Vaoro?... Voro
L´aguantem..., ¡quín remey hiá! Poro, crégam, Tía Quica; si yo
poguera triar y tinguera la menchusa no més mich asegurá, lo qu'es
l´aire duya chasco, ¡perqu' estaría chitat! Quica ¡Bòn gust
pa viure de renta! Varo ¡Ay! ¿Qué hu pasaría mal? De
més burros ne pasechen en los autos arrastrats y van vestits de
loritos, allá per la capital. Quica De més burros... ¡es molt
dir! Voro Mire..., m'en vach a calar per si s´agafa una gaña...
Quica ¡Bonica está la peixcá! Atres temps era una glòria el
anar a llavorar, pero huí... Voro Cuatre tencóns... Quica
Cuatre gambes. Voro ¡Repuñal! ¡Si som tants a perseguirla!
¡Hiá tant de fil escampat!... Quica Si que n´hiá, Vaoret,
pero encara hiá més fam. Voro ¿No tenim salut? Quica No'n
falta. Voro ¡Y si es ganes de menchar!.. (Anantsen. Tía
Quica, hasta en demprés. Quica Adiós, Voro; hasta en acabant.
Voro Desde fora) Si vech a Sabel, la volque. Quica ¡Com
aplegues a fer tal, veches después ahón t´amagues...; o buscat
l´hábit de pas! (Mutis voret. ¡Tenen per simple a
Vaoro!... Si en la sequia no hiá fanc, ell carrega el barquetòt
encá que siga en los camps. Ell se creu qu'el mon sanser está
dins del seu tancat; y lo que mira en los ulls..., si pòt hu agarra
en les mans. ¡Un benehít del Señor!
Entra Toneta per el
cuarto de la dreta.
Toneta Mare, ¿qu'está rosegant? Quica
¿Ahón vas ara, filla meua? Toneta A la carrera a escurar.
Quica Acaba pronte, Toneta, qu´el aire el fa molt chelat.
Toneta Eixint foro) Som amícs del sòl y el aire... Quica
Amics, dels que t´has de lliurar. Pausa. Transisió. Arreglant
les cahíres y el rall qu'estará escampat) Tarda molt en vindre
Nèlo. Y Sabel ya rato ha que debía estar así. ¡No está tan
llunt el Palmar! (Pausa. Posant atensió) Pareix que Toneta parla.
(Fa com que s´asoma a la porta foro) Vamos... Huiset qu'arribá.
Farem com qui no els ha vist... ¡Deixemlos en llibertat! (Ix per el
cuarto dreta.
Entra Toneta per el foro, seguida de Huiso, que
portará la pèrcha en la ma.
Toneta En enfado) ¡Eres tú
pòc romansero! ¡Cha qu´estem ben apañats!... ¡Ves y carrega la
barca! Huiso De malhumor) ¡La barca está carregá! Toneta
Pues ves y buida la tèrra en la mòta hu en el camp, perqu'els díes
son molt curts y de nit acabarás. Huiso ¿Pero Lario?... Toneta
Resolta) ¡Eres dur!... ¡Te dic que no es veritat! Huiso ¡Ay!...
¡Ahír el teu barquetet en sa barca va arrambar! Toneta Lo
mateix qu´ell, atres molts, si els encontre, fan igual. Huiso
¿Si va buscant l´ocasió?... Toneta ¡Pedrá el fil, si vòl
calar! Huiso A vegaes..., fentse els bobos... Toneta En cuant
demanen..., ¡tot cals! Huiso A mí m´han dit uns barqueros...
Toneta ¡Fíat, qu'estás apañat!... Desde así et diría
yo quí son eixos desllenguats y el per qué 't conten relaixos que a
tú t´emboiren el cap. Huiso No's mou la mar sense vent. Toneta
¿A que no t'haurán contat lo que patixc en mal temps, cuan se mòu
una troná y tú vas per l'Albufera bregant en l´aigua y el fanc?...
Huiso Ay... ¡Lo que no's veu!... Tonica ¡Hu debem
adivinar!... Crec que tens pròbes de sòbra... Huiso Per això
estic festechant! (Mirannt a Toneta) ¿Vòls tú que torne a
la nit?... Toneta ¡Mira!... ¡No'm fases parlar! Huiso Si es
que té que vindre Lario... Toneta ¡Guitsa! ¡Ves a pasechar!
Huiso Me s'ha clavat entre selles eixe chicòt... y, al remat,
Deu fasa que si l´encontre... hiacha un algo que contar. Toneta
¡Me tindré que posar seria! Huiso ¡Ay!... ¡Si es que motius
vas buscant! Toneta ¡Aquell que mos escoltara, aplegaría a
pensar que yo'm pase tot el día buscant novio en la marchal!... ¿Tú
me vòls?... Huiso ¡Com a la barca! ¿Y... tú? Toneta
¿Yo?... Huiso ¡Sí! ¡Tú! Toneta ¡Pos..., igual! Anda,
ves y descarrega. Huiso ¡Puc anarmen descansat? Toneta Mira
qu´eres cabesut! Huiso Pòts casarte en l´escolá, hu sinó...
te pòses mòncha; poro ser de Lario... ¡may! Toneta ¿Y per qué
me díus això? Huiso Ya te hu diré en acabant. (Mutis. Figura
que s´en va la barca. Toneta estará en la porta del foro
mirant, hasta que la barca de Huiso, se perga de vista. Toneta Ya
está Huiso isant la vèla. Y l´alsá a tope el dogalet y la barca,
p´el cañar, va més llauchera qu'el vent. Molt més que la
seua barca camina el meu pensament y ni un instant l´
abandona ni l´ olvida el meu voler. (Pausa Ya no 's veu
l´abre ni antena; ya entre sèl y aigua es pergué volant
com, per elscañars, van volant els
pardalets... ¡Quíns plaers dona l' amor!... ¡Qué curts son
estos moments! Ell va diguentme qu´em vòl... (Entrant en el
cuarto dreta) ¡No tant com yoel vullc a ell! (Mutis.
Pausa. Puñales, apareguent per el foro, seguit de D. Paco y
Lario. Puñales, en escopeta, manta y munisións. Puñales a
Lario) Pero a més de la rahó, falta en això... Lario ¿El qué?
Puñales El voler. (Seguixen com parlant. La Tía Quica, per
la dreta. Paco Bóna vesprá, Tía Quica. "Quica Bòna
vesprá, siñoret. ¿En casa?... Paco Com sempre; bòns. Quica
¿La siñora y els chiquets?... Paco Locos per vindre así un día
a fer un allipebret. Quico Pòrtelos. Paco Ara en Valensia,
en Valensia. Allá cuan millore el temps... (Fan com que seguixen
parlant. Lario a Puñales) U dels redolíns millors m'ha tocat
en el sortech. Mon pare em dona la casa y ademes l´ arrendament del
campòt de la sardina. Puñales Si está be, ¡Si está molt
be!... Paco A Lario) Tú, Lariet, eres un pòc impulsíu; a la
fòrsa no 's fa res. Quica La meua chica, Don Paco, a Lario el
pòrta entre dens y no li aplega a la gola. Lario Así l' únic...
es Huiset. Paco Tòrser una inclinasió hiá molt pócs que hu
sapien fer. Puñales Això ni els pares, que al cap sòls p' áls
fills volen el be. Lario ¿Pa qué vullc el camp, la barca, el
redolí... y els dinés, si lo que busque no hu tròbe; si de mí
fuch el voler?... Paco Yo voldría ser un sabio, y em contente en
lo que sé. A la fòrsa res s´alcansa; estudia qui vòl saber; qui
vol ferse ric, treballa, y en la constansia y el temps, se perforen
les montañes, se crehuen, volant, els vents, se encontra la medisina
que a l' enfermetat la vens, y, en lo que cap, som felisos...
Puñales Si sempre fera bón vent, seríem barqueros tots...
Quica Y calar no vól dir peix. Lario Anantsen) Pos yo tinc
isá la véla y tinc calats els mornells; si ve l´aire, allí l´espere; si ve ´l peix... allí estaré. Soc cabút, tio
Puñales... Puñales ¿Qué vòls qu' et fasa, fill meu?... Paco
A Lario) Demá vinc per a entrarme... Lario Fent mutis foro) No
puc dir si tornaré. Paco A Lario) Yo te creía més hòme...
Lario Desde fòra, a D. Paco) Tant com Huiso hu puga ser. (Mutis.
Quica Si Huiso sap que ha vingut Referintse a Lario) es mourá
mal cañaret. Antes y' han estat de pique, un bòn rato, Tona y
ell... Puñales Son pensaments imbulants... Paco Son chovens,
y en este temps, yo no sé qué pòrta l´aire, ho qué hiá
en los aliments, que produíx impasiènsia, que determina un marech
que ha tots fa correr com locos, sense tindre un plá concret,
y voldríen que, al pensar en algo que creuen bé, sense el dolor de
alcansaro, veren lo que pensen fet. Puñales No entenc
lo que diu D. Paco... Quica Lo que díu el señoret, es la pura
veritat. Paco Yo expòse el meu pensament. Puñales Les
presones molt llechides asèrten sense voler. (A Quica)
Mira, Quica, tú a Toneta no li tingues que dir res. Paco Hiá
que tindre discresió; ni a Toneta ni a Huiset. Son chovens y els
sèls ya saben que son molt mals consellers. Transisió. A
Puñales) Pero parlem de lo nòstre. ¿Revòlen animalets?
Puñales ¡Repuñal! En la replasa aquella del cañaret y en lo
sequiol de la dreta y hasta en lo mateix lluent, hiá sarsets,
bragats y fòches com may allí se vegué. Ara, com els
del Palmar tots duen en los barquets la escopeta, la casera no repòsa
ni un moment y va a rosa, sense rumbo, dende llevant a ponent.
Paco ¿Els bots estarán a punt? Quica Estesos en el sequer.
Puñales Allí, molt propet del tracho una empavesá li he
fet, que demá, si el temps es bò, ne matará més de sent. Quica
A D. Paco) ¿Vòl pa sopar algún suc ho vòl un sofrechidet? Paco ¿Hián anguiles? Puñales Yo no 'n tinc, pero el pare
de Voret per segur que ne tindrá. Quica Clar qu' en tindrá.
¡Sempre ne té! Paco ¿A quí emviarem
a per elles? Puñales No patixca, siñoret; cuan siga l' hora, el
guisao guisat el tindrá vosté. Paco Pues anem entrant els
bartuls. Puñales Quica y yo lis entrarem. (Mutis Don Paco per
cuarto esquerra. Puñales, entrará els obchectes. Quica
Les anguiles pa Don Paco... Puñales Traules del nòstre viver.
Después li dius en reserva que les ha dutes Voret y que son pare,
als amícs, a sis pesetes les ven. (Mutis al cuarto de la esquerra
Quica Com còsten tant d' agarrar... si les dònes no 'n menchem. Sabel Desde fora) ¡Mare! ¡Mare! ¿Vól eixir? Quica
Sabeleta qu' arribá. (Cridant desde dins de casa) ¿Me nesesites?
Sabel ¡Ya hu crec! Quica Eixint per el foro) ¡Vach,
filla meua, ya vach! (Pausa. ---------------- Torna
Quica, seguida de Sabel, portant entre les dos una panera, una
cahíra, la pèrcha y atres còses. Sabel Per poquet me
negue, mare; una racha m´arrumbá, y l' aigua p' els
corredors ya s' anaba desbordant. Quica ¡Es que sou molt pòca
còsa! Sabel ¡Yo a soles! Quica ¡Chica, qué
gran!... ¡Busca a l´atra vòlta a un paque pa qu´et vacha a
acompañar... ¡Ma la reina del senill! Pausa. Transisió)
Avechamlo que has comprat. Sabel Fent com qui trau
de la panera les coses que va dient). Tot cuant vosté me digué.
L´ abaecho, òli, pa, les dos lliures de sabó... Quica
¿Veres al tío Cabás? Sabel Ya está bò de la tersiana. ¡Volía
eixir a calar! Quíca Per això se pasa els mesos malaltús
y socarrat. En cuan se veu lliure un día... al aigua y al s' en
demá, a pendre solfate 'n pols y a cremarse tremolant... Entra,
entra eixa panera y en l´ estudi pòsala. (Sabel fa com qui posa en
la panera lo que dugué) ¡Aviveuse, qu' esteu moixes! ¡Tot se hu
mencheu en les mans! Sabel ¡Cha, esta dona!... ¡Té
un cheniòt!... no te deixa respirar! Quica ¡Es que teníu
una mèlsa!... Sabel Pues tinc els brasos trencáts, que la
pèrcha pesa molt, y... (Mutis Quica Té rahó. Es veritat. No
poder eixir de casa com no vaches embarcá, aburrix a cuantsevòl...
