Mostrando las entradas para la consulta omella queretes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta omella queretes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 13 de septiembre de 2017

Associació Cultural Medievo de Queretes

Associació Cultural Medievo de Queretes.

Juan Luis Camps Juan, chimo, Queretes, Cretas 
Juan Luis Camps Juan, chimo, Queretes, Cretas, un alucinado aragonés catalanista más, Ascumita.

https://vilesigents.wordpress.com/2017/09/02/increment-de-turistes-a-queretes-matarranya/

Publicat al Diario de Teruel el 2 de setembre del 2017 , vía http://www.lafranja.net/?p=26428

Entre altres funcions que tenim encomanades los membres de l’Associació Cultural Medievo de Queretes està la de fer de punt d’informació de la vila. Ho fem en horari de 10h30m fins les 13h30m, los dissabtes, diumenges i festius, des del mes d’abril al de setembre ambdós inclosos. De manera sistemàtica apuntem la procedència de les persones que demanen lo nostre suport i d’estes relacions de dades podem extreure una interessant informació estadística. Com tot en la vida lo turisme també evoluciona i avui vull referir-me a la tendència de la procedència dels turistes que ens visiten. Son dades de Queretes però crec que es poden fer extensibles al conjunt de la comarca del Matarranya. Fa no molts anys teníem una procedència majoritària de visitants originaris de Catalunya, desprès de la banda de Castelló i València i en molta menor quantia de l’Aragó. De la resta d’Espanya eren visites a comptagotes. Estos tres, quatre anys últims les dades registrades ens marquen una tendència de canvi important. Los visitants catalans segueixen sent los majoritaris però la proporció ha canviat radicalment. Hi ha un augment significatiu del valencians, però sobre tot destaca un increment notable dels visitants aragonesos de les tres províncies. Se veu que, ja sigui pel conflicte català o per la propaganda que ens fa la televisió aragonesa, los nostres conciutadans han descobert que hi ha alguna cosa més que los Pirineus per a gaudir de vacances o fer turisme de cap de setmana sense sortir del nostre estimat Aragó. Més val tard que mai. També hi ha un increment notable de visitants de la resta d’Espanya. Molts de Logroño, probablement per ser lo poble de naixement del cardenal Juan José Omella, i cada dia més de Madrid i del País Basc. Fins i tot de llocs més allunyats d’Andalusia i Galícia.  Sembla que lo radi de la circumferència que marcaria la procedència dels nostres visitants es va eixamplant de manera progressiva. Qui ho fa possible? Aquesta dada no la tenim recollida, però jo al menys ho pregunto. Lo boca a boca i les xarxes socials són los principals elements de difusió i propaganda. Per a la zona d’Aragó, a més, seria la televisió autonòmica amb los seus programes divulgatius. Per part catalana, si bé el Matarranya surt diàriament en la predicció del temps, crec que el canvi de denominació de “Els Ports” en compte dels “Ports de Tortosa – Beseit” no ens ha anat gens bé.
(Hasta este imbéssil sen done cuenta)
En tot cas l’increment de visitants es espectacular i, si no m’equivoco, serà una de les principals fonts d’ingressos dels nostres pobles.

Associació Cultural Medievo de Queretes

 

viernes, 24 de abril de 2026

Reire, Reyre - Detras

Reire, Reyre, adv., lat. retro, arrière, postérieurement, de nouveau.

Non deu reyre maldire. Regla de S. Benezeg, fol. 18.

Ne doit pas arrière médire.

Las attestations presas... non si podon recensar, ni reire auzir.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.

Les attestations prises... ils ne peuvent être recensés, ni être entendus de nouveau.

Reine ausir... reire examinar. Statuts de Provence. BOMY, p. 201.

Ouïr postérieurement... examiner postérieurement.

Adv. comp. Noble Arnal Baras, senher de Reduer, filhs en reire del noble, etc.

Charte de Gréalou, p. 60.

Noble Arnal Barras, seigneur de Beduer, arrière-fils du noble, etc.

Que avia sa en reire.

Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.

Qu'il avait çà en arrière.

Tota obligansa sai en reire facha. Tit. de 1270 de la famille Gasc.

Toute obligation çà en arrière faite.

Que sia estat negligens de sa en reyres. Leys d'amors, fol. 88.

Qui soit été négligent de çà en arrière.

Coma es acostumad d' aissi en reire.

Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., J, 310.

Comme il est accoutumé d'ici en arrière.

Prép. Pueys l' estaquetz, quan l' aguetz reire vos.

Passio de Maria.

Puis vous l'attachâtes, quand vous l'eûtes derrière vous.

Buou... geta reyre si, quatre passes, sa egestios. Eluc. de las propr., fol. 240.

Boeuf... jette derrière soi, quatre pas, sa déjection.

Voyez Garar, v°. Garda; Rendre, v°. Renda.

(chap. Detrás, detrás de, cap atrás, etc.)

Boadella, cul, culo, bandera, Estelada, Reire, Reyre

2. Redier, adj., dernier.

En lo redier tractat. V. de S. Honorat.

Dans le dernier traité.

Vai t' en a la part rediera.

(chap. Vésten a la part d'atrás, de detrás.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 37.

Va-t'en à la partie dernière.

(chap. Radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera, zagueres a La Codoñera. Vore lo pun 7.)

Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, Codoñera


3. Reiratge, Reyratge, s. m., arrérage.

Li dreytz, o reyratges. 

Autres reiratges, o dreytz.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13 et 14.

Les droits, ou arrérages.

Autres arrérages, ou droits.

4. Areire, Arreire, Areyre, Areires, adv., arrière, en arrière.

Arreire s trais per miels salhir enan.

Folquet de Marseille: Ai! quant.

Arrière se retire pour mieux sauter en avant.

Mes li la corona en la testa e trames lo areyre que fezes complir lo peccat.

V. et Vert., fol. 98.

Lui mit la couronne sur la tête et le transmit en arrière pour qu'il fit accomplir le péché.

Ilh tornero areires, e repauzero se V dias. Liv. de Sydrac, fol. 4.

(chap. Ells van torná cap atrás, y van reposá sing (5) díes.)

Ils retournèrent en arrière, et se reposèrent cinq jours.

Prov. Qui avan no garda, areyre cay. Leys d'amors, fol. 138.

Qui en avant ne regarde, en arrière tombe.

ANC. FR. Une heure avant, une heure arrières.

G. Guiart, t. II, p. 169.

CAT. Arrera. (chap. Atrás, cap atrás.)

5. Areyrage, Arreyrage, s. m., arrérage.

Rendas e reyrerendas,... e areyrages.

Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 187.

Rentes et arrière-rentes,... et arrérages.

Que aquels dits deutors non sian tenguts de pagar los dits arreyrages.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.

Que ces dits débiteurs ne soient tenus de payer lesdits arrérages.

(chap. Atrás, atrasos; llogué atrasat, interesos atrasats, renta atrasada, rentes atrasades.)

6. Dereire, Dareyre, prép., derrière, en arrière, par derrière.

Qui dereir' autrui

Cavalgua, non baiza qui vol.

