Mostrando las entradas para la consulta escribim ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta escribim ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 14 de agosto de 2017

Juan Carlos Abella, rabosí


Camiseta, yo parlo lo chapurriau, historia del chapurriau, Juan Carlos Abella

Bon dia grupo, avui después de dormi mol be tota la nit me sentigo en molta energía aixi que vach a escriure algunes cosetes. Ai vach volé feli un merescut reconeiximen a Luis Arrufat, una persona que continuamen dignifique lo chapurriau, u fa en les maravilloses histories del aguelo sebeta, y tame u fa cuan fa escriu mol mes directe en defensa de la nostra llengua, lo vach volé posa com lo que es, un ejemple a seguí pera tots natros, y avui tos ting que di que penso exactamen lo mateis que ai.

Lo vach volé posa con a ejemple per que estos rades dies al muro a agut mol revombori pos se a colat algún grupo inadecuat, cosa que enseguida an utilisat los nostres adversaris pera tergiversan les coses, inventansen falses verdats atacamos al de femos mol mal, per aixo en la figura de Luis los vull di que este grupo esta format per gen mol valida, que som un grupo de bona gen que mos mou la pasio que sentim per la nostra llengua lo chapurriau, y que lucharem en totes les nostres forses pera defensa.

Pensem una cosa, natros per que luchem?, y ells?, quins argumens tenen mes pes los nostres o los seus, analisemu, natros luchem pera defensa la nostra llengua que forme part de la nostra cultura y de la nostra identidad, ni mes ni menos, casi res, estem mol orgullosos de defensa lo chapurriau, la llengua en que am dit les nostres primeres paraules, la llengua que mos an enseñat los nostres pares, la herensia que am resibit dels nostres antepasats, son com podeu vore raons de mol pes. Y ells per que luchen, quins interesos tenen detrás de la seua voluntad de introdui al nostre territori una llengua forastera. Preguntem a eixes persones que aven naixcut aquí defensen eixa imposisio, acas no recordeu en quina llengua vau di les vostres primeres paraules?, per que renegueu de la llengua que parlaen los vostres pares?, per que renunsieu a la herensia dels vostres antepasats?, per que aneu contra la vostra propia sang?, es potse per dines?, per política? . Tranquils no les contestarán mai estes preguntes, no se atrevisen, los seus motius de lucha son pos mes superfisials, mes materials, com podeu vore no ña coló, los nostres argumens son mol mes importans y aixo los asuste. Aixi que tos ánimo a tots a presenta batalla escribin, com fa lo nostre estimadisim Luis, animeutos a escriure en chapurriau, espero les vostres histories per ejemple ara en un mes aproximadamen tots los pobles fan les seues festes, conteumoles, escribiu les vostres vivensies, sense po, sense vergoña dingu tos criticara cap falta de ortografía, penseu que la millo patacada que los podem pega e eixos es demostrals que tame mos entenem cuan escribim en chapurriau, fenu los estem dien que no nesesitem pera res la seua gramática forastera  y que ya sen poden ana capa casa seua. A per ells, escribin les nostres vivensies, a per ells escribin desde lo respete y la educasio, a per ells escribin histories com les del aguelo sebeta, a per ells escribin los nostres sentimens. Si amigs escribim, escribim per lo chapurriau,  escribim per los nostres pares, escribim per los nostres antepasats, y tame escribim per los nostres fills, per la nostra identidad.

ESCRIBIM.

martes, 13 de agosto de 2024

P - Compairesc

P


P, seizième lettre de l'alphabet et la douzième consonne, p.

Soen pauzam p per b. Leys d'amors, fol. 4.

(chap. Assobín posam o posem (ficam o fiquem, escribim) p per b.)

Souvent nous posons p pour b.

Qui be no sapcha que ditz p

Ponchat.

B. Carbonel: Un sirventes.

Qui ne sache bien que signifie p pointé.


Pabalhol, s. m., papillon.

Aytal volatil es dit pabalhol. Eluc. de las propr., fol. 250.

Pareil volatile est dit papillon.

(chap. Maripossa, mariposses. Cuan vach estudiá a Alcañís, anabem al bar papillon a minjá un pincho de truita de pataca en seba, que es de les millós que hay minjat may, y hay repetit moltes vegades; la servíe Julio a un plat, en pa en tomata y oli de oliva, y una mayonesa mol fina. 

ESP. Mariposa, mariposas.)


Pabil, Pabel, s. m., lat. pabulum, mèche.

En la candela son tres causas: la cera e' l pabils e 'l fox.

(chap. A la candela (vela) ñan tres coses: la sera y la mecha y lo foc.)

Sermons en provençal, fol. 23.

Dans la chandelle sont trois choses: la cire et la mèche et le feu.

Ciris ab pabel d' estopas. Cartulaire de Montpellier, fol. 117.

Cierges avec mèche d' étoupes.

CAT. ESP. PORT. Pabulo. (chap. Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.)

Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.

2. Pabilum, s. m., mèche.

Quod omnes et singulae faces... sicut de bona et sufficienti cera et... 

de pabilo lichino vel cotone. Carpentier, t. III, col. 115.

II (2) onsas de pabilum en 1 livra de cera. Cout. de Condom.

Deux onces de mèche dans une livre de cire.


Padela, Padena, s. f., lat. patella, poêle.

Rimas... in ela..., padela. Gramm. provençale.

Rimes... en ele..., poêle.

La padena de infern en que lo diable fa sas fregiduras.

V. et Vert., fol. 8.

La poêle d' enfer en quoi le diable fait ses fritures. 

ANC. FR. Paelles, chauderons. Eustache Deschamps, p. 211.

(chap. Paelles, calderons.)

CAT. Paella. IT. Padella. (chap. Paella, paelles: es tan lo plat de arrós com la paella aon se fa o cuine. A Beseit ña un mote: matapaelles.

(ESP. Paellera.)

2. Padeleta, Padeneta, s. f. dim., petite poêle.

Es cotz en una padeleta.

Soritz vivas li datz gan re... 

En una padeneta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Est cuit dans une petite poêle.

Souris vives vous lui donnez beaucoup... dans une petite poêle.

CAT. Paelleta. IT. Padelleta. (chap. Paelleta, paelletes.)

3. Padelada, s. f., poêlée.

Padeladas de luec en luec

Li deu hom dar d' ueus cueitz en fuec.

Deu hom faire la padelada

En fort escudela crozada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Poêlées de temps en temps on lui doit donner d'oeufs cuits en feu.

On doit faire la poêlée dans une forte écuelle creusée.

CAT. Paellada. IT. Padellata. (chap. Paellada, paellades.)

(N. E. Hay que advertir que Raynouard no conocía, o no quería conocer, la lengua valenciana. Antes de su tiempo hay muchos textos escritos explícitamente en lengua valenciana, y no los nombra. No voy a nombrar otros fallos que tuvo, porque esta obra que estoy todavía editando es vastísima; es muy pesada pero saca a la luz muchas verdades, para quien las quiera ver.)

Kempis  Vita Christi POR Sor Ysabel  DE Villena Letra Gótica. Libro *Rarísimo Impreso *año (en lugar de virgulilla ñ hay ^ circunflejo desplazado a la derecha) 1497. Incunables 1973 (BNE)


Pagina, s. f., lat. pagina, page.

Aquesta present pagina. Cout. de Condom, de 1314. 

(chap. Esta presén página.)

Cette présente page.

En l' autra pagina. Trad. d'Albucasis, fol. 7.

En l'autre page.

CAT. ESP. (página) PORT. IT. Pagina. 

(chap. Página, págines; v. paginá; paginassió, paginassions.)

2. Compaginacio, s. f., du lat. compago, assemblage, emboîtement.

So del corrs ligament et compaginacio. Eluc. de las propr., fol. 61.

Sont du corps ligament et assemblage.

CAT. Compaginació. ESP. Compaginación.

(chap. Compaginassió, compaginassions.)

3. Compaginar, v., lat. compaginare, assembler, relier, emboîter.

Part. pas. Dels nervis en els compaginatz et ligatz.

Eluc. de las propr., fol. 61. 

Des nerfs en eux assemblés et liés.

CAT. ESP. Compaginar. (chap. Compaginá: compagino, compagines, compagine, compaginem o compaginam, compaginéu o compagináu, compaginen; compaginat, compaginats, compaginada, compaginades.)


Paire, Payre, s. m., lat. patrem, père.

Aquelas causas per que pot lo paire e la maire, e l' avis e la avia deseretar sos enfans. 

La falcidia qu' el paire, o la maire, o las autras subeiranas personas sont destreitas de laissar a lor enfans. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 16 et 15.

Ces causes pourquoi peut le père et la mère, el l' aïeul et l' aïeule déshériter ses enfants.

La falcidie que le père, ou la mère, ou les autres personnes ascendantes sont obligées de laisser à leurs enfants. 

Fig. De joven eratz capdels e paire.

Bertrand de Born: Mon chant. 

D' amabilité vous étiez chef et père. 

Selh qu'era de valor caps e paire, 

Lo rics, valens Richartz, reys dels Engles. 

G. Faidit: Fortz chausa. 

Celui qui était chef et père de valeur, le puissant, vaillant Richard, roi des Anglais.

- Le chef d'une suite de générations.

Del pom 

Que manget Adam nostre payre.

(chap. De la poma que va minjá Adán lo nostre pare.)

Los VII Gaugs de Maria.

De la pomme que mangea Adam notre père.

Adam, lo premiers payres, fon mes en paradis. V. de S. Honorat. 

Adam, le premier père, fut mis en paradis.

- Nom donné aux membres des différents ordres religieux.

Del onrat payre en Crist, 

Monsen Gauselm, l' abat, agut en ay mandat. V. de S. Honorat. 

De l'honoré père en Christ, monseigneur Gaucelm, l'abbé, j'en ai eu mandat.

- Confesseur, directeur de conscience.

Nos devem portar honor a nostres payres esperitals que an la cura de nos ensenhar et endressar en cors et en arma. V. et Vert., fol. 2.

Nous devons porter honneur à nos pères spirituels qui ont le soin de nous enseigner et diriger en corps et en âme.

A vos, car payre esperitals. La Confessio. 

A vous, cher père spirituel.

- Loc. Désignant la première personne de la Trinité.

El nom del payre omnipoten. Los VII Gaugs de Maria.

Au nom du Père tout-puissant. 

Lo Payre del cel dont nos ve tota veraya nobleza. V. et Vert., fol. 37. 

Le Père du ciel dont nous vient toute vraie noblesse.

- Désignant le pape.

Lo santz Payres cavalca e ven son dreg camin.

En ayssi lo sanz Payres descautz volia intrar. V. de S. Honorat.

Le saint père chevauche et vient son droit chemin.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Par ainsi le saint père voulait entier déchaussé.