¡Al ivèrn que vé al Palmar! (Se senta a remendar el rall. Pausa.
------ La mateixa, el Franses y Lario. Franses Si no
molèste, señora... Quica (¡Santo Cristo, qué troná!) Pase y
sentes. Franses Sentantse) Reconegut. Lario A tía Quica) D.
Cuan me va demanar... Franses ¡Sí..., el favor del seu
barquet! Quica ¡Vamos..., son tal para cual! Una parella de
ánimes que del fòc han escapat. Franses ¡Sempre tan
dicharachera! Lario A Quica) ¿Qu' el tío Nèlo... no
´stá? Quica De no estar, tú no vindríes... Lario (La
vella ya pensa mal)... Quica Deixant la faena) Vach a cridarlo en
seguida. Franses Déixelo, qu´ell eixirá. Quica (Cuan sapia
qu´es el Fransés, de segur qu' es pòsa mal. (Cridant a la
esquerra). ¡Nèlo! ¡Puñales! ¡Nelet! Puñales Dins) ¿Me
crides? Quica Ix un instant. ___
Puñales, eixint.
Puñales ¿Qué vòls, Quica? Quica Este... siñor, lo que
busca te dirá. Franses Donantli la ma molt afectuós) Señor
Nèlo, ¿seguix be?... Puñales Penant y sempre penant. Lario
Vosté se queixa per visi. (A Puñales. Quica ¡Tú te fas
gròs... dechunant... (Al Franses) Diga pronte lo que siga y
menos romansechar... ___ Don Paco per la esquèrra.
...Ve vosté molt be, Don Paco. Paco ¿Hiá algú que se pòsa
mal?... (Reparant en la visita) Buenas tardes... Franses y Lario:
Buenas tardes. Quica Fent mutis per la dreta, a Don Paco apart)
¡Hu deixe en les seues mans!... Franses La visita, señor Nèlo,
es... per lo que vosté sap. Puñales ¿Encá li dec més dinés?
Franses Un bòn rengló té entregat; més com els
interesos ni paren ni dòrmen may..., resulta qu´ aumenta el conte
sinseafechir ni llevar. Paco A Puñales ¿Vosté
guardará els resibos?... Puñales ¡Vacha a saber ahón están!
Lo únic que yo asegure, que la cullita fon gran, que la venguí a
molt bòn prèu, y entre la tenda, la sal, dos remendos de barquets,
l´ arrendament y... la fam, ni tinc ya dinés, ni arròs, ni sé ya
per ahón pegar. Franses Vosté resibí uns dinés... Lario
Mon pare hu va presensiar... Paco ¿Y cuán de temps fa d´ això?
Puñales Un... dos... tres... cuatre... sinc añs. Paco
¿Tindrá nòta del conte?... Puñales Això hu pòrta Don Cuan.
Paco ¿Pero vosté..., un resguardo?... Puñales Duc el
conter en lo cap... Paco ¿Y deu molt?... Franses Setanta
duros... Paco ¿Que cuáns dinés li doná? Puñales Sent
duros en dos vegaes. Paco ¿Y cuánts lin pórta pagats?... (El
Franses repasará el llibre dels seus conters. Puñales Trenta la
primera vòlta..., atres vint per la birbá...
Cuaranta sis l´ añ siguient... Trenta cuatre per Nadal...
Trenta dos per San Miquèl... Quinse y dèu per la plantá, y creuré
que foren vint els que doní per Tots Sants. Paco Entonses,
segóns el conte, l´in tindrá vosté entregats sent sincuanta
sèt... No marra. Al Franses ¡Deu estar equivocat hu asò es un
ròbo, señor! Franses Yo vech el conte molt clar. Sent duros
donats al tèrs, son sent trenta tres al añ. Si cuan
vens el interés no es en seguida pagat, pasen estos interesos a
formar el capital. Es la costum. Es el tracte. A tots s´avisa al
donar. Paco ¡Pichor que la Calderona! ¡Si Nèlo li té
entregats doble dinés que li deu!... ¡No done res! ¡Al Chusgat! Franses Pichor per a el siñor Nèlo. Si va allí el condenarán
a que me pague els sent duros; tinc el vale asegurat. ¡Yo no vullc
més que lo chust! Paco ¿Lo chust? ¡Una escopetá!
Lario Done apeo... Done apeo... Puñales ¿Has vingut al
combregar? Lario ¿Li sap mal que yo el defenga? Puñales
¡Atra cosa me sap mal!... Franses Si vol més plaso li 'l done;
¡a ningú vullc aufegar! Paco ¡Tírelo dins la carrera! Franses Yo a voste no li he faltat. Paco ¡De limosna;
de limosna el debíen de matar! ¡Sabía que son roíns, pero no que
hu foren tant! Franses Tot es segóns com se mira; vosté mos
creu desalmats y en cambi, els que nesesiten un moment grave salvar,
al omplirlos la bolchaca mos beneixen com sants. Puñales
El que no sap més..., ¡ya hu crec! ¡Entrega la seua sanc! Franses
¡No el obligue!... ¿No pòt huí?... ¡Un atre día podrá! Paco
¡May!... ¡Perqu' eixos interesos son una bestialitat! Franses
Vosté ya sap ahon yo vixc; huí me quede en el Palmar. Puñales
¡Els dimònis que carreguen!... Paco ¡No li pague a este
truhán! Franses Señor, cálmes, perque a crits asò no es pòt
arreglar. Lo dit..., y vostés perdonen. A Lario (Ya tornarem més
espay). Lario Si vòl dinés, tío Nèlo... Puñales ¡Que
vos se trague la mar! (Mutis Lario y el Franses. Paco ¡Pa
qué hauran fet els presilis! Puñales ¡Pa tancar als
desgrasiats! _____ Els mateixos, Quica per la dreta. Quica
¿Y' alsá el vòl eixe fransés? Paco Quiqueta, ya s' en aná.
Quica A D. Paco). Té un allipebre..., ¡canela! Paco No tinc
presa. Allá més tart. (Mutis esquerra seguit de Puñales). Quica
¿Qué farán estes chiquetes que no se les ouchistar?... (Cridant). ¡Toneta! ¡Tona! ¡Toneta!... Toneta
Dins). ¿Qu' es crema?... ¡Ya vach! ¡Ya vach! Quica, a pòc
Toneta per la dreta. Quica Cuan ve la pòsta de sòl y el novio
está p' arribar, se l´ in va el temps entre els dits apañants´el
pentinat, trencant cordóns de coset y mirantse el devantal. ¡Cuan
yo tenía el seu temps!... ¡Tot es pòc pa un hòme honrat!...
Huiset es un chic de prendes. Y en lo tocant al treball... Toneta
Eixint). ¡Ya me té así, maroteta!... ¡Ya está Tona al seu
costat. (La besa). ¡De segur que no vòl res! Quica ¡Chica!
¡Chica!... ¡Tú qué saps! Es obligasió de mare... (Reparant en el
vestit de Tona que anirá arreglá com pa esperar al novio). Dus el
vestit enganchat... (L' il desengancha). No m' agrá com dus el
moño... ¿Per qué no t' el has risat? Toneta Per no calfar les
tenalles. Quica Vine así, ¡desmanotá! ¡Una greñeta no mes!
(Deixantli caure un riset sobre el front. Aixina..., aixina...
¡Ajajá!... Tan poquet y ya la cara pareix que te l´ han mudá.
Toneta Vach a mirarme a l´espill. Quica ¿Encara no t'has mirat? Toneta Una vòlta este matí. Quica Y sent vòltes
esta esprá. El del seser ya ´l trencáreu. Toneta Y este que
mos ha comprat mos fa una cara més llecha... Quica ¿Això
hu fa el vidre? Toneta Está clar. vosté també... Quica
No sou lleches. Toneta ¿Veritat? Quica Entra un garbó
de senill; la nit será molt chelá. Toneta Tot hu té ya ´l
punt y al orde, Quica Pega una mirá al sopar. (Mutis Toneta per
la dreta). ¡Qué poquéts se donen conte de lo qu´es viure en un
camp, sempre rodechats d' aigua y la tristor dels cañars! (Ensenent
la llanterna gran). En l' estíu per els mosquits y en l´ivèrn
per la negá..., vida més pòbra y més trista imposible ´s
de trobar. ¡Pero no´s queixem, no siga que vinguen díes més
mals. (Mutis dreta. D. PAGO; entrant per la esquèrra y
fent com qui busca algo per la casa, A pòc Voret. Paco Era
imposible; así están. Es lo que posí primer. (Trau un reclam de
focha y toca. Voro ¡Sabeleta! ¡Sabeleta!... Paco ¡Oy!...
¿Eres tu, Vaoret? Voro (¡Recristina, quín ancontre!) Paco
Anda, entra, que ahí fa vent. Voro Pasaba... (Com en vergoña y
rascantse el cap. Paco ¡Hòme, pasa!... ¡Y no te rasques! Voro
¡Ay!... ¿Qu' ha de fer? Paco Fregarte les mans en fòrsa, pa
que te s' en vacha el fret. (Transisió). Has creixcut molt en un
añ... Voro Com no tinc atre quefer... Paco ¿Ya fumes? Voro Ay... ¡Si m´en dona el siñoret!...
Paco Donantli un sigarro). ¿Festeches? Voro ¡També
vosté!... Ensenent el sigarro. Paco Cuan te cases, yo el padrí.
Voro ¡Qué bòn tabaco, redell! En el Palmar no ne venen de tan
suáu, siñoret. Paco Voleu el tabaco fòrt... y fluix no en dú
l´ estanquer. Voro Que pròbe, que pròbe a durne y qu´el venga
a pòcs dinés, y vorem de quín despacha... Paco Tú per
Valensia no vens... Voro Sí que vach alguna volta... Poro allí
no donen res... Tens que comprar hasta l´ aigua si no et vòls morir
de set. Paco Vine a casa. ¿Tú no saps? Voro També sé que
un porter... Paco ¿Pero?... Voro Això die yo. Cuan así ve
el siñoret... Paco Tú li dius qu´eres Vaoro. Voro ¡Li hu
vach dir; poro el porter, de patitas a la calle!... Paco
Yo li diré... Voro Dígali tot lo que vullga, poro yo no torne
més. No vullc que aquell borinòt li torne a dir a Voret: ¿Vienes
a comerte l´olla?... ¿Piensas qu´aquí es un Hostel?... ¡Vete,
vete a comer papas als solars de San Fransés!... - Si yo el plegara
a eixe tío en un día de bòn vent, per segur qne li posaba
com a baquina el barquet. Tenen un argull... Paco No hu
cregues... Mira, así ve Isabel. Voro ¿Vosté creu... que yo
venía?... Paco Yo no hu sé... ¡Ya s' entendreu! (Fent
mutis esquerra. Voro Ma qu´esta chent de Valensia...
____ Sabel, entrant per el cuarto de la dreta. Sabel
¿Acabares, Vaoret? Voro Cap a casa fea proba. Sabel ¡Adiós!
Voro ¡Ay!... ¡M´ esperaré! Sabel Per mí, no. Voro
¿Pues per quí entonses?... ¿Per la vaca de la llet? Sabel
¿Vens de llunt? Voro De Torre en Torre. Sabel ¿Mon chermá
estaba també? Voro Ell h´ anat al Pechinar. Portaba dos
atifells. Sabel ¡El día ha segut de pròba! Voro ¡Sempre
fa fret en Chiner! Sabel ¿Llavorares els monòts? Voro
Ara venía. Sabel ¿Pòc peix?... Voro Poc n' hiá; poro a
vegaes se sol omplir el mormell, de les anguiles més gròses...,
calant el fil en lo sec. Sabel ¿En tèrra tanta peixquera?...
¡Cóm no tragues el viver!... Voro Vinga, no sigues aixina...
Masa que tú me comprens... Sabel Si no t' espliques més clar...
¡Ni picá que trac en net! Voro ¡Ay..., pos tú no eres tan
boba!... Y tin en conte, Sabel, que afèctes al autori en eixe parlar
tan sec. Sabel No será per falta d' aigua; hasta así aplega el
lluent. Voro Tú te deixes la carrera per anar per els
sequionets... Bueno, m' en vach. Sabel ¡Adiós! Voro ¡Pos...
no m' en vach! Sabel Está be. Voro Pensant y acostantse a
Sabel). ¿Si yo tinguera una barca de les més grans del Saler, y en
lo sorteyoem tocara el redolí milloret; y
arrendara un camp d' arròs en un bòn arrendament, ¿yo me podría
casar? Sabel Si teníes novia.... fet. Voro ¡Vacha una
contestasió de pòc trellat! Es, Sabel... Bueno... Te volía dir...