(chap. Qui detrás de un atre cavalgue, no bese a qui vol.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Qui derrière autrui chevauche, ne baise pas qui il veut.

Met si dareyre algu fort aybre. Eluc. de las propr., fol. 240.

(chap. Se fique detrás de algún fort abre, albre, arbre.)

Se met derrière aucun fort arbre.

Cat. Derrèra, darrera. (chap. Detrás (de))

7. Derrier, Derrer, Derier, Derer, Darrier, adj., dernier.

Quan venra al derrier badaill.

(chap. Cuan vindrá al radé badall : cuan estirará la garra.)

Marcabrus: Emperaire.

Quand il viendra au dernier bâillement.

Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me.

(chap. Escoltéu la radera cansó que may mes escoltaréu de mí.)

Giraud le Roux: Auiatz la.

Écoutez la dernière chanson que jamais vous ouïrez de moi.

Subst. An ne mais li derrier

Qu' ieu que n' ai fag lonc badatge.

B. de Ventadour: La doussa.

En ont davantage les derniers que moi qui en ai fait longue attente.

Adv. El cap derrier e 'l pes avan,

Lor coven dels palaiz issir.

Marcabrus: Emperaire.

La tête derrière et les pieds avant, il leur convient de sortir des palais.

Di 'l que, d' anz e deriers,

Tal amor ai clausa e centa.

B. Zorgi: Entro.

Dis-lui que, de devant et (de) derrière, tel amour j'ai clos et ceint.

An mes derer so qu' anava denan.

(chap. Han ficat detrás lo que anabe dabán.)

H. Brunet: Pois lo dreich.

Ils ont mis derrière ce qui allait devant.

Adv. comp. En derreir, perseveransa de totz be. Trad. de Bède, fol. 16.

En dernier, persévérance de tous biens.

En darrier fo fahtz papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.

(chap. Al final va sé fet Papa; pera postre. Lo cardenal que parle chapurriau, Omella de Queretes, no ha sigut elegit Papa al radé cónclave.)

Papa de Roma, Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

En dernier il fut fait pape.

Subst. No s' en gauzish al en derrier. Leys d'amors, fol. 65.

Ne s'en réjouit pas à la fin.

ANC. FR. Ilz trouvèrent ledit Loiz de Bueil qui, par cas d'aventure, estoit demouré plus derrier. Œuvres d'Alain Chartier, p. 152.

CAT. Derrer, darrer. (chap. Radé, radés, radera, raderes.)

8. Derreiramen, adv., par derrière, dernièrement, en dernier.

Ab que m fier derreiramen. 

Lanfranc Cigala: Un avinen.

Avec quoi elle me frappe par derrière.

Aquel a cui es la causa messa en penhora derreiramen.

Trad. du Code de Justinien, fol. 88.

Celui à qui la chose est mise en gage dernièrement.

(chap. Raderamen; per detrás. A Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat los agrade mol esta paraula.)

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

9. Deren, adj., dernier.

Adv. comp. Pueis en deren, levet las mas. Passio de Maria.

Puis en dernier, leva les mains.

10. Derrairia, s. f., fin, achèvement.

Adv. comp. Lur dis a la derrairia. Brev. d'amor, fol. 177.

Leur dit à la fin.

(chap. A les raderíes, al fin o final, al cap del tems.)

11. Dereiran, Darrairan, (Darreiran) adj., dernier.

La darreirana volontat del testator. Cout. de Gourdon, de 1244.

(chap. La radera voluntat del testadó : qui fa lo testamén; últim, últims, última, últimes.)

La dernière volonté du testateur.

Si... alcuna derairana dispozition fara.

(chap. Si... alguna radera disposissió fará - o faiguere.)

Statuts de Montpellier, de 1258.

Si... aucune dernière disposition il fera.

12. Aderairar, Aderrairar, v., arriérer.

Non... aderairaray las fazendas del cossalat (cossolat) per las mieuas.

(chap. No... retrasaré o atrasaré les faenes del consulat per les meues.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 83.

Non... arriérerai les affaires du consulat pour les miennes.

- Rétrograder, reculer.

Quar paratges

Si vai aderrairan.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu.

Parce que parage se va rétrogradant.

13. Reiropios, adj., rétif.

Bestia espaventosa o reiropia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 41.

Bête peureuse ou rétive.

14. Retroencha, s. f., retroence, sorte de poésie.

La prima retroencha d' En Giraud Riquier.

Titre de la pièce de Giraud Riquier: Pus astres.

La première retroence du seigneur Giraud Riquier.

Aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas e de retroenchas.

V. de G. Riquier.

Ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles et de retroences.

Voyez Gra.

15. Atras, adv., du lat. a retro, arrière, en arrière, à la renverse.

Torn atras quan cug anar enan.

(chap. Torno cap atrás cuan crec aná cap abán.)

G. Faidit: Mantas sazos.

Je retourne en arrière quand je crois aller en avant. 

Si per so vauc atras o avan,

No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh.

P. Cardinal: Totz temps.

Si pour cela je vais arrière ou avant, je ne m'en chagrine, au contraire tout m'est bel et bon.

CAT. ESP. (atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás; cap atrás. Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.)

Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.

16. Detras, adv., derrière.

D' autres an 1 huelh davant, d' autres detras.

(chap. Datres (uns) tenen un ull dabán, datres (los atres) detrás.)

Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.

D'autres ont un oeil devant, d'autres derrière.

Adv. comp. Quant er so denan detras,

L' avol bo, e bo malvatz.

Garins d'Apchier: Cominal vielh.

Quand elle sera c'en devant derrière, les méchants bons, et les bons méchants.

CAT. ESP. Detras (detrás). PORT. Detraz. (chap. Detrás - de; a detrás ting la franja, entre les molles del cul.)

qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

miércoles, 29 de mayo de 2024

Meisser - Melanites

Meisser, v., bas. lat. miscere, verser à boire avec excès, prodiguer la boisson.

Substantiv. Hom religios non deu flairar de vi ni auzir aquo del philosophi; aisso non es pas donar beure, mas meissers.

Trad. de Bède, fol. 45.

L'homme religieux ne doit pas flairer de vin ni écouter cela (les propos) du philosophe; ceci n'est pas donner à boire, mais du verser à boire avec excès.

Papa Roma,Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

(chap. Beure massa; engatás, emborrachás. Alemán saufen.) 

Mel, s. m., lat. mel, miel.

Abelha que fay lo mel. V. et Vert., fol. 52. 

(chap. Abella que fa la mel.)

Abeille qui fait le miel.

Detz als filhs d' Israel 

Lach e bresca, manna e mel.

(chap. Vau doná als fills de Israel lleit y bresca, maná y mel.)

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Vous donnâtes aux fils d' Israël lait et gaufre, manne et miel.

Siei dig an sabor de mel.

P. Vidal: Be m pac.

Ses dits ont saveur de miel.

Fig. Li vere evironat (environat : environ) del mel de paraulas.

Trad. de Bède, fol. 61.

Les poisons enveloppés du miel de paroles.

ANC. FR. Sur mel a la meie buche.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118.

CAT. Mel. ESP. Miel. PORT. Mel. IT. Mele. (chap. Mel, mels.)

