Mostrando las entradas para la consulta convertix ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta convertix ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 25 de mayo de 2017

valencià vs català


(N. E. Texto no editado, ni corregido por mí. Tiene infinidad de errores ortográficos, tanto en castellano como en valenciano. Hay que ser bastante torpe para escribir así.)


ALGUNES DE LES MOLTES DIFERENCIES ENTRE VALENCIÀ I CATALÀ


A.- Subsistema lèxic.



No és precís que siguen moltes les diferencies lèxiques. No és la cantitat, sino la calitat de significació que tenen en el procés de formació de la llengua i en la freqüència d’us. Tenen gran valor com a traços pertinents de diferenciació les paraules que no tenen significat propi, com les preposicions, conjuncions, adverbis, determinatius, possesius, personals, numerals, etc. Els noms, calificatius i verps no són tan valorables perque es presten a abundar en sinònims. Ademés s’ha de tindre ben present que els arcaismes no son paraules valencianes: ho foren en son temps, pero ara son fosils. Poden documentar-se, pero s’han d’archivar. Quant ara s’usen eixos termes fosils valencians, notem que no ho fan perque estiguen en els clàssics valencians, sino perque son català vulgar actual. No servixen per a diferenciar o no els sistemes llingüístics. 


Com a eixemples indicatius podem citar l’artícul masculí i neutre lo (cat. el), determinatiu este (c. aquest) , possesiu seua (c. seva), personal vosatres - vosatros (c. vosaltres), numeral deneu (c. dinou), preposició en (c. a), conjunció puix (c. doncs), adverbi aci (c. aquí), casi o quasi (c. gairebé)… 


Les diferencies lexiques que es troben entre el castellà i qualsevol dels seus dialectes, o d’atra llengua, son menors sense dubte que les que hi ha entre la llengua valenciana i el català. 


B.- Subsistema fonologic .


El fonema és l’unitat mínima determinant de significacions diversificades, l’unitat distintiva mínima que nos permet diferenciar dos significats. Quant substituïm en una paraula un fonema per un atre obtindrem un significat diferent: Canviant el fonema /n/ de la paraula "nas" pel fonema /p/ convertint-se en "pas", ha variat la significació. 


El sistema fonològic és característic d’una llengua, i en ell son importantíssimes les "oposicions fonològiques" perque definixen la seua individualitat en major pes que les lèxiques o morfosintactiques. 


El sistema fonològic valencià es diferent del català. El mateix Badia Margarit no vol definir be el català per les raons que després eixiran i afirma, tractant dels canvis de significació, que: 

"Néamoins, les choses en sont pas toujours aussi claires qu’on pourrait le croire". ("Sons i fonemes de la llengua catalana", Barcelona, 1988, p.19) 

És evidentíssim per a tots, encara que no siguen versats en la matèria, que el sistema vocàlic valencià, de 7 vocals perfectament definides, totes elles en valor de fonema, es contraponen al caotic sistema vocalic català, de set vocals toniques i tres atones. En català, segons M. Palau Martí, les tres atones (la i, la u, i la vocal neutra que no existix en valencià) són els tres fonemes vocàlics del català. 


Badia Margarit no accepta l’afirmació científica de Palau Martí perque acceptar-ho deixaria fora del "domaine linguistique catalan… grandes régions de la langue" (pensem en Valencia) i estaria en contra de "l’unité de la langue catalane" (p. 43). O siga que el dogma de l’unitat de la llengua catalana, en la que inclouen el valencià, es primordial sobre el criteri científic de distinció de fonemes entre el català i el valencià. 

Entidades políticas en la conquista de Valencia, Antonio Ubieto Arteta

En el sistema vocàlic, pero sobre tot en el sistema consonàntic, hem de tindre present que les diferencies poden desdibuixar-se si l’estudi comparatiu es fa sobre el paper escrit, perque les diferencies reals no apareixen moltes voltes quant s’usen ortografies etimologistes o arcaiques, com les dels catalans i els catalanisadors valencians, pero que són evidents per a qui estudia el parlar viu del poble. 


Dites diferencies afecten al modo d’articulació, a l’introducció de nous sons en paraules de la mateixa etimologia, a la germinació, a grups consonàntics arcaics, a la pèrdua o conservació de diferents sons. Vore "Fonètica de la Llengua Valenciana" de GUINOT I GALAN, p. 293-303. 


C.- Subsistema ortogràfic . 


L’interés que tenen els catalanisadors del poble valencià en que l’ortografia que usen els que escriuen en valencià siga idèntica a la de l’Institut d’Estudis Catalans no es una qüestió trivial. Molt al contrari, es un assunt fonamental per a les seues intencions. 


Perque tot sistema ortogràfic es un compromís entre la tradició gràfica i la realitat fonològica; i un canvi ortogràfic te una importància enorme quan afecta a l’articulació de les paraules entranyant un canvi fonològic. 


Qualsevol canvi fonològic afecta a la mateixa identitat i individualitat de la llengua. I si s’obliga a tal canvi ortogràfic, es ferix el sistema fonològic, pero se’l ferix greument, perque en açò no hi ha ferides lleus. 


Per això, qui vol absorbir una llengua, primer ha de matar-la llevant-li la seua identitat i individualitat. I es conseguix pel camí de l’ortografia. ¡Pareix tan inocent i de tan poca importància …! Pero el veri que du dins tal realisació es decisiu . 


Alguns eixemples de forçaments de canvi ortogràfic que implica canvi de fonema: 




Elig (v.) canviat a Elx (c.) L’últim fonema /prepalatal africat sort/ es convertix en /prepalatal fricatiu sort/. Yo (v.) canviat a Jo (c.) El primer fonema /mig-palatal fricatiu sonor/ es convertix en /prepalatal africat sonor/. normalisar (v.) a normalitzat (c.) Canvi de /alveolar fricatiu sonor/ a /alveolar africat sonor/. Valencia (v.) canviat a València (c.) Canvi de /e tancada/ a /e oberta/, diferents fonemes que distinguixen, p.e. Valencia (ciutat) de valència (valor de combinació d’un element químic). chufa (v.) canviat a xufa (c.) orchata (v.) canviat a orxata (c.) Canvi de /prepalatal africat sort/ a /prepalatal fricatiu sort/.




Les persones que ignoren els mecanismes llingüístics i les relacions entre els fonemes i les lletres representatives poden creure que eixos canvis ortogràfics son producte d’una elaboració "científica", com diuen els interessats en difondre la falsetat baix el nom de la ciència. Els valencians no previnguts poden caure en la confusió d’acceptar una forma arcaica o exòtica que li presenten baix una aureola "científica", sense saber explicar per que. 

La realitat es que no es científic; que estan proposts i exigits, el canvi i l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, per a llevar-li a la llengua valenciana la seua individualitat. 


D.- Subsistema morfosintàctic. 


Les diferencies morfosintàctiques son les que hui, en sentit estricte, constituïxen les diferencies "gramaticals". Aplicant criteris de llingüística sincrònica, els traços pertinents de diferenciació son notables i evidents, de modo que no pot dir-se sense enganyar que valencià i català tenen la mateixa gramàtica. 


Remetem a la bibliografia, perque son moltes les diferencies morfosintàctiques. Posarem tan sols uns quants eixemples. 


En la flexió verbal. 



Són formidables traços pertinents les formes respectives de la flexió verbal, en la seua morfologia i en la sintaxis. En català hi ha un entrecreuament entre els verps "ser" i "estar" que no existix en valencià: 


Els catalans usen "ser" per a expressar ubicació després de canvi: "ja hi som aquí" (v. ya estem ací); i "estar" per a una acció passiva "ha estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro). 


Un atre creuament entre els verps "ser" i "haver" que tampoc es valencià: Català "no hi es" (v. no hi ha). Valencià verp + a + complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en català: "he vist mon pare". 


Valencià: verps que indiquen companyia, relació d’instrument o mig del qual u se val, duen la preposició "en" (o "ab" arcaica), mentres el català porta "amb". 


Català: verps + de (decidir de, desijar de, oferir de, pregar de…) com "m’agradaria de veure el fill", no aixina en valencià (v. m’agradaria vore al fill). 


Català: reflexiu "hom", introduint una oració impersonal, no existix en valencià: "hom ha de fer-se correr la veu" (v. s’ha de fer correr la veu). 


Català: Tot i + participi de present o gerundi, no existix en valencià: "Tot content" (v. content) 



Conjugació verbal. 


Es tan diferent la conjugació valenciana de la catalana que hauríem de recórrer les conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i sería inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicació: 



c. tenir, venir, veure v. tindre, vindre, vore 

c. prengui, prenguem v. prenga, prengam 
c. donés, sofrix v. donara, sofrira 
c. neixer, treure v. naixer, traure 
c. seure, ensopegar v. assentarse, entropeçar 
c. temo, perdo(1ª pers.) v. tem, perc 
c. visc, cresc v. vixc, creixc 
c. creiem, caieu v. creem, caeu 
c. perdi, creixis v. perga, creixques 
c. veuré, veuries v. voré, vories 
c. plangui, planguí v. planyga, plangyuí 
c. vinguem, vingueu v. vingam, vingau 
c. serveix, converteix v. servix, convertix 
c. obre, omple v. obri, ompli 
c. sofert, omplert v. sofrit, omplit 
c. amansir, espessir v. amansar, espesar 
c. sapiga, sapigues v. sapia, sapies 
c. culli, cullis v. cullga, cullgues 
c. tusso, tussi v. tusc, tusca 
c. cuso, cusi, cusis v. cusc, cusca, cusques 


Preposicions. 


El català usa preposicions pospostes en una construcció que no tenim en valencià ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arròs sense conill). Uns quants eixemples, sense explicació, donaran idea de la diferenciació: 



c. s’entesta que li donen v. s’encabota en que li donen 

c. es queixaven que v. es queixaven de que 
c. anarem en aquell lloc v. anàrem a aquell lloc 
c. estic a Valencia v. estic en Valéncia 
c. prometre de veure v. prometre vore 
c. Jaume veu Pere v. Jaume veu a Pere 
c. pensar a dir-ho v. pensar en dir-ho 
c. no m’era permes d’anar v. no m’estava permés anar 
c. pis per llogar (causal) v. pis per llogar 
c. pis per llogar (final) v. pis per a llogar 
c. a la tarda v. per la vesprada 
c. al dessota de v. baix de 
c. al davant de v. davant de 
c. al defora de v. fora de 
c. malgrat v. a pesar de 

Substantius. 


Diferencies de gènero, encara que en totes les llengües romàniques es conserva el que tenim en llatí, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns atres: 




c. (el) fel v. (la) fel 

c. (el) aventatge v. (la) ventaja 
c. (el) escafandre v. (la) escafandra 
c. (la) aladre v. (el) aladre 


També diferencies en el mateix gènero 


c. jueva v. jueua 

c. princessa v. princesa 
c. alcaldessa v. alcaldesa 
c. comtessa v. comtesa 
c. el periodista (masc.) v. el periodiste (masc.) 
c. el maquinista (masc.) v. el maquiniste (masc.) 


