Sibilla, Sibila - Siblar, Cirlar, Siular (chulá)

Sibilla, Sibila, s. f., lat. sibylla, sybille.

Sibilla avia prophetizat.

So que sibila avia dih.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 4 et 73.

La sybille avait prophétisé.

Ce que la sybille avait dit.

CAT. Sibilla. ESP. Sibila. PORT. Sibylla. IT. Sibilla. (chap. Sibila, profetisa.)

Siblar, Cirlar, Siular, v., lat. sibilare, siffler.

Siblan e cridan fort. V. de S. Honorat.

Ils sifflent et crient fort. 

L' enemics gieta un bruch, 

Que cibla e fremis e brocha.

V. de sainte Énimie, fol. 34.

Le diable jette un bruit, vu qu'il siffle et frémit et court.

Loc. Siulan tavan per esparvier. 

Marcabrus: Doas cuidas.

Ils sifflent taon pour épervier.

Part. prés. E 'l cavalier venc abrivat...

Siblan e bufan e brugen.

Roman de Jaufre, fol. 61.

Et le cavalier vint empressé... sifflant et soufflant et grondant.

ANC. FR. Et sa langue en siflant sible d'une voix telle.

Ronsard, t. II, p. 978.

Disent ainsi: Le peuple me faict honte, 

Me desprisant et siblant après moi.

F. H. D. B., trad. des Satyres d'Horace, p. 163.

Un joueur de comédies est vilainement hué, siblé.

Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, p. 11.

Des perrocquets lesquels sublent merveilleusement haut, et s'efforcent d'imiter la voix humaine.

Hist. macaronique, t. 1, p. 11.

ANC. CAT. Sibillar. CAT. MOD. Siular, xiular. ESP. Silbar. PORT. Sibilar. IT. Sibilare, sibillare. (chap. chulá : chulo, chules, chule, chulem o chulam, chuléu o chuláu, chulen; chulat, chulats, chulada, chulades; chularé; chularía; si yo chulara; chulit, chulits; chulet, chulets; signifique tamé follá. Chulo, chulos, chula, chules : majo, majos, maja, majes, bonic, bonics, bonica, boniques; tamé engreít, pujadet, pito, pincho.)

2. Siolon, s. m., lat. sibilum, sifflement des vents, ouragan, tourmente.

Tempestas et siolons 

E pluias e desaventura

Feron deysazon fort e dura. 

V. de S. Honorat.

Tempêtes et ouragans et pluies et mésaventure firent intempérie forte et rude.

(chap. huracán, airegaz, ventolina, chuladissa del ven, tronada, tornado.)

3. Eshiular, Eschiular, v., siffler.

Bazilisc los auzels... eschiulan... auci.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 102.

Doit chanter et siffler.

Basilic les oiseaux... en sifflant... tue.

(chap. chulá, de eschiular, en ch, típica al ocsitá, chapurriau y valensiá.)

airegaz, ven, ventolina

Airegaz = Viento fuerte , en Torrevelilla. Ven fort, a Torrevelilla.

ven, ventolina, ventada, bufarrada a Beseit.

A la veína Antolina (casa fesols) li diem la tía ventolina.

Qué es lo ven? Les orelles de X en movimén. (algú que tinguere les orelles grans)

DCVB:

VENT m.: cast. viento. 

