Mostrando las entradas para la consulta adregz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta adregz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 23 de septiembre de 2023

Chapitre III. Adjectifs. Grammaire de la langue romane.

Chapitre III.

Adjectifs.

L' Adjectif roman doit s' accorder en genre et en nombre avec le substantif auquel il se rapporte. L' A final ajouté à l' adjectif masculin caractérise le genre féminin.

Voici des exemples où le même adjectif est tour-à-tour employé comme masculin et comme féminin.

US GUAIS conortz me fai guayamen far 

GUAIA chanso, GUAI fait e GUAI semblan. (1) 

Pons de Capdueil: Us guais. 

Que m fezessetz, contra 'l maltrag, aver 

De ma BELLA domna un BEL plazer. (2) 

Elias de Barjols: Amors que. 

Aman viu et aman morrai, 

C' ab BON Cor et ab ВОNA fe

Am la meillor dona qu' ieu sai

E la plus bela qu' anc Dieus fe. (3)

Pons de la Garde: Ben es dreitz.


(1) Un gai encouragement me fait gaiement faire

Gaie chanson, gai fait et gai semblant.

(2) Que vous me fissiez, contre le mauvais traitement, avoir

De ma belle dame un beau plaisir.

(3) En aimant je vis et en aimant je mourrai,

Vu qu' avec bon coeur et avec bonne foi

J' aime la meilleure dame que je sache

Et la plus belle que oncques Dieu fit.  

Si' l cors es PRES, la lenga non es PRESA. (1)

Rambaud d' Orange: Si 'l cors.

Selon que le substantif est sujet ou régime, au singulier ou au pluriel, l' adjectif masculin admet ou rejette l' S final, à l' exemple du substantif, d' après les mêmes règles et les mêmes exceptions.

Singulier sujet.

Tant er gen SERVIZ per me

SOS FELS cors DURS e IRATZ,

Tro del tot s' er ADOLZATZ. (2)

Bernard de Ventadour: Conort era.

Per so lur serai FIS e CARS,

HUMILS e SIMPLES e LIAUS,

DOUS, AMOROS, FIS, e CORAUS. (3)

Rambaud d' Orange: Assatz sai.

SAVIS e FOLS, HUMILS et ORGOILLOS,

COBES e LARCX, e VOLPILS et ARDITZ

Sui, quan s' eschai, e JAUSENZ e MARRITZ;

E sai esser PLAZENS et ENOIOS

E VILS e CARS, e VILAS e CORTES,

AVOLS e PROS, e conosc mals e bes. (4)

Rambaud de Vaqueiras: Savis.


(1) Si le coeur est pris, la langue n' est pas prise.

(2) Tant sera gentillement servi par moi

Son cruel coeur sévère et courroucé,

Jusqu' à ce que du tout il sera adouci.

(3) Pour cela je leur serai fidèle et cher,

Indulgent et simple et loyal;

Doux, amoreux, pur, et cordial.

(4) Sage et fol, humble et orgueilleux,

Avare et prodigue, et timide et bardi

Je suis, sais être plaisant et ennuyeux,

Et vil et cher, et impoli et courtois,

Lâche et preux, et je connais maux et biens.

 

Sing. Rég. 

UN sirventes farai NOVELH, PLAZEN. (1)


Plur. sujet.

Abans que il BLANC puoi sion VERT. (2)

P. d' Auvergne: Abans.


Plur. Rég.

Quar, per vostres faitz VILAS, 

MENSONGIERS e SOTEIRAS, 

Vos mesprendon tut li pro. (3) 

Elias de Barjols: Amors be.

Als DURS, CRUS, COZENS lauzengiers, 

ENUIOS, VILANS, MALS PARLIERS, 

Dirai un vers que m' ai pensat. (4) 

Rambaud d' Orange: Als durs.


(1) Un sirvente je ferai nouveau, plaisant. (cas. serventesio)

(2) Avant que les blancs sommets soient verts.

(3) Car pour vos faits grossiers,

Mensongers et souterrains,

Vous déprisent tous les preux.

(4) Aux durs, grossiers, cuisants médisants,

Ennuyeux, vilains, mal parlants,

Je dirai un vers que j' ai pensé.


Il y a des adjectifs communs aux deux genres. Ces adjectifs ne prennent point la terminaison A, quand ils sont joints à un nom féminin.

La plupart sont en AL, AN, E, EN, ERT, EU, IL, OLS, ORT, etc. etc.

Ils reçoivent au singulier les signes de sujets ou de régimes, quoiqu' ils se rapportent à ce nom féminin.

Mais au pluriel, soit sujets, soit régimes, ils prennent l' S; la raison qu'on peut en donner, c'est que la plupart des substantifs féminins étant en A, et ayant conséquemment l' S final comme régime et sujet, le communiquent à leurs adjectifs.

L' OS final bref prend l' A, et l' OS long ne le prend pas. Je donnerai l' exemple de l' adjectif GRAN, grand, pour le singulier et pour le pluriel.

Sing. sujet. 

Hai! com GRANS enveia m' en ve. (1)

Bernard de Ventadour: Quan vei.

Tant es GRANS la rancura

Per qu' ieu en sui iratz. (2)

Pons de Capdueil Ben es fols.

Sing. Rég. 

Per qu' ieu n' en ai GRAN pena e GRAN trebailha. (3)

Bernard de Ventadour: Per mielhs cobrir.

Flors es de pretz e frug de GRAN valensa. (4)

Giraud le Roux: A lei de bon.

Le voici tour-à-tour sujet et régime:

Ben GRAN meravilla n' ai,

Quar GRANS meravilla es. (5)

Bernard de tot lo mon: Mals fregz.

Plur. sujet. 

Que sei solatz son GRANS copas d' argen. (6)

Gaucelm Faidit: Manens fora.

Plur. Rég.

Per far GRANS honors. (7)

Bertrand de Born: Mon chant.


(1) Ah! comme grande envie m' en vient.

(2) Tant es grande la tristesse

Par quoi j' en suis chagrin.

(3) Pour quoi j' en ai grand peine et grand travail.

(4) Fleur est de prix et fruit de grand valeur.

(5) Bien grande merveille en ai,

Car grande merveille est.

(6) Que ses plaisirs sont grandes coupes d' argent.

(7) Pour faire grands honneurs.  


Voici des exemples de quelques autres adjectifs communs.

Sing. sujet.

Ieu sui tan corteza guaita

Que no vuelh sia defaita

LEIALS amors adreit faita. (1)

Cadenet: S' anc fui bella.

Ai! bona domna BENESTANS! (2)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Tant es ferms mos talens

En vos, domna VALENS. (3)

Arnaud de Marueil: Franquez' e noirimen.

Et es JOVES dona, quan be s capdelh. (4) 

Bertrand de Born: Bel m' es quan. 

Quant erba VERTZ e fuelha par. (5) 

Bernard de Ventadour: Quant erba.

Que tant es la dolor qu' el sen

E la pena GREUS per sofrir. (6)

Arnaud de Marueil: Dona sel que.

