Histoire abrégée de la Bible.
Bibliothèque Sainte-Geneviève à Paris A. F. 4. 52, fol. 46.
- Grdr. § 54, p. 88. St. p. 66 s.
Com grant batalha fo en Roma entre els meteysses e mori y mota gran gent.
Enans que Julius Cezar nasquet, ac un jorn gran batalha en la ciutat de
Roma entre tant que y mori tanta gent que tota la ciutat n'era enjoncada entre homes e femnas, que degun non podia annar per la ciutat, si non per la gent morta, ayci que era mot fera causa de vezer ho. Et cant aquella tant grant batalha fo passada, un home ric annet per la ciutat entre los homes mors, el vi una dona morta que era prens e vi que la creatura li ballava en lo ventre. E tost el deycendet de son caval e va trayre son cotel e hubri la et va trayre la creatura del ventre, e era mascle. E aisso fo en lo mes de jul, et anneron metre nom ad aquel enfant Julius, per razon del mes que l'avia trach del ventre de la mayre; e per so car lo jorn enans qu'el nasques, eran agutz espesatz e mors son payre e sa mayre ambe motz autras, mezeron li sobrenom Cezar.
E cant saupron qu'el era agut de bon linhatge, noyriron lo ben. E per temps cant el ac vescut, ac una filha que ac non (nom) Juliana, e donat la per molher a Pompieu qu'era dels maiors de Roma. E en aquel temps era costuma en Roma que, cant alcuna terra non lur volia obezir, que els y enviavan ost e donavan cert temps ad aquel que anava 'n cap de l'ost que d'enfra aquel cert temps agues conquistat la terra on anavan; e si en aquel temps el avia conquistat, el tornava, e los Romans lo recebian
an gran honor, ayci que rompian XV brassas del mur de Roma e li trazian
una carreta d'aur e acetavan lo sus e enayci intravan dins Roma. E en aquel temps que vivia Julius Cezar esdevenc si que agron adenviat ad una terra que lur era desobedient, e fes tant Pompieu, que Julius Cezar, son suegre, que era cavalier e bon home, mas el era paure, que el annet cap de l'ost. Et doneron li cert temps, segon que era costuma, que agues preza aquella terra. E fo aital aventura qu'el traspasset lo temps que los Romans li avian donat, e non ac ren fach; e la gent s'en volian tornar dizent qu'els avian servit lur temps. Dys lur Julius Cezar: "Amicx, si tornar vo us en voles, tornatz vo us en (en) bona hora; e si n'i a degun que per lur cortezia vuelhan demorar ayci, faran lur bontat e lur ensenhament; e yeu prometi lur que ieu partiray amb els tostemps so que yeu auray. Que sia cert a vos autras que yeu per dengun temps non tornaray en Roma, si ieu non fach aquo per que ieu sa suy trames."
E sobre aisso s'en tornet en partida la gent, e en partida y resteron, mas non totz. E pueys fo aventura que el amb aquels que eran restatz, acaberon so per que la era annatz, an batalhas e an grans combatemens de villas e de castels, ancara qu'el gazanhet tota la terra. E el estant en aisso, mori sa filha que era molher de Pompieu. E saup que Julius Cezar venia, e vezent qu'el avia perduda sa molher, que era la filha de Julius, adoncx comencet a tractar e dire que lo non era razon que on li fezes la honor que era acostumada de far als autres, pos d'enfra lo temps que devia venir, el non era vengut. E cant Julius Cezar fo prop de Roma, fo li dich qu'el s'en tornes ayci com un autra cavalier, qu'els non li farian dengun' autra honor, pos que enans non era vengut. Cant Julius Cezar auzi aisso, el sonet aquels que venian amb el e dys lur: "Amicx, si tot nos nos em alegoratz, gazanhat avem a Roma mays que degun dels autras que son agutz tramesses per tres vegadas; si tot els son poderozes del pobol, nos em de maior fama; car vos sabes ben que nos venem de terras que totz eran nostres enemicx, e mal lur grat lur a
covengut qu'els sian nostres. Per que fassam d'aquestos atretal, e non intrem en la ciutat, mas escometan los ayci defora et aytant com d'els poyrem penre en destruan e aucizan." E concenti li tot l'ost, e fazian ho enaici, e fazian gran dampnage a la ciutat, e avian en Roma gran peleia aici que los Romans que vezian lo gran dan que prenian, manderon li dire que li farian la honor que era acostumada. Et respondet Julius Cezar que non volia, car el era melhor home que aquels a cuy solian far aquella honor, mas que els li doblessan aquo que als autras solian far; si non, que ja mais non intraria. E els ayci com despagatzs agron ho a far, e enayci com solian rompre XV brassas del mur, els en romperon trenta e li doneron totas las autras honors. E apres pauc de temps que foron en Roma, e fon Julius Cezar senher de Roma per si meteys, e fes aucire Pompieu que avia concelhat que non li fezessan honor. Et aquest fo lo premier emperador de Roma, e aquest conquistet la maior partida del mont, e, per la bontat que el ac, totz los autras emperadors gentils que pueys foron en Roma prezeron lo sobrenom d'aquest. E fes apobolar tres ciutats en Espanha, so es Tholedol e Sagorbia e Saragossa. E trames dos cavaliers que apobolessan una gran ciutat en lo melhor luoc qu'els trobarian en Espanha, e que la entitolessan de lurs noms meteysses.
E l'un dels cavaliers avia nom Ladol e l'autre Tol, e ajosteron los noms e fo lo nom de la ciutat Tolodol. E pueis el ac autras dos bons cavaliers et fes lun anomnar l'autra bona ciutat per aquella meteyssa maniera, e ayci meteys la entitolessan de lurs noms, e avia nom l'un dels cavaliers Cobia e l'autre Sagorbia. E atroberon un luoc que lur fo semblant que y devia aver bona ciutat, mas que avia luenh l'ayga; e envieron ho dire a l'emperador Julius Cezar, e el lur mandet que prezessan lo trauc que enpachier fazia a l'emperador, e que y fezessan venir ayga e que apobolessan la sieutat. E feron ho enayci qu'els feron un pont mot aut,
per lo cal feyron venir l'aiga, que dura tro a la fin del mont, e costa l'ayga demenar tro ad aquella ciutat de XV ans, que Espanha devia annar a Roma. E entitoleron los cavaliers la ciutat de lurs noms enaici que prezeron las V premieras letras de Segorbia e las III derrieras de Cobia, e feron en nom a la ciutat e apeleron la Segorbia. E pueys fes apobolar Saragossa e fes entitolar del sieu nom.
(N. E. ¿Se puede ser más imbécil escribiendo “historia”?
Oc, vean ustedes los anales de Cataluña, de Narciso Feliu de la Peña.)