- Désignant les docteurs de l'Église. 

La doctrina dels sanhs paires. Trad. de. la Règle de S. Benoît, fol. 38.

La doctrine des saints pères.

CAT. Pare. ESP. PORT. IT. Padre. (chap. Pare, pares.)

2. Pater noster, Pater Nostre, Patre nostre, s. m., patenôtre, chapelet, pater noster.

No portavan pater nostres

Ni autre senhal.

P. Vidal: Abril issic. 

Ne portaient chapelets ni autre marque. 

El legia chascun dia lo Salteri, e disia C e L (150) patres nostres.

V. de Guillaume de la Tour. 

Il lisait chaque jour le Psautier, et disait cent et cinquante patenôtres.

Quan ieu cuig dire patre nostre, 

Et ieu dic: Domna, totz soi vostre.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Quand je pense dire patenôtre, et je dis: Dame, je suis tout vôtre.

Loc. fig. Canta lo pater noster del cimi. V. et Vert., fol. 26. 

Chante la patenôtre du singe.

Prov. Aysso es vers coma lo pater noster. V. et Vert., fol. 27. 

Ceci est vrai comme le pater noster.

CAT. Pare nostre. ESP. Padre nuestro. PORT. Padre nosso. IT. Paternostro.

(chap. Padre nuestro; en teoría se diríe pare nostre, pares nostres.)

3. Pairi, Payri, s. m., lat. patrinus, parrain.

La tenc a las fons e fo son payri. La enseynhava son payri. Philomena.

La tint sur les fonts et fut son parrain. Son parrain l' instruisait.

Mal desmens ton pairi et la crema que y mes. (N. E. crisma.)

Izarn: Diguas me tu.

Mal tu déments ton parrain et le chrême qu'il y mit.

CAT. Padri. ESP. Padrino. PORT. Padrinho. IT. Patrino. 

(chap. Padrí; padrins són los dos, tan home com dona; padrina, padrines. Ma padrina es tamé ma cusina germana, y mon padrí lo seu home. Yo soc son fillol.)

4. Paterna, s. f., Dieu le père, Créateur.

Per tal que miels puscam la veraya paterna

Preyar.

V. de S. Honorat.

De sorte que nous puissions mieux prier le vrai Créateur.

La vera paterna

vos confonda

E us rebonda.

Gavaudan le Vieux: Aras quan plou.

Le vrai Créateur vous confonde et vous ensevelisse.

5. Pairastre, s. m., parâtre.

E 'l pairastre contra son filhastre.

Si lo pairastre noiris son filhastre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28 et 7.

Et le parâtre contre son fillâtre.

Si le parâtre nourrit son fillâtre.

CAT. Padastre. ESP. Padrastro. PORT. Padrasto. (chap. Padrastro, padrastros, padrastre, padrastres; madrastra, madrastres.)

6. Paternitat, s. f., lat. paternitatem, paternité.

Paternitat... solament al payre conveniens. Eluc. de las propr., fol. 7.

Paternité... seulement au père convenant.

CAT. Paternitat. ESP. Paternidad. PORT. Paternidade. IT. Paternità, paternitate, paternitade. (chap. Paternidat, paternidats.)

7. Pairenal, Payrenal, adj., paternel.

Luxuria desplaz a Deu, e es perdicios de la pairenal benecio.

C' ame ab pairenal pietat cels que chastia. Trad. de Bède, fol. 41 et 56. Luxure déplaît à Dieu, et est perdition de la bénédiction paternelle. 

Qu'il aime avec piété paternelle ceux qu'il châtie. 

A totz autres bens payrenals e mayrenals. 

Justel, Hist. de la maison de Turenne, pr., tit. de 1399. 

A tous autres biens paternels et maternels.

8. Paternal, adj., paternel.

Ver regard de paternal dilection et amor. 

Tit. de 1468, Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37.

En considération d'affection et amour paternel.

Per lo dreg paternal e maternal. Tit. de 1262. DOAT, t. VIII, fol. 39.

Pour le droit paternel et maternel.

CAT. ESP. PORT. Paternal. IT. Paternale. (chap. Paternal, paternals; maternal, maternals.)

9. Pairon, Pairo, Payro, s. m., chef de famille, supérieur, patron. 

Ades an clergues aital uzansa 

Que, quan trobon pairo de gran puisansa, 

Tut cant il vol fan ben et umilmen. 

Bertrand d'Allamanon III: D'un sirventes. 

Maintenant les clercs ont telle habitude que, lorsqu'ils trouvent chef de famille de grand pouvoir, tout ce qu'il veut ils font bien et humblement.

Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58. 

Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.

- Au plur. Ascendants au premier degré, les père et mère. 

Volc que fos faitz ses pairos 

Lo premier peccaire.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum. 

Voulut qu'il fût créé sans ascendants le premier pécheur.

Vieu ne meills 

Austors, can es de pairons vieills.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

L'autour en vit mieux, quand il est (né) de vieux pères.

Prov. Meyns an fe l'enfant qu' els pairos.

Bernard de Venzenac: Iverns vai.

Moins ont de foi les enfants que les pères.

(chap. Patró, patrons; pares.)

10. Pairona, s. f., patronne.

Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58.

Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.

(chap. Patrona, patrones.)

11. Patron, Patro, s. m., lat. patronus, patron, ancien maître d'un affranchi.

Lo libertz non pot clamar son patron en plait, ses mandament de la poestat.

Lo patros non es tengutz per so libertin, ni lo libertin non es tengut per son patron. Trad. du Code de Justinien, fol. 3 et 37. 

L' affranchi ne peut appeler son patron en justice, sans la permission de l'autorité.

Le patron n'est pas tenu pour son affranchi, ni l' affranchi n'est pas tenu pour son patron.

- Protecteur.

De l' isla de Lerins patrons e governayres. V. de S. Honorat. 

(chap. De la isla de Lerins patró y gobernadó.)

De l' île de Lerins patron et gouverneur. 

L' apostol S. Andrieus, 

Mot gran patros dels amics sieus. Brev. d'amor, fol. 184. 

L' apôtre saint André, moult grand protecteur des siens amis.

- Guide, conducteur.

Si en una nau no y a un patro, mal vai a la nau. 

Arbre de Batalhas, fol. 185.

Si dans un navire il n'y a pas un patron, mal il va au navire.

- Modèle.

Architipe... quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat.

Eluc. de las propr., fol. 105.

Archétype... car il est principal patron et figure exemplaire du monde créé.

Los consolz an avut lo patron d'aquela marca, et l'an portat e mes en l' ostal del comun. Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.

Les consuls ont eu le patron de celle marque, et l'ont porté et mis dans l'hôtel du commun. 

CAT. Padró, patró. ESP. Patrón. PORT. Patrono. IT. Padrone.

(chap. Patró, patrons; tamé los que se seguixen per a tallá roba, construí, pintá, etc.)

12. Patronat, s. m., lat. patronatus, patronat, sorte de dignité. 

Que agues la dignitat del patronat de Roma.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.

Qu'il eût la dignité du patronat de Rome.

(chap. Patronat, classe de dignidat. ESP. Patronato.)

13. Patrocin, s. m., lat. patrocinium, patrocine, sorte de salaire, de droit de patronage.

Latas ni patrocins non si demandan apres cinq ans.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 481.

Lates ni patrocines ne se demandent après cinq ans.

Per exegir las dichas latas et patrocins. 

Statuts de Provence. BOMY, p. 235. 

Pour exiger les dites lates et patrocines. 

CAT. Patrocini. ESP. PORT. IT. Patrocinio. (chap. Patrossini, patrossinis.)

14. Patrocinar, v., lat. patrocinari, protéger, servir de patron, répondre. Las pauras gens per las quals patrocinon.

Statuts de Provence. BOMY, p. 8. 

Les pauvres gens pour lesquels ils répondent.

CAT. ESP. PORT. Patrocinar. IT. Patrocinare.

(chap. Patrossiná: patrossino, patrossines, patrossine, patrossinem o patrossinam, patrossinéu o patrossináu, patrossinen; patrossinat, patrossinats, patrossinada, patrossinades.)

15. Patrimoni, Patremoni, s. m., lat. patrimonium, patrimoine.

Aysso avem de nostre patremoni. Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 3.

Cela nous avons de notre patrimoine.

Los bes de sancta Glieya que son lo patremoni de Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 16.

Les biens de sainte Église qui sont le patrimoine de Jésus-Christ.

CAT. Patrimoni. ESP. PORT. IT. Patrimonio. (chap. Patrimoni, patrimonis.)

16. Patrimonial, Patrimoniau, adj., lat. patrimonialis, patrimonial.

En las causas patrimonials. Abre de Batalhas, fol. 188.

Dans les choses patrimoniales. 

Eretatges patrimoniaus. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, p. 216. 

Héritages patrimoniaux.

CAT. ESP. PORT. Patrimonial. IT. Patrimoniale. 

(chap. Patrimonial, patrimonials.)

17. Patronimic, adj., lat. patronymicus, patronymique.

Noms patronimics... es aquel que s deriva e pren nom dels noms dels payros nostres. Leys d'amors, fol. 48. 

Le nom patronymique... est celui qui se dérive et prend nom des noms de nos pères.

CAT. Patronimic. ESP. Patronímico. PORT. Patronymico. IT. Patronimico.

(chap. Patronímic, patronimics, patronímica, patronímiques.)

18. Patrial, adj., patrial, qui appartient à la patrie. 

Noms patrials es noms d' un pays. Leys d'amors, fol. 47.

Le nom patrial est le nom d'un pays.

19. Parent, Paren, s. m., lat. parentem, parent.

Que dels parenz qu' aten de vas Espagna

Socors ogan non creia qu' a lui venia. 

Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.

Que des parents qu'il attend devers Espagne il ne pense pas qu'il lui vienne secours cette année. 

Anc paire ni autre paren 

No us amero tan finamen.

G. Faidit: Coras que. 

Oncques père ni autres parents ne vous aimèrent si purement.

Soi, ieu, tos parens carnals 

E tos parens espirituals. 

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je suis, moi, ton parent charnel et ton parent spirituel.

Fig. Ar sai e conosc qu'es vertatz 

Que 'l diable son siei paren.

P. Vidal: Amors pres.

Maintenant je sais et connais qu'il est vrai que les diables sont ses parents.

- Adam.

Per peccatz del premier paren. Los VII Gaugs de Maria. 

Par péché du premier parent. 

Adj. No m'es parens ni vezina.

Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta. 

Ne m'est parente ni voisine. 

CAT. Parent. ESP. Pariente. PORT. IT. Parente. (chap. Parén, parens.)

Réquiem per un llauradó español. Traduít per Ramón Guimerá Lorente.  Autó: Ramón José Sender.

20. Parenta, s. f., parente, alliée par le sang.

Mos parens e parentas. Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.