Leis qu' es gaia, cortes', e gen PARLANS, 

Franqu' e HUMILS ab totz faitz benestans. (7) 

Rambaud de Vaqueiras: Era mi requier. 


(1) Je suis si courtoise guette

Que je ne veux que soit défaite

Loyale amour adroitement faite.

(2) Ah! bonne dame bien étant.

(3) Tant es ferme ma volonté

En vous, dame prisée.

(4) Et est jeune la dame, quand bien elle se gouverne.

(5) Quand herbe verte et feuille paraît.

(6) Que telle est la douleur qu' il sent

E la peine griève pour souffrir.

(7) Elle qui est gaie, courtoise et agréablement diseuse,

Franche et indulgente avec tous faits convenables.


Sing. sujet. 

Tant es SOTILS c' om no la pot vezer. (1)

Gaucelm Faidit: A lieis cui am.

Qu' AVOLS vida val pauc, e qui mor gen (N. E. gen : gentil, generós)

Auci sa mort, e pueis viu ses turmen. (2) (N. E. “mate la seua mort”)

Pons de Capdueil: Er no sia.

FORTZ chausa es que tot lo maior dan... 

M' aven a dir, en chantan, e retraire. (3) 

Gaucelm Faidit: Fortz chausa.

Si m preges ara la PROS comtessa. (4)

Albertet: En amor truep.

PROS donna CONOISSENS,

En vos es pretz e sens. (5)

Giraud le Roux: Tant es ferms.

Sing. Rég.

Lo metge sai ben qui es 

Qu' en pot sols salut donar, 

Mas que m val, s' ieu demonstrar 

Ja no l' aus ma MORTAL playa! (6) (N. E. playa : fr. plaie : chap. ferida)

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.

Quan dui s' amen finamen

Per LEYAL drudaria. (7)

Peyrols: Camjat m' a.


(1) Tant elle est subtile qu'on ne la peut voir.

(2) Que lâche vie vaut peu, et qui meurt généreusement

Occit sa mort, et puis vit sans tourment.

(3) Forte chose est que tout le plus grand dommage

M' avient à dire, en chantant, et à retracer.

(4) Si me priait à-present la généreuse comtesse.

(5) Généreuse dame savante,

En vous est prix et sens.

(6) Le médecin je sais bien qui est

Qui en peut seul salut donner;

Mais que me sert, si moi montrer,

Jamais je ne lui ose ma mortelle plaie!

(7) Quand deux s' aiment purement

Par loyale tendresse. 


Sing. Rég. Et ieu vuoill mais PLASEN mensoigna auzir

Que TAL vertat de que totz temps sospir. (1) 

Giraud le Roux: Nulhs hom no saup.

Amics, ab gran cossirier 

Sui per vos e en GREU pena. (2) 

Rambaud d' Orange: Amics, ab gran. 

Ai! com trac GREU penedensa! (3) (N. E. Penedés : cas. penitencia) 

Elias de Barjols: Amors ben m' avetz.

Franc, fizel, d' UMIL semblansa. (4)

Gaucelm Faidit: Jauzens en gran. 

AVOL vida e piez de mort auran. (5) 

Gaucelm Faidit: Fortz chausa.

D' amor no chan ni vuelh aver amia 

Belha ni PROS, ni ab gran cortezia. (6)

Albertet: En amor truep.

Plur. Sujet.

Las unas son CABALS, 

E las autras VENALS... 

Las unas ben PARLANS, 

Las autras ben ESTANS, 

Las unas son PLAZENS, 

Las autras CONOISSENS. (7)

Arnaud de Marueil: Rasos es.


(1) Et je veux plus plaisant mensonge ouir

Que telle vérité de quoi tout temps je soupire.

(2) Ami, avec grand souci

Je suis pour vous, et en griève peine.

(3) Ah! comme je traîne griève pénitence!

(4) Franc, fidèle, d' humble apparence.

(5) Honteuse vie et pire que mort ils auront.

(6) D' amour ne chante ni veux avoir amie

Belle ni généreuse, ni avec grande courtoisie.

(7) Les unes sont principales,

Et les autres vénales...

Les unes bien parlant,

Les autres bien étant,

Les unes sont agréables,

Les autres savantes.


L' adregz solatz e l' avinens companha, 

E 'lh gent parlar, e las HUMILS faissos

Mi fan chantar... (1) 

Pons de Capdueil: l' adregz.

Plur. Rég.

Car comprei vostras beutatz

E vostras PLAZENS faisos. (2)

Elias de Barjols: Car comprei.

E braus respos a mas HUMILS chansos. (3)

Folquet de Marseille: Per deu amor.

E per AVOLS gens

Proeza forsjutjada. (4)

Arnaud de Marueil: Rasos es.


(1) Le gracieux plaisir et l' avenante société,

Le gent parler, et les indulgentes manières

Me font chanter.

(2) Cher j' achetai vos beautés

Et vos agréables manières.

(3) Et dures réponses à mes humbles chansons.

(4) Et par lâches gens

Prouesse condamnée.


Les adjectifs qui se terminent originairement en S le conservent au singulier et au pluriel, soit qu'on les emploie comme sujets, soit qu'on les emploie comme régimes. Quelquefois le féminin ajoute son signe final A.

Les adjectifs romans remplissent parfois les fonctions de substantifs:

Si voletz al segle plazer,

En locs siatz fols ab los FATZ; (5)

E aqui mezeis vos sapchatz

Gent ab los SAVIS mantener.

C' aissi s coven c' om los essai

Ab ira 'ls us, autres ab jai,

Ab mal los MALS, ab be los BOS. (1) 

Pierre Rogiers: Senher Raimbaut.


(5: Si voulez au siècle plaire,

En lieux soyez fol avec les fous;)


Les adjectifs sont souvent employés impersonnellement avec le verbe ESSER:

Viure m' es GREU, ni morir no m sap bo. 

Que farai doncs? Amarai ma enemia? (2)

Rambaud d' Orange: Si de trobar.

BEL m' es quan lo ven m' alena

En abril, ans qu' intre mais. (3)

Arnaud de Marueil: Bel m' es quan.


Régimes des Adjectifs.


Dans la langue romane, les adjectifs ont souvent des régimes, tels que A, DE, etc.

E mas no ilh play, farai hueimais mon chan

Leu A chantar, e D' auzir agradan,

Clar D' entendre. (4)

Blacas: Bel m' es ab motz.


(1) Et là même vous sachez

Bien avec les sages maintenir.

Car ainsi il convient qu'on les éprouve, 

Avec tristesse les uns, les autres avec joie; 

Avec mal les méchants, avec bien les bons.

(2) Vivre m' est grief, et mourir ne me sais bon.

Que ferai-je donc? Aimerai-je mon ennemie?

(3) Beau m' est quand le vent m' haleine

En avril, avant qu' entre mai.

(4) Et puisqu' il ne lui plait, je ferai désormais mon chant

Facile à chanter, et d' ouir agréable,

Clair d' entendre.


