Venar, Venaire, Venador, Venaizo, Venaso, Venatio, Vencer, Venser - Sobrevencer

Venar, v., lat. venari, chasser.

Ieu sai ben las fossas on sol venar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 85.

(chap. Yo sé be les fosses (rases) aon sol vená : cassá.)

Je sais bien les fosses où il a coutume de chasser.

ANC. FR. Pour chacier e veneir.

Lett. de S. Bernard. Montfaucon, Bibl. bibl., p. 1388.

Plus que le cerf qui des chiens est venez.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 569.

(chap. Vená : cassá : aná de cassera, encara que no siguen venados.)

 

 

2. Venaire, Venador, s. m., lat. venator, chasseur.

Ai essems ab mi un venador

Que fon del noirimen vostra seror.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 92.

J'ai ensemble avec moi un chasseur qui fut de l'éducation de votre soeur.

Mos levrers volvedors...

Voill e los venadors.

Giraud de Salignac: Esparviers.

Mes lévriers agiles... je veux et les chasseurs.

ANC. FR. Cum li venières qui atant

Que la beste en bel leu se mete.

Et font les veneors mesmes

Moult sovent faillir à lor esmes.

Roman de la Rose, v. 1430 et 15923.

ANC. ESP. Venador. (chap. Venadó, venadós, venadora, venadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores.)

 

 

3. Venaizo, Venaso, Venatio, s. f., lat. venatio, venaison, chasse.

De Galvaing

Qui, ses compaing,

Fez aitanta venaizo.

Giraud de Cabrera: Cabra joglar.

De Gauvain qui, sans compagnon, fit si grande chasse.

Demanda fresca venatio. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 92.

(chap. Demane fresca cassa o cassera : venassió.)

Il demande fraîche venaison.

Per cassar venaso. L'Arbre de Batalhas, fol. 93.

Pour chasser venaison.

ANC. FR. Venation est comme ung simulachre de bataille.

Rabelais, liv. V, ch. 14.

(chap. La cassera es com un simulacre de batalla.)

ANC. ESP. Venación. PORT. Veação. IT. Venagione. 

(chap. Venassió, venassions; cassera, casseres; cassa, casses.)

 

 

Vencer, Venser, v., lat. vincere, vaincre.

Alexandres, lo reis que venquet Daire.

(chap. Alejandro, lo rey que va vense a Darío. Tan esta frasse com la de dal les entén perféctamen lo capsot de Ramón Sistac y Vicén.)

G. Faidit: Fortz chauza.

Alexandre, le roi qui vainquit Darius.

Moral. Aquel que pot vencer son coratge. Trad. de Bède, fol. 21.

Celui qui peut vaincre son coeur.

Amors vens e forsa totas gens.

(chap. Amor vens y forse a totes les gens.)

Arnaud de Marueil: En mon cor.

Amour vainc et force toutes gens.

Anem vays Narbona, e per sert venserem. Philomena.

(chap. Anem cap a Narbona, y per sert venserem.)

Allons vers Narbonne, et pour sûr nous vaincrons.

Subst. D' aquel vencer es plus honratz

Que si vencia cent ciutatz.

P. Cardinal: Ar mi pues.

De ce vaincre il est plus honoré que s'il vainquait cent cités.

Part. pas. Sec ma domn' aital razo

Que vol qu' om vencutz la vensa.

P. Vidal: Pus tornatz.

Ma dame suit telle raison qu'elle veut qu'homme vaincu la vainque.

Volc esser venc en un pradet.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.

Il voulut être vaincu dans un petit pré.

- Gagner, acquérir, adjuger.

Part. pas. Cant se es ben combatutz, et a vencut lo tornei.

V. et Vert., fol. 102.

Quand il s'est bien battu, et a gagné le tournoi.

A cal que sia vencuda la cauza en razon. Trad. du Code de Justinien, fol. 21.

A quel (que ce soit) que soit acquise la chose en litige.

- Évincer.

Part. pas. Si ela me sera vencuda per natura del contract.

Trad. du Code de Justinien, fol. 95.

Si elle me sera évincée par nature du contrat.

Substantiv. El vencut fug la votz del victor. Eluc. de las propr., fol. 249.

(chap. Lo vensut fuch de la veu del vensedó : víctor.)

Le vaincu fuit la voix du vainqueur. 

ANC. IT. Que soffrenza

Par che venza.

Barberini, Docum. d'amore, p. 199.

CAT. ESP. PORT. Vencer. IT. MOD. Vincere. (chap. Vense; guañá.)

