
Una historia en final felís.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Felige, s. m., jaunisse.
Si vostr' auzel felige pren.
Cant auzel a felige.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau prend lu jaunisse.
Quand oiseau a jaunisse.
(chap. Ve de fel; grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis.)
Felicitat, s. f., lat. felicitatem, félicité.
En final felicitat.
Eluc. de las propr., fol. 1.
En félicité finale.
CAT. Felicitat. ESP. Felicidad. PORT. Felicidade. IT. Felicità, felicitate, felicidade.
(chap. Felisidat, felisidats; v. felisitá.)
Fem, Femp, s. m., lat. fimus, fumier.
Ol pus fort que fems en ort.
(chap. Fa una auló (pudó, pudina) mes forta que la del fem al hort o al horta.)
A. Daniel: Pus En Raimons.
Sent plus fort que fumier en jardin.
Del femps del gal i pauzaratz.
(chap. Del fem del gall hi posarás, ficarás.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous y poserez du fumier du coq.
So fems a greish de terra es competent.
Eluc. de las propr., fol. 239.
Son fumier est propre à engrais de terre.
CAT. Fems. ESP. Fimo (estiércol). IT. Fime, fimo.
(chap. Fem, fems; femé, femés; en Aragón se usa la palabra fiemo. La mayor concentración está en la DGA y sus direcciones. Morrofiemo.)
2. Fenta, Fenda, Fienda, s. f., fiente, excrément.
Am fenta de cabra.
(chap. En fem de cabra; merda.)
Pausa sobre aquela fenda de vacca humida.
Trad. d'Albucasis, fol. 9 et 68.
Avec fiente de chèvre.
Pose sur celle-là fiente de vache humide.
Per fienda cauda de porc. Liv. de Sydrac, fol. 117.
Far fiente chaude de porc.
CAT. Fempta. (N. E. Hay mucha en la ANC, IEC, AVL, Ascuma, etc.)
3. Femorier, Fermorier, s. m., fumier.
Cossi cant hom sent femorier.
P. Cardinal: Ieu non sai.
Comme quand on sent fumier.
Si com hom sent pudor de fermorier.
(chap. Aixina com se sen (s' aulore) la pudó del femé.)
P. Cardinal: Anc no vi.
Ainsi comme on sent puanteur de fumier.
ANC. FR. Du coc racunte ki munta
Sour un femier, è si grata.
Marie de France, t. II, p. 62.
Soit en palès, soit en femier.
Roman de la Rose, v. 5911.
CAT. Femer.
4. Femorie, Fomorie, s. m., fumier.
Per so femories no pudo en yvern.
Pudor d'alh escantish pudor de fomories.
Eluc. de las propr., fol. 268.
Pour cela fumiers ne puent pas en hiver.
Puanteur d'ail éteint puanteur de fumier.
5. Femoras, s. m., tas de fumier.
Coma I gran femoras vil et aterrit que non gieta sinon ortigas.
V. et Vert., fol. 95.
Comme un grand tas de fumier vil et terreux qui ne produit sinon orties.
6. Femadura, s. f., engrais.
Fems a femaduras. Eluc. de las propr., fol. 234.
Fumier à engrais.
7. Femar, v., fumer.
Part. pas. Milgranier amar femat de fems porci.
(chap. Mangrané amarc femat de fem de gorrino : purín, purins, porc (o pork))
Eluc. de las propr., fol. 196.
Grenadier amer fumé de fumier de porc.
De la terra no femada. Cout. de Condom.
(chap. De la terra no femada: abonada.)
De la terre non fumée.
CAT. Femar. (chap. Femá (escampá fem): femo, femes, feme, femem o femam, feméu o femáu, femen; femat, femats, femada, femades; fematé, fematés, fematera, femateres : los que buscaben per les cases y carrés les sobres, lo fem, de la gen, normalmén la rica. Hau de lligí “el femater” (en castellá) de Vicente Blasco Ibáñez.)
Feme, s. f., lat. femina, femelle, femme.
Li feme son desiron.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les femelles sont désireuses.
Adj. L'efan mascle o feme.
(chap. Lo chiquet mascle o femella : la chiqueta.)
Izarn: Diguas me tu.
L'enfant mâle ou femelle.
2. Femna, Femena, s. f., lat. femina, femme.
Ni hom ni femna, homes ni femnas. Tit. de 1059.
Si homme ni femme, hommes ni femmes.
Dis mal de las femnas e d'amor. V. de Marcabrus.
Dit mal des femmes et d'amour.
De home sout e de femenas veuvas.
(chap. De home solt (solté) y de femelles viudes.)
V. et Vert., fol. 18.
D'homme libre et de femmes veuves.
Non deu forsar vezoa o alcuna femena de penre marit.
Statuts de Montpellier de 1204.
Ne doit forcer veuve ou aucune femme de prendre mari.
ANC. ESP.
A esta buena femna quitala d' est dolor.
(MOD. A esta buena mujer quítala, líbrala de este dolor.)
V. de S. Domingo de Silos, cop. 301.
Una femna flaquiella è prennada.
(MOD. Una mujer débil, debililla, flaquilla, y preñada.)
Milagros de Nuestra Señora, cop. 437.
ANC. CAT. Femna, fembra. ESP. MOD. Hembra.