La fassa fresca DE colors, 

Blanca, vermelha pus que flors. (1) 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

D' autras vezer sui secs, et D' auzir sortz, 

Qu' en sola lieis vei, et aug, et esgar. (2) 

Arnaud Daniel: Sols sui que. 

Bel m' es ab motz leugiers A far 

Chanson plazen et ab gai so. (3)

Blacas: Bel m' es ab motz.

Anar a pe, a lei de croy joglar 

Paubre D' aver e malastrucx D' amia. (4)

Albert Marquis: Ara m diatz. 

Autet et bas, entr' els prims fuelhs,

Son nov DE flors. (5) 

Arnaud Daniel: Autet et bas.


(1) La face fraîche de couleurs,

Blanche, vermeille plus que fleur. (N. E. vermeille : rouge; roja; roija)

(2) De autres voir je suis aveugle, et d' ouir sourd,

Vu qu' en seule elle je vois, et j' entends, et je regarde.

(3) Beau m' est avec mots légers à faire

Chanson agréable et avec gai son.

(4) Aller à pied, à manière de vil jongleur

Pauvre d' avoir et malheureux d' amie.

(5) Hauts et bas, entre les premières feuilles,

Ils sont neufs de fleurs.


Degrés de comparaison.

Les différents degrés de comparaison s' expriment ordinairement par les adverbes de quantité PLUS, MAIS, MENS, MIELHS, AITANT, etc.

Quand ils ne sont précédés ni de l' article, ni d' un pronom possessif, ils désignent le comparatif; ils se placent devant les adjectifs auxquels ils se rapportent, et ces adjectifs sont suivis du QUE.

Pus blanca es QUE Elena. (1)

Arnaud de Marueil: Bel m' es quan. 

Pus bela QUE bel jorn de mai. (2) 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Emperador avem de tal manera 

Que non a sen ni saber ni menbranza:

PLUS ibriacs no s' asec en chadera

Ni PLUS volpils no porta escut ni lansa; 

Ni PLUS avols no chausa esperos; 

Ni PLUS malvatz no fai vers ni chansos. (3) 

Lanza: Emperador avem. 

Que mil aitanz soi MEILL vostre QUE meu. (4)

Folquet de Romans: Ma bella.

Quan m' auretz dat so don m' avetz dig d' oc

Serai PLUS ricx qu' el senher de Marroc. (5) (N. E. Marruecos)

Augier: Per vos belha.


(1) Plus blanche est qu' Hélène.

(2) Plus belle que beau jour de mai.

(3) Un empereur nous avons de telle manière

Qu' il n' a sens ni savoir ni mémoire:

Plus ivrogne ne s' assit en chaire;

Ni plus lâche ne porte écu ni lance;

Ni plus vil ne chausse éperons;

Ni plus mauvais ne fait vers ni chansons.

(4) Que mille fois autant je suis mieux vôtre que mien.

(5) Quand m' aurez donné ce dont m' avez dit d' oui,

Serai plus puissant que le seigneur de Maroc.  


Outre cette forme générale, il est, dans la langue romane, plusieurs adjectifs qui, pour exprimer l' idée de PLUS, ont conservé ou imité la terminaison OR des comparatifs latins.

Quand ils sont employés comme sujets au singulier, ils se terminent ordinairement en ER, et les autres cas du singulier et tous ceux du pluriel se terminent en OR. 

Sing. sujet. 

Si que mos Maiers pessamens, 

Bella dona, doss' e valens,

Es tot per far vostre plazer. (1)

Arnaud de Marueil: Dona sel que.

Dona GENSER que non sai dir, 

Per que soven plan e sospir. (2) 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Qu' ades m' agr' ops, sitot s' es bos, 

Mos chans fos MIELHERS que non es. (3) 

Bernard de Ventadour: Ja mos chantars.


Sing. Rég.

Qu' ades on plus mos poders creis, 

N' ai Maior ir' ab me mezeis. (4)

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrada.

Ja de vos no m partray,

Que Maioг honor ay

Sol el vostre deman,

Que s' autra m des bayzan

Tot quan de vos volria. (5)

Blacas: Lo belhs dous temps.


(1) Tellement que mon plus grand souci,

Belle dame, douce et prisée

Est tout pour faire votre plaisir.

(2) Dame plus gente que ne sais dire,

Par quoi souvent plains et soupire.

(3) Car à-présent m' aurait besoin, quoiqu' il soit bon,

Mon chant qu' il fût meilleur qu' il n' est.

(4) Qu' à-présent où plus mon pouvoir croît,

En ai plus grande tristesse avec moi-même.

(5) Jamais de vous ne me séparerai,

Vu que plus grand honneur ai

Seulement à votre refus, 

Que si une autre me donnait en m' embrassant

Tout autant que de vous je voudrais.


Plur. sujet.

En Gaucelms Faidits, ie us deman 

Qual vos par que sion Maior 

O li ben o li mal d' amor. (1)

Albert Marquis: En Gaucelms.

Plur. Rég. 

Que cavaliers ai vist e trobadors

Que de bassez fez auz, e d' auz AUSORS. (2) 

Aimeri: Toz hom que so. 



Après les termes de comparaison, le QUE est souvent sous-entendu dans les poésies des troubadours.

Ans am vos mais... no fetz Seguis Valensa. (3) 

Comtesse de Die: A chantar. 

Quar plus m' en sui abellida 

… No fis Floris de Blancaflor. (4) 

Comtesse de Die: Estat ai.

Qu' anc no saup ren tro fui en miei la flama 

Que m' art plus fort... no feira fuec de forn. (5) 

Bernard de Ventadour: Ben m' an perdut.

E am la mais... no faz cozin ni oncle. (6) 

Arnaud Daniel: Lo ferm voler.


(1) Sieur Gaucelm Faidit, je vous demande

Quels vous paraît que soient plus grands

Ou les biens ou les maux d' amour.

(2) Que chevaliers j' ai vu et troubadours

Que de bas elle fit hauts, et de hauts plus hauts.

(3) Mais je vous aime plus que ne fit Seguin Valence.

(4) Car plus j' en suis charmée.

Que ne fit Floris de Blanchefleur.

(5) Qu' oncques ne sus rien jusqu' à ce que je fus au milieu de la flamme

Qui me brûle plus fort que ne ferait feu de four.

(6) Et j' aime la plus QUE ne fais cousin ni oncle.


E mas en vueill aver d' umelitatz

... No ac lo leo, quan fon issitz del lacz. (1)

Gaucelm Faidit: Trop malamen.


A l' imitation de la langue grecque, la langue romane employa souvent après le comparatif le signe du génitif DE à la place du QUE.

Que flors de roser, quan nais,

Non es plus fresca DE lei. (2)

Raimond de Miraval: Bel m' es qu' eu.

Pero no sai dompneiador 

Que mielhs DE mi s' i entenda. (3) 

Bernard de Ventadour: No es meraveilla.

Qu' ome DE mi no vey plus ric. (4)

Bernard de Ventadour: Lanquan fuelhon. 