(chap. Mons parens y parentes.)

Mes parents et parentes.

Fig. Pois prez onratz

Non a tan bona parenta.

B. de Ventadour: En aquest gai. 

Puisque mérite distingué n' a pas si bonne alliée. 

Ieu tenc per messongiers 

Cels que cercon sa parenta.

B. Zorgi: Entre totz mos. 

Je tiens pour mensongers ceux qui cherchent sa parente.

CAT. Parenta. ESP. Parienta. PORT. Parenta. (chap. Parenta, parentes.)

21. Parentat, s. m. et f., parenté.

Pres molher outra lo grat

De totz cellz de son parentat. V. de S. Honorat.

Il prit femme outre le gré de tous ceux de sa parenté.

La parentat volgra donar a vendre,

Sol que m pogues latz son bel cors estendre.

T. de Blacas et de Peyrols: Peirols. 

La parenté je voudrais donner à vendre, pourvu que je me pusse étendre à côté de son beau corps.

- Parent, allié.

Car aquel sobrenom avian sos parentatz. V. de S. Honorat. 

Car ce surnom avaient ses parents.

Tug siei parentat 

Naisson d' un fuec de que son aflamat. 

G. Faidit: A lieys cui am. 

Tous ses parents naissent d'un feu de quoi ils sont enflammés. 

IT. Parentado.

22. Parentela, s. f., parenté.

Las personnas plus prochanas en affinitat et parentela.

Statuts de Provence. BOMY, p. 47. 

Les personnes plus proches en affinité et parenté.

CAT. ESP. PORT. IT. Parentela. (chap. Parentela, parenteles.)

23. Parentor, s. m., parenté, famille. 

Sabetz vos cals hom era ni de quin parentor? 

Roman de Fierabras, v. 3651. 

Savez-vous quel homme il était et de quelle famille?

24. Parentiu, s. m., parenté, alliance. 

No fui del vostre parentiu 

Per tal qu'us vis e us baizes tota via.

Raimond de Miraval: Trop a un. 

Je ne fus pas de votre parenté pour cela que je vous visse et vous embrassasse toujours. 

CAT. Parentiu.

25. Parentesc, s. m., parenté, alliance, union.

Aysso es noble parentesc. V. et Vert., fol. 34. 

(chap. Aixó es noble parentesc o parentesco o parentela.)

Ceci est noble parenté.

Per vezinesc ni per parentesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.

Pour voisinage et pour parenté.

ESP. PORT. IT. Parentesco. (chap. Parentesc o parentesco.)

26. Enparentar, v., apparenter. 

Ben s' enparenta qui am bon coratge s' ajosta. Trad. de Bède, fol. 4. 

Bien s' apparente qui s' unit avec bon coeur.

Part. pas. substantiv. 

Ab dels miels de la vila e dels enparentatz. Guillaume de Tudela. 

Avec des mieux de la ville et des apparentés. 

ANC. FR. C'est des barons de France le plus emparentés. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 13. 

CAT. ESP. PORT. Emparentar. IT. Imparentare. 

(chap. Emparentá: emparento, emparentes, emparente, emparentem o emparentam, emparentéu o emparentáu, emparenten; emparentat, emparentats, emparentada, emparentades.)

27. Patrici, s. m., lat. patricius, patrice.

Venc lor ajudar lo patrici dels Romas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.

Vint leur aider le patrice des Romains.

ESP. PORT. Patricio. IT. Patrizio. (chap. Patrissi, patrissis; patricio, patricios; patrissia, patrissies, patricia, patricies.)

28. Patriarcha, s. m., lat. patriarcha, patriarche.

Tro Noe, san patriarcha. Brev. d'amor, fol. 148. 

Jusqu'à Noé, saint patriarche. 

Fon apellat Ysaac patriarcha. 

Serem, en nostre matremoni, en l' orde dels S. patriarchas.

V. et Vert., fol. 79 et 92. 

Fut appelé Isaac le patriarche. 

Nous serons, en notre mariage, au rang des saints patriarches.

- Dignité ecclésiastique.

Trames lo al patriarcha d' Antiocha. Liv. de Sydrac, fol. 1. 

Le transmit au patriarche d'Antioche. 

Pregar n' ei lo patriarcha Jan. 

T. d' Isabelle et d' Elias Cairels: N Elias. 

J'en prierai le patriarche Jean.

CAT. ESP. PORT. IT. Patriarca. (chap. Patriarca, patriarques, com los de Torredarques.)

29. Patriarcal, adj., lat. patriarchalis, patriarcal.

En las autras IIII glyeyas patriarcals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.

Dans les quatre autres églises patriarcales.

CAT. ESP. PORT. Patriarcal. IT. Patriarcale. (chap. Patriarcal, patriarcals.)

30. Papon, s. m., aïeul.

Hereter de Peyre de Lartigua, son papon.

Tit. de 1429, Bibl. du R. Ville de Castres. 

Héritier de Pierre de Lartigue, son aïeul.

(chap. Yayo, yayos.)

31. Compaire, s. m., compère. 

Que a 'N Guillem dono breumen enfan

Don, s' a lui platz, yeu sos compaire sia. 

Bernard d'Auriac: En Guillem.

Qu'au seigneur Guillaume ils donnent bientôt enfant dont, s'il lui plaît, je sois son compère. 

S'ieu trobava mon compair' En Blacatz. 

Cadenet: S' ieu. 

Si je trouvais mon compère le seigneur Blacas. 

CAT. Compare. ESP. PORT. IT. Compadre. 

(chap. Compare, compares; comare, comares.)

Dos sienesos volen a una dona comare de un dells. Mor lo compare y torne a visitá al compañ, segóns la promesa y juramén que se habíen fet, y li conte cóm se está al atre món.

32. Compairesc, s. m., compérage.

Ni s layssa ges per compairesc

De far dreg, ni per parentesc.

Contricio e Penas ifernals.

Ni se laisse point par compérage de faire justice, ni par parenté.

miércoles, 24 de enero de 2024

Compactio - Contar

Compactio, s. f., lat. compactio, compacité.

Entre totz metals es de maior compactio.

Es plus ferma per maior compactio et ajustament.

Eluc. de las propr., fol. 183 et 173.

Entre tous métaux est de plus grande compacité.

Est plus ferme à cause de plus grande compacité et liaison.

IT. Compazione.

carpit


Compendios, adj., lat, compendiosus, abrégé, accourci.

O son... compendiosas. Leys d'amors, fol. 26.

Où elles sont... abrégées.

CAT. Compendios. ESP. PORT. IT. Compendioso. (chap. compendiós, compendiosos, compendiosa, compendioses; abreviat, abreviats, abreviada, abreviades; acursat, acursats, acursada, acursades.)

 

Comprar, v., lat. comparare, acheter, acquérir.

Perqu'eu soi sa vengutz a vos

Vendre pretz, si 'n voletz comprar.

(chap. literal: Perque yo soc (hay) açí vingut a vos a vendre mérit (preu), si ne voléu comprá. 

Gui de Glotos: Diode ben.

C'est pourquoi je suis venu ici vers vous vendre mérite, si vous en voulez acheter.

La bella que m compret baizan.

(chap. La bella que me va comprá besán)

Berenger de Palasol: Mais ai de.

La belle qui m'acheta en embrassant.

Mielhs qu'aiselh c'om compr' e ven,

Soi vostres senes estraire.

Aimeri de Peguilain: Pus descobrir.

Mieux que celui qu'on achète et vend, je suis vôtre sans restreindre.

Proverb. Que car deu comprar qui car ven.

(chap. Que car deu comprá qui car ven. Si en ves de comprá escribim comprar, encara que la r final dels verbos no se pronunsie, y no cal escríurela, tindríem una frasse calcada, igualeta, del ocsitá al chapurriau. En catalá es igual que en ocsitá.)

Loís Alibèrt: dialèctes occitans, catalan comprés


Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Que cher doit acheter qui vend cher.

ANC. FR. Nus n'a bien, s'il ne le compere.

Roman de la Rose, v. 2610.

Que puis-je comparer plus cher

Que mettre cueur, vie et courage.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 499.

CAT. ESP. PORT. Comprar. IT. Comprare, comperare. (chap. Comprá, comprás; crompá, crompás; compro, compres, compre, comprem o compram, compréu o compráu, compren; comprat, comprats, comprada, comprades; crompá.)

Siñó Rajoy, en los 0,93 € de aumén (de la pensió) vach comprá o crompá este cartó pera enviál a vosté o vusté a la merda.


2. Compra, s. f., achat, acquisition.

Aus, tu que fas compras e vendas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Entends, toi qui fais achats et ventes.

En la carta de la deita compra.

(chap. A la carta de la dita compra.)

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 226.

En la charte dudit achat.

CAT. ESP. PORT. IT. Compra. (chap. Compra, compres; crompa, crompes.)


3. Comprazos, s. f., achat, acquisition.

Comprazos e vendezos son faitas per cossentiment que l' us hom a

ab l'autre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 37.

Acquisitions et ventes sont faites par consentement qu'un homme a avec l'autre.


4. Compraire, Comprador, s. m., acheteur, acquéreur.

N'es tengut lo compraire de tot aquo qu'en pervent a lui, enquera sia lo vendeire tengutz del pretz qu'el n' ag.

Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

L'acheteur en est tenu de tout ce qui lui en provient, encore que le vendeur soit tenu du prix qu'il en eut.

Enans si son faich comprador

O toledor qui no lor ven.

Arnaud de Cominge: Be m plai.

Au contraire ils se sont faits acheteurs ou ravisseurs envers qui ne leur vend.

Sera tengutz de vestir los compradors.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 40.

Sera tenu d'investir les acheteurs.

CAT. ESP. PORT. Comprador. IT. Compratore. (chap. Compradó, compradós, compradora, compradores; crompadó etc.)


5. Acomparacio, s. f., acquisition, accumulation.

Acomparacio dels bens de la terra. V. et Vert., fol. 10.

Acquisition des biens de la terre.

 

Coms, s. m., lat. comes, comte.

Coms venant de comes était sujet, et comte venant de comitem, régime au singulier.

El era coms, ar es ricx reys.

(chap. Ell ere comte o conde, ara es ric rey. 

Observéu la diferensia que ñabíe entre díli a un comte o díli rey, encara que un comte be podíe sé mol ric. Lo de condes-reyes de Bofarull, bufa al ull, comtes-reis, es de rissa, com casi totes les catalanades.)

Próspero de Bofarull y Mascaró

Folquet de Marseille: Ai! quant gent.

Il était comte, maintenant il est riche roi.

Lai al comte proensal on que sia.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes farai.

Là au comte provençal où qu'il soit.

Fig. Quar vos es coms de valor e de sen,

E coms de joy e coms d'abelhimen.