2. Mellificar, v., lat. mellificare, faire, produire du miel.

Las abelhas..., en yvern, amo loc caut, et en estieu, freg, per be mellificar. Eluc. de las propr., fol. 143.

(chap. Les abelles..., al ivern, (amen, preferixen) volen un puesto calén, y al estiu, fred, per a be melificá : fé mel.)

Les abeilles..., en hiver, aiment lieu chaud, et en été, froid, pour bien produire le miel.

Part. prés. Mantas abelhas mellificant. Eluc. de las propr., fol. 159.

(chap. Moltes abelles melificán : produín : fen mel.)

grabado miel abejas apicultores beceite

Maintes abeilles produisant du miel.

IT. Mellificare.

3. Melicrat, s. m., mélicrat, boisson composée de vin et de miel.

Qu'es de vi e de mel..., 

E qu'om apela melicrat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qui est de vin et de miel..., et qu'on appelle mélicrat.

4. Enmelar, Emelar, v., emmieller, enduire de miel. 

Lo mati las emelaretz,

Et a vostr' auzel las daretz.

(chap. Al matí les enmelaréu y al vostre muixó les donaréu.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le matin vous les emmiellerez, et à votre oiseau les donnerez.

Part. pas. Carn enmelada li daretz.

Carn de cabra emelada

Li donatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Chair emmiellée vous lui donnerez. 

Chair de chèvre emmiellée vous lui donnez. 

CAT. ESP. Enmelar. IT. Immelare. (chap. Enmelá : ficá en mel: enmelo, enmeles, enmele, enmelem o enmelam, enmeléu o enmeláu, enmelen; enmelat, enmelats, enmelada, enmelades. Si yo tinguera una bresca, cuántes coses enmelaría. Los crespells se enmelen después de fregí.)

5. Oximel, s. m., oxymel.

D' oximels, d' issirops, de flors e de semens,

De razitz e de fuelhas, e d' autres cofimens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

D' oxymels, de sirops, de fleurs et de semences, de racines et de feuilles, et d' autres assaisonnements.

CAT. ESP. PORT. Oximel. IT. Ossimele. (chap. Oximel : mescla de mel y de vinagre; dos parts de mel bona y una de vinagre blanc, que se cou hasta que se forme un jarabe.)

(ESP. s. m. Composición que se hace de miel y de vinagre, mezclando dos partes de miel buena y una de vinagre blanco, que se deja cocer hasta ponerla en punto de jarabe. Hácese también compuesta, añadiéndole el cocimiento de las cinco raíces aperitivas, y las simientes de perejil y de hinojo. Laguna en el Comento de Dioscórides la hace de otra suerte, con sal de la mar, agua, miel y vinagre. Es voz griega y se pronuncia la x como cs (: ocsimel). Latín. Oxymeli. LAG. Diosc. lib. 5. cap. 15. Tomado el Oxymel, según consta, arranca los gruesos humores.)

6. Rodomel, s. m., lat. rhodomeli, miel rosat.

Rodomel es dit quar es mel... ab suc de rozas.

(chap. Rodomel se diu (es dit) perque es mel... en suc de roses.)

Eluc. de las propr., fol. 272. 

Miel rosat est dit parce que c'est miel... avec suc de roses. 

ESP. Rodomel.

7. Ydromel, s. m., lat. hydromeli, hydromel.

Ydromel, que es compost de mel et de suc. Eluc. de las propr., fol. 272.

(chap. Hidromel, que es compost de mel y de suc : aigua : hydros.)

 Hydromel, qui est composé de miel et de suc.

CAT. Hidromel. PORT. Hydromel. IT. Idromele. (ESP. Hidromiel. Agua mezclada con miel. Esta voz, neutra en latín, es masculina en español: “Párrafo aparte merece un subproducto de la miel, el hidromiel” 

(Crea Propóleo [Arg. 1993]); a veces, por influjo de miel, se usa indebidamente en femenino: la hidromiel. Chap. La hidromel, les hidromels; lo hidromel, los hidromels.)

8. Medo, s. m., hydromel.

Medo, es beuragge de mel et ayga compost, sobre ben cuech.

(chap. La hidromel es una beguda composta de mel y aigua, mol ben cuites.)

Eluc. de las propr., fol. 272.

Hydromel, c'est breuvage composé de miel et d'eau, très bien cuit.

 

Melancolia, Malencolia, Malenconia, s. f., lat. melancholia, mélancolie,

bile noire, terme de médecine.

Melancolia, es humor espessa et grossa..., et vol aytan dire melancolia cum negra humor, quar melan vol dire negra et colon vol dire humor.

(N. E. Melanoma, melanina, etc. ESP. literal: Melancolía, es humor espesa y gruesa..., y quiere tanto decir melancolía como negra humor, ya que melan quiere decir negra y colon quiere decir humor.)

Eluc. de las propr., fol. 31.

Mélancolie, c'est humeur épaisse et grosse..., et veut autant dire mélancolie comme noire humeur, car melan veut dire noire et colon veut dire humeur.

La ratela tota via

Restren la malencolia.

Brev. d'amor, fol. 53.

La rate toujours restreint la mélancolie.

- Disposition morale attribuée à un excès de bile noire.

Aquel que acusa un autre per malenconia o per calor, el l' en pot ben layssar. L'Arbre de Batalhas, fol. 241.

Celui qui accuse un autre par mélancolie ou par chaleur, il peut bien l'en quitter.

- Tristesse, chagrin.

Aissi pot esquivar aquella felonia e 'l corrotz e sa malencolia.

Livre de Sydrac, fol. 34.

Ainsi peut éviter cette félonie et le courroux et sa mélancolie.

Venon pron de malenconias et damages als subjets.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 600.

Viennent assez de chagrins et de dommages aux sujets.

ANC. ESP. Cogió con esta paz una malanconia. 

Poema de Alexandro, cop. 316.

CAT. ESP. (Melancolía) MOD. PORT. Melancolia. IT. Melancolia, melanconia, malinconia. (chap. Melancolía, melancolíes.)

2. Malenconi, s. m., méchanceté, haine.

Fui tots temps de malenconi, 

E mantinc obra de demoni.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Je fus toujours de méchanceté, et maintins oeuvre de démon.

Adjectiv. Pueis li Jusieu malenconi 

Ffazian fals testimoni.

Brev. d'amor, fol. 163.

Puis les Juifs méchants faisaient faux témoignage.

3. Melancolic, Malancolic, Malencolic, adj., lat. melancholicus, mélancolique.

Cant es pur de humor malancolic. Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Quand il est pur d'humeur mélancolique.

Contra tota autra passio melancolica. Eluc. de las propr., fol. 192.

Contre toute autre souffrance mélancolique.

- Triste.

Aze... es melancolic. Eluc. de las propr., fol. 235. 

L'âne... est mélancolique. 

Substant. Malencolicx per natura

Es de mot laia figura.

Brev. d'amor, fol. 55.

Le mélancolique naturellement est de moult laide figure.