 

2. Vencudamen, adv., en vaincu, avec soumission.

Per qu' ieu el sieu senhoratge

Remang tot vencudamen.

P. Raimond de Toulouse: Atressi.

C'est pourquoi en la sienne seigneurie je demeure tout en vaincu.

(chap. Vensudamen o vensúdamen, en sumissió.)

 

3. Venceire, Vensedor, s. m., vainqueur.

Entret a Roma coma venceires. Cat. dels apost. de Roma, fol. 12.

(chap. Va entrá a Roma com a vensedó.)

Entra à Rome comme vainqueur.

Als vensedors es honors

Que merces los vensa.

Gaubert, Moine de Puicibot: Una grans.

Aux vainqueurs c'est honneur que merci les vainque.

ANC. FR. Il retourna glorieux vainquierres.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 174.

CAT. ESP. PORT. Vencedor. IT. Vincitore. (chap. Vensedó, vensedós, vensedora, vensedores; guañadó, guañadós, guañadora, guañadores.)

 

4. Vencemen, Vencimen, s. m., victoire.

Aicelh sera fil de Dieu apelatz

Qu' aura fait al camp lo vencimen.

(chap. Aquell sirá fill de Deu nomenat qui haurá fet al cam lo vensimén : victoria.)

Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes. 

Celui-là sera fils de Dieu appelé qui aura fait au camp la victoire.

On majers es lo vencemens. Brev. d'amor, fol. 55.

(chap. Aon majó es lo vensimén.)

Où plus grande est la victoire.

CAT. Venciment. ESP. Vencimiento. PORT. Vencimento. IT. Vincimento. 

(chap. Vensimén, vensimens; tamé es cuan se acabe un plasso de tems, una cuota, préstamo, etc.)

 

5. Victoria, s. f., lat. victoria, victoire.

Preguan la mayre de Dieu que li dones victoria de sos enemis. Philomena.

(chap. Resán a la mare de Deu que li donare victoria de sons enemics.)

Priant la mère de Dieu qu'elle lui donnât victoire sur ses ennemis.

Ses paciencia non pot aver victoria en negun fag. V. et Vert., fol. 66.

(chap. Sense passiensia no pot ñabé victoria a cap fet.)

Sans patience il ne peut avoir victoire en nulle action.

CAT. ESP. PORT. IT. Victoria. (chap. Victoria, victories.)

 

6. Victor, s. m., lat. victor, vainqueur.

El vencut fug la votz del victor. Eluc. de las propr., fol. 249.

Le vaincu fuit la voix du vainqueur.

IT. Vittore. (N. E. Nombre propio Víctor. Chap. Víctor : vensedó, guañadó.)

 

7. Victorios, adj., lat. victoriosus, victorieux, vainqueur.

Lo qual fo victorios e pros. Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Lequel fut victorieux et preux.

CAT. Victorios. ESP. PORT. Victorioso. IT. Vittorioso.

(chap. Victoriós, victoriosos, victoriosa, victorioses.)

 

8. Victorial, adj., lat. victorialis, de victoire.

Palma, es aybre victorial. Eluc. de las propr., fol. 217.

(chap. Palma, es abre o albre o arbre victorial : signifique victoria.)

Palmier, c'est arbre de victoire.

CAT. ESP. Victorial. (chap. Victorial, palmes victorials.)

 

9. Convencer, v., lat. convincere, convaincre.

Part. pas. Pois que aquel om es convencutz, a cui om demanda alcuna causa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 18.

Après que cet homme, à qui on demande aucune chose, est convaincu.

Cel qu' es acusaz non es pas colpables, mas cel qu' es convencuz.

Trad. de Bède, fol. 79.

Celui qui est accusé n'est pas coupable, mais celui qui est convaincu.

CAT. ESP. PORT. Convencer. IT. Convincere. (chap. Convense, convenses a un mateix: yo me convensixco o convensixgo, te convensixes, se convensix o convens, convensem, convenséu, convensen o convensixen; convensut, convensuts, convensuda, convensudes; convensiré; convensiría; si yo me convensiguera o convensira. No me convenseréu en estos pobres argumens.)

 

10. Evencer, v., lat. evincere, évincer.

Part. pas. Si ela li era evencuda. Trad. du Code de Justinien, fol. 37.

Si elle lui était évincée.

IT. Evincere.

 

11. Evictio, Eviction, s. f., lat. evictionem, éviction.

Eu t' en sei tengutz en aquesta guisa de la eviction. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 95.

Je t'en suis tenu en cette façon de l'éviction.

Garentia et eviction. Tit. de 1422. Bordeaux. Cab. Monteil.

