JORNADA SÉPTIMA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA DÉSSIMA.

Dos sienesos volen a una dona comare de un dells. Mor lo compare y torne a visitá al compañ, segóns la promesa y juramén que se habíen fet, y li conte cóm se está al atre món.

Quedabe sol lo rey per novelá, y después de vore a les siñores calmades (que se dolíen de la perera escamochada, que no habíe tingut cap culpa), va escomensá:
Manifestíssima cosa es que tot just rey té que sé primé guardadó de les leys fetes per nell, y si datra cosa fa, com a criat digne de cástic y no com a rey té que jusgás. Y yo, que vostre soc lo vostre rey, com estic obligat per fuero, me toque caure a la vostra justíssia. Ahír vach doná yo orde y manamén de que los nostres raonaméns de avui, en intensió de no voldre fé aná lo meu privilegi, y raoná sobre alló que tots hau raonat; pero no sol ha sigut contat tot alló sobre lo que yo creía que parlaría, sino que han sigut dites tantes coses millós, que yo, en cuan a mí, per mol que a la memória busca, recordá no puc ni sé que sobre la materia algo puga di que pugue comparás a les históries ya contades. Y per naixó, debén contravíndre a la ley per mí mateix donada, com soc digne de cástic, a tota reparassió que me sigue ordenada me declaro aparellat, y al meu acostumat privilegi tornaré. Tos dic que la história dita per Elisa sobre lo compare y la comare, y tamé la idiotés dels sienesos, tenen tanta forsa, caríssimes siñores que, dixán les burles que a los seus homens nessios fan les dones discretes, me porten a contátos una historieta sobre ells, que, encara que en sí tingue mol de lo que no té que créures, no menos sirá en part plassentera de escoltá.

Va ñabé, pos, a Siena, dos jovens de poble, la un se díe Tingoccio Mini y lo atre Meuccio de Tura; y casi may estaben la un sense lo atre, y per lo que pareixíe se volíen mol.
Y anán, com van los hómens, a la iglesia y als sermóns, moltes vegades habíen sentit la glória y la miséria que a les almes o ánimes dels que moríen ere segóns los seus mérits, consedida al atre món; dessichán sabé algo segú de estes coses, y no trobán lo modo, se van prometre la un al atre que lo que primé de ells se moriguere, al que quedare viu tornaríe si podíe y li donaríe notíssia de lo que volíen sabé; y aixó u van confirmá en juramén dabán los cuatre evangelis. Habénse fet esta promesa y continuán juns, com se ha dit, va passá que Tingoccio va emparentá com a compare en un tal Ambruoggio Anselmini, que estabe a Camporeggi. Este teníe un fill de la seua dona, de nom doña Mita. Tingoccio, jun en Meuccio visitán alguna vegada an esta comare seua, que ere una majíssima y atractiva dona, no obstán lo sé compares se va enamorá de ella; y Meuccio igualmen, de tan sentíla alabá per Tingoccio, se va encaprichá de ella. Y en este amor la un se amagabe del atre, pero no per la mateixa raó: Tingoccio se guardabe de descubrílay a Meuccio per la maldat que an ell mateix li pareixíe que ere lo vóldre a la seua comare, y se hauríe avergoñit de que algú u sapiquere. Meuccio no se guardabe per naixó, sino perque ya sen habíe acatat de que li agradáe a Tingoccio, per lo que se díe:
«Si yo li descubrixgo aixó, pendrá sels de mí, y puguenli parlá tan com vol, com a compare de ella, en lo que pugue la fará odiám, y aixina may res de lo que vull obtindré de ella». Ara, va passá que Tingoccio, al que li ere mes fássil pugué obríli a la dona tots los seus dessichos, tan va sabé fé en actes y en paraules que va conseguí de ella lo seu gust; de lo que Meuccio be que sen va acatá, y encara que mol li desagradare, sin embargo, esperán alguna vegada arribá al objecte del seu dessich, per a que Tingoccio no tinguere manera ni ocasió de estorbá o impedí algún assunto seu, fée vore que no sabíe res. Va passá que, trobán Tingoccio a les terres de la comare lo terreno blan, perque ñabíen aiguamolls, tan va llaurá y cavá que li va víndre una enfermedat per la humitat, y esta después de uns díes se va agravá tan que va passá a neumonía, y no podén soportála, sen va aná al atre món. Y ya difún, tres díes después, que potsé primé no habíe pogut, va torná, segóns la promesa feta, una nit a la alcoba de Meuccio, que dormíe com un soc, y lo va cridá. Meuccio, despertánse assustat, va di: - ¿Quí eres tú?

A lo que va contestá:

- Soc Tingoccio que, segóns la promesa que te vach fé, hay tornat a donát notíssies del atre món. Se va espantá Meuccio al vórel, pero tranquilisánse después va di: - ¡Sigues benvingut, germá meu!

Y después li va preguntá si se habíe perdut; a lo que Tingoccio va contestá: - Perdudes están les coses que no se troben: ¿cóm hay de está yo perdut si estic aquí dabán de tú?

- ¡Ah! - va di Meuccio- , yo no vull dí aixó: te pregunto si estás entre les ánimes condenades al foc etern del infern.

A lo que Tingoccio va contestá:

- Assó no, pero sí que estic, per los pecats cometuts per mí, en penes gravíssimes y mol angustioses. Li va preguntá entonses Meuccio particularmen a Tingoccio quines penes se donaben allá per cada un de los pecats que aquí se fan; y Tingoccio les hi va dí totes. Después li va preguntá Meuccio si ell podíe an este món fé per nell alguna cosa; a lo que Tingoccio li va contestá que sí, y ere que faiguere cantá misses, resá orassións y doná almoynes, perque estes coses mol ajuden als de allá de allá. A lo que Meuccio va di que u faríe de bona gana; y separánse Tingoccio de ell, Meuccio sen va enrecordá de la comare, y eixecán una mica lo cap, va di:

- Ara que men enrecordo, Tingoccio: ¿per la comare en la que te gitabes cuan estabes aquí, quína pena te han donat allá dal?

A lo que Tingoccio va contestá.

- Germá meu, cuan vach arribá allá dal, ñabíe un que pareixíe coneixe tots los meus pecats, y sels sabíe de memória. Este me va maná que aniguera an aquell puesto (aon vach plorá en gran pena les meues culpes), aon vach trobá a mols amics condenats a la mateixa pena que yo; y están yo entre ells, y enrecordánmen de lo que había fet en la comare, y esperán per naixó una pena mol mes gran de la que me habíe sigut dada, encara que estiguera al mich de una gran foguera mol ardén, com si fore de lleña de melis, tremolaba de paó. Veén aixó un que ñabíe al meu costat, me va di: «¿Qué tens mes que los demés que aquí están que tremoles están al foc?». «¡Oh! - vach di yo- , amic meu, ting gran po del juissi que espero de un gran pecat que hay fet.» Aquell me va preguntá entonses quín pecat ere aquell; y li vach di: «lo pecat va sé tal, que me tombaba a una comare meua: y tan me vach girá y tombá que me vach despellotá». Y ell entonses, burlánse de alló, me va di: «Ala, tontet, no tingues temó, que aquí no se porte cap cuenta de les comares», lo que sentínu yo, me vach tranquilisá.

Y dit aixó, arrimánse lo día, va di:

- Meuccio, quédat en Deu, que yo no puc quedám mes tems en tú - y de repén se va esfumá. Meuccio, habén sentit que cap cuenta se portabe de les comares, va escomensá a fé burla de la seua castidat, pos ya ne habíe dixat passá unes cuantes; per lo que, abandonán la seua ignoránsia, en alló mes abán va sé sabut. Estes coses, si fray Rinaldo les haguere sabut, no hauríe tingut cap nessessidat de empleá silogismos cuan va persuadí a fé lo seu gust a la seua bona comare.
Estabe Céfiro sén alsat per lo sol que al ponén se arrimabe cuan lo rey, acabada la seua história y no quedánli res per di, traénse la corona del cap, al cap de Laureta la va ficá, dién:

- Siñora, tos corono reina de la nostra compañía; alló que de ara en abán cregáu que sirá plaé y consol de tots, com a Siñora manaréu -. Y se va torná a assentás. Laureta, feta reina, va fé cridá al senescal, al que li va maná que se pararen les taules an aquella valleta una mica abans de lo acostumat, per a que después en tems se puguere torná a la casa; y después, lo que teníe que fé mentres durare lo seu gobern, li va explicá. Después, dirigínse a la compañía, va di:

- Dioneo va voldre ahí que avui se parlare de les burles que les dones fan als seus marits u hómens; y si no fore que yo no vull mostrá sé de casta de gos gruñidó, que incontinenti vol vengás, manaría yo que demá se raonare sobre les burles que los hómens fan a les seues dones. Pero dixán aixó, dic que cadaú penso en contá burles de eixes que tots los díes o la dona al home o lo home a la dona, o un home a un atre home se fan. Y dit aixó, ficánse de peu, hasta la hora del sopá va doná lissensia a la compañía. Eixecánse, pos, les siñores y los hómens, algúns de ells, descalsos, van caminá per l´aigua clara y atres entre los drets ábres del prat se anaben entretenín. Dioneo y Fiameta un bon rato van cantá juns sobre Arcita y Palemón; y aixina van passá lo tems hasta la hora de la sena. A la vora de les taules, un milená de muixóns cantáen, y lo airet fresquet que baixabe de aquelles montañetes espantáe les mosques y mosquits, aixina que van sopá en molta alegría y ben tranquils. Y alsats los mantels, después de fé una volta per aquella valleta, están lo sol encara alt pero anán de baixada, cuan va voldre la reina, cap a la seua acostumada morada a pas lento se van adressá, bromeján y charrán de mil coses, tan de les que durán lo día se habíe parlat com de atres. Van arribá a la villa al tardet, y allí van beure vins fresquíssims y van minjá dolsaines y pastes, descansán de la curta caminata, y al voltán de la fon van ballá, unes vegades al só de la cornamusa de Tíndaro y atres cantán caroles y romanses. La reina li va maná a Filomena que cantare una cansó, que díe aixina.

