Mostrando las entradas para la consulta Camps Joan ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Camps Joan ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 27 de diciembre de 2017

Toponimia comarca Matarranya, Juan Luís Camps Joan, Queretes

Toponimia comarca Matarranya, Juan Luís Camps Joan, Queretes

https://vilesigents.wordpress.com/2017/12/22/toponimia-de-la-comarca-del-matarranya/

Juan Luís Camps Joan, Queretes

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 16 de desembre del 2017)
 
Lo passat dissabte 25 de novembre va tenir lloc a Queretes la presentació del mapa toponímic del terme. És sens dubte una important fita d’un llarg procés iniciat des de l’Associació Cultural del Matarranya com a proposta de contingut del conveni establert entre esta organització i la Comarca del Matarraña. Los topònims dels nostres pobles són un tresor històric i lingüístic impressionant. Lo que vam presentar a Queretes van ser tres mapes on se recollien los topònims dels diferents elements del terme. L’acte, considerat de màxima importància, va comptar amb la presència del president de la Comarca del Matarranya i també de l’alcalde de Queretes. Desprès de les presentacions i actes protocol·laris les tècniques de la comarca Olga Ric i Anna Casasús van detallar com s’havia estructurat lo procés i la feina feta fins la data. Des de les primeres reunions amb ASCUMA, associació encarregada de la coordinació dels col·laboradors dels diferents pobles, la sintonia a estat total. La necessitat, avantatges i fruits que s’espera del treball són culturals, lingüístics, històrics, topogràfics, socioeconòmics (turisme), etc.
Com a coordinador de la recollida dels topònims de Queretes vaig agrair amb molt d’orgull la bona disposició d’un munt de vilatans que m’han ajudat de manera entusiasta. També que el tema va començar ja als anys 70 del segle passat en aquella organització nomenada Associació Cultural Gent Jove i que encara perviu. Allí treballava incansable Antoñico, Toni Llerda i amb ell vam fer los primers treballs.
Un dels seus fills, l’Andreu, Andresín, ha sigut una de les persones que més informació m’ha aportat. També pastors, grangers, agricultors, caçadors, especialment de los que mos trobem als esmorzars de dissabtes i diumenges. I gent de l’Associació Cultural Medievo. En total mes de 800 topònims i antropònims que hem tingut que reduir a 260 per poder plasmar-los en un mapa llegible. Visites in situ, localització topogràfica exacta, fotografies, exposicions, en fi, tot un seguit d’activitats i accions que en cap cas s’acaben amb la presentació feta dissabte per un motiu molt elemental: el tema es apassionant i com deia lo nostre estimat Desideri Lombarte, conèixer pam a pam la nostra pàtria menuda és un plaer indescriptible.