Garantie et éviction.

CAT. Evicció. ESP. Evicción. PORT. Evicção. IT. Evizione. 

(chap. Evicsió, evicsions.)

 

12. Sobrevencer, v., lat. supervincere, sur-vaincre, subjuguer, dominer, triompher.

Senher, non er ges bos plaitz,

Si merces no us sobrevens.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Seigneur, ne sera pas bon le plaid, si merci ne vous domine.

IT. Sopravincere. (chap. Sobrevense, subyugá, dominá, ficá lo peu al coll, triunfá, com está fen lo chapurriau en lo dialecte ocsitá catalá post Pompeyo Fabra.)

Preda, Predicaire

Preda, s. f., lat. praeda, proie. 

Lor preda et vianda, es carn.

Eluc. de las propr., fol. 64.

Leur proie et nourriture, c'est chair. (N. E. El francés actual usa viande como carne.)

IT. Preda. (ESP. Presa; v. apresar; chap. Presa, preses; v. apresá, cassá : apreso, apreses, aprese, apresem o apresam, apreséu o apresáu, apresen; casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen. La presa es tamé lo caldo que ix al bullí ossos, verdures, etc.)

2. Preador, s. m., lat. praedator, ravisseur, pillard.

Cel que lor tol alcuna chausa sobremonta la crueltat de toz preadors.

Trad. de Bède, fol. 40.

Celui qui leur enlève aucune chose surpasse la cruauté de tous pillards.

ANC. FR. Le sage parlant nous ottroie

Que le predeur deviendra proie.

Ysopet, I, fab. 61. Robert, t. II, p. 46.

IT. Predatore. (ESP. Predador, predadores, predadora, predadoras; ladrón, que comete pillaje, rapiña; asaltador) 

(chap. Predadó, predadós, predadora, predadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores; lo llibre de Deudes de Prades, Auzels cassadors, que ix moltes vegades an este Lexique Roman; muixons predadós, cassadós, com falcó, esparbé, águila, etc.).

 

Predicar, Prezicar, v., lat. praedicare, prêcher, réprimander, publier, annoncer. 

Predicar devon lo poble. La nobla Leycson (Leyczon).

Ils doivent prêcher le peuple.

Prezicava soven, l' an,

Los grans miracles del cors san.

V. de S. Honorat. 

Il prêchait souvent, (dans) l'année, les grands miracles du corps saint.

Qui s vol far dels autres predicaire, 

Deuria se predicar eissamen.

Pons de Capdueil: So qu' hom. 

Qui se veut faire des autres le prêcheur, devrait se prêcher également.

Degran mielhs prezicar a las gens.

R. Gaucelm: Ab grans trabalhs. 

Ils devraient mieux prêcher aux gens.

CAT. ESP. Predicar. PORT. Prégar. IT. Predicare. (chap. Predicá : predico, prediques, predique, prediquem o predicam, prediquéu o predicáu, prediquen; predicat, predicats, predicada, predicades; predicaría; predicaré; si yo predicara.)

2. Predic, Prezic, s. m., prêche, sermon, prédication, remontrance.

Ab forsa, ab predic 

Et enoi a fastic. 

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Avec force, avec prêche et ennui à dégoût. 

Roma, grans fasticx 

Es d'auzir e d' entendre

Los vostres prezicx.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, grand dégoût c'est d'ouïr et d'entendre les vôtres sermons.

Senher, ni prezic ni sermo

Non aia mais entre nos dos: 

Si m' es amic, amiga us so.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz.

Seigneur, ni remontrance ni sermon qu'il n'y ait plus entre nous deux: si vous m'êtes ami, amie je vous suis.

3. Predicatio, s. f., lat. praedicatio, prédication, publication.

Tu no vols demostrar ta predicatio

En gleyza.

(chap. Tú no vols demostrá ta (la teua) predicassió a la iglesia.)

Izarn: Diguas me tu. 

Tu ne veux pas développer ta prédication en église.

Per lur predicatio convertiron lo mon. 

(chap. Per la seua predicassió van convertí lo món - o mon).

V. et Vert., fol. 36.

Par leur prédication ils convertirent le monde.

ANC. CAT. Predicació. ESP. Predicación. PORT. Prégação. IT. Predicazione.

(chap. Predicassió, predicassions; sermó, sermons.)

4. Predicansa, Prezicansa, s. f., prédication.

Ab galiamen

De falsa predicansa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. Var. 

Avec tromperie de fausse prédication. 

Sermonarz ni prezicansa 

Non val un ou de gallina.