PORT. Femea (chap. Femella, femelles). IT. Femina, femmina. (ESP. Fémina.)
3. Femenege, s. m., chaleur, appétit de la femelle pour le mâle.
Li feme son desiron,
E 'l femeneges si 'lls destrenh.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les femelles sont désireuses, et la chaleur ainsi les presse.
4. Femel, adj., féminin.
Fig. Lo vers dey far en tal rima,
Mascl' e femel, que ben rim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers dey.
Je dois faire le vers en telle rime, masculine et féminine, qui rime bien.
Son masculinas o femelas.
(chap. Són masculines o femenines. Se referix a les paraules, y a les rimes que se féen en estes paraules al antic chapurriau.)
Leys d'amors, fol. 50.
Sont masculines ou féminines.
Subst. Las femellas so plus frevols et de peior conplexio.
Eluc. de las propr., fol. 235.
(N. E. chap. Les femelles són mes debils, fluixes, y de pijó complexió.
Hoy en día si dices o escribes esto en España te puedes enfrentar a cargos ante un juez, una jueza o un@ juece. La imbecilidad de los rojos, las rojas y les rojes o roges no tiene límites, pero sólo cuando pueden cobrar por ello, o hay elecciones.)
Les femelles sont plus faibles et de pire complexion.
5. Femil, Femenil, Feminil, adj., féminin, de femme, de femelle.
Qui en loc femil
Cuia feltat trobar.
Pierre de Bussignac: Pus lo dolz. Var.
(N. E. Otra variante que aparece más arriba es feminil.)
Qui croit trouver fidélité en lieu féminin.
Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.
Gramm. provençal.
Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.
Autr' avoleza femenil
Que nais d' enuec.
Lanfranc Cigala: Escur prim.
Autre méchanceté féminine qui naît d'ennui.
ESP. Femenil. PORT. Feminil. IT. Femminile.
6. Femenin, Feminin, adj., lat. femineus, féminin.
Mots femenis pauzatz
En verses bos e grazitz.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
Mots féminins placés en vers bons et agréés.
Las unas son masculinas et las autras femininas. Gramm: provençal.
(Chap. Les unes són masculines y les atres femenines.
N. E. Cualquier niño de primaria en Cataluña vería que la gramática provenzal es muy parecida a la que escribió en castellano Pompeyo Fabra. La manipulación del IEC y otros medios ha logrado que en Cataluña, Valencia, Baleares y Aragón se crea que lo que se habla y escribe es una lengua propia, muy diferente de la occitana, que desconoce la mayoría, y además que esa “macrolengua” - dialectillo como mucho - engloba a la lengua valenciana, mallorquina, y al chapurriau; poco falta para que se fagocite a sí misma, l'occitan actual, porque el catalanismo tiene muchos idiotas a su servicio, pagados o no. Pobrecicos, el día que abran algún libro no manipulado, incluidos los que están en Internet disponibles para todo el mundo que los pueda leer.)
Les unes sont masculines et les autres féminines.
Subst. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.
Gramm. provençal.
Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.
CAT. Femeni. ESP. Femenino. PORT. Feminino. IT. Femminino. (chap. femenino, de femella, femení, femeninos, femenins; de mascle, masculino, masculí, masculinos, masculins.)
7. Feminal, adj., féminin, de femme.
Cara virginenca et feminal.
(chap. Los catalanistes són capasos de díli a la mes puta del Matarraña que es matarranyenca, amb cara virginenca. No sé cóm es que no u va escriure Desiderio Lombarte als seus poemes.)
Eluc. de las propr., fol. 35.
Visage virginal et féminin.
ANC. ESP. Feminal. PORT. Femeal. IT. Femminale.
8. Enfeminar, Efeminar, v., efféminer.
Part. pas. La Escriptura apella aytals homes enfeminatz.
V. et Vert., fol. 70.
L'Écriture appelle de tels hommes efféminés.
Hom castrat... torna efeminat.
(chap. Un home capat... se torne afeminat.)
Capo es gai per defauta de testilhs efeminat.
(chap. Un capó es un gall afeminat per falta de testiculs: collons. Conec a bastans capons; a Beseit tenim lo toll de capons, a La Peixquera, un tros del riu Ulldemó - al que alguns li diém Bulldemó.)
Eluc. de las propr., fol. 59 et 146.
Homme châtré... devient efféminé.
Chapon est un coq efféminé par défaut de testicules.
ANC. CAT. ANC. ESP. Efeminar (MOD. afeminar). PORT. Effeminar.
IT. Effeminare. (chap. Afeminá, afeminás.)
9. Profema, s. f., prude-femme, femme vertueuse, honnête.
Prosomes e... profemas.
(chap. Prohomens y... prodones, profemelles. En o sense guionet, es lo mateix. Als textos antics trobaréu moltes vegades pro, probo, probi homines.)
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K., 867.
Prud'hommes et... prudes-femmes.
10. Profemnia, s. f., prufemmie, vertu, honnêteté de la femme.
Dictio composta coma profemnia.
Leys d'amors, fol. 55.
Mot composé comme prufemmie.
Filtracio, s. f., filtration, suppuration.
Osta aquo que es en aquela de filtracio.
Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Ôte ce qui est en celle-là de suppuration.