http://www.diariodeteruel.es/movil/noticia.asp?notid=1000688&secid=2

Toponimia comarca Matarranya, Juan Luís Camps Joan, Queretes
 
La Comarca del Matarraña presentó el sábado el Mapa toponímico de Cretas, que permanecerá en exposición pública en el Ayuntamiento durante varias semanas para atender correcciones y supervisar errores. Este es el primero que la institución realiza en el marco del proyecto de los Mapas Toponímicos de los municipios del Matarraña, impulsado por la institución comarcal y la Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) en un intento por conservar y proteger el patrimonio lingüístico y cultural del territorio, parte del cual se ha transmitido por vía oral.
El trabajo de Cretas ha corrido a cargo del historiador Juan Luis Camps, quien, décadas atrás, realizó un trabajo de recuperación de la toponimia local junto con el que fuera alcalde del pueblo Toni Llerda. “Mucho trabajo se adelantó entonces, y por eso Cretas ha sido la primera localidad en realizarse”, justificó Camps, quien calculó que, entre aquel trabajo y el que ha desarrollado en los últimos meses, se han recogido “en torno a 700 nombres” del término municipal.
El proyecto fue propuesto por Ascuma a la Comarca del Matarraña con el fin de que nombres de balsas, puntos del término municipal, partidas, accidentes geográficos o hídricos y todo tipo de elementos del paisaje no terminaran perdiéndose.
Como explicó la técnico de Patrimonio de la Comarca, Ana Casasús, coheta, durante la presentación del mapa el sábado por la tarde, “cada vez hay más desvinculación con las formas de vida tradicionales, se conocen menos los nombres con los que se identificaban accidentes geográficos, balsas, barrancos, etc, así que este proyecto busca documentarlos y transmitirlos”.
La iniciativa tiene un bajo coste, ya que para llevarla a cabo se requiere de la colaboración voluntaria de personas de los pueblos. “Ascuma aporta los medios personales y está fomentando que la gente de diferentes pueblos trabaje en esta primera fase de documentación y de recuperación de los nombres”, comentó Casasús. Una vez recuperados, “a través de un programa informático se ha implementado en el mapa”, donde como es evidente no cabrán todos los nombres y habrá que hacer selección.
Así ha ocurrido en el caso de Cretas. “Juan Luís Camps ha sido el encargado de recopilar todos los topónimos, y lo ha conseguido preguntando a cazadores, a pastores y a agricultores”. El resultado es una primera versión del mapa que podrá verse en la sala de exposiciones Tomás Riba de Cretas durante el mes de diciembre. “Esperamos que la gente  haga diferentes aportaciones”, apuntó Casasús.
La iniciativa es “de largo plazo”. No en vano, añadió la técnico que “al ser un trabajo voluntario dependemos de encontrar a personas que quieran colaborar en todos los pueblos, y si lo conseguimos cada municipio seguirá su ritmo”. En este sentido, deseó que “este primer mapa sirva de motor para que en adelante puedan surgir otros y se avance en la idea”.
Los 700 topónimos de Cretas han quedado reducidos a 260 en el mapa. “Había que hacer una selección, porque todos no cabían”, explicó el autor de la recopilación. Finalmente, “hemos escogido los que son más representativos”. 
El trabajo, según Camps, ha sido posible “gracias a la colaboración de personas del pueblo, entre ellas Andreu Llerda, hijo de Toni Llerda. “Hemos contado con otras 12 personas que nos han dado la información más directa, pero hay más que de forma indirecta también han participado”. Entre éstas, “pastores, cazadores, viticultores, etc, que son los que se conocen mejor el término”.
Hasta el demonio nos ha ayudado.
En total, el trabajo “ha durado dos años, un tiempo en el que han aparecido muchos nombres nuevos que no conocía, y estoy seguro que de seguir habrían aparecido muchísimos más”. En su opinión, “son nombres que han existido siempre, que unos se usan más y otros menos, que han aparecido en documentos públicos oficiales o en escrituras de propiedad, etc”.

lunes, 14 de agosto de 2017

chapurreando (Chimo de Queretes)

chapurreando (Chimo de Queretes)
 
Sensals, vino de mesa, Lledó, Matarraña, Teruel, Aragón
 
 
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de juny del 2017)
 
Utilitzo diàriament per expressar-me i treballar lo català i lo castellà indistintament. De tant en tant, en los meus viatges a l’estranger o informant algun turista, chapurreo anglès o francès, idiomes que vaig estudiar durant la meva joventut a Alcanyís, Tortosa o Saragossa i que com la majoria de companys em vaig quedar en els inicis del seu coneixement. Per tant les paraules “chapurreau” o “chapurrejar” no em són en absolut estranyes i les utilitzo de tant en tant. Quina és la seva definició, que ja la que sabem tots i ens confirma lo diccionari de la llengua castellana o espanyola: “chapurrear” es defineix com parlar malament o amb dificultat una llengua. Per tant no és incorrecta la seva utilització per persones individuals conscients com jo dels seus dèficits formatius. De la mateixa manera, en lo nostre cas referit a la llengua que es parla a la zona oriental d’Aragó, hauríem d’acompanyar que “chapurreamos” català, castellà o aragonès, en lo cas de no expressar-nos de manera adequada.

Però el mantenir una polèmica sobre la denominació com a “chapurriau” del català a Aragó, expressa una majúscula vergonya social d’un estat impropi del segle XXI. Que uns ciutadans, que cap culpa tenen la majoria que la seua llengua materna no s’ensenyi de manera obligatòria durant la seua formació escolar, defineixin a la llengua dels seus avantpassats amb un nom despectiu, no té parangó. Aquesta obsessió centralitzadora, caigui qui caigui, ens ha portat a la situació actual. I això ens afecta a molts aragonesos en una cosa tan important en l’àmbit social, cultural i econòmic com és la llengua escrita o parlada com a mitjà de comunicació. Es pot entendre, que no compartir, la seva prohibició i va menysprear en èpoques de dictadura, però després de 40 anys de democràcia no pot justificar-se de cap manera.