Que si 'lh lo tenia un an, 

Qu' ieu lo tengues mas DE cen. (5) 

Comte de Poitiers: Companho. (N. E. Parece una ç)


Le superlatif s' exprime ordinairement en plaçant l' article ou le pronom possessif devant le comparatif ou devant l' adverbe de comparaison.

Sujet.

Dona 'L GENSER que sia. (6)  

Arnaud de Marueil: Sabers.


(1) Et plus j' en veux avoir d' indulgence

Que n' eut le lion, quand il fut sorti du lacs.

(2) Que fleur de rosier, quand elle naît,

N' est pas fraîche QUE elle.

(3) Pourtant ne sais galant

Qui mieux QUE moi s' y entende.

(4) Qu' homme QUE moi ne vois plus puissant.

(5) Que s' il le tenait un an

Que je le tinsse plus de cent.

(6) Dame la plus gente qui soit.


Sujet.

Pois cill cui sui amaire, 

Qu' es LA GENSER qu' anc fos, 

Vol mi e mas chansos. (1)

Gaucelm Faidit: L' onratz.

Merce, dona LA PLUS genta

Que anc natz de maire vis. (2)

Giraud le Roux: Amors.

Donx si com es LA GENSER qu' anc fos visa. (3) 

Arnaud de Marueil: Tot quant. 

Régime.

Blacas, d' aquest partimen

Sai ieu chauzir LO MEILLOR. (4)

Blacas: En Raimbaut.

Quar am ni desire

Del mon LA BELLASOR. (5)

Bernard de Ventadour: Lanquan vei.

Per bona fe e ses engan

Am LA PLUS bella e LA MEILLOR. (6)

Bernard de Ventadour: Non es meraveilla.

Et ai m' amor messa, en mon joven, 

En la MELHOR et en LA PLUS valen. (7) 

Blacas: Peire Vidals. 


(1) Puisque celle dont je suis l' amant,

Qui est la plus gente qui oncques fut,

Veut moi et mes chansons.

(2) Merci, dame la plus gente

Que oncques né de mère vit.

(3) Donc comme elle est la plus gente qui oncques fut vue.

(4) Blacas, de ce jeu-parti

Sais je choisir le meilleur.

(5) Car j' aime et desire

Du monde la plus belle.

(6) Par bonne foi et sans tromperie

J' aime la plus belle et la meilleure.

(7) Et j' ai mon amour mise, en ma jeunesse, 

En la meilleure et en la plus prisée.


Régime.

De l' aigua que dels huels plor

Escriu salutz mai de cen 

Que tramet A La GENSOR

E A LA PLUS avinen. (1)

Bernard de Ventadour: Era m. 

Tan com la mars avirona, 

N' ay triat, ses dig baduelh,

LA GENSOR e LA PUS bona

C' oncas vezeson miey huelh. (2)

Pierre Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Plur. sujet. 

Li port amor tan fin' e natural

Que tuit son fals ves mi LI PLUS leial. (3) 

Bernard de Ventadour: Quan par la flors.

Plur. Rég. 

Dona genser DE LAS GENSORS. (4)

Blacasset: Ben volgra.

Bella dompna, meiller DE LAS MEILLORS. (5) 

Guillaume Figuieras: En pessamen. 

E sa beutaz es entre LAS GENSORS

Genser aisi com entre foillas flors. (6)

Aimeri: Totz hom que so.


(1) De l' eau que des yeux je pleure

J' écris saluts plus de cent

Que je transmets à la plus gente

Et à la plus avenante.

(2) Tant comme la mer environne,

J' en ai trié, sans dire hésitant,

La plus gente et la plus bonne

Qu' oncques vissent mes yeux.

(3) Lui porte amour tant pure et naturelle

Que tous sont faux auprès de moi les plus loyaux.

(4) Dame plus gente que les plus gentes.

(5) Belle dame, meilleure que les meilleures.

(6) Et sa beauté est entre les plus gentes

Plus gente ainsi comme entre feuilles la fleur.


Plur. Rég.

Car vos valetz LAS MEILLORS cen. (1) 

Rambaud d' Orange: Mon chant.

C' una 'n sai qu' es de las MELHORS 

La meilher qu' anc dieus fezes. (2) 

Bernard de Ventadour: Ja mos chantars.


Quelquefois l' ER final, qui au singulier caractérise le sujet des termes de comparaison, se change en AIRE.

Car es del mon la BELLAIRE. (3)

Rambaud d' Orange: Mon chant.

La meiller etz del mon e la BELAIRE. (4)

Perdigon: Aissi cum selh.


Rarement le superlatif fut emprunté de la finale latine ISSIMUS, mais il s' en trouve des exemples:

E fora genser la razos

Que s coitesso d' el loc cobrar

On per Melchior e Gaspar

Fon adoratz l' Altisme tos. (5)

Pierre du Villar: Sendatz.


(1) Car vous valez les meilleures cent.

(2) Qu' une j' en sai qui est des meilleures

La meilleure que jamais Dieu fit.

(3) Car elle est du monde la plus belle.

(4) La meilleure êtes du monde et la plus belle.

(5) Et serait plus convenable la raison

Qu' ils s' empressassent de le lieu recouvrer

Où par Melchior et Gaspar

Fut adoré le très-haut enfant.


Pronoms

sábado, 7 de octubre de 2023

Pons de Capdueil. Capduelh. Capdoill. Capduoill.

Pons de Capdueil. 

Pons de Capdueil. Capduelh. Capduoill



I.

Leials amicx, cui amors ten joyos,
Deu ben esser alegres e jauzens,
Larcx et adregz, arditz et amoros,
Aras quan par lo guais termenis gens
Que fai la flor espandir per la planha,
E 'l rossinhol chantar justa 'l vert fuelh;
Mas ieu non am son dous chan tan quan suelh,
Pus mi dons vol que totz bes mi sofranha.

Pero be sai que dregz es e razos
Que selh qu' es francx, amoros e plazens,
Sia plus braus d' autr' om e plus felos,
Quan no li val merces ni chauzimens;
E pus mi dons m' es salvaia et estranha,

Leu pot trobar en me mal et orguelh:
Mas lieys non cal si m pert, per qu' ieu no m duelh
Plus de s' amor, ni ai cor que m' en planha.
Non dic ieu ges que totz temps sieus no fos,

E no fezes totz sos comandamens,
Sol que no m fos sos cors tant orgulhos;
Mas sitot s' es bona e belha plazens,
Franca e gentils e d' avinen companha,
Ja no m' aura si no vol so qu' ieu vuelh:
Ailas! que m val si l' am o si m' en tuelh,
Qu' ilh fai semblan que res de mi no 'l tanha!

Totz mal menatz for' ieu fizels e bos,
Francx et humils e celans e temens,
Ses trop parlar, e de totz enjans blos;
E saubra ben entr' els desconoissens
Cobrir mon joi, qu' els fals cui dieus contranha
De nostr' amor non poiran far janguelh:
S' aissi m volgues la genser que s despuelh,
Ja no 'l feira fenha ni gronh ni lanha.

