Mostrando las entradas para la consulta nien ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nien ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 13 de octubre de 2023

XVII, Amicx N Albertz, tensos soven

XVII.


Amicx N Albertz, tensos soven

Fan assatz tug li trobador,

E parton se razon d' amor

E d' als, quan lor play eyssamen;

Mas ieu fas so c' om mais non fes,

Tenson de so que res non es;

C' a razon pro m respondriatz,

Mas al nien vuelh respondatz;

Et er la tensos de non re.


N Aymerics, pus del dreg nien

Me voletz far respondedor,

No y vuelh autre razonador

Mas sol mon sen tan solamen;

Be m par qu' a razon respos es,

S' aiso us respon que non es res,

C' us niens es d' autre compratz;

E pos al nien m' apelatz,

Respondray com calarai me.


N Albertz, ges calan non enten

Qu' el respondres aya valor,

Quar mutz non respon a senhor,

Ni mutz non ditz vertat ni men;

Doncs, si calatz, com respondretz?

Ja us parl' ieu que us ay escomes;

Nien a nom, doncs si 'l nomnatz,

Parlaretz, malgrat qu' en ayatz,

E non respondretz mal ni be.


N Aymerics, nulh eyssernimen

No us aug dir, ans sembla d' error;

Folia deu hom a folor

Respondre, e saber a sen;

Pro us respon a no sai que s' es,

Com sel qu' en sisterna s' es mes,

Que s mira sos huelhs e sa fatz,

E s' el sona, sera sonatz

De si meteys, c' autre no y ve.


N Albertz, ieu soy sel veramen

Que mir mos huelhs e ma color,

E vos la votz del sonador,

Pus ieu vos son premieiramen;

E 'l retint es nien, so m pes:

Doncs e vos, no vos enueg ges?

Niens fatz, si m respondiatz,

E si per tal vos razonatz,

Ben es fols qui de ren vos cre.

N Aymerics, l' entresimamen

Sabetz, per c' om non fa lauzor,

E no us entendon li plusor,

Neys vos meteys, mon escien;

Et es vos en tal razon mes

Don ieu issirai, mal que us pes,

E vos remanretz issaratz;

E sitot mi matrasseyatz,

Ieu vos respon, mas no us dic que.


N Albertz, so qu' ieu vos dic vers es,

Doncs dic ieu que y cove non res;

Quar s' un flum d' un aut pont guardatz,

L' uelh vos diran qu' ades anatz

E l' aygua que cor se rete.


N Aymerics, non es mals ni bes

Aiso de que us es entremes;

Qu' atretan petit ensegatz,

Col molinz qu' a roda de latz

Que s mov tot jorn e no vai re.


Aimeri et Albert.

lunes, 19 de febrero de 2024

Esser; (verbo sé - está)

Esser, v., lat. esse, être.

Ni vuelh esser en luec d' emperador.

(chap. Ni vull sé : está al puesto d' emperadó.)

Emperaire, Carlomagno. rey de los francos desde 768 y emperador de Occidente desde 800 hasta su muerte; Esser

Berenger de Palasol: Mais ai de. 

Ni ne veux être en place d'empereur. 

Cen tantz soi miels vostre que mieus. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. Var. 

Je suis cent fois plus vôtre que mien. 

Li respont: Yeu suy qui suy.

(chap. Li va respondre: Yo soc qui soc; ego sum qui sum.)

Ignacio Sorolla Vidal es sossiolingüista, catalanista, imbéssil, aragonés

V. de S. Honorat.

Lui répond: Je suis qui je suis. 

Tals es savis apellatz 

Que fai e ditz de grans foldatz.

Pistoleta: Manta gent.

Tel est appelé sage qui fait et dit de grandes folies.

Artur Quintana Font; Tals es savis apellatz Que fai e ditz de grans foldatz.

Ar em al freg temps vengut.

Azalais de Porcairagues: Ar em al.

Maintenant nous sommes venus au temps froid.

ANC. FR. En Calabre emes arrivet.

Roman de Protheslaus. 

La genser etz qu'om puesc' el mon chauzir.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Vous êtes la plus gente qu'on puisse choisir au monde.

Seyner, qui est vos? V. de S. Honorat.

Seigneur, qui êtes-vous?

Mal ome foren, a ora sunt peior. Poëme sur Boèce.

Furent méchants hommes, maintenant sont pires.

Quar s'ieu era en Proensa... 

Quar s'ieu era de lai mar veramen. 

Peirols: Pus flum Jordan. 

Car si j' étais en Provence... Car si j' étais vraiment de là la mer.

Mas elh era sobre totz elegitz.

Giraud de Calanson: Bel senher. 

Mais il était élu sur tous. 

ANC. FR. D'ung tertre qui près d'iluec iere... 

Et avec ce qu'ele iere maigre, 

Iert ele povrement vestue. 

Roman de la Rose, v. 108, 206, 207.

Si eravatz XXXIIII,

Si seriatz vos tuit pres e mort.

Roman de Jaufre, fol. 102. 

Si vous étiez vingt-quatre, vous seriez ainsi tous pris et tués.

Eran tuit ric en s'amor.

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Tous étaient riches en son amour.

Silh que s' eran en vostre servir mes. 

G. Faidit: Fort chausa. 

Ceux qui s' étaient mis en votre service.

ANC. FR. Et est revenuz aus puceles

Qui tant ierent vaillans et belles. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 414.

Perdud' ai la bellazor 

Dona qu' anc fos ni er jamais.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

J'ai perdu la plus belle dame qui oncques fut ni sera jamais. 

ANC. FR. Vassalment ferrez,

Si eren descunfi li culvert renéez. 

Roman de Horn, fol. 18. 

S'il ont avoir à grant plenté, 

Jà por ce miex ne lor en iert.

Fables et cont. anc., t. II, p. 346.

Vos voletz qu'ieu sia amaire.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Vous voulez que je sois amant. 

Sol que bona fos la fis, 

Bos sai qu' er lo comensamens.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Pourvu que la fin fût bonne, je sais que le commencement sera bon.

Ai! Dieu! ara fosson trian

Li fals drut e 'l fin amador!

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Ah! Dieu! que maintenant fussent-ils triés les faux galants et les purs amants!

S'ieu saubes la gent encantar, 

Miei enemic foran enfan.

B. de Ventadour: Quant erba vertz. 

Si je savais enchanter la gent, mes ennemis seraient enfants.

A l'exemple des langues anciennes, la langue des troubadours employa souvent le verbe esser dans la forme impersonnelle.

Imperson. En son plazer sia,

Qu' ieu sui en sa merce. 

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

En son plaisir soit, vu que je suis en sa merci. 

Bels m' es qu' ieu chant en aiselh mes. 

B. de Ventadour: Bels m'es. 

Il m'est beau que je chante en ce mois. 

ANC. FR. Vray est que tant qu'il vescut, ilz redoubtèrent sa puissance en armes. Amyot. Tr. de Plutarque, Vie de Pompée.

Exclam. Las trompas van, e la poestat cria:

“Demandem li jovent e cortezia,

Pres e valor!" E totas cridon: "Sia!" 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Les trompettes vont et l'autorité crie: "Demandons-lui jeunesse et courtoisie, mérite et valeur!" Et toutes crient: "Soit!" 

Conjonct. Ab mon cor me sui ben acordatz 

De ben amar, sia sens o foldatz. 

Rambaud d'Orange: Si de trobar agues. 

Avec mon coeur je me suis bien accordé de bien aimer, soit sens ou folie. Loc. Vuelh saber, quan m'en irai, 

Cum es de vos ni cossi us vai.

P. Rogiers: Senher. 

Je veux savoir, quand je m'en irai, comment il est de vous et comment vous va.

Ailas! que n' er si no m secor?

Arnaud de Marueil: A guisa de fin. 

Hélas! qu'en sera-t-il si elle ne me secourt? 

Ab amor m'er a contendre.

B. de Ventadour: Amors que. 

Il me sera à disputer avec l'amour. 

ANC. FR. Et es à estre nostre roy et seigneur.

Monstrelet, t. I, fol. 70.

Senhors, a Dieu siatz.

Bertrand d'Allamanon: Lo segle. 

Seigneurs, à Dieu soyez. 

ANC. FR. Et je m'en vois; à Dieu soiez.

Roman du Renart, t. II, p. 352. 

Substantiv. Arma es facha de tal for 

Que sos essers sera jasse.

Nat de Mons: Al noble rey. 

L'âme est faite de telle sorte que son être sera toujours.

Car nulhs essers non es aytals. Brev. d'amor, fol. 10.