CAT. Filtració. ESP. Filtración. PORT. Filtração. IT. Filtrazione.
(chap. Filtrassió, filtrassions; supurassió, supurassions.)
Fin, Fi, s. f., lat. finem, fin.
Elh es...
Fis senes fin e vers comensamens.
A. Brancaleon: Pessius.
Il est... fin sans fin et vrai commencement.
S'es tals la fis com fes comensamen.
Bertrand de Born: Gent fai.
Si la fin est telle comme il fit le commencement.
Loc. On li peccador penran fi.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Où les pécheurs prendront fin.
No truep fi ne repaus.
Amanieu des Escas: En aquel.
Je ne trouve fin ni repos.
- Borne, confin, limite.
Aysso es yssir de totas las fis.
V. et Vert., fol. 86.
Cela est sortir de toutes les bornes.
Las fis e las confrontacios que so apres escrichas.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., M. 772.
Les limites et confrontations qui sont écrites après.
- Paix, accord, conclusion.
Ab achel fi ni societat non auran. Tit. de 1139.
N'auront avec celui-là accord ni société.
Loc. Cossi pot far era treguas ni fis.
Rambaud de Vaqueiras: Del rei.
Comment il peut faire maintenant trèves et accords.
Adv. comp.
Om non y a qu' a la fin tot non lays.
(chap. No ña cap home que al final no (se) u dixo tot.)
Pierre de la Mula: Ja de razon.
Il n'y a homme qui à la fin ne laisse tout.
Conj. comp. A fi que hom claramen puesca entendre.
Leys d'amors, fol. 109.
Afin qu'on puisse clairement entendre.
CAT. Fi. ESP. Fin. PORT. Fim. IT. Fine. (chap. Fin, final; en lo cas de les partissions, 1 fita y 2 filloles, que són les 3 pedres que les marquen.)
2. Fenida, s. f., fin, but, conclusion, terminaison.
Lo vers vay a la fenida.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
Le vers touche à la fin.
Ves Narbona portatz lai
Ma chanson ab la fenida.
Azalais de Porcairague: Ar em al.
(chap. Portéu allá a Narbona la meua cansó en la despedida, lo final, la conclusió).
Portez là vers Narbonne ma chanson avec la conclusion.
IT. Finita.
3. Finimen, Feniment, s. m., fin, terme, achèvement.
L'una non ac comensament
Ni ja non aura feniment.
Brev. d'amor, fol. 2.
(chap. La una no va tindre escomensamén ni may tindrá fin : se acabará.)
L'une n'eut pas commencement ni jamais n'aura fin.
De malautias finiment o curament.
Eluc. de las propr., fol. 78.
Terme ou guérison de maladies.
Aia mal fenimen.
Aimeri de Peguilain: Per razo.
Qu'il ait mauvaise fin.
ANC. FR. Au finement de cest escrit.
Marie de France, t. II, p. 401.
ANC. CAT. Finiment. ESP. Fenecimiento. PORT. Finamento. IT. Finimento.
(chap. Acabamén, conclusió.)
4. Fenizo, s. f., fin, conclusion, terminaison.
Del vers es prop la fenizos.
Bernard de Venzenac: Iverns vai.
La conclusion du vers est proche.
Del cap tro en la fenizon.
Giraud de Cabrieras: Cabra juglar.
Du commencement jusqu'à la fin.
ANC. FR. Temps en erreur, près de finicion. Eustache Deschamps, p. 6.
5. Final, adj., lat. finalis, final.
Las autras dictios finals dels versetz. Leys d'amors, fol. 40.
Les autres expressions finales des versets.
CAT. ESP. PORT. Final. IT. Finale. (chap. Final, finals.)
6. Finalment, adv., finalement.
Finalment li dit senhor.
La Crusca provenzale, fol. 95.
Finalement lesdits seigneurs.
Finalment lo morgue ple e vencut de compassio... lo ausi.
V. de s. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 262.
Finalement le moine plein et vaincu de compassion... l'écouta.
CAT. Finalment. ESP. PORT. IT. Finalmente. (chap. Finalmen, al remat.)
7. Fenir, v., lat. finire, finir, terminer, achever, mourir.
Pois se rendet al orde de Granmon, e lai el fenic. V. de P. Rogiers.
Puis il se rendit à l'ordre de Grammont, et là il mourut.
Subst. Quar totz bos faits aug lauzar al fenir.
B. de Ventadour: Ab joi.
Car j'entends louer tous les bons faits à l' achever.
Part. pas. Ara es fenitz lo lhibres.
(chap. Ara está acabat lo llibre; finalisat u diém poc.)
La cansos es fenida.
(chap. La cansó está acabada : s'ha acabat.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 115.
Maintenant est fini le livre.
La chanson est finie.
CAT. ANC. ESP. Finir. ESP. MOD. PORT. Fenecer. IT. Finire.
8. Finar, v., finir, terminer, cesser, mourir.
Quar s'ieu degues blasmar totz los malvatz,
Tart finera lo cantaret qu' en fatz.
Lanfranc Cigala: Quan vei.
Car si je dusse blâmer tous les méchants, finirait tard le petit chant que j'en fais.
- Rassembler.
Am tota sa noblesa de cavalaria qu' el poyra finar.