Per so n' estauc marritz e cossiros,
Quar anc l' amiey ni m falhic tan mos sens,
Que per un joy don no sui poderos
Soan alhors totz autres jauzimens;
Aissi no sai cosselh a que m remanha,
Qu' autra no m platz et ilh mi dezacuelh:
Fols es qui cre tot quan vezon siey huelh,
Ni qui pert trop per so que non guazanha.

Amors, lonc temps ai estat de Bretanha,
E faitz peccat, quar mi mostratz orguelh;
S' ieu plus que tuit l' autr' amador vos vuelh,
Ni mais vos am, es doncx dregz que m' en planha.


II.

Si totz los gaugz e 'ls bes,
E las finas lauzors,
E 'ls faitz e 'ls digz cortes
De totas las melhors,
Volgues dieus totz complir
En una solamen,
Saber cug veramen
Que selha cui dezir
N' agra mais per un cen.

E pos de totas es
Caps e mirals e flors,
Sitot no m' en ven bes,
Si m' es lo gratz honors
Fassa m viure o murir:
Mas plus l' er avinen,
Si m te guay e jauzen;
Com mais me fai languir,
Ieu plus l' am finamen.

Quar el mon non es res,
Sia sens o folhors,
Que m penses que 'l plagues,
No m fos gaugz e dossors;
So qu' ilh vol mal azir,
Et am selhs bonamen
Qui son siei benvolen:
Al mielhs que pot chauzir,
Sui al sieu mandamen.

En aissi m' a conques;
E si no m val amors,
Valha m ma bona fes
E la sua valors:
S' amors no vol venir
El sieu belh cors plazen,
Lo verai pretz valen
Deu garar de falhir,
Quar s' ieu muer, no l' er gen.

Gentils cors, ben apres,
Sobre totz amadors
Agras mon fin cor mes
Ab un pauc de socors;
Que mort m' an li sospir:
E vos, per chauzimen
No sufratz mon turmen,
Ni vulhatz fals auzir
Cui er mal si be m pren.

Na Beatritz, grazir
Vos faitz a tota gen;
Et avetz pretz valen,
Si que qui 'n vol ver dir
Del belh semblan no y men.

III.

Humils e fis e francs soplei vas vos,
Ab leial cor, bona dona e valens,
Quar etz mielher del mon, e plus valens
E plus gentils e plus franch' e plus pros
E genser e plus guaya;
Per qu' ieu vos am, ja autre pro non aya,
Tan finamen que d' al re no m sove,
Neis quan prec dieu, don oblit per vos me.


Nulh' autr' amors no m pot faire joyos
Si m preyavon d' autras domnas cinc cens,
Quar ab vos son fadas las conoissens;
Tan son cortes li semblan e 'l respos,
Que tan quan lo sols raya,
Non a domna cui tan ricx faigz s' eschaia,
Ni mielhs fassa so qu' a bon pretz cove;
Doncx sui astrucx, quar vos am e vos cre.


Adregz cors gens, benestans, amoros,
No m' aucizatz, valha m francx chauzimens
E leyaltatz e fin' amors que m vens,
E 'l bes qu' ieu dic, e merces e perdos:
No vulhatz qu' ieu dechaya,
Qu' el loncs espers e 'l deziriers m' esglaya.
Bona domna, sol qu' endreg bona fe
Mi vulhatz be, con piegz trac, no m recre.

Sivals d' aitan sui ben aventuros,
Quar s' ieu en muer, autre non er jauzens;
Ans fatz mentir lo brug dels mals dizens,
E reman fis vostre pretz cabalos:
Malgrat de gent savaya,
A totz jorns creis vostra valors veraya
Sobre totas, e sai vos dir per que,
Quar valetz mais e no falhetz en re.


Doncx, pus al cor vei en totas sazos
La vostra boca, e 'ls huelhs clars e rizens,
E 'l guays solatz, e 'ls belhs digz avinens,
E 'l vostre cors qu' es tan cars e tan bos,
No crezatz qu' ieu m n' estraya;
Q' us dous dezirs mi ten guay e m' apaya,
E non ai plus, ni d' als non truep merce;
Mas tan valetz qu' el mals val autre be.


Vostr' hom sui, domna guaya,
Et am vos mais que l' Andrix non fetz Aya;
E sobre totz port la clau d' amar be;
Per qu' ieu alhors no pues virar mon fre.

IV.

Astrucx es selh cui amors ten joyos,
Qu' amors es caps de trastotz autres bes,
E per amor es hom guays e cortes,
Francs e gentils, humils et orgulhos;
Aqui on tanh, en fai hom mielhs mil tans
Guerras e cortz don naisson faitz prezans:
Per qu' ieu ai mes tot mon cor en amor;
E quar ai bon respieit que m fassa ric,
No planc l' afan qu' ieu trac ni la dolor.

Ric m' agra fait e ben aventuros,
Sol ab mi dons, que tan val, mi valgues;
E pueys en lieys no falh neguna res
De tot quan tanh a ric pretz cabalos,
Be m deu valer s' amors, quar fis amans
Li sui trop mielhs no fon d' Izeutz Tristans:
E pus tan l' am e ponh en sa honor,
Non deu creire bruich ni malvais castic,
Qu' en manhs bos luecs fas auzir sa lauzor.

Ja non creirai desmenta sas faissos
Mi dons cui sui litges, quar semblans es
Qu' en lieys sia franqueza e merces,
Qui ve 'ls belhs huelhs plazens et amoros,
E la boca qu' es belha e gen parlans,
E 'l cors adregz ab avinens semblans:
Ben saup chauzir de totas la melhor;
Ges mos sabers aquel jorn no m falic,
Ans m' esmendet, s' anc pris dan per folhor.

Que vilas fai qui m' es contrarios;
E si negus lauzengiers mal apres
M' a dig enuey, mais volgra qu' en prezes
Mas rezempsos, qu' aitan pauc col peissos
Viu ses l' aigua viurai, s' il platz mos dans
Mi dons cui sui per far totz sos comans.
Guardatz s' ieu l' am ses tot cor trichador!
Qu' el mon non ai tan mortal enemic,
Si 'l n' aug ben dir, no 'l n' aya per senhor.


Si cum es plus renoviers cobeitos
On plus a d' aur e d' argent a se mes,
Sui plus cobes de lieys que m' a conques,
On plus remir las autras, tant es pros:
Vezer non l' aus, que vas lieys sui doptans,
Ni 'l man mon cor mas per un qu' es truans,
E fals vas mi, quar non ditz ma clamor.
Las! si merces no m val contra 'l destric,
Ma bona fes m' a mes en gran error.


Chanso, vai t' en lai on es joys e chans,
Beutatz e sens, jovens e guais semblans,
Dir a mi dons cui sopley et azor
Que tan conosc sos bos ayps, per qu' ieu dic
Que retener mi deu per servidor.

V.

Ben es folhs selh que renha
Per lonc temps ab senhor,
Don ja bes no li 'n venha
Ses mil tans de dolor;
E qui per ben mal pren,
Tanh que joys li sofranha,
E nulhs bes no 'lh remanha,
Saber pot veramen
Qu' assatz a de que s planha.