Car nul être n'est tel.

Part. prés. Essent trop tenre e frevol, non poc obtenir.

Doctrine des Vaudois. 

Étant trop tendre et faible, il ne put obtenir.

On trouve parfois estre pour esser, mais si rarement, qu'on peut croire que c'est une licence poétique. 

Mais amatz dos buous et un araire 

A Monferrat, qu'alhors estr' emperaire. 

Elias Cairel: Pus chai la fuelha. 

Vous aimez plus deux boeufs et une araire à Montferrat, qu'être ailleurs empereur.

Les divers temps et modes du verbe esser, joints à d'autres verbes, produisirent des passifs composés.

Per mantas guizas m' es datz 

Joys e deport e solatz.

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Par maintes manières m'est donné bonheur et amusement et agrément.

Ja per el nostre secret

Non er saubutz.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Jamais notre secret ne sera divulgué par lui. 

Qu'el bes que m faria 

No fos saubutz per me.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Que le bien qu'elle me ferait ne fût divulgué par moi.

CAT. Esser, ser. ESP. PORT. Ser. IT. Essere.

(chap. sé: soc, eres, es, som, sou, son; siré, sirás, sirá, sirem, siréu, sirán; si yo haguera sigut; si yo siguera, sigueres, siguere, siguerem, siguereu, sigueren; siría, siríes, siríe, siríem, siríeu, siríen; etc.)   

amics del chapurriau, amigues, Cortes de Aragón, esser; sé o está

2. Essentia, s. f., lat. essentia, essence.

Nos non trobam negun nom que pertanga a la essencia de Dieu tan be co fay aquest: Qui es. V. et Vert., fol. 39.

(chap. Natros no trobam cap nom que pertangue a la essensia de Deu tan be com fa este: Qui es.)

Nous ne trouvons aucun nom qui appartienne à l' essence de Dieu aussi bien comme fait celui-ci: Qui est.

Declara la essencia del nom, so es sa materia e sa forma.

Leys d'amors, fol. 44. 

Déclare l' essence du nom, c'est-à-dire sa matière et sa forme.

CAT. Essencia. ESP. Esencia. PORT. Essencia. IT. Essenzia. (chap. Essensia.)

3. Essencial, adj., essentiel.

Quant a sa essencial perfeccio, haura perpetual duracio.

Eluc. de las propr., fol. 106. 

Quant à sa perfection essentielle, il aura perpétuelle durée.

D' escencial pluralitat.

Brev. d'amor, fol. 7. 

De pluralité essentielle.

Tota dictios ha doas formas: la una es essentials e l' autra es accidentals.

Leys d'amors, fol. 7. 

Tout mot a deux formes: l'une est essentielle et l'autre est accidentelle.

CAT. Essencial. ESP. Esencial. PORT. Essencial. IT. Essenziale. (chap. Essensial, essensials.)

4. Essencialment, adv., essentiellement.

So unidas, indivisas essencialment.

Eluc. de las propr., fol. 3. 

Sont unies, indivises essentiellement.

CAT. Essencialment. ESP. Esencialmente. PORT. Essencialmente. 

IT. Essenzialmente. (chap. Essensialmen.)

5. Entitat, s. f., entité.

De sa entitat, de sa qualitat... Per sa propria entitat.

(chap. De sa entidat, de cualidat... Per sa propia entidat.)

Fi et comensament don pren nombre sa entitat.

Eluc. de las propr., fol. 156 et 279. 

De son entité, de sa qualité... Par sa propre entité. 

Fin et commencement dont prend nombre son entité.

CAT. Entitat. ESP. Entidad. PORT. Entidade. IT. Entità, entitade, entitate.

(chap. Entidat, entidats.)

6. Entamens, adv., par la même raison, par cela même.

Car fon primayrans dimentge, entamens 

Colem lo nos.

P. de Corbiac: El nom de. 

Parce qu'il fut le premier dimanche, par cela même nous le célébrons.

7. Nien, Neien, Nient, s. m., néant, rien.

Defora resplandis,

E dins val meyns que niens.

(chap. Afora resplandix, y adins val menos que no res.)

P. Cardinal: Pus ma boca.

Il brille au-dehors, et au-dedans vaut moins que rien.

Be sai que tot quan fas es dretz niens. 

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

Je sais bien que tout ce que je fais est juste néant. 

Loc. M'a fait ric home de nien.

B. de Ventadour: Chantars no. 

De rien elle m'a fait homme puissant. 

De Dieu qu' es ton senhor, 

E t'a format de nien.

P. Cardinal: Tartarassa. 

De Dieu qui est ton seigneur, et t'a formé de néant.

Vos m'avetz fag de nien.

G. Faidit: Ab chantar. 

Vous m'avez fait de néant.

Loc. Los negocis del mon li semblon aytant co un bell nient.

V. et Vert., fol. 65. 

Les affaires du monde lui semblent autant comme un beau rien.

- Adverbial, nég. expl., point, nullement, aucunement.

Ella medesma telset so vestiment, 

Que negus om no pot desfar nienz. 

Poëme sur Boèce. 

Elle-même tissa son vêtement, que nul homme ne peut défaire aucunement.

Vencutz no sui nien. 

T. de Savari de Mauleon, de G. Faiditz et de H. de la Bachelerie: Gauselms tres.

Je ne suis nullement vaincus.

ANC. FR. Fame est de trop foible nature: 

De noient rit, de noient pleure. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 466.

Ke tote est noiant devenue 

E à bien poi tote perdue.

Roman de Rou, v. 496. 

ANC. CAT. Nient. IT. Niente. (ESP. Nada. Chap. res, no res, gens.)

8. Nienteza, s. f., nullité.

En aysso cofessava sa nienteza, sa pauretat, sa vileza.

(chap. En aixó confessabe sa nulidat, sa pobresa, sa vilesa o humildat.)

V. et Vert., fol. 90.

En cela il confessait sa nullité, sa pauvreté, son humilité.

9. Anientar, v., anéantir.

Part. pas. Lurs esperitz s'es totz anientatz. V. et Vert., fol. 56.

Leur esprit s'est tout anéanti.

Maisos trop richa er anientada per ergoil.

Trad. de Bède, fol. 73.

Maison trop riche sera anéantie par orgueil.

ANC. FR. Ceste cité sera essillie u néandie.

Roman de Rou, v. 3401. 

Tenant un dard, semblant tout néantir. 

Cl. Marot, t. II, p. 323. 

IT. Anientare. (chap. Tornás no res.)

10. Absentar, v., absenter.

Volontiers s'en part 

Casqus e s'en absenta.

Leys d'amors, fol. 28. 

Chacun volontiers s'en sépare et s'en absente. 

Sels que se absentarian de la vila per deutes.

(chap. Aquells que se aussentaríen de la vila per deutes, deudes.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 204.

Ceux qui s' absenteraient de la ville pour dettes. 

CAT. ANC. ESP. Absentar. ESP. MOD. Ausentar. PORT. Absentar, ausentar. IT. Assentare. (chap. Aussentá, aussentás: yo me aussento, aussentes, aussente, aussentem o aussentam, aussentéu o aussentáu, aussenten; aussén, aussens, aussenta, aussentes; aussentat, aussentats, aussentada, aussentades.)

11. Absencia, s. f., lat. absentia, absence.

No devon aver dan per la lor absencia. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ne doivent avoir dommage à cause de leur absence.

CAT. ANC. ESP. Absencia. ESP. MOD. Ausencia. PORT. Absencia, ausencia. IT. Absenzia, assenzia. (chap. Aussensia, aussensies.)

12. Absens, adj., lat. absens, absent. 

Si el es absens, so es en altra terra.

(chap. Si ell está aussén, aixó es a un' atra terra.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 84.

S'il est absent, c'est-à-dire en autre terre. 

Fos absens del dugat de Guiayna.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 207.

Fut absent du duché de Guyenne

CAT. Absent. ANC. ESP. Absente. ESP. MOD. Ausente. PORT. Absente, ausente. IT. Assente. (chap. Aussén, aussens, aussenta, aussentes; está aussén : no hi está.)

13. Absensa, s. f., absence.

Fos absens del dugat de Guiayna... e en sa absensa.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 207.

Fut absent du duché de Guyenne... et en son absence.

IT. Absenza, assenza. 

14. Presentar, v., lat. praesentare, présenter.

Lo cossel deu los presentar als senhors de Condom.

Cout. de Condom.

Le conseil doit les présenter aux seigneurs de Condom. 

CAT. ESP. PORT. Presentar. IT. Presentare.