L'Arbre de Batalhas, fol. 220.
Avec toute sa noblesse de chevalerie qu'il pourrait rassembler.
Part. pas.
L' estorn fora vencutz e'l camp fora finatz,
Can us secors lor venc de XX milier armatz.
Cuy atenho a colp, sa vida es finada.
A Dieu vos coman totz, ma canso es finada.
Roman de Fierabras, v. 492, 4407 et 5084.
L'estour serait vaincu et le camp serait fini, quand leur vint un secours de vingt milliers armés.
Celui qu'ils atteignent avec coup, sa vie est finie.
Je vous recommande tous à Dieu, ma chanson est finie.
ANC. FR. Ensi fina la chose. Villehardouin, p. 11.
La pauvre femme ne fine de plorer.
(chap. La pobra dona no pare de plorá.)
Les Quinse Joyes de Mariage, p. 196.
De deus amanz qui s' entr' amèrent,
Par amur ambedeus finèrent.
Marie de France, t. I, p. 252.
Messire Folques li bons hom... fina e mori. Villehardouin, p. 28.
ANC. CAT. ESP. PORT. Finar. IT. Finare. (chap. morí, acabá; pará.)
9. Afinamen, s. m., terme, fin.
Fis de totas res que an afinamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Fin de toutes choses qui ont terme.
ESP. Afinamiento.
10. Affinitat, Afenitat, s. f., lat. affinitatem, affinité, conformité.
Las personnas plus prochanas en affinitat e parentela.
(chap. Les persones mes próximes en afinidat y parentela.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 47.
Les personnes les plus proches en affinité et parentèle.
Amistat, parentat, afenitat ni vezinetat.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K. 867.
Amitié, parenté, affinité et voisinage.
Aquestas figuras han alcuna affinitat. Leys d'amors, fol. 141.
(chap. Estes figures tenen alguna afinidat.)
Ces figures ont aucune affinité.
CAT. Afinitat. ESP. Afinidad. PORT. Affinidade. IT. Affinità, affinitate, affinitade. (chap. Afinidat, afinidats)
11. Affinizo, s. f., liaison, affinité, adhésion.
Per so que plus tost prengo congelacio et affinizo.
Eluc. de las propr., fol. 137.
Parce qu'ils prennent plus tôt congélation et adhésion.
12. Afenir, v., approcher de la fin.
Quec jorn afenisc et abais,
Qu'ira no m pot del cor issir.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Chaque jour j'approche de la fin et baisse, vu que tristesse ne me peut sortir du coeur.
13. Afinar, v., tirer vers la fin, terminer, achever.
L'asaut es romazutz, e l' estorn s'afina.
Roman de Fierabras, v. 4380.
L'assaut est cessé, et l'estour tire vers sa fin.
Part. pas. En Lemozi fon comensat,
Mas de sai lur es afinat.
Bertrand de Born: Ieu chan.
Fut commencé en Limousin, mais deçà leur est achevé.
ANC. FR. La seconde envoia en Pannonie pour afiner la guerre des Huns.
Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 260.
Maint en ocient et afinent.
G. Guiart, t. 1, p. 161.
CAT. ESP. Afinar. IT. Affinare.
14. Definida, s. f., assignation, terme.
No queyras alonguier ni definida de jorn. V. et Vert., fol. 68.
Ne cherches prolongation ni assignation de jour.
15. Definiment, Defenimen, s. m., fin, terme, achèvement.
Totz homs que anava a sos defenimens,
Diables lo prenia.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tout homme qui allait à ses termes, le diable le prenait.
- Division, partage. (chap. Divisió, divisions; partissió, partissions; partimén, partimens, repartimén, repartimens.)
Si el non avia fait son definiment, ben pot devizir las soas causas entre sos efans.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
S'il n'avait pas fait son partage, bien il peut diviser les siennes choses entre ses enfants.
ANC. FR. Son estat présent et son définiment.
Jehan de Meung, Test., v. 147.
Ou de sa vie ou du définiment. Hist. d'Anne Boleyn.
16. Diffinitio, Deffinicio, s. f., lat. definitio, définition.
Diffinitios... compren las proprietatz de cauza.
Leys d'amors, fol. 145.
La définition... comprend les propriétés de chose.
Pausero d' ela las seguens diffinicios.
Eluc. de las propr., fol. 13.
Posèrent d'elle les définitions suivantes.
CAT. Definició. ESP. Definición. PORT. Definição. IT. Definizione.
(chap. Definissió, definissions.)
17. Defenidor, s. m., lat. definitor, arbitre.
Amigables adobadors et defenidors... de las dichas questios.
Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 11.
Amiables compositeurs et arbitres... desdites questions.
CAT. ESP. PORT. Definidor. IT. Diffinitore. (chap. Definidó, definidós, definidora, definidores.)
18. Diffinitiu, adj., lat. definitivus, définitif, décisif.
Per appel de sentencia diffinitiva balhada per lo seneschal.
(chap. Per apelassió de sentensia definitiva portada per lo senescal.)
Fors de Béarn, p. 1073.
Par appel de sentence définitive baillée par le sénéchal.
Per sentencia difinitiva.
Eluc. de las propr., fol. 22.
Par sentence définitive.
La diffinitiva sentencia.