¡Ay de la meua infelís vida!

¿Alguna vegada podría torná

al lloch del que vach sé desposeída?

No estic segura, y es tan ardén

lo afán del meu pit

per torná aon viure solía,

oh lo meu be, oh únic descáns,

que me té maltratada.

¡Ah, disme tú, que no preguntaría

a datre, ni sabría!

Ah, siñó meu, fésmu esperá,

que es lo consol de la meua alma afligida.

No sé be repetí cuán va sé lo plaé

que me té inflamada

sense pugué descansá nit ni día,

perque lo sentí, lo escoltá y lo vore,

en forsa desusada,

cada un a la seua foguera me enseníe,

aon cremo encara:

y sol tú me pots animá

y tornám la virtut perduda.

¡Ah, disme tú si passará algún día

que te troba potsé

aon los ulls que causen lo meu dol;

dísmu, be volgut, dolsa alma meua,

disme cuán vindrás,

que al di «Pronte» ya me dones consol;

passe lo tems en un vol

que hay de esperát, y llarg sigue la teua estada,

per a curám, que es gran la ferida!

Si passare que alguna vegada te tinga

no sé si siré tan loca

com antes vach sé y te dixaré anáten,

te retindré, y que vingue lo que vingue,

pos de la dolsa boca

lo meu dessich se té que be nutrí;

només vull di;

aixina, víne pronte, víne ya a abrasám,

que en sol pensáu la cansó cobre vida.

En esta cansó tota la compañía va pensá que un nou amor assediabe a Filomena; y com per les seues paraules pareixíe que sol ne habíe probat de ell en la vista, tenínla per mol felís, enveja li van tíndre algúns de los que allí estaben. Pero después de acabá la cansó, enrecordánsen la reina de que en son demá ere diviandres, aixina los va di:
- Sabéu, nobilíssimes siñores, y vatros jovens, que demá es lo día consagrat a la passió de nostre Siñó, lo que, si be ton enrecordáe, devotamen vam selebrá sén reina Neifile; y les entretingudes narrassións vam suspendre; y lo mateix vam fé lo dissapte siguién. Per lo que, volén seguí lo bon ejemple donat per Neifile, crec que honesta cosa sirá que demá y después demá, mos abstinguem del nostre novelá, portán a la memória lo que en tals díes per a la salvassió de les nostres almes va passá. Tots van está de acuerdo, y habén ya passat un bon tros de la nit, la reina los va doná lisénsia y tots sen van aná a descansá.

ACABE LA SÉPTIMA JORNADA.

Estudies una carrera, Laura Luelmo

Estudies una carrera.

Fas unes opossisións.

Per a conseguí les teues metes te dixes la sang, suó, llágrimes, mil hores de son y alguna que atra dioptría.

Te criden per a cubrí una baixa a un poble que ni saps situá al mapa.

Es sol per a una sustitussió temporal y te agarre mol llun.

Pero es una bona notíssia.

¿Qué collóns? ¡Es una gran notíssia!

Y ton pare obri una botella de vi per a selebráu.

Y ta mare escomense a tráure la roba de hivern.

Y tú tens una miqueta de temó perque eixí de la teua zona de confort y la teua terreta sempre acollone, pero tens cla que tens que anáy, que nessessites escomensá a adquirí experiénsia professional, traballá "de lo teu", llaurát un futuro, "embutí lo cap" an algún puesto.

Trobarás a faltá al teu novio, pero ell entén que tens que anáten per a créixe professionalmen y te apoye per a que u fáigues, encara que sap que te añorará mol.

Bueno, no passe res, tos voréu los caps de semana, tos abrassaréu en mes ganes y la verdat, te fa ilusió conéixe lo teu nou destino per a enseñálay cuan víngue a vóret.

Y lo día que ten vas ta mare te fique fiambreres a una bossa, insistíx en que no íxques de casa sense bufanda y te diu bastantes vegades que la cridos cada día.

Y a ton padre li cau una llagrimeta mentres veu cóm sen va de casa la
seua chiqueta per a guañás les llentíes. Y ta yaya te done un billet mol ben doblegadet com si fore de
contrabando.
"Venga, yaya, no fáe falta".
"A callá, prénlo, sagaleta!".

Y ten vas.

Poble nou.

Pis nou.

Traball nou.

Compañs nous.

"Hola, soc Laura, encantada".

Descubríxes aon está lo forn de pa mes prop de casa. Als teus veíns los escomense a soná la teua cara. Crides a la teua família cada día per a contáls les teues noves aventures y adornes la nevera en una foto aon lo teu chic te está donán un beset a la galta.

Y una tarde consevol íxes a fé deport y te cruses en un psicópata, un degenerat, un depredadó sexual, un assessino, un sádic...

Y un desconegut acabe en lo mes valiós que teníes: la teua vida. Y perdénla u perts absolutamen tot.

Lo teu novio no ballará en tú a la vostra boda.

Tons pares no sirán los yayos de tons fills.

Les teues amigues no podrán paí este sensesentit.

Ta yaya no se perdonará may habé viscut mes que tú.

Y tots passarán lo que los quede de vida preguntánse per qué no te van impedí que asseptares eixe traball, per qué te van animá a anáten al puesto aon te han tret la vida.

Sisquera que may mes dingú tingue que aná pel carré en temó, mirán cap atrás, aligerán lo pas perque algún extrañ ronde prop.

Ojalá no te haguere passat aixó, Laura.

Ni a tú ni a dingú.

Descansa en pau ...

Laura Luelmo

Original en castellá, no sé lo autó:

“Estudias una carrera.

Haces unas oposiciones.

En tus metas te dejas sangre, sudor, lágrimas, mil horas de sueño y alguna que otra dioptría.

Te llaman para cubrir una baja en un pueblo que ni siquiera sabes situar en el mapa.

Es sólo para una sustitución temporal y te pilla bastante lejos.

Pero es una buena noticia.

¿Qué coño?

¡Es una gran noticia!

Y tu padre abre una botella de vino para celebrarlo.

Y tu madre empieza a sacarte la ropa de invierno del altillo.

Y tú tienes un poco de miedo porque salir de tu zona de confort siempre acojona, pero tienes claro que te quieres ir, que te tienes que ir, que necesitas empezar a adquirir experiencia profesional, trabajar "de lo tuyo", labrarte un futuro, "meter la cabeza" en algún sitio.

Vas a echar de menos a tu novio, pero él entiende que tienes que irte para crecer profesionalmente y te apoya para que lo hagas, pese a que sabe que va a añorarte muchísimo.

Bueno, no pasa nada, os veréis los fines de semana, os cogeréis con más ganas y a decir verdad te hace ilusión conocer tu nuevo destino para enseñárselo cuando vaya a verte.

Y el día que te vas tu madre te mete tuppers en una bolsa e insiste en que no salgas de casa sin bufanda y la llames cada día.

Y a tu padre se le cae una lágrima mientras ve cómo su niña se va de casa para ganarse las lentejas.

Y tu abuela te da un billete muy bien dobladito como si fuera de contrabando. "Anda ya, abuela, no hace falta". "Te callas y lo coges, niña".

Y te vas.

Pueblo nuevo.

Piso nuevo.

Trabajo nuevo.

Compañeros nuevos.

"Hola, soy Laura, encantada".

Descubres dónde está la panadería más cercana, a tus vecinos les empieza a sonar tu cara, llamas a tu familia cada día para contarles tus nuevas aventuras y adornas el frigorífico con una foto en la que tu chico te está dando un beso en la mejilla.

Y una tarde cualquiera sales a hacer deporte y te cruzas con un psicópata, un degenerado, un depredador sexual, un asesino, un sádico ...

Y un desconocido pone fin a lo más valioso que tenías: tu vida.

Y perdiéndola a ella lo pierdes absolutamente todo.

Tu novio no bailará contigo en vuestra boda.

Tus padres no serán abuelos de tus hijos.

Tus amigas serán incapaces de procesar este sinsentido.

Tu abuela no se perdonará jamás haberte sobrevivido.

Y todos pasarán el resto de sus días preguntándose por qué no te impidieron que aceptaras ese trabajo, por qué te animaron a irte al sitio donde te quitaron la vida.

Ojalá nunca nadie tuviera que ir por la calle con miedo, mirando hacia atrás, aligerando el paso por la cercanía de un extraño.

Ojalá no te hubiera pasado esto, Laura.

A ti ni a nadie.

Descansa en paz...”

Joan Roís de Corella, llengua valensiana

Péndret per imbéssil es que te diguen que Joan Roís de Corella escribíe en dialecte catalá cuan ell mensione que ere en llengua valensiana.

Alexandre Cirici los catalanes escribimos en valenciano o en leridano

Hasta la wikitroles diu: 

Joan Roís de Corella (Gandía o Valencia, 1435 - Valencia, 1497)​ fue un poeta, caballero y sacerdote valenciano del siglo XV, que escribió en valenciano. En su legado literario, tanto en prosa como en verso, se encuentran obras de temática religiosa, amatoria y de otros temas, y se dejan notar los indicios de la cultura y erudición del renacimiento.

https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella

y la viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella diu :

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida com la seva obra estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement.