(chap. Ni (lo) sermonejá ni (lo) predicá valen un ou de gallina.)

Marcabrus: Per savi 'l.

Le sermoner ni prédication ne vaut pas un oeuf de poule. 

IT. Predicenza (predicanza?). (chap. Lo predicá, predicassió.)

5. Predicaire, Predicador, Predicator, Prediquador, Prezicayre, Prezicador, s. m., lat. praedicator, prédicateur, prêcheur.

Fols es lo prezicayre

Que ben dits e vuelha mal far.

P. Cardinal: Tans ricx.

Fou est le prédicateur qui dit bien et veuille mal faire.

Predicator

Tenc per meillor 

Quan fai l' obra que manda far. 

(Chap. Predicadó ting (tinc) per milló cuan fa l'obra que mane fé.) 

P. Cardinal: Predicator.

Prédicateur je tiens pour meilleur quand il fait l'oeuvre qu'il commande de faire. 

Aquist fals prezicador 

An mes lo segl' en error.

G. Figueiras: No m laissarai.

Ces faux prédicateurs ont mis le monde dan l'erreur.

Adjectiv. Be m' enueia ...

... D' avol clergue predicaire.

Le moine de Montaudon: Be m' enueia. 

Bien il m'ennuie... *de méchant clerc prédicateur.

- En parlant des religieux Dominicains. 

Prior provincial dels prediquadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.

Prieur provincial des prêcheurs.

CAT. ESP. Predicador. PORT. Prégador. IT. Predicatore. 

(chap. Predicadó, predicadós; a Beseit lo barrang dels Predicadós, aon está l'acueducto : los pons, mol prop del assut. Vicente Ferrer ere dels Predicadós, Dominicos, de San Domingo de Guzmán - pero no San Domenge, sí Dominicus en latín o llatí. Son germá Bonifacio, Bonifaci Ferrer, de la cartoxa, cartuja, cartujo, cartussiá. Va traduí la Biblia a la llengua valensiana; sol quede la radera fulla aon u fique ben cla. “la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret e en facultad de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benaventurat sanct vicent ferrer del orde de predicadors: en la qual translació foren altres singulars homens de sciencia.”)

Pregar

Libre de caça. Libre de animals de casar.

N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.

Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.
(N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)

94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez.)

¿Será el presente tratado la obra de cetrería del famoso Antonio de Vilaragut que cita Salvá?

Se conservan los capítulos siguientes:

De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.

De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.

Dels mijans astors quins deuen eser.

Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.

Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.

Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.

Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell. 

Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.

Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)

De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.

De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.

Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.

Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.

Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.

De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.

Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.

De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.

Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.

De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.

Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.

De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.

Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.

Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.

Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.

Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets. 

Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.

Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.

Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.

Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.

Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.

Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.

Per a fer ardit lo falco o lo oçell.

Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.

De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.

Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.

Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.

Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.

Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.

Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.

Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.

Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.

Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.

Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)

Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.

Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.

Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.

De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.

Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.

Per a escatir de agulla.

De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.

Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.

Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.

De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.

Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.

Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.

De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.

Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.

Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.

Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.

Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.

Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.

Del falco o del oçell ques forada la gorga.

Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.

Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.

Com se deu fer oli apati.

Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.

Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.

De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.

Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.

Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.

Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.

Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.

Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.

De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.

De altra aygua congelada que es mala.

Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull) 

Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.

Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.

Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.

De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.

Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)

Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.

De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.

De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.

De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.

De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.

De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.

De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.

Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.

Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.

Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.

De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.

Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.

Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.

De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.

Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.

De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.

Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.

Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.

De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.

Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.

Del falco o del oçell que haura pantax.

Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.

De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.

Del falco o del oçell que reb colp.

Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.

Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.

De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic, duplicat)

De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.

Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.

Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.

Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.

Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.

Del inflament que los falcons o los oçells tenen en lo ventrell de ram de enfit que stan enpachats.

Del falco o del oçell que esta costribat que fa la smirla dura a durullons.

(constipado : estreñit, que fa la merda dura a cagallons : truños.)

Del falco o del oçell que ha mal de febra questa empachat.

Del inflament ques fa als falcons o als oçells en lo ventre que ha nom tropich.

Del inflament ques fa al oçell entre lo cuyro e la carn per ventositat.

Del falco o del oçell que se li fa potra.

Del falco o del oçell que tendra les barres fora de lloch. (barres : mandíbula, mandíbules.)

Del mal de fistola ques fa als oçells.

Del falco o del oçell que se li fara sobre os.

Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.

Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.

De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.

Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.

Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.

Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.

Per a fer desfer lupia.

Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.

Per a guarir sarna per molta que tingan qualseuol gos o altre animal e encara persona...