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 252.
La définitive sentence.
CAT. Definitiu. ESP. PORT. IT. Definitivo. (chap. Definitiu, definitius, definitiva, definitives.)
19. Definir, Defenir, Diffinir, v., lat. definire, définir, déterminer,
rendre compte.
Si aven, per calque causa, que lo bistbes no s posca definir lo plait.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
S'il advient, pour quelque cause, que l'évêque ne se puisse définir le plaid.
Verbs... se diffinish en ayssi.
(chap. Lo verbo... se definix aixina, així.)
Leys d'amors, fol. 73.
Le verbe... se définit ainsi.
Aquesta escriptura defenis
Veramen cossi fon aucits
Sus en la cros Jhesu Crist, Dieus.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Cette écriture rend compte véritablement comment fut occis sus en la croix Jésus-Christ, Dieu.
Part. pas. Cas que no poiran esser diffinit.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XCVII, fol. 266.
Cas qui ne pourront être déterminés.
CAT. ESP. PORT. Definir. IT. Definire. (chap. v. definí: definixco o definixgo, definixes, definix, definim, definiu, definixen; definit, definits, definida, definides.)
20. Definar, v., finir, cesser, terminer, borner.
Nuech e jorn, ses definar,
Nos amonesto de mal far.
(chap. Nit y día, sense pará, mos amonesten de (no) fé mal.)
Brev. d'amor, fol. 24.
Nuit et jour, sans finir, nous admonestent de mal faire.
Selh' amor viu de rapina,
Que per un sol non defina.
Marcabrus: Dirai vos.
Cet amour vit de rapine, qui ne se borne pas à un seul.
- Mourir.
El s'en anet rendre al hospital de Saint Beneic d'Avignon, e lai definet.
V. d'Elias de Barjols.
Il s'en alla rendre à l'hôpital de Saint-Benezet à Avignon, et là il mourut.
ANC. FR. Et mespris fait son pouvoir definer.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 584.
Que li doz tens d'esté define.
(chap. Que lo dols tems d'estiu s'acabe.)
Roman du Renart, t. 1, p. 29.
- Que quant plus tost definera
Plus tost en paradis ira.
Roman de la Rose, v. 5037.
Tout ensi son chanter define. Roman de la Violette, p. 12.
21. Infinitat, Enfinitat, Enfenitat, s. f., lat. infinitatem, infinité.
Una gran multitut... et infinitatz d' autras gens.
(chap. Una gran multitut... e infinidat d'atres gens.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 164.
Une grande multitude... et infinité d'autres gens.
Enfinitatz, generalitatz. Leys d'amors, fol. 59.
(chap. Infinidat, generalidat; infinidats, generalidats. Les generalitats eren los drets de entrada y eixida del General. A Cataluña eren mol grans, no infinits pero ben abán.)
Infinité, généralité.
Huna gran enfenitat.
Abr. de l'Anc. et du N.-T, fol. 39.
Une grande infinité.
CAT. Infinitat. ESP. Infinidad. PORT. Infinidade. IT. Infinità, infinitate, infinitade. (chap. Infinidat, infinidats.)
22. Infinit, Enfenit, adj., lat. infinitus, infini.
Per infinidas injurias.
(chap. Per infinites injuries.)
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 5.
Par injures infinies.
Ab enfenita cavalairia.
(chap. En infinita caballería.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 155.
Avec cavalerie infinie.
- Terme de grammaire.
Noms infinits es coma... Leys d'amors, fol. 47.
Le nom infini est comme...
CAT. Infinit. ESP. PORT. IT. Infinito. (chap. Infinit, infinits, infinita, infinites. No es raro que algú digue infinito, infinitos.)
23. Infinitiu, Enfenitiu, s. m., lat. infinitivus, infinitif.
Infinitius es apelatz, quar non pausa terme ni fi.
Verbe que lor infinitiu fan finir en er. Gramm. provençal.
Est appelé infinitif, parce qu'il ne pose terme ni fin.
Verbes qui font finir leur infinitif en er.
L' enfenitius significa causa enfenida.
(chap. L' infinitiu signifique cosa infinita, no acabada, que no té fin.)
Leys d'amors, fol. 75.
L' infinitif signifie chose infinie.
CAT. Infinitiu. ESP. PORT. IT. Infinitivo. (chap. Infinitiu, infinitius.)
24. Infinitament, Enfinidamen, adv., infiniment, indéterminément.
La una es amant l'autra infinitament. Eluc. de las propr., fol. 3.
L'une est aimant l'autre infiniment.
Neguna dictios pauzada enfinidamen no vol habitut.
Leys d'amors, fol. 59.
Nul mot posé indéterminément ne veut article.
CAT. Infinitament. ESP. PORT. IT. Infinitamente. (chap. Infinitamen.)
25. Confinitat, s. f., confin. (chap. confín, partissió, frontera, línia.)
En las confinitatz de Germania.
Cambrai e las confinitatz.
Las confinitatz de Campanha.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 46, 122 et 143.
Sur les confins de Germanie.
Cambrai et les confins.
Les confins de Campanie.
26. Confinar, v., confiner.
Confinava com Cataloingna.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Confinait avec Catalogne.