Per so m planc e 'n mov lanha,

Quar falh nesciamen
Amors, que m fon estranha,
E m trazic malamen;
Sabetz per que l' azir?
Qu' el ben que fag m' avia
Mi tolc, e m fes bauzia:
Qu' om no deu enriquir
Lo sieu, e pueis l' aucia.

Amors a gran falsia,
Quar amar e servir
Et onrar la sabia,
Mielhs qu' autr' om obezir,
E celar ses enjan;
Mas mal vi s' amistansa,
Qu' anc non aic benanansa
No m tornes pueis a dan;
Per que m part m' esperansa.

Tant pauc vuelh s' acordansa,
Qu' ieu endreg lieys no m blan;
Domna gentils qu' enansa
Son valen pretz prezan,
Ont es fina beutatz
E gran bon' aventura,
Si qu' a totz jorns melhura;
Et ab tot so no m platz
S' amor, ni non ai cura.

Tant es grans la rancura
Per qu' ieu en sui iratz,
Que bons pretz en peiura
E guaiez' e solatz:
Pero ades esper,
Sitot mos cors s' esmaya,
Qu' apres l' ira m' eschaya
Tals joys que m denh plazer;
Sol fin' amors no m traya.

VI.

Tant m' a donat e fin e ferm voler
Leyals amors, que ja no m partrai mais
De vos, dona, on ai mon bon esper;
Tant etz valens, cortez' ab digz verais,
Franch' e gentils, guay' ab humil semblan,
Belh' e plazens, si que non es a dire
Negus bos ayps qu' om puesc' en domn' eslire;
E pus tant es vostre ricx pretz puiatz,
Suffretz qu' ie us am, qu' ieu vuelh tot quan vos platz.
Bona domna, tant m' avetz en poder
Que, si m faitz be, anc hom non fo plus guays;
E si m faitz mal, e no m voletz aver
Franc chauzimen, ges per so no m' irais;
Qu' on plus mi duelh, mais vos am ses enjan:
Sabetz per que vos sui hom e servire?
Qu' ades cossir quant valetz, e m' albire
Que venir deu lo guazardos e 'l gratz,
Tant ai suffert lonc temps l' afan en patz.


Pauc a de sen, e cuia mout saber
Selh que m blasma quar d' amar vos no m lais;
Qu' ieu on plus vau d' autras domnas vezer,
E m luenh de vos, mens ai cor que m biays:
Per qu' ieu non puesc mon cor partir ab tan,
Ja no m partrai de vos mon dous dezire;
Qu' anc non amet, be l' en puesc escondire,
Ans es nescis, dezamoros proatz,
Qui ditz que so qu' om plus vol es foudatz.


Anc pueys no fe 'l segles mais deschazer,
Pus hom blasmet amor, ni 'l dis tal ays
Per las donas que solon mais valer,
Pels cavaliers qu' an tornat a savays
Fals noirimens; et es trop malestan
Que l' un fenho, l' autre volon mal dire
De las melhors, per qu' es dregz qu' ieu m' azire;
Qu' a totas sui bos e francx e privatz
Per vos, dona, a cui mi sui donatz.


Totas las vuelh honrar e car tener,
Quar per vos valh en totz valens assays;
E ges per so, dona, no us cal temer
En dreg d' amor, qu' ieu vas autra m' apays,
Quar vos mi faitz amar deport e chan,
Cortz e domneys, joy e solatz e rire,
Quar de ren al non son miei dous cossire:
Per que m degra, si 'n fos a dreg jutjatz,
Valer merces e franc' humilitatz.


A vos mi ren per far vostre coman,
Bona domna, sitot non sui jauzire;
Faitz me joyos, o pessatz tost d' aucire:
Que si l' una non faitz, be vuelh sapchatz
Que qu' aia dig no sui enamoratz.

VII.

Per joy d' amor e de fis amadors,
E de finas amairitz ses enjan
Comens chanso, que nulhs autres pascors,
Ni nulhs estius no mi ten pro ni dan,
Mas d' un ric joy que m te guai e prezan,
Fis sobr' els fis, e valens sobr' els bos,
Que m fai estar jauzen et amoros.

E s' ieu n' ai joy mi ten jauzen amors,
Eschai de mi si m te 'l joys en afan;

No m' en lau ges, ans m' en ve la dolors
Daz autras partz e 'l dezir e l' afan;
Mielhs fora dregz e razos per semblan
Qu' els mals e 'ls bes partissem entr' amdos,
Ensems ab joy e 'ls autres cossiros.


Si ma dona s' a d' autres preyadors,
No m' en rancur, ni non fauc mal semblan,
Ans m' en val mais lo bes per las paors;
Que dels melhors a hom mais de talan,
Sol que d' aisso sia eu guardatz de dan;
Que lauzengier no m tenguon dan ab vos,
Ni tals que s fai amicx qu' er enueyos.

Tot atressi col salvatges austors
Que s rescon plus que l' autr' auzelh no fan,
Rescon e cel mon joy als jangladors,
Als fals fenhens que faitz anar torban:
E si vos, don', acsetz lo mieu talan,
Tant esteram rescondut a rescos,
Tro 'ls lauzengiers agron mortz los gelos.

Trompas ni corns, ni viulas, ni tambors,
Guerras, ni cortz, ni estevas, ni chan,
No valon re contra 'l vostre socors,
Si vos lo m fagz, dona, quan lo us deman;
Qu' el mon non es don puesc aver joy gran,
Mas quan de vos don sui guays e joyos,
Quar ieu vos am e trac greu mal per vos.

Dona N' Auda, balladas ni chansos,
No vuelh faire que no y parle de vos.

VIII.

S' anc fis ni dis nulha sazo
Ves vos erguelh ni falhimen,
Ni passei vostre mandamen,
Ab franc cor et humil e bo
Vos mi ren, belha douss' amia,
E m part de l' autrui senhoria,
E reman en vostra merce,
Qual que m fassatz o mal o be.

Per aital coven vos mi do,
Qu' ieu non ai poder ni talen
Qu' ieu m' en parta de mon viven;
Qu' amors m' a en vostra preizo
Mes, quar etz la mielher que sia,
Et avetz mais de cortezia;
Qu' el plus vilans es quan vos ve
Cortes, e us porta bona fe.

Be m pogratz trobar ochaizo,
Mas tan vos sai, domna, valen,
Franch' et humil e conoissen,
Per qu' ie us quier franchamen perdo,
E tem vos tan qu' als no us querria;
Mas ses enjan e ses bauzia
Vos am, e us amarai jasse,
E tot quan vos plai vuelh e cre.


Doncx, pus no us aus querre mon pro,

E sui vostre sers leyalmen,
Be faretz mais de chauzimen,
E doblaretz lo guazardo,
Si m donatz so qu' ieu plus volria
Ses preyar; qu' aitals companhia
No s part, quan ses precx s' esdeve
Qu' us fis cors ab autre s' ave.