Bertrand d'Allamanon: Un sirventes farai.

Car vous êtes comte de valeur et de sens, et comte de joie et comte de gentillesse.

L'ancien français employa aussi cuens, quens, coms pour le sujet, et

comte pour le régime au singulier.

ANC. FR. Suj. Hues li cuens de la Marche et Thiebaus cuens de Champagnie, et Pierre, dit Mauclers, qui fu cuens de Bretagnie,

firent conspiration. Annales du règne de S. Louis, p. 164. (N. E. Rey San Luis IX de Francia.)

Li quens l'ama, s'en fist s'amie.

Roman de Rou, v. 5403.

Rég. Fit semondre par ban royal le comte de la Marche.

Annales du règne de S. Louis, p. 164.

Alun çà el cumte Richart.

Roman de Rou, v. 5586.

CAT. Compte (N. E. tendría que ser comte, sin p, porque compte es de computo, pero se encuentra de las dos maneras en muchos textos antiguos). ESP. PORT. Conde. IT. Conte. (chap. Conde, condes.)

- Consul.

Coms fo de Roma. Poëme sur Boèce. (coms : consol; pl. consols)

Il fut consul de Rome. (ESP. cónsul; chap. cónsul, consuls; a Beseit mote, “consolet”)


2. Comtor, s. m., comtor, qualité après celle de vicomte.

Ni ai amic c' ab si m' aus retenir,

Coms, ni vescoms ni comtors.

G. de Berguedan: Un sirventes ai en.

Et je n'ai ami, comte, ni vicomte, ni comtor, qui avec soi m'ose retenir.

E 'lh cavalier e 'lh comtor

E 'l baron e 'lh vavassor.

P. Vidal: Tant ai ben.

Et les chevaliers et les comtors et les barons et les vavasseurs.

Cortz de prelatz

O de rey o de comtor.

B. Carbonel: Amors per aital.

Cour de prélat ou de roi ou de comtor.

ANC. FR. Li mestre prince et li contour

Qui dou pueple estoient seignour.

V. Ms. de J.-C. Carpentier, t. I, col. 1113.

Cel jor il i ot maint prince,

Maint duc et maint contors.

R. d'Ourson de Beauvois. Roquefort, t. 1, p. 291.


3. Comtessa, s. f., comtesse.

Qu'a la pro comtessa prezan

Fassa ma chansonet' auzir.

P. Raimond de Toulouse: Enquera.

Qu'il fasse ouïr ma chansonnette à la noble comtesse méritante.
(chap. Condesa, condeses.)


4. Comtat, Contat, s. m. et f., comté.

Aquest comtat

Vos cresca 'l reys ab Bretanha.

Bertrand de Born: Ieu chan.

Que le roi vous augmente ce comté avec la Bretagne.

Destruire tota la contat.

Chronique des Albigeois, col. 40.

Détruire tout le comté.

ANC. CAT. Contat. ESP. PORT. Condado. IT. Contado. (chap. condat, condats.)


5. Comtiu, s. m., comté.

Sia 'l comtius d'aquel qui tenra Carcasonna...

Sia lo comtius sens devats.

Titre de 1034.

Le comté soit de celui qui tiendra Carcassonne.

Le comté soit sans exceptions.


6. Comtal, adj., comtal, de comté.

Quar en cort comtal

Dis vostra lengua parliera

Al comte greu mal.

B. de Rovenac: Una sirventesca.

Car en cour comtale votre langue parleuse dit au comte grand mal.

Subst. - Comte.

No m sove com me fes comtal.

T. de Lignaure et de G. de Borneil: Ara m platz.

Je ne me souviens pas comment il me fit comte.

CAT. ESP. Condal. (chap. Condal, condals.)


7. Vescomt, s. m., vicomte.

Pauc vos ama, vescoms, qui us enseigna

Que de ben far ni de pretz no us soveigna...

Et eu dic lo pel vescomt de Burlatz.

Cadenet: De nuilla ren.

Vicomte, peu vous aime qui vous enseigne que de bien faire ni de mérite ne vous souvienne...

Et je le dis pour le vicomte de Burlat.

CAT. Vescompte. ESP. Vizconde. PORT. Visconde. IT. Visconte. (chap. Vizconde, vizcondes.)


8. Vescomtessa, s. f., vicomtesse.

Pros vescomtess', ab cor gen

A Ventedorn vos prezen

Mon comjat.

G. Faidit: Gen fora.

Honorée vicomtesse, avec coeur gentil, à Ventadour je vous présente mon congé.

CAT. Viscomptessa. ESP. Vizcondesa. PORT. Viscondessa. IT. Viscontessa.
(chap. Vizcondesa, vizcondeses.)


9. Vescomtat, s. m., vicomté.

Las costumas del vescomtat.

(chap. Les costums del vizcondat.)

Tit. de 1392. DOAT, t. CLVIII, fol 42.

Les coutumes de la vicomté.

E 'l quatre vescomtat

Del Lemozi.

Bertrand de Born: Ges no mi.

Et les quatre vicomtés du Limousin.

CAT. Vescomptat. ESP. Vizcondado. PORT. Viscondado. IT. Viscontado.
(chap. Vizconde, vizcondes.)


10. Vescomtal, adj., vicomtal.

Entro als molis vescomtals.

Tit. de 1271. DOAT, t. XLVIII, fol 147.

Jusqu'aux moulins vicomtaux.

En la cort vescomtal.

Titre de Narbonne. DOAT, t. XLVIII, p. 240.

En la cour vicomtale.

- S. f., vicomtesse.

De Chales la viscomtal

Vuoil que m done ad estros

La gola e 'ls mans amdos.

Bertrand de Born: Domna puois.

Je veux de la vicomtesse de Châles qu'elle me donne entièrement la gorge et les deux mains.

 

Comtar, Condar, v., lat. computare, compter.

Poiria comtar d'un rei totz sos despensamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je pourrais compter toutes les dépenses d'un roi.

Ni eu no sapria issernir

Los vostres bos aips ni comtar.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis.

Ni je ne saurais discerner ni compter les votres bonnes qualités.

E fai dos jorns una letra e s conta doblamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Et une lettre marque deux jours et se compte doublement.

Part. prés. Pagadas en deniers cuntans.

Tit. de 1274, Arch. du Roy., K., 17.

Payées en deniers comptants.

Part. pas. Virtuz ses discretio es condada per vice.

Trad. de Bède, fol. 53.

Vertu sans discrétion est comptée pour vice.

ANC. CAT. Comptar. ESP. PORT. Contar. IT. Contare.


2. Compte, Comte, (N. E. la p de computatio se pierde, lo que origina la confusión entre comte y compte, conde y cuenta, cuento) s. m., lat. computatio, compte, calcul, nombre.

Mil tan es doblatz sos bes

Qu'el comtes de l'escaquier.

P. Vidal: Tant an ben.

Son mérite est doublé mille fois autant que le compte de l'échiquier.

Car plus greu comte que d'arena

Port de pecat sus en l'esquena.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Car je porte sur l'échine un plus grand compte de péché que de sable.

Loc. Rendras comt' al jutjamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Tu rendras compte au jugement.

Adv. comp. Sobrevengro lhi Sarrazi ses comte, et assalhiro los.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 189.

Survinrent les Sarrasins sans nombre, et les assaillirent.

CAT. Compte. ESP. Cuenta. PORT. Conta. IT. Conto. (chap. pórtam la cuenta, passarem cuentes; encara no sé si se escriu Torre del Compte o Comte, y si se referix al conde o a cuentes que se passaben allí.)

Torre del Compte, Comte; torrat, torrats, torrada, torrades


3. Comdador, adj., comptable, à compter.

IIII dias comdadors del temps de la confession.

Statuts de Montpellier de 1258.

Quatre jours comptables du temps de l'aveu.


4. Acontar, v., indiquer, marquer.

Quant hom lor o aconta.

Germonde de Montpellier: Greu m'es.

Quand on le leur indique.


5. Bescomtar, v., mécompter.

E vai tro al mes de novembre duran

XXII jorns, qui no y vol bescomtar.

Serveri de Girone: Un vers farai.

Et va jusqu'au mois de novembre, durant vingt-deux jours, qui n'y veut mécompter.

CAT. Bescomptar.


6. Besconte, s. m., mécompte.

Que no prenas l'un per l'autre car... lo besconte.

Trad. du tr. de l'Arpentage, c. 34.

Que tu ne prennes l'un pour l'autre car... le mécompte.


7. Mescomptar, v., mécompter.

Quan per gazang fai falceza

En mezura o en pezar

O en nombrar per mescomptar.

Brev. d'amor, fol. 119.

Quand pour profit il fait fausseté en mesure ou en peser ou en nombrer par mécompter.


8. Menescompte, s. m., mécompte.

Fals prebostz, fals curials e fals jutges, que emblon las esmendas e

las rendas a lurs senhors, e fan menescompte en despessas et en

receptas. V. et Vert., fol. 14.

Faux prévôts, faux curiaux et faux juges, qui volent les amendes et les rentes à leurs seigneurs, et font mécomptes en dépenses et en recettes.


9. Sobrecomtar, v., surfaire.

Sei hoste tut de lui se lauson,

Tant no 'l sobrecomtan ni 'l bauzon

Mais no lur don' al departir.

Roman de Flamenca, fol. 30.

Ses aubergistes se louent tous de lui, ils ne le surfont ni ne le trompent tant qu'il ne leur donne davantage au départ.


10. Compot, s. m., lat. computum, comput.

Els termes del compot volc tornar en vers plan.

V. de S. Honorat.

Il voulut tourner en vers simple les termes du comput.

ESP. Cómputo. PORT. Computação. IT. Computo. (chap. Cómputo, cómputos; cuenta, cuentes.)

 

Con, s. m., vagin, utérus.

Domna grassa ab magre con.

(chap. Dona gorda en magra figa. Magra, magre, que té poca grassa o greix, sec, seca, prim, prima.)

Le moine de Montaudon: Fort m'enoia.

Dame grasse avec maigre vagin.


2. Conin, adj., histérique, utérin.

Tro sent la doussor conina.

(chap. Yo u traduiría com: hasta que sén la dolsó de la figa.)

G. de Berguedan: Un trichayre. (: trichaire : chap. traidó)

Jusqu'à ce qu'elle sente la douceur histérique.

Segon plazenza conina.

Marcabrus: L'iverns vai.

Selon jouissance histérique.

(ESP. Coño, chocho, vagina, concha, etc. chap. figa, chona; valensiá: la figa t'agüela.)

 

Conca, Concha, Comca, s. f., lat. concha, bassin, cuvette, conque.

Conca d'aram.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cuvette d'airain.

Davant la porta hac una font...

Qui sortz en una conca d'aur.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Devant la porte eut une fontaine... qui sourde en une conque d'or.