Artur Quintana Font, Arturo, Quintana, Codoñera, boina, txapela, català, alemán

CAT. Melancolic. ESP. (Melancólico) PORT. Melancolico. IT. Melancolico, malinconico. (chap. Melancólic, melancolics, melancólica, melancóliques.)

4. Malencolios, Melanconios, adj., mélancolique.

Lo diables..., hom malencolios tempta de enueg e de tristor.

V. et Vert., fol. 61. 

Le diable..., homme mélancolique tente par ennui et par tristesse.

Cove que sion felh o melanconios. Liv. de Sydrac, fol. 32.

Il convient qu'ils soient farouches ou mélancoliques.

ANC. FR. On disoit qu'il estoit songeard et melancholieux.

Arrests d'amour, p. 746. 

Où ne sont point gens melancolieux. 

Cl. Marot, t. I, p. 369. 

Lui deffend ladite court toutes compagnies melancholieuses.

Arrests d'amour, p. 749.

5. Malencays, s. m., haine.

Ves l'enfant a malencays, 

Auciria lo volentiers.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

A haine contre l'enfant, il le tuerait volontiers.

6. Malengoniar, v., chagriner, attrister.

Mentre que Josep se malengoniava. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 22.

Tandis que Joseph se chagrinait. 

ANC. FR. A ces paroles se melancolia le roy. 

Froissart, t. II, ch. 30.

Sans se soucier ni melancholier de rien. 

Mém. de Sully, t. II, p. 369.

 

Melanites, s. f., malthe, sorte de pétrole plus noir que le pétrole ordinaire, poix minérale.

Melanites es peyra..., ret dos suc cum mel. Eluc. de las propr., fol. 189. La malthe est une pierre..., elle rend suc doux comme miel.

(ESP. Melanita. Chap. Melanita, melanites.)

Melanites, s. f., malthe, sorte de pétrole plus noir que le pétrole ordinaire, poix minérale.

miércoles, 7 de agosto de 2024

Nunciar

 

Nunciar, v., lat. nuntiare, annoncer.

Metges deu nunciar breu malaptia. Trad. de Bède, fol. 76.

Médecin doit annoncer courte maladie. 

Part. pas. Sia nunciat

Que man mos albercs penre en la ciptat. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15. 

Qu'il soit annoncé que j'ordonne de prendre mes logements dans la cité. ANC. FR. Tant de paires de robes ne valent une trompe 

Que par les rues nuncent ta venue à grant pompe. 

Jehan de Meung, Test., v. 662. 

Ses conpaignons cuidoit noncier 

Qant lor blez seroit à soier.

Roman du Renart, t. III, p. 10. 

Envoya un de ses héraults à la porte de la ville noncer à ceux de dedans.

Monstrelet, t. 1, fol. 204. 

ANC. ESP. PORT. Nunciar. IT. Nunciare, nunziare. (chap. nunsiá, lo que fa lo nuncio o nunsio, per ejemple lo del Papa de Roma : anunsiá.)

Papa Roma,Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

2. Nonciatiu, adj., annonciatif, propre à annoncer, messager.

Columba de patz es nunciativa. Eluc. de las propr., fol. 143. 

(chap. Coloma es de pas anunsiativa, anunsiadora, mensajera o missachera. Lo colom es de pas anunsiatiu, anunsiadó, mensajero o missaché: la paloma.)

1714, Colom català, viure lliure, cup, esquerra, ANC, Ómnium, Generalitat de Catalunya, tv3%, CIU, independència, escola en català, volem votar, Da Vinci català,

Colombe est de paix messagère.

3. Annunciar, Anunciar, Annonciar, v., lat. annuntiare, annoncer, rapporter.

Can son delhieuradas de pena, annuncio a lor amix. 

Liv. de Sydrac, fol. 99. 

Quand elles sont délivrées de peine, elles annoncent à leurs amis.

Eys Dieus nos anuncia: Qui trop s' yssaussa mens es.

Bernard Martin: D' entier vers. 

Dieu même nous annonce: Qui trop s'exhausse moins est.

Us anunciara las causas. Frag. de trad. de la Passion. 

Vous annoncera les choses. 

Part. pas. Per l' angel annonciada. Brev. d'amor, fol. 83.

Par l'ange annoncée.

CAT. ESP. Anunciar. PORT. Annunciar. IT. Annunziare. (chap. Anunsiá, nunsiá: anunsio, anunsies, anunsie, anunsiem o anunsiam, anunsiéu o anunsiáu, anunsien; anunsiat, anunsiats, anunsiada, anunsiades.)

4. Annunciatio, Anunciacion, s. f., lat. annunciationem, annonciation, annonce.

Te fetz l' annunciatio. Brev. d'amor, fol. 101. 

Te fit l' annonciation.

Des la anunciacion e des la nativitat. Hist. de la Bible en prov., fol. 67. Dès l' annonciation et dès la nativité. 

CAT. Anunciació. ESP. Anunciación. PORT. Annunciação. 

IT. Annunziazione. (chap. Anunsiassió, com la del ángel o arcángel Gabriel a María, anunsiassions.)

5. Anunciamen, s. m., annonciation. 

Trames son Filh en terra naisser temporalmens 

De una sancta Verge per anunciamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Il envoya son Fils en terre naître temporellement d'une sainte Vierge par annonciation.

ANC. FR. Par l' annunciement du saint angel Gabriel. 

Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. 1, ch. 11. 

ANC. CAT. Anunciament. ANC. ESP. Anunciamiento. IT. Annunziamento.

(chap. Anunsiamén, anunsiamens : anunsiassió, anunsiassions.)

6. Denunciar, Denonciar, v., lat. denuntiare, dénoncer, déclarer, signifier, annoncer.

Ieu t' o venrai denunciar. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Je viendrai te l' annoncer. 

Lo denuncia dampnat. Liv. de Sydrac, fol. 104. 

Le déclare damné.

Si lo compraire no li poc denonciar qu' el li garis la causa qu' el li vendet.

(chap. Si lo compradó no li podíe denunsiá que ell li garantix la cosa que ell li veníe.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 95. 

Si l'acheteur ne lui put déclarer qu'il lui garantit la chose qu'il lui vendit. Part. pas. Atrestan ben cum si li fos denonciat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 95. 

Aussi bien comme s'il lui fut dénoncé. 

CAT. ESP. PORT. Denunciar. IT. Dinunziare. (chap. Denunsiá: denunsio, denunsies, denunsie, denunsiem o denunsiam, denunsiéu o denunsiáu, denunsien; denunsiat, denunsiats, denunsiada, denunsiades. Sinónim de declará, explicá, anunsiá; avui en día sol se fa aná en cas de ficá una denunsia, be al ajuntamén, polissía, guardia sivil, jusgats, etc.)

7. Denunciatio, Denonciatio, s. f., lat. denunciatio, dénonciation. 

Dins lo mes a la denunciatio. Charte de Gréalou, p. 90.

Dans le mois de la dénonciation.

Si clamor n' es facha, o denonciatios.

Cout. de Fumel, de 1265, DOAT, t. VIII, fol. 141.

Si plainte en est faite, ou dénonciation.

CAT. Denunciació. ESP. Denunciación (denuncia). PORT. Denunciação. 

IT. Denunziazione. 