Diferencies en número, els que passen al plural de diferent forma en català i en valencià: 



c. [papés] v. papers 

c. [carrés] v. carrers 
c. homes v. hòmens 
c. joves v. jóvens 
c. presupostos v. presuposts 
c. boscos v. boscs 
c. generes v. gèneros 
c. quadres v. quadros 
c. litres v. litros 
c. goigs v. gojos/goigs 
c. desigs v. desijos/desigs 
c. assumpte v. assunt 
c. culte v. cult 

Adjectius. 


En quant al plural, lo mateix que els substantius. Possesius (adjectius i pronoms): 



c. meva v. meua 

c. teva v. teua 
c. el meu (neutre) v. lo meu (neutre) 
c. el nostre (neutre) v. lo nostre (neutre) 
mes, tes, ses 

Demostratius: 


c. aquest v. est/este 

c. aqueix v. eix/eixe 

numerals cardinals: 


c. vuit v. huit 

c. dinou v. dèneu 
c. seixanta v. xixanta 
c. dues-centes v. doscentes 
c. milio v. milló 

Numerals ordinals: 


c. cinqué v. quint 

c. sisé v. sext 
c. vinté v. vigèsim 


Partitius i colectius: 


c. meitat v. mitat 

c. miler v. miler/miller/millar (Fullana) 

Quantitatius: 


c. força v. molt 

c. quant pa v. quant de pa 
c. fa molt fret v. fa molt de fret 
c. quanta de neu v. quanta neu 

Indefinits: 


c. altre v. atres 

c. abdues v. les dos 
c. nombrós v. numerós 



Articul definit. 



En català està proscrit l’artícul masculí en les formes LO i LOS, que el valencià manté vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has vingut; va fer lo que li van manar. 

En valencià sol ser incorrecte posar l’artícul davant de noms propis: No direm "la Maria o el Jordi", com en catala. 


Pronom personal. 


En valencià el pronom reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI: 


c. hom diu per tot arreu v. se diu per onsevol 

c. jo us mane v. yo vos mane / yo tos mano en chapurriau
c. Que no hi es? v. ¿ que no està ? 

En valencià es pot dir A ELL o AD ELL, i D’ELL, referint-se a persones o coses; en català s’ha de fer un rodeig quan es referix a coses: 



c. en turnem a parlar v. tornem a parlar 



Frases i tractaments: 



c. davant meu v. davant de mi 

c. darrere teu v. darrere de tu / detrás de tu en chapurriau
c. aquest és pintat per mi v. este està pintat per mi 
c. vos v. vosté


Adverbis: 

Hi ha un grapat d’adverbis de lloc, de temps, de modo, d’afirmació, negació i dubte. Uns eixemples significatius: 


c. lluny v. llunt / llun

c. sota, dessota v. baix, baix de / baix, davall, devall (de)
c. endavant v. davant, cap davant / cap aván, aván, avan y crits
c. al damunt v. damunt / damún, a damún de
c. aleshores v. llavors / entonses, allabonses, allacuanta
c. avui v. hui / avui
c. aviat v. pronte / pronte
c. a entrada de fosc v. a boqueta nit / cuan se fa de nit
c. demà passat v. despusdemà / despuesdemá
c. abans d’ahir v. despusahir / antesahí
c. dos quarts de nou v. les huit i mija / les vuit y mija
c. de cop sopte v. de repent / de repén ( de qué s'ha mort? De repén )
c. s’un plegat v. d’una volta / de una vegada, de una volta, de una tongada
c. no facis pas el meu v. no faces lo meu / no faigues lo meu
c. mai no vindras v. no vindràs mai / no vindrás may

Bueno me ha sabido a poco, así es que aquí os pongo algo que podemos contestar cuando nos dicen eso de....."Todas las Universidades del mundo dicen que son la misma lengua":


En Abril de 1980, se celebró en Palma de Mallorca, el XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica, patrocinado por la "Société de Linguistique Romane" y organizado por la "Cátedra Ramon Llull" de la Universitat de Barcelona y el "Estudi General Lul.lià" de Palma. El cual se desarrolló durante los días 7 al 12 y al que acudieron 723 congresistas de 31 países.


En el transcurso de una Sesión Plenaria, el Comité Organizador, de mano de su Secretaria presentó a la firma de los 723 congresistas el siguiente documento: "Los romanistas abajo firmantes, participantes del XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica, manifiestan su satisfacción por los progresos recientemente obtenidos por la lengua catalana mediante su normalización con la creación de nuevos centros de investigación, la incorporación de la lengua en sus diversos grados de enseñanza, la multiplicación de publicaciones y otras manifestaciones culturales, si bien no ha alcanzado aún en los medios de comunicación social la intensidad deseable. Lamentamos, sin embargo, las tentativas de secesión idiomática efectuadas en el País Valenciano por ciertos grupos de presión por razones desprovistas de todo fundamento científico. El catalán, como quiera que es un idioma, tiene su propia estructura; bien definida, y los romanistas de este XVI Congreso consideran inaceptables las tentativas de fragmentación lingüística."


De los 723 congresistas solo 36 estamparon su firma aceptando el contenido del documento; con el agravante de que de los componentes del Comité Científico (22) solo lo firmaron 7. O sea, para los catalanistas "todo el mundo científico" y "toda la romanística internacional" y todas las Universidades del mundo, se reduce tan solo a 36 cientificos de 723. 


Ni decir cabe que, realmente, el criterio científico de la "romanística internacional" se corresponde con el de la mayoría de científicos (687) que no comulgaron con las infundadas teorías catalanistas. Valenciano y Balear son dos lenguas secularmente diferentes e independientes del Catalán y en consecuencia no puede existir "fragmentación lingüística" del Catalán puesto que no forman parte de esta lengua.]


Y para cuando os dicen que son la misma lengua porque son iguales, les podeis poner esto:


1) Valenciano: Este, esta, estos, estes.

Catalán: Aquest, aquesta, aquests, aquestes. 

2) Valenciano: En, antiguamente ab, ambas equivalen en castellano a la preposición “con”.

Catalán: Amb, jamás utilizada en el idioma valenciano 

3) Valenciano: Este - Eixe - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales)

Catalán: Aquest - Aqueix - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales) 

4) Valenciano: Açi - Ahí - Allí.

Catalán: Aquí - (no tiene) - Allí. 

5) Valenciano: Meua, teua, seua.

Catalán: Meva, teva, seva. 

6) Valenciano: Mosatros, vosatros, mos, vos.

Catalán: Nosaltres, vosaltres, ens, us. 

7) Valenciano: Atre, atra, atres.

Catalán: Altre, altra, altres. 

 Valenciano: Huit, deneu, xixantahuit, doscentes, millo, quint, sext, vigesim.

Catalán: Vuit, dinou, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté. 

9) Valenciano: Pos mentres que prenga molt de pa en chocolate (uso de "-a", uso de "en").

Catalán: Doncs mentre que prengui gaire pa amb xocolata (uso "-i", uso de "amb"). 

10) Valenciano: Hui, els bous estan en Muchamel (uso del verbo "estar", uso de "en"). 

Catalán: Avui, els toros son a Mutxamel (uso del verbo "ser", uso de "a"). 

11) Valenciano: Ha segut un chic (uso del verbo "ser" para formas pasivas).

Catalán: Ha estat un noi (uso del verbo "estar" para formas pasivas). 

12) Valenciano: Davant de mi esta el sapo ("de + mi/tu/ell/mosatros/vosatros/ells).

Catalán: Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur). 

13) Valenciano: Te que ser vert, no roig.

Catalán: Te que esser vert, no pas vermell (uso del "pas" en negaciones). 

14) Valenciano: Ademes, lo pijor es que yo pense aixina (uso de "lo", uso de "-e").

Catalán: A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (uso de "el", uso de "-o"). 

15) Valenciano: Dos homens menuts y dos chiques boniques (uso de "menut/chiquico").

Catalán: Dos homes petits i dues noias macas (uso de "petit" diminutivo, "dues" femenino). 

16) Valenciano: Se diu molt pronte aixo (uso de "se" impersonal).

Catalán: Hom diu força aviat aixo (uso de "hom" impersonal). 

17) Valenciano: Articul, vehicul, vincul (uso de "-cul". Salvo "muscle", "mascle").

Catalán: Article, vehicle, vincle (uso de "-cle"). 

1 Valenciano: Formalisar, realisat, analisà (uso de "-isar", "-isat", "-isà").

Catalán: Formalitzar, realitzat, analitzada (uso de "-itzar", "-itzat", "-itzada"). 

19) Valenciano: Chufa, chutar, che (uso de "ch-").

Catalán: Xufa, xutar, xe (uso de "x-"). 

20) Valenciano: Mege, plaja, coche (uso de "g", "j", "ch").

Catalán: Metge, platja, cotxe (uso de "tg", "tj", "tx"). 

21) Valenciano: Novela, ilicità, colege (uso de "l").

Catalán: Novel.la, il.licità, col.legi (uso de "l.l"). 

22) Valenciano: Pronte, conte, assunt (uso de "n").

Catalán: Prompte, compte, assumpte (uso de "mp"). 

23) Valenciano: Pobrea, rarea, durea (uso de "ea").

Catalán: Pobresa, raresa, duresa (uso de "esa"). 

24) Valenciano: Regateig, braceig (uso de "-eig").

Catalán: Regatejo, bracejo (uso de "-jo"). 

25) Valenciano: Les chiques. Les idees. Les dos voltes (uso de "les", "-es").

Catalán: Las noias. Las ideas. Las duas vegadas (uso de "las", "-as"). 

26) Valenciano: Noroest, surest, surafrica.

Catalán: Nord-oest, sud-est, sud-africa. 

27) Valenciano: Carlos y Ampar estan ahí menjant polp. 

Catalán: El Carles i la Empar son allí menjant pop (uso de artículo ante nombre propio). 

2 Valenciano: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentarse, naixer, traure...

Catalán: Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, seure, neixer, treure... 

29) Valenciano: Insistixc, seguixc, sapien, creguen, haja, feres, donares, referix...

Catalán: Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix... 

30) Valenciano: Elig (uso de "-ig" sonido "ch" castellana).

Catalán: Elx (uso de "-x" sonido "ch" francesa).

Me gustaría hacer algunas puntualizaciones con el fin de mejorar este buen trabajo ...



Cita Iniciado por JOSE2 Ver mensaje
Y para cuando os dicen que son la misma lengua porque son iguales, les podeis poner esto:

1) Valenciano: Este, esta, estos, estes.
Catalán: Aquest, aquesta, aquests, aquestes.

2) Valenciano: En, antiguamente ab, ambas equivalen en castellano a la preposición “con”.
Catalán: Amb, jamás utilizada en el idioma valenciano

3) Valenciano: Este - Eixe - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales)
Catalán: Aquest - Aqueix - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales) – La forma “Aqueix”, normalmente, ni se usa: en este caso, también se dice “Aquell”.

4) Valenciano: Açi - Ahí - Allí.
Catalán: Aquí - (no tiene) - Allí.

5) Valenciano: Meua, teua, seua.
Catalán: Meva, teva, seva.

6) Valenciano: Mosatros, vosatros, mos, vos.
Catalán: Nosaltres, vosaltres, ens, us.

7) Valenciano: Atre, atra, atres.
Catalán: Altre, altra, altres.

 Valenciano: Huit, deneu, xixantahuit, doscentes, millo, quint, sext, vigesim.
Catalán: Vuit, dinou, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté.