|| 1. Moviment horitzontal de l'aire, degut a causes naturals i sobretot a la variació de temperatura entre les diferents capes de l'atmosfera. Lo tro és feriment de vapors caldes e seques en àer mogut per combatiment de vents la un contra l'altre, los quals vents són moguts per la ponderositat de les nuus, Llull Felix, pt. iv, c. 5. Vinent al hostol de les galeres mès-se una gran fortuna de vent, Pere IV, Cròn. 39. Foll és aquell qui'l vent fermar volia, Ausiàs March, cviii. El vent se desferma i tot el mar canta, Enllà 8. Els molins roden al bes del vent, Salvà Poes. 143. 
Vents generals: els que dominen constantment en diversos climes o parts del món durant certes temporades. 
Vents periòdics: els que es muden en direccions oposades en uns temps determinats. 
Fer vent: esser ben perceptible el dit moviment de l'aire. 
Bufada de vent: intensificació de curta durada del moviment de l'aire. 
Ratxa de vent: intensificació sobtada i violenta del moviment de l'aire. 
Alè de vent: el buf molt suau del vent. 
Cap de vent: vent impetuós. 
Vent acanalat: el que passa per un lloc estret.
Vent de calma: el que va disminuint a poc a poc fins a cessar del tot. 
Vent de mar o Vent de fora: el que bufa des del mar cap a l'interior del país. 
Vent de terra, o Vent terral, o Vent de dintre: el que bufa des de l'interior del país cap a la mar. 
Vent fagony: el que fon la neu (occ.). 
Vent de bonança: el que fon la neu molt aviat (Maldà). 
Vent pluig: el que va acompanyat de pluja fina. 
Vent de sol: el vent molt fresc i molest que sol començar quan el sol és un poc alt i va seguint el curs d'aquest fins que va a la posta (occ.). 
Vent follet o Vent torb: el que fa remolí (Pallars). 
Vent rebolcat: dos vents que bufen simultàniament (Ribagorça). 
Vent de riuada: el que reforça els temporals de la mar i fa desbordar el riu (Alzira). 
Girar-se el vent: cambiar de direcció. 
Morir-se el vent: cessar de deixar-se sentir. 
a) El dit moviment considerat en quant ajuda o posa obstacles a la navegació. 
Bon vent: el que és favorable a la navegació. Tot uent nos era bo, Jaume I, Cròn. 56. Faeren vela que vent era a l'osta, Muntaner Cròn., c. 67. No seria àls sinó empènyer ab la mà la nau que ha bon vent, Metge Somni i. 
Anar a vent: navegar en la mateixa direcció del vent (Mall.). 
Vent en popa o Vent de popa: el que segueix la mateixa direcció del vaixell. 
Vent de proa: el que bufa des del lloc a on es dirigeix el vaixell, o sia, en direcció contrària a la d'aquest. 
Vent apuntalat: el que pega a la nau de costat (Pego, ap. Griera Vents). 
Vent al través o Vent a la quadra: el que bufa en angle recte a la direcció de la nau. 
Vent de borína: el que bufa d'un punt situat 6 o 8 quartes lluny del rumb de la nau, i permet navegar amb l'aparell bracejat de borina. 
Vent escàs: el que bufa en un angle pròxim al de borina. 
Vent obert o Vent llarg: el que forma un angle de més de sis quartes amb el rumb de la nau. 
Vent per l'aleta o per l'anca: el que només està mancat de dues o tres quartes per a ser en popa. 
Vent prim: vent fluix que comença a bufar. 
Vent franc: el que permet a la nau seguir el rumb proposat navegant amb bona vela o sense necessitat d'apuntar les bolines. 
Vent fresc: el que bufa amb força, de manera que omple les veles sense capicular-les ni batre-les contra els pals. 
Vent fort: el que obliga a aferrar les veles i a navegar sols amb les dues majors. 
Vent forçat: el que obliga a cercar abric o a fondejar a tota costa o a fer alguna altra maniobra violenta per alliberar-se d'un perill. Vent aplomat: el que, després de topar contra una costa escarpada, pren direcció cap avall, és a dir, cap a la superfície de la mar, posant-la en moviment desordenat (Mall.). 
Vent d'estrop: iròn., impulsió d'una embarcació a rems, sense fer ús de les veles (Mall.). 
Posar en vent: orientar les veles segons la direcció del vent. 
Aguantar-se amb el vent: anar orsant i sense perdre notablement el barlovent, aguantant més o menys la vela segons les circumstàncies, però sempre en quantitat superior a la que segons ella es sol portar.—b) fig. Força o influència que determina una acció més o menys violenta. Vents de maledicció | els llinatges dispersaren, Alcover Poem. Bíbl. 14. 
|| 2. Aire posat artificialment en moviment. Instrument de vent: instrument musical que sona mitjançant el pas de l'aire per conductes de diferent amplària o llargària. Ab música de diferents instruments de corda y vent, doc. a. 1720 (BSAL, vii, 8). Aquí ve, plena ab lo vent dels meus sospirs, Vilanova Obres, xi, 255. 