(chap. Denunsiassió : anunsiassió, denunsiassions; denunsia, denunsies.)

8. Denunciamen, s. m., dénonciation, annonciation.

Copia del denunciamen. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Copie de la dénonciation.

Denunciamen del an jubileu.

(chap. Denunsiamén, anunsiamén, anunsiassió del añ jubileu.)

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Annonciation de l'an du jubilé.

ANC. CAT. Denunciament. (chap. Denunsiamén, denunsiamens : anunsiamén, anunsiassió.)

9. Denunciador, s. m., lat. denunciator, dénonciateur.

Si hi a denunciador. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

S'il y a dénonciateur.

CAT. ESP. PORT. Denunciador. IT. Denunziatore. 

(chap. Denunsiadó, denunsiadós, denunsiadora, denunsiadores; denunsián, denunsians, denunsianta, denunsiantes.)

Daniel Vives Albesa, Fuentespalda, denunsiadó, denunsiadós, denunsiadora, denunsiadores; denunsián, denunsians, denunsianta, denunsiantes

10. Pronunciar, v., lat. pronunciare, prononcer.

Se deu jutgar per los consols, e pronunciar en nom del bayle.

(chap. Se deu jusgá per los consuls, y pronunsiá en nom del bayle, baile, batle, batlle, latín bajulus.)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 127. 

Se doit juger par les consuls, et prononcer en nom du bailli.

CAT. ESP. PORT. Pronunciar. IT. Pronunciare, pronunziare.

(chap. Pronunsiá: pronunsio, pronunsies, pronunsie, pronunsiem o pronunsiam, pronunsiéu o pronunsiáu, pronunsien; pronunsiat, pronunsiats, pronunsiada, pronunsiades.)

11. Pronunciatio, Pronunciation, s. f., lat. pronunciationem, prononciation. 

No reproam aquesta pronunciatio. Leys d'amors, fol. 149. 

(chap. No reprobam esta pronunsiassió.)

Nous ne réprouvons pas cette prononciation.

La pronunciation de la nullitat. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542. La prononciation de la nullité. 

CAT. Pronunciació. ESP. Pronunciación. PORT. Pronunciação. 

IT. Pronunziacione, pronunziazione. 

(chap. Pronunsiassió, pronunsiassions.)

12. Pronunciamen, Prononciamen, s. m., prononciation, décision.

E m gar de barbarisme en pronunciamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Et me garde de barbarisme dans la prononciation.

Lo prononciamen del senhor En Gui. Cartulaire de Montpellier, fol. 53. 

La décision du seigneur le seigneur Gui. 

ESP. Pronunciamiento. IT. Pronunziamento. 

(chap. Pronunsiamén, pronunsiamens.)

13. Pronunciatiu, adj., précursif, présageant.

Coruscacio... de toneyre pronunciativa. Eluc. de las propr., fol. 138. Coruscation... précursive du tonnerre.

(chap. Predictiu, precursiu, preanunsiatiu, preanunsiadó.)

14. Renunciar., v., lat. renunciare, rapporter, annoncer.

Anas renunciar a Johan so que aves vist ni auzit.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7. 

Allez annoncer à Jean ce que vous avez vu et ouï.

- Renoncer.

Renunciam scientalmen ad aquels dreigs. 

(chap. Renunsiam sabudamen an aquells drets. Scientalmen, de sciencia, scientia, siensia, sabé; sabudamen : sabén lo que fem.)

Tit. de 1274, Arch. du Roy., K, 17.

Nous renonçons sciemment à ces droits.

Part. pas. Renonciat a totz autres bens payrenals et mayrenals. 

Tit. de la maison de Turenne, 1399. Justel, p. 135. 

Renoncé à tous autres biens paternels et maternels. 

CAT. ESP. PORT. Renunciar. IT. Renunziare, rinunziare.

(chap. Renunsiá: renunsio, renunsies, renunsie, renunsiem o renunsiam, renunsiéu o renunsiáu, renunsien; renunsiat, renunsiats, renunsiada, renunsiades.)

15. Renunciatio, s. f., lat. renuntiatio, renonciation.

Sotz las dichas renunciatios. Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.

Sous les dites renonciations.

ANC. CAT. Renunciació. ESP. Renunciación (renuncia). 

PORT. Renonciação. IT. Rinunziazione, rinungiazione.

(chap. Renunsiassió, renunsiassions; renunsia, renunsies.)

16. Renunciamen, s. m., renonciation.

Totz los generals renunciamens.

(chap. Tots los generals renunsiamens.)

Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.

Toutes les renonciations générales.

ESP. Renunciamiento. IT. Rinunziamento. 

(chap. Renunsiamén, renunsiamens : renunsia : renunsiassió.)

domingo, 20 de septiembre de 2026

Vita, Vida, Via, Viu, Vieu, Vivamen, Viure, Vieure, Sobreviure, Vianda, Vivenda, Vital, Vidal - Reviscolar

Vita, Vida, Via, s. f., vie.

Tan quan la vida m' er durans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Autant que la vie me sera durant.

Exercitat en vida activa.

V. et Vert., fol. 83.

Exercé à vie active.

- Nourriture.

No pusquan prendre aucuna pecunia,... mas... receban la vita tant solamen.

Statuts de Provence. Bomy, p. 42.

Qu'ils ne puissent prendre aucun argent,... mais... qu'ils reçoivent la vie tant seulement.

- Histoire, biographie.

De motz martyrs, trobam en lurs vidas que se alegravon els turments.

(chap. De mols martirs, trobam a les seues vides (biografíes) que se alegraben als (dels) tormens o suplissis.)

V. et Vert., fol. 65.

Touchant de nombreux martyrs, nous trouvons dans leurs vies qu'ils se réjouissaient dans les tourments.

- Conduite.

Ben es totz hom d' avol vida,

Qu' en joy non a son estatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Bien est tout homme de mauvaise vie, qui en joie n'a pas son séjour.

Loc. Ben venran a vita eterna.

Bertrand de Born: Greu m' es.

Bien ils viendront à vie éternelle.

Viure en carn, e non seguir ni sentir la passion de la carn, non es vida terrenal, mays celestial. V. et Vert., fol. 94.

Vivre en chair, et ne pas suivre ni sentir la passion de la chair, ce n'est pas vie terrestre, mais céleste.

Li dona Dieus esperit de vida. Liv. de Sydrac, fol. 92.

Lui donne Dieu esprit de vie.

Recebra la corona de vida que Dieus promes. Trad. de Bède, fol. 21.

Recevra la couronne de vie que Dieu promit.

Fontana de vida perdurabla. V. et Vert., fol. 99.

(chap. Fon de vida perdurable : eterna. Vore: Artur Quintana Font.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Fontaine de vie éternelle.

Cellui perdei c' a ma vida,

E 'n serai totz jorns marrida.

Azalais de Porcairagues: Ar em al.

Je perdis celui qui a ma vie, et j'en serai toujours marrie.

Per Dieu, En bacalar truan,

Non podetz la vida portar.

Roman de Jaufre, fol. 49.

Par Dieu, seigneur bachelier misérable, vous ne pouvez la vie porter.