9) Valenciano: Pos mentres que prenga molt de pa en chocolate (uso de "-a", uso de "en").
Catalán: Doncs mentre que prengui gaire pa amb xocolata (uso "-i", uso de "amb").

10) Valenciano: Hui, els bous estan en Muchamel (uso del verbo "estar", uso de "en").
Catalán: Avui, els bous son a Mutxamel (uso del verbo "ser", uso de "a"). – En mi pueblo, siempre decimos “Bous”: “Toro” es castellano.

11) Valenciano: Ha segut un chic (uso del verbo "ser" para formas pasivas).
Catalán: Ha estat un noi (uso del verbo "estar" para formas pasivas).

12) Valenciano: Davant de mi esta el sapo ("de + mi/tu/ell/mosatros/vosatros/ells).
Catalán: Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur).

13) Valenciano: Te que ser vert, no roig.
Catalán: Te que esser verd, no pas vermell (uso del "pas" en negaciones). – “Esser” coexiste con “Ser” e incluso se usa más ésta última; supongo que el último “vert” era un lapsus.

14) Valenciano: Ademes, lo pijor es que yo pense aixina (uso de "lo", uso de "-e").
Catalán: A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (uso de "el", uso de "-o").

15) Valenciano: Dos homens menuts y dos chiques boniques (uso de "menut/chiquico").
Catalán: Dos homes petits i dues noies maques (uso de "petit" diminutivo, "dues" femenino). – Aunque nunca he sido amiga de las normas fabrianas, no queda más remedio que aceptarlas a la hora de hacer las comparaciones; la fonética será otra cuestión a tratar más adelante.

16) Valenciano: Se diu molt pronte aixo (uso de "se" impersonal).
Catalán: Hom diu força aviat aixo (uso de "hom" impersonal).

17) Valenciano: Articul, vehicul, vincul (uso de "-cul". Salvo "muscle", "mascle").
Catalán: Article, vehicle, vincle (uso de "-cle").

1 Valenciano: Formalisar, realisat, analisà (uso de "-isar", "-isat", "-isà").
Catalán: Formalitzar, realitzat, analitzada (uso de "-itzar", "-itzat", "-itzada").

19) Valenciano: Chufa, chutar, che (uso de "ch-").
Catalán: Xufla, xutar, oi (uso de "x-"). – En catalán es “xufla”, no “xufa”; respecto a “che”, aunque tenemos un equivalente genuíno como “oi”, para este caso consistente en demostrar que en valenciano distinguen entre sonidos africados sonoros y sordos, es irrelevante.

20) Valenciano: Mege, plaja, coche (uso de "g", "j", "ch").
Catalán: Metge, platja, cotxe (uso de "tg", "tj", "tx").

21) Valenciano: Novela, ilicità, colege (uso de "l").
Catalán: Novel.la, il.licità, col.legi (uso de "l.l").

22) Valenciano: Pronte, conte, assunt (uso de "n").
Catalán: Prompte, compte, assumpte (uso de "mp"). – Aunque aquí la intención sea otra, aquí, la forma “prompte” no existe a no ser de forma local en pueblos fronterizos con Valencia o Aragón; nosotros siempre decimos “Aviát”.

23) Valenciano: Pobrea, rarea, durea (uso de "ea").
Catalán: Pobresa, raresa, duresa (uso de "esa").

24) Valenciano: Regateig, braceig (uso de "-eig").
Catalán: Regatejo, bracejo (uso de "-jo").

Alguna vez lo he comentado y Rudy también: Aquí se ha mezclado el tocino con la velocidad; parece ser que en el caso valenciano, estamos ante sustantivos, mientras que en el caso catalán, en vez de sustantivos, se han puesto la forma de la primera persona singular del Presente de Indicativo de los verbos de los cuales parten las acciones verbales de los ejemplos valencianos; por tanto:

Si la intención es la del ejemplo valenciano, es decir, comparar sustantivos, entonces el punto 24 es irrelevante ya que en ambas lenguas es “Regateig”, “Braceig”, ...

Pero si por contra, la intención es comparar las primeras personas del Presente de Indicativo de los verbos de la primera conjugación, entonces se pueden aprovechar, pero quedarán de la siguiente manera:

Valenciano: Regatege, bracege / bracille, ...
Catalán: Regatejo, bracejo, ...


25) Valenciano: Les chiques. Les idees. Les dos voltes (uso de "les", "-es").
Catalán: Les noies. Les idees. Les dues vegades (uso de "las", "-as"). – Aquí digo lo mismo que en el punto 15.

26) Valenciano: Noroest, surest, surafrica.
Catalán: Nord-oest, sud-est, sud-africa.

27) Valenciano: Carlos y Ampar estan ahí menjant polp.
Catalán: El Carles i la Empar son allí menjant pop (uso de artículo ante nombre propio).

2 Valenciano: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentarse, naixer, traure...
Catalán: Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, asseure / seure, neixer, treure...

29) Valenciano: Insistixc, seguixc, sapien, creguen, haja, feres, donares, referix...
Catalán: Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix...

30) Valenciano: Elig (uso de "-ig" sonido "ch" castellana).
Catalán: Elx (uso de "-x" sonido "ch" francesa).
Asímismo, hay otras diferencias a añadir que incorporaré en cuanto las recuerde en este mismo punto. Aquí va una más:

31) Valenciano: Bandit, agranador, cantor, cascarrabies, charrador, ...

Catalán: Trabucaire, escombrariare, cantaire, rondinaire, xerraire, ... (sufijos en -aire, inexistentes en valenciano como se puede ver).

32) Valenciano: Albornús, alcamfor, alcatrós, alcassaba, algassara, almagasén, almagassenar, almidó, alquitrà, atalaya, ...

Catalán: Barnús, camfora, mascarell, ciutadella, gatzara, magatzem, emmagatzemar, midò, quitrà, talaia, ...

(El árabe dejó mayor huella en el valenciano evidentemente).


33) Muchas palabras que en castellano acaban en "-neo", en valenciano lo hacen en "-neu" mientras que en catalán acaban en "-ni".


Valenciano: Calcàneu, coetaneu, contemporaneu, craneu, erròneu, espontaneu, homogéneu, idoneu, mediterràneu, ...

Catalán: Calcani, coetani, contemporani, crani, erroni, espontani, homogeni, idoni, mediterrani, ...

34) Lo dicho en el 33, también ocurre con otras palabras acabadas en "-eo":


Valenciano: Calcàreu, cesàreu, cetàceu, ciclòpeu, cinéreu, nucleu, petròleu, ...

Catalán: Calcari, cesari, cetaci, ciclopi, cineri, nucli, petroli, ...

35) Terminaciones en -us que no existen en valenciano, salvo excepciones técnicas.


Valenciano: Ano, cirro, feto, foco, globo, poro, rito, tipo, ...

Catalán: Anus, cirrus, fetus, focus, globus, porus, ritus, tipus, ...

36) Otras terminaciones en "-o" que, por diversas razones, existen en valenciano aparte del caso concreto del punto anterior.


Valenciano: Abadejo, acomodo, aforro / alforro, alardo, anodo, barco, baso, berberecho, bordo, borrego, boto, bovo, cacho, càgalo, caixco, caldo, caparrucho, caramelo, carbono, carinyo, carranco, cascavellico, càtodo, cefalòpodo, centeno, cervo, chaparro, chato, cigarro, clero, cobro, colomello, cómodo, contrabando, corbo, covarcho, cuenco, cuiro, curro, enterro, entreforro, erro, esperanto, esquerro, fallo, fardacho, fardo, filaracho, flasco, flato, floronco, fondo, gamberro, ganado, ganso, garramancho, gayo, gènero, guilopo, lavabo, litro, llauro, luto, macho, mamparo, manco, mètodo, metro, misto, modorro, moixo, mònstruo, moreno, mosseguello, mumo, nano, nudo, número, nyispro, pago, palmito, panfigo, pepino, período, pilotero, pipo, pito, potro, quadro, regomello, retrato, ritmo, roïdo, rombo, rumbo, sapo, sarro, senyorongo, sério, sexo, somordo, sorgo, sorro, soto, taco, talpo, teatro, tento, tío, topo, tormo, torondo, triumfo, vero, viudo, yayo.


Catalán: Bacallà, acomodació, estalvi, ostentació, anode, vaixell, arna, escopinya, bord, xai, bot o odre, ximple, cot, paràsit (au), casc, brou, caperutxa, caramel, carboni, afecte, carrau, pruna petita, càtode, cefalòpode, sègal o sègol, cérvol, rabasut, camús, cigarret o cigar, clergat, cobrament, ullal, comode, contraban, cove, catabauma, bol, cuir, manc o manxol, enterrament, entretela, errada o error, esperant, esquerre, fallada, llangardaix, fardell, filagarsa, flascó, floronc / forùncol, fons - profund, disbauxat, bestiar, oca, esborrall, flat, gaig, genere, entremaliat, rentamans, litre, terrelló, dol, mul, andròmina, menys, metode, metre, ensopit, pioc, monstre, bru o morè, ratapinyada, llumí, papu, nan, nus, nombre, nespra, pagament, pàmfil, ventall, cogombre, període, arpella, xumet, ufanós, poltre, quadre, curtesa, retrat, ritme, soroll, rombe, rumb, gripau, carrall, ricàs, seriós, sexe, somort, melca, guineu, soterrani, tac, talp, teatre, tacte, oncle, serrell, torm, nyanyo, triomf, veritable, vidu, avi.


Ya sé que esta lista ha sido un poco larga, pero como colofón, como no faltará algún listillo que nos sabemos, adelantaré que también hay palabras catalanas que no pierden la "o" final al margen de si en valenciano la pierden o no, o emplean otra palabra totalmente distinta:


Valenciano: Badoc, bonico o lindo, camerí, casino, chavo, chino-chano o chano-chano, choriç, churro, clochina, coralet o nyora, fadrinot, gancho, gaspacho, loro, mamarracho, monge, mono, orujol o brinsa, panoli o betzo, pens, perdonavides, porche o porchada, rádio, rancho, recreació, reencontre o retrobament, rellomello, rollo, safarrancho, troncho, tubo, visc o garcho.


Catalán: Totxo, maco, camerino, cassino, xavo, xino-xano, xoriço, xurro, musclo, bitxo, conco, ganxo, gaspatxo, lloro, mamarratxo, mico, monjo, oruxo, tonto, pinso, pinxo, porxo, ràdio, ranxo, esbarjo, retrobo, llomillo, rotllo, xafarranxo, tronxo, tub, guenyo o guerxo.


Mientras que otras son coincidentes en ambas lenguas: Amo, cagaferro, carro, cícero, estraperlo, euro, ferro, foto, gerro, gitano, golfo (de una porta), llobarro, moniato, monyo, moro, morro, mosso, moto, pallasso, periquito, piano, porro, sonso, suro, trío, verro, zero.


Otro más:


37) Terminaciones tecnicas de origen griego acabadas en castellano en -is, en valenciano se conserva y en catalán, en cambio, pierden la "s".


Valenciano: Anàlisis, archidiòcesis, catequesis, cianosis, cirrosis, crisis, litiasis, paràlisis, praxis, simbiosis, sintaxis, tesis, ...

