Mostrando entradas con la etiqueta putana. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta putana. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Marcabrus. L'autrier just'una sebissa

Marcabrus.

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

Sainte Palaye. Manuscrit de Saibante.

Marcabrus si fo gitatz à la porta d'un ric homes, ni anc no saup hom qu'il fo ni don. En Aldrics del Vilar fetz lo noirir: apres estet tan ab un trobador que avia nom Cercamon, q'el comenset à trobar; et adoncx avia nom Pan perdut, mas d'aqui enan ac nom Marcabrun. Et en aquel temps non apellava hom cansson, mas tot quant hom cantava eron vers. E fo mout cridat et auzit pel mont e doptatz per sa lenga; car fo tant maldizens, que à la fin lo desfairon li castellan de Guian, de cui avia dich mout grant mal.

3204.

Marcabrus si fo de Gascoingna, fils d'una paubra femna que ac nom Maria Bruna, si com el dis en son cantar:
Marcabruns, lo filhs na Bruna,
Fo engendratz en tal luna
Qu'el saup d'amor qom degruna.
Escoutatz,
Que anc non amet neguna
Ni d'autra no fon amatz.

Trobaire fo dels premiers q'om se recort. De caitivetz vers e de caitivetz sirventes fez; e dis mal de las femnas e d'amor.

2701, 7225-6, C, M.

L'autrier just'una sebissa
Trobei pastora mestissa,
De joi e de sen massissa. 
Si com filha de vilana, 
Cap' e gonel' e pelissa 
Vest e camiza treslissa, 
Soslars e caussas de lana.

Ves leis vau per la planissa:
Toza, fi m ieu, res faitissa,
Dol ai gran del ven queus fissa.
Senhor, so m dis la vilana,
Merce dieus et ma noirissa
Pauc m'o pretz si'l ven m'erissa,
Qu'alegreta soi e sana.

Toza, fi m ieu, causa pia,
Destors me soi de la via
Per far à vos companhia;
Quar aital toza vilana
No pot ses parel paria
En aital terra soldana.

Don, fai cela, qui que sia,
Ben conosc, sen o folia,
La vostra parelharia.
Senher, so m dis la vilana,
Lai on se tanh si s'estia;
Que tal la cuj' en bailia
Tener non a mais l'ufana.

Toza de gentil afaire,
Cavalliers fo vostre paire
Queus engenret en la maire,
Quar es corteza vilana.
Com plus vos gart m'es belaire;
E pel vostre joi m'esclaire
Si fossetz un pauc humana.

Don, tot mon linh e mon aire
Vei revenir e retraire
Al vezoig et à l'araire,
Senher, so m ditz la vilana:
Mas tal se fa cavalgaire
Qu'atretal deuria faire
Los VI jorns de la semana.

Toza, fi m ieu, gentil fada 
Vos adastrec quan fos nada 
D'una beutat esmerada 
Sobre tot' autra vilana:
E seriaus be doblada 
Si m vezi' una vegada 
Sobiras e vos sotana.

Senher, tan m'avetz lauzada
Que tot' en soi enoiada.
Pois en pretz m'avetz levada, 
Senher, so m ditz la vilana, 
Per tal n'auretz per soldada, 
Al partir, bada, fol, bada, 
E la musa meliana.

Toza, fel cor e salvatge
Adomesg'om per uzatge.
Be conosc al trespassatge
Qu'ab aital toza vilana
Pot hom far ric companatge,
Ab amistat de coratge,
Se l'us l'autre non engana.

Don, hom cochat de folatge
Jura, pliu e promet gatge.
Si m fariatz homenatge, 
Senher, so m ditz la vilana;
Mas ges per un pauc d'intratge
No volh mondes piuzelatge
Camiar per nom de putana.

Toza, tota creatura
Revertis à sa natura. 
Parelhar parelhadura
Devem ieu e vos, vilana, 
A l'abric lonc la pastura: 
Que meils n'estaretz segura
Per far la causa dossana.

Don, oc: mas segon drechura
Cerca fol sa folatura,
Cortes corteza ventura,
E'l vilas ab la vilana.
E mans locs fai sen fraitura
Qui noi esguarda mezura,
So dis la gens anciana.