Fill major d'un noble cavaller (Ausiàs Roís de Corella), estava emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina i tingué una íntima relació amb el poeta Ausiàs March, trenta anys més gran que no pas Joan Roís. Així, el 1443, fou un dels testimonis en el contracte matrimonial entre el poeta i la seva segona muller (Joana Escorna). 

De la mare, només en sabem que es deia Aldonça. El matrimoni tingué quatre fills: Joan, Manuel, que es féu frare, Lluís i Dalfina. Roís de Corella era el fill primogènit d'una família de la noblesa i havia de dedicar-se, per tant, a la carrera militar (cas d'Ausiàs March) o a la diplomàcia. No podia ser ni advocat ni metge, professions reservades a l'estament burgès. I encara menys indicat era entrar en la carrera eclesiàstica. Segons els estudiosos, sembla que Roís de Corella trencà tota aquesta rígida distribució, ja que no fou militar, i per contra, cap a la maduresa ingressà en l'estament eclesiàstic. Aquesta dada és interessant de tenir en compte per a després poder entendre alguns aspectes bàsics de la seva obra. Per una sèrie de documents notarials i testamentaris, datats entre 1468 i 1471, sabem que almenys als 35 anys, Joan Roís de Corella ja era mestre en teologia: el reverend e magnífic Mossèn Joan de Corella, cavaller e mestre en sancta Teologia. La qual cosa, tal com remarca Martí de Riquer no volia dir que ja fos sacerdot, car sembla que la intitulació de reverend i de mestre en teologia no suposaven haver estat ordenat in sacris. De molt jove, pels volts de la vintena d'anys, entre 1453 i 1456, s'inicià en l'exercici de l'escriptura. Una mostra interessant d'aquesta pràctica seria, entre d'altres, el debat epistolar amb el príncep Carles de Viana, qui elogiava la destresa del jove Roís en les arts amatòries i literàries. La seva vida sentimental fou molt intensa, ja que a partir de les nombroses aventures amoroses anònimes a què fa referència al llarg dels seus escrits, han pogut ser documentades diverses experiències. Així, les mantingudes amb Caldesa, dama no identificada però que degué ser un amor de joventut; les de Iolant Durleda, de qui s'han trobat cartes d'amor; les de Lionor de Flors, viuda de Vallterra i, finalment, les hagudes amb Isabel Martines de Vera. Amb aquesta última dama, de qui no sabem res referit al seu estat, les relacions hagueren d'iniciar-se almenys a partir de 1473, ja que l'any següent els nasqué un fill. En aquella data, Roís de Corella ja devia haver entrat en els ordes sacerdotals, únic motiu que possiblement l'impedí d'esposar la dama. Aquesta hipòtesi és ratificada pel procés seguit per tal d'atorgar testament. El 30 d'agost de 1478, mossèn Joan Roís de Corella féu testament a favor de la seva germana Dalfina. Entre els objectes que hi havia, hi era la biblioteca de l'escriptor. Un total de 780 volums foren donats a la seva mort als frares del convent de Sant Francesc de València. Tanmateix, un cop mort el poeta, els hereus reals foren els fills haguts amb Isabel Martines de Vera. Quatre dies després de la defunció, Dalfina féu donació voluntària de l'herència a Joan Roís de Corella, donzell, i Estefania Roís de Corella, donzella. La qual cosa ens ratifica que, pels voltants de 1473, devers els quaranta anys, l'escriptor ja havia estat ordenat sacerdot i no podia testar ni a favor de l'amistançada ni dels fills naturals. En morir Roís de Corella tenia una cambra a la seva disposició al convent de Sant Francesc, prova de la seva creixent religiositat a mesura que s'anà fent vell. Efecte tot plegat del penediment que degué sentir de la passada vida mundana. 

Aquesta vida tan agitada ens fa entendre que la dedicació religiosa no va ser producte de cap mena de vocació, sinó un refugi per tal d'evitar les activitats polítiques i militars. Mantingué relacions literàries amb els escriptors de l'aristocràcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana. La seva obra –escrita en vers i en prosa, i de temàtica tant religiosa com profana– va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seves obres. Roís de Corella és considerat el màxim representant de l'humanisme renaixentista als Països Catalans i fou l'últim escriptor important de renom fins a la Renaixença. L'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció: escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per això, els elements autobiogràfics i sentimentals són les característiques més importants de la seva obra literària, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes narracions. En Corella és també el màxim exponent de la valenciana prosa: la prosa corelliana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampul·loses i retòriques. Prosa artificiosa però harmònica i elegant que connecta amb l'esperit humanista de finals del segle XV. Una altra característica de la seva prosa, anomenada prosa d'art o prosa artitzada, és l'ús de metàfores i descripcions escenogràfiques, producte dels ambients renaixentistes en què vivia. En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasíl·lab amb lleus variacions, però Corella aconsegueix en els versos un ritme més àgil i suau que els anteriors poetes medievals; d'aquesta manera, s'acosta a la poesia italiana. La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa. Roís de Corella fou un gran coneixedor de la literatura clàssica i enllaçà amb Bernat Metge amb la voluntat humanística de reconstruir damunt de la llengua catalana el prestigi literari del llatí clàssic. Aquestos objectius no es van aconseguir perquè en arribar el Renaixement, la literatura catalana culta inicia la seva davallada. L'autor clàssic que més s'ajustava a la seva personalitat enamoradissa fou Ovidi, i d'aquest prengué la temàtica argumental i el dramatisme sentimental de les seues narracions. Pel que fa als clàssics més contemporanis, cal destacar, sobretot, Boccaccio, de qui imitarà les tècniques de la narrativa sentimental.

L'obra de Roís de Corella no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians del segle XV perquè ell va escriure per a l'aristocràcia i aquesta va començar a donar l'esquena al català i es decantà pel prestigi de la literatura castellana, sobretot, a partir de la guerra de les Germanies (1520-1522), L'obra literària de Roís de Corella, per la diversitat dels temes i les tècniques emprades en escriure-la, exemplifica com cap altra els canvis profunds que es produïren en les nostres lletres de finals del segle XV. Joan Lluís Marfany (Barcelona, 1943), catanazi com ell a soles, ha qualificat la seva poesia com un camí sense demà, com les obres del doctor Artur Quintana, què ni tenen demà ni tenen avui. I així fou, fent-ho extensible també a la prosa. 

Autor de formació i temàtica fonamentalment medieval, fou el brillant epígon d'un llarg període de normalitat literària, que podia haver estat el punt d'arrencada de la modernitat del barroc valencià. Però les circumstàncies històrico-culturals no el permeteren. L'aristocràcia, classe a la qual pertanyia Corella i d'on procedien la major part d'escriptors de l'època, era la que havia d'haver potenciat la presència de l'obra corelliana en les lletres del XVI partint, sobretot, de la gran popularitat que assolí en vida i dels nous camins estilístics i tècnics que oferia. Tanmateix, després de la guerra de les Germanies (1520-1522), l'agombolament d'aristocràcies al voltant de Germana de Foix, inicià un procés d'intensíssima castellanització de les lletres valencianes a Valencià. És cert que l'obra de Corella influí significativament alguns autors valencians que s'expressaven en castellà (Gaspar Gil Polo), però la traducció genuïna s'havia trencat i Corella i la seva obra caigueren en l'oblit més absolut o en una mala valoració per part d'alguns erudits il·lustrats, fins pràcticament els nostres dies. I encara, recentment, Jordi Carbonell ha pogut afirmar: és el menys conegut i el menys estudiat dels clàssics de la literatura valenciana. S'ha designat Corella com el nostre últim gran escriptor medieval. Seguint l'ús d'aquests tòpics, també podríem dir que és en alguns aspectes el primer escriptor no medieval. Fou un dels màxims conreadors del que a finals del XV s'anomenava valenciana prosa. En definitiva, el terme no volia dir altra cosa que una manera d'escriure el català afectada, culta, ampul·losa i retoritzant, tendència aquesta que tot just iniciada podia haver-nos aconduït, en circumstàncies normals, envers una plenitud barroca amb les mínimes influències castellanes. En el pla estrictament temàtic, Corella féu ús com a matèria literària de nombrosos elements autobiogràfics, sentimentals i referits a l'entorn social. D'altra banda, trobem que aplica als seus personatges una incipient tècnica d'anàlisi psicològica, basada, sobretot, en l'expressió dels seus sentiments (amor, alegria, tristesa, solitud, angoixa...). I és també en aquest nivell on se serví dels elements de la naturalesa com a contrapunts dels diversos estats d'ànim. És remarcable, sobretot a la Tragèdia de Caldesa i l'Oració per citar només dos exemples, l'interès que sentí Corella per ambientar les seves obres d'acord amb els gustos teatralitzants del Renaixement. Les accions se situen en el marc d'unes acurades escenografies i són narrades amb una llengua feta d'imatges poètiques de gran plasticitat, les quals fan pensar més d'una vegada en un esbós de pintura. Malgrat el que podria fer pensar aquesta tendència al to grandiloqüent, aquest sempre és intimista, delicat, la qual cosa en aquells moments significava una important innovació literària. Corella també fou un innovador en el camp estricte de la poesia. Tot i seguir la tradició ausiasmarquiana del decasíl·lab, l'acostà, amb el canvi accentual de la quarta a la sisena o bé, a la quarta i vuitena síl·labes, vers la nova musicalitat de la lírica italiana. Conreà també el virolai i se serví de forma esparsa del vers d'arte mayor de tradició castellana. Malgrat aquests trets prou definidors, per Corella no existia una diferència absoluta de gèneres. Sovint, en les proses curtes hi aplicava determinades tècniques de la poesia lírica, bo i intercalant-hi, a més a més reeixits fragments en vers de la seva producció. En definitiva, l'actitud humana i l'obra de Corella, tal com remarca Carbonell, són l'encarnació de la crisi de l'esperit cavalleresc. Les lluites guerreres han estat substituïdes per les amoroses amb actituds molt més properes a l'humanisme. L'amor però, ja no respon als usuals i gastats tòpics de l'amor cortès trobadoresc. Els esquemes han estat capgirats i, amb ells, en gran part, els sistemes de valors. Així, Corella és lluny del misogínia medievalitzant. Les dones prenen un paper destacat en la ficció literària. Potser en part, aquesta innovació fou deguda al fet que el nucli més important de seguidors de la seva obra fos femení. Recordem els versos de Jaume Gassull:

Diga-us-ho ella,
que del senyor Mossèn Corella
lig lo més dies
totes les seues poesies. 