Adv. comp. Ieu no voill qu' a mort ni a vida

La nostra amors sia partida.

Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.

Je ne veux qu'à mort ni à vie le notre amour soit séparé.

Tot quant avem ni adenant aurem a vida et a mort.

Tit. du XIIe siècle. DOAT, t. CXXXIV, fol. 23.

Tout ce que nous avons et désormais aurons à vie et à mort.

Ieu no 'n partray a ma vida.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Je ne m'en séparerai de ma vie.

Lo malfachor que, a sa vida,

Fetz penitentia complida.

V. de S. Honorat.

Le malfaiteur qui, à (durant) sa vie, fit pénitence accomplie.

Jorn de lor vida sai n' auran membransa.

P. Lanfranc de Pistoie: Valens senher.

Jour de leur vie ici ils en auront souvenance.

Ja, al jorn de ma via,

No serai d' autra jauzire.

Augier: Per vos belha.

Jamais, au jour de ma vie, je ne serai d'une autre joyeux.

Voyez Menar, Frug.

CAT. ESP. PORT. Vida. IT. Vita. (chap. Vida, vides; Vore: La Vita Christi en llengua valensiana, editat per mí; vidorra, vidorres.)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

2. Viu, Vieu, adj., lat. vivus, vif, vivant.

Pueis un cabri viu escorjatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis un chevreau vif écorchez.

L' enfans lur rent qu' es vieus e sans. V. de S. Honorat.

Il leur rend l'enfant qui est vif et sain.

Donacion entre vius. Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 37.

(chap. Donassió entre vius.)

Donation entre vifs.

Loc. Ja per ren vius no m' accossegria. 

Le Moine de Montaudon: Aissi cum cel.

Jamais pour rien vivant il ne m'atteindrait.

- Jaillissant, sortant de source.

Fon d' aigua viva corren. Cant. de S. Augustin.

(chap. Fon d'aigua viva corrén o correnta). 

Fontaine d'eau vive courante.

- Ardent, enflammé.

Tenia la viva brasa. V. de S. Honorat.

Tenait la vive braise.

Subst. Ar l' ai tocat al viu, qu' ieu dic cantan 

Ver de sos caitiviers.

Sordel: Sel que m.

Maintenant je l'ai touché au vif, vu qu'en chantant je dis vrai de ses misères.

CAT. Viu. ESP. PORT. IT. Vivo. (chap. Viu, vius, viva, vives; vivet, com lo mote del meu amic Luis Giner de Fransa - Beseit, vivets, viveta, vivetes.)


3. Vivamen, adv., vivement.

Taing s' esfortz tot jorn plus vivamen.

Aimeri de Peguilain: Qui be s.

Il convient qu'il s'efforce toujours plus vivement.

CAT. Vivament. ESP. PORT. IT. Vivamente. (chap. Vivamen, exactamen com en ocsitá.)


4. Viure, Vieure, v., lat. vivere, vivre, exister.

Ja Dieus no m do pueis viure lonjamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Que jamais Dieu ne me donne ensuite de vivre longuement.

Viu de beutat ses pars.

Paulet de Marseille: Ges pels croys.

Elle existe sans pareille en beauté.

- Se conduire, se comporter.

Drechura fay home viure drechurieyramen entre las gens. V. et Vert., fol. 48.

Droiture fait vivre l'homme droitement entre les gens.

Que visquesso honestament coma bos religios. Philomena.

(chap. Que vixqueren (vigueren) honestamen com a bons religiosos.)

Qu'ils vécussent honnêtement comme de bons religieux.

Papa de Roma, Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

- Manger, se repaître.

La formitz que si trebalha en estiu per aver so que vieu en ivern.

Liv. de Sydrac, fol. 69.

La fourmi qui se tourmente en été pour avoir ce qu'elle mange en hiver.

Prov. Apren a ben morir, si vols ben viure. V. et Vert., fol. 27.

(chap. Adeprén a morí be, si vols viure be.)

Apprends à bien mourir, si tu veux bien vivre.

Exclam. Viva sant Honorat! V. de S. Honorat.

(chap. ¡Viva san Honorat! En valensiá : vixca Sant Vicent Ferrer.)

Vive saint Honorat!

Tot lo poble cridet:... Viva, viva lo rey!

(chap. Tot lo poble va cridá: … ¡viva, viva lo rey!)

Hist. de la Bible en provençal, fol. 37.

Tout le peuple cria:... Vive, vive le roi! 

Substantiv. Las! e viures que m val?

B. de Ventadour: Lo gens temps.

Malheureux! et le vivre que me vaut-il?

Part. prés. El frug es tan belhs e tan bos

Que, qui 'l culhira ben e gen,

Totz temps aura vida viven.

P. Cardinal: Dels quatre caps.

Le fruit est si beau et si bon que, qui le cueillera bien et gentiment, aura (en) tout temps vie vivante.

Subst. Possezidors de la terra dels vivens. V. et Vert., fol. 58.

(chap. Posseedós de la terra dels vivens - vius.)

Possesseurs de la terre des vivants.

Adv. comp.

No m do ja Dieus nul be a mon viven,

S' ieu ja per re de vos amar mi tuelh.

Arnaud de Marueil: Us jois.

Que jamais Dieu ne me donne nul bien de mon vivant, si jamais pour rien je cesse de vous aimer.

Farai o al mieu viven,

Que d' al res non sui amaire.

Rambaud d'Orange: Non chant per.

Je le ferai à mon vivant (durant ma vie), parce que d'autre chose je ne suis pas amant.

Ieu non ai poder ni talen

Qu' ieu m' en parta de mon viven.

Pons de Capdueil: S' anc fis ni dis.

Je n'ai pouvoir ni désir que je m'en sépare de mon vivant.

ANC. FR. A la fin cil qui viveront, 

Ce dit la lestre, sauf seront.

Si je vif demain jusqu'à none.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 285, et t. III, p. 104.

Voyez Gabar, Dol.

CAT. Viurer. ESP. Vivir. PORT. Viver. IT. Vivere. (chap. Viure : vic o vixgo o vixco, vius, viu, vivim, viviu, viuen; vixcut, vixcuts, vixcuda, vixcudes; viuré; viuría; si yo vixquera o viguera.)


5. Sobreviure, v., lat. supervivere, survivre.

Aquell que sobreviu deu tener castetat en estamen de veuvetat.

(chap. Aquell que sobreviu deu tindre castidat en estamén (estat) de viudedat.)

V. et Vert., fol. 93.

Celui qui survit doit tenir chasteté en état de veuvage.

Part. prés. subst. Pagat al... sobrevivent.

(chap. Pagat al... supervivén o sobrevivén.)

Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 222.

Payé au... survivant.

CAT. Sobreviurir. ESP. Sobrevivir. PORT. Sobreviver. IT. Sopravvivere.

(chap. Sobreviure : sobrevic o sobrevixgo o sobrevixco, sobrevius, sobreviu, sobrevivim, sobreviviu, sobreviuen; sobrevixcut, sobrevixcuts, sobrevixcuda, sobrevixcudes; sobreviuré; sobreviuría; si yo sobrevixquera o sobreviguera.)