15. Presentacio, s. f., lat. praesentatio, présentation. 

Aprop la dita presentacio.

Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 261. 

Après ladite présentation. 

Ordenet lo dit testaire que la presentacio, etc.

Tit. de 1294. DOAT, t. XLI, fol. 187. 

Ordonna ledit testateur que la présentation, etc. 

Ses presentation del senhor.

(chap. Sense (la) presentassió del siñó.)

Cout. de Condom.

Sans présentation du seigneur.

CAT. Presentació. ESP. Presentación. PORT. Presentação. 

IT. Presentagione, presentazione.

16. Present, adj., lat. praesentem, présent.

D' aquo que es preterit o endevenidor o pot esser, ha tanta sciencia cum si era prezent. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Il a une connaissance aussi grande de ce qui est passé ou à venir ou peut être, que si c'était présent. 

Presen lor cancelier.

(chap. (están) Presén lo seu cansellé.)

Leys d'amors, la Loubère, p. 49. 

Leur chancelier présent. 

Adv. comp. Ieu de present parti d'el.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Sur-le-champ je me séparai de lui. 

Aysso sia assatz quant a prezent.

Eluc. de las propr., fol. 13. 

Que cela soit assez quant à présent. 

CAT. Present. ESP. PORT. IT. Presente. (chap. Presén, presens, alguna vegada se fa aná presenta per a dona, presentes.)

17. Prezencialment, adv., présentement, actuellement.

Cum Dieus conoga... las causas futuras prezencialment...

Prezencialment... Tot aquo que sap, el sap prezencialment, so es a dire que d' aquo que es preterit o endevenidor o pot esser, ha tanta sciencia cum si era prezent. Eluc. de las propr., fol. 5. 

Comme Dieu connaît... les choses futures présentement... Tout ce qu'il sait, il le sait actuellement, c'est-à-dire qu'il a une connaissance aussi grande de ce qui est passé ou à venir ou peut être, que si c'était présent.

ESP. PORT. Presencialmente. IT. Presenzialmente. (chap. Presensialmen)

18. Presentatiu, adj., présentant des formes.

Virtut viziva... propriament aprehensiva e presentativa.

Eluc. de las propr., fol. 14. 

Qualité visible... proprement sensible et présentant des formes.

19. Representacio, s. f., lat. repraesentatio, représentation.

Per speculativa contemplacio et declarativa representacio.

(chap. literal: Per especulativa contemplassió y declarativa representassió.)

Eluc. de las propr., fol. 1.

Par contemplation spéculative et indicative représentation.

- Représentation, reproche.

Si alcus d'aquels, efflatz per aventura d'alcun ergoil, sera atrobat dignes de representacio, sia 'n castiat.

Regla de S. Benezeg, fol. 38. 

Si aucun de ceux-là, enflé par aventure de quelque orgueil, était trouvé digne de reproche, qu'il en soit châtié.

CAT. Representació. ESP. Representación. PORT. Representação. 

IT. Rappresentazione. (chap. Representassió, representassions.)

20. Representatiu, adj., représentatif, qui représente.

De totas causas cum un miralh representativa.

Semlansas de las creaturas representativas.

Eluc. de las propr., fol. 150 et 10. 

Représentative de toutes choses comme un miroir. 

Les formes qui représentent des créatures. 

CAT. Representatiu. ESP. PORT. Representativo. IT. Rappresentativo. (chap. Representatiu, representatius, representativa, representatives.)

viernes, 20 de octubre de 2023

XV, D' un sirventes a far ai gran talen,

XV.


D' un sirventes a far ai gran talen,

E farai lo, si dieus me benezia,

Quar tot lo mon vey tornar en nien,

Que negus hom l' us en l' autre no s fia;

Ans si m sirvetz, vos farai ab falsia

Tro que us aya fach lo vostre perden,

Et aissi a gran desconoissemen,

Per que ns dona dieus gran mal quascun dia,

E de tot be frachura e carestia.


De la gleysa vos dic primeiramen

Que y corr engans, e far non o deuria,

Quar cobeitatz la lassa e la pren,

Que per deniers perdonon que que sia;

E prezicon la gens la nueg e 'l dia

Que non aion enveya ni talen

De nulha ren, mas ges elhs non an sen,

E devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo, e d' elhs pren hom la via.


A legistas vey far gran falhimen,

E corr entr' elhs grans bautucx e bauzia,

Quar tot bon dreg fan tornar a nien,

E fan tener de tort la dreyta via,

Et en aissi dampno l' arma e la via;

Per que n' iran trastug a perdemen

Ins en yfern, e sofriran turmen

E greu dolor e peior malautia,

En escurdat, ab fera companhia.


En totz mestiers vey far galiamen

Sol que y corra nulha mercadaria,

Quar messorguier son compran e venden,

E ses mentir negus hom no us vendria;


E gieton dieu e la verge Maria

En messorgas per cobeitat d' argen.

Ailas! caytiu, quo no son conoyssen

Que als deniers donon tal senhoria

Que perdon dieu qu' els ten totz en bailia.


Ar vey lo mon mal e desconoyssen

E senes fe e de tot avol guia,

Quar hom paupres non troba ab manen

Nulh' amistat, si gazanh no y vezia;

E doncx aisselh que ns a formatz e ns cria,

E sofri mort oltra son mandamen,

Faym quascun jorn, e faym dieu de l' argen, 

E per deniers lo meten en oblia,

Et a la fin negus non porta mia.


Ancmais non ayc coratge ni talen

De repentir, mas aras si podia,

Quar quascun jorn propcham del fenimen,

Per que quascus cofessar si deuria,

Quar gran signe en vi antan un dia,

Que ploc terra e sanc verayamen;

Per so degram aver bon pessamen,

E que valgues a son par qui podia,

Et en aissi quascus s' emendaria.


A mon Azaut vai corren e ten via

Mo sirventes, quar es flors de joven,

E sobre totz yssaussa son pretz gen

E sa valor e sa gaya paria,

Et agradans es en tot luec on sia.


Pons de Teza, dieu prec que us benezia, 

Quar a totz etz de belh aculimen,

E quascun jorn creyssetz vostr' onramen, 

Per qu' ieu me suy mes en vostra bailia, 

Quar bona fi fai qui ab bon arbre s lia.


Pons de la Garde.

L. Pus Peyre d' Alvernhe a chantat

L.


Pus Peyre d' Alvernhe a chantat 

Dels trobadors qu' en son passat, 

Chantarai a mon escien

D' aquels que pueissas an trobat;

E no m' aion ges cor irat,

S' ieu lor malvatz fatz lur repren.


Lo premiers es de Sanh Desdier

Guillems que chanta voluntier,

Et a chantat mot avinen;

Mas, quar son desirier non quier,

Non pot aver nulh bon mestier,

Et es d' avol aculhimen.


Lo segons de Sanh Antoni

Vescoms qu' anc d' amor non jauzi,

Ni no fes bon comensamen,

Que la primeyra 'l a tray;

Et anc pueis re non li queri,

Siei huelh nueg e jorn ploran s' en.


E lo ters es de Carcasses

Miravals que fai motz cortes,

E dona son castel soven;

E no y estai l' an ges un mes,

Et ancmais kalendas no y pres;

Per que no i ha dan qu' il se pren.


Lo quartz Peirols, us alvernhatz

Qu' a trent' ans us vestirs portatz,

Et es pus secs de lenh' arden,

Et es sos chantars peiuratz;

Qu' anc, pus si fon enbaguassatz

A Clarmon, no fes chan valen.


E 'l cinques es Gaucelms Fayditz

Que es de drut tornatz maritz

De lieys que sol anar seguen;

Non auzim pueis voutas ni critz,

Ni anc sos chans no fon auzitz,

Mas d' Uzercha entro qu' Agen.


E 'l seizes Guilems Azemars,

C' anc no fo pus malvatz joglars;

Et a pres manh vielh vestimen,

E fai de tal loc sos chantars

Don non es a sos trenta pars;

E vey l' ades paubr' e sufren.


Ab Arnaut Daniel son set,

Qu' a sa vida ben non cantet

Mas uns fols motz qu' om non enten;

Pus la lebre ab lo buou casset,

E contra suberna nadet,

No valc sos chans un aguillen.


En Tremoleta 'l catalas

Qui fai sos sos leuetz e plas,

E sos cantars es de nien,

E peinh sos peills cum s' er' auras;

Ben a trent' ans que for' albas,

Si no fos lo negrezimen


E 'l noves N Arnautz de Maruelh,

Qu' ades lo vey d' avol escuelh;

E si dons non a chauzimen,

E fay o mal, quar no l' acuelh;

Qu' ades claman merce siei huelh,

On plus canta l' aigua 'n dissen.