En la idealitat narrativa la dona és tractada amb mentalitat moderna. A part de ser les protagonistes de les històries, en narren els fets. Ara bé, quan Corella passa a descriure experiències personals en el camp de les relacions amoroses, sura la realitat misògina medieval, tot i que amb una variada gamma de trets innovadors i personals. Així, quan ha d'afrontar l'engany de l'amada, ho fa prenent una actitud d'una profunda sinceritat, quedant com a cornut i havent d'acceptar el triomf de la dama. Una actitud tan teòrica com es vulgui, però que prefigurava una modernitat literària definida pel mateix poeta al final de la Tragèdia de Caldesa, com quan exclama: Acceptant la ploma que sovint greus mals descansa. Així doncs, per Corella, la literatura a part de l'art, transmissora d'idees, eina moralitzadora...era, sobretot, una via de desfogament, tal com l'entengueren molts anys després -segons Joan Fuster- els romàntics. Tot el conjunt d'aportacions personals de Corella a la nostra literatura, vistes amb una suficient perspectiva històrica, les trobem ben allunyades de les modes en voga de l'època, bo i prefigurant un cas excepcionalment singular en la literatura europea de finals del segle XV. (3) Comprèn obres escrites tant en prosa com en vers, marcades quasi sempre per una temàtica amorosa. Cal destacar la Tragèdia de Caldesa. Es tracta d'una novel·la molt breu, escrita als voltants de 1458, que narra la infidelitat d'una donzella, amant de Corella, de nom Caldesa. L'acció s'esdevé a la cambra de la donzella on l'autor està esperant-la, i observa desesperadament des d'una finestra com Caldesa festeja amb un jove de més baixa condició social. Una vegada ella ha acabat, es presenta davant el poeta com si res no haguera passat. La resposta de Corella concorda amb el títol genèric de la tragèdia amb un discurs on expressa patèticament la sensació d'engany i decepció. En l'obra s'insereixen uns perfectes versos per completar hiperbòlicament els sentiments del poeta envers el desenllaç amb Caldesa. La reacció de Corella en aquesta història justifica l'honestedat i la sinceritat d'un autor modern completament allunyat de l'amor cortés medieval. El Parlament en casa de Berenguer Mercader és una obra original on descriu una vetllada literària entre personatges reals de la ciutat de València, els quals han de contar una història amorosa de la mitologia clàssica, la majoria tretes de la Metamorfosis de Ovidio. L'obra presenta moltes similituds quant a l'estructura amb el Decamerón de Boccaccio.

Les obres religioses foren escrites durant la seva maduresa; també hi alterna la poesia amb la prosa. La prosa religiosa, igual que la poesia, són escrites amb les mateixes tècniques que en la literatura profana. Aquestos poemes són també una prova de la falta de vocació religiosa de l'autor, ja que, igual que en altres poemes religiosos, s'observa un to desapassionat i distant. La vida gloriosa de santa Anna es tracta d'una amplificada i dilatada biografia de la mare de la Verge Maria. Apareix el tema del matrimoni que durant molts anys no té descendència. Quant a l'estil, cal assenyalar que aquesta obra no presenta el característic estil pompós i retòricament complicat propi de Corella, probablement perquè anava adreçat a una dona inculta que havia d'entendre el text. A Història de la gloriosa santa Magdalena narra la història de santa Magdalena, bevent de fonts bíbliques, i després acull les divulgades llegendes de penitència de l'antiga pecadora. Aquesta és una narració de tema i esperit completament medievals, però relatada amb un estil renaixentista i recaragolat sintàcticament i retòricament. La història de Josef, fill del gran patriarca Jacob degué ser creada quan Corella ja tenia el títol de mestre en Teologia. Es tracta d'una gran amplificació dels capítols del Gènesi, que narren els fets de Josep. El cartoixà, que es tracta d'una traducció de la Vita Christi, va ser escrit pel cartoixà Ludolf de Saxònia, datat entre 1348 i 1377. La traducció corelliana va aparèixer impresa en quatre lliuraments i reisqué fabulosament: despertà fins i tot l'interès del rei Ferran el Catòlic. El Psalteri es tracta d'una traducció de salms sobre el text de la Vulgata, amb cultismes procedents del llatí. Poesies marianes es tracta de l'única obra religiosa en vers creada per Corella. Dintre d'aquest grup cal esmentar la Vida de la sacratíssima verge Maria amb rimes. La Vesió és un escrit que té tres propòsits: raonar teològicament la puresa de la concepció de Maria, descriure un nou retaule de la capella de Nostra Senyora de Gràcia (que es venerava a l'església de Sant Agustí de València), i lloar mossèn Fernando Díeç.

És en les proses mitològiques on Corella es llueix com a escriptor i on la mostra literària està més marcada per l'estil. Pretén acostar-se als més típics termes de l'antiguitat clàssica per tal de reflectir estats passionals. La narració mitològica permet tota mena de filigranes retòriques i d'exhibicions de mestratge en l'elegant ordenació i cadència dels mots. En aquestes obres Ovidi exercí una gran influència sobre Corella. Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe és una trilogia que recull tres dissortats amors que Corella compara amb el seu propi fracàs amorós. La primera part explica la història de l'amor incestuós de Mirra pel seu pare, Cínaras. Està narrada en primera persona i la trobem en forma de plany. La segona part és la lamentació de Narcís, causada pel seu propi enamorament en veure's reflectit a l'aigua clara. La tercera part se centra en el llarg parlament dels dos joves, Tisbe i Píram, per trobar-se fora de les seves cases respectives. En Història de Biblis, qui s'enamorà de Cauno, germà seu, Corella conserva la intenció d'aquells versos, encara que actualitzà diferents detalls a la realitat quotidiana del s.XV. El raonament de Telamó e de Ulixes en lo setge de Troia davant Agamenó aprés mort Aquil·les sobre les sues armes. Els raonaments són unes peces de tipus oratori, d'estil elevat i contundent, amb troballes en l'expressió i un cert dramatisme. A Plant dolorós de la reina Hècuba, raonant la mort de Príam e de Policena e d'Astianacres Corella col·loca en boca de la reina Hècuba la descripció de la fi de Troia. Tota l'obra d'Història de Jason e Medea és posada en llavis de Medea, que explica la ingratitud de Jason per donar exemple a les dones. La Història de Leànder i Hero és escrita en prosa amb la particularitat que intercala versos estramps.

Després de tot un corrent humanístic que arrenca de Bernat Metge, el principal interès del qual era la moralització i l'ensenyament amb importants dosis del pensament medievalitzant, sorgeix la figura de Roís de Corella, qui influït pels nous aires italianitzants volgué fer en certs aspectes de l'Humanisme una assimilació purament literària, estètica. En aquest sentit, l'Ovidi de l'Ars amandi, de les Heroides i de les Metamorfosis en foren la font clàssica més destacada. 

De la influència dels humanistes del quatre-cents italià, cal destacar-ne Boccaccio, traduít al chapurriau, de qui prengué l'exemple del període ciceronià i les tècniques de la narració sentimental, que en el cas corellià estigueren tan impregnades del to autobiogràfic. La prosa de Corella és original temàticament en comtats casos. Aspecte aquest que tenia ben poca significació a l'època. Solia elaborar les seves proses a partir de temes extrets dels clàssics, fent-ne, això si, unes recreacions a vegades personalíssimes. (4) En primer lloc cal referir-se a la Tragèdia de Caldesa de contingut autobiogràfic. És una peça més aviat curta però la més reeixida literàriament del conjunt. Per una referència històrica del text, sabem que fou escrita pels voltants de 1458. L'acció se situa a la ciutat de València i narra com una donzella de molt temps desitjada per l'autor, tanca aquesta en una cambra mentre ella festeja amb un altre home de condició vilana. L'autor ha de contemplar l'engany per una petita obertura amb la consegüent indignació i nerviosisme. Es descarrega emocionalment mitjançant un poema, que es pot considerar dels millors de la producció corelliana. La dama ha d'admetre la seva culpa amb una total submissió.(5) Corella escriví les mostres d'aquest gènere molt probablement entre 1456 i 1462. La primera i més extensa és el Debat epistolar amb el príncep de Viana, escrit entre 1456 i 1458/61, que conté elements temàtics que el relacionen amb la Tragèdia de Caldesa. El tema del debat és el d'haver de triar entre dues dames, una que estima i no és corresposta i, l'altra que és desitjada però que en canvi no estima. Lletres d'Aquiles e Policena (volum IV, pàgs. 31 i 32), Lletres a Iolant Durleda i Lletra consolatòria poden, pel seu estil, ser datades vers 1458. Iolant Durleda, dama no identificada, podria, segons Riquer, ser la mateixa Isabel Martines de Vera. Li adreça dues breus lletres. En la primera li demana resposta per tal de concertar una entrevista; en la segona constata la joia de l'amant d'haver vist secretament l'amada. Totes dues es clouen amb versos, i són els de segona: Jo desig ésser vostre, e la sort mia / no ho vol que ho sia que insinuen la possibilitat que Corella ja fos eclesiàstic. A la Lletra consolatòria diu Corella: E per ço germà e senyor, he pres la ploma per respondre a vostra ben raonada lletra, referència que podria fer pensar novament en el príncep de Viana. El tema tracta del consol per al germà e senyor que ha sofert un conflicte amorós. Corella bescanta les dones que cerquen l'home que poden dominar i s'allunyen del qui les vol submises. De La lletra que Honestat escriu a les dones, datable vers el 1462, només ens n'ha pervingut el fragment final, sobre la mort d'una dona virtuosa. El Triümfo de les dones és un llarg parlament de la Veritat, personatge al·legòric, en defensa del sexe femení. Obra a contracorrent de la misogínia de l'època, fou escrita com a conseqüència de la polèmica suscitada pel Maldezir de mujeres de Pere Torroella. El títol sembla manllevat a consciència del Triunfo de las mujeres del castellà Juan Rodríguez del Padrón. L'obra es clou amb 18 versos adreçats a la Verge. Cal mencionar dos epitafis breus. Un en prosa, datable el 1482, dedicat a la Sepultura de mossèn Francí d'Aguilar. L'altre, en vers, dedicat al cavaller Perot de Penarroja. Tots dos cavallers valencians morts en la guerra de Granada.