(chap. Confinabe en Cataluña; partíe en, estabe a la frontera de; Guilhem de Cabestaing, Cabestang, Cabestan, Cabestanh, 1162–1212, diuen que ere catalá, del Rosselló.
Guillaume de Cabestany était châtelain de Cabestany.
Está cla que parlabe y los seus escrits están en llengua ocsitana, d'òc, òc, och, hoc, languedociano, Languedoc, lengadocian, etc. Miréu lo paregut entre châtelain, catalá, castellano, castellán, castellá, castellà, castlan, etc. Tot ve del mateix: castell, castel, castiello, castillo, castel, chastel, château, castrum, etc.)
CAT. ESP. PORT. Confinar. IT. Confinare. (chap. Confiná, partí, lindá, fé frontera, etc.)
27. Esfinir, v., terminer, achever.
Malastrucx es qui esfinira sa vida en luxuria. Trad. de Bède, fol. 41.
Malheureux est (celui) qui terminera sa vie en luxure.
28. Avantfinit, adj., déterminé, prédit.
(chap. predit, predits, predita, predites : dit abans o antes.)
Defendedor et acreysedor entro al avantfinit temps.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.
Défenseur et bienfaiteur jusqu'au temps prédit.
29. Refinamen, s. m., soulagement, terme, répit.
Estai marritz et ab gran plor,
Que non a nulh refinamen.
B. Carbonel: Aissi co am.
Reste marri et avec grand pleur, vu qu'il n'a nul répit.
30. Refinar, v., cesser, discontinuer, arrêter.
Non van refinar,
Ni la nueg ni lo jorn, los crestians de batalhar.
Chronique d'Arles.
Ni la nuit ni le jour, les chrétiens ne vont cesser de batailler.
Part. pas. Cant ac parlat la sancta et si fo refinada.
V. de S. Magdelaine.
Quand la sainte eut parlé et se fut arrêtée.
CAT. ESP. PORT. Refinar. (chap. Refiná se fa aná en lo sentit de fé algo fi, com lo sucre, la arena, petróleo, oli, etc. No se emplee com acabá.)
31. Parfin, s. f., fin, parfin.
Can venc a la parfi. V. de Guillaume de S.-Didier.
Quand vint à la parfin.
ANC. FR. A ce s'accordant à la parfin.
Rec. des hist. de Fr., t. VII, p. 128.
La rose à la parfin devient un gratecu.
(chap. La rosa al final se torne un picaesquenes (picacul, picaculs); rosa canina, gabardera, tapaculo, escaramujo. En fransés, gratecu, catalá gratar + cul.)
Ronsard, t. I, p. 164.
32. Finibusterra, s. m., (lat. finibus terrae) Finistère.
Tot Centonge desliurat
Tro lai part Finibusterra.
Bertrand de Born: Ieu chan.
Toute Saintonge délivrée jusque là outre Finistère.
(N. E. No es el Finisterre o Fisterra gallego, sino el francés.)
Rauc, rauch, adj., lat. raucus, rauque, enroué.
Be m' enueia, per sant Salvaire,
D' ome raucx, que s fassa chantaire.
Le moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien il m'ennuie, par le saint Sauveur, d'homme rauque, qu'il se fasse chanteur.
Raucha vos don cridatz en chantant.
Bertrand de Born: Fuilhetas.
Voix enrouée dont vous criez en chantant.
Ieu sui del castiar raucx.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es qu' ieu.
Je suis rauque du châtier.
Canto entro so raucs (o raucz). Eluc. de las propr., fol. 32.
Chantent jusqu'à ce qu'ils sont rauques.
CAT. Ronc. ESP. Ronco. PORT. Rouco. IT. Rauco. (chap. Ronco o ronc, roncos o roncs, ronca, ronques; ronquera; está engorgossat, casi afónic, afónics, afónica, afóniques.)
2. Rauquilhos, adj., rauque, enroué.
Es rauquilhos,
E non sabes dir aut ni clar.
Marcabrus: D' un estru.
Tu es rauque, et ne sais parler haut ni clair.
3. Rauquamen, adv., rauquement.
Dis totz sos vers raucamen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Dit tous ses vers rauquement.
Parlava mot raucament. Passio de Maria.
Parlait moult rauquement.
ESP. Roncamente. (chap. parlabe mol roncamen.)
4. Rauquet, adj. dim., rauque, sourd, rude.
Adverb. Quant aug dire...
Mo sonet rauquet e clar.
Giraud de Borneil: A penas sai.
Quand j'entends dire... mon sonnet rauquement et clair.
ESP. Ronquito. (chap. Ronquet, ronquets, veu ronqueta, veus ronquetes.)
5. Rauquiar, v., crier d'un cri rauque.
Capo... finh votz de galinas cloquian..., las galinas apela rauquian.
Eluc. de las propr., fol. 146.
Chapon...
il feint voix de poules en gloussant..., les poules il appelle en
criant d'un cri rauque.
ESP. Ronquear. (chap. Ronquejá.)
6.
Rauquiera, Rauqueria, s. f., enrouement.
Rauquiera si engendra quan la canal del pulmo es trop humida.
Rauqueria en la votz.
Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 26.
Enrouement s'engendre quand le canal du poumon est trop humide.
Enrouement en la voix.
CAT.