Catalán: Anàlisi, arxidiòcesi, catequesi, cianosi, cirrosi, crisi, litiasi, paràlisi, praxi, simbiosi, sintaxi, tesi, ...

CASTELLANO……..…VALENCIANO……….…..CATALAN


ABONO......................FEM.................... ..........ADOB

ABUELO....................YAYO.................... .......AVI
BARATIJA................QUINCALLLA...........GALIN DAINA
BESO..........................BES................. ..............PETO
CERILLA..................MISTO.................... .....LLUMI
COMADRONA….....COMARE....................LLEVADORA
COMEDERO.............GAMELLA................OBI
CURIOSIDAD...........DOTORERIA............TAFANERI A
DESAZON.................DESFICI................... ..NEGUIT
EMBOSCADA..........CELADA....................PARAN Y
FAENA……………..QUEFER…………....FEINA
GENTUZA................GENTOLA................PURR IA
HABICHUELA….....FESOL......................MONGETA
INFORTUNIO…......MALASTRE….........DISSORT
JUICIO......................JUÏ................... .........JUDICI
LATIDO...................GLATIT................... .BATEC

CASTELLANO……..…VALENCIANO……….…..CATALAN

MALO........................ROÏN.................. .............DOLENT
NIÑO..........................CHIQUET............. .........NOI
OTOÑO.....................AUTOMME................. ..TARDOR
PARO……………….FOLGA………………..ATUR
RECREO..................RECREU.................... ....ESPLAI
SABAÑÓN................PRUNYO..................... ..PENELLÓ
TUERTO..................TORT...................... .......BORNI
UMBRIA..................OMBRAGE................... BAC
VOLTERETA….....VOLANTÍ.....................TOMBARE LLA
YESERO.................ALGEPSER..................G UIXAIRE
ZOPENCO..............SOQUELLOT..............GAMARÚ S

No, no creo que el titulo sea inapropiado, es una forma de llamar la atención para que se entre en el post y una vez dentro el contenido es incuestionable y puede animar ala gente a colaborar o al menos a leerlo y siguiendo con más cosas:


Esto se puede utilizar cuando nos digan que son el mismo indioma porque un catalan y un valenciano cuando hablan entre ellos se entienden y es porque es la misma lengua. Esto demuestra que esa afirmación, además de ser mentira notiene base:


ESTE ES EL DISCURSO DE BIENVENIDA DE D. MANUEL FRAGA COMO PRESIDENTE DE LA JUNTA GALLEGA Y ESTA ESCRITO EN GALLEGO, LOGICAMENTE: 


Coa emoción propia de quen se interna por primeira vez nun mundo apaixonante, escribo estas liñas, como quen escribe no aire, a xeito de benvida a quen decidira asomarse á realidade de Galicia a través desta fiestra electrónica. 


É a nosa unha pequena comunidade española, periférica e marítima, dique da Europa atlántica, meta do Camiño de Santiago, que forxou a súa identidade ó longo dos séculos sobre a base dunha lingua e unha cultura propias. Somos os galegos un pobo que desbordou os seus límites nunha inxente crecida humana que levou a galeguidade ata os máis arredados confíns do planeta. 


Somos un país orgulloso do propio, pero á vez aberto e cosmopolita, que a través da historia fixo da tolerancia e o entendemento pedras angulares da súa armazón social. 


A Galicia de hoxe aposta, como sempre, por conserva-lo mellor da súas tradicións, pero proxectándose decididamente cara á modernidade. Para iso veu realizando nos últimos anos un considerable esforzo político, económico e social, centrado na mellora e ampliación das súas infraestructuras básicas, de maneira moi especial no eido das tecnoloxías da comunicación, desde o convencemento de que constitúen o medio máis eficaz para acadar un verdadeiro avance social. 


Queremos estar na avanzada da sociedade da información e cada día damos un novo paso cara ese horizonte de futuro. A través das páxinas que seguen, quen o desexe poderá ir tendo cumprida noticia diso, e ademais poderá coñece-las iniciativas coas que entre todos, tanto desde o ámbito público coma desde o privado, estamos a construír a Galicia do terceiro milenio. 



Pues bien, hoy he tenido el gusto de descubrir el nombre del sistema lingüístico al que pertenece el idioma Valenciano y, por asombroso que parezca, no es otro que el "sistema lingüístico gallego-valenciano".

Si alguien me hubiera dicho hace unas pocas horas que el "gallego-valenciano" es el nombre del "sistema lingüístico" del que forma parte el idioma Valenciano no le habría dado crédito, pero resulta que es algo que he podido comprobar por mí mismo y ahora ya no tengo la menor duda de que ésto es así.

Yo, valenciano de nacimiento, escasamente ilustrado y poco dispuesto a salir de mi terruño, nunca conocí a persona gallega, ni estudié su lengua, ni visité su tierra, y sin embargo hace escasamente unas horas visité la página web de la Xunta gallega y tuve el gusto de leer el discurso de bienvenida de su presidente, el ilustre e ilustrado gallego D. Manuel Fraga, expresado en genuina lengua Gallega (perdón, a partir de ahora lengua "gallega-valenciana").( http://www.xunta.es/presiden/gsaludo.htm ).

Como digo, cientos de kilometros separan mi terruño valenciano del equivalente gallego, pocos estudios idiomáticos enaltecen mi parco (o inexistente) curriculum lingüístico (menos aún los referidos a la lengua "gallega-valenciana"), y sin embargo he sido capaz de entender con precisión meridiana todo el discurso de D. Manuel, gallego sin fisuras, en una lengua a la que hasta ayer consideraba distinta pero que hoy he de considerarla en unidad con el Valenciano y por tanto una misma lengua.

Sin haber estudiado jamás el idioma gallego lo entiendo, por tanto he de admitir la "unidad de la lengua" Gallega y Valenciana y llegar a la conclusión de que son el mismo idioma: el "gallego-valenciano".

Cierto es que algunas palabras no son exactamente iguales, pero si muy parecidas o parecidísimas, e igualmente algunos usos sintácticos o verbales también varían un poco, pero muy poco o poquísimo (al menos yo lo advierto así y eso que no he estudiado nunca "gallego-valenciano").

Yo creo que lo anterior tiene fácil enmienda. Lo único que se tendría que hacer es, por una parte juntar todo el léxico de las dos lenguas en un mismo diccionario ("Gall-Val") ya que forman parte del mismo sistema lingüístico "gallego-valenciano" y después, crear un estandar de lengua "gallega-valenciana" donde se unifiquen las variedades dialectales existentes a lo largo de los "Paises gallego-valencianos".

Alguien me ha comentado que lo que se conoce como la "Academia Valenciana de la Lengua" (A.V.L.) anda en la faena de hacer algo parecido entre la lengua "gallega-valenciana" y la catalana. Lo cual no es una mala noticia si partimos de la base de que así "más fuerte será la lengua" o esa otra de que "cuantos más seamos más nos reiremos".

Por mí perfecto, pues como entiendo todas las lenguas (sin estudiarlas), no seré yo quien le ponga pegas a un posible "sistema lingüístico gallego-valenciano-castellano-catalán".

Y ahora si quereis podeis seguir diciendo que como catalan y valenciano se parecen algo, son la misma lengua. Pero habrá que decir lo mismo del gallego y el castellano, del catalan y castellano, gallego y catalan, catalan y portugues, italiano y portugues, gallego e italiano, italiano y valenciano, valenciano y portugues..........etc.......etc.........etc......


el text que molt inteligentment ha afegit JOSE2 es un articul de "Jaume de la Serra" que apareix en la plana IDIOMA VALENCIÀ.


EL SISTEMA LINGÜISTICO "GALLEGO-VALENCIANO"


Dins la seccio:


CONSIDERACIONS LLINGÜISTIQUES


Dins d'eixa seccio i d'unes atres mes n'hi han molts articuls de diferents autors valencianistes que pense son prou interessants i s'haurien de coneixer.


La seccio TITULS conté llibres debaes en format .pdf . El primer de tots IDIOMA VALENCIÀ PARLAT Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana , es interessant pa coneixer les diferencies de la llengua valenciana en el subnormalisat catala que mos volen impondre.


Y aqui podemos utilizar algun argumento sobre el origen del valenciano y los testimonios de los literatos que afirmaban que escribian en lengua valenciana:

CONSIDERACIONES SOBRE EL ORIGEN DEL VALENCIANO


Según la ciencia de la sociolingüística y desde cualquier ámbito internacional de esta disciplina científica, está plenamente demostrado y comprobado que la Lengua Valenciana es un idioma con una evolución, características e identidad diferente e independiente al de la lengua Catalana.

Está científicamente demostrado que por evolución y origen los dos idiomas presentan tal serie de diferencias que resulta imposible, artificioso e irracional tratar de unificarlos como una única lengua o pretender que uno derive del otro.

No es cierto que la lengua valenciana sea un dialecto del catalán, Sí que es cierto la existencia, al menos en su origen, de una gigantesca cultura unificada que disponía de su propia lengua, la de OC, perteneciente a un conjunto europeo formado por Occitania y Aragón.

A día de hoy, según la sociolingüística, son dos idiomas separados y autónomos, con rasgos y características diferentes que los configuran como dos lenguas distintas que no pueden aglutinarse bajo una misma normativa lingüística.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne

En el XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica se propuso por parte de los catalanes la firma de un documento que reconociese la unidad del catalán y del valenciano. De 723 congresistas sólo 36 firmaron el documento que afirmaba la unidad de la lengua catalana y valenciana. De los 687 que no firmaron destaco algunos nombres: Karlo Budor, Zagreb; Silvia Faitelson, Québec; Ulrike Vom Bruck, Munich; Flora Klein, Georgetown, USA; Norioski Miyake, Japón; Jorge Stepanov, Moscú; Bernard Pottier, Sorbona; Ettore Finazzi, Roma.

Hace tiempo ya se demostró (aunque hoy día el catalanismo lo niegue y esconda), que el Catalán es un dialecto de la lengua Occitana, que llegó desde el sur de Francia, durante la Alta Edad Media, a las tierras de los condados Francos de la "Marca Hispanica" (condados desunidos que mucho más tarde se aglutinarían formando Cataluña). Fué en esa época y durante la "Reconquista" cuando esos condados se llenaron de occitanos que hablaban en lengua Occitana ("Languedocien" más concretamente), del que nació el dialecto "Occitano del sur", conocido popular y tradicionalmente como "Catalán".

El punto diferencial entre la Lengua Valenciana y la Catalana estriba en que el "Catalán" recibió en la Edad Media un aporte muy importante de hablantes occitanos sobre un substrato de carácter también occitano (más antíguo), mientras que el idioma Valenciano se desarrolló a partir de un substrato mozárabe que hablaba un "romance Valenciano" derivado del latín vulgar, que recibió un aporte mucho más heterogéneo de hablantes.
Este hecho diferencial entre el Valenciano y el Catalán es el que determina que sean dos idiomas diferentes, ya que al observar los inicios de las dos lenguas queda claro que el Valenciano no nace como un dialecto del Catalán, sino como transformación de un romance Valenciano autóctono bajo la influencia de otras hablas romances superpuestas a éste.


"Agua pasada no mueve molino", lo que quiere decir que, aunque en la Edad Media (hace 800 años), el Valenciano y el Catalán pudieran haber sido más parecidos, hoy en día están claramente diferenciados y son dos lenguas con una evolución distinta y separada, que pertenecen cada una a un colectivo social y político distinto e independiente el uno del otro.