• «Joan Roís de Corella». Associació d'Escriptors en dialecte occità català o Llengua Catalana (AELC).
• Obra de Roís de Corella digitalitzada
• Poesia de Joan Roís de Corella a RIALC
• "La revaluació crítica de Joan Roís de Corella"
• "«La sepultura» de Roís de Corella, amb una postil·la"

dicsionari chapurriau castellá, I

Ibiza (Eviça, Eivissa, Ibossim, etc)	Ibiza
Ideá – ideo, idées, idée, ideém, ideéu, idéen	idear
idea, idees	idea, ideas
ideal, ideals	ideal, ideales
ideat	ideado
idees (no donos)	ideas (no des)
idéntic, identics	idéntico, idénticos
idéntica, idéntiques	idéntica, idénticas
identidat	identidad
identificá	identificar
identificáes, identificades - tú identificáes o identificabes	Identificadas – identificabes
identificat, identificats	identificado, identificados
idéntiques	idénticas
idílic	idílico
idioma, idiomes	idioma, idiomas
idiota, idiotes	idiota, idiotas
Idiotisá – fes mes bruto, atontís, atontás, fes baubo, abaubás, assombrás, embelesás, pasmás, maravillás – TV3%	idiotizar
Idiotisat, estupidisat, atontat, apamplat, baubo, abaubat	estupidizado, idiotizado
idolatrá	idolatrar
idolatraben	idolatraban
idónea, idónees, idóneo, idóneos	idónea, idóneas
iglesia, iglesies,	iglesia, iglesias
Ignissió	ignición
Ignominia, ignominies, descrédit, deshonor, deshonra, oprobio, afrenta, baldón, vergoña, baixesa, infamia, canallada, jugada	ignominia, ignominias, descrédito, deshonor, oprobio, deshonra, afrenta, baldón, vergüenza, bajeza, infamia, canallada, jugada
ignorá, desconéixe, olvidá, desaténdre, rechassá, pressindí	ignorar, desconocer, olvidar, desatender, desechar, desdeñar, rechazar, desoír, prescindir
ignorán, ignoranta, ignoráns, ignorantes	ignorante, ignorantes – ignorando
ignoránsia	ignorancia
ignoro	ignoro
igual, iguals	igual, iguales
igualá	igualar
igualabe	igualaba
igualaben	igualaban
igualada	igualada
igualadet	igualadito
igualdat	igualdad, equilibrio, estabilización, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
igualetes	igualitas
igualets, com dos bessóns	igualitos, como dos gemelos
igualmen	igualmente
igualos	iguales
iguals	iguales
ilegal, ilegals	ilegal, ilegales
illuminá	illuminar
illumine	illumina
iluminada, iluminades	iluminada, iluminadas
ilumináe, iluminabe	iluminaba
iluminán (g)	iluminando
iluminare	iluminara, iluminase
iluminat, iluminats – iluminati	iluminado, iluminados – iluminati
ilusió, ilussió, ilusións, ilussións	ilusión, ilusiones
ilustre, ilustres	ilustre, ilustres
ilustríssim, ilustríssims	ilustrísimo, ilustrísimos
ilustríssima, ilustríssimes	ilustrísima, ilustrísimas
imache, imaches, image, imagens	imagen, imágenes
imaginá	imaginar
imaginaba (yo)	imaginaba
imaginabe	imaginaba
imaginable	imaginable
imaginán (g)	imaginando
imaginánse	imaginándose
imaginassió, imaginasió	imaginación
imaginassións	imaginaciones
imaginát, imaginat, imaginada, imaginats, imaginades	imaginado, imaginados, imaginada, imaginadas
imaginéu	imaginad
imaginéutos, imagináutos	imagináos
imagino	imagino
imán, imáns – magnétic – religió mussulmana	imán, imanes
imbéssil, imbéssils	imbécil, imbéciles
imborrable, que no se pot borrá	imborrable
Imbuí - inculcá, infundí, persuadí, contagiá, adquirí, empapás, saturás	imbuir, inculcar, infundir, persuadir, contagiar, adquirir, empaparse, saturarse
Imbuít – convensut – verbo imbuí, convénse	imbuido, convencido
imitaben	imitaban
imitáe, imitabe	imitaba
imitál	imitarlo
imitála	imitarla
imitáls	imitarlos
imitán (g)	imitando
imitassió, imitassións	imitación, imitaciones
imitát	imitado
impassible, imperturbable, impávit, impertérrit, indiferén, insensible, circunspecto, inexpresiu, sereno, serio, fret, fred, apátic, passiu, flemátic, tranquil, calmat	impasible, imperturbable, impávido, impertérrito, indiferente, insensible, circunspecto, inexpresivo, sereno, serio, frío, apático, pasivo, flemático, tranquilo, calmoso
impassién, impassiéns	impaciente, impacientes
impassienmen	impacientemente
impedí, impossibilitá, evitá, estorbá, paralisá, dificultá, frená, contíndre, reprimí, tropessá, obstaculisá, atascá, complicá, molestá, detíndre, pará, contrariá, retrasá, interrómpre, interrumpí, vetá, vedá	impedir, imposibilitar, evitar, estorbar, paralizar, dificultar, entorpecer, frenar, contener, reprimir, tropezar, obstaculizar, atascar, complicar, molestar, detener, contrariar, retrasar, interrumpir, vetar, vedar
impedida, impedides	impedida, impedidas
impediguere	impidiera, impidiese
impedimén, impediméns	impedimento, impedimentos
impedíren o impediguéren	impidieran, impidiesen
impedit, impedits	impedido, impedidos
impedíu	impedís, impedirlo
impedix	impide
impedixen	impiden
impensable, que no se pot pensá o imaginá, inimaginable, absurdo, increíble, inconsebible, irrealisable, inviable	impensable, inimaginable, absurdo, increíble, inconcebible, irrealizable, inviable
impensadamen, sense pensásu gens	impensadamente, sin pensárselo (gens: nada)
imperá, reiná, dominá, maná, sométre, goberná, preponderá, predominá, descollá	imperar, reinar, dominar, mandar, someter, gobernar, prevalecer, preponderar, predominar, descollar
imperdible, imperdibles (vore hebilla)	imperdible, imperdibles
imperdonable, imperdonables	imperdonable, imperdonables
Imperfecte, imperfectes	Imperfecto, Imperfectos
imperi, imperis, imperio, imperios	imperio, imperios
impermeable, impermeables	impermeable, impermeables
imperseptible, imperseptibles	imperceptible, imperceptibles
impertinén, impertinéns, impertinenta, impertinentes	impertinente, impertinentes
impertinenmen	impertinentemente
impertinénsia, impertinénsies	impertinencia, impertinencias
ímpetus	ímpetus
implicá	implicar
implique	implica
implíssit	implícito
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía)	importar
importabe, importáe	importaba
importáen, importaben	importaban
importáli	importarle
importán	importante, importando
importáns	importantes
importánsia	importancia
importánsia	importancia
importanta	importante (femenino)
Importantíssim, importantíssims	importantísimo, importantísimos
importaríe	importaría
importe	importa
importo	importo
importuná, incomodá, fastidiá, incordiá, insistí, acosá, jorobá, jeringá, molestá, cansá, aburrí	importunar, incomodar, fastidiar, incordiar, insistir, acosar, jorobar, jeringar, molestar, cansar, aburrir
importunabe	importunaba
importunál	importunarlo
importunáren	importunaran
importunéu	importunéis
imposá	imponer
imposada	impuesta
Imposat – impost	impuesto
Imposats – impostos	impuestos
imposon	impongan
impossibilidat	imposibilidad
impossible, impossibles	imposible, imposibles
impost, impostos	impuesto, impuestos
impotén, impoténs	impotente, impotentes
impregnat, impregnats	impregnado, impregnados
impresa, imprimida	impresa, imprimida
impresió, impresións	impresión, impresiones
impresionat, impresionats	impresionado, impresionados
impresións	impresiones
impressindible, impressindibles	imprescindible, imprescindibles
imprevisió, imprevisións	imprevisión, imprevisiones
imprevist, imprevistos	imprevisto, imprevistos
imprimí	imprimir
imprimides	imprimidas
improvís (de)	improviso (de)
improvisadó, com Moncho Borrajo, lo meu tocayo	improvisador
imprudenmen	imprudentemente
imprudénsia, imprudénsies	imprudencia, imprudencias
impugná, refutá, rebatí, rebátre, contestá, oposá, opóndres, reclamá, rechassá, contradí, reconvíndre, objetá, instá, negá	impugnar, refutar, rebatir, contestar, oponer, reclamar, rechazar, contradecir, reconvenir, objetar, instar, negar
impugnassió (vore impugná)	impugnación, refutación, rebatimiento, contestación, oposición, rechazo, contradicción, objeción, instancia, negación
impuls, impulsos	impulso, impulsos
impulsá	impulsar
impulsá, propulsá, espentá, aventá, rechassá, aviá, despedí, sacsá, fomentá, promoure, desarrollá, potensiá, activá, intensificá, provocá, insitá	impulsar, impeler, propulsar, empujar, arrojar, rechazar, echar, despedir, sacudir, fomentar, promover, desarrollar, potenciar, activar, intensificar, provocar, incitar
impulsat	impulsado
impulsíu, impetuós, vehemén, exaltat, aventat, arrebatat, nerviós, ñirviós, irreflexiu, violén, apassionat, passional, efusiu, enérgic, abalotat	impulsivo, impetuoso, vehemente, exaltado, lanzado, arrebatado, nervioso, irreflexivo, violento, apasionado, pasional, efusivo, enérgico
impulsos (que tú)	que tú impulses
inacabable	interminable, inacabable