CAT. ANC. ESP. Conca. (ESP. MOD. Cuenco, bacín, vasija, etc. 
PORT. Concha. IT. Conca. (Chap. Conca, conques; bassí, bassins.)

bassí , bassíns, bacín, bacines, orinal, orinales, San bassí san bassá ting caguera y no puc cagá

- Coquille, coquillage.

Alcunas petitas conchas que hom troba en mar... On mays las conchas recebo d'ayre rozenc, maiors perlas engendro.

Eluc. de las propr., fol. 266 et 189.

Certains petits coquillages qu'on trouve en mer... Plus les coquillages reçoivent d'air de rosée, plus ils engendrent perles grandes.

- Cavité de l'oreille.

San Lop a especial gracia de guerir de mal de comca.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.

Saint Loup a la grâce spéciale de guérir du mal de conque.

IT. Conca.


2. Coscolha, s. f., lat. conchula, coquille.

Tortuga... nul autre animant ab escata ni am pluma ni am coscolha ha vezica. 

(chap. Tortuga... cap (: nul : 0) atre animal en escata ni en ploma ni en clasca té vejiga o bufeta.)

Eluc. de las propr., fol. 260.

Tortue... nul autre animal avec écaille ni avec plume ni avec coquille n'a vessie.

ESP. Conchucla (caparazón, concha). IT. Conchiglia. (N. E. valenciano, clóchina : ESP. mejillón, chap. musclo, musclos, mejilló, mejillons.)

Concret, adj., lat. concretus, concret.

Concret apelam coma cavalier en respieg de cavalaria... cavalier es concret et abstrayt es cavalaria.

Leys d'amors, fol. 143.

Nous appelons concret comme chevalier par rapport à  chevalerie... chevalier est concret et chevalerie est abstrait.

CAT. Concret. ESP. PORT. IT. Concreto. (chap. concret, concrets, concreta, concretes; v. concretá: concreto, concretes, concrete, concretem o concretam, concretéu o concretáu, concreten. Tenim un cardenal, arzobispo de Barchinona, próximamen Papa de Roma, que parle chapurriau, y lo defén; en concret, un de Queretes, Juan José Omella Omella, católic, discípul o dissípul de Cristo, pero en apellit de Moro, de una dinastía ben coneguda. Este apellit ha perdurat prou al seu poble. Cuan está a Roma, está mes prop de Deu y mes llun del Dimoni.)

Juan José Omella, Queretes, Cretas, Matarraña, Teruel, chapurriau, cardenal, arzobispo, Vaticano, papa


2. Concretiu, adj., concrétif.

Alcus so concretius, cum es aquest nom, Dieus.

Eluc. de las propr., fol. 7.

Quelques uns sont concrétifs, comme est ce nom, Dieu.


3. Concrecio, s. f., lat. concretio, assemblage, mélange, concrétion.

Noms significans per maniera de concrecio.

Eluc. de las propr., fol. 7.

Nom signifiant par manière d'assemblage.

IT. Concrezione. (ESP. concreción, concisión, concretización; chap. Concressió, concressions.)

 

Concutir, v., lat. concutere, ébranler, secouer.

(chap. Es algo paregut a sacsá, sacsada, percutí, percut.)

Entro que aquela concutesquas... per so que no concutesca cap e

leda aquel.

Trad. d'Albucasis, fol. 21 et 59.

Jusqu'à ce que tu ébranles celle-là... pour ce que n'ébranle pas le chef et le blesse.

Part. pas. Aprop la femna sia concutida.

(chap. Chiste del Mas de Barberans: la agüela que se moríe, la medissina, sacsá.)

Trad. d'Albucasis, fol. 65.

Après que la femme soit secouée.


2. Concussio, s. f., lat. concussio, ébranlement, secousse.

Am concussio vehement... Concussio e remossio per percussio.

Trad. d'Albucasis, fol. 22.

Avec véhément ébranlement... Secousse et déplacement par percussion.

CAT. Concussió. ESP. Concusio (: agitación). PORT. Concussão. 

IT. Concussione.

 

Condamina, s. f., condamine, champ, pré seigneurial.

Per meg la condamina dreitamens als portals.

(chap. Per mich de la condamina dretamén, directamén, als portals.)

Lo carré o la carrera Contamina de Saragossa: calle Contamina de Zaragoza)

Guillaume de Tudela.

Parmi la condamine directement aux portails.

En miey de una condamina.

(chap. Al mich de una condamina. Lo original ocsitá escriu: de una. 

No sé aón, lo ploramiques, atontat, cohet de Calaseit, disseñadó de cochets, Carlos Rallo Badet, alias Pininfarinetes, escribíe que no sabía fé aná lo apóstrofe, o algo per lo estil. Se note que es un papagayo lobotomisat del catalanisme, aragonés víctima del tomàtic. Tindríe que pedre mes tems lligín textos antics, y no repetín la mateixa cantinela a tots los grupos, págines, perfils duplicats y falsos, etc.)

Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes, papagayo, lobotomisat, catalanisme, aragonés, víctima del tomàtic

Trad. du tr. de l'Arpentage, cap. 18.

Au milieu d'une condamine.

Condensatiu, adj., condensatif.

Es condensativa o ingrossativa cum glass e l'aigua.

Eluc. de las propr., fol. 25.

Elle est condensative ou grossissant comme glace en l'eau.

ESP. PORT. Condensativo.

 

Condire, Condre, v., lat. condere, assaisonner, confire.

Part. pas. Viandas conditas am agras.

Trad. d'Albucasis, fol. 55.

Viandes assaisonnées avec verjus.

Fig. Per que lor diz non es condutz de sal.

Aimeri de Peguilain: Totz hom.

Parce que leur dit n'est pas assaisonné de sel.

E mirabolatz conditz.

(N. E. mirabolatz, alemán Mirabellen, francés mirabelles, son ciruelas pequeñas; chap. pruna, prunes menudes; ne tenim dos abres al hort de  la creu, mol prop del sementeri, casi apegades al caixé de la sequia majó.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 129.

Et mirabelles confites.

ANC. ESP. Condir. (MOD. Condimentar, sazonar; en confitura, sazonado, sazonada, sazonados, sazonadas) IT. Condire. (chap. condimentá, arreglá, apañá, confitá, adobá, etc.) 


2. Condar, v., assaisonner.

Fig. Aquel es sabis predicaire que sap condar la suavetat del regne de Deu. Trad. de Bède, fol. 57.

Celui-là est savant prédicateur qui sait assaisonner la suavité du règne de Dieu.

Part. pas. substantif.

Et on mais li donavan condatz plus saborenz.

V. de S. Honorat.

Et où plus ils lui donnaient repas plus savoureux.


3. Condug, Condut, Conduich, s. m., festin, repas, régal, nourriture.

Mout me platz deportz e guayeza,

Condugz e donars e proeza.

Le moine de Montaudon: Mout me platz.

Me plaît beaucoup amusement et gaîté, festin et donner et prouesse.

E fan rics condutz e pleniers.

Raimond de Miraval: Bertran si.

Et font repas grands et pleniers.

Fel de gal li daretz en condug.

(chap. Fel de gall di daréu, donaréu, de minjá.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui donnerez en nourriture du fiel de coq.

ANC. CAT. Condit. ANC. ESP. Conducho. PORT. Conduto. IT. Condutto.
(chap. Fartanera, fartaneres.)

Montclús, Monclús; Sassiá, sassiás; fartá, fartás; quedás ple de minjá. Acontentat a Torrevelilla.)


4. Condimen, s. m., assaisonnement.

En loc d'autres delicats condimens.

Eluc. de las propr., fol. 176.

En lieu d'autres assaisonnements delicats.
(chap. Condimén, condimens; ESP. Condimento.)

Topí, tupí,recapte, formache, formatge, cocido


5. Conduchier, s. m., convive, hôte.

Que hom los tenga per larcs e per bons conduchiers.

V. et Vert., fol. 21.

Qu'on les tienne pour généreux, et pour bons convives.

Li un son bon guerrier,

L'autre bon conduchier.

Arnaud de Marueil: Rasos es.

Les uns sont bons guerriers, les autres bons hôtes.

 

Condicio, s. f., lat. conditio, condition, état, circonstance.

Que tu aias condicio de filh de rey e de filh de emperador.

V. et Vert., fol. 38.

Que tu ayes condition de fils de roi et de fils d'empereur.

Tota persona de qualque estat ho condicion que sia.

(chap. Tota persona de consevol estat o condissió que sigue.)

Tit. de 1412. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 209.

Toute personne de quelque état ou condition qu'elle soit.

Per la condicio del luoc pot hom peccar. V. et Vert., fol. 93.

Par la circonstance du lieu on peut pécher.

CAT. Condició. ESP. Condición. PORT. Condição. IT. Condizione. (chap. Condissió, condissions.)


2. Conditional, adj., lat. conditionalis, conditionnel.

Substantiv. Causas obscuras o doptosas o en conditionals anonciadas.

Charte de Gréalou, p. 124.

Choses obscures ou douteuses ou annoncées en conditionnelles.

CAT. ESP. PORT. Condicional. IT. Condizionale. (chap. condissional, condissionals.)

chapurriau, champouirau, champoiral, Mistral, Felibrige


3. Conditionalment, adv., sous condition, conditionnellement.

Alcunas conditionalment se contenon en XII articles.

(chap. Algunes condissionalmen se contenen en dotse articuls.)

Doctrine des Vaudois.

Quelques unes sont contenues conditionnellement en XII articles.

CAT. Condicionalment. ESP. PORT. Condicionalmente. 

IT. Condizionalmente. (chap. Condissionalmen.)


4. Conditionar, v., conditionner.

Part. pas. Avia gran cors e ben conditionat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 44.

Il avait grand corps et bien conditionné.

Fa home mal condicionat et desordenat.

Eluc. de las propr., fol. 117.

Fait homme mal conditionné et désordonné.

CAT. ESP. PORT. Condicionar. IT. Condizionare. (chap. Condissioná.)

 

Confessio, s. f., lat. confessio, confession, aveu.

E faitz lur verai perdo

Ab vera confessio.

P. Cardinal: Tartarassa.

Et leur fait vrai pardon avec vraie confession.

Confessions de fora juzizi fachas.

Statuts de Montpellier de 1214.

Aveux faits hors jugement.

CAT. Confessió. ESP. Confesión. PORT. Confissão. IT. Confessione. (chap. confessió, confessions)

OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL,  ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES, Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ.  PALMA.  IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.


2. Confessar, Cofessar, v., confesser, avouer.

En aysso confessava sa nienteza, sa pauretat.

V. et Vert., fol. 90.

En cela il avouait son néant, sa pauvreté.

Il s'est dit spécialement du sacrement de pénitence.