|| 3. a) Cadascuna de les direccions traçades o considerades en el pla de l'horitzó, i principalment les que figuren a la rosa nàutica. Vents cardinals: els que s'originen en els quatre punts cardinals de l'horitzó. Vents encreuats: els que estan diametralment oposats entre si; el xaloc és l'encreuat del mestral, el ponent ho és del llevant, etc. (Els noms especials dels vents, segons les comarques, van indicats més avall, en el paràgraf de Cult. pop.).—b) Cadascuna de les direccions en què es pot moure un cos o es pot dividir un lloc des d'un punt determinat; es diu especialment de les quatre direccions principals formades per dues ratlles que s'encreuen en un punt. El senyor prengué per un vent y l'amo per l'altre, Penya Mos. iii, 106. Trescaren tota Europa pels quatre vents, Obrador Arq. lit. 38. El rei cridà els seus missatgers i els envià als quatre vents del seu reialme a convidar els qui creia els seus amics, Maseras Contes 28. Entrà dins el quadrat del ball, limitat a tres vents per bigues... y a l'altre per un banc de fuster, Galmés Flor 80. Aquelles dues fies seues, matí, tarda i nit..., pentinada per un vent, pentinada per s'altre, Rond. Eiv. 54. Cadascú pel seu vent: cadascú de la seva part. Prendre per son vent: anar-se'n lliurement per un lloc, sense destorbs. Fa fermar la reina a ses coes de quatre cavalls... Cada cavall d'aquells pren per son vent i cadascun se'n dugué un tros d'aquelles còrpores pecadores, Alcover Rond. xiii, 12. Per altre vent: per altra banda, en altre lloc, d'altra manera. Per cap vent del món: de cap manera, (Mall.). No s'hi poren adondar per cap vent del món, Alcover Cont. 32. 
|| 4. ant. Diferència entre el diàmetre d'una bala de canó i el de la boca d'aquest, formant un buit perquè la bala no anàs massa ajustada dins el canó. Anirà lo artiller al magatzem de las municions y allí triarà tres balas ben rodonas ab lo vent just, a deu per cent, Barra Artill. 26. 
|| 5. Corda o cadena que, subjectada per un cap a un lloc fix, es ferma per l'altre a una peça llarga i dreta, com un pal de mitjana, un batallol, una antena de molí, etc., per impedir que aquesta peça faci moviment. Per preu de dos roves quince liures de corda de cànem... per obs de guarnir de vents, contravents e bagues la dita tarauata, doc. a. 1466 (Arx. Gral. R. Val.). 
|| 6. Gas engendrat a l'estómac o als intestins; ventositat. 
|| 7. fig. a) Olor que deixa un animal per allà on passa, i que serveix als cans per a seguir-lo.—b) Rastre o indici d'una persona o cosa que hom cerca. No es pogué posar res en clar ni haver vent del malfactor, Víct. Cat., Vida 131. 
|| 8. fig. Vanitat, buidor espiritual. Són enemigues de humilitat e volen supèrbia vent e vanaglòria, Llull Blanq. 1. Plena de vent | e mal nodrida, Spill 2198. Vent de boca: paraules buides (Cassà, ap. Griera Voc. Vents). 
|| 9. Vent roig: eritema de la pell, sobretot de les cames (Valls).
    Loc.—a) Més variable que el vent: es diu d'una persona que canvia molt d'idees o de gust.—b) Anar (o Córrer) més que el vent ocom el vent: anar a gran velocitat.—c) Anar vent en popa: anar molt bé, prosperar.—d) No l'espanta vent ni aigua: es diu d'una persona molt valenta.—e) Bon vent!: es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi. Aquesta locució té moltes variants que la completen, com ara aquestes: Bon vent i oratge, i mar per córrer (men.); Bon vent i la barca nova (or.); Bon vent i que no torni (mall.); Bon vent, i que duri (mall.); Bon vent, i foc al cul (Empordà, Garrotxa); Bon vent et pegue al cul, i en popa que no s'encalle (Vinaròs); Bon vent de darrera i brusca de davant, i cada passa de morros (mall.).—f) Fer moltes bufes amb poc vent: presumir molt sense motiu (Mall.).—g) Córrer mals vents: circular males notícies, haver-hi males impressions.—h) Mirar el vent d'on ve: badocar, estar distret perdent el temps (Empordà).—i) Donar el vent per escampat, a algú: no fer-ne cas, acomiadar-lo amb evasives (Mall.).—j) Anar amb es cap a's vent: no escoltar ningú, fer la pròpia voluntat sense admetre consells (Men.).—l) Dur molt de vent a sa flauta: esser molt orgullós o presumit (Mall., Men.).—m) Seguir el vent, o Girar-se d'allà on ve el vent, o Navegar a tots els vents: canviar de partit o de manera d'obrar, segons les conveniències.—n) Llevar del vent: suprimir definitivament, fer desaparèixer, matar (Mall.).—o) Tenir el cap ple de vent, o Tenir molt de vent al cap: tenir molt poc seny.—p) Fer a tots els vents: menjar amb excés.—q) Saber el vent i no saber el torrent: tenir notícia vaga d'una cosa, no saber-ne el net.—r) Badar sa boca en es vent: no tenir res que menjar: estar mancat de recursos (Mall.).—s) ¿Quin vent te duu? o¿Quin vent us porta?: es diu per demanar a algú la causa de la seva vinguda.—t) De l'ull del vent: molt llest o hàbil (mall.).—u) Home de dos vents: home que fa dues cares, que fingeix una cosa davant algú i una altra davant els de l'altra banda.—v) Mirar de quin costat ve el vent: observar el curs dels esdeveniments per conformar-hi la conducta.