Sabel Sí. Voro ¡Má qu' eres torpe, redell! Sabel
¡Chico! ¡Chico!... ¡Ma tú este! Ves espay y parla dret. Voro
¿Vòls escoltar, Sabeleta? Sabel T' escolte..., ¡mes no 't
comprenc! Voro Después d' una pausa). ¡Si yo tinguera una
barca!... Sabel Sí; la més gran del Saler... Voro Y ademés
me porcurara... Sabel Un camp..., en arrendament... Voro
¿Qué? ¡Anem a vore!... ¡Digues!... Sabel ¿Qué he de dir?...
Que huí no hu tens. Voro Femse 'l conter que hu tinguera... ¿Tú
qué faríes? Sabel ¿Yo?... ¡Res! Voro ¡Si el mates y' ham
acabat!... ¿No diríes: Vaoret, es un chic que fará reina a qui
siga sa muller... Perque tenint tèrra y barca y redolí y dos
barquets Sabel No te dic que no hu pensara... Voro ¿Poro en
quina chica, anem?... Sabel Hián tantes chiques fadrines...
Voro De les atres... no vullc res... ¿No dius qu' eres tan
sabuda?... ¡Tira un tir!... ¡Anda, Sabel! Sabel No puc caure...
Voro ¡Recristina!... ¡Sí que tens dur el servell! Sabel
Com vergoñosa). ¡Es que fas unes preguntes!... Voro ¡Ay!...
¡Pos les preguntes del temps! ¿Vols que 't pregunte p' el gos o per
l´ aca del forner?¡Tindré que salabrechar! Sabel ¿Pa
qué? Voro ¡Pa agarrarte 'l pensament! Sabel ¡Has vengut a
llaborar!... Voro Y vullc fer en tú, parell. ¡Ya está dit!
Vinga, contesta; ¡tenca del Perellonet! ¡llobarro
de la sequiòta! ¡vèla de barca en bòn vent!... ¿Per qué calles?
Sabel Sols te dic..., que hu pensaré... Voro así clave l´
estacòt y d' así no ix el barquet hasta que tú me contestes.
¡Avívat, no vinga chent! Sabel Me dona vergoña, Voro, el dir
que hu done per fet... Mons pares... Voro Yo... Sabel
Espayet... Voro Al forn se pòrta la coca cuan está bòna.
Sabel Después... Voro Ara, que no tinc vergoña. ¡vullc
diro ara Sabel. Huí m' esgarre la camisa y me trenque ´ls
saragüells, y volque en un regueròt, culperamunt, el barquet. ¡Ya
´s meua la bequeruda! ¡ Ya la tinc dins del mornell!... ¡Ya
Vaoret es un hòme! Sabel Vamos, tín enteniment... Es hòra
d´anar a casa... Voro ¿Pero t' en vens tú també? Sabel
Treballa, que tot aplega. Voro ¡Huy..., cuan ixca un Vaoret!
Sabel Vesten, Voro... ¡Hasta la nit! Voro Hasta en seguida,
Sabel! (Ix al foro). ¿Ous com brama l´ Albufera?
¿Veus quíns bacs pega el marech?... ¿Veus com se dobla el
senill probant la fòrsa del vent?... Pues yo en la meua
percheta y en lo meu tròs de barquet soc més fòrt qu´el
temporal... Sabel No te fases el valent. Voro A mí res me fa
ya pòr, sent l´ amo del teu voler. ¡Anguileta del Palmar! ¡Tenca
del Perellonet! Sabel Adios, Voro. Voro Adiós...,
¡chitana! Hasta en seguida, Sabel (Mutis. Pausa. Sabel
¡Grasies que s´ha desidit! ¡Ma que còsta un casament! ______ La
mateixa, Puñales per la esquèrra. Puñales Pòca presa té
Vaoro. Sabel Com ya té fet el chornal... Puñales
Pero al còs no se l' engaña. ¡Nesesita de descáns! Sabel ¡Quí
sap lo qu' es lo millor!... Puñales Lo millor...
estar sentat. Sabel Per a els vells... segur que sí; per a
Voro..., es atre cas. ____ Quica, entrant per el cuarto de la
dreta. Quica ¿Qué argüíu? Sabel Coses del pare... Quica
A Puñales). ¡No les deixes respirar! Puñales Quica, si yo no
dic res. Quica ¿No ha vingút el teu chermá? Sabel No,
siñora. Puñales Tarda molt. Quica Ya en casa debía estar.
(Asomantse a la pòrta foro. Com una gola de llop se va posant el
cañar. Puñales ¡Este chiquillo!... Sabel No penen. Tindrá
que vindre perchant. (Muts per el cuarto segón dreta. Puñales
Aixina y tot, no son hores... ¡Per a qué voldrán les mans! Quica
¡En esta nit y este vent!... Puñales De malhumor). ¡So ganes
de fer parlar! Quica No miren qu' estem patint!.,. Estíc, de
dirli, cansá, que si el temps no s´bonansiós, qu' abrevie en
carregar, y antes de qu' es ponga el sòl la barca estiga lligá.
Puñales Pues com si no li hu digueres. Quica Eixint a la
porta del foro y miránt a totes bandes). Ni una sombra es veu
pasar... Ademés, ell, tots els díes, cuan ve a casa, ve
cantant... Puñales A no ser que una avería... Quica ¿Haur
la barca volcat?... (Entrant y posantse davant del cuadro de la mare
de Deu, qu´estará penchat a un lateral. Puñales Al
foro). ¡Sempre penséu lo pichor! Quica Com resant).
Virquen de sielos y tierra abogá de la esperansa, como
salvaste al marino que navegaba en su barca y en el golfo del
Leyón le plegó la tremuntana, al peixcaor d´Albufera
tórnalo lliure a sa casa con el barquete y su percha, con
la vela y con su barca. ¡Que no s' aufegue nenguno, Madre
mía Soberana! Pausa. Seguix resant). Puñales La llanterna
en esta percha (Agarrant la percha y llanterneta. vach enseguida a
penchar pa que servixca de guía als que vachen navegant. (Ensen la
llenterna, la lliga a la punta de la percha y s´en ix a l´era a
colocarla. Quica Diguem la de les tronaes. (Resita: Santa
Bárbara está en el camp aguardant l´ Esperít Sant, y l´
Esperit Sant es ella. ¡Dèu que mos guarde d´un trò y d'
una mala sentella. (Pausa. Se queda com resant. ----- Puñales,
entrant per el foro. Puñales Y ´está isá la llenterneta.
Esperarem. Quica Yo, resant. (Puñales se senta y Quica fa com
que resa davant del cuadro. ----- Els mateixos; Toneta,
entrant per la dreta. Toneta Mare, el sopar ya está cuit. Quica
No ha vingut el teu chermá. Toneta Eixe Chaume té una
guasa... Quica Vorem lo que ahurá pasat. (Resa. Puñales
Acostantse a la pòrta del foro). Pareix qu' aplega un barquet.
Toneta Anant a la porta del foro). ¿Un barquet?... ¿De quí
será? Puñales Detenint a Toneta). ¡De qui siga!... ¡Dins de
casa! Toneta ¡Quín susto que m' han donat!... Puñales
Desde la porta del foro). Así venen... Y´arribaren... Quica
¿Son de casa o del Palmar?... Toneta ¿Chaume?... ¿Huiso?...
Puñales Lario el Sort... Toneta ¡La mala sombra dura.
--- Lario, per el foro. Larío Vostés dirán:¿
Atra vòlta Lario el Sort per esta casa? Puñales May te s'ha dit que no vingues... Lario Ara vinc perque pasaba..., y com
antes en Don Cuan se digué alguna paraula... Quica ¿No topares
en Chaumet? (Quica y Toneta fan com qui parlen. Lario Tan
sòls he vist una barca en la vèla molt isá. Puñales ¡Pues el
vent es pa cachasa! Lario Anaba tan embestida y tan caiguda de
banda qu´en los senillars la vèla portaba fregant la pancha. Puñales Hián hòmens molt atrevits. Quica Hu prenen com una
chansa y en díes com els de huí la broma sòl costar cara.
Lario Creuré qu´els qu´estic diguent... Puñales ¿Han
chocat? (Alarmat. Quica ¿S´ompliren d' aigua?
(Alarmá Lario De tot han tingut, de tot. Al eixir a la replasa de
les fòches, un remoli feu encabritar la barca, y, trencant mastil y
antena, doná vòlta de campana. Puñales ¿Y no acudires?...
Lario ¡Pa qué!... Puñales P´aufegarte en el que anaba en
aquell tròs de madera bregant en lo vent y l' aigua... Quica
A Lario ´ ansiosa). ¿No conegueres en ella?... (Lario, abatut,
diu que no en el cap. Puñales Ansiós). ¿Per la vèla?...
Toneta ¿Per la barca?... (Alarmá. Lario Sòls veguí una
ralla negra creuant la vèla a la llarga... Toneta Molt exsitá).
¡La de Huiso! Puñales ¡No pòt ser! ¡Huiso va per atra banda!
Toneta ¡Es la d' ell, pare, es la d´ell!... A Lario) ¡Has
vollgut que s' aufegara!... ¡Mal hòme! ¡Mals sentiments! Si deus
tindre negra l' ánima!... ¡Te donaba pena Huiso y cuan l' has vist
caure al aigua has pensat que yo podría tindre com la teua l´
ánima!... ¡Anem a salvarlos, pare! Puñales ¡Vell soc, pero
res m' espanta! Lario Abatut). ¡Yo no sabía qui era!... Toneta
a Lario en forsa). La caritat no repara.. ¡Pare, no se detingam!
Lario Desidit) ¡Yo aniré! Toneta ¡Fuch, mala casta!
¡Me dones asco, cobarde! ---- Chaumet per el foro. Chaumet
¿Qu' es asò? ¿Así qué pasa?... Toneta ¡Ya hu sabrás!
¡Vinga la pèrcha! Puñales Perchant dos es com s´alvansa.
Mutis foro de Toneta y Chaumet). ¡Has sigut molt ruin, Lario! Quica
¡Has fet una acsió villana! Lario Mosegantse les mans). ¡La
vergoña está cremantme! ¡Vach a vore si una racha me vòl
volcar el barquet. (Mutis foro. Puñales Cridant desde la porta
del foro). ¡Llévali el palo a la barca! No mògues, Chaume,
que vach... A Quica) Traume, Quiqueta, la manta. (Entra Quica per el
cuarto dreta y trau la manta. Quica Así la tens. Ves espay.
----- D. Paco, que entra per la esquèrra. Paco ¡Ché!
¿Qué pasa per esta casa? Quica Que una barca en el cañar...
Puñales A D. Paco y fent mutis foro). No sabem... Una desgrasia.
Paco ¿No estaba Lariet así? Quica ¡Ay, si fora una
vengansa! Paco Desde el foro). Espera, Nèlo, que vach. Quica
No vacha vosté, no vacha. Paco Fent mutis). Si per matar
una fòcha en els perills no 's repara, per salvar una persona es pòc
tot lo que se fasa. Quica Cridant desde el foro). Perchéu ample
y molta vista... (Entrant). ¡Sálvals a tots, Vèrche santa!
(Cridant a la dreta). ¡Sabeleta! ¡Sabeleta! --- La mateixa.
Sabel, per la dreta. Sabel Mare, ¿vosté me cridaba? Quica
¡Tú dirás, òvila tonta!... ¿Qué fas ahí dins? Sabel
¡De pascua!... ¿Ahón están Tona y mon pare? Quica ¿N´oíres
ni una paraula? Sabel Torbá fent punt de gamber... Quica Els
hòmens y ta chermana van en busca d' uns barqueros, que ahí dins,
(Señalant fora). en eixa mata, el vent, en un rempuixó, els ha fet
volcar la barca. Ves, ensentli una mineta a San Pere y Santa Bárbera.
Sabel ¿Son del Palmar els barqneros? ¿Sap si Voro en
ella anaba? ¿S' aufegat? ¿Estarán vius? Quica Ensen la mineta
y calla, que preguntes més que un ric. Sabel Anantsen a ensendre
la mineta per la dreta). ¡Chesús que Voro no vachal (Pausa.
Quica ¡Els que siguen, que se salven. (Seguix resant. Sabel
Tornant). Mare, ¿no venen encara? Quica ¡¡Si fa un momentet
qu´eixiren!! (Asomantse al foro). Ya pareix qu´el vent se calma.
Sabel Idem). Les cañes se bambolechen y chilla la
fullerasca. Quica Ixc en seguida, Sabel. ¡No estic be en
ninguna banda! (Mutis dreta. Sabel Cridant a la porta del foro).
¡Voro!... ¡Voret!... ¡No contesta!... ¿Ahón aniría en la barca?