Quar quascun jorn propcham del fenimen,

Per que quascus cofessar si deuria.

Pons de la Garde: D'un sirventes.

Car chaque jour nous approchons de la fin, c'est pourquoi chacun se devrait confesser.

Part. pas. Be te foras cofessatz.

Izarn: Diguas me tu.

Tu te serais bien confessé.

CAT. Confessar. ESP. Confesar. PORT. Confessar. IT. Confessare. (chap. confessá: confesso, confesses, confesse, confessem o confessam, confesséu o confessáu, confessen.)


3. Confes, Cofes, adj., lat. confessus, confés, avoué.

E selhs qu'estan cofes e peneden.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Et ceux qui sont confés et repentants.

Fig. C'aissi, cum sers o pres,

Sui sieus liges confes.

Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.

Qu'ainsi, comme serf ou prisonnier, je suis son lige avoué.

Substantiv. De martir pogra far cofes

Mi dons ab un bays solamens.

G. Pierre de Cazals: Ja tant.

De martyr ma dame pourrait faire confés avec un baiser seulement.

ANC. FR. Et fust confés de ses pechiez.

Marie de France, t. II, p. 423.

E ki n'en out proveires prez,

A son veisin se fist confez.

Roman de Rou, v. 12484.

Mon mal, si crieng que je me muire,

Que nuit ne jor point ne me cesse,

Si vueil de vous estre confesse.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 232.

ESP. Confeso. IT. Confesso. (chap. Confesso, confessos, confessa, confesses.)


4. Confessor, s. m., lat. confessor, confesseur.

Segon qu'aug dir a cascun confessor.

R. Gaucelm: A Dieu.

Selon que j'entends dire à chaque confesseur.

- Qui confesse une doctrine.

De martyrs e de confessors.

V. de S. Honorat.

De martyrs et de confesseurs.

Glorios confessor de nostre Senhor.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 132.

Glorieux confesseur de notre Seigneur.

ANC. FR. Il a en vous mal confessor...

Bon martirs e bon confessor.

Roman du Renart, t. III, p. 39, et t. 1, p. 178.

CAT. Confessor. ESP. Confesor. PORT. Confessor. IT. Confessore. (chap. Confessó; v. confessá, confessás: yo me confesso, confesses, confesse, confessem o confessam, confesséu o confessáu, confessen.)



5. Descofes, adj., non confessé.

En abans que morisson en aisi descofes.

(chap. Abans de que se morigueren aixina desconfessats, no confessats.)

Guillaume de Tudela.

Avant qu'ils mourussent ainsi non confessés.

ANC. FR. Se aucuns hons ou aucune fame avoit géu malade huit jours et il ne se volust confesser, et il morust desconfés, tuit li muebles seroient au baron, mes se il moroit desconfés de mort subite, la justice ne la seignorie n'i auroit riens. Établissements de S. Louis, ch. 89.


6. Desconfessat, adj., non confessé.

Los Turcs fals e desconfessatz.

Folquet de Romans: Quan aug cantar.

Les Turcs faux et non confessés.

Ni Baudes ni tu desconfessatz.

Izarn: Diguas me tu.

Ni Vaudois ni toi non confessé.

 

Congre, s. m., lat. conger, congre, poisson de mer.

Congres que so anguilas de mar.

(chap. Congrios, que són anguiles de mar. Yo men enrecordo de que a mon yayo Tomás li agradaben perque no tenen espines o grates; se podíe comprá poc peix a Beseit an aquells tems (va viure de 1900 hasta 1987). Allacuanta se veníe peix en un carretó, y de chiquet ya ne vach comprá a un cuartet de la llonja, a Gamundí de Valderrobres. Encara ting al cap les galeres, me enchisen, alguna vegada me van unflá los morros perque no me les minjaba com cal.)

Congre, quan ve la pastura, temen la punctura de ham, rapa 'l no a mors, mas ab las pinulas, e pren sa pastura.

Eluc. de las propr., fol. 138 et 156.

Congres qui sont anguilles de mer.

Congre, quand il voit la pâture, craignant la piqûre de l'hameçon, l'enlève non avec morsure, mais avec les nageoires, et prend sa pâture.

CAT. Congre. ESP. Congrio. PORT. Congro. IT. Grongo. (chap. Congrio, congrios.)

 


2. Congra, s. f., congresse, femelle du congre.

Ni manjar congre ni congra.

Gavaudan le Vieux: Lo mes.

Ni manger congre ni congresse.

 

Congrens, s. m., travail, instrument de maréchal, avec lequel on tient les chevaux suspendus.

O ses congrens dels quatre pes ferar.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Ou sans travail ferrer des quatre pieds.

 

Congruent, adj., lat. congruentem, convenable, congru.

Proporcio congruent.

Eluc. de las propr., fol. 14.

Proportion convenable.

CAT. Congruent. ESP. PORT. IT. Congruente. (chap. congruén, congruens, congruenta, congruentes.)

 

Conil, s. m., lat. cuniculus, lapin.

Que destrura clapier o prendra conils.

(chap. Qui destruirá cachapera o pendrá conills.)

Charte de Gréalou, p. 110.

Qui détruira clapier ou prendra lapins.

Pels de conils, lo cent de conils.

(chap. Pells de conills, lo sentená de conills.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

Peaux de lapins, le cent de lapins.

ANC. FR. Rengiers et dains, connins et lievres.

Roman de la Rose, v. 15915.

ESP. Conejo. PORT. Coelho (N. E. como Paulo). IT. Coneglio. 

(chap. Conill, conills, conilla, conilles; cachap, cachaps, cachapa, cachapes; cachapera, cachaperes.)

cachap, Valjunquera, junco, jung, cachaps,cachapera, Valljunquera

 

Conis, s. f., lat. coniza, conise.

Razitz de la herba de conis.

Coll. de Recettes de Médecine.

Racine de l'herbe de conise.

ESP. Coniza.

 

Conrei, s. m., traitement, festin, équipement.

Merce an li Francey

Ab que veio 'l conrey.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu cossire.

Les Français ont merci pourvu qu'ils voient le festin.

E fos cascus armatz de ric conrey.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 81.

Et chacun fut armé d'un riche équipement.

CAT. Conreu.


2. Conre, s. m., nourriture, régal, équipage, équipement.

E non donava son conre.

P. Cardinal: Tos temps vir.

Et ne donnait sa nourriture.

Vos et vostres arnes

Confonda Dieus et totz vostres conres.

Aimeri de Peguilain: Totas honors.

Dieu confonde vous et tous vos harnachements et tous vos équipages.

Cortz e guerras e gens conres.

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion.

Cours et guerres et beaux équipements.

Aquo es la mezina que dona el bos conres

De l' amistat de Dieu, can lo bon cor y es.

Izarn: Diguas me tu.

Cela est la médecine que donne le bon régal de l'amitié de Dieu, quand le bon coeur y est.

ANC. FR. Tant li faites avoir conroi,

Que ele n'ait ne fain ne soi.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 100.

Richart en treis conreis fist sa gent conréer.

Roman de Rou, v. 4807.

Chevauchierent en conroi contre leur anemis qui à batailles les atendoient.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 175.

IT. Corredo.


3. Conrear, v., régaler, fêter, équiper, arranger.

Vai Peires per alberjar

Ab un ome que sab gen conrear...

Be me conreet.

Roman de Gerard de de Rossillon, fol. 40 et 60.

Pierre va pour loger avec un homme qui sait bien régaler...

Me régala bien.

Part. pas. A la guia de Fransa si conreat.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37.

Ainsi équipé à la guise de France.

ANC. FR. A honur les fist cunréer

U ke il vodrent sejurner.

Roman de Rou, v. 6448.

De rices draps le cunreerent. 

Marie de France, t. 1, p. 216.

Par matin les fist tost armer,

E la bataille conréer.

Roman de Rou, v. 12886.

L'espagnol emploie conrear dans le sens restreint de donner la seconde

culture à la terre.

ANC. CAT. Conrear. IT. Corredare. (chap. Conreá.)

menos cassá pokemons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón.

 

Conselh, Cosselh, s. m., lat. consilium, conseil, dessein.

Per cosselh et adjutori de moos baroos de Bearn.

(chap. Per consell y ajuda de mons barons de Bearn.)

Titre de 1080.

Par conseil et aide de mes barons de Béarn.

Bon cosselh vos don e gen:

Amatz e cantatz soven.

Peyrols: Quant amors.

Je vous donne conseil bon et gentil: Aimez et chantez souvent.

Cosselh ai. - Qual? - Vuelh m'en partir.

P. Rogiers: Ges no puesc.

J'ai dessein. - Lequel? - Je veux m'en séparer.

Prov. Per so no s deu hom tarzar de ben fayre,

Qu'apres la mort lo cosselh no val gayre.

E. Cairel: Qui saubes.

Pour cela on ne doit pas tarder de bien faire, vu qu'après la mort le conseil ne vaut guère.

- Autorisation, permission.

Non pot far gazi o derairana voluntat ses consel de paire.

(chap. No pot fé testamén o radera voluntat sense consell del pare.)

Aquella sia venduda per cocel de la cort.

Statuts de Montpellier de 1304.

Ne peut faire testament ou dernière volonté sans autorisation de père.

Que celle-là soit vendue par permission de la cour.

- Défenseur, avocat.

Lo bayle lhi deu donar cosselh e copia de denunciamen, s'en i a.

Ord. des Rois de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Le juge doit lui donner un défenseur et copie de la dénonciation, s'il y en a.

- Assemblée délibérante.

Lo cosselh se depart que no a trop durat.

Guillaume de Tudela.

Le conseil se sépare qui n'a pas beaucoup duré.

Al conselh general tengut a Marcelha.

Tit. de 1392. Bailliage de Sisteron.

Au conseil général tenu à Marseille.

Conselhs generals en los caps de vigarias et baylias.

Regist. des États de Provence de 1401.

Conseils généraux dans les chefs-lieux de vigueries et de bailliages.

Dis l'emperaire: Vuelh siatz de mon cossel privat.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 8.

L'empereur dit: Je veux que vous soyez de mon conseil privé.

Et am totz aquelhs, el fe cosselh privat. Philomena.

Et avec tous ceux-là, il fit conseil privé.

Loc. G. ditz a cosselh: Ni yeu non quier...

E trait lo a cosselh e lhi comtet

Gran messonga.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 101 et 110.

G. dit en secret: Et je ne demande.

Et il le tira à part et lui conta grand mensonge.

ANC. FR. Cest consel a en lui tenu.

Roman du châtelain de Coucy, v. 4854.

Encontre lor vint dire en conseil un espie.

Roman de Rou, v. 1327.

Certe j'ay grant merveille d'une caitive gent

Qui blasphement les preudomes à conseil coiement.