    Cult. pop.—La gent pagesa i sobretot la gent marinera de les diverses comarques mantenen la nomenclatura tradicional dels vents. En primer lloc, cal observar que els vents cardinals tenen quatre noms que són usats o almenys coneguts pertot arreu, i són: tramuntana (= nord), llevant (= est), migjorn (= sud) i ponent (= oest).
Els quatre vents intermedis dels cardinals tenen quatre noms ben definits i permanents a les Balears i a la zona mediterrània: grec o gregal (= nord-est), xaloc (=sud est), llebeig (= sud-oest) i mestral (= nord-oest); però fora de ses illes i de la costa mediterrània ja prenen noms molt diferents, com veurem després. A Mallorca és molt coneguda aquesta cançó o glosa en què surten el noms dels vuit vents:
«Mariner, tu que pretens
de bon cap i glosador:
¿me vols fer una cançó
que anomeni tots els vents?
- Llevant, xaloc i migjorn,
llebeig, ponent i mestral,
tramuntana i gregal:
vet aquí es vuit vents del món».
També és a Mallorca que la gent pagesa i marinera coneix els vents intermedis d'aquells vuit, però no els dóna noms especials, sinó que en diu baules (o sia, anelles d'unió) de tal i tal vent; així, a vegades diu que «fa llebeig amb baula de ponent» o «fa tramuntana amb baula de mestral» (NNO.); també es diu «tramuntana que toca de mestral». Fora de la regió mediterrània els vents prenen noms molt diferents dels que hem indicat; es refereixen principalment a localitats o accidents orogràfics d'on els nadius de cada comarca comproven que procedeix cada vent. Consignarem tot seguit les principals denominacions, amb indicació de les localitats on foren recollides: Nord: vent de  Carcanet (Puigcerdà); canigonenc (Empordà); vent de port (Pallars, Ribagorça, Tremp); vent de dalt (Tortosa); vent de burrufa (Bassella); vent de Ripoll o tramuntana de Ripoll (Berguedà); vent ripollès (Igualada); vent d'Andorra (La Seu d'U.); vent de Roses o tramuntana de Roses (La Garriga, Torelló); vent de Sant Marc (Morella); vent del golf (Men.).Nord-est: vent empordanès (Terrassa); vent berguedà (Cervera); vent de la Vall de Cabó (Organyà); vent gavatx (Falset); vent de Provença o plovença (Alcoi); magranar (Sanet). Est: vent de Cerdanya (La Seu d'U.); vent de dalt (Urgell, Segarra); vent de baix (Olot, Espluga); vent d'avall (Igualada, Sta. Col. de Q.); vent de Campirme (Vall d'Àneu); vent de Catalunya (Vall de Barravés, Pont de S., Ribagorça); vent calent (Organyà); vent de la palla curta (Urgell); vent marí (Morella); tortosí o morellà (Llucena).Sud-est: marinada (Cerdanya); vent de vall (Vall d'Àneu); vent de Sant Sebastià (Llofriu); vent de fora (Barc.); vent d'avall (Sta. Col. de Q.); vent de buida-sacs (Valls, Sta. Col. de Q.); vent de Sant Joan (Vimbodí); vent de mar o vent de baix (Tortosa); vent de la creu (Vinaròs); garbinada (Morella); llevantisc (Llucena); aire de baix (Cast.); morisc (Xàtiva).Sud: vent d'Espanya (Rosselló, Conflent); vent de dalt (Llofriu); vent de Quaresma (Llofriu); vent de davall (Senterada); vent de baix (Vall de Barravés, Pont de S., Bonansa); vent del Camp (St. Martí ses Gueioles); vent valencià (Morella); vent garbinol (Cast.); aire de mar (Llucena); vent del Montgó (Cullera); vent d'Elx (Pego).Sud-oest: vent de Montnegre (Gir.); vent de Tossa (Caçà); vent de Sitges (St. Vicent dels H.); vent de cap de riu (Terrassa, El Brull); vent de carboneres (Organyà); vent de Targa (Guissona); vent de Prades (Sta. Col. de Q.); vent de Salou (Camp de Tarr.); vent d'Escornalbou (Selva del C.); vent de bosc (Vimbodí); vent de Peníscola (Vinaròs); vent de birbadores (Vinaròs); vent morisc (Llucena, Alcoi); vent alicantí (Xàtiva); vent de vessagària (Pego).Oest: vent de la fam (Empordà, Cerdanya); vent serè (Garrigues, Noguera, Urgell, Segarra, Solsonès, Pla de Bages, Vallès occidental, Anoia, Conca de Barberà, Priorat); vent de Segarra (Pla de Bages, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Camp de Tarr.); vent de dins Espanya (Barc.); vent d'Osca (Granadella); vent matapiocs (Empordà); vent d'amunt (Igualada); vent d'Aragó (Pallars, Ribagorça); vent moruno (Morella); vent de Castella (Val.); vent de Gallinera (Pego).Nord-oest: vent de Carol (Puigcerdà); vent de la fam (Puigcerdà, Gir., Sta. Col. de Q.); vent del port (València d'Àneu); vent dels estanys (Sort); vent serè (Conflent, Urgell); vent de la Segarra (Igualada); cerç (Benigani, Morella); aire de dalt (Cast., Llucena); aragonès (Sanet); vent de dalt (Tàrbena); castallà (Alcoi); aire de Matamon (Xàtiva); vent rossegat (Felanitx, on li donen aquest nom al mestral perquè quan arriba a Felanitx ja s'ha arrossegat per tota Mallorca).Hi ha encara molts altres noms dels vents, els quals van registrats en els articles respectius (com arbonès, Morella, etc.). En aquest article ens limitam a donar la llista dels més usuals. Per a més detalls, vegeu Griera Noms Vents i Sanchis Guarner, «Els vents segons la cultura popular».