inacabable, inacabables, que no se pot acabá o acotolá	inacabable, inacabables
inaccessible, inaccessibles, no se pot acsedí	inaccessible, inaccessibles
inadvertida, inadvertides	inadvertida, inadvertidas
inadvertit, inadvertits	inadvertido, inadvertidos
inapelable, inapelables, no se pot apelá	inapelable, inapelables
inaudible, que no se pot sentí o escoltá	inaudible
inaudit, inaudito, inaudits, inauditos, que no se ha escoltat abáns	inaudito, inauditos
inaugurá	inaugurar
inaugural	inaugural
incandessénsia, que está incandessén, ruén, com un cresol (CANDil, lo de Valderrobres no, los de oli de cremá)	incandescencia
incansable, que no se canse	incansable
incapás	incapaz
incapasses	incapaces (ellas)
incapassos	incapaces (ellos)
incleménsies del tems	inclemencias del tiempo
Incliná, inclinás - tórse, recliná, sesgá, desviá, desnivellá, doblegá, encorvá, tombás, apoyás, acachás, influí, contribuí, protegí, agradá, preferí, apegás, vóldre, predisposá, encariñás, afavorí, paréixes, assemellás, assimilá, saludá, reverensiá	Inclinar, inclinarse - ladear, torcer, reclinar, sesgar, desviar, desnivelar, doblar, encorvar, escorar, echarse, recostarse, apoyarse, agacharse, influir, contribuir, propender, proteger, gustar, preferir, apegarse, querer, predisponer, encariñarse, favorecer, parecerse, semejarse, asimilarse, saludar, reverenciar
inclinaben	inclinaban
inclinada, inclinades	inclinada, inclinadas
inclinades	inclinadas
inclinám	inclinarme
inclinánse	inclinándose
inclinassió, inclinassións	inclinación, inclinaciones
inclinat, inclinats	inclinado, inclinados
incluí, insertá, ficá, introduí, incorporá, compéndre, contíndre, adjuntá, implicá, encuadrá, englobá, embolicá, tancá, abarcá	incluir, insertar, meter, introducir, incorporar, comprender, contener, adjuntar, implicar, encuadrar, englobar, encartar, envolver, encerrar, abarcar
incluída, incluídes	incluida, incluidas
incluít, incluíts	incluido, incluidos
incluíx	incluye
incluíxen	incluyen
inclús	incluso
incógnit, que no se coneix (cognito)	incógnito
incógnita	incógnita
incoherén, incoheréns	incoherente, incoherentes
incomodabe	incomodaba
incomodat	incomodado
incomodidat	incomodidad
incomodidats	incomodidades
incómodo, que no es cómodo	incómodo
incompetén, incompeténs	incompetente, incompetentes
incompleta, incompletes	incompleta, incompletas
inconmovible, inconmovibles, que no se conmou, no se emossione	inconmovible, inconmovibles
incontinénsia, per ejemple urinaria, cuan no se pot aguantá la pixera	incontinencia
inconvenién, inconveniéns	inconveniente, inconvenientes
incorporá, incorporás - eixecás, integrá, ingresá, adherís, afiliás, admití, anexioná, juñí, ajuntá, inscriure, alistá	incorporar, integrar, ingresar, adherirse, afiliarse, admitir, anexionar, unir, inscribir, alistar
incorporás	incorporarse
incorrecte, incorrectes	incorrecto, incorrectos
incredulidat, que no te creus lo que te diuen	incredulidad
increíble, increíbles	increíble, increíbles
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada -	incrementar, aumentar, acrecentar, multiplicar, ampliar, engrosar, acentuar, intensificar, reforzar, crecer, desarrollar, agigantar, elevar, añadir, extender, alargar, ensalzar, agregar, amplificar, dilatar
Incurrí - insidí, cométre, meréixe, guañá, atraure, caure	incurrir, incidir, cometer, merecer, ganar, atraer, caer
indeféns, indefenso, que no se pot defensá o no té cap defensa	indefenso
indefensa, indefenses	indefensa, indefensas
indefensos	indefensos
indefinible, que no se pot definí	indefinible
indefinida, indefinides	indefinida, indefinidas
indefinidamen, sense tems definit	indefinidamente
indefinit, indefinits	indefinido, indefinidos
indefinits	indefinidos
independén, com Daniel Vives Albesa de Fondespala, que diu “fins i tot” l´atontat, que cuan se va casá, a la nit de bodes se va fé una palla.	independiente
independéns, independentes	independientes
independénsia	independencia, individualización, autosuficiencia, emancipación, libertad, autodeterminación, autogobierno, autonomía, alejamiento, aislamiento, neutralidad
indessén	indecente
indestructible	indestructible
indeterminada, indeterminades	indeterminada, indeterminadas
indeterminat, indeterminats	indeterminado, indeterminados
India, Indies	India, Indias
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat	indicar
indicáe, indicabe	indicaba
indicáen, indicaben	indicaban
indicán (g)	indicando
indicassió, indicassións	Indicación, indicaciones
Indicatiu, Indicatius	indicativo, indicativos
indicativa, indicatives	indicativa, indicativas
índice, merda per a que u diu, índices	índice, mierda para el que lo dice
indiferén, indiferéns	indiferente, indiferentes
indiferénsia, indiferénsies	indiferencia, indiferencias
indigén, indigéns	indigente, indigentes
indígena, indígenes	indígena, indígenas
indigestió, indigestións	indigestión, indigestiones
indignidat	indignidad
indio, indios	indio, indios
indique	indica
indiquen	indican
indirecte, indirectes	indirecto, indirectos
indiscretamen	indiscretamente
indissi, indissis - siñal, vestigio, huella, rastre, pista, estela, síntoma, atisbo, assomo, auspissi, barrunto, conjetura, sospecha	indicio, indicios, señal, vestigio, huella, rastro, pista, estela, síntoma, atisbo, asomo, auspicios, barrunto, conjetura, sospecha, vislumbre
indissións, inyecsións, indissió, inyecsió	inyección, inyecciones
individual, individuals	individual, individuales
individualisat, individualisats	individualizado, individualizados
individuo, individuos	individuo, individuos
índole, naturalesa, temperamén, carácter, idiossincrássia, genio, condissió, cualidat, calaña, classe, género, ralea, tipo	índole, naturaleza, temperamento, carácter, idiosincrasia, genio, condición, cualidad, calaña, clase, género, ralea, tipo
indolén (dropo)	indolente, vago, desidioso, abúlico, abandonado, dejado, descuidado, gandul, indiferente, negligente, apático, flojo, haragán, perezoso
induí, vore convénse	inducir
indulgénsia, indulgénsies	indulgencia, benignidad, compasión, comprensión, condescendencia, misericordia, perdón, piedad, clemencia, tolerancia, absolución
industrial, industrials, com los polígonos de cada poble, plenets a cormull de empreses. Lo de Beseit está als domenges, y té tan tráfec com consevol polígono en domenge.	industrial, industriales
inesperat, inesperats	inesperado, inesperados
inevitabilidat	inevitabilidad
inexcrutable, inecscrutable, inexcrutables, inecscrutables	inexcrutable, inexcrutables
inexistén, com la Corona catalano-aragonesa o los paísos cagaláns	inexistente
inexplicable, inexplicables, que no se pot explicá	inexplicable, inexplicables
Infamán (infámia)	Infamando, infamante (infamia)
Infámia, infámies	infamia, infamias - iniquidad, afrenta, deshonor, abyección, baldón, depravación, ignominia, indignidad, mácula, ofensa, ruindad, vileza
infán, infáns, infanta, infantes	infante, infantes, infanta, infantas
infánsia, cuan eres chiquet o sagalet	infancia
infantil, infantils	infantil, infantiles
infart, infarts (de cor)	infarto, infartos
infectá, infectás	infectar, infectarse
infectabe, infectáe	infectaba
infectada, infectades	infectada, infectadas
infectat, infectats	Infectado, infectados
infelís, infelísos	infeliz, infelices
infelismen	infelizmente
infelissidat	infelicidad
inferí, vore deduí	inferir
inferió, inferiós	inferior, inferiores
infern, inferns	infierno, infiernos
infestá, infestás – invadí, tíndre una plaga, exténdres, omplí, saquejá	infestar, invadir, plagar, colmar, extender, llenar, saquear
infestat, infestats	infestado, infestados
infiarn (Valjunquera)	infierno
infiel, infiels	infiel, infieles
infinidat	infinidad
infinitamen	infinitamente
infinitiu de un verbo, per ejemple, cantá	infinitivo
inflamá	inflamar
inflamabe	inflamaba
inflamassió, congestió, unfló, tumefacsió, flemón, tumor, gaburro, abscesso, gra	inflamación, congestión, hinchazón, tumefacción, flemón, panadizo, tumor, absceso, grano
inflamat	inflamado
influánsia, influénsia	influencia
influánsies	influencias
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia	influenciar
influensiable, influensiables	influenciable, influenciables
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren	informar
informabe	informaba
informáli	informarle
informám	informarme
infórmam	infórmame