Le Doctrinal. Du Cange, t. II, col. 988.

CAT. Consell. ESP. Consejo. PORT. Conselho. IT. Consiglio. (chap. consell, consells, consellá, aconsellá: aconsello, aconselles, aconselle, aconsellem o aconsellam, aconselléu o aconselláu, aconsellen.)


2. Conselhamen, s. m., conseil, avis.

Baro, avetz ausit lo bon conselhamen...

Si tu crezetz Aloris ni so conselamen.

Roman de Fierabras, v. 3811 et 3826.

Barons, vous avez ouï le bon conseil...

Si tu crois Aloris et son conseil.

ANC. FR. Par le consellement Gaines le losengier,

A fait li empereres ses trés traire et carcier.

Roman de Fierabras en vers français.

Dunc ne sait reis Hunlaf d'ico conseillement.

Roman de Born, fol. 10.

IT. Consigliamento.


3. Cosselhazo, s. f., conseil.

Si vos requier cosselhazo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Ainsi je vous demande conseil.


4. Coselhatge, s. m., conseillat, durée des fonctions du conseiller.

Aquelz qui seran de cosselh, quan eixiran de lor coselhatge.

Cout. de Condom de 1313.

Ceux qui seront de conseil, quand ils sortiront de leur conseillat.


5. Cosseliers, Cosseilher, Conseiller, s. m., lat. consiliarius, conseiller.

No deu consentir deshonor

Negus sos fizels cosseliers.

Raimond de Miraval: D'amor son.

Aucun sien fidèle conseiller ne doit consentir déshonneur.

Dels dits cossols o conseilhers.

Tit. de 1299. DOAT, t. CXLVII, fol. 29.

Desdits consuls ou conseillers.

- Miroir.

Bels conseillers ab granz ventaillas

Aportet hom davan cascu...

Aqui s poc qui s vol acoutrar.

Roman de Flamenca, fol. 11.

On apporta devant chacun beaux miroirs avec grands vantaux... Là se put acoutrer qui veut.

- Coussin.

I sac de palha e pois una flessada e al cap I conselhier. 

Trad. de la Rég. de S. Benoît, fol. 28.

Un sac de paille et puis une couverture et au chef un coussin.

ANC. CAT. Consellier. ESP. Consejero. PORT. Conselheiro. IT. Consigliere. (chap. Consellé, consellés, consellera, conselleres; consejal, consejals, consejala, consejales.)


6. Cosselhaire, Cosselhador, Cosseillador, s. m., lat. consiliator, conseiller.

E us es fis cosselhaire.

Aimeri de Peguilain: Destretz.

Et vous est fidèle conseiller.

Ar es desotz, per l'ensenha que porta

De l'emperi, per cosselhadors vas.

P. Vidal: Ma voluntatz.

Maintenant est dessous, par l'enseigne qu'il porte de l'empire, à cause de ses conseillers vains.

Cosseillador que fan honor aunir.

Augier: Totz temps serai.

Conseillers qui font honnir honneur.

ANC. ESP. Consejador. PORT. Conselhador. IT. Consigliatore. (chap. Conselladó, conselladós, conselladora, conselladores.)


7. Cosselhar, Cosseillar, v., lat. consiliare, conseiller, faire confidence.

Ieu saubra vos conseilhar, e vos me.

Pons de Capdueil: Aissi cum selh.

Je saurais vous conseiller et vous moi.

Per qu'eu cosselh a quascun que s n'esquiu.

Lanfranc Cigala: Escar.

C'est pourquoi je conseille à chacun qu'il s'en échappe.

C 'aras s'acoston li savai

E l'us ab l'autre cosseilla.

B. de Ventadour: Ara non vei.

Que maintenant les méchants s'accostent et l'un conseille avec l'autre.

Proverbial. Qui sol se conselha, sol se repent.

(chap. Qui sol se aconselle, sol se arrepentix. Sol es adjetivo, sol, sols, sola, soles; lo adverbio es sol, solamen; sol estic sol si no ña dingú en mí mentres miro lo sol. Solamén, solamens : cimiento, cimientos)

Chronique des Albigeois, col 25.

Qui se conseille seul, se repent seul.

Loc. E comtet o son fills en cosselhan.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103.

Et son fils le raconta en faisant confidence.

ANC. ESP. Consejar. PORT. Conselhar. IT. Consigliare.


8. Acosseilladament, Acosselladamens, adv., attentivement, délibérément.

Auzidas aquestas rancuras acosseilladamens.

Tit. de 1208. Arch. du roy., J., 318.

Ces plaintes ouïes attentivement.

Acosseilladament et ab pervist coratge. (pervist : pre vist, previst)

Tit. de 1265. DOAT, t. CXXX, fol. 21.

Délibérément et avec volonté prévue.

Si non o fasia acosselladamens.

Cartulaire de Montpellier, fol. 120.

S'il ne le faisait délibérément.


9. Acocellaire, Acosselhador, s. m., conseiller.

Aquel malignes acocellaire es tengutz ad aquel qu'el dan o 'l tort aura suffert. Statuts de Montpellier de 1204.

Ce malin conseiller est tenu envers celui qui aura souffert le dommage ou le tort.

XII prozomes, acocelladors de la comunaleza.

(chap. Dotse prohomens, aconselladós de la comunidat.)

Statuts de Montpellier de 1205.

Douze prudhommes, conseillers de la communauté.

Om ples de sen e de saber,

De son cors; de l'emperador

Dic que era acosselhador.

V. de S. Alexis.

Homme plein de sens et de savoir de sa personne; il dit qu'il était conseiller de l'empereur.

ESP. Aconsejador. PORT. Aconselhador. 


10. Acosselhayritz, s. f., conseillère.

Rasos es acosselhayritz.

(chap. La raó es consellera, aconselladora.)

Eluc. de las propr., fol. 23.

Raison est conseillère.


11. Acossellar, Acocelhar, v., conseiller, aviser.

Acossellatz mi, Senhor,

Vos qu'avetz saber e sen.

(chap. Aconselléume, Siñó, vosté que té (vos que teniu) sabiduría y señ.)

B. de Ventadour: Acossellatz.

Conseillez-moi, Seigneur, vous qui avez savoir et sens.

Se acocelhet ab lo jovencell.

V. et Vert., fol. 73.

Se conseilla avec le jouvencel.

Part. pas. Tot savis es acossellatz.

G. Faidit: Dalfins.

Tout sage est avisé.

CAT. Aconsellar. ESP. Aconsejar. PORT. Aconselhar. (chap. Aconsellá; aconsejá.) 

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar. En chapurriau.


12. Descosselhar, Desconseillar, v., non conseiller, décourager.

Part. pas. E selh qui cosselh mi querra,

No l'en vedatz,

Ni un de mi non tornera

Descosselatz.

Le comte de Poitiers: Ben vuelh que.

Et celui qui me demandera conseil, ne l'en empêchez, et aucun ne retournera de moi non conseillé.

E com los enviet per mar, marritz et consiros e desconseillatz.

V. de Bertrand de Born.

Et comment il les envoya par mer, marris et soucieux et découragés.

ANC. FR. Que ele ait merci et pitié

De cest caitif descunseillié.

Marie de France, t. 1, p. 78.

Or faut-il savoir que la pauvre femme desconseillée est devenue.

Les Quinzes Joyes de mariage, p. 185.

ANC. ESP. Desconsejar. IT. Sconsigliare.


13. Desaconselhar, Desacosseillar, v., non conseiller, décourager.

Part. pas.

Don anc nulhs homs jorn no s parti marritz

Ni ses cosselh ni dezacosselhatz.

Giraud de Calanson: Bel senher.

De qui jamais nul homme ne se sépara triste ni sans conseil ni découragé.

Cant es engoyssada,

Marrida, desaconselhada.

Passio de Maria.

Quand elle est souffrante, triste, découragée.

Substantiv. Pero conosc qu'es dans e dezonors,

Qui non acora 'ls desacosseillatz.

Arnaud de Mareuil (N. E. Marueil): Aissi cum selh.

Pour cela je connais que c'est dommage et déshonneur, qui n'encourage les découragés.


14. Reyrecosselh, s. m., arrière-conseil, arrière-pensée.

Avez trobat reyre cosselh.

B. Vidal de Bezaudun: En aquel.

Vous avez trouvé arrière-conseil.


15. Concili, s. m., lat, consilium, assemblée.

A concili son apellat

On eron tug li renegat.

(N. E. Más o menos como una asamblea o junta de la Ascuma.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ils sont appelés à une assemblée où étaient tous les renégats.

ANC. FR. De biestes i ot grant concille.

Roman du Renart, t. IV, p. 127.

- Concile, assemblée ecclésiastique.

Mots concilis foro tengutz per la crestiandat.

Concili general o universal.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 39 et 49.

(N. E. Véase el poema de Ramón Lull, consili, pre Concilio de Viena)

Plusieurs conciles furent tenus par la chrétienté.

Concile général ou universel.

CAT. Concili. ESP. PORT. IT. Concilio. (chap. consili, com escribíe lo meu tocayo Lull, pl. consilis.)

Valencià que tinga dignitat i cultura jamai li diria catalana a sa llengua valenciana. Blanquerna de Ramón Llull, trad. al valencià. 1521


16. Consol, Cossol, s. m., lat. consul, consul.

Parlon ab Sevi, consol de la ciptat.

V. de S. Honorat.

Ils parlent avec Sevi, consul de la cité.

Fet sagramen al major et als cossols de l'an presen.

Titre de Périgueux de 1386.

Il fit serment au maire et aux consuls de l'année présente.

Pels quals cossols la dicha universitat se regisca.

Charte de Gréalou, p. 66.

Par lesquels consuls ladite communauté se gouverne.

ANC. CAT. Consol. ESP. (cónsul) PORT. Consul. IT. Consolo. (chap. Cónsul, consuls.)


17. Consolat, Cossolat, s. m., lat. consulatus, consulat.

Clavari del consolat de Nemze.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.

Trésorier du consulat de Nîmes.

Non cuia estar en patz

Contra 'l cossolat d'Avignon.

Gui de Cavaillon: Seigneiras.

Il ne pense pas être en paix contre le consulat d'Avignon.

CAT. Consulat. ESP. PORT. Consulado. IT. Consolato. (chap. Consulat, consulats.)


18. Concossol, s. m., co-consul.

G. Sezana concossol nostre per infirmitat detengut.

Cartulaire de Montpellier, fol. 126.

G. Sezane notre co-consul détenu par infirmité.


19. Proconsul, s. m., lat. proconsul, proconsul.

Aquels jutges qu'es ordinaris si cum es proconsuls.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ce juge qui est ordinaire ainsi comme est le proconsul.

CAT. ESP. (chap. procónsul) PORT. Proconsul. IT. Proconsolo.