ESP. Ronquera. (chap. Ronquera, ronqueres; engorgossamén,
engorgossamens.)
7. Rauqueza, s. f., enrouement.
Han... en la arteria trachea aspreza et rauqueza. Eluc. de las propr., fol. 100.
Ont...
en la trachée-artère âpreté et enrouement.
8. Rauguelhar, v.,
râler.
Si 'l mals loindans li dura,
Pauc
viura, qu' ades rauguelha.
P. Rogiers: Al pareissen.
Si
le mal lointain lui dure, peu vivra, vu que incessamment il râle.
9.
Raumat, s. m., râle, râlement.
Si vostr' auzel suefre raumatz
Per polvera o per frimatz.
Raumatz l' en ve qu' el trebola.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau souffre râlements par poussière ou par frimats.
Râle
lui en vient de sorte qu'il frissonne.
10. Enraumar, v., enrouer.
Part. pas. subst. Pero si m val mais d' afan
Mos sos levatz
Qu' uns enraumatz.
T. de Lignaure et de Giraud de Borneil: Ara m.
Pourtant
ainsi me vaut plus de peine mon son élevé qu'un enroué.
11.
Enraumezar, v., enrouer.
Part. pas. Cant auzels es enraumezatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand
oiseau est enroué.
Raus, Ros, s. m., roseau.
Voyez Ihre, Diss. alt., p. 231.
Secha 'l joncx e 'l glats e 'l raus.
G. Adhemar: Quan la.
Le
jonc et le glayeul et le roseau sèche.
Meiro lo fuc (: fuoc, foc)
el borc cubert de ros.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.
Mirent le feu au bourg couvert de roseau.
Loc. En R., ab sa lansa,
Lo mes el raus.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Le
seigneur R., avec sa lance, le mit sur le roseau (par terre).
(ESP.
Caña o junco. Chap. Caña, cañes, jung o junc, jungs o juncs. Aon
ñan moltes cañes se li diu cañá; a Beseit los cañerets o los Escañerets es un tros del camí cap al assut, aon abunden les cañes
que chupen de la sequia. Cañís, Cañisos o Cañissos; Alcañís.
Aon ñan mols juncs se li diu junquera, chunquera a Vallchunquera,
Valjunquera.)
2. Rauzel, Rauzeu, s. m., roseau.
En un vergier claus de rauzel.
P. Vidal: Lai on cobra.
En un verger clos de roseau.
Sui ieu, si la vostra lauzors
No m val, plus frevols que rauzeus.
Giraud de Borneil: Quan lo fregz.
Je suis, si votre louange ne me protége, plus faible que roseau.
ANC. FR. Lou rosel ne resembloit mie
Qui
à toz venz veincre se laisse.
Nouv. rec. de fabl. et cont. ant.,
t. II, p. 14.
3. Rauza, s. f., jonchaie, roseau.
On anc no calc rausa ni sesca.
P. Vidal: Lai on cobra.
Où oncques ne foula roseau ni jonc.
El temps que fulha e flors par en la rauza.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
Au temps que feuille et fleur paraît dans la jonchaie.
4. Rausan, Rausa, s. m., natte de roseaux.
Evolopatz d' un bell rausa
Si co fazian l' ancia.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Enveloppé d'une belle natte ainsi comme faisaient les anciens.
5. Rauzier, s. m., nattier, ouvrier en roseaux.
Lo sagramental dels rauziers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 148.
Le serment des nattiers.
Raustir, v., rôtir.
Voyez Denina, t. III, p. xviij; Muratori, Diss. 33.
Fet
lo cor raustir.
(chap. Va fé rostí lo cor.)
V. de Guillaume de Cabestaing.
Fit le coeur rôtir.
Prengam mo filh e trenquem lo, e raustiscam ne 1 cartier, e mangem lo.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.
Prenons mon fils et dépeçons-le, et rôtissons-en un quartier, et mangeons-le.
Qui prendia la lhimatz e la raustia en oli. Liv. de Sydrac, fol. 77.
Qui prendrait la limace et la rôtirait dans l'huile.
- En parlant d'un martyr.
El si fes raustir sai.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Il se fit rôtir ici.
Part.
pas. Cabritz raustitz. Brev. d'amor, fol. 126.
(chap. Cabrits
rostits.)
Cabris rôtis.
Carns
trop grassas hom no deu manjar sino raustidas.
(chap. Carns mol
grasses no se deuen minjá mes que (sino) rostides.)
Eluc. de las propr., fol. 233.
Chairs trop grasses on ne doit manger sinon rôties.
Fig.
Fregitz e raustitz el turmen de la crotz. V. et Vert., fol.
43.
(chap. figurat: Fregit y rostit al tormén de la creu. San
Lorenzo o Llorens va sé rostit a una griella.)
Frit et rôti au tourment de la croix.
CAT. ANC. ESP. Rostir. (chap. Rostí: rostixco o rostixgo, rostixes, rostix, rostim, rostiu, rostixen; rostit, rostits, rostida, rostides; yo rostiría; yo rostiré; si yo rostiguera o rostira.)
2. Raust, adv., rôti, brûlé, aride, roide, rude.
Zo qu' es raust aplana ben.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Ce qui est rude il aplanit bien.
Roca redonda,
Auta et rausta e tailant.