(Entrant). Si es ell, me muic esta nit; esta nit me tire
a l' aigua. (Tornant al foro). ¡Voro!... ¡Voret!... ¡Salvaor!...
Abatuda y conmoguda). ¿Per qué será qu' el vent calla y no se
besen les cañes y a tròsos me cau el ánima? ---- Quica, per
la dreta. Quica ¿No ve ningú? Sabel Abatuda). ¡Ningú ve!
Quica . ¡Beneída santa Bárbera, fes algo per els pobrets!
Sabel ¡Chesús, que Voro no vacha!... ---- Les mateixes.
Voro; después D. Paco, Puñales. Huiso, Toneta, el Franses y
Chuanet. Voro Cridant com de llunt). ¡Sabeleta!... ¡Sabeleta!...
Quica ¡Ells son!..., Reina soberana... Sabel Eixint,
corrent, a la porta del foro). ¡Si que son!.. ¡Mare, ya venen!...
¡Voro! Voro Cridant fort, més aproximat). ¡Llecha de la
casa!... Sabel Alegres, mare, alegremse. Quica Entra y la
mineta apaga. Sabel Ya l´ apagaré después; ara a l´era, als
de la barca... Eixint per el foro). A vórelos a tots, ¡a tots!...
Quica Acostantse a la porta del foro). ¡Ya pareix que el pit
s´aixampla! ---- Voro, entrant per el foro, seguit de Sabel,
y en la percha al còll. Voro ¡Ya estem así, Tía Quica! Quica
¿D' ahón pareixes, mala trampa? Sabel ¿Pero eres tú el que
volcá? Voro Volcaré... ¡cuant tinga barca! ¡Huí he fet lo
que fan els hòmens! Sabel No t´ alabes, carabasa. Voro
¿Veu, tía Quica? Y' ansulta. Quica Quien desprecia... Sabel
¡Me hu pensaba! (Fa com qui parla en Voro. Quica Pero conta;
dígues, dígues... Sabel No sigues aixina, anda... Voro
Careta de pastiset... Quica ¡Abrevia! Sabel Anda, parla.
Voro A Quica). Ma que vosté es més pudenta... Quica ¡Menos
que tú, morros d´aca! Voro Si 's posa seria, m´en vach...
Quica A Voro). ¿Qu´ha pasat?... Digues. Acaba. Voro Yo m'
en he vingut davant; darrere mí ve la barca. Sabel Pero...
Quica ¿Hiá algún aufegat? Voro Crec que no, ¡perqu'
alenaba!... Quica ¿De quí es la barca? Voro De Chimo.
Sabel ¿El forner? Voro No; el de Pascuala; aquell chic
mollet de ulls que l´añ pasat tragué un' aca y se li morí d'
espasme. Quica ¿Quí més anaba en la barca? Voro Un
foraster. Sabel ¿D' ahn? Voro De fòra. Quica ¡Ma tú
éste, quína grasia! Voro Yo no sé d´ahón era l' hòme,
perque l´ hòme no parlaba. Sabel ¿Y saps qu' era foraster?
Voro P' el vestir y per la cara. Ademés, pòrta chaqueta, y
botitos y corbata. Chaumet Desde fora). ¡Mare!... ¡Mare!...
Quica Anant al foro, seguida de Voro y Sabel). ¡Y' aplegaren!
Sabel ¡Son valents! Voro ¡Hu som de rasa! Quica ¿Voleu
més llum? Toneta No siñora... --- Don Paco, entrant per
el foro. Paco Voret, estén una manta... --- Entren per la
porta del foro Puñales, Huiso y Chaumet, sostenínt al Franses, y
Toneta en les dos perches. El chiten damunt de la manta que
haurá estés Vaoro, y Don Paco li fará flexions de brasos al
Franses, per a normalisarli la respirasió. Puñales, Quica y Chaume
quedarán al costát de Don Paco, y Huiso y Toneta, Voro y Sabel,
formarán grupos apart. Huiso A tots). Si tardem en
arribar... Quica A Huiso). ¿Ahón estabes? Huiso Anaba a
casa, pero al sentir l' esclafit de l' antena qu' es trencaba, en
pena chirí en redó y aní en busca de la barca.
Toneta Sort que al chirar no volcares. (Seguixen parlant.
Paco ¿Tenen alcohol en casa? Puñales Aiguardent fòrt.
Paco Es igual. Puñales entra al cuarto de la dreta y trau el
barral d´aiguardent. Quica Ahí tinc un barral d' árnica.
Paco No, que es pròu el aiguardent. Seguix manipulant al
malalt. Voret A Sabel, per Huiso). A este li té pòr el aigua...
Sabel Deixa que Huiset acabe. Voret Ya no dic ni una paraula.
Huiso En el moment que arribí el barquero caigué a l´
aigua, y este hòme, desesperat, del senillar s´agarraba en busca de
salvasió que era imposible encontrarla, perqu´ el senill
s´esmuñía y obrintse el fanc s' el tragaba. Pouí
primer al barquero, y cuan per éste hòme anaba, vach vore acudir a
Voro pegant crits per la replasa. Entre els dos al foraster posárem
dalt de la barca, y al moure ya cap así com a més pròp... Paco
Ya li pasa... Ya tenim hòme, Puñales. Puñales Acostant la
llenterna a la cara del Franses). ¡Yo diría qu´ esta cara es la
del fransés don Cuan... Quica ¡Si que hau salvat bòna alhaixa! Paco Ara es un ser sense nòm al que la vida faltaba, y
aun sent l´ enemic més gran, lo primer era donárlila.
Después si es agrait... Huiso Fer el be ya es bòna paga. Voret
Sense sopar ixquí yo al oír els crits d´ alarma. Pa
menchar sempre hiá temps. Quica Per a tots tenim la taula.
Sabel ¿Y el barquero? Voro En un barquet s' en va anar desde
allí a casa. ¡¡Estaba fet un remull!! Quica Demá ya té la
tersiana. Paco ¿Com s' encontra, bòn amic? Franses Mejor,
mejor: muchas gracias. ¿Qué le debo? Paco A cuidarse; a mí no
me debe nada. Franses Si yo pudiera marcharme... Puñales Así
estará com en casa. No se apene. No patixca... Así res li fará
falta. Quica ¿Vosté creu qu' este bòn hòme d´así pòt
eixirsen ara? Paco En precausió y en cuidao. Sabel
Pero la nit es molt mala. Franses Que me lleven al Palmar. Voro
Don Paco, ¿arregle la barca? Si vòlen farem un llit en cuatre
feixos de palla y anirá tan conreat com el rey está en sa
casa. Huiso Entr' els dos l´arreglarem... Huiso y Voro ixen
per el foro. Sabel y Toneta se coloquen a la porta del foro. Chaumet
Vach a traure yo la manta. (Trau la manta y s' en ix per
el foro. Puñales ¿Ahón duya rumbo, Don Cuan? Franses A
Silla m' encaminaba. No volgué Lario portarme y busquí qui me
portara, en tan mala srt que a poòc me deixe la pell en l´ aigua.
Dígame lo que le debo. Paco Ya lo dije antes: nada. Franses
¿Y cómo voy a pagar?... Puñales No patixca... Quica Això
faltaba. Franses ¿Estará be, señor Nèlo, que huí fem cuenta
con paga y trenquem el document? Puñales ¡No siga aixina,
caramba! Franses ¡Es qu' estic molt agrait!... Puñales ¡No
ham fet res! Paco ¡Mostrar el ánima! Hau fet vore lo que sou;
qu' así res vos amilana cuan se trata d´ achudar al
que un auxili demana. Quica Aixina ho feen mons pares. Franses
a Puñales). Sempre que li fasa falta...
---- Voro,
entrant per el foro. Voro Apunt está l´ atifell. (Torna a eixir
per el foro. Franses Fent mutis per el foro, acompañat de Don
Paco y Puñales). ¡Gracias, doctor, muchas gracias! Puñales
Al Franses). Mire que ha sigut un cas...Cridant desde la porta del
foro). Voro , arrima be la barca. Al Franses) Tapes, Don Cuan, tapes
be... Cridant). Tú, Chaume, ves y acompáñal, y encabant tú y
Voret enseguida cap a casa. Desde la porta del foro). Y no aneu
fent volantíns. Voro, ¿tú pòrtes la manta? Voro Pa
perchar no ´s nesesita. Quica Fent mutis per el cuarto de la
dreta). ¡Beneída Santa Bárbera!... Voro ¡Sabeleta, anda
demprés!... Sabel Adiós, Voro. Voro ¡Adiós,
chitana! ---- Entren Don Paco, Puñales y Huiso. Paco
Eixintsen per el cuarto de la esquérra). Ara a sopar, que ya es hra.
(Mutis. Puñales Eixintsen per el cuarto de la dreta). Li diré a
Quica qu´el traga. (Mutis. Sabel Eixintsen per el cuarto de la
dreta) Yo li ensendré dos minetes al Sant Anchel de la
Guarda, pa que torne pronto Voro. (Mutis. Toneta a Huiso) Tú
soparás así ´n casa. Huiso A Chaume li he dit que avise pa que
no estiguen en ansia. Toneta ¿Ya creus en el meu voler? Huiso
Poro Lario te buscaba... Toneta Hiá molts que busquen fortuna y
es moren sense encontrarla. Huiso ¿Li has dit clar que tú no el
vòls? Toneta Yo no tinc més que una cara, y en ella, sense
parlar, póse lo que tinc en l' ánima. Huiso ¿Fem pau? Toneta
¡El que hacha reñit!... Huiso Anda, fem pau y... Toneta
¡Hasta l´ atra! --- Quica, eixint. Quica Toneta, ¿qu'encá no entreu? Toneta A sopar. Huiso ¡Santa paraula!...
¡Tona..., yo así em quedara hasta que vinguera l' alba! Toneta
¡Te moriríes de fam!... ¡Sense menchar..., ningú pasa! Huiso
Sòls tinc fem del teu voler... (fam) Toneta ¿Sempre
lo mateix..., no enfada? Huiso ¿Vòls que fem ara la pròba?...
Toneta ¿Aixina... en crú?... Quica Vinga... Anda. Huiso
¡Qué més dona cuit ni crú! ¡Per a menchar..., bóna gana!
FI
DEL ACTE PRIMER.
ACTE SEGÓN.
L´acsió en la mateixa
casa dels llims de l'Albufera del acte primer. Al foro se procurar
deixar el machor llòc posible, y el teló de fondo será una vista
franca de l´ Albufera. De matí y en primavera. --- Al
alsarse el teló estarán Toneta y Huiso pròxims al foro. Toneta
tindrá al seu costat un cabás, hu panera, tapat en un manil,
figurant qu' en ell pòrta la pasta al forn. Huiso no durá res en
les mans. Els personaches vestirán traches d´estíu,
com els que actualment visten els peixcaors del Palmar.
Huiso Acostantse a la porta del foro com per a anarsen).
¿Vòls que te duga en la barca?... Toneta No, qu' et lleve
la carrera. Huiso Entra el vent molt punteret, pero la meua
barqueta se beur l´ aigua, rumbosa, al posar tú els peus en ella.
Toneta ¿Y al vindre?... Huiso T'esperar. Toneta ¿Y qu'
es quede la faena?... No, Huiso, no; tú isa vèla, perque la teua
Toneta, chino chano, chino chano, en un punt está en la
fleca. Huiso ¡Qué bòna eixirá la pasta fentla tú!
Toneta ¡Com la correcha! ¿Vòls que te fasa un
rollet?... Huiso ¿No estará salat, chiqueta?... Perque fentlo
tú y pa mí... Toneta Se pòsa sucre... y s´arregla. Huiso
Feslo pues... Toneta ¿T´el mencharás?... Huiso
¡Encá que fora de pedra! Toneta En transisió) Moguem ya que ve
mon pare. Adiós, Huiso... Huiso Entretenitse) Adiós...,
Toneta... Yo... caramunt, en lo vent que ya la vèla espentecha...
Toneta Inchénua) Yo..., en lo barquet, cap avall...
Huiso ¡Vullguera ser la percheta! Toneta Yo ser el vent,
eixe vent que te va besant l´ antena... Huiso ¿M' en vach?...
Toneta Vesten ya, Huiset, perqu' el sòl du molta presa. (Mutis
Huiso. Toneta se queda mirant com se'n va per la esquerra) ¡Que
l´acompañe la sort... --- Entra Puñales, per cuarto dreta.
Puñales ¿Encá estás ahí, Toneta?... Toneta Agarrant una
percha y el cabás de la pasta) Vach a moure, siñor pare... (Mutis
foro, part dreta. Puñales Vinga filla; dónat presa. (Transisió
Cridarem a este chiquillo, (Acostantse al cuarto de la esquerra)
perque tenen manco aspenta... (Cridant ¡Chaumet!...