20. Consiliatiu, adj., conciliant.

Et be consiliativa.

Eluc. de las propr., fol. 67.

Et bien conciliante.

CAT. Consiliatiu. ESP. Conciliativo.


21. Reconsiliatio, s. f., lat. reconciliatio, réconciliation.

Moria es mont de misericordia e reconsiliatio. 

Eluc. de las propr., fol. 160.

Le Moria est une montagne de miséricorde et réconciliation.

CAT. Reconciliació. ESP. Reconciliación. PORT. Reconciliação. 

IT. Riconciliazione. (chap. Reconsiliassió, reconsiliassions.)


22. Reconsiliatiu, adj., qui réconcilie.

De contrarias e diversas afectios unitiva et reconciliativa.

Eluc. de las. propr., fol. 282.

Unitive et réconciliative de contraires et diverses affections.


23. Reconciliar, v., lat. reconciliare, réconcilier.

S'arma reconciliar

A Dieu, quan n'es departida...

Per nos deslieurar de peccat

Et a se reconciliar.

Brev. d'amor, fol. 136 et 83.

Réconcilier son âme à Dieu, quand elle en est séparée...

Pour nous délivrer de péché et nous réconcilier à lui.

Part. pas. Fo confederat Jacob e renconsiliat ab Laban.

Eluc. de las propr., fol. 159.

Jacob fut confédéré et réconcilié avec Laban.

CAT. ESP. PORT. Reconciliar. IT. Riconciliare. (chap. reconsiliá, reconsiliás: yo me reconsilio, reconsilies, reconsilie, reconsiliem o reconsiliam, reconsiliéu o reconsiliáu, reconsilien. Reconsiliat, reconsiliats, reconsiliada, reconsiliades.


24. Senatconsult, Senatusconsult, s. m., lat. senatusconsultum, sénatus-consulte.

Al velleian senat consult.

Tit. de 1262. Doat, t. CXXXIII, fol. 33.

Au sénatus-consulte velleien.

Renuncian al velleian senatus consult.

Tit. de 1244. Doat, t. CXXXIV, fol. 68.

Ils renoncent au sénatus-consulte velleien.

Considerar, v., lat. considerare, considérer.

Car y a ben a considerar... Que vos consideratz doas causas.

L'Arbre de Batalhas, fol. 112.

Car il y a bien à considérer... Que vous considérez deux choses.

La profonditat considera.

(chap. literal: La profundidat, fondaria, considere.)

La Llitera no e Cataluña

Trad. d'Albucasis, fol. 42.

Considère la profondeur.

Part. prés. Considerant que tals mercenaris si paguan manudierament.

Statuts de Provence, BOMY, p. 213.

(chap. Considerán que tals mersenaris se paguen a ma, manualmén.)

Considérant que tels mercenaires se paient manuellement.

Part. pas. Vist so dessus e ben considerat.

Chronique des Albigeois, col. 29.

Vu ce qui est dessus et bien considéré.

Conj. comp. Considerat que Bosicaut non era de grant linatge.

Test. du vic. de Turenne, 1399. Justel, p. 135.

Vu que Boucicaut n'était pas de grand lignage.

CAT. ESP. PORT. Considerar. IT. Considerare. (chap. considerá: considero, consideres, considere, considerem o consideram, consideréu o consideráu, consideren.)


2. Consideracio, s. f., lat. consideratio, considération, contemplation.

Pausa la tua entencio e la tua consideracio tos temps en aysso.

Trad. d'Albucasis, fol. 42.

Place la tienne intention et la tienne considération toujours en ceci.

A consideracio de la divinal equitat.

Eluc. de las propr., fol. 9.

A la contemplation de la divine équité.

CAT. Consideració. ESP. Consideración. PORT. Consideração.

IT. Considerazione. (chap. Considerassió, considerassions.)


3. Consideransa, s. f., considération.

Ab alcuna consideransa.

(chap. En alguna considerassió.)

Regla de S. Benezeg, fol. 50.

Avec quelque considération.

IT. Consideranza.


4. Cossirar, v., lat. considerare, considérer, rêver, imaginer.

Quan be m cossir los bes e 'ls mals qu'ieu ai.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

Quand je considère bien les biens et les maux que j'ai.

Qui coscira lo trauc del piment.

Brev. d'amor, fol. 234.

Qui considère le trou du piment.

Dona, nulhs hom no pot dire

Lo fin cor ni 'l bon talen

Qu'ieu ai quan de vos cossire.

B. de Ventadour: Amors.

Dame, nul homme ne peut dire le pur désir ni la bonne volonté que j'ai quand je rêve de vous.

Negus no s cossir

Qu'el castel on se fai servir

Ja sia per me descubert.

Arnaud de Mareuil (Marueil): A guisa de fin.

Que personne ne s'imagine que le château où elle se fait servir soit jamais déclaré par moi.

Part. prés. Pessius d'amor e cossirans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Pensif d'amour et rêvant.

ANC. CAT. Consirar.


5. Cossiradament, adv., avec réflexion.

Qui no parla cossiradament.

Trad. de Bède, fol. 34.

Qui ne parle avec réflexion.


6. Consir, Cossire, s. m., chagrin, rêverie, pensée, souci.

Mas dat m'avetz cossire

Tal don planc e sospire.

Guillaume de Beziers: Erransa.

Mais vous m'avez donné chagrin tel dont je gémis et soupire.

Lo dous cossire

Que m don amors soven.

G. de Cabestaing: Lo dous.

La douce rêverie qu'amour me donne souvent.

Quar de ren al non son miei dous cossire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Car mes douces pensées ne sont de rien autre.

Per adolzar mon consir.

H. Brunet: Era m nafron.

Pour adoucir mon souci.

IT. Consiro.


7. Consirier, Cossirier, s. m., souci, pensée.

Sapchatz lo meillers messatgiers

Qu'ai de lieis es mos cossiriers

Que m recorda sos belhs semblans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Sachez que le meilleur messager que j'ai d'elle c'est ma pensée qui me rappelle ses belles manières.

Car mas e vis es totz lor consiriers

T. de Rambaud et d'Adhemar: Senher.

Car mains et visage est tout leur souci.


8. Consiranza, s. f., inquiétude, souci.

Non deu esser trop ples de consiransa ni trop sospechos.

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Il ne doit pas être trop plein d'inquiétude ni trop soupçonneux.


9. Cossiraire, s. m., rêveur.

Chantaire,

Cossiraire, mal parlaire.

G. de Berguedan: Un trichaire.

Chanteur, rêveur, mal parleur.


10. Consiros, Cossiros, adj., rêveur, pensif, chagrin.

Per que n'am mais un paubre qu'es joios

C'un ric ses joi qu'es tot l'an consiros.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

C'est pourquoi j'en aime plus un pauvre qui est joyeux qu'un riche sans joie qui est chagrin toute l'année.

De nulha re, quan vos vi, mas de vos

Ai ieu estat, domna, tan cossiros.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Depuis que je vous vis, dame, je n'ai été aussi rêveur d'aucune chose que de vous.

ANC. CAT. Consiros. IT. Consiroso.

Le Dictionnaire italien d'Alberti donne le substantif consiro et l'adjectif consiroso, comme des mots anciens, venus de la langue provençale.

 

Constipatiu, adj., du lat. constipatio, qui constipe.

Del ventre constipatius.

(chap. Del ventre repetadó, estreñidó; en rumano se diu constipat, etc; v. estreñí, estreñís, repetá; yo me estreñixco o estreñixgo, estreñixes, estreñix, estreñim, estreñiu, estreñixen; estreñit, estreñits, estreñida, estreñides; contrari: escagarsá, escagarsat, escagarsada. Si estáu estreñits, minjéu mermelada de pruna, prunes, y bebéu bastán líquit. Una servesa de blat no tos anirá mal, perque lo llevat mou los budells.)

Eluc. de las propr., fol. 75.

Constipatif du ventre.

 

Contar, comtar, v., conter, raconter.

Lainz contava del temporal cum es. Poëme sur Boèce.

Là dedans il racontait du temporel comme il est.

Ieu am si qu'om no pot contar

Tan be cum ieu am ni pensar.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor.

J'aime tant qu'on ne peut raconter, ni penser aussi bien que j'aime.

ANC. FR. Si li a en requoy contet

Comment il aime une pucelle.

Roman du châtelain de Coucy, v. 2942.

A lur seignur l'unt tost cunted.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 688.

CAT. ESP. PORT. Contar. IT. Contare.


2. Conte, Comte, s. m., conte.

E autres comtes espandutz

P. Vidal: Abril issic.

Et autres contes répandus.

Cant auran un conte auzit.

Un troubadour anonyme: De paraulas.

Quand ils auront ouï un conte.

ANC. CAT. Compte. ESP. Cuento. PORT. IT. Conto.

(chap. Cuento, cuentos; conec alguns contacuentos.)


3. Contamen, s. m., récit, narration.

Seria loncx contamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Ce serait long récit.

ANC. CAT. Contamen. IT. Contamento.


4. Comtaire, s. m., conteur.

Cantaire fo meravilhos

E comtaire azautz e rics.

P. Vidal: Abril issic.

Fut merveilleux chanteur et conteur agréable et distingué.

CAT. ESP. PORT. Contador. IT. Contantore. (chap. contadó, contadós, contadora, contadores)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau


5. Acomtar, v., raconter.

E no m'en seria hui tan perforsatz

Que vos agues... tot acomtat

Los bes que son en lui ni las beutatz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 53.

Et ne m'en serais aujourd'hui tant efforcé que je vous eusse... entièrement raconté les biens ni les beautés qui sont eu lui.

ANC. FR. Ne vos veil totes aconter

Lor jornées ne qu'il devindrent.

Roman du Renart, t. III, p. 379.

Ne sai que j'alasse acontant.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 29.


6. Recomtar, Racomtar, v., raconter.

Dels cals seria lonc a recomtar.

Trad. de Bède, fol. 41.

Desquels il serait long à raconter.

S. Johans evangelista recomta una vision. V. et Vert., fol. 6.

S. Jean évangéliste raconte une vision.

Entro aisi ai racomtat

Dels auzels com sion adobat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jusqu'ici j'ai raconté des oiseaux comme ils soient arrangés.

ANC. FR. Que puissent estre recuntet.

Anc. trad. des Ps. ms. n° 1, ps. 39.

IT. Raccontare.


7. Recomtansa, s. f., récit.

Segon l'avandicha recomtanza.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 132.

Suivant l'avant dit récit.


8. Recomtamen, s. m., récit, narration.

Adordenar lo recomtamen de las causas.

Trad. du Nouv. Test. S. Luc, ch. I.

Coordonner le récit des choses.


9. Recomtable, adj., exprimable, racontable.

Am non recomtables gemimens.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Avec des gémissements non exprimables.