Salh de Scola es lo dezes

Que de joglar s' es faitz borges

A Brajairac o compr' e ven;

E quant a vendut son arnes,

El s' en va pueis en Narbones

Ab un fals cantars per prezen.


L' onzes es Guiraudetz lo Ros

Que sol vieure d' autrui chansos;

Es enoios a tota gen,

Mas quar cuiava esser pros, 

Si se partic dels filhs N Anfos 

Que l' avian fag de nien.


E lo dotzes es en Folquetz

De Marcelha, us mercadairetz;

Et a fag un fol sagramen

Quan juret que chanso no fetz;

Perjur nos an say dig pro vetz

Que s perjuret son essien.


E lo trezes es mos vezis

Guillems lo marques mos cozis,

E non vuelh dire mon talen;

Car ab los seus chantars frairis

S' es totz peiuratz lo mesquis,

Et es viells ab barba et ab gren.


Peire Vidals es dels derriers

Que non a sos membres entiers;

Et agra l' obs lenga d' argen

Al vilan qu' er uns pelliciers;

Que anc, pus si fetz cavaliers,

Non ac pueys membransa ni sen.


Guilhems de Ribas lo quinzes

Qu' es de totz fatz menutz apres,

E canta voluntiers non jen;

E percassa s fort, s' il valgues,

Car nulh tems no 'l vim bel arnes,

Ans vieu ses grat e paubramen.


Ab lo sezesme n' i aura pro

Lo fals Monge de Montaudo

Qu' ab totz tensona e conten;

Et a laissat dieu per baco,

E quar anc fetz vers ni canso, 

Degra l' om tost levar al ven.


Lo vers fe 'l monges, e dis lo

A Caussada primeiramen,

E trames lo part Lobeo

A 'N Bernat son cors per prezen.


Le Moine de Montaudon.

sábado, 9 de diciembre de 2023

Pierre Cardinal. D'un sirventes faire no m tuelh;

Pierre Cardinal.

Pierre Cardinal. Peire Cardenal. Cardinal.


D'un sirventes faire no m tuelh;

E dirai vos razon per que,

Quar azir tort, aissi cum suelh,

Et am dreg, si cum fis ancse;

E qui qu' aia autre thesor,

Ieu ai leialtat en mon cor

Tant qu' enemic m' en son li plus leial;

E si per so m' aziron, no m' en cal.


On plus d' omes vezon miei huelh,

On mens pretz las gens e mais me;

Et on plus los siec, piegz lur vuelh

Et on mais los aug, mens los cre;

Et on plus intr' en lur demor,

Mens ai de plazer en mon cor;

Que, si pogues viure de mon captal,

Greu m' asegra la nueg en lur fogal.


Dels ricx malvatz barons mi duelh,

Quar son tant de malvestat ple;

Mal m' es quar la mortz no 'ls acuelh,

E piegz quar vida los soste;

E mal m' es quan malvatz hom mor,

Quar la malvestatz, qu' a el cor,

No mor ab el tot ensems, per engual,

Que non restes ab son filh al ostal.


Manta carta vei e mant fuelh

On aitals escritz se conte,

Que hom azir tort et erguelh,

E laisse 'l mal, e fassa 'l be;

Mas trastotz lo mons, d' or en or,

A juratz l' al re en son cor,

Que hom laisse lo ben, e fassa 'l mal,

E 'l dreg azir, et am lo tort mortal.


Ben camja civada per juelh,

E tiriaca per vere,

Et anguila per aneduelh,

Qui laissa Dieu per laia re.

Tan vai tracios a vil for,

Que si l' hom, que plus n' a el cor,

La trazia en plen mercat venal,

No 'l daria hom mealha del quintal.


Trachors, si 'n vos tricha no mor,

La malvestatz qu' avetz el cor

Vos menara a fort malvat ostal,

Qu'anc non fon us que non anes a mal.

___


L' arcivesques de Narbona

Ni 'l reis non an tan de sen,

Que de malvaisa persona

Puescon far home valen.

Dar pot hom aur et argen

E draps e vi et anona;

Mas lo belh ensenhamen

A selh a qui Dieus lo dona.


Quar, ab renda gran e bona,

Sai ieu un caitiu dolen

Que no fai condutz, ni dona

Ni somo ni acuelh gen;

Mal conquier, e pietz despen;

E si 'l donavatz Bayona,

Non despendria 'l renden,

Si cum valors o faissona.


Valors vol que hom somona

E meta e gast' e prezen;

Et a una companhona,

Caritat, que l' o cossen;

E lai on valors s' empren,

E caritatz esperona,

Malvestatz es per nien,

Quant ab ellas se tensona.


Tals a sus el cap corona,

E porta blanc vestimen,

Qu' il voluntatz es fellona,

Cum de lop o de serpen;

E qui tolh ni trais ni men

Ni auci ni empoizona,

Ad aquo es ben parven

Quals volers y abotona.


Ar diran que ieu despona

Mon sirventes a la gen,

Quais qu' ieu ai lengua bretona,

Que negus hom no m' enten;

Pro m' entendran li entenden,

Et a l' autra gen bricona

Chantarai dels filhs N' Arsen

E de Bueves d' Antona.


De traitor sobresaben

Dezir, que tals lo somona,

Que 'lh do d' atretal pimen

Com elh als autres dona.

-----


Qui vol aver

Fina valor entieyra,

Ab dire ver

Et ab dreit far la queyra,

Ab pron tener,

Lai on sera nescieyra;

Quar per valer

Es hom valen a tieyra,

E cuion cen

Esser valen,

Que us no sap la fieyra

On hom la valor ven.


No us cuietz pas

Valor venha de bada,

Ans es assas

Manta vetz car comprada;

Mas los malvas

No 'n compron denairada,

Abans son las

De la mieia jornada.

Donan, meten,

Plazers fazen,

Es valors recaptada,

E malvestatz tolen.


Grans erguelhs es

E grans desconoissensa,

Qui s fen cortes

E non fai captenensa,

Lai on merces

No fai frug ni semensa,

Ni negus bes

En elh non pren naissensa.

Pauc a de sen

Qui, per nien,

Cuid' esser de valensa,

E no i fai bastimen.


Bastimen fai

E valensa e mezura

Selh que s' atrai

Ab valor e s' atura,

Cui vertatz plai

E merces e dreitura,

E sai e lai

Sec razon e mezura;

Mas tan dolen

A en la gen,

Que d' aquo non an cura,

Per que valors deissen.

Deissen valors

E dechai quascun dia,

Et engans sors

E nais e multiplia;

E mor amors

El mon, e nais feunia;

Et es lauzors

Blasmes, e sens folhia;

E selh que men

Ad escien,

E trahis e gualia,

Renha saviamen.


Mas qui se ren

En tal coven,

Ges ieu la foldat mia

Non daria pel sieu sen.

____


Qui volra sirventes auzir,

Tescut d' enueitz, d' antas mesclat,

A mi 'l deman, qu' ieu l' ai filat,

E sai lo teisser et ordir;

E sai be los savais chauzir,

E conoisser lor malvestat;

E plazo mi 'l pro e 'lh prezat,

E 'ls fals e 'ls messongiers azir.


Dels deslials clergues me mir

Que an tot l' erguelh amassat

E l' engan e la cobeitat,

Que hom mais elhs no sap trahir;

E fan soven perdos venir,

Per aver so que ns es restat,

Et aquo lor es ben gardat,

Que hom ni Dieus non pot jauzir.


Mas elh auran tot, quan que tir,

Pus res non lor es amparat;

Qu'els no temon Dieu ni peccat,

Ni lunh lag estar far ni dir,

Sol las terras puescan chaupir;

Qui s vuelha n' aia l' uelh moilhat,

Que non an de re pietat,

Mas de lor ventre adumplir.


E d' aquo no 'ls pot hom partir,

Qu'aissi com son plus aut prelat

An mens de fe e de vertat,

E mais d' engan e de mentir;

E mens en pot hom de ben dir,

E mais hi a de falsetat,

E mens hi trob' om d' amistat,

E mais fan de mals us issir.


E fan soven pel mon auzir

Que raubador sian vedat,

E quant elh an tout et emblat,

Los veiretz del bordelh issir;

Cap dreg van al autar servir;

E si 'lh servizi cuelh en grat

Dieus, ben ten so per escampat

Que hom dona als paubres vestir.