informán (g)	informando, informante
informarém	informaremos
informassió, avís, reportaje, testimoni, comunicassió, aclarassió, adverténsia, assessoría, averiguasió, indagasió	información, aviso, reportaje, testimonio, comunicación, aclaración, advertencia, asesoría, averiguación, indagación
informat, informats	informado, informados
informáuli, informáulo	informadle, informadlo
informe, informes	informe, informes
informen	informan
informo	informo
infundí, inspirá, insuflá, animá, comunicá, inculcá	infundir, inspirar, insuflar, animar, comunicar, inculcar
infundit, infundits	infundido, infundidos
Ingén , ingéns, colossal, monumental, enorme, inméns, descomunal, grandiós, gigán, titánic	ingente, ingentes, colosal, monumental, enorme, inmenso, descomunal, grandioso, gigantesco, titánico
ingeniá, ingeniás	ingeniar, ingeniarse
ingeniabe	ingeniaba
ingeniaríe	ingeniaría
ingéniat	ingéniate
Ingenié, ingeniero, ingeniés, ingenieros	ingeniero, ingenieros
ingeniós, grassiós, agut, ocurrén, salat, clarividén, cómic, chispeján, inteligén, perspicás, sutil, avispat, listo, espabilat	ingenioso, gracioso, agudo, ocurrente, salado, clarividente, cómico, chispeante, inteligente, perspicaz, sutil, avispado, listo
Ingeniosa, ingenioses	ingeniosa, ingeniosas
íngles, íngle, “entrecuix”	ingles
inglés, inglesos	inglés, ingleses
inglesa, ingleses	inglesa, inglesas
Ingrata, ingrates	Ingrata, ingratas
ingratitut	ingratitud
ingrés, ingresos	ingreso, ingresos
ingresá	ingresar
ingresada	ingresada
ingresáe, ingresabe	ingresaba
ingresáen, ingresaben	ingresaban
ingresála	ingresarla
ingresaríe	ingresaría
ingresat	ingresado
ingresen	ingresan
ingresos (que tú)	Que tú ingreses
inimaginable	inimaginable
ininteligible, ininteligibles, que no se pot enténdre, com un de Olot parlán mentres minge polvoróns	ininteligible
iniquidat, ignomínia, injustíssia, perversidat, vilesa, infámia, maldat – Estes paraules les fan aná mol los masovés de Queretes, com per ejemple : Quina iniquidat, mo se han aflamat les bajoqueres ! Quina ignomínia, mo se han agostejat los sigróns !	iniquidad, ignominia, injusticia, perversidad, vileza, infamia, maldad
inissi	inicio
inissiá, inissiás	iniciar, iniciarse
inissiadora	iniciadora
inissial	inicial
inissials	iniciales
inissiativa, inissiatives	iniciativa, iniciativas
iníssie	inicia
inissio	inicio
inissis	inicios
injuriabe	injuriaba
Injuriat, injuriats	injuriado, injuriados
injúries	injurias
injustamen	injustamente
injustes	injustas
injustíssia	injusticia
inmediat, inmediats	inmediato, inmediatos
inmediatamen	inmediatamente
inméns, inmensos	inmenso, inmensos
inmersió, inmersións	inmersión, inmersiones
inminén	inminente
inminénsia	inminencia
inmobiliaria, inmobiliaries	inmobiliaria, inmobiliarias
inmoderada, inmoderades	inmoderada, inmoderadas
inmoderadamen, sense moderassió	inmoderadamente
inmoderat, inmoderats	inmoderado, inmoderados
inmortal, inmortals	inmortal, inmortales
inmóvil, inmóvils	inmóvil, inmóviles
inmundíssies	inmundícias
inmunidat, inmunidats	inmunidad, inmunidades
innessessari, innessessaris	innecesario, innecesarios
innovadó, innovadós	innovador, innovadores
inoculá, apegá, contagiá, contaminá, penetrá, transmití	inocular, contagiar, contaminar, penetrar, transmitir
inoportunidat	inoportunidad
inossén, inosséns	inocente, inocentes
inossénsia	inocencia
inossenta	inocente (ella)
inossentes	inocentes (ellas)
inquietá	inquietar
inquietán	inquietante
inquietát	inquietado
inquiete	inquieta
inquieto, inquietos	inquieto, inquietos
inquietut	inquietud
inquina, inquines	inquina, inquinas
inquissidó, inquissidós	inquisidor, inquisidores
insalvable, insalvables	insalvable, insalvables
insecte, insectes	insecto, insectos
insegura, insegures	insegura, inseguras
insendi, insendis, insendio, insendios	incendio, incendios
insensall, ensenall, (incensallo) per a enséndre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, burufalla	para encender el fuego, ramitas, tea, etc
insensato, insensatos	insensato, insensatos
insensibilidat	insensibilidad
insert	incierto
insertes	inciertas
insessán	incesante
insignificánsia, nimiedat, menudénsia, chuchería, futilidat, tontería, tontada, trivialidat, bagatela, fruslería	insignificancia, nimiedad, menudencia, chuchería, futilidad, nadería, tontería, trivialidad, zarandaja, bagatela, baratillo, fruslería
insinuáli	insinuarle
insinuat	insinuado
insistén, insisténs – Lo gat pesat se emporte la rata	insistente, insistentes – el gato pesado se lleva la rata
insistenmen	insistentemente
insisténsia, persisténsia, reiterasió, tossudés, obstinassió, machaconería, empessinamén, porfía, terquedat, lata, tabarra	insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez, lata, tabarra
Insistí – insistíxgo o insistíxco, insistíxes, insistíx, insistím, insistíu, insistíxen – insistiguéra – insistiré – insistiría	insistir
Insistixco	insisto
insitá	incitar, inducir, estimular, instigar, avivar, azuzar, empujar, apremiar, pinchar, espolear, soliviantar, importunar, acuciar, provocar, excitar, insinuar, tentar, calentar, revolucionar, perturbar, interesar, atraer, seducir, sugerir
insitada, insitades	incitada, incitadas
insitánlo	incitándole, incitándolo
insitánlos	incitándoles, incitándolos
insitassió	incitación, inducción, predisposición, aliciente, persuasión, reto, tentación, provocación, exhortación, instigación, seducción, apremio
insitat, insitats	incitado, incitados
insolén, insoléns	insolente, desvergonzado, atrevido, arrogante, deslenguado, petulante, procaz, descarado, descocado, fresco, jactancioso, presumido
insolénsia	insolencia
insólita, insólites	insólita, insólitas
insómnio, cuan no pots dormí (vore ensomiá)	insomnio
insoportable, insoportables, que no se poden soportá o aguantá	insoportable, insoportables
inspecsió, inspecsións	inspección, inspecciones
inspecsioná	inspeccionar
inspectó	inspector
inspirá	inspirar
inspirá	inspirar
inspirabe	inspiraba
inspirada, inspirades	inspirada, inspiradas
inspirassió, com díe lo matarranyenc Paco Escudero, que la inspirassió t´agarro treballán; a tú, perque a mí no m´agarrará may treballán	inspiración, estro, iluminación, lira, arrebato, entusiasmo, musa, numen, sugerencia, sugestión, vena, excitación, soplo, aspiración, inhalación, respiración, henchimiento
inspiren	inspiran
instabe	instaba
instalá	instalar
Instalá – instalo, instales, instale, instalém o instalám, instaléu o instaláu, instálen – instalára – instalaré – instalaría	instalar
instalada, instalades	instalada, instaladas
instalarán	instalarán
Instalaría	Instalaría
instalás	instalarse
instalassió, instalassións	instalación, instalaciones, montaje, construcción, ubicación, emplazamiento, establecimiento, instauración, entronización, inclusión, fundación, puesta en marcha
instalat, instalats	instalado, instalados
instalo	instalo
Instán – de tems – vore instá: animá an algú	Instante – instando
instáns	instantes
Instánsia, instánsies – rog, ruego, solissitut, súplica, apelassió, memorial, arbitri, escrit, informe, ofissi, petissió	instancia, instancias, ruego, solicitud, súplica, apelación, memorial, arbitrio, escrito, informe, oficio, petición
inste	insta
instín, intuissió, flat (olfato), impuls, reflejo, automatisme, corassonada, estimativa, natural, naturalesa, propensió, inclinassió	instinto, intuición, olfato, impulso, reflejo, automatismo, corazonada, estimativa, natural, naturaleza, propensión, inclinación
instintivamen	instintivamente
institussió, com la ICF, institussió cultural de la franja del meu cul, institussións	institución, instituciones
instrucsió, instrucsións	instrucción, instrucciones
instruít, instruíts	instruido, instruidos
instrumén, instruméns, com la trompeta del trompetero o trompeté Francisco Celma Tafalla “tafalleta y la seua tompeta”	instrumento, instrumentos
instrumental	instrumental
insult (la t final se pronúnsie), insults	insulto, insultos
insultá	insultar
insultabe	insultaba
insultán (g)	Insultando – insultante
insultat, insultats	insultado, insultados
insultéu	insultáis
insulto (yo)	insulto
insustansial, que no té ni suc ni muc, sosso, insípit, anodino, insulso, vano, fofo, buit, trivial, vulgar	insustancial, soso, insípido, anodino, insulso, vano, hueco, vacuo, vacío, trivial, vulgar, fútil
integrá	integrar
integral, integrals	integral, integrales
íntegramen	íntegramente