--- Chaumet, eixint per el cuarto esquèrra. Chaumet
Pare... Puñales Asentantse prop de la porta foro) Vine. Escolta.
Ans que tot ves al Palmar y díus al tío Gabrielo, que la
barca del Pintat la que pòrta ventureta y fa uns díes me parlá,
creuré qu´es un poquet cara, pa lo perduda qu' está. Chaumet
¿"La Carmela"? Puñales "La Carmela".
Chaumet ¿Qu' es ven? Puñales Ya fa més d' un añ. Pero té
la vela a tròsos, l' abre... es chiquet; els sollats... cada ú es
de sa manera; té la proba clavillá, y els corredórs y l´
antena se tindrien que mudar. Chaumet ¿Vòlen molt?... Puales
Sent trenta duros, y en sent més no está arreglá. Chaumet La
barca... es de fòrsa, pare; ¡crec que carrega sent sacs!
Nadaora..., ¡es nadaora! Yo la veguí en temporals, y s' esmuñía,
burlantse del aire y del aonam. Puñales Pero, en pòc
més, barca nòva. Chaumet ¡Moseguen els calafáts! D' una barca
de huit cárrec, ¡tresents duros fan pagar! Puñales Nova..., no
puc acometre. ¡Sería empeño de as! (Pausa. Déixau; no li digues
res... La tornarem a mirar. Pòts dirli qu´espere uns díes la
respòsta sobre 'l cas. (Transisió) Sega, al tornar, uns garbóns de
senill del més granat y encaba la paraera, fent doble l´ancarrisá.
Chaumet ¡Está feta!... Puñales ¡Pero el senill está
clar!... El peix vòl més acoloco... Chaumet La doblaré.
Puñales Y ben doblá. Si huí, qu' estem en la fosca, no anem
drets en lo treball, atres s´endurán el peix y... Chaumet D´anit
no se pòt queixar... Puñales Pero Sento y Pascualet... diuen
que mos l´han doblá.
Chaumet No tenen millórs avíos...,
tenen... més llargues les mans. Puñales En enfado) ¡No digues
això, Chaumet!... ¡T... no te deixes robar! Chaumet Agarrant l´
escopeta) Duré l´ escopeta en proba y esclafiré al més pintat.
Puñales No 'stá de sòbra... la vista, y dormir pòc de velá.
(Transisió) Abrevia y tírat fòra. Mira, podies, de pas, d´ aquell
topo de mansega que hiá en la replasa gran, segar unes cuantes
garbes...; el guarda... no deu estar. Chaumet Desde la porta,
preparantse per a fer mutis) Ya me plegá l´atre día, y a mí,
pare, me sap mal... Puales Ell está huí en Catarrocha,
qu' els disaptes va a cobrar... Chaumet En transisió) ¿La mare
voldrá comanda? Puñales Ta chermana la durá. Chaumet Fent
mutis per la dreta) Bueno; bòn día. Puñales Bòn día si al
vent no li s' unfla el nas. --- Sabel, desde la pòrta de la
dreta. Sabel Pare... Puñales ¿Qué vòls, Sabel? Sabel
¿Li trac así l' armosar?... Puñales Tráulo, filla meua,
tráulo. Sabel Fent mutis) En seguida. Puñales Así,
asentat, pareix que menche en més gana. (S´asenta chunt a la porta
del foro. Pòca chent se veu pasar. Cuan yo era chove, a estes
hòres tenía fet el chornal. Huí se fan més siñorets. Tots vòlen
alsarse tart y que no falte el bureo y el casino del Palmar.
--- Sabel, entrant per el cuarto de la dreta y portant l´
armosar de son pare en una safeta. L´il posará sobre
una cahíra que no tinga respaldo. Sabel Si huí no se chupla
els dits... ¡El suc está enconfitat! Puñales ¿Son tot
anguiles mareses?... Sabel ¡Vecha vosté cóm serán!...
Puñales Chust es qu´en menchemmosatros...
Sabel Pa vendre..., les del fangar. (Pausa. ¿No ha vist pasar a
Vaoro?... Puñales Es pronte. Sabel ¿Pronte?.. (Nerviosa,
asomantse a la porta del foro. ¡Caram!... (Transisió) ¿Ahír no li
digué res?... Puñales ¿Quí? Sabel Vaoro. Puñales
Sí. Sabel Ansiosa) ¿Y qué li va contestar? Puñales Que
pòt endurse la sèrsia y que la torn' en cabant. Sabel
Creguí... Puñales ¿Qué li anaba a donar? Sabel No,
señor... Era atra còsa... Puñales com p´acabar), Bueno. Pues
ya la dirás. Sabel Fent mutis poc a poc per el cuarto lateral de
la dreta). (¡Ma qu' es tonto eixe Vaoro!... ¡No sé en qué
estar pensant!... ¡Tot li s´en va fent botiches y en
rascarse el tòs y el cap! ¡Lo qu' es cuan vinga!...) Puñales a
Pascualo, que figura pasar per la carrera sense que el vecha el
públic) ¡Pascual! Pascual Dins) Bòn día, tío Puñales.
Puñales Regular. ¿Ya has armosat? Pascual No siñor.
Puñales Pos ya es hòra, qu' el matí camina a pas de chagant...
¿Feres molt?... Pascual P´al suc del día. Puñales No t'
en tinc que demanar. (Cridant. ¡Quica! Quiqueta! ¡Sabel!...
--- Entra Quica per el cuarto dreta. Quica ¿Crides, Nèlo?
Puñales Sí. El barral... ¿Tú no saps que sense el trago me se
para el armosar?... Quica ¡En tres des, pròp d' un
cánter!... Puñales ¡Beguéu més que un guaretat!
Quica Fent mutis per el cuarto de la dreta) Guapo, anem; ¡això
faltaba!... No tinc ganes de parlar. (Mutis. --- Voro, per el
foro. Voro ¿Cóm s' encontra, tío Nèlo? Pasa, mala pell,
avant... ¿Que huí penses en fer festa?... Voro No, siñor; vach
a calar. Ahír de vesprá, no poguí... Puñales ¿Que ahón
anares, condenat? Voro Fíu cap al Pònt de Peransa a fer una
pasechá. Puñales ¿Chent de Valensia? Voro No hu sé.
¡Parlaben més anderdrat! Puñales Ya cauría bòna
estrena... --- Sabel, entrant per el cuarto de la dreta y de
malhumor. Sabel ¿A quí li besá la ma? (Li deixa el vi damunt
de la cahira a son pare Voro Per Sabel) ¡Eren tot hòmens!...
Sabel ¡Ma ´l bobo! Puñales Siga com vullga, treball. (A
Sabel, per Voro) Dugué ahír a uns señorets hasta el pònt, en
pasechá. Voro Per això no vinguí anit. (A Sabel, apart) Poro
así dins, en lo cap y en lo clòt de les costelles... me vares
acompañar, ¡bequeruda del rastoll!, ¡llecha y negra com la
sal! Sabel Apart a Voro) Vcs y rentat y no 'm parles, carabasí
desculat. Voro ¡Uh!... Puñales ¿A que sé lo qu´et
donaren? Voro Dos cabúts y una fartá. (A Sabel) Ya están
ficats en lo puesto!... Sabel De malhumor, a Voro) ¡Eres més
desficasiat! ¡No sé pa qu´els arreplegues!... Voro Pa una
barca y... pa fincar. Puñales Voro será un bòn casero; no li
faltarán tancats. Voro Ya me vach traguent els conters. Puñales
Y fas be, que yo als teus añs... Sabel A Puñales, per Voro) Y
cuan ell no estiga en casa, ¿quí la casa cuidará?... ¿Quí
arreglará les gallines?... ¿Qu el fil ha de remendar?... ¿Quí
cuidará de la fusta?... ¿Quí de la ròba y el pa?... Puñales
Ell se buscará l´ avío... Voro Per Sabel) Arrendaré una
criá... hasta que hiacha una dòna... Sabel No 's tan
fásil de trobar, y..., ¡en lo tonto qu' eres tú!... Puñales
¡Sabel! Sabel ¡Es la veritat! Voro Déixela dir, tío Nèlo.
Transisió) Ahír, en la pasechá, un d'aquells siñors me día: -
¿Y vòstre fem?... - Yo, embobat, li contestí que mosatros a
la tèrra tirem sal. - El siñor, me digué un atre que sería
acompañant, pregunta por su muquer... Puñales ¡Repuñal!
Sabel ¡Má que dir fem a la dòna!... ¡Eixos no serán
cristiáns! Voro ¡Pos serán avellanencs, qu´es lo mateix per'
al cas! Sabel Apart a Voro) ¿Te desidixes hu no? Voro A
Sabel, apart; ¿No veus com estic suant? Sabel ¿Y tú dius
qu´eres tan hòme? Voro ¿Vols que fasa una porcá? Sabel
Mon pare no 't fará res... Voro ¡Tú hu encontres tot
molt clar! Sabel La pasènsia me s' acaba. Voro Desidit) Tío
Nèlo... Quica Dins) ¡Sabel!... Sabel De malhumor) ¡Vach!
(Al entrar diu a Voro: Si no li hu díus, tontarrón, crus y cuarto.
¡S' acabat! Voro Seguint a Sabel) ¡Dísliu tú, anda, valenta!
Fa com que li pega un pesic. Sabel ¡Ay! (Mutis. Puñales
¿Qu' es això? Vero Qu´antropesá... Puñales
Dimòntre de les chiquilles... ¿Qué volíes dirme aváns?... Voro
¿Yo? ¿Dírli yo?... Puñales ¡Sí, a mí!... Voro Com fent
memoria) ¡Ah!... Sí... Dírli que... m´en vach. (Fent mutis) Así
ve 'l carregaor. Puñales ¿Garròfa?... Voro Sí. (Mutis.
Puñales Avant... Avant... --- PERE GARROFA, el carregaor,
per el foro. Pere ¿S' armosá, tío Puñales?... Puñales
Ya l'han fet. ¿Y tú Peret?... Pere En el Palmar peguí un mos
en la tenda del Forner. ¡Com apreta la faena, hiá que aprofitar els
temps! Transisió) ¿Pesem algo? Puñales Pòc hiaurá. Psre
¿Sobre b?... Puñales No hu sé. Vorem. (Cridant) ¡Quica!
¡Quica!... --- Entra Quica per el cuarto de la dreta. Quica
¿Qué vòls, Nèlo? Puñales Trau de l' asequia el viver. Quica
Ara cridaré a les chiques. Pere No cal; yo li achudaré.
Quica Anem, pues. (Eixint per el foro seguida de Pere Pere De
seguideta. Puñales Vorem el pit de Peret. Si no les paga a bòn
prèu... atre día les vendrem. Entren Quica y Pere, per el foro,
portant entre els dos el viver, que deixam en últim terme. Quica
Deu estar per tres arròbes... Pere Hiaurà més aigua que peix.
Puñales Obrint el viver) Tot es anguila maresa. Quica A còm
pesa... ham de saber. Pere Posant les mans dins del viver y
tocant les anguiles). Así hiá molta morralla. Puñales Pero es
de clase, Peret. Quica Si totes foren de a lliura... Pere
Millor seríe. Puñales Ya hu crec. Quica Còsta d´agarrar la
gròsa igual que l´anguilonet. Pere En lo prèu se fa el
arreglo. Puñales No dic que no. Quica Si combé... (A Pere)
¿A cóm te les mires tú?... Pere Dòna.... yo, al tío Chaumet
l´ in he pesat trenta arròbes, de maresa y de bòn peix, a dèu
pesetes la llisa y l' anguila... a vintitres. Puñales ¡Això es
pòc meñs que doná! Quica ¿T te creus que la robem?... ¡Vacha
un descaro de hòme!... Pere ¡Yo tampòc rbe els dinés! Quica
Això tú t' apañarás; pero hiá per ah chent, que lo qu' els
soòbra en terretes, els falta en honra... ¿m' anténs? Pere
Afechiré una peseta. Este chènero es... fluixet.
Quica ¡Aspay no te fases pòbre! Puñales Feste l'ánimo,
Peret... Pere Les plases están molt males... Quica Tú a dos
pesetes les vens; conque mira si hián chavos ¡y duros! a favor teu.
Pere Tornant a mirar les anguiles) Cas tota es pasturenca...
Quica ¡Si es més blanca qu´el paper! Puñales Afich algo.
Pere..., pucha... Pere Daré una peseta més. Quica
¡Mira el bobo!... ¿Creus que venim de Belem? Si no les pagues a
trenta no cal que pergam el temps. Pere Tío Nèlo, yo no puc...