Ab raubar gleizas e 'nvazir,

Et ab enguans son fals clergat,

Senhor del mon, e sotzplantat

Sotz els sels que degran regir:

Carles Martels los saup tenir;

Mas aquest rei conoisson fat,

Que 'l fan far del tot a lor grat,

E so qu' el degr' onrar, aunir.


Cavaliers degr' om sebelir

Que jamais d' els non fos parlat,

Quar aunit son e deshonrat,

Lor vida val mens de morir;

Que als clercx se laisson prestir,

E pel rei son desherat,

E, segon lo dreg de barat,

Jutjat son del tot a morir.

____


Aissi com hom planh son filh o son paire

O son amic, quan mortz lo l' a tolgut,

Planh ieu los vius que sai son remazut

Fals, desleials, fellons e de mal aire;

Messorguier truan,

Cobes de mal plan,

Raubador, lairo,

Jurador d' enguan,

Abric de trachors,

On Diables renha,

Qu'aissi los ensenha,

Com hom fai enfan,

E lor met denan

So per que Dieus los soan.


Tot home planc quant es glotz e raubaire,

E planc lo fort cant trop o a tengut,

E planc lo fort quar hom non l' a pendut,

E planc lo fort quar es trachers ni laire;

Non planc quar morran,

Mas quar vivon tan

Li malvat gloto;

E planc quar auran

Heres sordeiors;

Tan fan mala senha

Sels que Dieus destrenha,

Que, si gair' estan

En aissi obran,

Festa farem quan n' iran.


Tot lo mon planc, quar hi estan tant laire,

E quar si son enguanat e perdut,

Que dels vicis cuion sian vertut,

E del mal ben, so lor es aveiaire.

Que 'ls pros son blasman,

E 'lh malvat prezan,

E li avol bo,

E 'lh tort benestan,

E l' anta honors;

Malfaitz los ensenha,

Quar no vol qu' om tenha

Ren que Dieus coman,

Mas que quascus an

Lai on li desleial van.


Mout planc, quar quecs cuia valens faitz faire,

E s fenh fort francs, quan fort pro a begut;

Mas si sos faitz fasia, aissi com tut,

De la valor calri' al ren retraire.

Lai cug que segran

Li fals cug que an,

Que del fag felho

Lor fai ferm semblan,

Qu'es vera valors.

Gens, cui Dieus desdenha,

Cuiatz-vos que us venha

Bes per mal mazan

Ni pros per dar dan?

De tot fag voletz grat gran.


Ar m' es semblans que mos chans no val guaire,

Quar de mal dir l' ai ordit e tescut;

Mas de mal fuelh non cuelh hom leu bon frut,

Ni d' avol fag bon plag non sai retraire.

Dels laitz faitz qu' ilh fan

Lor ai dic lo dan,

Josta la razo,

E del felh talan

Enic dic lo cors;

Quar greu m' es qu' ieu penha

Lur error ni fenha,

Ni los an lauzan,

Ni 'l chant an dauran,

Mas per aital com seran.


Mos chantars ensenha

De que hom se tenha,

Ni qual fag soan

Selh que a talan

De valor e d' onor gran.

___


Tot farai una demanda

A cui que respondre m vuelha,

Si avers ni terra granda

A negun home aonda,

Qu' ieu vey los plus ricx e 'ls plus grans

Qu'en queron cent milia tans

Que aquilh que non an renda.


No vuelh esser reis d' Irlanda,

Per tal qu' ieu emble ni tuelha

Castelh ni tor ni baranda,

Ni que l' autra gent cofonda.

Qui pert Dieu per autruy anvans,

Ni s' arma per autruy besans,

Razos es que mal li 'n prenda.


Razos vol e dretz comanda

Que qui semena que cuelha;

Qualque semensa qu' espanda,

Aital frug coven que tonda;


E qui fai los enuegz ni 'ls dans,

Certz sia que, al autre lans,

Penra dan, quan que atenda.


Tal n' i a que non garanda

Mas son voler, cui qu' en duelha,

Mentre que porta guarlanda,

Et es guais ab testa blonda,

Gieta por lo joi de mil an,

Per estar un pauc en bobans;

Per qu' es razos que deissenda.


Non cre que il gens alamanda

Senhor tolledor acuelha,

Ni que mal parta vianda,

Ni que per manjar s' esconda,

Ni que sia dezeretans,

Ni que deseret los enfans,

Ni que condug lai revenda.


Tals cuia far gentils enfans,

Que 'ls fay renoviers e truans,

Tolledors, ples de rozenda.

___


Un sirventes vuelh far dels autz glotos

Que vendon Dieu, e destruizon la gen,

E prezicon que 'ls vivon sanctamen;

Ab belhs semblans cobron lurs tracios,

Per qu' ieu non vuelh jamais esser celaire

De lurs crois faitz, on es desleialtatz,

Pus qu' atrestan es vas Dieu encolpatz

Selh que manten lairon, com es lo laire.


Lairons son ilh, e renhon sobre nos;

Doncx ben em folhs et ab pauc d' escien;


Pus laires es qui al lairon cossen,

Que farem doncx, si no ns en val razos?

Cridem lo mal qu' ilh fan o que fan faire,

Si que 'lhs puescon conoisser lors peccatz;

E no s tenga negus asseguratz

Si ve desfar son vezi o son fraire.


Fraire son tug, mas no son pas engals

Las partz que 'lhs fan dels bens de Jhesu Crist.

Ai! verais Dieus, qu' ab ton sanc nos rempsist,

Veias com es sancta gleiza venals,

Que hom no i a dignetat ni prebenda,

Si non lur fai soven donar socors,

O non es neps o filhs de tos pastors,

O non cossen lor desleial fazenda!


Faitz an fellons e ditz esperitals,

Ab votz tenen et ab coratge trist;

Ieu cug que 'ls son messatge d' Antecrist.

Guardatz si d' els pot ben issir totz mals!

Mas Dieus en fai totz jorns corteza esmenda,

Qu'on plus aut son puiatz en las honors,

Cazon plus bas, ab penas et ab plors,

El fons d' iffern, et autre cuelh la renda.


Rendas queron per laissar als parens;

Et anc denant no fon tan lur amicx,

Que non sia per elhs tengutz mendicx,

Si non lor fai remembrans' ap presen.

Selh que conois e sap Sancta Escriptura,

Es pauc prezatz, si non sap de trafey,

E non conois la lur desleial ley,

Que fan semblar de tot mal tort drechura.


Guardon si selhs que fan de tort drechura,

Que solamen faun de lor ma rancura.

____


Selh jorn que ieu fui natz,

Me fo aitals dos datz,

Que m plagues captenensa

D' omes ensenhatz,

E m pezes malvestatz

E faitz desmezuratz;

Per qu' ieu port penedensa

Dels autruis peccatz,

Quar me do marrimen

Del autrui falhimen,

E no m volvi ni m vire

Ni m mudi leumen

Per negun estamen,

Qu'ades tort no m' azire,

E 'ls malvatz repren

E 'l mon, quar no los pen.



Ben son a parven

Li pro e li valen,

Que, ab joi et ab rire

Et ab parlar gen,

Estan entre la gen

Ab belh captenemen,

Ses enueg far e dire,

Aman e serven;

Mas d' aicels es viutatz,

Qu'el mon fon semenatz

D'una laida semensa

Que te empachatz

Los regnes e 'ls comtatz,

Don nais desconoissensa

E tortz e barratz

Que s' espan vas totz latz.


Tans vei d' omes fatz,

E tans de trop senatz,

Que negus en parvensa

Non es atempratz,

Quar a cavals cargatz

Trop los desmezuratz,

Que ses tota temensa

Fan las malvestatz;

L' us tolh e l' autre pren,

E l' autre escoyssen,

E l' autre es trahire

De la bona gen,

E l' autre embla e men,

E l' autre vai aucire

Homes per argen,

E l' autre per nien.


Ges no s' en repen

Qui tot l' an vay tollen,

Et estai en cossire

Et en pensamen

Del autrui cazamen,

Cossi 'lh fassa perden

Ab enguan, e que 'lh tire

L' aver e 'l renden;

Non deu esser nomnatz

Entre 'ls homes lauzatz,

Que la res que plus gensa

Los pros e 'ls prezatz

Es bona voluntatz,

E 'l res que plus bistensa

Los caitius malvatz

Es volers deshonratz.


Assatz es viltatz

De condugz e de blatz,

Mas d' amor es falensa

E de fagz honratz;

Et es petit amatz

Hom paubres e coytatz,

E troba bevolensa

Lo rics e 'l sobratz;

E 'l paubres non a sen

Encontra lo manen,

E sap mais us trahire

Que duy ignoscen;

E 'l dig de Moysen

No vol hom tant escrire,

Cum d' un mescrezen

Que sas paraulas ven.