Lo català que parlaven los meus iaios a Queretes i al costat d’ells tots los veïns, era tan correcte o més que el que es parlava a Barcelona o Girona, per posar un exemple. La forta castellanització d’estos últims 80 anys (dictadura i democràcia), al costat de la desaparició del vocabulari agrícola tradicional, ha comportat la introducció de nombroses paraules castellanes sense lo més mínim respecte ni consideració per les autoritats culturals o d’educació. Que fàcil i còmode és passar la pilota a les possibles manifestacions d’alguns veïns, bé o mal intencionats. Senyors lingüistes, professors de la Universitat de Saragossa i polítics dels diferents partits implantats a Aragó, crec que ja és hora de tancar aquesta vergonyosa situació. Som al segle XXI. Un aplaudiment i tot lo meu suport a la Presidència i Consellers de la Comarca del Matarranya, que així ho han fet amb la seua recent declaració. També al Govern d’Aragó que va en la mateixa línia. Que s’estengui l’exemple i que es reconegui d’una vegada per totes, amb totes les seves conseqüències que el català és una riquesa i un patrimoni d’Aragó que s’ha de defensar amb tota contundència.
 
 














Hay dixat un comentari a la web:
 
A la Ascuma no esteu defensán lo que dieu que es catalá de Aragó, feu aná paraules catalanes cuan podríeu fe aná les nostres, les del chapurriau
Desiderio Lombarte u fée, y escribíe en catalá, pero vatros no.
Teniu un bon mestre, Arturo Quintana Font, pero agrane cap a casa, tos ha futut lo cap ple de ven, del ven del nord, pronte li direu Tramuntana al sers. Bonic ya u dieu y u escribiu, majo dic yo, y mols atres.

http://chapurriau.blogspot.com/2017/08/origen-terme-chapurriau.html

no anigueu a la RAE per a buscá chapurrear, no es lo mateix está fotut que está fotén, com no u es chapurrear que chapurriau. Estem escribín lo chapurriau de una manera que se pugue diferensiá del barceloní, sobre tot lo agüelo sebeta de Valjunquera


yo parlo lo chapurriau, camiseta, Valderrobres, blava, blanca
 
graciaz (Gracia Zapater, J. M.) diu:
 
 
Poseu-vos com vulgueu, la llengua catalana és una amb diferents variants dialectals. A la Franja es parla una variant occidental. L’ortografia és una cosa molt seria. Inventeu lo que vulgueu i tindreu el fracàs assegurat. Una cosa és la llengua parlada i l’altra la literària. Per què no preneu el castellà com a exemple? No anireu molt lluny amb les vostres idees. De tota manera és una pena lo que feu amb la nostra llengua.
 
Natxo Sorolla Vidal,doble, CUP
Lo doble de Ignacio Sorolla Vidal
 
 
Natxo diu :
 
Ramón, ham compartit debats molt sans al grup Yo parlo chapurriau, i segurament que tenim posicions molt pròximes en bastants aspectes. Però t’has radicalitzat canviant lo nom a la gent (suposo que si algú escriu Monxo entens a què em referixco) i has decidit bloquejar tot aquell que no pense com tu, en l’argument falç que defensar el català no és defensar la nostra llengua del Matarranya. És d’agrair que encara conservos les ganes de debatre civilitzadament. Per a les preguntes que planteges, jo crec que el més apropiat és que recuperos lo que diu la Filologia que vas estudiar. Tots los debats sobre el bonic, majo, fer anar, usar… és més fàcil si et bases en estudiar quan s’ha introduït cada paraula, i no et limites a fer una foto actual i dir que el món sempre ha sigut aixina. Per què s’use la h en castellà i per què usen la ß los germànics s’entén estudiant textos històrics. La nostra llengua té anys d’escriptura al Matarranya.