Vos venretz en una plaina
On a una rausta montaina.
Roman de Jaufre, fol. 3 et 55.
Roche ronde, haute et roide et escarpée.
Vous viendrez en une plaine où il y a une aride montagne.
Substantiv.
Issic del ostal tan bona odor del raust, que tota la carrieyra ne
flayret.
(chap. Eixíe del hostal tan bona auló del rostit (la
rostifarra), que tota la carrera (lo carré) ne flairabe (ne fée
auló.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.
Il sortit de l'hôtel si bonne odeur du rôti, que toute la rue en fut odorante.
Causas salsas ni frichura ni raust. Eluc. de las propr., fol. 86.
Choses salées ni friture ni rôt.
ANC. CAT. Rost. (chap. Rostit, rostits; cuan es mol abundán: rostifarra, rostifarres; rostidissa, rostidisses.)
3. Rostidor, adj., rôti, frit.
Un
tros de peis rostidor. Brev. d'amor, fol. 176.
(chap. Un tros de
peix rostidó.)
Un
tronçon de poisson rôti.
(chap. Rostidó : aon se rostix,
rostidós; que está preparat pera rostí; qui rostix; rostidora,
rostidores. Los de Monroch no són bons rostidós, perque u fan tot
sucarrat.)
Rauza, Rausa, s. f., lie.
Ieu pretz mais ...
... Aigua fresca ab bon vi que rauza.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.
Je prise davantage... eau fraîche avec bon vin que lie.
- Tartre.
Rauza, o fetz del vi en l' estrem del tonel indurzida.
Eluc. de las propr., fol. 193.
Tartre,
ou lie du vin dans le fond du tonneau endurcie.
(chap. Solada,
solades del vi al carretell, o del oli al tinet. La mare del
vi.)
(ESP. Lía, lías, sedimentos.)
Raynart, s. m., renard.
Voyez Denina, t. III, p. 64; et Journal des Savants, octobre 1826, p. 334.
Ben pot hom dir qu' ancmais filhs de lhaupart
No s mes en crotz a guiza de raynart.
E. Cairels: Pus chai.
On peut bien dire que jamais fils de léopard ne se mit en croix à guise de renard.
- Fig. Fin, rusé, matois.
Anc non fon, En Sordel, que hom ten per raynart,
Cavaliers.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Oncques le seigneur Sordel, qu'on tient pour renard, ne fut chevalier.
Prov.
La penedensa del raynart. Brev. d'amor, fol. 109.
(chap. La
penitensia de la rabosa.)
La pénitence du renard.
ANC. CAT. Ranart. (chap. Rabosa, raboses. ESP. Zorro, zorra, raposa, raposas. Vore la cansó ocsitana - provensal: “Ai vist lo lop, lo rainard, la lebre”.)
Rayssar, v., scier, couper, déchirer, tourmenter.
Fig. So que tant lo cor mi rayssa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc mudar.
Ce qui tant le coeur me tourmente.
2. Raissos, adj., tourmenté, désireux.
Tan suy d' apenre raissos
So que d' amar ai falhensa.
G. Riquier: Pus astre no.
Tant je suis tourmenté d'apprendre ce que d'aimer j'ai faute.
Raza, s. f., race.
Voyez Mayans, Orig. de la Lengua española, t. II, p. 253.
Lo coms G. vos manda, raza leial. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 66.
Le comte Gérard vous mande, race loyale.
CAT. Rassa. ESP. Raza. PORT Raça. IT. Razza. (chap. Rassa, rasses, com la catalana y la vasca.)
Razim, Rasim, Razain, s. m., lat. racemus, raisin.
Ja non creirai, qui que m' o jur,
Que vins non esca de razim.
Marcabrus: Bel m' es quant.
Jamais je ne croirai, qui que ce soit qui me le jure, que vin ne sorte pas de raisin.
Semblon
razains preins en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al
trull.)
Lantelm: Lanfran qu' ill.
Semblent raisins pressés en treuil.
Lo
quintal de rasims secs.
(chap. Lo quintal de raíms secs : pansa,
panses.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 116.
Le quintal de raisins secs.
CAT. Rahim. ESP. PORT. Racimo. IT. Racemo. (chap. Carroll de raím, carrolls de raíms.)
2. Razimet, s. m. dim., petit raisin.
Per som del ram met tal espiga
Que resembla un razimet.
Dels razimets de l' avaisa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au sommet du rameau met tel épi qui ressemble un petit raisin.
Des petits raisins d'avaisse.
CAT. Rahimet. ESP. Racimito. (chap. Raimet, raimets; carrollet, carrollets.)
3. Razimar, v., produire des raisins.
De bona vit, quan razima,
Deu hom amar son razim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.
De bonne vigne, quand elle produit des raisins, on doit aimer son raisin.
- Vendanger.
E 'l guartz qu' estai sotz lo banc,
Qu' apres los autres, razima.
Giraud de Calanson: Sitot l' aura.
Et le goujat qui se tient sous le banc, qui, après les autres, vendange.
Razimar... las vinhas.
Tit. du XVe siècle, entre les seigneurs et les habitants de La Roche.
Vendanger... les vignes.
ESP. Racimar. (chap. Fé carroll, fé raím; “acarrollá, arraimá”.)