El intento de todos los que hoy día, por intereses políticos y económicos, quieren que el Valenciano se parezca artificiosamente al Catalán, es una maniobra involucionista anti-natura que no se ajusta a la realidad evolutiva de la lengua.

Por todos los motivos expuestos, la Lengua Valenciana tiene todo el derecho, desde el dictamen científico de la sociolingüística, a mantener su nombre histórico de "Valenciano" o "Lengua Valenciana", a tener una normativa lingüística propia valenciana y a defenderse de todos los ataques que padece por parte de los grupos pan/catalanistas que quieren cambiarle su nombre por el de "Catalán" y transformarla en dialecto Catalán aplicándole artificiosamente la normativa lingüística catalana (todo eso con el ánimo de incluir a las tierras valencianas dentro de unos ficticios "Països catalans" ("Eurorregió"), para darle mayor peso político a las ambiciones separatistas de Cataluña respecto al Estado Español).


TESTIMONIOS HISTORICOS SOBRE EL NOMBRE E IDENTIDAT DE LA LENGUA VALENCIANA


Fra Antoni de Canals (1352-1419), frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traduccio del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traducció de la òbra a la llengua Valenciana, sabent que atres ya la han fet en llengua catalana. Testimòni indiscutible de que ya en aquell temps el Valencià i el catala eren consideraes dos llengües diferents:

Bonifaci Ferrer (147 germa de Sant Vicent Ferrer, escrivia en l'ultima fulla de la Biblia traduida al Valencià i impressa en Valéncia

Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio", en la present LENGUA VALENCIANA transferida...".

Miquel Perez (1482. 1494) en les seues òbres "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"

Joan Esteve (148 en la seua òbra "Liber Elegantiarum", diccionari Llati-Valencià, diu:

Johanot Martorell (1490) en la seua òbra "Tirant lo Blanch", impressa en Valéncia.

Joan Roïç de Corella (1496) en la seua òbra "Primer part del Cartoixa

Francesch Eximenis (1507) teòlec catala, en la seua òbra "Scala Dei", diu que traduix del Llemosí a Llengua Valenciana

Fra Tomas de Vesach (1511) en la seua òbra "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena" diu:

Joan Bonlabi (1521), catala de Tarragona, en la seua traduccio de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la llengua Valenciana demana disculpes per no ser expert en ella, ya que li resulta forastera

Rafael Martí de Viciana (1574) en la seua òbra "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de referències a la llengua Valenciana.

Desde su fundación como "Reino de Valencia" en 1238 por el rey aragonés Jaume I, nunca ha estado políticamente subyugada a Cataluña, sino al contrario, siempre ha sido un reino soberano, independiente y en ocasiones enfrentado a los catalanes. El único punto en común con Cataluña era que ambos, junto al Reino de Aragón (y otros territorios), pertenecían a la Corona de Aragón. Pero cada territorio con sus propias leyes, fueros, costumbres, instituciones y lengua. Y por supuesto sin que los catalanes tuvieran ningún grado de privilegio o potestad sobre el resto de miembros de la corona aragonesa, menos aún cuando Valencia poseía rango de reino y Catalunya era una simple referencia a una serie de condados independientes los unos de otros, entre los que el de Barcelona tenía cierta preponderancia sobre el resto (de condados).

ocho segundos república, Qué república ni qué cojones ! La república no existe, idiota !

Lengua propia tenía y tiene el pueblo valenciano. Y "Valenciano" es su nombre. En el fondo y en la superficie los catalanes saben que se trata de dos idiomas diferentes y diferenciados, tanto en orígenes como en evolución. Pero como se parecen tanto...no han podido sustraerse a la tentación de utilizar la manipulación y el engaño lingüístico para tratar de obtener beneficios políticos y económicos.

Qué república ni qué cojones ! La república no existe, idiota !

Su razonamiento es simple (simplón más bien): "Como el idioma Valenciano tiene similitudes con el Catalán diremos que el Valenciano es dialecto del Catalán; por lo tanto (y aquí aparece la pirueta político-lingüística que les da derecho a trinque) como en la Comunidad Autónoma Valenciana se habla Catalán (variante), los que lo hablan son catalanes y sus tierras son Cataluña".




sábado, 5 de septiembre de 2026

Ves, Vas, Vais, Vays, Avas, Deves, Devas, Devays, Enves, Vers, Vertir - Entraversadamens

Ves, Vas, Vais, Vays, Vert, prép., lat. versus, vers, envers, contre, à l'égard de.
A vos bona dona e pros
Ves cui van tug mei cossir.
Rambaud de Vaqueiras: A vos.
A vous bonne dame et méritante vers qui vont tous mes pensers.
Ab l' alen tir vas mi l' aire.
P. Vidal: Ab l' alen.
Avec l'haleine je tire vers moi l'air.
Aytantost vengro los us vays los autres. Philomena.
Aussitôt ils vinrent les uns vers les autres.
L' una fremna que vert la terra pent. Poëme sur Boèce.
L'une frange qui vers la terre pend.
Vill ves elhs eys, vill ves setgl' e ves Dieu.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Vils envers eux-mêmes, vils envers le monde et envers Dieu.
Domna, s' ieu quezi socors
Vas vos, non o fis de ver.
Bertrand de Born: S' abrils.
Dame, si je cherchai du secours contre vous, je ne le fis de vrai.
- En comparaison de.
Li port amor tan fin e natural,
Que tuit son fals ves mi li plus leial.
B. de Ventadour: Quan par.
Je lui porte amour si pur et si naturel, que tous sont faux en comparaison de moi les plus loyaux.
Conj. comp. Totz autres joys fora petitz
Vas que lo mieus jois fora grans.
B. de Ventadour: Pels dols.
Toute autre joie serait petite en égard à ce que la mienne joie serait grande.
Vas qu' era grans la ricor.
Giraud de Luc: Si per malvatz.
En comparaison de ce que la richesse était grande.
ANC. FR. Et dit que clerc ne sevent mie
Vers chevaliers un tot seul as.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 361.
Si hom péche vers altre, à Deu se purrad acorder, e s'il péche vers Deu, ki purrad pur lui preier? Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 4.
CAT. Vers. IT. Verso. (ESP. Versus : contra. Chap. Contra, VS.)

Techi CF VS Golden Jacob; Ves, Vas, Vais, Vays, Vert, prép., lat. versus, vers, envers, contre, à l'égard de.

2. Avas, conj., en comparaison de, comme, autant que.
Girautz fo chavallers pros e valens,
Anc, avas lo seu, cors no fo tan gens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.
Giraud fut chevalier preux et vaillant, oncques, autant que le sien, corps ne fut aussi gentil.

3. Deves, Devas, Devays, Dever, prép., vers, devers, du côté de, envers.
Mas juntas deves lo pais
On ieu sai, dona, que vos es.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Les mains jointes vers le pays où je sais, dame, que vous êtes.
Er venon sai deves Orien
Li Tartari.
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Maintenant viennent ici devers Orient les Tartares.
Dels parenz qu' aten devas Espagna,
Secors ogan non creia qu' a lui venia.
Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.
Des parents qu'il attend du côté d'Espagne, qu'il ne croie pas qu'à lui il vienne cette année secours.
Devays Barsalona e devays Lerida. Philomena.
Devers Barcelone et devers Lérida.
Mercadiers que enga dever Fransa.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Marchand qui aille du côté de France.
- Daus, contraction de devas.
Daus orient entro 'l solelh colguan.
P. Cardinal: Tos temps.
Devers orient jusqu'au soleil couchant.
Cant anaretz vostra dona vezer,
Daus lo latz dregz vos anatz assezer.
Ozils de Cadartz: Assatz.
Quand vous irez votre dame voir, devers le côté droit vous allez vous asseoir.
Adv. comp. Il raubon deves totz latz.
G. Figueiras: No m laissarai.
Ils volent de tous côtés.
Ils venon daus totz latz.
(chap. Ells venen de tots los costats.)
Bertrand d'Allamanon: So segle.
Ils viennent de tous côtés.
ANC. FR. Deves le vent mist l'escu en chantel.
Roman d'Agolant. Bekker, v. 509.
Marchéanz qui poisson menoient,
Et qui devers la mer venoient.
Roman du Renart, t. 1, p. 30.
Tout droit de devers luy je viens. Charles d'Orléans, p. 320.
ANC. CAT. Deves, devers. IT. Di verso.

4. Enves, prép., vers, envers, contre, du côté de.
Tenc son cami enves lo port. V. de S. Alexis.
Tint son chemin vers le port.
Al sieu voler no m vuelh defendre,
Ni enves lieis de nulha re contendre.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Du sien vouloir je ne me veux défendre, ni contre elle en nulle chose contester. 
Be m' an perdut lai enves Ventedorn
Tuit mei amic, pus ma domna no m' am.
B. de Ventadour: Be m' an.
Bien m'ont perdu là du côté de Ventadour tous mes amis, puisque ma dame ne m'aime pas.
ANC. FR.
Si la plus longue vie est moins qu'une journée,
Une heure, une minute envers l'éternité.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 326.
CAT. Enves, envers. IT. Inverso.

5. Vers, adj., inverse, renversé, versé.
Aissi com hom tra l' estam
A sens vers qu' era a drech.
Garin d'Apchier: Aissi com.
Ainsi comme on tire la trame en sens inverse qui était à droit (à l'endroit).
D' aiga versa en jus. Tit. de 1262. DOAT, t. CXXIV, fol. 12.
D'eau versée en bas.

6. Vertir, v., lat. vertere, tourner, retourner, revenir.
O per vertir lo ben en mal. V. et Vert., fol. 3.
Ou pour tourner le bien en mal.
Part. prés. Loc. Abans d' un mes verten. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 34. 
Avant d'un mois revenant (révolu). 
No us o auria dig de dos ans totz vertens.
Pierre du Corbiac: El nom de.
Je ne vous l'aurais dit de deux aus tous revenants (révolus).
Part. pas. Vecvos a Rossilho G. vertit. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 33.
Voici à Rossillon Gérard retourné.
ANC. FR.
Rou esteit de lièpre tot taint e tot vertiz. Roman de Rou, v. 989.
De servir Dieu, pense donc d'y vertir. Cretin, p. 216.
ESP. PORT. Verter.

7. Vertibilitat, s. f., vicissitude, changement, liberté d'agir.
Be o mal podia elegir, quar havia en son arbitre vertibilitat.
Eluc. de las propr., fol. 9.
Bien ou mal il pouvait choisir, car il avait en sa volonté liberté d'agir.
ESP. Vertibilitad (MOD. Vertibilidad).

8. Vertige, Vertitge, s. f., lat. vertigo, vis, spirale.
Forma de vertitge am la qual es uberta la mayre.
Revolva la vertitge. 
Trad. d'Albucasis, fol. 38 et 36.
Forme de spirale avec laquelle est ouverte la matrice.
Qu'il retourne la vis.
- Vertige.
Vertige de cap, es vici de la vista. Eluc. de las propr., fol. 81.
(chap. Vértic de cap, es vissi de la vista.)
Vertige de tête, c'est vice de la vue.
ESP. (Vértigo) PORT. Vertigo. IT. Vertigine. (chap. Vértic, vertics : temó a les altures, y cuan te mareges.)