Puñales Es còsa de ma er. Yo no fas més que agafar; yo soc l´
amo dels mornells. El vendre es còsa de Quica. Pere Vinga,
llevaré un quinset. Quica Y´ham parlat pròu del asunte... ¡A
la Carrera, al viver! (Tapa el viver y fa mensió de volersel endur.
Pere ¡Recristina, quína dòna! !No té llástima als
pobrets!... Quica ¿Pòbre?... Atra vòlta será. ¿Qu' et pareix
Nèlo, quín peix? Puñales Hòme, pesa... Pere Me les quede,
pero no hu diguen vostés. En este prèu m´arruine... Crégam,
Quica. Quica ¿Trac el pes? Pere Así pòrte pes y pedres...
Quica ¿No mos farás el ganchet? Franses Trau tú l´
arròba de casa y que pese en lo pes d´ell. (Quica entra en el
cuarto de la dreta y trau la pedra. El pesaor, pesará en el pes de
dos cabasos, qu´es el que se usa ea el Palmar. Pere
Mirant les anguiles antes de pesar). Está fluixa esta peixquera... Quica Dónali més aliment. Pere Pesant). Una. Quica
Bueno. Una. Puñales ¡Che, que cau!... (Referintse al pes. Pere
Més al fí ya no pòt ser... Quica Ya sou vosatros bòns llops.
Pere Dos... (Buida Vacha, deixemo per tres. Quica No, fill
meu; pesa l´anguila y si 'n sòbra, be mos ve. Pere Después de
pesar la tersera) Bueno, de les tres arròbes ne sobra mich
cuartonet. ¿Les pesem? Quica Pa l´atra vòlta. Va contant en
els dits) A trenta... son a sis duros... chustets. Dos arrobes
serán... dotse, y ara sis més. Pere Eixe peix... Quica Val
dhuit duros. Pere Conformes. Quica Contant) Espérat...
Dèset, díhuit, ¡això es! Pere El conte estaba molt clar.
Quica Bueno, bueno. ¡Es lo mateix! Pere Donantli dinés a la
tía Quica) Tinga, tinga y hasta l´ atra. Quica Ya tením pa
fil, Nelet. Pere Arreplegant els trastos y anantsen) Adiós.
Puñales Adiós Quica A Pere) Achúdam a traure al aigua el
viver. (Fan mutis Quica y Pere. Puñales Si el peix volguera,
¡puñales!, brollaríen els dinés. --- Quica, entrant per el
foro. Quica Ahí ve Malena la Sorda. Puñales Así, pues, te
pòc que fer. Quica Estos dinés de l´ anguila, en la caixa els
guardaré. (Mutis per la dreta Puñales Ix en seguida, Quiqueta,
per si Malena du vent. --- Malena, entrant per el foro, de
malhumor. Malena ¡Ya 'stem así! Puñales Y en bòn' hòra.
Aséntat, ahí tens cahira. Malena Molt seca) No cal, arremate
pronte. ¿Que no 'stá la tía Quica? Puñales Sí, Malena; ara
ixirá. Pero aséntat mentres ixca. Malena Nerviosa) No estic per
a estar sentá, que rebote de malicsia. --- Quica,
entrant per el cuarto dreta. Quica A Malena ¿Eres t?... Puñales
Y ve´n corruixes, Malena Deixem apart la pamplina, perque...
cuan se ve picá... Bueno. He vist a la seua filla en el forn...
Quica Huí tením pasta. Malena No ´s per això la visita.
Quica Tú dirás..., ya t'escoltem... Puñales (¡Alena per
la ferida!) Malena Pues que sense dir yo res, perque a honra y
cortesía ya saben que ningú em guaña, en lo forn, la seua filla,
m´ha dit pendó, desgreñá, furta fil, llengua d´anguila... y ha
pestechat del meu hòme, que 'n mich de la glòria estiga, y a Lariet
me ´l'ha posat com pa portarlo a la fira. Puñales ¿Y t... no
digueres res? Malena ¡Chesús!... ¡Ni Avemaría! ¿Vosté no
sap quí soc yo? Puñales Neta del tío Cavila. Quica Este
rògle 's chicotet y se coneguém tots, filla. M' estraña molt que
Toneta, sense tú gastar saliva, te diguera lo que contes... ¡Que no
me hu puc creure, chica!... Puñales A mi ´m pasa lo mateix...
Malena ¿Me fan dòna de mentira? Puñales Malaena..,,
pòc a pòc... Quica No ´t pòses tan enfurida, que parlant mos
entendrem. Malena Rientse) No me coneix, tía Quica. ¿Creu que
vingu p' el perdó?... Al meu fill li sòbra vista per a buscarse una
novia (Asentuant) que un poquet més li convinga. Puñales Pòbra
es la meua Toneta. Quica Això... segóns cóm se mira. Malena
¡Pos la filla d' uns caseros! Puñales Y tú neta de Cavila, que
tancat en la presó se pasá tota la vida. Malena ¡Pero tinc la
bolsa plena! Quica Mosatros la tenim buida, y, en tindre per a
menchar, lo demés mos sòbra, chica. Pero acabem en asò; ¿cóm
quedá la meua familia?... ¿Qué li digueres tú a ella? Malena
Lo que per a el cas venía. ¿Vòl a Huiso? Que se case y que menche
pa y sardina. ¡Ferli un desprèsi al meu fill! Mire vosté, tía
Quica; si el deixara per un atre, encá me conformaría; pero
deixarlo per Huiso, qu´en la tenda té una llista... Puñales
May l´ han denunsiat les guardes. Treballa de nit y día; y si
deu..., ya pagará. Quica ¿Pa qu' et rasques si no 't pica?...
Malena ¡Ja, jay!... ¿Conque pagará?... ¡P' al Chesús!...
--- Toneta, entrant per el foro en molta desisió. Toneta
Per a cuan siga, que ni vosté ha de pagar ni s' achuda nesesita.
Quica A sabrem la veritat. Malena ¿De quí, de la
seua filla?... Toneta ¡Tírela, pare, de casa!... (En molts
brios) Tire a eixa lludria maligna, que sòls de vórela,
pare, la sanc la tinc ya frechida. Malena ¿Después que
m' has insultat, encara t' aúrtes, chica? Puñales Bueno,
pròu. Vesten, Malena. Malena ¿Me despacha? ¿Es que me tira?...
Toneta Y pòt donarli les grasies de que la tir' en política,
que a una dòna com vosté se la despacha en... saliva. Pare, me
digué en lo forn, lladrona, bruíxa, cochina. Va dir, pare,
que vosté furta l'arròs d´esta finca y per això té una barca y
mencha nòstra familia. (Puñales s´alsa y agarra una percha en to
amenasaor) Va dir que vach a Valensia..., perque Don Paco em
convida... y que torne en molts regals..., perque tinc la cara
fina... Va dir, pare... No puc més... (Plora. Puñales ¡Mala
dòna! ¡Mala víbora! Malena Fent mutis) Eixes paraules qu' ha
dit, li les diré a la chustisia. --- Sabel, s´asoma a
la pòrta del cuarto de la dreta, entrará al seu temps. Quica
¡Díguesliles al retor! Puñales ¡Cóntaliles a Cavila! Malena
Desde el foro) ¡Tots, tots pa una pòbra dòna!... (Plora) ¡Per a
una pobreta viuda!... Ara buscaré al meu Lario, y asò no acabará
aixina! (Mutis. Quica Desde el foro) ¡ Aviva la foguerá!
Puñales ¡Al fí hiaurá una ruína! Quica ¡Es voler clavar
el clau!... Toneta ¡Matar lo que ú desicha!... Pero s´engaña
Lariet. S' engaña eixa... mala... tía... Vullc a Huiso... ¡perqu'
el vullc! El vullc perqu´ell es ma vida. Si es bò... pa volerlo
més; si es ruín... ¡pa que no hu siga!... Sabel Entrant)
Dónam un abrás, chermana. Puñales El còr s' asmuñ com
l´anguila. Quica ¡Entre el fanc també se críen voluntats de
pedra viva! Puñales A Sabel) Arreplega els atifells y entrals
dins, anda, chiqnilla. (chiquilla, típic error de u y n a
la impresió.) Quica Manco plòrs, filletes meues, ¡que son
còses de la vida! (Mutts Quica y Puñales per el cuarto de la
dreta. Toneta scguix plorant. Sabel Arreplegant la casola y el
barral) Sòls miren al que mos vòl. ¡Nòstre voler ningú el mira!
(Mutis per el cuarto dreta
--- Huiso, entrant per el foro y
dirichintse a Toneta, qu´estará sentá plorant, li diu
cariñós: Huiso ¿Qué li pasa al men clavell?... ¿Quí en
eixos ulls posá el plòr?... ¿Qué té la meua nineta?... Dígues,
parla. Toneta Huiso..., no. Toneta ¿Soc yo la causa del
mal?... ¿Acás la mare del Sort ha vingut a portar nòves? ¿Es...,
Toneta, que no me vòls? ¡Cristo, parla, que m' ensenc!... ¡Alsa
eixa cara de sòl! Toneta Ella vingué fa un moment...; pero
antes, en el forn... Mira, no vullc que tú sapies... lo que crema
com el fòc. Huiso ¡Yo li tallaré la llengua! Toneta No,
Huiso, no; me fas pòr... Huiso Pòr ¿de qué?... Estant yo viu,
y en dos brasos d' estacòt, a tot aquell que t' ofenga... Toneta
Mira que una traisió... Huiso Díguesme lo qu' ha pasat. Vullc
que tú me hu contes tot. Toneta Lo més baix; lo més ruin...;
lo pichor de lo pichor... Pero no vullc que te fiques... Huiso Yo
duc sempre en, alt el front, lo mateix cuan el vent brama y cluix
l´ antena
y timó, que cuan la calma es completa
y em chite en el corredor caramunt, cara eixe sèl d' ahon ve la
flama del sòl que ya no em crema la pell, perqu´esta pell... es
tostó. Toneta Perque crec en ton voler; perqu´es teu el meu
amor, es per lo que te demane que fuixques de les cuestións, que no
te fiques en Lario... ¡que hòme sigues de rahó! Huiso Pues en
ella per davant aniré hasta el cap del mon; pero que ningú me talle
el camí de la rahó, perqu´entonses, mira, Tona, no sé lo que faré
yo. Toneta Pensar en nòstre voler, lo més sagrat, lo millor...
Huiso U tirant ma de la faca que porte dins del sarió, obrirme
pas a la fòrsa hasta que caiga ú dels dos... ¡Que yo també sé
pagar en sanc ton voler y amor! Toneta Es que yo no te hu demane.
Huiso Es que te hu regale yo... Y... parlem de lo que valga un
pòc més que Lario el Sort. Toneta Me deixes esbalaída; has
bordechat la cuestió, y vech en la teua cara, de fonda rabía
el color. Huiso Rientse nerviós) Això hu fa aquell nugolet
(Señalant el sel). que s' ha crusat en el sòl y que sombrecha
al senill y a mí me feu posar gròc. (Com escoltant a la porta del
foro) Pareix que cante Vaoro... Toneta Tú may cantes, llunt ni
pròp. Huiso Es que si yo m' entonara, no quedaba en este clot ni
casera ni peixquera. Toneta Canta huí, qu' alegra 'l còr oír
cantar als barqueros que van caminet del port. Huiso Sentensiós)
No será extrañ que huí cante, Toneta, y en la cansó, pòse tròsos
de ma vida, lliure ya d'un vell dolor... Y... te deixe, ¡llecha
meua! Toneta ¿Vindrás pronte? Huiso ¡Clar, fenoll! En la
cala de ta casa es ahon llavora ´l meu còr. (Ix per el foro.