Refr.—a) «Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps»: significa que el vent és més molest i perjudicial que la pluja i la neu.
—b) «No se meneja l'arbre si no fa vent» (Morella); «La mar no es mou sense vent» (Men.): vol dir que quan circula una notícia insistentment, cal suposar que hi ha quelcom de veritat.
—c) «Després del gran vent, corre el gran torrent»: vol dir que després del vent sol venir la pluja.
—d) «Vent xerrador, no et faci por»; «Vent xerraire, vent merdaire»: ho diuen els mariners per indicar que el vent que xiula molt no sol esser perillós (Pineda).
—e) «Guarda't d'home mal barbat i de vent acanalat»; «Fuig de vent acanalat i d'amic reconciliat».
—f) «Amb bon vent, tothom és bon mariner» (o «tothom navega»): significa que quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui.
—g) «Tant com ne plou, el vent n'eixuga»; «Tant com n'estén, el vent n'eixuga»: es diu referint-se a persones que, per molt que guanyin, ho gasten tot.
—h) «Segons el vent s'han de trempar les veles»: vol dir que cal acomodar-se a les circumstàncies.
—i) «Quan passa el vent per la flauta, és hora de fer anar els dits»: indica que cal aprofitar les ocasions quan es presenten.
—j) «Qui sembra vents, cull tempestats»: vol dir que els qui provoquen malvolences, després en són víctimes.
—l) «Quan Déu vol, amb tot vent plou»: significa que a vegades es produeixen fets de la manera més insospitada.
—m) «Més val bon vent que força de rems»: vol dir que és millor tenir sort que esforçar-se.
—n) «Les males notícies, el vent les porta»: significa que les notícies desagradables sempre solen arribar al qui menys voldria saber-les.
—o) «Vent de dalt, mal».
—p) «Vent narbonès, ni plou ni aclareix, i quan s'hi posa, s'hi coneix».
—q) «Vent de Pallars, aigua (o «pluja») al detràs».
—r) «Vent d'Aragó, aigua al balcó».
—s) «Vent de fora, aigua a terra».