9. Vertex, s. m., lat. vertex, vertex, haut, sommet.
Vertex, o sima. Eluc. de las propr., fol. 36.
(chap. Vértex - o vértice-, o sima : lo pun mes alt de una montaña, lo pic, la punta.)
Sommet, ou cime.
ANC. FR. Le froit le prent en la vertiz.
Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 5.
ESP. Vértice. PORT. Vertex, vertice. IT. Vertice. (chap. Vértex, vértice geodésic, sima, punta, pic, lo mes alt.)

10. Versar, v., verser, renverser, répandre.
Can viro payas lo gran trezaur versar. Roman de Fierabras, v. 3374.
Quand les païens virent le grand trésor répandre.
Deu adobar lo valat en fayson que non verse.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 36.
Doit arranger le fossé de façon qu'il ne verse pas.
Fig. Garda tos sens no sobriesca ni vers. 
Serveri de Girone: Qui bon frug.
Prends garde que ton sens ne surabonde ni verse.
Part. pas. Qu' al ben ferir n' i aia de versatz.
Blacasset: Gerra mi play.
Qu'au bien frapper il y en ait de renversés.
IT. Versare.

11. Avertir, v., lat. advertere, tourner, détourner, aviser, avertir.
Se avertiss cant grans bes a perdut. V. et Vert., fol. 49.
Se détourne quand de grands biens il a perdu.
Sospiran la m cug far avertir.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
En soupirant je crois la faire détourner vers moi.
Part. pas. Es enans avertitz 
Que l' aguaitz sia issitz.
Pierre d'Auvergne: Gent es.
Est avant averti que le guet soit sorti.
Que sia savis e discretz e fort avertitz e ben aperceubutz. V. et Vert., fol. 72.
Qu'il soit sage et discret et fort avisé et bien intelligent.
CAT. ESP. PORT. Advertir. IT. Avvertire. (chap. Advertí; donassen cuenta, acatassen.)

12. Avertimen, s. m., advertance, attention.
Ab gran deliberatio e gran avertimen e ferm cocelh. V. et Vert., fol. 79.
Avec grande délibération et grande advertance et ferme conseil.
ESP. Advertimiento. PORT. Advertimento. IT. Avvertimento.
(chap. Advertimén, advertimens; advertensia, advertensies; cridá la atensió, atensions.)

13. Inadvertansa, s. f., inadvertance.
Per inadvertansa et insufficiensa.
(chap. Per inadvertensia e insufissiensia.)
Statuts des Tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476.
Par inadvertance et insuffisance.
CAT. ESP. PORT. Inadvertencia. IT. Innavvertenza, innavvertenzia.
(chap. Inadvertensia, inadvertensies; falta de atensió.)

14. Advers, (lat. adversus), adj., adverse, opposé, contraire.
Condemnat en leyals despensas a la partida adversa.
Cout. de Saussignac, de 1319.
Condamné en loyales dépenses envers la partie adverse.
CAT. Adverso. ESP. PORT. Adverso. IT. Avverso. (chap. Advers o adverso, adversos, adversa, adverses; contrari, contraris, contraria, contraries; oposat, oposats, oposada, oposades.)

15. Adversal, adj., adverse, opposé, contraire.
Los cas de dreit et de costuma contraris, o adversals.
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 191.
Les cas de droit et de coutume contraires, ou opposés.

16. Adversari, Adeversari, Aversari, adj., lat. adversarius, contraire, opposé.
Mai nos es adversaris. Brev. d'amor, fol. 30.
(chap. No mos es mes adversari o contrari u oposat.)
Plus il nous est contraire.
- Subst. Adversaire, ennemi.
Menar mon adversari a desconfezimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Mener mon adversaire à déconfiture.
Las humors son adversaris del cors.
Syei aversari an gran joia.
Liv. de Sydrac, fol. 34.
Les humeurs sont adversaires du corps.
Ses adversaires ont grande joie.
ANC. FR. Verrunt lur adversarie el temple. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 4.
CAT. Adversari. ESP. PORT. Adversario. IT. Avversario, avversaro.
(chap. Adversari, adversaris, adversaria, adversaries; enemic, enemics, enemiga, enemigues, com los ascumites.)

17. Adversitat, Aversitat, s. f, lat. adversitatem, adversité.
De autrui adversitat.
Los mals e las adversitatz del mun (: mon). 
V. et Vert., fol. 10 et 32.
D'adversité d'autrui.
Les maux et les adversités du monde.
Angoissas a en aversitat qui, en prosperitat, a grans profeiz.
Trad. de Bède, fol. 6.
Angoisses a en adversité qui, en prospérité, a grand profit.
CAT. Adversitat. ESP. Adversidad. PORT. Adversidade. IT. Avversità, avversitate, avversitade. (chap. Adversidat, adversidats.)

18. Aversier, Averser, s. m., adversaire, ennemi.
Defendemens defendens d' aversiers. 
G. Riquier: Fortz guerra.
Rempart défendant d'ennemis. 
D' on par qu' elh nos es aversiers.
G. Riquier: Be m.
D'où il paraît qu'il nous est adversaire.
- Démon, diable.
Es lo majers aversers
Qu' en infern abite ni sia.
Roman de Jaufre, fol. 58.
C'est le plus grand diable qui en enfer habite et soit.
ANC. FR. Atant prenent à chevauchier;
N'en sorent mot li aversier.
Que ferai de cel aversier,
Cel déable, cel mescréu. 
Roman du Renart, t. III, p. 242 et t. II, p. 340.

19. Convertir, Covertir, v., lat. convertere, convertir, tourner, changer.
Viandas que han natural calor et humiditat, si convertissho de leu en sanc.
Si convertish en natura de sanc et de carn.
(chap. Se convertix en naturalesa de sang y de carn; convertix sone igual que convertish, se podríe escriure de les dos maneres, pero no may com los catalanistes escriuen: converteix.)
Eluc. de las propr., fol. 73.
Aliments qui ont naturelle chaleur et humidité, se convertissent facilement en sang.
Se convertit en nature de sang et de chair.
Si s denhes convertir,
Er complida sa valensa.
Pons d'Ortafas: Si ai perdut.
Si elle se daignait changer, serait complet son mérite.
- En matière de religion et de morale.
Convertir aquetz mescrezens a creire lo tien sanct nom. Liv. de Sydrac, fol. 5.
Convertir ces mécréants à croire le tien saint nom.
Que us o digua per miels vos convertir.
Giraud le Roux: Nul hom non.
Que je vous le dise pour mieux vous convertir.
Part. pas. De peccadors convertitz.
G. Riquier: Sancta Verges.
Des pécheurs convertis.
ANC. FR. Icels ki sunt convertit à quer.
Seiez convertit, fil des homes.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 84 et 89.
CAT. ESP. Convertir. PORT. Converter. IT. Convertire. (chap. Convertí, convertís : yo me convertixgo o convertixco, convertixes, convertix, convertim, convertiu, convertixen; convertit, convertits, convertida, convertides; convertiré; convertiría; si yo me convertira o convertiguera al catalanisme me podéu fotre una brancada al cap, tos dixo.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

20. Convers, adj., lat. conversus, tourné, retourné, renversé.
Funges dels quals la razitz es subtil, e 'l cap de aquel es gros, e ja las labias de aquels so conversas. Trad. d'Albucasis, fol. 28.
Fongus desquels la racine est subtile, et le chef de celui-là est gros, et déjà les lèvres de ceux-là sont renversées.
- Subst. Frère lai, convers.
Fals clerge e fals convers.
Raimond de la Tour: Ar es ben.
Faux clercs et faux convers.
Quar de lor vey conseillers e covers.
Augier: Totz temps serai.
Car d'eux je vois conseillers et convers.
- Adv. comp. Réciproquement.
Mas per tan lo premiers
Non es segon ni ters,
Ni 'l segon per convers
Premier ni ter per ver.
G. Riquier: Als subtils.
Mais pourtant le premier n'est second ni troisième, ni le second réciproquement premier ni troisième véritablement.
CAT. Convers. ESP. PORT. IT. Converso. (chap. Convers o converso, conversos, conversa, converses; convertit al cristianisme, convertits, convertida, convertides. Conversa tamé es conversasió.)

21. Conversio, Coversio, s. f., lat. conversio, conversion, décomposition, transmutation, transformation.
Entre las viandas, algunas so be nutritivas et de leugiera conversio.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Entre les aliments, aucuns sont bien nutritifs et de légère décomposition.
- En matière de religion et de morale.
Adonc plaz nostra conversio a Deu.
Si 'l coversios es bona.
Trad. de Bède, fol. 42 et 51.
Alors notre conversion plaît à Dieu.
Si la conversion est bonne.
- En termes de versification.
Conversios, es cant mant verset e motas clausas o motas coblas finissho per una meteyssha dictio. Leys d'amors, fol. 123.
Conversion, c'est quand maint verset et plusieurs clauses (distiques) et plusieurs couplets finissent par même mot.
CAT. Conversió. ESP. Conversión. PORT. Conversão. IT. Conversione.
(chap. Conversió, conversions.)

22. Convertiment, Convertimen, s. m., conversion.
Lo convertimen de sant Paul. Calendrier provençal.
(chap. Lo convertimén de san Pablo; conversió. Pol pot sé Pablo o Hipólit, com lo ascumita, suposo que es de Areñs de Lledó.)
La conversion de saint Paul.
D' aquels sai ieu las obras e los convertimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De ceux-là je sais les oeuvres et les conversions.
ANC. CAT. Convertiment, convertement. ESP. Convertimiento. 
IT. Convertimento. (chap. Convertimén, convertimens.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

23. Convertible, adj., lat. convertibilem, convertible, transmutable.
Aliment, es substancia convertibla.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Aliment, c'est substance convertible.
Celles-là sont... digestives et convertibles.
- Qui peut être retourné, changé.
Totz nombres so entre si convertibles, quar aytan fan detz vetz quatre cum quatre vetz X. Eluc. de las propr., fol. 280.
Tous nombres sont entre soi convertibles, car autant font dix fois quatre comme quatre fois dix.
CAT. ESP. Convertible. IT. Convertibile. (chap. Convertible, convertibles.)

24. Conversiu, adj., conversif, propre à convertir.
Ferment... es de pasta levatiu,… et en sa semlansa conversiu.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Ferment... est de pâte lévatif,… et en sa semblance conversif.

lleute; Ferment... es de pasta levatiu,… et en sa semlansa conversiu.

25. Conversacio, Conversatio, s. f., lat. conversatio, conversation, société, vie, demeure, séjour, commerce, fréquentation.
La bella conversatio de Jhesu Crist.
Nostra conversatio es el cel.
Tota lur conversatios es en Dieu.
Nostra conversatio es tota celestials.
V. et Vert, fol. 36, 27, 58 et 99.
La belle conversation de Jésus-Christ.
Notre vie est au ciel.
Toute leur société est en Dieu.
Notre conversation est toute céleste.
La luxuriosa conversacio. Trad. de la 2° Épître de S. Pierre.
La luxurieuse fréquentation.
Avia estat de bona conversatio en l' orde dels prediquadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
Avait été de bon commerce dans l'ordre des prédicateurs.
CAT. Conversació. ESP. Conversación. PORT. Conversação. IT. Conversazione.
(chap. Conversassió, conversassions; conversasió, conversasions; frecuentassió, frecuentassions; vida, vides; sossiedat, sossiedats.)