Toneta Desde la porta) ¡Huiso, canta a la venguda! Huiso
Desde dins) Te cantaré... ¡si Deu vòl! Toneta Mutis per la
dreta) Vullguera ser pardalet y volar chunt al timó. --- Huiso,
figuranta que torna, perque ha vist vindre a Lario. Mira dins de
casa, molt agitat, y es queda a la pòrta del foro. Huiso No
está Tona. Ve Lariet. Ara mos vorem les cares. Ara sabrem si es que
vòl que yo huí la cansó cante. (Nerviós No vullc aguantar més
chepes, ni segones, ni bravates. (A Lario, que aplega ¿A
quí busques? --- Lario, entrant. Lario Res t' importa. En
tu no vullc ni paraules. Huiso A Tona no la vorás. Lario
Voré a son pare hu sa mare, que yo a Tona (Despectiu. no la vullc;
no la busque... Ne tinc atres que valen algo més qu´ella y
ademés... no 'stan donaes. Huiso Asegúrat en parlar si no vòls
que mal s' acabe. Lario Jactansiós). Volía dir... que té
novio... que té qui en ella se case. ¡Que hián hòmens... per a
tot!... Huiso Aplomat). Hasta pa trencar les cares. Seré)
Dígues, Lario, a lo que vens. Lario A tú no; busque a son pare,
y ara vach a entrar ahí dins pa fer saber en quí traten. Huiso
Desidit). ¿Y si yo te hu impedixc? Lario Tú farás be 'n
alluntarte, que no deu anar a l´ era qui de la pols vòl
lliurarse. Huiso Es qu' en l´ era... tinc l' arròs. Lario
Pues ves y avisa les guardes, si es que creus que Lario el Sort, el
teu arròs vòl furtarte. Huiso El que defén lo qu' es d´ell,
no vòl achuda d' un atre. En desisió) Tú vens a insultar a un
vell, y això, Lario, es de cobardes. Lario Yo vinc a traure la
cara per la pòbra de ma mare. Huiso Si es ella la que parlá en
lo forn, y en moltes cases, de la honra d´una chica, de la meua y
d´eixos (Señaiant al cuarto. pares. ¡Sempre sòl pasar aixina: els
lladres fan a tots lladres! Lario Me s' acaba la pasénsia.
Huiso M´ alegre que te s' acabe perque fa temps que desiche
vore ahón t' aplega el corache. Lario Ans parlaré al tío
Nèlo. Huiso ¡No entrarás, perque yo hu mane! Conque al avío,
Lariet, perque tú d' así no pases. Lario ¡Cristo! Huiso, si
eres hòme, en la Mata de les Rates, t' espere dins de un moment.
Huiso Abaixant la veu com temerós de qu´escolten) No crides.
Pòts aguardarme segur de que, cuan tú aplegues, ya estaré yo allí
esperante. Lario Pues allí vach per a tot. (Mutis dreta. Huiso
A Lario) Llígat be les garramaches, perque huí te chure
yo, per éstes, Besa la creu formá per els dits) el que tot ha de
acabarse. (Mutis esquerra. --- Voro, desde la pòrta del foro
y mirant a la esquèrra per ahon ixqué Huiso. Voro Huiso va
calent de orella... Ni al bòn día contestá. (Transisió) Cuan yo
m´en vacha, segur qu' estaré pa combregar. (S´asoma poregós a la
porta del foro, dient:) No hiá ningú; poro... aixina, no 's pòt
fer la demaná!... ¡Ay, mare..., quín compromis!... ¡En quín fanc
que m' ha ficat!... Yo que pasí nits sanseres de vent-pluch y
temporal perdut per eixa Albufera, de la pòr me vach burlar. Pero
dende que Sabel me digué de traur' el cap y dirli al tío Puñales
qu' en ella me vullc casar..., me cau la pèrcha en la sequia, els
mornells s´en van aball, si estic de choca tinc fret y fas
porra al llavorar. Antes, yo en ell raonaba com raonen dos
chermáns. Poro, ¡Cristo!, huí eixe hòme me s´antoixa un
cheneral, y sempre que vullc parlarli me s' enfanga el
paladar. (Pausa) Feste l'ánimo, Vaoro; manco vergoña y... avant.
Entra dins de casa) Ara aplegue hasta la pòrta; tòc, tòc, ¿se
poede pasar?... - Pasa, Voro, diu mon sògre. Bon día. -
No 's porta mal, - diu ma sògra, qu' en la cuina estará fent el
dinar. - ¿Qu´et pòrta? - , dirá el só Nèlo. Y yo faré
un´arrancá y li diré: - A mí me porta lo que a vosté li portá
cuan a la tía Quiqueta als pares va demanar... - Tú, encá estabes
en Valensia - Sí señor; es veritat. Poro, mire, huí, soc Voro, si
a vosté no li sap mal, y tinc un barquet de a ú; tinc pastera de
dragar; tinc dos pèrches per a barca y una vèla mich trencá.
Fil ne tinc pòc, sí señor; poro... en tot lo fil m' en vach,
perque... mire; en lo meu fil m'ha fet un engraellat... Y en la patá
que me pega... --- Puñales, entrant per la pòrta del cuarto
dreta. Puñales ¿Que fas así, benisant? Voro Pos...,
mire..., que m' en anaba... Puñales Y ´haberes pogut entrar,
que nòstra casa es de tots, y més dels del veinat. Voro Això
día yo també... Entra, che... Puñales Hòme está clar. Voro
Está clar per a vosté; per a mí... Puñales Te vech gròc, com
asustat. ¿Te fa falta fil hu pèrcha? Voro Un globo m´está
faltant per a moure cap amunt y no baixar en tot l´añ. Puñales
¿T´han despachat de la casa? ¿Has fet alguna trastá? Voro
Vinc a ferla, tío Nèlo, y no sé com comensar... Puñales Pos
huí no 'stic per a bromes, que tinc la sanc alterá. Voro Es que
yo volía dirli... --- Quica, entrant per el cuarto de la
dreta. Quica ¿De qu' estabeu raonant? Puñales No sé Voro
lo que vòl... Quica Este Voro es un sensál... Voro
Vinga, anem, no m' amoínen, que ya estic prou aufegat. Quica
Torna, pues, un atre rato. Voro Ara ya 'stic en lo fanc, y els hu
vach a dir en señes si no puc diro parlant. Puñales Vinga,
parla, parla pronte hu te pegue una perchá. Voro Pos yo...
¿sap?... (Fa en les mans seña de casament, com els muts) y sa
filla... Quica ¡Este 's que s' amborrachat! Voro Vecha si me
hu pensaba que no voldríen... Puñales ¡Puñal! Si tú no
demanes res... --- Sabel, entrant per el cuarto de la dreta.
Sabel ¡Ell qué té que demanar, si es més curt qu' un
bònanit!... Voro Alegrantse). ¿Véu?... Sabeleta hu dirá.
Quica A Sabel). Aclarixmos, aclarixmos; ¡que locos mos tornará!
Sabel Pues que Voro... Voro Això, que yo... Sabel Com
pasa per así tant... Voro Sí siñor, per así pase sempre que
vach a calar. Sabel ¡Calla, calla, que m´anredres y ya estic yo
pròu endredrá! Un día, aquell del fransés... Voro Y
que també vach suar pa dirli la que volía. Quica ¿A quí?...
Sabel ¿A quí a de ser?... Puñales Che, quín lío
esteu armant. Voro Yo, d´això no tinc la culpa. Yo pasaba amunt
y aball, y Sabel me día: ¡Voro!... Quica ¿Y pa qu' el vares
cridar? Sabel ¿Yo cridarlo?... No siñora. Ell m' anaba
importunant. - Yo t´arrambaré el barquet, me día; no te canses en
perchar... Yo... alló... li hu vach agrair... Voro ¿Veu vosté
com m' agarrá?... Quica Vamos, y´han eixit els crits de
"l´anguila de la mar, la tenca del Perelló y el sòl de la
matiná". Voro Sí siñora, si siñora; per ahí va
comensar; y com ella s´ esponchaba...yo diguí: ¡Ya 's clavá
l´ am! Puñales A Sabel. ¿Y tú qué dius, mosca morta? Sabel
Que si vostés vòlen..., ¡clar! a mí Vaoro... me tira... Voro
més que a la fòcha 'l cañar. Més que a l´anguila la fosca. Més
que a la vèla el llevant. Sabel ¡Que m' afrontes, Vaoret!...
Quica ¡Ya sou els dos bons pardals! Puñales ¿En fí, que
l' andevinalla vòl dir que te vòls casar? Voro Yo vinc a traure
la cara perque Sabel me hu maná. Puñales Pòc a pòc, perqu'
estos pasos... Quica S' han de donar pam a pam. Voro Vostés
medixquen com vullguen y déixenmos festechar. Pregunten per
mí a Huiset; al tío Sento el pardal; a Tomás de rosegó y... al
alcalde del Palmar. Sabel ¡Que mons pares no 't coneixen!...
Posantse al costat de Voro. Puñales El coneguem fa mols
añs; pero a una filla... Quica No 's dona com qui díu ahí
vas cabás. Voro De mí hiá que buscar pòc; no tinc terres
ni heretats, ni d'ahón me vinga un quinset, si no 'l guañe
treballant. Barca no 'n tinc; farem barca Sabel y yo ¿veritat?
Sabel Per mí..., clar que la farem; ¡pero tú ves ahorrant!
Voro Sí siñor. Así en la faixa duc sempre els chavos guañats.
¿Vòlen vorels? Deslligantse la faixa). Sis duros... catorse chavos
grans. Puñales Guárdalos. Voro Cóntelos, hòme. Quica
¿Pa qu´els tenim que contar, si en sis duros no hiá pròu pa
pagarli al escolá? Voro Ay.... ¿Pos que yo no vixc per anar
arreplegant?... No tinga pòr, que Sabel no se morirá de fam. Ara,
de fartá, tampoc; yo porgues no en gaste may, perque com estic polític en tota clase de carns... Si no hiá anguiles, granòtes;
sino..., rates del cañar, qu' els meus seps y els meus mornells no
descansen un instant. Sabel ¿Qu´ els pareix a vostés,
pares?... Quica Que vinga. Puñales Pa festech llarc. Quica
Antes casarem a Tona; ¿no es això, Nèlo?... Puñales Clavat.
Voro Es que yo..., ya eixit de quintes. Puñales També ixquí
yo, ¡qué caram! Sabel Viu tan a sòles Vaoro... Quica ¿Es
qu' et creus qu' el furtarán? Fent mutis per el cuarto de la dreta)
Per a huí ya basta en lo dit. Puñales Tú ves fent nuc; ya
vindrá.., Voro Vostés ya no tenen presa... Sabel No es molt
bonico esperar. Puñales Salta pronte a la faena. Voro Huí
el còs no vol el treball. (Eixintsen a la porta del foro. Sabel
Chunt a Voro y apart) Yo també estic cansaeta... Voro Apart a
Sabel) ¡Anguileta de la mar! ¡Tenqueta del Perelló!... ¡Claror de
la matiná!... Sabel Pero si yo no t' achude... Voro Ara ya
estaba penchat. ¡Cuidao si du faena el fer una demaná! Sabel
Seguix la conversasió, apart) ¿Estás content? Voro Per ton
pare no et pegue un mòs y un abras. Sabel Vesten, que me torne
ròcha. Voro Te vech ya com pa ensachar, ¡llecha
del teu Vaoret!... ¡Cuetina del cañar! ¿Vols que te pegue un
pesic?... Sabel ¡Granuja, cóm m' has peixcat!... (Voro fa mutis
y Sabel se queda a la porta del foro mirant com s´en va. Puñales
Pensatiu) La vida y la chuventut son els dos amís més
grans... ¡No té ilusións la vellea!... ¡Sòls viu del
temps que pasá! Sabel Anant al costat de son pare) Vaoret es
molt bòn chic; pare, el vullc de veritat... Puñales Pero tin
calma, el temps vòla. Un día huí et sembla un añ; pero cuan lo
que vòls, vinga, cuan el temps vacha pasant..., els añs serán com
els díes, ¡y díes que son rellamps! Sabel Es qu' ell patix;
está a sòles; no té arrimos de chermáns... Puñales Hasta huí
be s' arreglaren... Sabel Pero tot temps... no es igual. (Fent
mutis per el cuarto de la dreta. Esperar es desespero. ¡Ya m'estic desesperant! Puñales Y el qu' espera té alegría, ¡qué
alegría es esperar! (Pausa. --- Chaumet per el foro. Chaumet
Ya té vosté ahí el senill y les garbes de mansega. Puñales
¿Veres al tío Gabrielo? Chaumet Y he vis també a "La
Carmela", qu' está lligá en la barraca del só Quico el
de la tenda. Puñales ¿Li has dit que s' espere uns díes? ¿Que
no fasa venta d´ella?... Chaumet Sí, señor; y contestá, que
si vosté no es menecha... ell la barca la vendrá, qu´el amo
té molta presa. Puñales Antes ningú la volía, y al vore que ú
la festecha... a tots els entren les ganes de comprarla. ¡Qué
chenteta! Chaumet El remendo es de molts díes, y estem pròp de
la faena. Puñales Demá soc en el Palmar. ¿Vegueres la
paraera?... ¿Referes l´encarrisá? Chaumet Com vosté vòl,
¡ben espesa! Ni el aigua, tan fina qu' es, crec que pasará per
ella. Puñales Aixina, aixina, Chaumet, es com se mata peixquera.
A la nit estén el salt. Chaumet Ya está a punt en la barqueta.