    Fon.: bén (pir-or., or., occ.); vén (Cast., eiv.); bént (Val.); vént (Xàtiva, Al., mall., men., alg.).

    Intens.:—a) Augm.: ventàs, ventarro, ventarràs, ventarrada, ventanarro, ventassa, ventegada, ventada; 
—b) Dim.: ventet, ventetxo, venteu, ventiu, venterulla
—c) Pejor.: ventot.
    Sinòn.: || 1, aire.
    Etim.: del llatí vĕntu, mat. sign. ||1.

Aquí un que se bebíe los vens del catalanisme:

Y aquí un atre, lo mes "membrillo" de La Codoñera

Dicsionari chapurriau castellá, V

va (aná) + va fé caló – va aparcá	fue + hizo calor + aparcó (pasado)
vacassións	vacaciones
vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá	vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar
vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás.	gratis
vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió	vagar
vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo	vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante
vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea	vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza
vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa	solar sin construir – perro, vago – vaga
vagó, vagóns del tren,	vagón, vagones (del tren)
vagoneta, vagonetes	vagoneta, vagonetas
váiga ! Vaya !	Vaya !
váiga (aná)	vaya
váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló	Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello)
váiguen	vayan
váigues (aná)	vayas
vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts	vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos
Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs	Valjunquera, de junco, juncos
Valdarrores, Valderrobres	Valderrobres
Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem	Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos.
valdrá	valdrá
valdrán	valdrán
valdré	valdré
valdríe	valdría
valdríen	valdrían
valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g)	valer, costar
valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res	valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada
valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres	valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras
valén, valenta, valéns, valentes	valiente, valientes
valénli – valénli an ell o an ella	valiéndole
valéns	valientes
valénse	valiéndose
Valénsia	Valencia
valensiá, idioma y habitán de Valénsia	valenciano
valensiana	valenciana
valensiáns	valencianos
valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari	valiente
valentía	valentía
valentíssim, mol valén	valentísismo, muy valiente
valerosamen, en mol valor	valerosamente
valeroses	valerosas
valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín)	valerosísimo, valentísimo
valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue	cueste lo que cueste (valga lo que valga)
válguen	valgan
valguére	valiera, valiese
valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X	Valido – hubiese valido la pena comprar un X
valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut	valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud
valíe (ell, aixó)	valía
valíen (ells)	valían
valíes (tú)	valías
valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós	valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso
vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió	valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión
vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá)	vallar (ver ballá = bailar)
valla, valles	valla, vallas, vallar
vallat, vallada	vallado, vallada
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo	vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo
valor, valors (se pronúnsie la r final)	valor, valores
valoraré	valoraré
valorarém	valoraremos
valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor)	valoren
valuós, que té valor, valuosos	valuoso, valuosos
valuosa, valuoses, que ténen valor	valuosas
valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca	Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva
vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa	nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza
van (ells, elles), del verbo aná	van
vanagloriás de algú o de algo	vanagloriarse
vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar	vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad
vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies	vanguardia, vanguardias
vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería	Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad
vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe	vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe
vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut	vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante
vapor, vapors	vapor, vapores
vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn	vaquería, lechería
vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres	vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras
vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs)	vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos
vara , vares – vareo	vara, varas – varapalo, varazo
varada, varades, varejá en una vara	golpe con una vara, varazo, varapalo
vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta	hiciste
vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme)	varita, varitas
variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen	variar
variaben	variaban
Variable, variables	Variable, variables
variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos)	variado de vermut
varián, variáns	Variante, variantes
variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos)	variado de vermut
variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc	variado
variedat, variedats	variedad, variedades
vários, váries, diferéns, diferéntes	varios, varias, diferente, diferentes
vas aná, vas minjá, vas torná	fuiste, comiste, volviste
vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló)	vasco, vasca, vascos, vascas
vasque, váigue	vaya
vasquen, váiguen	vayan
vasques, váigues	vayas
vassallo, vassallos	Vasallo, vasallos
vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás	vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse
vastíssim, mol vast, mol ample	vastísimo
vastíssima, mol vasta, mol ampla	vastísima
váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs	wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador
Vatres ,vatros	vosotros
vatros, vatres	vosotros
vau – vau fé nosa – vau fé fang	Estorbásteis – hicisteis barro
Vaya ! Vaiga !	Vaya !
véa, veía	veía (yo)
veches, véigues	veas
vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques	ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas
vée	veía (él)
veém	vemos
veén (g) de vore	viendo
veénla	viéndola
veénlo	viéndolo
veénlos	viéndolos
veénme	viéndome
veénse	viéndose
veénse	viéndose
veénsel (damún)	viéndoselo (encima)
veéntos	viéndoos
veénu	viéndolo
veéu	veis
vegá, vegada	vez
vegada, vegades, vegá, vegáes	vez, veces
vegades	veces
vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá)	Veces – a veces – a la vez
vegetal	vegetal
vegetals	vegetales
vegetassió	vegetación
vehícul, vehículs	Vehículo , vehículos
veí , veíns, veína, veínes	vecino, vecinos, vecina, vecinas
veía (yo)	veía (yo)
veíe (ell)	veía (él)
veíen	veían
veíes	veías
veíeu	veíais
veiga	vea (yo)
veigám	veamos
veigám	veamos
véigue	vea
véiguen	vean
veiguera	viera, viese (yo)
veiguére	viera, viese
veiguéren	vieran, viesen
véigues – véigues !	veas – anda, vaya !
veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero !	Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero !
veína	vecina
veína, veínes – alusina, veína !	vecina, vecinas – alucina, vecina !
veindat	vecindad
veínes	vecinas
veinet, veineta	vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla
veíns	vecinos
veinticuatre, vinticuatre	24
veintináu 29, vintinóu	29
veintisinc, vintising	25
vel, vels	Velo, velos
vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no)	vela, velas
velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió)	velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración)
velades	veladas
velál	velarlo
velán (g)	velando
velánla	velándola
velatori, velatoris (velá)	velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar
vell , vellet	viejo, viejecito
vella, velleta	vieja, viejecica, viejecita
velles	viejas
vellesa (vell, agüelo, vella, agüela)	vejez
vellet, vellets, velleta, velletes	viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas
vellut, tersiopelo - felpa, pana	terciopelo – felpa, velludo, pana
velossidat, quines velossidats !	velocidad, qué velocidades !
vena, venes	Vena, venas
vendades, envenades, vena	vendadas, venda