A penas sai dir
oc ni no,
Quan no vey vostre guay cors gen,
E la fresca cara rizen;
S' ieu n' espert molt, n' ai ben razo,
Que totz l' autre mons no m poiria
Tener nulh pro s' ieu no us vezia;
Ni ses vos no puesc aver be,
Per que us er gen si us en sove.


Beutatz e valors e cueindia,
Dona, creis en vos quascun dia;
E prec dieu que do malastre
Totz selhs qu' an lunhat vos de me.

De N' Odiartz on que sia
Vuelh sa coindans' e sa paria,
Qu' ab rics faitz enans e mante

Tot so qu' a valen pretz cove.

IX.

Qui per nesci cuidar
Fai trop gran falhimen
A dan li deu tornar;
E s' a mi mal en pren
Ni ma domna m deschai,
Be s tanh, que tal folhia
Ai fait, per qu' ieu deuria
Morir d' ira e d' esmai.


E s' ieu per sobr' amar,
Ai renhat folhamen,

Ni mi dons proar
Si n' agra 'l cor jauzen,
Si 'l ferm voler qu' ieu n' ai
De lieys servir partia,
Ar conosc que 'l plairia,
Per qu' ai fait folh assai.

No m' en puesc razonar,
E sai que no m' es gen;
E si m vol perdonar,
Gratz e merces li 'n ren,
E totz temps o farai:
Qu' estiers qui m' auciria,
Mon fin cor non partria
Del ric luec on estai.

Per so no m cal duptar
Son ric cor covinen,
Ni m' en degra lonhar
Pel bruit don quascun men;
Qu' ieu sui be selh que sai
Que mielhs hom non poiria
Aver per drudaria,
Mas quan lo solatz guai.

En aissi m fai trobar
Nesci lo cor e 'l sen,
Que quan cug orguelh far,
Ilh m' o torn en nien;
E re de be no m fai,
Quan mos cors s' umelia;
Amors ni cortezia
De leys joi no m' atrai.

Domna, 'l genser qu' ieu sai,
Mais vos am ses bauzia
No fes Tristans s' amia,
E nuill pro non y ai.

X.

Aissi cum selh qu' a pro de valedors,
E 'l falhon tug, ja tan non er amatz
En la sazon qu' es desaventuratz,
Mi failh mi dons, sol car conois qu' amors
Mi fai murir per lieys ab gran turmen;
E s' ill pogues faire nul falhimen

Vas mi 'l fera; mas mens en val, so cre,
Bars qui deschai selhui que vencut ve.


Per so conosc qu' es dan e deshonors:
Qui non a cor als dezapoderatz;
Que ja castelhs frevols qu' es assetjatz
Ab gran poder, no s tenra ses secors;
E si 'l senher de cui es no 'l defen,
En sa colpa lo pert pueys longamen:
Aissi perdra ma don' al sieu tort me,
Pus no m socor on plus li clam merce.

Perdre no m pot per so que m vir alhors;

Pero si m sui de lieys lonc temps lunhatz,

Qu' ai fait semblan qu' alhors m' era viratz

Per esproar si 'l plagra ma dolors;
E s' agues mes en autra mon enten,
Ar ai proat qu' ilh n' agra 'l cor jauzen,
S' ieu mi partis de lieys; mas no 'lh val re,
Que no m pot ges mon cor partir de se.

Belha domna, vailla m vostra valors,
Qu' anc nulhs caitius destregz ni mal menatz
Non saup son dan tan gen suffrir en patz:
E pus lo mals m' es delieitz e sabors,
Per amor dieu, e quar vos fora gen,
Trobes ab vos qualaquom chauzimen,
Que vostr' om suy; e si m denhatz far be,
Vos i faretz franquez' e bona fe.

Vostre belh huelh, vostra fresca colors,
Vostre dous ris, vostras finas beutatz,
Vos fan aver vas me pus dur solatz;
Ja no m' agr' ops fos faitz lo miradors
On vos miratz vostre cors covinen,
Guay e joyos, amoros e plazen,
Qu' erguelh me faitz; e qui bon pretz mante,
Erguelh no 'l tanh vas los sieus ni 'l cove.

Mon Plus Leial, s' ieu vos vi plus soven,
Mielhs n' anera mi e vos eissamen;
Qu' ieu saubra vos conseilhar, e vos me;
Pero negus non sap a sos ops re.

XI.

Ges per la coindeta sazon
Que fai pratz e vergiers florir,
No fara ogan mon chan auzir,
Mas bonamen m' a fait perdon
Silh que m' es dolz' e de bella compaingna,
Per qu' eu en deu aver lo cor jauzen;
Que non es jorn qu' en sospiran non plaingna,
Car no m manda venir celadamen.


De bon cor l' am, et ai razon,
Qu' el mon non puos gensor chauzir;
E car plus soven no remir
Son cors e sa bella faisson,
S' eu per enjan m' en lais, dieus m' en contraingna:

Mas lauzengier me fan tal espaven,
Per merce ill prec que, ses bruit e ses laingna,

Sueffra qu' ill serf a rescos humilmen.

Mout m' a rendut gen guierdon

Amors, per qu' eu lo ill dei grazir

Del gran mal que m' a fai suffrir,

Per mon bon talen n' ai, qu' en fon

Loncs temps ves me mal' e brau et estraingna

Mas no m ten dan, que miels val per un cen

Sela que vol que sos litges remaingna;
Per que autra no voill ni me enten.

XII.

De totz caitius sui ieu aisselh que plus
Ai gran dolor, e suefre greu turmen;
Per qu' ieu volgra murir, e fora m gen
Qui m' aucizes, pois tan sui esperdutz;
Que viures m' es marrimens et esglais,
Pus morta es ma dona N' Azalais;
Greu sofrir fai l' ira ni 'l dol ni 'l dan.
Mortz trahiritz! be vos puesc en ver dire,
Que non poguetz el mon melhor aucire.

Ai! cum fora gueritz et ereubutz,
S' a dieu plagues qu' ieu fos primieramen
Mortz; las! caitius no vuelh mais longamen
Viur' apres lieis: reis perdona 'l Jhesus,
Dieus poderos, dreituriers e verais,
Salva la Crist, nomnatz sobre totz gais,
E 'n ren l' arma sanh Peire, sanh Joan;
Que totz los bes y son qu' om puesca dire,
E de totz mals la 'n pot hom escondire.

Senher, ben la devem planher quascus,
Qu' anc dieus non fes el mon tant avinen:
Qui aura mais tan bel captenemen!
Que val beutatz ni bon pretz mentengutz!
Ni que val sens, honors, ni solatz guais,
Gent aculhirs, ni nuls cortes essais!
Ni que valon franc dig, ni fag prezan!
Segles dolens! de bon cor vos azire,
Mout valetz pauc, pus lo mielhs n' es a dire.

E podem be saber que l' angel sus
Son de sa mort alegre e jauzen;
Qu' auzit ai dir, e trobam ho ligen:
“Cui lauza pobles lauza Dominus.”
Per que sai be qu' ilh es el ric palais,
En flors de lis, en rozas et en glais;
La lauzon l' angel ab joy et ab chan:
Selha deu ben, qui anc no fo mentire,
En paradis sobre totas assire.