26. Conversament, Conversamen, s. m., fréquentation, compagnie.
Anc jorn no us plac, Jozi, conversamens.
T. D'Esquilha et de Jozi: Jozi diatz.
Jamais ne vous plût, Jozi, compagnie.
ANC. ESP. Conversamiento. IT. Conversamento. (chap. Conversamén, conversamens : compañía, ojo en les males o roínes compañíes.)

27. Conversar, v., lat. conversari, converser, demeurer, séjourner, habiter, se conduire.
Fay lo conversar el cel.
La bella conversatio de Jhesu Christ que converset en aquest mun.
Visquet en aquest mun e converset mot pauramens.
(chap. Va viure an este món y se va comportá mol pobramen.)
V. et Vert., fol. 32, 36 et 53.
Le fait séjourner au ciel.
La belle société de Jésus-Christ qui habita dans ce monde.
Vécut en ce monde et se conduisit moult pauvrement.
Fig. En cui valors ab jois e sens coversa.
E. Cairels: Abril ni mai.
En qui valeur avec joie et sens habite.
Part. prés. Eran en Dieu molt entier,
Ben viven e ben conversan.
Brev. d'amor, fol. 145.
Ils étaient en Dieu moult accomplis, bien vivant et bien conversant.
ANC. FR. En tote Normendie n'osa-il demorer,
A Paris s'en ala, ù il seult converser.
Roman de Rou, v. 3856.
Challes, ses fiuz, et l'emperériz estoient demoré en France, et conversoient adonques on roiaume d'Aquitaine.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr, t. VI, p. 168.
C'estoient trois jeunes Mars et trois Amours ensemble
Qui, sous l'habit mortel, conversoient ici bas.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 316.
CAT. ESP. PORT. Conversar. IT. Conversare. (chap. Conversá, viure, passá lo tems; parlá : converso, converses, converse, conversem o conversam, converséu o conversáu, conversen; conversat, conversats, conversada, conversades; conversaré; conversaría; si yo conversara en algú del Vaud en chapurriau, seguramen que me entendríe prou be.)

La nobla leyczon.

28. Conversa, s. f., rebours, contraire.
La conversa d' ests dos.
Nat de Mons: Al bon rey.
Le contraire de ces deux.
(chap. Conversa, converses : conversassió, parlá; no signifique lo contrari.)

29. Controversia, s. f., lat. controversia, controverse, débat, discussion.
Fo entre lor gran e longa controversia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 143.
Fut entre eux grande et longue controverse.
El dit viguier d' aitals controversias conoichera.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 37.
Ledit viguier de pareilles discussions connaîtra.
ANC. ESP. PORT. IT. Controversia. (chap. Controversia, controversies.)

30. Divers, adj., lat. diversus, divers, différent.
De diversa color.
B. de Ventadour: Lo gens.
De diverse couleur.
Ieu tem que fos del respondre diversa.
E. Cairels: Abril ni mai.
Je crains qu'elle fut pour le répondre différente.
ANC. FR. Vous estes un bien divers homme. Farce de Pathelin, p. 60.
CAT. Divers. ESP. PORT. IT. Diverso. (chap. Divers, diversos, diversa, diverses; diferén, diferens, diferenta, diferentes; variat, variats, variada, variades.)

31. Diversamens, adv., diversement.
Tota la solfa sai e los set mudamens
Que don Gui e Boeci feron diversamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tout le solfége je sais et les sept mutations que don Gui et Boèce firent diversement.
Las donas eissamens 
An pretz diversamens, 
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Les dames également ont mérite diversement. 
CAT. Diversament. ESP. PORT. IT. Diversamente. (chap. Diversamen o divérsamen.)

32. Diversar, v., lat. diversitare, différencier, varier.
Es me mortz, qu' ieu ben am non amatz,
Per que mos chans diversa.
G. Riquier: Amors m' auci.
C'est (pour) moi la mort, vu que j'aime bien non aimé, c'est pourquoi mon chant varie.
IT. Diversare.

33. Divorsi, s. m., lat. divorcium, divorce.
Si, per adulteri, es fayt divorsi. Fors de Béarn, p. 1089.
(chap. Si, per adulteri, es fet divorsi o divorsio.)
Si, pour adultère, est fait divorce.
CAT. Divorci. ESP. PORT. Divorcio. IT. Divorzio. (chap. Divorsi, divorsis; divorsio, divorsios; la película de Paco Martínez Soria, lo divorsio no!)

34. Diversitat, s. f., lat. diversitatem, diversité.
Per la diversitat dels pechanz. Trad. de Bède, fol. 48.
(chap. Per la diversidat dels pecadós.)
Par la diversité des péchants (pécheurs).
Ab diversitat de colors. La Crusca provensale, p. 100.
Avec diversité de couleurs.
CAT. Diversitat. ESP. Diversidad. PORT. Diversidade. IT. Diversità, diversitate, diversitade. (chap. Diversidat, diversidats.)

35. Diversifiar, Diversificar, v., diversifier, diviser, partager.
Qui s' en diversifia 
E muda sa oratio,
Mais en pren de devocio.
En IIII (4) oras del dia,
Rodan, si diversifia. 
Brev. d'amor, fol. 99 et 31.
Qui s'en diversifie et en change son oraison, en prend plus de dévotion.
En quatre heures du jour, en tournant, se partage.
Una meteyssha dictios se diversifica per creysshemen o per mermamen. 
(chap. Una mateixa (dicsió) paraula se diversifique per creiximén o per mermamén - merma.)
Leys d'amors, fol. 68.
Un même mot se diversifie par accroissement ou par diminution.
CAT. ESP. PORT. Diversificar. IT. Diversificare. (chap. Diversificá, diversificás : yo me diversifico, diversifiques, diversifique, diversifiquem o diversificam, diversifiquéu o diversificáu, diversifiquen; diversificat, diversificats, diversificada, diversificades; diversificaré; diversificaría; si yo diversificara les meues inversions.)

36. Diversificament, Diversificamen, s. m., diversité, variété, différence.
Aytals dictios prendo diversificamen per mutatio.
Aquest diversificamens de motz se fay per motas dictios. Leys d'amors, fol. 68.
Pareilles expressions prennent diversité par changement.
Cette différence de mots se fait par de nombreuses expressions.
(chap. Diversificamén, diversificamens; variedat, variedats; diferensia, diferensies; diversidat, diversidats.)

37. Divertiu, adj., divertif, modificatif, propre à détourner, à modifier.
Divertiva, en autra maniera dicha electiva. Leys d'amors, fol. 101.
Divertive, en autre manière dite élective.

38. Deversar, v., déverser, verser.
Fetz deversar. Guillaume de Tudela. 
Fit déverser.

39. Envers, Evers, adj., lat. inversus, renversé, culbuté.
Aqui veirem derrocar mainz vassals
E mainz jazer envers sotz los cavals.
Aicartz del Fossat: Entre dos reis.
Là nous verrons abattre maints vassaux et maints gésir renversés sous les chevaux.
Tant sayll enant e a travers
Qu' el donzellz es casutz envers.
V. de S. Honorat.
Tant saute en avant et à travers que le damoiseau est tombé renversé.
Fig. Pretz es mortz e cazutz et envers.
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Mérite est mort et tombé et renversé.
- Opposé, contraire.
Ieu la truep pus enversa. 
G. Riquier: Amors m' auci.
Je la trouve plus opposée.
Tu, qu' es evers vas lui, com o faras? Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77.
Toi, qui es opposé à lui, comment le feras-tu?
- Injuste, faux.
Dels fis fai fols, oe dels dretz, envers. 
Serveri de Girone: Qui bon frug.
Des fidèles il fait faux, et des justes, injustes.
Ves Blanchaflor,
Floris ac cor galiador
E 'nvers.
Folquet de Romans: Domna ieu.
Envers Blanchefleur, Floris eut coeur trompeur et faux.
- Maladroit, embarrassé.
Ab lui foro VIII C (800) donzel apers;
De lor armas portar no son evers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8.
Avec lui furent huit cents damoiseaux développés; de porter leurs armes ils ne sont point embarrassés.
- Allongé, étendu.
Li chival desotz els son tan evers,
Coro e brocho plus que nuls sers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8.
Les chevaux dessous eux sont si allongés, ils courent et éperonnent plus que nul cerf.
ANC. FR. Chaent asdenz, chaent envers. Roman de Rou, v. 6905.
A la terre l'abat enviers. Roman del conte de Poitiers, v. 708.
- Subst. Envers, rebours, opposé.
Tenia 'l drech envers. 
Giraud de Borneil: Er auziretz.
Je tenais l'endroit (pour) envers.
Lo dreyt torna daus l' envers.
B. Martin: A senhor.
Il tourne le droit devers l'envers.
Loc. Aissi com hom tra l' estam
A envers qu' era a dreich.
Garins d'Apchier: Aissi com. Var.
Ainsi comme on tire à l'envers la trame qui était à l'endroit.
ANC. FR. Souvent se torna en costé...
Et à endroit et à envers.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 210.
Adverbial. Aquest engres, envers estraitz.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es.
Ces fâcheux, formés à l'envers.
Voyez Regir.
CAT. Invers. ESP. PORT. IT. Inverso. (chap. Invers, inversos, inversa, inverses; lo contrari, per ejemple, de la dreta, la esquerra o zurda.)

40. Enversar, Eversar, v., renverser, tourner, retourner.
El ventre de la femna, lai on l' efas sy noiris,... a son remudar si eversa la maire. Liv. de Sydrac, fol. 65.
Au ventre de la femme, là où l'enfant se nourrit... à son remuer se renverse la matrice.
Fig. Mon vers an, qu' aissi l' enversi,
Que no 'l tengon bosc ni tertre.
Rambaud d'Orange: Ar s' espan.
Que mon vers aille, vu que je le retourne ainsi, de sorte que ne le retiennent bois ni tertres.
Part. pas.
Li Frances trabucan dos e dos enversatz. Guillaume de Tudela.
Les Français tombent deux à deux renversés.
Lo caval tombet mortz e 'l comte eversat.
Lo glotz a Floripar desotz si eversada.
Roman de Fierabras, v. 1364 et 2782.
Le cheval tomba mort et le comte renversé.
Le glouton a Floripar dessous soi renversée.
ANC. FR. Engleiz firent mult enverser.
Maint hoem unt cel jor enversé.
Roman de Rou, v. 13750 et 13609.
Tout estendu l'abat souvin et anversé.
Roman de Renaud de Montauban.
Des chevaux les vont enversant. Roman de Mahomet, v. 1779.

41. Pervertir, v., lat. pervertere, pervertir, gâter, corrompre.
Fig. Sabon pervertir lo dreg. V. et Vert., fol. 15.
(chap. Saben pervertí lo dret.)
Ils savent pervertir le droit.
Part. pas. D' on sembla miels pervertitz
Aquest mon que covertitz.
G. Riquier: Quar dreytz.
D'où semble mieux perverti ce monde que converti.
CAT. ESP. Pervertir. PORT. Perverter. IT. Pervertire. (chap. Pervertí, pervertís : yo me pervertixco o pervertixgo, pervertixes, pervertix, pervertim, pervertiu, pervertixen; pervertit, pervertits, pervertida, pervertides; pervertiré; pervertiría; si yo me pervertira o pervertiguera.)