6. Vianda, s. f., nourriture, aliment, pâture, mets, proie.

Dans la basse latinité, le mot vivanda avait cette acception:

Excepto vivanda et fodro, quod iter agentibus necessaria sunt.

Baluz., Capit. reg. franc., an. 803, t. 1, col. 399.

La sieua vianda era

Pans et aygua tot dia.

V. de S. Honorat.

(chap. La seua vianda (minjá) ere pa y aigua cada día : tots los díes.)

La sienne nourriture était du pain et de l'eau toujours.

E 'l cors es sai vianda dels lombricx.

P. Cardinal: D' un sirventes.

Et le corps est ici pâture des vers.

Cum so viandas faytas de froment cueyt am aigua e ris.

(chap. Com són viandes (alimens) fetes de formén (blat tardá) cuit en aigua y arrós.)

Trad. d'Albucasis, fol. 56.

Comme sont aliments faits de froment cuit avec eau et riz.

Voluptat... en viandas et assaboramens. Eluc. delas propr., fol. 115.

Volupté... en aliments et saveurs.

Fig. Essenhamens e pretz e cortezia

Trobon en vos lurs obs e lur vianda.

Perdigon: Aissi cum selh.

Éducation et mérite et courtoisie trouvent en vous leur besoin et leur nourriture.

Ce mot, d'abord employé généralement pour toute sorte de nourriture, n'a servi dans la suite qu'à désigner la chair des animaux, qu'on a appelée viande; cependant les troubadours en firent parfois usage dans ce sens. 

Carnicería , Ginesa Gil, Beceite, Beseit, llenguañissa, longaniza

Als frairis donava viandas e peysson,

Segon que s trobava.

V. de S. Honorat.

Aux souffreteux il donnait viandes et poisson, selon qu'il se trouvait.

CAT. ESP. PORT. Vianda. (chap. Vianda, viandes; minjá, minjás; alimén, alimens.)


7. Vivenda, s. f., nourriture.

Als grans et als menors

Voill donar lor vivenda.

Giraud de Salignac: Esparviers.

Aux grands et aux moindres je veux donner leur nourriture.

Pétrarque a employé ce mot dans le sens général de nourriture:

La mensa ingombra

Di povere vivande

Simili a quelle ghiande.

Petrarca, canz. IX.

IT. Vivanda.


8. Vital, Vidal, adj., lat. vitalis, vital, pour la vie.

Aquil vida es vidals, e no mortals. Trad. de Bède, fol. 82.

Cette vie est vitale, et non mortelle.

Es dit pels phizicias esperit vital. Eluc. de las propr., fol. 20.

Est dit par les médecins esprit vital.

E 'l bes sia tals

Que tos temps sia vidals. 

G. Riquier: Be m volgra.

Et que le bien soit tel qu'en tout temps il soit pour la vie.

ANC. FR. O bois vital qui la vie à tous donne.

La Boderie, Hymnes ecclés., fol. 42.

CAT. ESP. PORT. Vital. IT. Vitale. (chap. Vital, vitals; Vidal es un apellit, per ejemple de Ignacio Sorolla Vidal, Nacho Vidal, Silvia Dilla Vidal.
A Beseit, Daniel Vidal. Vore la foto en lo seu burro Moreno.)

Daniel Vidal con Moreno, carretera de Valdarrores

9. Vitailla, Vitalha, Vitoalha, s. f., victuaille, nourriture.

D' una vert rana faitz vitailla.

Deudes de Prades, Auz. cass.

D'une raine verte faites victuaille.

rana, ranes, granota, granotes; raneta, ranetes; granoteta, granotetes

La vitalha que i era, pan e vi e froment. Guillaume de Tudela.

La victuaille qui y était, pain et vin et froment.

L' enfant no pren nulha vitoalha. V. de S. Honorat. 

L'enfant ne prend nulle nourriture.

ANC. FR. Çaiens a poi car, vin et blé,

Pain, besquit et autre vitaille.

Roman du Renart, t. IV, p. 268.

CAT. ESP. Vitualla. PORT. Vitualha, victualha. IT. Vittuaglia, vittovaglia. 

(chap. Vitualla, vitualles.)

10. Victual, adj., lat. victualis, alimentaire.

Lo blat, vi, mercadieras, et autras causas victuals.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXV, fol. 98.

Le blé, vin, marchandises, et autres choses alimentaires.


11. Vivatz, Viatz, adv., vite, vivement, promptement.

Si 'l deu far, fassa 'l socors vivatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chanz.

S'il doit le faire, qu'il lui fasse secours promptement.

Al prince, lor segnor, o manderon vivatz. V. de S. Honorat.

Au prince, leur seigneur, ils le mandèrent promptement. 

Viatz ve e viatz vai.

B. de Ventadour: E manht genh.

Vite il vient et vite il va.

E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz.

Sordel: Qui se membra.

Et la vie est courte, et la mort vient promptement.

Adv. comp.

Eu, quan venc vas vos, en vau de cors

Tost e viatz.

Pistoleta: Sens e sabers.

Moi, quand je viens vers vous, j'en vais à la course tôt et vite.

ANC. FR. Si m'amenés vias Renart,

Si ert pendus à une bart.

Lors prist Ysengrins à issir

Apriès Orguel tost et vias.

Roman du Renart, t. IV, p. 154 et 146.

Voyez Tost.

12. Vivacitat, s. f., lat. vivacitatem, vivacité, activité, vigueur.

Granda vivacitat. Eluc. de las propr., fol. 65.

Grande vivacité.

CAT. Vivacitat. ESP. Vivacidad. PORT. Vivacidade. IT. Vivacità, vivacitate, vivacitade. (chap. Vivassidat, vivassidats, casi com la que seguix:)


13. Vivassedat, s. f., vivacité.

Ab tota vivassedat o acochamen anon. Regla de S. Benezeg, fol. 53.

Qu'avec toute vivacité du promptitude ils aillent.


14. Vivassamen, adv., vivement, promptement, rapidement.

Mandatz nos o vivassamen. Roman de Jaufre, fol. 121.

Mandez-nous cela vivement.

IT. Vivacemente. 


15. Vivasseiramens, Vivassieyramen, adv., rapidement, vivement.

Cant el se tornava tost e vivasseiramens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Quand il se tournait tôt et vivement.

Volem pervenir vivassieyramen ad aquela celestial auteza.

Regla de S. Benezeg, fol. 23.

Nous voulons parvenir rapidement à cette céleste hauteur.


16. Vivacier, Viacier, adj., vif, prompt, pétulant, ardent, empressé, alerte, 

rapide.

Cest nos fai vivaciers e leugiers e bordens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Celui-ci nous fait vifs et légers et sautants.

Ferms e vivaciers

D' encausar heretjia sia tos cossiriers.

Izarn: Diguas me tu.

Que ferme et ardent à poursuivre l'hérésie soit ton penser.

Part, es bestia sobre viaciera. Eluc. de las propr., fol. 256.

Léopard, c'est bête très alerte.

Deu haver so joyos e alegre per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas 1 petit plus viacier. Leys d'amors, fol. 40.