Toza, de vostra figura
No vi autra plus tafura
Ni de son cor plus trefana.

Don, lonh avetz; no s'atura:
Que tals bad'en la penchura
Qu'autre n'espera la mana.

miércoles, 28 de enero de 2026

Pustula, Pustella, Postella - Puteiar, Putaneiar

Pustula, Pustella, Postella, s. f., lat. pustula, pustule, abcès, petite gale, bouton.

So pustulas fetidas, las quals so feytas de materias... corruptas.

(chap. Són pústules fétides, les cuals están fetes de materies... corruptes o corrompudes. Lo catalá, inclús después de Pompeyo Fabra, fee aná lo plural o plurals en AS, bonas Pasquas, las casas, Casasnovas, etc, etc.
Lo ingeniero químic y lingüístic Pompeyo va voldre diferensiás del castellá, pero sol va fé una ristra de cagades y burrades.)

Pustula, pústula, Pustella, Postella, pustule, abcès, petite gale, bouton, pústules


Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Sont pustules fétides, lesquelles sont faites de matières... corrompues.

Pustella en son huelh.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Pustule dans son oeil.

Haia en son oill postella.

Folquet de Romans: Auzels no. 

Qu'il ait dans son oeil pustule. 

CAT. ESP. (pústula) PORT. Pustula. IT. Pustula, postola. (chap. pústula,  pústules.)

2. Pustulacio, s. f., lat. pustulatio, pustulation, état de ce qui est pustuleux.

Per ulceracio del paladar et pustulacio.

(chap. Per ulserassió del paladar o paladá y pustulassió.)

Eluc. de las propr., fol. 85.

Par ulcération du palais et pustulation.

(chap. pustulassió, pustulassions.)

3. Postulos, adj., lat. pustulosus, pustuleux, couvert de pustules.

Lors cambas so postulozas. Eluc. de las propr., fol. 99.

(chap. Les seues cames són pustuloses; pustolós, pustulosos, pustulosa, pustuloses; ple de pústules; algo paregut a leprós, leprosos, leprosa, leproses, ple de pústules de la lepra; de la peste: apestat, apestats, apestada, apestades. Si es peste, pudó, corrompina: apestós, apestosos, apestosa, apestoses; v. apestá, putí.)

Leurs jambes sont pustuleuses.

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut


Puta, s. f., fille, putain.

Primitivement ce mot était pris en bonne acception.

Goldoni a composé une comédie dont le titre est: la Puta honorata, la Fille honnête.

Dans une traduction en patois bolonais, on a rendu virginella du Tasse par: 

A savia putta. Ch. V, st. 71. 

Una putta d' vint ann o poch d' piu. Ch. II, st. 14.

La vergogna da putta. Ch. II, st. 17.

Patués, Toni Babia, Jaume Marfany, Patue Kamina

Les Portugais ont employé ce mot dans la même acception: Origem e Ortographia de (da) Lingua portuguesa, p. 54.

On trouve aussi en italien le mot putto, fanciullo, employé dans le même sens.

Les troubadours ont toujours employé ce mot en mauvaise part: putain, courtisane, vilaine. 

Aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens.

Marcabrus: Pus mos.

Ces putains ardentes qui sont de maris d'autrui consentantes.

En puta qui si fia

Es hom traitz.

(chap. Qui se fíe de una puta, es traissionat.)

Marcabrus: Soudadier.

En putain qui se fie est homme trahi.

Adj. Qui te femna puta, coma qui ten serpen. Trad. de Bède, fol. 40.

(chap. Qui té dona puta, com si té una serp.)

Qui tient femme putain, comme qui tient serpent.

Sarrazis los asalho, la puta gen malvada.

Roman de Fierabras, v. 2745.

Les Sarrasins les assaillent, la vilaine gent mauvaise.

ANC. FR. Des Sarrasins qui tiennent putes lois.

Roman d'Ogier le Danois. Notes sur Véland, p. 83.

Toutes estes, serés ou futes

De fait ou de volenté putes.