vendats, envenats, vena	vendados, vena
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta	vender
véndrela	venderla
véndrelay	vendérselo
vendrém	venderemos
véndrem	venderme
véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple)	no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo)
vendréu	venderéis
venedó, venedós, venedora, venedores	vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras
vénen (de víndre y de vendre)	vienen, venden
venénla	vendiéndola
venénles	vendiéndolas
venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos	venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos
venerál	venerarlo
veng	vendo
venga !	Venga !
vengám	vendamos
Véngamos ! (de vengá)	Vénganos ! (de vengar)
vengansa	venganza
vengarém	vengaremos
vengat	vengado
vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives	Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas
vengatiu, vengativa	vengativo, vengativa
vénguen	vendan
venguérem	vendiéramos
vengut (se ha)	se ha vendido
veníe	venía
veníem	veníamos
veníes	venías
vením	venimos
venín, vinín (g) de víndre	viniendo
venínli	viniéndole
veníu	venís
vens	vienes
vénse	vencer
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda	vencer
vénsel	vencerle
vensén (g)	venciendo
venseríe	vencería
Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto	soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles.
vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás	vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse
vensut, vensuts	vencidos, vencidos
ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc	ventar la mies para separar el grano de la paja
ventá (mies, sereals, llegúms)	ventar (mies)
ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá	alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba
venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre	venta, ventas (posada) – de vender
ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc	ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc
ventáe, ventabe, de ventá	ventaba
ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches	ventaja, ventajas
ventallot , mastegot, ventallots, mastegots	golpes
ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes)	ventanilla, ventanillas
ventet	airecito, vientecito
ventiladó	ventilador
ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit)	Ventolera, ventoleras
ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes)	ventosidad, ventosidades, pedo, pedos
ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá	vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre"
ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat	ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad
venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes	vendido, vendida, vendidos, vendidas
verat, varat (peix, caballa)	caballa (pescado)
verat, varat, berat, barat (caballa, peix)	caballa (pescado, pez)
verd, vert	verde (masculino)
verda	verde (femenino)
verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes	verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas
verdaderamén	verdaderamente
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga) verdang per a fé una gayata	verga
verdat, verdats	verdad, verdades
verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe	verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer
verdíssims	verdísimos
verdós, verdosa, verdosos, verdoses	verdoso, verdosa, verdosos, verdosas
verdulera, verduleres	verdulera, verduleras
verdura	verdura
verdures	verduras
veres (de) – de verdat – verídic, verídica	de verdad, verídico
verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga	verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero
vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén	vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén
vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña !	vergüenza, vergüenzas
vergoñosa	vergonzosa
vergoñosamen	vergonzosamente
vergoñoses	vergonzosas
vergoñoseta, vergoñosetes	vergonzosilla, vergonzosillas
verificá	verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
verificabe	verificaba
verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera	verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera
vermut, vermuts, vermudet, vermudets	vermut, vermuts
vermutet, vermudet, vermutets, vermudets	vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos
verossímil	verosímil
Verruga, verrugues	verruga, verrugas
vers, verso, versos	verso, versos
versets	versitos
versificadó, que escriu en vers, versos	versificador
vert, verd, capverd, capvert	verde, cabeza verde
vertiginosa, vertiginós, vértic	vertiginosa, vertiginoso, vértigo
verts	verdes
ves (cap allá)	ve (hacia allá)
vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal	víspera, vísperas
vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol	tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol
vessindari	vecindario
vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns	vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos
vessindat	vecindad
vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes	vecinito, vecinita
Vésten !	Vete !
vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré	vestir, vestirse
vestíbul	vestíbulo
vestida	vestida
vestides	vestidas
vestíe	vestía
vestíen	vestían
vestimentes	vestimentas
vestínlo	vistiéndolo, vistiéndole
vestínlos	vistiéndolos
vestínse	vistiéndose
vestiríe	vestiría
vestíssen, vestíxen	visten
vestit, vestits, vestidet, vestidets	vestido, vestidos, vestidito, vestiditos
vestíu	vestís
vestíx	viste
vestíxgo	visto
veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala)	veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias
Veu, veus – tú veus	voz, voces – tú ves
veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes	voz, voces, vocecita, vocecitas
véuen	ven
veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc	veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea
Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história...	Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello).
vi ransi	vino rancio
Vi, vins	vino, vinos
Vía, víes del tren	Vía, vías del tren
viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage	viajar
viacháns, viajáns	viajante, comerciante – viajando
viachare, viajare	viajara
viachat, viajat	viajado
viache, viaches, viage, viages	viaje, viajes
viaché, viagé	viajero
viachém, viagém	viajamos
viachen, viagen	viajan
viachés, viagés	viajeros
viacrucis	viacrucis
viaján, viachán – (g)	viajante, comerciante – viajando
viala, vela, viales, veles	Vela, velas
viandes	viandas
viardes, verdes, verda, viarda (femella)	verde, verdes
viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle)	verde, verdes
viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta	viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta
viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió	víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción
vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré	vibrar
vibradó	vibrador
vibradó, vibradora	vibrador, vibradora
vibráen o vibraben	vibraban
vibrassió	vibración
vibrassións	vibraciones
vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres	vivo (yo)
vicari, vicaris	vicario, vicarios, párroco, párrocos
viceversa (homes y dones y viceversa)	viceversa (mujeres y hombres y viceversa)
vichiláe, vigilabe	vigilaba
vichiláen, vigiláen, vigilaben	vigilaban
vichiláls, vigiláls	vigilarles, vigilarlos
vichilán, vigilán (g)	vigilando, vigilante
vichiláns, vigiláns (de la playa)	vigilantes (de la playa)
vichiláre, vigiláre	vigilara
vichíle, vigíle	vigila
víctima, víctimes	víctima, víctimas
victória, victóries	victoria, victorias
victoriós, victoriosa, que ha guañat	victorioso, victoriosa, que ha ganado
vida, vides	vida, vidas
Vídeo, vídeos	vídeo, vídeos
videoclips	videoclips
videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no)	videoclub, videoclubes
vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit)	vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio
vidriera, vidrieres	Vidriera, vidrieras
viga, vigues (vore llumera)	viga, vigas
vigám, viguém, viscám	vivamos
vigáu	viváis
vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré	vigilar
vigilála	vigilarla
vigilán (g)	vigilando, vigilante
vigilia, vigilies	vigilia, vigilias
vigor	vigor
vigorós	vigoroso
vigorosa	vigorosa
viguém, visquém, vigám	vivamos
vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó	viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo
vila , lloc , poble, aldea	villa, lugar, pueblo, aldea
vilero, vileros, pardal, pardals	gorrión O pájaro común
villa, vila	villa
villanía, villaníes	Villanía, villanías