Doit avoir son joyeux et gai pour danser, non pourtant si long comme vers ou chanson, mais un peu plus vif.

17. Viassament, Viassamens, adv., vitement, promptement, vivement.

Viassament lh' anet un basto aportar. Roman de Fierabras, v. 2065.

Vitement il lui alla un bâton apporter.

Ab tant veus 1 messatge que venc viassamens. Guillaume de Tudela.

En même temps vous voilà un message qui vint vitement.

Adv. comp. La osts va al pertrait tost e viassamens. Guillaume de Tudela.

L'armée va au convoi tôt et vivement.


18. Viacerament, adv., promptement, vivement.

Que tan viacerament fa tremer et movre la lengua. Eluc. de las propr., fol. 44.

Qui si vivement fait trembler et mouvoir la langue.

19. Vivificacio, s. f., lat. vivificatio, vivification.

Sa perfiecha formacio et vivificacio. Eluc. de las propr., fol. 68.

Sa parfaite formation et vivification.

CAT. Vivificació. ESP. Vivificación. PORT. Vivificação. IT. Vivificazione. 

(chap. Vivificassió, vivificassions.)

20. Vivifiar, Vivificar, v., lat. vivificare, vivifier.

Vivifia l' arma, e auci lo cors. Trad. de Bède, fol. 53.

(chap. Vivifique l'alma, y mate lo cos.) 

Vivifie l'âme, et occit le corps.

Lo conservara, e lo vivificara. V. et Vert., fol. 82.

(chap. Lo conservará, y lo vivificará.)

Le conservera, et le vivifiera.

Part. prés. Arma,...

... es esperitz

Vivificans cors humanal.

Brev. d'amor, fol. 53.

L'âme,... c'est esprit vivifant corps humain.

CAT. ESP. PORT. Vivificar. IT. Vivificare. (chap. Vivificá : vivifico, vivifiques, vivifique, vivifiquem o vivificam, vivifiquéu o vivificáu, vivifiquen; vivificat, vivificats, vivificada, vivificades; vivificaré; vivificaría; si yo vivificara.)

21. Vivificatiu, adj., vivifique, confortatif, propre à vivifier.

Es vivificativa, quar es dels esperits restaurativa. Eluc. de las propr., fol. 24.

Elle est vivifique, car elle est des esprits restaurative.

CAT. Vivificatiu. ESP. PORT. IT. Vivificativo. (chap. Vivificatiu, vivificatius,  vivificativa, vivificatives; vivificadó, vivificadós, vivificadora, vivificadores.)

22. Vitamen, adv., vitement, rapidement. 

El deissendra vitamen.

(chap. Ell dessendrá (baixará) rápidamen, a escape.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Il descendra vitement.

ANC. IT. Vistamente andarono incontro al loro campione.

Cento Novelle antiche, 92.


23. Avivar, Avidar, v., aviver, animer, vivifier.

Erbas e plantas aviva. Brev. d'amor, fol. 38.

Herbes et plantes elle vivifie.

Homes et angels avida. Leys d'amors, fol. 136.

Hommes et anges anime.

Fig. Vostre pretz vers aviva 

Lur lauzor.

P. Bremon Ricas Novas: Be volgra.

Votre mérite vrai vivifie leur louange.

L' arditz, on pretz s' aviva,

Sap gen sa valor enansar.

T. d'une Dame et de Rofin: Rofin.

Le courageux, où mérite se vivifie, sait gentiment sa valeur avancer.

- Enflammer, allumer.

Per lo vent de follas paraulas, aviva soven et ensent lo diable fuoc de luxuria.

V. et Vert., fol. 84.

Par le vent de folles paroles, le diable avive souvent et enflamme le feu de luxure.

ANC. FR. Mès ce que l'en les garde plus...

Fet lor amor plus aviver.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 330.

CAT. ESP. PORT. Avivar. IT. Avivare. (chap. Avivá - lo foc -, animá, vivificá.)

24. Covivens, adj., bon vivant.

L' efan que nayssera er covivens. Calendrier provençal.

L'enfant qui naîtra sera bon vivant.


25. Revidacio, s. f., nouvelle vie, renaissance.

Es temps de revidacio, quar aybres et autras cauzas que semlan mortas en yvern, en aquest temps revidon. Eluc. de las propr., fol. 128.

C'est temps de nouvelle vie, car les arbres et autres choses qui semblent mortes en hiver, dans ce temps revivent.


26. Revivar, Revidar, Revisdar, v., raviver, ranimer, revivre.

Don me pot leu, mort, revivar.

B. de Ventadour: Quan lo.

Dont, mort, il me peut facilement raviver.

Fig. Aybres... en aquest temps revidon. Eluc. de las propr., fol. 128.

(chap. Abres (albres)... an este tems reviuen.)

Arbres... en ce temps ils revivent.

Part. pas. Toquet sus lo pietz lo mort,

E dix: Femna, aias conort,

Que veti ton fill revisdat.

Trad. d'un Évang. apocr.

Toucha le mort sur la poitrine, et dit: Femme, aie courage, vu que te voilà ton fils ressuscité.

IT. Ravvivare. (ESP. Revivir, reanimar, resucitar.)


27. Reviure, v., lat. revivere, revivre, ressusciter.

Cent vetz muer lo jorn de dolor,

E reviu de joy autras cen.

B. de Ventadour: Non es meravilla.

Cent fois je meurs le jour de douleur, et je revis de joie autres cent.

Motz amicxs del rei Pepi... revisquero. Cat. dels apost. de Roma, fol. 99.

De nombreux amis du roi Pepin... ressuscitèrent. 

Molhatz d' oli, moro,... mas per vinagre revido. Eluc. de las propr., fol. 262.

Mouillés d'huile, ils meurent,... mais par vinaigre ils revivent.

Fig. Nais proeza e reviu.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Naît prouesse et revit.

- Ranimer, raviver.

E m reviu e m rejovenis.

(chap. Y me reviu (reviscole, reanime) y me rejuvenix o rejovenix.)

R. Vidal de Bezaudun: Bel m' es.

Et me ravive et me rajeunit.

Fig. Un joy m confort e m reviu.

Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.

Une joie me réconforte et me ranime.

Part. pas. Per mort es vida reviscuda. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Par mort est vie ravivée.

CAT. Reviurer. ESP. Revivir. PORT. Reviver. IT. Rivivere. (chap. Reviure; torná a la vida; reviscolá, reviscolás; reanimá; resusitá.)

28. Reviscolar, v., ressusciter, revivre.

Mas can lo mandamen fon vengut, lo peccatz reviscolet.

(chap. Pero cuan lo manamén va vindre (va sé vingut), lo pecat va reviscolá.)

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Mais quand le commandement fut venu, le péché ressuscita.

Reviscola per calor. Eluc. de las propr., fol. 147.

Revit par chaleur.

(chap. Reviscolá, reviscolás : yo me reviscolo, reviscoles, reviscole per caló, reviscolem o reviscolam, reviscoléu o reviscoláu, reviscolen; reviscolat, reviscolats, reviscolada, reviscolades; reviscolaré; reviscolaría; si yo reviscolara.)