Puñales ¿Y..., qué més hiá per el pòble? Chaumet Lo de
sempre. Puñales ¿No 'stigueres en la tenda? Chaumet Un
moment... Puñales ¿De qu´es parlaba? Chaumet Pos... de
barques y peixquera. Puñales Asentuant les preguntes). ¿Te
miraben molt a tú?... ¿No oíres d´esta caseta?... Chaumet
Calle, millor es callar... Puñales En ansia). ¿Es qu´en el
pòble ´s comenta? Chaumet Sempre hián desocupats, chent que
fuch de la faena y s´entreté rosegant com rosega la
cangrena... Puñales Mes víu). ¿Pero de qué rosegaben?
¡Dígueso pronte!... ¡contesta! Chaumet ¿Per a qué vòl
enterarse de conversasións de tenda? Puñales ¿Y per qué te
calles tú y pòses la cara seria? Chaumet No 'm pregunte, siñor
pare..., perque la rabia m' aufega. Puñales ¡Veches si yo me hu
pensaba! ¿Acás la tía Malena?... Chaumet ¡Quí ha de ser!...
¿Vosté no sap lo qu' eixa dòna patecha, desde que d' así al seu
fill el va despachar Toneta? Puñales Pero això no 's prou motíu
pa pestechar com pestecha. Chaumet ¡Váchali
vosté 'n rahóns!... ¡Es més ruín que la tenca! Puñales ¡Si
'm tornara de vint ans!... ¡Puñales!... Chaumet ¡Tinga
pasénsia; els tinc yo que soc son till y soc chermá de Toneta!
Puñales Desidit, anant al cuarto de la dreta). ¡Pòsam el
barquet a punt!... Vach a traure l´escopeta y... si me tope 'n son
fill, ¡ú dels dos fará taleca! Al arribar a la porta repara que
Chaumet no se mou del puesto). ¡Cristo! ¿Per qué no 't
meneches?... Chaumet Vosté, pare... así se queda. ¡La vida em
doná vosté... y si la perc... ¡seua era! Puñales Fent mutis,
desidit). ¡Arréglam el atifell! Chaumet Fent mutis per el
foro). ¡Cuan ixca... ya isí yo vèla! --- Puñales, entrant
per la dreta, en l´escopeta en la ma, pausadament. Puñales
¿Ahón s'ha ficat este chic?... (Busca y el crida a la porta
de la esquerra). ¡Chaume! ¡Chaumet!... ¡Repalleta! Eixint a la
porta del foro y mirant a totes bandes). No se veu ánima viva ni
en el sequer ni en la sequia. (Entra) El cas es que ya
pensaba que me faría esta feta. (Nerviós) No tením atre
barquet y d' eixir no hiá manera... Cavilós) Si eixe chic s'
encontra 'n Lario hu se tropesa en Malena... (Pausa llarga. Chaumet
Dins). ¡Pare!... ¡¡Tona!!... Puñales Es Chaumet. (Ix fora.
--- Quica, eixint del cuarto de la dreta y desde la pòrta del
foro, diu a Puñales, qu´está fòra. Quica ¿Quí crida per la
carrera?... Puñales Desde fora) Es nòstre fill que ve a casa.
Quica ¿No estaba así ara mateix?... --- Toneta y Sabel,
entrant per el cuarto de la dreta Toneta ¿Qué pasa, señora
mare? Sabel ¿Quína algarabía es esta? Quica A les filles)
Chaume arriba y ell dirá... --- Puñales entrant acompañat
de Chaumet, per el foro. Puñales ¡Contéstam, hòme, contéstam!
Chaumet Nerviós) Qu' en la Mata de les Rates, així com chira
a la dreta, damunt del oliveró, ahon té el tracho el tío
Pera... Quica ¿Qué? Chaumet Lario y Huiso están
pegantse... Puñales A Chaumet) ¡¡Y no duyes la escopeta!!
Toneta Ansiosa ) ¿Ells ne tenen? Chaumet A perchaes vach
vore qu' era la brega. Toneta ¡La maldisió d' esta casa es eixa
dòna, ¡eixa fiera! Puñales Donantli la escopeta a Chaumet)
¡Torna, y apúntali al cap! Toneta ¡Vèrche Santa! Sabel
¡Mare meua!... Cuant va a eixir Chaumet, comensa a cantar Huiso
desde fora, en la toná de l´ Albufera). Huiso May te cantí una
cansó... Quica ¡Eixa veu es la de Huiso!... ¡Chaume, no
ixques, espérat... Toneta (¡Ell digué que si cantaba!)...
Sabel Escolta, escolta, Toneta... Huiso Cantant desde fora).
Que patint no 's pòt cantar; huí te la cante, Toneta,
perqu' el patir s´acabá. Perqu' el patir s' acabá y l'
alegría es completa. Puñales ¿Haurá trunfat la chustisia?
Toneta Abrasant a Sabel) ¡Sabel, qué pena..., qué pena!
(Pausa. --- Els mateixos y Huiso. Puñales, desde la pòrta
del foro figurant qu´está desembarcando. Puñales ¡Vine als
meus brasos, Huiset!... Vine qu´et vullc abrasar. (S´abrasen.
Toneta A Huiso) ¡T'has perdut per eixe pillo, y el meu còr has
destrosat! Puñales ¿Com ha sigut el "tuácte"?...
Quica ¡Cóntamos lo que pasá!... Huiso Pos... no res. Còses
dels hòmens... Que yo y Lario, (S' acosten tots a escoltar). ahí
en la ereta, fa un rato es várem trobar. Ell venía en só de riña;
yo li vach tallar el pas y li diguí qu' en vosté (Per Puñales) res
tenía que parlar. Se va creixer, com fa sempre, y me vullgué alsar
el gall, y, en la faixa, varies vòltes, la ferramenta buscá.
Se crehuarem de paraules; ell un insult va soltar d'eixos que
apleguen molt fondos, d'eixos qu' ensenen la sanc..., y ya no em
poguí contindre: al insult vach contestar, y fuchint de que
vostés eixiren en aquell llans, aseptí el seu desafíu, pa en
seguida, en el cañar... --- Voro, per el foro. Voro Molta
chent pa el rey es bòna... Sabel Calla y escolta. Voro
¿Qué... hiá? (Sabel, fa com que li conta a Voro lo pasat.
Huiso Cadascú en lo seu barquet més que per l´aigua, volant,
dins la Mata de les Rates al moment várem entrar. Ell miraba
reselós; yo, una traisió esperant no el deixaba de la vista hasta
que li tallí el pas. Els dos barquets se toparen y quedaren
encallats en un topo de mansega qu´está de pòc temps segá. Yo li
escopiní la cara pa ferlo pronte saltar. Ell tirá ma a la escopeta,
que portaba prepará, y yo, sense pèdre el temps, la pèrcha en
brios alsant, li peguí un còlp en els brasos qu´el fa fer caure de
cap. Vullgué referse atra vòlta, malaínt y pestechant, y atra
samugá en la pèrcha en lo llom li vach pegar que la escopeta, dins
l´aigua, li va caure de les mans. Se tirá damunt de mí; la cara me
va arrapar y yo, agarrantlo del còll, sobre la proba chitat, li vach
fer traure la llengua, aquella llengua d´astral que la teua honra,
Toneta, vullgué un día babechar. (Pausa). No hagué més lucha
entr' els dos; se vegué la mort davant, y al dirli que pau tindría
si en vostés no es pòsa may, feu la creu en los dos dits, y,
besantla, me churá que ni sa mare ni ell una paraula dirán, pues
reconeix que vostés son una familia honrá. Toneta a Huiso).
Pero la teua ferida... (Parlen. Voro Lario té poc que fiar...
Puñales Ves alèrta, ves alèrta, que Lario es ruín vasall.
Sabel Mírat en l´espill, Voret. Voro ¿Hiá 'lgú
que te va rondant?... Pos yo tinc molt males puses... ¡Bò es Voro
si está cremat! Quica ¡Mil hombres, te díuen tots! Voro
Bueno... Punchen y vorán... ¡Ya sé qu' em tenen per Quèlo. Sabel
¡Foll! ¡Si fores avisat!... Toneta A Huiso). Entra dins y et
curarem... que seguix eixinte sanc. Huiso Esta ferida no es
res... ¡L' atra es la que fea mal! Toneta A Huiso. ¿Un'
atra?... ¿Y ahón la tens?... Huiso Dins de l´ ánima clavá.
Puñales ¡Eixes ferides no sangren! Huiso Abrasant a Puñales
y a Toneta y alvansant com per a entrar en el cuarto). ¡Tío
Nèlo, es veritat! Eixes sangren cap a díns... y maten... ¡sense
matar!
TELÓ
______
Núm. 40 La demaná de la novia. - De
Don Estanislao Alberola. 41 La salvasió de la casa. - De A.
Virosque. 42 ¡Plora, plora, Visantet, - De Jesús Álvarez. 43
¡Un home! - De Pablo G. Bonell. 44 L' alegría del dolor. - De
Antonio Martín. 45 Els rivals - De José M. Garrido. 46
¡Mareta santa! - De Paco Comes. 47 La peixca de la ballena.- De
J. Peris Celda. 48 Soc del atre. - De Pepe Pradells. 49 ¡Mar
adins!... - De Visent Alfonso. -Música de J. Manuel Izquierdo. 50
El As d´ Oros- De Felipe Meliá. 51 La indigna farsa - De
Eduardo Buil. 52 Amor... per agraiment. - De A. Virosque. 53
L´ombra del mal. - De Alfredo Sendín. 54 La plaseta del Alivio.
- De R. y J. Morell. 55 ¡Ya tens mare! - De José Gómez Polo.
56 La chiqueta. - De Daniel Herrero. 57 Pulmonía triple. -
De José María Alba. 58 El gancho, - De Eduardo Buil. 59
Bodes d'or. - De Rafael Martí Orberá. 60 Miqueta. - De Felipe
Meliá. 61 A pas de chagant. - De Visent Alfonso. 62
Churament sagrat. - De Paco Comes. 63 Contrarietats amoroses. -
De Enrique Beltrán. 64 ¡Benehít amor! - De Arturo Casinos. 65
No et fíes de l´aigua mansa - De Eduardo Buil. 66 Cacáus y
tramusos... - De J. Peris Celda. 67 Les últimes oronetes - De
Alfredo Sendín Galiana. 68 Guardes al camí - De Joaquín Borrás
69 Les miches cares - De Luis Martí. Ilustrasións musicals de
Pepe Martí. 70 Lo que no torna. - De Felipe Meliá. 71
¡Seguixca la farsa!... - De Visent Alfonso. 72 Chuant, chuant...
- De Felipe Meliá. 73 ¡15 de Maig!... - De Paco Comes. 74
Els felisos - De Rafael Martí Orberá. 75 Yo no soc yo. - De
Luis Martí. 76 Pilar y Micalet. - De Alberto Martín. 77 L'
avespeta. - De Arturo Casinos.
Una obra semanal a 40
céntimos. En tomos de 10 actos, encuadernación tela inglesa, a
CINCO pesetas tomo.
Están a la venta els tomos I, II, III,
IV, V, VI y VII de esta Galería (70 actes) encuadernats en tela
inglesa ´ al prèu de 5 pesetes cada ú.
OBRAS DE ESTA
EDITORIAL Números extraordinaris Les glándules de mono. -
Per José M.a Juan García y Enrique Beltrán. - 50 sèntims cada
eixemplar. L' amo y señor o Refranera valensiana - Per Don
Estanislao Alberòla, - Tres actes, una peseta. Chent del día o
Mil duros y automòvil. - Per Don Rafael Martí Orberá. - Dos actes,
75 sèntims. Les chiques del barrio - Per J. Soler Peris. Dos
actes, 75 sèntims. -- LA CUADRILLA DEL GATICO NEGRO Por J.
AZNAR PELLICER. - 3 ptas. BIBLIOTECA STELLA Se compone de
tomitos de bolsillo a 1 Pta. tomo. ARTE VALENCIANO FOLCHI -
SU OBRA :-: Por Juan Lacomba En rústica: SEIS pesetas.
PICOTAZOS: De M. Pastor Mata: 2 pts. Los Grandes Maestros del
Renacimiento Por Don Manuel González Martí Cuaderno de 32
páginas, 60 céntimos. Tenemos a la venta las siguientes obras
de Don RAFAEL MARTÍ ORBERÁ. L' Ombra del siprer, (4 actos) 1'50
ptas. EN CASTELLANO
TEATRO (Tomo l.°) La
risa del pueblo – Lo inmoral - Lorenzo el pastor - Sin voluntad -
La oveja perdida. Tomo 2.°- La deuda (La Honra) - La llama (El
crimen) - Los Hampones. Tomo 3.° El Fantasma - Entre Nieblas -
El Héroe. A 3 pesetas cada tomo.