Toloza, quan m' albire

Vostre fag valen

E vostre parlar gen,

Autras ciutatz azire

De bel captenemen.


Pro aura de martire,

Si no s' i repen

Aisel que, per argen,

Trais ni es trahire,

Qu' ins el foc arden

D' infern fai bastimen.

___


Aquesta gens, quan son en lur guayeza,

Parlon d' amor, e no sabon que s' es,

Quar fin' amors mov de gran leialeza

E de franc cor gentil e ben apres;

Et els cuion de luxuria

E de tort que bon' amors sia;

Mas en derrier o pot hom ben vezer,

Que lur amor viron en mal voler.


Cort cug qu' eu sai qu' es corta de largueza,

Ab cortz servirs, ab cortz dons, ab cortz bes,

Ab cort' amor et ab corta franqueza,

Ab cortz perdos et ab cortas merces;

Cortz es ab corta cortezia

Et ab corta dousa paria,

E, quar son cort li joy e li plazer,

Per aquo deu lo nom de cort aver.


Mas ieu quier cort que s descort ab cruzeza,

E que s' acort ab totz fis faitz cortes,

E qu' en plan pueg, pueg par fina proeza,

E quan que cost, so sia sos conques,

E cort de mil amicx amia,

On fals ni fragz non afadia;

Cort on s' acort la valors ab voler,

E 'l gaug ab dreg, e 'l donar ab dever.


Qui men soven e vol que hom lo creza,

Ab genz, ses sen, lauzara si meteis;

Qui 'l ven despen, en luec d' autra riqueza,

Don pren nien selh cuy ren a promes,

Engual li val oc que fadia;

Qu'en qualqu' aital mercadaria

D' enjan penran, aisso podon saber,

Cuian aver nien al cap del ser.


Que fan l' enfan d' aquella gen engleza,

Qu' avan no van guerreyar ab Frances;

Mal an talan de la terra engolmeza,

Tiran iran conquistar Gastines;

Ben sai que lai, en Normandia

Dechai, e chai lur senhoria,

Quar los guarzos vezon en patz sezer;

Anctos es tos que trop pert per temer.


Lo pros dels pros me plazeria,

E 'l mals dels mals, si s' avenia

Qu'en tal ostal estau mati e ser

On mielh que m vuelh ai trastot mon plazer.

___


Non es cortes, ni l' es pretz agradius,

Ni 'l plai en cort lauzors ni bos ressos,

Aiselhs que ditz que grans peccatz es dos,

Selh de joglar, per qu' es nominatius

Totz homs valens en mant bon luec per lor;

Quar anc, ses do, no vim far gran valor

A nulh home, e Dieus mandet, so cre,

Qu'a tot querent des hom, e que 'l fes be.


Quar ren no sap si dema sera vius

Lo plus paubres del mon ni 'l ricos,

O viura tant que torne sofrachos,

E solamen viva desagradius

Mest sos vezis qu' esti' a dezonor;

Qu'a vegadas passa l' aigua que cor

De sobre 'l pont, per forsa qu' a en se,

E pueis merma tant que non passa re.


Anc no vim an que no y fos us estius,

Et us yverns braus e contrarios,

Ni anc nulhs hom no y ac un gaug ni dos


Senes tres dols mals e fers et esquius,

Si visquet tant; per qu' es folhs qui non cor

Als cortes faitz, mentre que n' a legor;

Que, pueis qu' es mortz, selh a cui laissa re

Per s' amistat, non cug fassa gran be.


Mas la molher que ama lo caitius

Mais que si eis, ni nulha ren qu' anc fos,

E n' oblida parens et amics bos,

Et enantis los sieus com folhs aurius,

Penra marit dese a gran baudor,

Quant elh er mortz, son enemic peior.

E qui pert Dieu per tal molher, merce

Ni pretz, per filh, non deu trobar ni be.


Er dira hom que ieu sui mai mesclius

De las molhers e dels avols espos,

O qu' ieu dic mal, o qu' en sia gilos,

So qu' anc no fui, mas ben sui contrastius

En tot quan puesc, e lur nozi ancse

Ab sirventes et ab chans qu' en fauc be.

___


Tos temps vir cuiar en saber,

E camge so cug per so say,

E lays mentir per dire ver,

Et azir tort, e dreitz mi play,

E blasmi mal, e lauzi be,

E mostri joy, e dol rescon,

E suy companz de bona fe,

E quar es ab me, ab lieys son.

Pero n' ai pezar e plazer,

E m' en irasc, e m' en apay,

E n' ay amor e mal voler,

Ab tal que mal ni ben no m fay;

E per aisso ieu am, En Re,

Et azir En Cesto d' Amon;

Quar En Re fay so que s cove,

Et En Cesto escorgua e ton.


E per aisso no m puesc tener

Qu' ieu non digua d' aquelh de lay,

Que Dieus lo degra dechazer,

Si quon elh los autres dechay,

E que trobes aital merce

Cum trobon aquels qu' elh cofon;

Quar los destruy no say per que,

E los fay fugir no say on.


Mas qui pogues lo cor vezer

Del malvat ric home savay,

Hom hi vira tan fer aver

Que fera paor et esglay;

E per aisso quar hom non ve

Lo malvays voler deziron,

La gran malvestat qu' a en se

Portes escricha sus el fron.


Malvays ricx hom de gran poder

Que gent viest e manja e jay,

E no vol als autres valer,

Sembla lo ric, que hom retray,

Que manjava a gran esple,

E vestia lo mielhs del mon,

E, quar non dava son conre,

Deyssendet en yfern preon.


De las doas vias qu' hom te

Vos faray entendre quals son:

L' una fai mal, l' autra fai be;

L' una vay aval, l' autr' amon.

___


De sirventes suelh servir

Sai sus on eron volgut,

Dont ai maynt vil vol tolgut

Per far fals faitz esquivir,

E que hom ves valor vir;

E si per so platz als pros,

Pro m' es pros,

Qu' ieu am e dezir

Qu'om pros m' am, qui que m' azir.


A fers faitz fai afortir

Lo mons selhs que y son nascut,

Que quan quecx a pron viscut,

Quecx quier cum puesca murir

Ab tortz far et ab mentir;

Qu'en dos milliers non a dos,

Qu'ab dreitz dos,

Vuelhan devenir

Sai, on hom dous deu venir.


E, quan Vidal vol falhir,

Cuia far vera vertut,

Quan dis que siey aver tut

Sian dat al sebelhir,

Qu' estiers no 'l pot abellir

Donars, tant es cobeitos

E coytos

D' aver aculhir,

Tro mortz vay luy reculhir.


Dieus deu los barons grazir,

Quar ves luy son sort e mut,

Qu' el luec, on fon rezemut,

No 'l volon tan possezir

Com l' autruy terra saizir,

E no cug qu' el reys N Amfos

Aytals fos,

Quan volc descauzir

Turcs, per chrestias ayzir.


Malvestat vey espandir

Ves totas partz, a saubut,

Qu'el mon a tan corrumput

Que gaire non es a dir;

E qui o auzava dir,

Bays e bruns e blanc e ros

An tan ros

Que, quan m' o albir,

Dolor m' en ven arramir.


Un non truep, en cent guarsos,

Que gart sos,

Mays volon burdir

De chansos falaburdir.

___


Caritatz es en tan belh estamen

Que pietatz la resenh e la clau,

Vertatz la vol, dreytura la congau,

Merces la te, e patz la vay seguen;

Poder la defen,

Sabers l' es amicx,

E bontatz abricx

Sus el gra aussor,

Ab lo Dieu d' amor,

Cuy esperitz armatz ve

Ab los huelhs clars de la fe.


E sains es tortz que ab dreg conten,

Et es mentirs qui siec tort per esclau,

Et an enguan e bauzia e frau

E cobeytat et erguelh eissamen;

De lor parlamen

Salh us tals prezicx

Que conorta 'ls ricx,

Et ensenha lor

Que sian trachor

E de malvestat tug ple,

Tro que la mortz los enme.


Dreitz ditz a totz que vivan justamen,

Que Tortz peris, engal qu' el ben li clau;

E Tortz respon aquo que li abau:

Qu' els tieus son paubr' e li mieu son manen,

Dreitz dis que qui men

Es mos enemicx.

Tortz ditz: Si t' en gicx

Non auras ricor.

Dreitz ditz: Qu'om labor,

Et aura ricor e be.

Tortz ditz qu' om non li 'n lays re.