Roman de la Rose, v. 9194.

On dit cest proverbe:

De pute rachine, pute hierbe.

(chap. De puta arraíl, puta herba.)

Roman de Cléomades. Carpentier, t. III, col. 448.

CAT. ESP. PORT. Puta. IT. Putta. (chap. Puta, putes; putarranca, putarranques; v. putejá. Vore la dansa de la dona a La Venteta, La Vall - Calaseit.)

dos añs treballán sense cobrá a La Venteta

2. Putana, s. f., putain, prostituée.

Jazon ab putanas tro 'l solelh es levatz.

P. Cardinal: Un estribot.

Couchent avec prostituées jusqu'à ce que le soleil est levé.

De putana cortejaire.

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

De prostituée courtisan.

ANC. CAT. Putana. IT. Puttana.

3. Putanela, s. f. dim., petite putain, petite prostituée.

Vay, dis el, putanela, laycha m' estar en patz.

(chap. Vesten, va di ell, puteta, díxam está en pas.)

Roman de Fierabras, v. 4908.

Va, dit-il, petite putain, laisse-moi être en paix.

4. Putan, s. m., putassier, libertin.

Mout se fez grazir als arlotz et als putans. V. de Guillaume Figueiras.

Moult il se fit agréer par les goujats et par les putassiers.

Botiga Ascuma, Putan, putassier, libertin

5. Putanier, Putaner, adj., putassier, libertin.

Ai! fals clergue, messongier, traidor,

Perjur, lairo, putanier, descrezen.

B. Carbonel: Per espassar. 

Ah! faux clergé, menteur, traître, parjure, voleur, putassier, mécréant.

Enchantaire o putaners.

Traité de la Pénitence en provençal, fol. 59. 

Enchanteur ou putassier.

ESP. Putanero. PORT. Putanheiro. IT. Puttaniere. (chap. Putero, puteros; libertino, libertinos o libertins.)

6. Putage, s. m., prostitution.

Sibilia per cert a consentit putage. V. de S. Honorat.

Sibilie pour sûr a consenti prostitution.

ANC. FR. Qui sacrement de mariage

Tornent à honte et à putage.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 122. 

Et miz par povreté mainte fame et putage.

Roman de Rou, v. 1873.

7. Putaria, s. f., putanisme, prostitution.

Malvestat e putaria

No 'l laisson tener dreita via.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que.

Méchanceté et putanisme ne lui laissent tenir droite voie.

ANC. FR. Onc, foi que doi sainte Marie,

Ne fis de mon cors puterie.

Roman du Renart, t. II, p. 7.

D'yvrognerie,

De puterie, 

Scandale et bruict.

Blason des faulces Amours, p. 227.

ESP. Putería (prostitución, puterío). PORT. Putaria. (chap. Puterío, prostitussió.)

8. Putia, s. f., putanisme, prostitution. 

Greu er amor ses putia

Camjantz, 

Tro qu' el mon sia fenitz.

B. Martin: Companho. 

Difficilement amour sans prostitution sera changeant, jusqu'à ce que le monde soit fini. 

La putia l' es apres.

Marcabrus: Lanquan. 

Le putanisme lui est après.

9. Puteiar, Putaneiar, v., se prostituer, paillarder, forniquer.

O mentir o putaneiar. Brev. d'amor, fol. 62.

Ou mentir ou paillarder.

Fig. Domneis ar puteia.

Marcabrus: Pus la fuelha.

Courtoisie maintenant se prostitue. 

ANC. FR. Et tout briser, 

Rompre, casser 

Et putasser. 

Blason des faulces Amours, p. 286. 

ESP. Putear, putañear. PORT. Putear. IT. Putaneggiare.

(chap. Putejá : fé putades; putanejá, prostituís, fornicá, follá. Yo putejo, puteges, putege, putegem o putejam, putegéu o putejáu, putegen; putejat, putejats, putejada, putejades; yo putejaré; yo putejaría; si yo putejara als putos catalanistes. Putechá a Vallchunquera, La Fresneda : putechat, putechats, putechada, putechades.)