42. Pervers, adj., lat. perversus, pervers, méchant.
Hom pervers cela sa sientia (: scientia). Trad. de Bède, fol. 43.
Homme pervers cache sa science.
Subst. Li prec que s gart dels pervers.
Raimond de la Tour: Ar es ben.
Je la prie qu'elle se garde des pervers.
CAT. Pervers. ESP. PORT. IT. Perverso. (chap. Pervers o perverso, perversos, perversa, perverses.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins

43. Perversament, adv., perversement.
Far perversament. Doctrine des Vaudois.
Agir perversement.
Non fa perversament.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Elle n'agit pas perversement.
CAT. Perversament. ESP. PORT. IT. Perversamente. (chap. Perversamen o pervérsamen.)

44. Perversitat, Perversedat, s, f., lat. perversitatem, perversité.
Per lor perversitat.
Perversedatz de mal creis. 
Trad. de Bède, fol. 79 et 81.
Par leur perversité.
Perversité de mal accroît.
CAT. Perversitat. ESP. Perversidad. PORT. Perversidade. IT. Perversità, perversitate, perversitade. (chap. Perversidat, perversidats.)

45. Revertir, v., lat. revertere, retourner, revenir.
Pus en joy vuelh revertir
Ben deu, si puesc, al miels anar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Puisqu'en joie je veux retourner, je dois bien, si je puis, au mieux aller.
Tota creatura
Revertis a sa natura.
(chap. Tota criatura revertix (torne) a sa naturalesa.)
Marcabrus: L' autr' ier.
Toute créature retourne à sa nature.
Part. pas. A mon joy sui revertitz.
G. Rudel: Belhs m' es.
A ma joie je suis retourné.
ANC. FR. A tel seignor fet mal servir
Qu'à noient le fet revertir.
Ou chastel en sont reverti.
Roman du Renart, t. III, p. 293 et 263.
IT. Rivertere. (chap. Revertí. ESP. Revertir.)

46. Revert, s. m., retour.
No volh de Roma l' emperi,
Ni qu' om m' en fass' apostoli,
Qu' en lieis non aia revert
Per cui m' art lo cors e m rima.
A. Daniel: Ab guay so.
Je ne veux pas de Rome l'empire, ni qu'on m'en fasse pape, de sorte que je n'aie pas de retour vers celle pour qui me brûle le coeur et me grille.

47. Revers, adj., inverse.
O son reversas. Leys d'amors, fol. 26.
Ou elles sont inverses.
- Subst. Revers, rebours, envers.
Adv. comp. Fatz a revers. 
Le Moine de Montaudon: Gasc.
Fait à l'envers.
CAT. Revers. ESP. PORT. Reverso. IT. Riverso. (chap. Revers, reversos, reversa, reverses; invers, inversos, inversa, inverses.)

48. Reversos, s. m., rebours, opposé.
Adv. comp. Veiaire m' es qu' a reversos
M' en torn.
G. Rudel: Quan lo.
Il me semble qu'à rebours (à reculons) je m'en retourne.

49. Reversio, s. f., lat. reversio, inversion, rebours, retour involontaire.
Si obezeys a reversio. Trad. d'Albucasis, fol. 69.
S'il obéit au rebours.
ESP. Reversión. PORT. Reversão. (chap. Reversió, reversions : retorn, retornos involuntaris.)

50. Reversari, s. m., reversaire, figure de mots.
Ypallage se fay cant hom enten las paraulas per contrari, et aquesta apelam nos ysshamen reversari.
Dictatz apelatz reversaris.
Leys d'amors, fol. 126 et 118.
Hypallage se fait quand on entend les paroles par contraire, et celle-ci nous appelons également reversaire.
Mots appelés reversaires.

51. Reversal, adj., qui vient en revers, poussé en revers.
Sill que solion dire
Las pistolas ni 'ls missals,
Trairan peiras reversals.
P. Cardinal: L' afar del comte.
Ceux qui soulaient dire les épîtres et les missels, tireront des pierres poussées en revers.
PORT. Reversal.

52. Reversar, v., renverser, bouleverser.
Part. pas. Salomo, cant ac tot lo mon reversat. V. et Vert., fol. 65.
Salomon, quand il eut tout le monde bouleversé.
Quecx a son bratz reversat
Que s' apareillon de ferir.
Roman de Jaufre, fol. 62.
Chacun a son bras renversé, vu qu'ils s'apprêtent à frapper.
Fig. Lur sens es tot reversatz e corromputz. V. et Vert., fol. 31.
Leur sens est tout renversé et corrompu.
ANC. ESP. Reversar. ESP. MOD. Revezar. IT. Riversare.

53. Sobrevers, s. m., bouleversement, débordement.
E 'l sobrevers non pren nulh mermamen.
P. Cardinal: Totz lo mons.
Et le débordement ne prend nulle diminution.
54. Sobreversar, v., surabonder, déborder, déverser, renverser.
Aras vey qu' el vay sobreversan.
B. Carbonel: Aissi cum cel.
Maintenant je vois qu'il va débordant.
Tal fon
Que sobrevertz cum aigua de toron.
P. Cardinal: Totz temps azir.
Telle fontaine qui déborde comme eau de touron.
Part. pas. N' es sobreversatz.
P. Cardinal: Totz lo mons.
Il en est débordé.

55. Sobreversament, s. m., surabondance, débordement.
L' ayga ven del valat per lo sobreversament o per la rompedura del valat.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 35.
L'eau vient du fossé par la surabondance ou par la rupture du fossé.

56. Travers, Transvers, adj., traversier, de traverse, détourné, transversal.
Si vau dreg o tenc via traversa.
(chap. Si vach (al) dret o ting vía transversa (camí transvers) : transversal : dressera.)
G. Riquier: No m sai d' amor. 
Si je vais droit ou je tiens voie détournée.
Tenrai via traversa.
G. Riquier: Amors m' auci.
Je tiendrai voie détournée.
Sia fayta seccio transversa. Trad. d'Albucasis, fol. 31.
Soit faite coupure transversale.
- Moral. Contraire, opposé.
Outracuidatz, travers, bavecx. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Présomptueux, contraires, bavards.
On mais am mi dons, pus m' es traversa. 
G. Riquier: No m sai d' amor.
Où plus j'aime ma dame, plus elle m'est contraire.
Fals clergues e fals convers
M' estan ins el cor travers.
Guillaume de Tor de Marseille: Ar es ben.
Faux clercs et faux convers me sont dans le coeur contraires.
Substantiv. Del lonc o del travers. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 25.
Du long ou du travers.
Adv. comp.
Li un queron a travers, li autre adenant.
V. de S. Honorat.
Les uns cherchent à travers, les autres en avant.
A travers lo n' a tot trencat. Roman de Jaufre, fol. 29.
En travers il l'en a tout tranché.
Hom no la pot vezer ni de lonc ni de travers. Liv. de Sydrac, fol. 103.
On ne la peut voir ni de long ni de travers.
La tersa es de travers: so es de qual guisa li fraire e li cozin e li autre parent succedon l' us al autre. Trad. du Code de Justinien, fol. 72.
La troisième est indirectement: c'est de quelle façon les frères et les cousins et les autres parents succèdent l'un à l'autre.
Feric ne Rollan en travers per lo naz. Roman de Fierabras, v. 680.
En frappa Roland en travers sur le nez.
Menar de tort en travers.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es qu' ieu.
Mener de tort en travers.
CAT. Traves. ESP. Travesio, transverso. PORT. Traveso, transverso. IT. Traverso. 
(chap. Transvers, transversos, transversa, transverses; de través.)

57. Traversa, s. f., traverse.
Que m menet per traversa.
E. Cairels: Abril ni mai.
Qui me mena par traverse.
- Contrarieté, opposition.
E m dona grat dels pros senes traversa.
G. Riquier: No m fai d' amor.
Et me donne accueil des preux sans traverse.
CAT. Travessa. ESP. Travesía. PORT. Travessa. IT. Traversa. (chap. Travessía, travessíes.)

58. Traversier, adj., traversier, de traverse, oblique.
E 'ls camis traversiers.
Izarn: Diguas me tu.
Et les chemins de traverse.
Tal colp ferir e drech e traversier. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80.
Tel coup frapper et direct et oblique.
- Posé de travers, allant en travers.
Escut al colh cavalg' ieu ab tempier,
E port sallat capairon traversier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
L'écu au cou que je chevauche par le mauvais temps, et porte en salade chaperon traversier.
- Fig. Contrariant.
No respon mot d' orgulh ni traversier. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 41.
Ne répond mot d'orgueil ni contrariant.
Subst. La corona,...
Per lo sercle que torna deviro,
Se deu bona fama signifiar,
Pels traversiers, valor ab sa companha.
Mathieu de Quercy: Tant sui.
La couronne,... par le cercle qui tourne à l'entour, elle doit signifier bonne réputation, par les traversiers, valeur avec sa compagnie.
CAT. Travesser. ESP. Traversero. (chap. Travessé, travessés : classe de barrons. Camí de través, travessé o transversé.)

59. Traversar, v., traverser, mettre en travers, transpercer.
Can nos vim denan nos traversar
Tan cavalier.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Quand nous vîmes devant nous traverser tant de cavaliers.
Mas qu' en una
Carreta us en traverses, e no us cal espero.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Pourvu que sur une charrette vous vous mettiez en travers, et il ne vous faut pas d'éperon.
Part. prés. fig. Lenga forcat, traversan.
B. Martin: A senhors.
Fourchés de langue, traversants.
Volpils lengua traversana.
Marcabrus: Al mes.
Lâche langue transperçante.
CAT. Travessar. ESP. Travesar (Atravesar). IT. Traversare. (chap. Travessá; atravessá.)

60. Atraversar, v., traverser, balancer, secouer.
Vauc cum folla res pensaus,
Las mas e 'l cap atraversans
De sai en lai tot en aissi.
R. Vidal de Bezaudun: Belh m' es.
Je vais comme folle chose réfléchissant, les mains et le chef secouant de çà en là tout par ainsi.
CAT. Atravessar. ESP. Attravesar (Atravesar). PORT. Atravessar. IT. Attraversare. (chap. Atravessá : atravesso, atravesses, atravesse, atravessem o atravessam, atravesséu o atravessáu, atravessen; atravessat, atravessats, atravessada, atravessades; atravessaré; atravessaría; si yo atravessara lo Pantano de Pena caminán per damún del aigua.)

Pantano, embalse, Pena, Beceite, frontera, Valderrobres

61. Entraversadamens, adv., transversalement.
Levero 'l en crotz entraversadamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Le levèrent en croix transversalement.
Le verbe entraversar se trouve encore dans la langue catalane.
(chap. Lo van pujá a la creu transversalmen.)
(N. E. El catalán siempre fue uno más de los dialectos de la lengua occitana, aunque Raynouard la contemple como lengua cuando escribe este Lexique Roman. De las lenguas valenciana y mallorquina o balear no escribió nada en estos volúmenes. Usó palabras de estas lenguas y puso CAT. Usó autores valencianos como Ausiàs March.)

dialèctes occitans, catalan comprés