No reinventem l’ortografia, que fa 700 anys que tenim una tradició. I sobretot, i en això sí que coincidim al 100%, usem-la! Però si mos tanquem a la nostra “burbujeta” poc avançarem. 
// Burbuja se diu bambolla o bombolla, bambolleta, avansarem o adelantarem
 
Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista, catalanista, imbécil, aragonés
rey-alfonso-ii-aragon-caballo-lanza-escudo

Alfonse II, Roi d' Aragon; Alfonso II de Aragón, Alfons, Nanfos, fill de la reina Petronila de Aragó y del conde de Barchinona Ramón Berenguer IV.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

sábado, 1 de diciembre de 2018

fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes y lo catalá idioma
es fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses
Com, per ejemple, Ignacico Sorolla Vidal, sociolingüista, doctor, Arturico Quintanica y Fuentecica, Héctor Moret Coso, Ramón Sistac, Juaquinico Monclús, Ludovico Raxadel, Carlitos Terés Bellés, lo pena de Marcel, Octavio Serret, Carlos Sancho Meix, etc ...

Qui tos digue que lo chapurriau es dialecte y lo catalá idioma es fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses. Com, per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista , doctor y tot.
 
La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferens varians del chino són populámen considerades com a dialectes, encara que los seus parlans no se poden entendre entre ells. Pero parlans de sueco y noruego, que están considerades com a llengües separades, en general se poden entendre.
 

IV.

Quan lo rius de la fontana S' esclarzis, si cum far sol, E par la flors aiglentina, E 'l rossinholet el ram Volt, e refranh, et aplana Son dous chantar, e l' afina, Dregz es qu' ieu lo mieu refranha. Amors, de terra lonhdana, Per vos tot lo cor mi dol; E non puesc trobar metzina, Tro venga 'l vostre reclam, Ab maltrait d' amor doussana, Dins vergier, o sotz cortina, Ab dezirada companha. Pus tot jorn m' en falh aizina, No m meravilh s' ieu m' aflam; Quar anc genser Crestiana No fo, ni dieus non o vol, Judea, ni Sarrazina. Et es ben paisutz de manna Qui de s' amor ren guazanha. De dezir mos cors non fina Vas selha res qu' ieu pus am, E cre qu' el volers m' enguana Si cobezeza la m tol. Quar plus es ponhens d' espina La dolors que per joy sana; Don ja no vuelh qu' om mi planha.

Quan pensar m' en fai aizina Adoncs la bays e l' acol; Mas pueis torn en revolina, Per que m n' espert e n' aflam; Quar so que floris non grana: Lo joy que mi n' atayna Tot mos cujatz afaitanha.

Senes breu de parguamina, Tramet lo vers en chantan, En plana lengua romana, A 'N Ugo Brun, per Filhol. E sapcha gens Crestiana Que totz Peiteus e Viana S' esjau per lieys, e Guiana.

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng perque no me parle dingú en este dialecte. En entendre bastán alemán ya ne ting prou. Ara ting lo nivell B2 TELC de Deutsch, alemán.
 
Artur Quintana Font
 
 
Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela
 

Mes Ascuma
 
Mes Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix.
 
Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté
 

Ramón Sistac
 

Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo
 

Francisco Serés
 
Paquito, Francisco o Francesc Serés de Saidí

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José
 

Alberto Sánchez Piñol
 

Tomás Bosque de La Codoñera
 

Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan
 

Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa
 

un idiota universitari, Virgili Ortiga
 

AVL, Antonio Ferrando Francés
 

Luis Raxadel
 

Pompeyo
 

lo pena de Marcel
 

raza, catalana, vasca


Temps de franja, Mario Sasot Escuer
 
Temps de franchistes, Temps de Franja, lo capsot de Mario Sasot Escuer, de Saidí, Zaidín.