Joys es delitz, e jovens es perdutz,
E totz lo mons es tornatz en nien,
Quar comte, duc e man baron valen
N' eran plus pros, er non la ve negus,
E mil domnas valion per lieys mais.
Mais er podem saber qu' ab nos s' irais
Nostre senher, qui la fes valer tan;
Qu' en lieys nos a tolt chan, solatz e rire,
E ns a dat mais d' afan e de cossire.

Ai! quals dans es de mi dons N' Azalais!

Non puesc als far, mas de totz jois me lais,

E pren comjat de chantar derenan;
Que planh e plor, e manh coral sospire
M' an mes per lieys en angoissos martire.

Amics N Andrieu, camjat son mei dezire,
Ni ja d' amor non serai mais jauzire.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Pons_de_Capduelh

Capduoill en la viñeta.

Pons de Capduelh (fl. 1160–1220 or 1190–1237) was a troubadour from the Auvergne, probably from Chapteuil. His songs were known for their great gaiety. He was a popular poet and 27 of his songs are preserved, some in as many as 15 manuscripts. Four of his cansos survive with musical notation.

There survives a vida, or short biography, of Pons written by a contemporary and fellow troubadour, Uc de Saint Circ. According to Uc, Pons and troubadour Guillem de Saint Leidier were both from the diocese of Le Puy, and while Guillem was "generous with money" (larcs donaire d'aver), Pons was very stingy (fort escars d'aver). He reportedly loved Azalais, daughter of Bernard VII of Anduze and wife of Oisil de Mercoeur (or Mercuor). (Bernard of Anduze was a patron of many troubadours.) The vida states that "[Pons] loved [Azalais] dearly and praised her and made many good songs about her; and as long as he lived, he loved no other, and when the lady died, he took the cross and went over the sea and died there." According to the razo that follows the vida in some manuscripts, Pons, to test Azalais's love for him, began loving another woman, Audiart, wife of Roselin, lord of Marseille. The rift between them was only healed by the intervention of Maria de Ventadorn and the viscountess of Aubusson. After Azalais's death in 1237, Pons wrote a planh (lament) for her, "De totz caitius sui eu aicel que plus".[1] Some scholars argue that this planh was in fact written for Alazais de Boissazo, who died before 1220, and others have erroneously equated Azalais with the lady known only as Sail-de-Claustra in the poems of Peirol.

Pons was exiled from his homeland in the middle of the 1210s and travelled "through Provence" (per Proensa) in order to join the Fifth Crusade around 1220. According to the untrustworthy Jean de Nostredame, he died after participating in the conquest of Jerusalem, in 1227. Older scholars, such as Friedrich Christian Diez and Max von Napolski, believed that Pons died on the Third Crusade in 1189, but this is conclusively disproven.

The parents of Pons are unknown, but he was of the family of the lords of Fay and had six children identifiable in the records. Pons is probably to be identified with the "Pontius de Capitolio" who appears in documents between 1189 and 1220. Before 1196, Pontius married a woman named Jarentone who brought him the castle of Vertaizon, a fief of the bishop of Clermont, as a dowry. In 1199, Pons imprisoned Bishop Robert of Clermont. In 1205, responding to an inquiry begun by Pope Innocent III, King Philip II forced Jarentone to hand over Vertaizon to the bishop. In 1211, Pons and Jarentone, with their three sons, three daughters and three sons-in-law, sold Vertaizon to the bishop for 7,650 marks, of which 7,000 were to be retained by the bishop as compensation for his unlawful imprisonment. Pons's sons were Jourdain, Pierre de Fay and Jarenton.

Pons was probably acquainted with the trobairitz Clara d'Anduza and the troubadours Dalfi d'Alvernha, Folquet de Marselha (whom he praised in a song), and Peirol. Gui de Cavaillon and Ricau de Tarascon invoke Pons and Audiart as judges of their tenso, composed after 1210, and Elias de Barjols also mentions Pons.

Of all Pons's works, with the possible exception of the planh, only his two crusade songs can be dated with confidence to around 1213. "So qu'om plus vol e plus es voluntos" was written after the battle of Las Navas de Tolosa (16 July 1212) and before the battle of Muret (12 September 1213), since it was dedicated to Peter II of Aragon, who died there.
The crusade song "En honor del pair'en cui es", which has the form of a sirventes, refers to war of the Holy Roman Emperor (probably Otto IV) and the King of England against Philip II and the "King of Apulia" (probably Frederick II). This is probably the War of Bouvines.

Pons's songs "S'eu fis ni dis nuilla sazo" and "Tuich dison q'el temps de pascor" are speculatively dated to around 1210.


Cansos

Aissi m'es pres cum celui que cercan

Astrucs es cel cui amors te jojos

Ben es fols cel que reigna

Ben sai que per sobrevoler

Coras que.m tengues jauzen

Ges per la coindeta sason

Humils e francs e fis soplei ves vos

Ja non er hom tan pros

L'adregz solatz e l'aveinens compaigna

L'amoros pensamenz

Lejals amics cui amors te jojos (with music)

Ma domna.m ditz qu'eu fatz orgoill

Meills qu'om no pot dir ni pensar

Per joi d'amor e de fis amadors

Qui per nesci cuidar

S'eu fis ni dis nuilla sazo

Si com celui qu'a pro de valedors

Si totz los gaugz e.ls bes

Tan m'a donat fin cor e ferm voler

Tant mi destrein uns desconortz qi.m ve

Tuich dison q'el temps de pascor

Us gais conortz me fai gajamen far (with music)

Crusade songs

Ar nos sia capdelhs e garentia

En honor del pair'en cui es

So qu'om plus vol e plus es voluntos

Descorts

Un gai descort tramet leis cui dezir

Planhs

De totz caitius sui eu aicel que plus


Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4

Chambers, Frank M. Review of "Le troubadour Pons, seigneur de Chapteuil et de Vertaizon: son temps, sa vie, son oeuvre" by Jean Perrel. Romance Philology 32, 1 (1978): 140.

Lucas, H. H. "Pons de Capduoill and Azalais de Mercuor: A Study of the Planh". Nottingham Mediaeval Studies 2 (1958): 119–13.

Poe, Elizabeth Wilson. "Old Provençal Escars/Escas: "Poor"? Reconsidering the Reputation of Pons de Capdoill". Tenso 4, 2 (1989): 37–58.

Fabre, Claude. Le Troubadour Pons de Chapteuil, quelques remarques sur sa vie et sur l'esprit de ses poèmes. Le Puy-en-Velay: Peyriller, Rouchon et Gamon, 1908.

Napolski, Max von. Leben und Werke des Trobadors Pons de Capduoill. Halle: Niemeyer, 1879.

Perrel, Jean. "Le troubadour Pons, seigneur de Chapteuil et de Vertaizon, son temps, sa vie, son oeuvre". Revue d'Auvergne 90, 2–3 (1976): 89–199.

Thomas, Antoine. "L'identité du troubadour Pons de Chapteuil". Annales du Midi 5 (1893): 374–79.