integrán, integráns	integrante, integrantes
integren	integran
intelecto, inteligénsia	intelecto, inteligencia
intelectual	intelectual
intelectuals	intelectuales
inteligén, inteligéns	inteligente, inteligentes
inteligénsia, intelijánsia	inteligencia
intemperie, al ras, destemplansa, exterió, a fora, al aire libre	intemperie, al raso, destemplanza, exterior, fuera, al aire libre
intensa, intenses	intensa, intensas
intensamen	intensamente
intensidat, magnitut, poténsia, passió, entussiasme, apassionamén, veheménsia, exaltassió, grado, energía, forsa, vigor	intensidad, magnitud, potencia, pasión, entusiasmo, apasionamiento, vehemencia, exaltación, grado, energía, fuerza, vigor
intensió, intensións	intención, intenciones
intensíssim, intensíssims	intensísimo, intensísimos
intensíssimamen, en molta intensidat	intensísimamente
intensiu, intensius	intensivo, intensivos
inténta	intenta
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - preténdre, procurá, tratá de, voldré fé, aspirá a, dessichá, probá a, proyectá, tantejá	intentar, pretender, procurar, tratar, querer, aspirar, desear, probar, proyectar, tantear
intentabe	intentaba
intentabem, intentáem	intentábamos
intentaben	intentaban
intentán (g)	intentando
intentarán	intentarán
intentat, intentats	intentado, intentados
intentáu, intentéu	intentarlo, intentáis
intente	intenta
intento	intento
Intentos – que tú intentos	Intentos – que tú intentes
interdissiplinari, interdissiplinaris, com la lingüística y la sossiología	interdisciplinario, interdisciplinarios
interés, interesos	interés, intereses
Interés, interesos	Interés, Intereses
interesá, complaí, contentá, encantá, deleitá, alegrá, cautivá, atráure, seduí, hechisá, enchisá, arrebatá, entusiasmá, embelesá, embriagá, absorbí	interesar, atraer, agradar, apasionar, cautivar, prendar, sugestionar, fascinar, hechizar
interesaríe, interessaríe	interesaría
interesás	interesarse
interesat	interesado
Interesats, interessats	interesados
interessám	interesarme
interessán	interesante
interessanta (ella)	interesante
interesse	interesa
interesse	interesa
interesso	intereso
interfono, telefonet de la comunidat	interfono, telefonillo de la comunidad
interió, interiós	interior, interiores
interiorisme	interiorismo
interiormen	interiormente
interiós	interiores
interlocutó, interlocutós	interlocutor, interlocutores
intermediari, intermediaris	intermediario, intermediarios
intermicha, intermija	intermedia
intern, interns, interno, internos	interno, internos, internado, internados
interna, internes	interna, internas
internabe	internaba
internada, internades	internada, internadas
internat, internats – seminari aon va está l´agüelo Sebeta	internado, internados – seminario
internes	internas
interpretassió, interpretassións del grupo de teatro fem riure (o no) de Valderrobres	interpretación, interpretaciones
interrogá	interrogar
interrogán	interrogante
interrogán (g)	interrogando
interrogáns	interrogantes
interrogat	interrogado
interrogatiu, interrogatius, quí, cóm, qué, cuán, per qué ...	interrogativo, interrogativos
interrogatori, interrogatoris	interrogatorio, interrogatorios
interromprán, (interrumpirán)	interrumpirán
interrómpre (interrumpí) – interrumpixgo o interrumpixgo, interrumpíxes, interrumpíx, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen – interrómpego, interróms, interróm, interrumpím, interrumpíu, interrumpíxen	interrumpir
interrumpí (vore interrómpre)	interrumpir
interrumpit, interromput	interrumpido
interrumpits, interromputs	interrumpidos
interrumpíx	interrumpe
interrupsió, interrupsións	interrupción, interrupciones
intersedí	intercedir
intervé	interviene
intervenen	intervienen
Interveníe	Intervenía
intervensió	intervención
intervensións	intervenciones
intervindre	intervenir
intervinguda, intervingudes	intervenida, intervenidas
intervinguere	interviniera, interviniese
íntim, íntims – Matarraña íntim	íntimo, íntimos
íntima, íntimes	íntima, íntimas
íntimamen	íntimamente
intimat	intimado
intimidat	intimidad
Intoxicá, intocsicá – intoxico, intoxiques, intoxique, intoxiquém o intoxicám, intoxiquéu o intoxicáu, intoxíquen – intoxicára – intoxicaré – intoxicaré	intoxicar
intoxicás	intoxicarse
intoxico	intoxico
intranquil, intranquils	intranquilo, intranquilos
intranquilidat	intranquilidad
intransferible	intransferible
intransigén	intransigente
intrigá	intrigar, Conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, maquinar, tramar, maniobrar
intrincá	intrincar, complicar, enmarañar, embarullar, embrollar, tergiversar
introduí, embutí, farsí (rellená)	introducir, embutir, rellenar
introduím	introducirme
introduín (g)	introduciendo
introduís	introducirse
introduixco	introduzco
introduíxen	introducen
intrús, intrusa, entrometut, entrometuda, inoportú, inoportuna, trepadó, trepadora, trepa, forasté, forastera, forasté, forastera, forano, forana, ajeno, ajena	intruso
intrusos	intrusos
intuissió, instín, visió, flat (olfato), ull, vista, perspicássia, sagasidat, clarividénsia, pressentimén - vislumbrá, barruntá	intuición, instinto, visión, olfato, ojo, perspicacia, sagacidad, clarividencia, presentimiento, vislumbre
intuíxco	intuyo
inundá	inundar
inundabe	inundaba
inundat	inundado
inussitadamen	inusitadamente
inussitades	inusitades
inútilmen	inútilmente
invadí	invadir
invadida, invadides	invadida, invadidas
invadíe	invadía
invadíen	invadían
invadit, invadits	invadido, invadidos
invadix	invade
Invadixen	invaden
invalidés	invalidez
invasió, invasións	invasión, invasiones
invén, invento, invéns, inventos	invento, inventos
invensible, que no se pot vénse	invencible
invensió, invensións	invención, invenciones
inventá, inventás	inventar, inventarse
inventabe	inventaba
inventaben	inventaban
inventat, inventats	inventado, inventados
invento, inventos	invento, inventos
invern, hivern	invierno
inversa (a la)	inversa
invertit, invertits	invertido, invertidos
investigá	investigar
investigadó, investigadós	investigador, investigadores
investigán (g)	investigando
investigasió, investigassió, investigasións, investigassións	investigación, investigaciones
investigat, investigats	investigado, investigados
inviarn	invierno
invissible, que no se pot vore, com lo que porte lo heliotropo a damún – invissibles	invisible, invisibles
invitá, vore convidá	invitar
invitabe, invitáe	invitaba
invitaben, invitáen	invitaban
invitála	invitarla
invitáls	invitarlos
invitám	invitarme
invitaríe	invitaría
invitassió, invitassións	invitación, invitaciones
invitat, invitats, convidat, convidats	invitado, invitados, convidado, convidados
invitátos	invitaros
invitats	invitados
invite	invita
inviten	invitan
inviton	inviten
invocá	invocar
invocabe	invocaba
invocán (g)	invocando
involuntaria	involuntaria
involuntariamen, sense volé, sense voluntat de féu	involuntariamente
ira, rábia	ira, rabia
ironía	ironía
irónic, irónics	irónico, irónicos
irrassional	irracional
irrassionals	irracionales
irreal, que no es real, de verdat	irreal
irreals	irreales
irregulá	irregular
irregulá	irregular
irregularidat	irregularidad
irregularidats	irregularidades
irregulás	irregulares
irrepetible, que no se pot repetí	irrepetible
irreversible, que no se pot torná al estat de abáns	irreversible
Irritá – diu un árbit : no me tocos lo pito que me irrito	irritar
irritán (g)	Irritando – irritante
irritare	irritara, irritase
irritat, irritats (los ulls per ejemple)	irritado, irritados
ís, ix	sale
isla, isles	isla, islas
isleta, isletes	isleta, isletas – islita, islitas
isque, ixque	salga
isquere, ixquere	saliera, saliese
isquiarra	izquierda
isquiarro	izquierdo
íssen, íxen	salen
ísses, íxes	sales
issí, eixí, ixí	salir
issíen, ixíen, eixíen	salían
itálic	itálico
itálics	itálicos
itinerari, itineraris	itinerario, itinerarios
ix	sale
ixa	esa
ixco	salgo
íxe	ese
ixe, eixe	ese
íxen	salen
íxes	sales
ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen	salir
ixida, eixida	salida
ixidó	saliente
ixidós	salientes
ixíe	salía
ixíen	salían
ixím	salimos
ixín (g)	saliendo
ixínli	saliéndole
ixiré	saldré
ixirém	saldremos
ixiríe	saldría
ixíssen, eixíssen de la carretera, ixíssen en la seua	salirse de la carretera, con la suya
ixit	salido
ixits	salidos
ixíu	salís
ixo, aixó	esto
ixos, eixos	estos
ixque	salga
ixquém	salgamos
ixquen	salgan
ixquera	saliera, saliese
ixquere (ell)	saliera, saliese
ixqueren	salieran, saliesen
íxques	salgas