Echenique lo argentino, motoretta per als amics
 

Lo neurótic de Fabregat
 
Lo neurótic de Máximo Fabregat

Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic
 

Lo volat del cacao de la facao
 

ASCUMA y algúns dels ascumites
 

Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense
 
Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades u escriu en T y datres sense

Héctor Moret Coso
 
 
Héctor Moret Coso, Mequinenza, Mequinensa, Miquinensa 
Héctor Moret Coso, Mequinenza, Mequinensa, Miquinensa
 
Carlos Terés Bellés
 

Carlos Rallo, Celia Badet
 
Carlos Rallo Badet, Celia Badet

baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit


Clarió, atontats, la nostra llengua, chapurriau, Matarranya, Matarraña
 

miércoles, 25 de octubre de 2017

MI CONTESTACIÓN AL ARTÍCULO DE LA COMARCA de J. L. Camps Juan

MI CONTESTACIÓN AL ARTÍCULO DE LA COMARCA de J. L. Camps

Catalanes del Matarraña

Joan Lluis Camps Joan, Cretas, Queretes, Ascuma, la comarca

Pedro J. Bel Caldú

En todo el Bajo Aragón hay un un poso histórico, que permanece en el subconsciente de la gente. Y ese poso endurecido, pero latente, tiene su origen en la “memoria olvidada” de las últimas guerras civiles que han asolado el territorio y han causado auténticas hecatombes en la población bajo aragonesa. Cabrera, el ex seminarista tortosino, practicó en nuestra tierra crueldades que fueron tema recurrente en “les contalles al racó del foc” de nuestros antepasados.

Todos los “misioneros” progres del anarquismo, bebieron sus salvíficas pócimas en las “madrasas” de Cataluña y llegaron a nuestra tierra, para anunciar la buena nueva y evangelizar a los pobres catetos de los pueblos irredentos de Aragón.

Todos sabemos lo que pasó. Antes de llegar las columnas catalanas anarquistas a Calaceite, no se había producido ni un sólo muerto, por razones políticas, en todo el Bajo Aragón.

La llegada de aquellos pacíficos ciudadanos hizo correr la sangre a raudales, destruyó todo nuestro patrimonio artístico y cultural, salvo el que ellos “salvaron” para llevárselo a Cataluña, sin ninguna intención de devolverlo, ni siquiera con sentencias judiciales firmes que lo ordenan.

Sí, ya sé que luego vino el tío Paco con la rebaja e impuso una dictadura inaceptable e injustificable.

El tió Paco murió de viejo en su cama y por fin pudimos respirar. Pero pronto volvieron a aparecer los “misioneros” autóctonos”, formados, alentados y financiados desde Cataluña.

Ahora ya no predicaban la “revolución”, ni fundaban ateneos libertarios, ahora nos anunciaron su gran descubrimiento: "a la Franja parlem catalá”. Primero tuvieron que explicarnos que era eso de “La Franja” y resultó que era un “País”, tan milenario como Cataluña, y teníamos que tomar conciencia de nuestra identidad diferencial, que nos identificaba por el hecho de hablar una lengua “catalana” atomizada de localismos, que había de “normalizarse” porque eso era “culto” frente a la “cutrez” de nuestras hablas autóctonas.

Luego fueron fundando asociaciones “culturales” en cada comarca natural de la inventada “Franja”. Para dar cohesión al invento y vertebrar “La Franja”, se creó la agrupación de esas “asociaciones culturales” en un organismo, al principio, unipersonal. Le llamaron ICF “Iniciativa Cultural de la Franja”, pero realmente era un señor, de buenas formas y barba venerable, el doctor Artur Quintana. Un antiguo misionero del catalán en Alemania, que terminó recalando en La Codoñera con los honores académicos de miembro del Institut d’Estudis Catalans.

Artur Quintana con su boina, que es funda mental

Se fundaron, y se mantienen, con socios mayoritariamente residentes en Cataluña y algún “converso” que vive en nuestros pueblos. Entre los conversos hay gente muy preparada, algunos convertidos en auténticos profesionales del activismo y la “agitación cultural”. Todo ello, con el plan preconcebido de crear en Aragón uno de los futuros “Països Catalans”, que con la eventual independencia de Cataluña formarían “La gran nació catalana”.

Íñigo o Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins

Con el estrepitoso fracaso del proyecto independentista, que se barrunta estos días, algunos de esos “conversos” que han colaborado y colaboran en posiciones directivas de las susodichas asociaciones, han entrado en pánico. / Quimet de Calaseit, per ejemple /

Ahora intentan “ponerse la venda antes de la herida”.

Penyapork, Fórnols, Fórnoles
Penya pork de Fórnols