vilmen	vilmente
vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera)	mimbre, mimbrera
vin , vintena, 20	veinte, veintena 20
vinagre , vi agre	vinagre, vino agrio
víncul, vínculs (vin culs no)	vínculo, vínculos (veinte culos no)
vindrá	vendrá
vindrá	vendrá
vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán	Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán
vindrás	vendrás
vindré	vendré
víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré	venir, ir
víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen	venir (ir)
víndreli	venirle
víndrels	venirles
vindrém	vendremos, iremos
víndremos	venirnos
víndretos	veniros
vindríe	vendría
vindríen	vendrían
vindríeu	vendríais
víne cap aquí !	ven hacia aquí !
ving – ya ving ! Ya vach !	vengo (voy)
vinga	venga
vingám, vinguém	vengamos (vayamos)
vingáu, vinguéu	vengáis
vinguda	venida
vingudes	venidas
vínguen	vengan
vinguére	viniera
vinguéren	vinieran, viniesen
vinguéres	vinieras, vinieses
vinguéreu	vinierais, vinieseis
vinguéu	vengáis
vingut, vinguda, vinguts, vingudes	venido, venida, venidos, venidas
viníe, veníe	venía
vinín (g)	viniendo
Vintena (20)	Veintena 20
Vinticuatre, 24	Veinticuatro 24
Vintidós, 22	Veintidós 22
Vintising, 25	Veinticinco 25
Vintisis, 26	Veintiséis 26
Vintitrés, 23	Veintitrés 23
vintiuna, vintiún, 21	Veintiuno 21
Vintivuit, 28	Veintiocho 28
viña, viñes	viña, viñas
violat	violado
violén, violenta	violento, violenta
violénsia	violencia
violentíssima	violentísima
violeta, violetes	violeta, violetas
violín, violíns	violín, violines
viquiari, vicari	vicario, párroco
vírgen, vírgens	virgen, vírgenes
virginidat	virginidad
virilmen	virilmente
virtuós	virtuosos
virtuosamen	virtuosamente
virtuoses	virtuosas
virtut, virtuts	virtud, virtudes
virulénsia	virulencia
virus	virus
visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá	muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar
viscosidat	viscosidad
viscut, viscuda, vigut, viguda	vivido, vivida
visibilidat	visibilidad
visible	visible
visiblemen	visiblemente
visió (vista)	vista, visión
visións	visiones
visita, visites	visita, visitas
visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré	visitarla
visitáen, visitaben	visitaban
Visítal !	Visítalo !
visitála	visitarla
Visítala !	Visítala !
visitáls, visitals	visitarlos, visitarles
visitám	visitarme
visítam	visítame
visitán (g)	visitando
visitánme	visitándome
visitáns	visitantes
visitará	visitará
visitaríe	visitaría
visitaríen	visitarían
visitát, visitat, visitada, visitades	visitado, visitada, visitados, visitadas
visitátos	visitaros
visites	visitas
visito	visito
visquen, víguen	vivan
visquére o viguére	viviera
visquéren, viguéren	vivieran
vissi, vissis	vicio, vicios
vissible, vissibles, invissible, invissibles	visible, visibles, invisible, invisibles
vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel	visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje
vissiós – vissiosa	vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo
vist	visto
vista (sentit) (p) de vore	vista, sentido, vista participio de ver
vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen	vistazo, mirada, ojeada, ojo
vistes	vistas
vistós, vistosos, vistosa, vistoses	Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas
vitalidat	vitalidad
Vitamina, vitamines	Vitamina, vitaminas
viu, viva, - vivet, viveta, espabilat	vivo, viva – espabilado
viuda, viudes	viuda, viudas
viudo, viudos	viudo, viudos
viurán	vivirán
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren	vivir
víurela	vivirla
víureu	viviríais
viuríe	viviría
viuríen	vivirían
vius	vivos, vives
viva	viva
vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert	vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto
vívamen	vivamente
vivassidat, (vivassidats)	vivacidad, (vivacidades)
vivénsia, vivénsies	vivencia, vivencias
víveres (los), sempre plural, coses de minjá	víveres, cosas para comer
vives, vius	vivas, vivos
vivíe	vivía
vivíen	vivían
vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure	vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir
vivím	vivimos
vivín (g)	viviendo
vocal, vocals	vocal, vocales
vocalissassió, vocalissassións	vocalización, vocalizaciones
vocassió, vocassións	vocación, vocaciones
vol, vols – de volá – de vóldre o volé	vuelo, vuelos – quiere, quieres
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol	volar
volabe	volaba
volada (de vol) – loca, lloca	revoloteo, de volar – loca
voladó, voladora	volador, voladora
voláe, volabe	volaba
volán (g)	volando
volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa	arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija
volandes (portá en)	volandas, llevar en
volat, volada – loco, loca	volado, volada – loco, loca
volcá, vulcá (bolcá, bulcá)	volcar
volcán, volcáns – volcán (g) de volcá	volcán, volcanes
volcánles	volcándolas
voldrá	querrá
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda	querer querida
voldríe	querría
voldríen	querrían
volé, vóldre	querer
volém	queremos
volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta)	Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta
volénlos	queriéndolos
volénse	queriéndose
Voléu – de vóldre – de volá	Queréis – volad, voláis
voléume	Queredme
Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes	querido, querida, queridos, queridas
volía	quería (yo)
volíe	quería
volíem	queríamos
volíen	querían
volíes	querías
volíeu	queríais
volquete, volquetes, volquet, volquets	volquete, volquetes
Vols – vóldre – de vol, volá	quieres – vuelos
Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré	girar, dar vueltas, pasearse
volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes	vuelta, vueltas – una vez, dos veces
voltaba (yo)	rodeaba, daba vueltas, garbeo
voltánla (an ella)	rodeándola
voltánlo	rodeándolo
voltánlos (an ells)	rodeándolos
voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada	alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a
voltat	rodeado
voltats, voltades	rodeados, rodeadas
volten (voltá)	dan vueltas, rodean
voltereta, volteretes	voltereta, volteretas
voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries	voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias
voluntariamén	voluntariamente
voluntat, voluntats	voluntad, voluntades
vómit, vómits	vómito, vómitos
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar)	vomitar
vomitáen o vomitaben	vomitaban
vomitiu, vomitius	vomitivo, vomitivos
vomitoris	vomitorios, vomitivos
vorá	verá
vorá, veurá	verá
vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta	a mi vera, a mi lado
vorán	verán
vorás	verás
vorás, veurás	verás
voré	veré
vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore	ver
vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen	ver
voré, veuré	veré
vorejá	ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear
vórel	verle, verlo
vórel, véurel	verlo
vórela	verla
vórela, véurela	verla
vóreles	verlas
vóreles, véureles	verlas
vórels	verlos
vórels, véurels	verlos
vorém	veremos
vórem	verme
vórem, véurem	verme
vóremos	vernos
vores	verse
vores (les), la vora	vera, orilla, borde
vóres, véures (pot)	puede verse
vóret	verte
vóret, véuret	verte
voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores	orilla, orillas
Voréu, veuréu	veréis
Vóreu, véureu	verlo
Voríe, veuríe	vería
Voríen, veuríen	verían
vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos	vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites
vostre , vostres, la vostra, les vostres	vuestro, vuestra, vuestros, vuestras
vot, voto, votos	voto, votos
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto	votar
votáe o votabe, de votá	votaba
votassió, votassións	votación, votaciones
votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol?	voto a Dios
vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben)	vaciaban
vuidán (g) buidán	vaciando
vuide, buide	vacía
vuit, 8	ocho
vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra	vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo
vuitanta, 80	ochenta
vuitsens, vuitsentes, 800	ochocientos
vulgar, vulgars	vulgar, vulgares
vulgaridat	vulgaridad
vulgarmen	vulgarmente
vull (yo)	quiero
vullga (cuan yo)	quiera (cuando yo)
vullgam, vullguem	queramos
vullgáu, vullguéu	queráis
vullgue	quiera
vullguem	queramos
vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí	quieran
vullguera (yo)	quisiera
vullguere (ell)	quisiera
vullguerem	quisiéramos
vullgueren	quisieran
vullgueres	quisieras
vullguereu	quisierais
vullgues	quieras
vullguéu, vullgáu	queráis
vullgut, volgut	querido
vustés, vostés, vusté, vosté	usted, ustedes

//

verderól, verderol, berderol, berderol forastero, Chloris Chloris, parén del pinsá

femella

mascle