Tortz ditz als sieus qu' esgardon en presen,

Qu'om no val re qui l' aver non enclau;

E Dreitz respon: Aquel que Dieu non au,

El non au luy, ni sos precx non enten.

Tortz ditz que, qui pren

Es savis e ricx;

Dreitz ditz: Non t' aficx

En aital ricor.

Tortz ditz que honor

Maior a, qui mais rete.

Dreitz ditz: Non a ges ses me.


La gran folhor del mon Tortz ten a sen,

Et a folhor lo sen qu' ab Dieu s' enclau;

E 'lh dous voler de Dieu Tortz ten a brau,

E selh del mon a dous et a plazen;

Mas Dreitz lo repren

E ditz qu' als enicx

Es l' enans destricx,

Qu'el ris torna en plor

E 'l joy en dolor

E 'l gran poder en non re;

E dreitz vay lai on cove.


A belh amador,

Que a belh' amor

Qu'a donat son cor e se,

Ai donat m' amor e me.

___


Qui s vol tal fays cargar qu' el fays lo vensa,

En derrier repren la comensansa;

Per que s deu suenh donar, qui ben comensa,

Qu'el comens ab la fin ai' acordansa;

Qu'el comensars es honors,

Quant a la fin siec lauzors,

E 'l lauzors es en la fis

Dels bens ditz e dels faitz fis.


Quar lo bon comensars es conoyssensa,

Fes, leys e caritatz et abstinensa

Qu' hom aia en fatz, en ditz et en crezensa;

Quar comensar ses fi petit enansa;

Que dels grans comensadors

A pron per los refrectors,

E pels autres luecx assis,

A trop de pans e de vis.


Un sai que venc jurar obediensa,

Mas, prop del sagramen, agr' ops fermansa,

Quar no ten castetat ni penedensa,

Ans fer, franh et empenh, e peiras lansa;

Encaras veyrem priors

Combatens e jostadors;

Mas mal sembla sanh Danis

Qui se ni autre aunis.


Entre floc e gambays a differensa,

Et entre egua e buou, a ma semblansa;

Quar qui vay al mostier far penedensa,

Non porta son gambays, ni pren sa lansa;

Ni porta draps de colors,

Ni esparviers ni austors

Per anar en paradis,

Ans fay so que 'l regla dis.


Aquist ric hom no son ges de valensa,

Ans son d' aut guap, cum son feiras de Fransa;

Avols e vils e cruza es lur semensa,

De bauzar e d' escruzar es lur dansa,

E son finas lurs amors

Cum de lops e de pastors,

E lor solatz e lor ris

Cum dels ribautz de Paris.


Sirventes, vai t'en de cors

En Vianes per secors,

E sapchas me del Dalfis

Si es de guap o de ris.

____


Al nom del Seingnor dreiturier,

Dieus, qu' es senhers de tot quant es,

E nuills, mais el, senhers non es,

Ai cor de far vers vertadier;

Et el do m' en poder, qu' el mon soste,

De far aital, pos en coratge m ve;

Car nuill cantar non tanh si' apellatz

Vers, si non es vertadier ves totz latz.


Motz non deu aver hufanier...

Si totz motz adreitz e cortes

Met hom en maint chantar leugier;

Bels dictas fis, ab castic si cove

En vertz, qui 'l fa ab tant dobla son be;

Car, per bels motz, er sos chantars lauzatz,

E 'l casticx es fondemenz de peccatz.


Pos tant pot valer castier,

Ben voill qu' en mon vers sia mes;

E no i aura mais motz masclez,

E par me sia lo primier;

E fas l' ab joi, car hieu enten e cre

C'aissi foron faig li bon fag ancse.

Per que totz hom ri per outracuidatz

Cant no s da joi, quan pot estar onratz.


En aissi volgra 'l plus sobrier

D'aver castiar, s' en pogues,

Que non fos avars ni cobes,

E que s des joi et alegrier;

E volgra fort el castier metre

Que des per Dieu et que non tolgues re;

Mas cant lo rics er d' aisso castiatz,

Venra N Artus, sel qu' emportet lo catz.


Non sai si m n' auran per parlier

Li ric, s' ieu dic aizo que n' es;

Mas tant hieis de lor pauc de bes,

Per qu' eu no i conosc meillurer,

S' ieu dic lo ver, o si m' en lais dese;

Car so qu' ieu dic enten cascuns e ve,

E s' ieu dic plus serai per els blasmatz,

E si m' en lais non serai plus honratz.


Seingner Dieus vers, sobre vos non ha re,

Et en aissi com es vers hieu o cre,

Da mi poder qu' eu ame so que amatz...

___



Totz lo mons es vestitz et abrazatz

De fals enguans, e totz jorns vai creissen

Tan d' or en or que n' es sobreversatz;

E 'l sobrevers non pren nulh mermamen,

Que las gens vey renhar malvaizamen,

Que non porton l' us al autre fizansa;

Que cobeitatz a morta amistansa,

Et enveia, que om a e talen

De so d' autrui en que non a nien.


Qu' ieu non truep font don iesca leyaltatz,

Pretz ni valors, aissi m sal Dieus mon sen;

Mas pron truep fons don ieisson, malvestatz

Don ja per se non penran tarimen;

Qu'enans defalh selh que viu leyalmen

Que selh qu' esta tot jorn en malestansa;

Ab pauc no m part de Dieu mal' esperansa

Pus qu' els fals son abastat e manen;

Mas ieu non cre sian a Dieu plazen.


Ben ai per folhs e per trop dessenatz

Selhs que estan honest e leyalmen;

Si 'lh deslials eron per vos amatz,

Vers paire Dieus, ben ar i a pauc de sen;

Quar selhs qu' estan cofes e peneden,

De selhs cre ben que auran benanansa

En paradis, e 'ls fals la malanansa,

Del fuec d' ifern cremaran veramen;

S' ieu non dic ver, doncx l' Escriptura men.


Si 'ls abastes en aissi leyaltatz

Quon si depert, ja non fora plazen

Als Diables, ans ne foran iratz

Si que jamais dedintz en lur coven

Non intrera nulh' arma veramen:

Mas non lur cal aver nulha duptansa

Que ja mueira enguans ni malestansa,

Per secada ni per freg ni per ven,

Quar ab totz pren razitz e noirimen.


Pauc son d' aquels que son enraziguatz

En drechura ni en bon estamen,


E fenhon s' en gran ren que son malvatz,

E son plus fals que no fan a parven.

Aquelh fenhers es a dechazemen

De las armas, qu' en perdon alegransa;

Et en clergues es aquella uzansa

Que s fenhon bos, mas Dieus sap l' estamen

Dels fals clergues e dels laicx eyssamen.

___


D'un sirventes far suy aders

Merce Dieu e de mos vezis;

Que de Dieu me mov lo sabers,

E 'l razos dels barons mesquis,

Paubres d' amor e de feunia ricx,

Sors en erguelh, en valor deschauzitz,

Amicx de tort e de Dieu enemicx.


Mal lor di hom, mas lor es vers,

Qui los apela querentis

Ni renoviers d' autruy avers,

Ni raubadors d' autres camis,

Trebalh dels bos e dels layros abricx,

Cautz de tortz far, e de caritat frez,

Ricx en raubar, et en donar mendicx.


Lor pessatz es lo mieus plazers,

E lor plorar es lo mieus ris;

Qu' atrestan me play lo volers

D'un lop o d' una calcatris,

Quar si ligetz entr' els libres anticx,


Vos trobaretz de lops aitan adretz

Que n' an passat mans fels barons enicx.


D' els non van segurs laycx ni clers,

Ni monge niers ni blancx ni gris,

Que belhs manjars e belhs jazers

L' oste ni l' ostals non guaris,

Si lay a astz ni pals ni picx,

Que al levar s' en van ab los espletz,

So que no fai En Lobat ni En Tricx.


Be sai que terra ni avers

No met son don en paradis,

Ni grans thezaurs ni grans poders

Non salva ricx vilan fenhtis,

Quar l' enansar de sai, es lai destricx,

Quan l' arma siec lai los camis estretz,

E 'l cors es sai vianda dels lombricx.


Sapchas, mals hom, si de tortz far no t gicx,

Tan non penras ni de dos ni de pletz

Que tu non ans a mal quan que o tricx.

___


Aissi comensa la gesta de Fra Peyre Cardinal.


Car motz homes fan vers,

Ieu voly esser divers,

Que vuelh far una versa:

Lo mon es tant revers

Que fa del drech evers.

Tot cant veg es gorbilh,

Que lo paire ven lo filh

E l' un l' autre devora;

Lo plus gros blat es milh,

Lo camels es conilh;

Lo mon dins e defora (1: mon es un símbolo: + encima de O)

Es plus amar que thora.


Lo papa veg falhir,

Car vol ric enriquesir

E 'ls paubres no vol veyre;

Lo aver vol reculhir,

E fay se gent servir;

En draps daurats vol seyre, 

(2: (sic) Pour la rime, au lieu de sezer.)

E a 'ls bos mercadiers,

Que dona per deniers

Avesquatz e maynada;

Tramet nos ranatiers,

Quistans am lors letriers

Que dono perdo per blada,

Que fan pojezada.


Los cardenals ondratz

Estan apparelhatz

Tota la nuog e 'l dia

Per tost far un mercat:

Si voletz avescat,

O voletz abadia,

Si lor datz gran aver

Els vos faran aver

Capel vermelh o crossa;

Am fort pauc de saber,

A tort o a dever,

Vos auretz renda grossa,

May que pauc dar no y noza.


Dels avesques m' es bel,

Car escorjon la pel

Als cappelas que an renda;

Els vendo lor sagel,

En un pauc de cartel,

Dieu sab se y cal emenda!

E fan trop may de mal,

Que a un menestayral

Fan per deniers tonsura;

Tot es mal cominal

A la cort temporal,

Que y pert sa drechura,

E la glieyza ne pejura.


Ades seran trop may

Clergues, pestres, so say,

Que no so boayralha;

Cascus son par decay;

Ben so letratz, so say,

Ja dire no m' o calha;

Cascus son defalhens,

Que vendo sagramens

Et may que may las messas;

Cant coffesso las gens

Laygas, non malmerens,

Donan lor grans destressas,

Non pas a preveyressas.


Los ordes fan semblan

De penedensa gran,

May per cert non fan gayre,

Car mielhs vivo dos tans

Que no fazian avans

En l' ostal de lor payre,

Mielhs vivo atressi;

Mal fan com querenti,

Jotz l' abit fan la berta,

E mot home mesqui

En orde meton si,

Car non an renda certa;

Jotz l' abit fan cuberta.


Metges falces veg trops

Que fan falsses yssarops,

Copas e medecinas;

D'aqui raubo lor ops;

Cascus volrian fos clops,

Car fan falssas doctrinas;

Poticaris malvatz,

So consentens al fag,

E van per via torta,

E so tant maestratz

Que, am novels essagz,

An mota gen morta,

Pueys dizo aquo es sorta.


Falses avocatz veg

Que playdeio lo dreg

Per fort pauca de causa;

Am semblanssa de dreg

Faran libel ses leg;

De parlar non an pausa;

Plaideiar l' auso fort,

E non volo acort

Mas que hom se desavenga;

Tant home ric n' es mort,

Car els sosteno fort;

Mala mort los estrenga,

E lor sarre la lenga!


Trop obro falsamen,

Prejuran e menten, (1: (sic) Lisez perjuran.) 

Aquestz falses notaris;

Per decebre las gens,

Fan los encartamens

Que n' aio grans salaris;

Se carta lor queretz, (1: (sic) Lisez si, de même que plus bas.)

Diran digous venetz, (2: (sic) Lisez dijos.)

Que aras non letz a querre.

Empero se proferetz

V sols o VI o X

Vos o podetz conquerre,

Mas que bossa se serre. (3: (sic) Lisez borsa.)


Clergues studians

Que gasto los guazanhs

Que lor payre guazanha,

E 'ls van putaneian,

Las ribieyras sercan

Aqui que blat soffranha,

Quar se van deportar

Que deurian recordar;

Aprendo de l' escrima,

Mas legir ni cantar

No sabo al autar,

No, ni may dire prima,

Sitot s' an raza sima.


De totz clergues me duelh,

Tant los veg ples d' erguelh,

Que hom no m' en pot be dire;

Lor malfagz veg a huelh,

Mas dire non o vuelh,

Pro n' ay dig, a mon albire,

Tant los trobe malvatz,

Certas que me desplatz,

Car levo los deymaris;

Dieus, que foc clavelat,

Los fassa bos, s' elh platz,

Que tant trobi falsaris

Los seus malvatz vicaris.


Defalhir veg lo rey,

Car te gens senes ley,

E es semblan de erransa,

May defalhis, so vech,

Car no te d' un an dreg

Mesuras e ballansas;

E falh car vol levar

Subcidis, ni cambiar

Negun temps las monedas,

Al comu vol trencar

Costumas et mudar;

Tant vol tondre sas fedas,

Que non lor layssa sedas.


Thesaurier e baylius,

Jutges, sirvens caytius,

Trastot lo mon engano

En calque loc que sieu, (1: (sic) Pour la rime, au lieu de sian.)

Cascus de panar vieu,

E 'l dreg del senhor pano;

E 'ls serco mal tos temps;

Trops hostals an fagz sems

A tort senes forfach;

Totz pudo coma fems,

E ges trastotz essems

No valo pas dos datz;

Volgra fosso negatz.

Nos vezem entre nos

Paratges sofrachos,

Tant que vendo lor terra,

E creys lor metios;

Mas tan son ergolhos

Que no lor platz mas guerra;

E 'ls compro a matleu,

E pueis pago tant greu

C' om lor met en hostage.

Nos vezem leu que leu

Que decazo mot leu;

No conoyssi en paratge

Sino mal e dampnatge.


Mercadiers fan renou

Que aquels que vendo un huou

Els ne volo l' espera,

Els fan de blat vielh nou,

E del vedel fan buou...

Lo fais mercadier beu

Lo paubre cant li deu,

E del renou si clama;

Tot jorn pren d' aquo sieu

Entro que dis tot es meu

E l' estam e la trama,

Adonc lo caytieu brama.


Menestayrals ribaus

So del gazanh tant caus,

Per que falsso lors obras,

E 'ls vendo tant asaut,

E monto pretz tant naut

Que trobo largas sobras;

E 'ls vendo ses merce,

E dizo, per ma fe,

A autre non o dera,

E quant pagues dese;

Els vos contaran be

So qu' el pretz guazanhera.

A mon vol Dieus s' en vengera.


A n' y de gen d' affan

Que sabo tan d' engan,

Dieus vol que pauc lor sobra!

Cascus pana cad an

Del deyme tan o can,

Sa semensa ne cobra:

Ja non veyretz negu

D' aquestz vestitz de bru

Seno am lenga parlieyra, (1: (sic) Lisez sino.)

Car qui talha comu

Dizo mal a cascu,

Trop fora gen sobrieyra,

Si no fos la paubrieyra.


Aquestz paubres mendix

Vivo trastotz dels rix,

E gayre no los amo,

An certas ieu vos dic (2: (sic) Lisez ans.)

Que els son tan enix

Que tot jorn los deffamo;

Cant lo ric pren mescap

Al paubre trop bo sab,

E contra el s' en arma;

Pa ni vy ny may blat

Non agro, per mon cap,

Anz sentiro guazarma,

Si no fos mas per l' arma.


Jotglars an tost apres

Coblas e may versetz,

Cansos e bassas dansas,

Tot cant dizo fals es,

Car no se entendo ges

Per que fan gran falhesas.

Joglars vivo d' esquern

E so de mal govern,

L' enemic los governa,

E 'ls gazanho yffern;

L' estieu e may lo yvern

Non veyretz una terna

Que no ano a la taverna.


De hostaliers ay despieg,

Que se voletz hun lieg

Avans volran la paga...

Si voletz vy ni pa

L' argen metetz al ma

Tantost a lor maynada...

Trop lor plats la gen fada.


Regardatz en prion

Totas las gens del mon,

En totas trobi falha,

So d' aval veg d' amon,

Que l' un l' autre coffon,

E cascus lo mon baralha;

Mas aquel qu' es be vestit

Es per tot be aculhit,

E que el fos raubayre;

E lo mal abilhat

Es lo plus pauc presat,

E que fos predicayre,

O papa ny emperayre.


May dire no vuelh plus,

Maz qui vol poiar sus,

Sus en l' albre de vida,

Esforce se cascus

Que fassa bon conclus

E bona departida;

Totz los mals seran bos

Si laisso falhisos,

E que cascus se ature;

E si Dieu me perdo,

Lo mal ay dig per pro,

Que mal plus no pejure

E que be se melhure.


Ay! Regina del cel,

Plus dossa trop que mel,

Paradis me apparelha;

Dona, fay nos fizels,

Lials com fist Abel!

Tot lo mon, dona, velha

En tu rosa vermelha.